Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2019

Inolvidable la nostra bellaterrenca universal Montserrat Figueras (Barcelona, 15 març 1942-Bellaterra, 23 novembre 2011)|CEDIDA

La seva filla Arianna Savall Figueras i Peter U. Johansen (Hirundo Màrius) ens ho recorden:

Estimada mare, avui hauries fet 77 anys i L8et recordem dolçament i la teva preciosa veu ompla els nostres cors….

BIOGRAFIA

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 15 de març de 1942- Bellaterra, 23 de novembre de 2011)

Fou una soprano catalana, especialitzada en música antiga. Fou referent en la interpretació d’un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb els que va realitzar nombrosos enregistraments i concerts. Nascuda a Barcelona en una família de melòmans, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea, Suïssa. Col·laborà des de molt jove amb Enric Gispert i la formació de música medieval Ars Musicae. Estudià les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant un concepte personal que beu directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals, al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 establí amb el violgambista Jordi Savall una unió tant artística com personal, fructífera en activitats pedagògiques, d’investigació i de creació.

Participà entre 1974 i 1989, al costat de Savall, en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb aquests grups, i com a solista, recuperà un ampli patrimoni musical eclèctic, en el que destacà les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la, Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I.
Debutà al Gran Teatre del Liceu l’any 1991 amb Una cosa rara de Vicent Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 amb l’Orfeo, de Monteverdi.
La cantant i el seu marit varen fundar el segell discogràfic ALIA VOX amb el que gravaren més de mig centenar de discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. L’any 1989 enregistrà un disc de cançons medievals catalanes i l’any 1995 una sèrie de cants de la sibil·la.
Actuà regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Fou mare d‘Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, i de Ferran Savall. Morí al seu domicili de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, la matinada del 23 de novembre de 2011, víctima d’un càncer diagnosticat un any abans. Morí acompanyada per la seva família, en Jordi Savall i els seus fills Arianna i Ferran. El seu funeral va tenir lloc al Monestir de Pedralbes, el 25 de novembre.

PREMIS I DISTINCIONS:

Els més de 60 CD que enregistrà van rebre nombroses distincions internacionals, entre ells el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l’Edison Klassiek, i el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque (1992) i el Grand Prix de l’Académie Charles-Cros (1993).

La seva tasca per recuperar la música antiga va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 2003 va rebre el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francès. L’any 2008 rebé el premi UNESCO artistes per la pau juntament amb el seu marit Jordi Savall. El 2011 va rebre el premi Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la recuperació de la música antiga.
L’any 2011 va rebre un premi Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.

Read Full Post »

A l’enllaç de sota podeu escoltat la realitat de Bellaterra, segons les intervencions a Cerdanyola Ràdio de Quim Oltra, candidat d’ERC a la presidència de L’EMD de Bellaterra, i Miguel Vazquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat :

http://cerdanyola.info/cerdanyola-radio/?channel=60&pod=8217

Quim Oltra i Miquel Vazquez|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El bellaterrenc Quim Oltra, candidat per ERC a la presidència de l’EMD de Bellaterra, ens ha comunicat aquest vespre, durant el cafè tertúlia a l’Hostal Sant Pancraç, amb l’assistència d’Helena Solà, candidata d’alcaldessa a Cerdanyola dels Vallès, que l’Ajuntament ha pagat abans d’ahir, la deuta que tenia amb L’EMD, am data 1 de gener de 2019, per un import de 250.000€.

Quim Oltra i Helena Solà, aquest vespre al cafè tertúlia de l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra|ERC

Read Full Post »

La incapacitat de donar respostes clares i contundents a nivell mundial al repte del canvi climàtic ha donat ales al moviment juvenil FridaysForFuture, impulsat per la nena sueca Greta Thunberg, de 15 anys. Fins al punt que aquest moviment convoca els estudiants catalans a fer vaga divendres per denunciar la inacció global. Els joves veuen directament amenaçat el seu futur en un planeta que està en perill. L’ONU ahir va venir a confirmar l’alarma. El seu informe ‘Perspectives del medi ambient mundial’ (conegut com a GEO per les seves sigles en anglès), publicat ara en el marc de la quarta sessió de l’Assemblea Mediambiental que se celebra a Nairobi, afirma que cada any hi ha al món 7 milions de morts prematures per culpa de la contaminació. Elaborat per 250 científics de 70 països, aquest document aporta moltes dades i aborda totes les crisis lligades al canvi climàtic: des de l’escalfament global fins a la contaminació atmosfèrica o de l’aigua, passant per les onades de temperatures extremes, l’impacte en les collites o la inseguretat alimentària.

L’informe de l’ONU és un nou intent de trencar amb el negacionisme a què ha donat ales el president nord-americà, Donald Trump. El fet que els Estats Units s’estiguin despenjant dels acords per frenar el canvi climàtic, a més de tenir conseqüències concretes, té un efecte dòmino ideològic que també s’està notant, per exemple, al Brasil amb l’accés al poder de Bolsonaro. En pocs anys hem passat d’un consens general basat en una mala consciència global, consens que havia donat uns fruits limitats però reals que convidaven a un cert optimisme i en tot cas a seguir treballant en tots els terrenys –diplomàtic, científic i activista–, a una situació de divisió, fre, alarma i pessimisme, a la qual, a més, s’afegeix la desinformació de les ‘fake news’. El moment és preocupant.

De fet, ja no només no està clar que es pugui frenar l’estrès climàtic que viu la Terra, sinó que hi ha el perill que s’acceleri. El fet que avui hi hagi grans actors mundials que s’han situat clarament al marge de l’agenda contra el canvi climàtic i que, per tant, no s’estiguin adoptant mesures efectives, pot portar a una acceleració letal. Això és el que perceben els joves més conscienciats, que no entenen la frivolitat d’uns –els negacionistes– i l’actitud tèbia dels països teòricament compromesos. Igual que els joves, l’informe de l’ONU té un cert to desesperat, fins al punt que, sobre les pèrdues de biodiversitat presents i futures, diu que són devastadores: “S’està desencadenant un important procés d’extinció d’espècies que posa en perill la integritat planetària i la capacitat de la Terra per satisfer les necessitats humanes”. Tampoc no es queda curta sobre els problemes amb l’aigua potable: “Si no s’adopten mesures eficaces, les malalties humanes degudes a infeccions resistents als antimicrobians poden convertir-se en una de les principals causes de mort per malalties infecciones a tot el món l’any 2050”, a causa dels antibiòtics que entren al cicle de l’aigua.

Read Full Post »

La propera edició mensual de la Tertúlia Fòrum Bellaterra es celebrarà el dijous 21 de març a les 20 hores, i com ja és habitual, a la sala gran de la seu de L’EMD de Bellaterra. Moderat per la seva presidenta Chus Cornellana.

El debat d’aquest mes de març tractarà sobre L’evolució del cultiu de les ametlles dins l’àmbit agrícola, a càrrec de l’empresari evolutiu, el bellaterrenc Xavier Puig. Ho presentarà el nostre històric veí, l’enginyer industrial Jordi Macarulla, ex líder del PDeCat de Bellaterra.

L’acte entrarà a la seva fase final amb un ampli debat públic, amb l’ajuda de l’estimada col·laboradora Conxa Antolín.

Per ampliar el vostre coneixement sobre l’atractiu sector de l’Ametlla, podeu consultar aquest interesant article signat per Francesc Reguant “El sector de l’ametlla, perspectiva històrica i prospectiva de futur” :

https://obealimentaria.wordpress.com/2017/03/29/el-sector-de-lametlla-perspectiva-historica-i-prospectiva-de-futur/

Read Full Post »

La nostra recepta de Caviar d’albergínies.

El nostre suggeriment de presentació del Caviar d’alberginies|BELLATERRA GOURMET

Ingredients per a 4 persones:

1/2 kg d’albergínies

1 ceba de Figueres

1 dl de crema de llet

3 dl d’oli verge d’arbequina

Sal i pebre.

Ravanets per decorar

Ciboulette per decorar

Tomàquets petits pera per decorar

Cogombre petit per decorar

Elaboració:

Escalivar les albergínies i la ceba de Figueres, si és posible a la barbacoa, pel seu sabor fumat. Un cop freds, deixeu-ho refredar.

Passeu les albergínies i la ceba per la batedora, amb el vostre gruix desitjat, i i afegiu poc a poc la crema de llet i l’oli d’oliva verge d’arbequina, i salpebreu-ho al gust.

Ha de quedar com una mousse gruixuda espessa.

Decoreu amb els ravanets, els petits tomàquets pera, una mica de ceba picada el cogombre i el ciboulette trinxat.

A la nostra foto ho teniu presentat sobre torrades, però també ho podeu presentar dins un bol o bonic plat i les torrades apart.

NOTA: Els vegans poden no afegir la crema de llet i fer-ho només amb oli.

Bon profit fumat i Bona cuina!

Read Full Post »

Read Full Post »

Miquel Vazquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

Miquel Vázquez, president de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat, per l’annexió de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat indica que la Generalitat ja va tenir anteriors problemes amb Bellaterra derivats del suport dels veïns a la independència municipal el 2015, al 1992 o als anys 70. I és que, segons Miquel Vazquez es tractaria d’una qüestió relacionada amb la identitat i singularitat històrica de Bellaterra, que no és “una cosa que ha aparegut amb l’EMD”, i que si no es resol el problema, aquest continuarà, fins que democràticament es respectin les decisions majoritàries de les veïnes i veïns de Bellaterra.

El president de la Comissió Veïnal també opina que les propostes d’alguns partits de Cerdanyola, que tenen a veure amb un nou conveni similar amb el de L’EMD de Valldoreix, ho fan ara a través del Ple de l’Ajuntament o de l’EMD, Miquel Vázquez ho titlla d’arribades fora de temps, després del desinterès de quatre anys i d’oportunitats autenticament electoralistes, només per justificar el poc respecte als veins i nules inversions dels últims 20 anys a Bellaterra.

A l’enllaç de sota podeu veure aquesta informació complerta, apareguda al mitjà Cerdanyola.info:

https://bellaterraessantcugat.wordpress.com/2019/03/13/cerdanyola-info-miquel-vazquez-si-la-generalitat-diu-que-no-tindra-un-problema-amb-bellaterra/

Read Full Post »

Per Eduard Colldecarrera

A Barcelona encara hi ha 18 plaques franquistes de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) que sobreviuen a les façanes dels edificis. Això malgrat que l’Ajuntament ha aconseguit esborrar-ne del mapa 1.330 des de 2017. Les últimes cinc s’han retirat a Sant Andreu aquest 2019. El districte on se’n conserven més és Sarrià – Sant Gervasi amb 13, seguit de la l’Eixample amb dues i Sants-Montjuïc, les Corts i Sant Martí amb una.

1.330 plaques franquistes retirades des de 2017

La llei de memòria històrica que es va aprovar el 2007 obliga a les administracions públiques a prendre mesures per retirar símbols d’exaltació del franquisme. En aquell moment, l’Ajuntament va fer un cens de les plaques que encara hi havia als edificis de Barcelona i se’n van detectar 4.361, de les quals 3.221 contenien simbologia explícitament falangista. Per aquest motiu, el consistori va enviar cartes als propietaris de les finques sol·licitant-los autorització per retirar les plaques.

Però en força casos, no es va rebre resposta. Això, fins al 2015, que es va fer un nou cens de plaques franquistes, en alguns casos contractant plans d’ocupació, que va dibuixar un mapa de 1.348 elements. Per tal d’accelerar la retirada de la totalitat de plaques, els serveis jurídics municipals van trobar una fórmula per la qual l’Ajuntament va instar per carta els propietaris a treure la placa i si en un mes no s’hi oposaven, es procedia a retirar-les. La conseqüència és que el març del 2019 ja en queden només 18 a tot Barcelona. Les plaques retirades les conserva el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), algunes els districtes i també les comunitats de veïns que les van voler.

A més, fins al 15 de juny, l’antiga presó Model acull l’exposició “Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura de Barcelona”. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat en què destaquen més 160 plaques d’habitatge retirades recentment.

Què era l’Instituto Nacional de la Vivienda?

L’Instituto Nacional de la Vivienda era l’organisme creat pel règim el 1939 per fomentar l’habitatge, un dels músculs econòmics de la dictadura. En un principi, l’INV era autònom i, posteriorment, va dependre de l’Organización Sindical Espanyola, el Ministeri de Trabajo i el Ministeri de l’Habitatge espanyol fins que va desaparèixer el 1977. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, entre 1940 i 1970 es van fer 4.855.521 habitatges a l’estat espanyol, dels quals 3.190.960 estaven en règim de protecció pública. A més, la majoria es van fer a la part final del franquisme. Entre els anys 60 i la meitat dels 70 se’n van construir més de dos milions.

Quan es van començar a instal·lar les plaques franquistes?

Les plaques franquistes es van començar a instal·lar a partir del 1941. Eren un element propagandístic del règim que les creava per dotar de llocs on viure de lloguer i a un preu per sota de mercat a col·lectius amb poc recursos econòmics, a les classes desafavorides. Amb el pas dels anys, però, també s’hi van poder acollir funcionaris, cooperatives sindicals, entitats benèfiques i eclesiàstiques, treballadors de grans empreses i iniciatives privades amb ànim de lucre.

Textos i iconografia de les plaques franquistes

De plaques de l’Instituto n’hi ha catalogades més de mig centenar de models diferents. Els models més estesos estan fets de metall, però també se’n van fer de porcellana. Cada exemplar duia un text on constava el Ministeri de l’Habitatge i del Ministeri de Treball que era l’organisme que aprovava l’expedient de construcció. A més, s’hi indicava la llei o el decret llei al qual s’acollia aquella promoció d’habitatges per tenir un règim de protecció. Entre les lleis o decrets lleis hi havia el de Viviendas de Renta Limitada, el de Viviendas Subvencionadas, el de Viviendas de Protección Oficial o el de la Ley de Paro.

Va ser a partir dels anys 50 que les plaques d’habitatge franquista van utilitzar iconografia del règim. La raó és que en aquella època el dictador va incorporar tecnòcrates als òrgans de direcció en detriment de comandaments falangistes. I per tal de no perdre presència en la societat, es va introduir la imatge de la Falange, amb el jou i les fletxes, a les plaques d’habitatge més modernes que es van col·locar a finals dels anys 50, els 60 i 70.

Read Full Post »

El camp de golf, de propietat pública, disposa de gairebé 90 hectàrees de zones verdes entre Sant Cugat i Rubí

El camp de golf de Sant Joan està en desús des de 2018 FOTO: Bernat Bella

La CUP Sant Cugat i la AUP Rubí han reclamat que el camp de golf de Sant Joan es converteixi en un gran parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí i s’obri a la ciutadania. El camp de golf, propietat de l’Institut Català del Sòl i que compta amb gairebé 90 hectàrees de zones verdes, està actualment abandonat, ja que la darrera empresa gestora va fer fallida i la Federació Catalana de Golf, gestora de l’espai, no ha trobat cap empresa que el vulgui explotar.

“Volem que aquest espai, que està en plena decadència, torni a ser d’ús i patrimoni dels veïns de Sant Cugat i Rubí”, ha defensat la portaveu de la CUP, Núria Gibert. Així, els cupaires presentaran una moció a l’Ajuntament de Sant Cugat per tal d’iniciar converses amb l’Incasòl, depenent de la Generalitat de Catalunya, i poder recuperar els terrenys. El Ple Municipal de Rubí ja va aprovar una proposta en el mateix sentit el passat mes de febrer.

La idea de les dues formacions és que els dos Ajuntaments gestionin de manera conjunta l’espai i es converteixi en un parc d’ús “públic i universal”. A dia d’avui. els drets d’explotació del camp són de la Federació Catalana de Golf, tot i que, segons l’AUP, no està interessada en gestionar-lo directament ni ha trobat cap empresa privada interessada.

“No s’entén que un espai així estigui en desús”

“Poden haver-hi moltes propostes: fer activitats, concerts, un centre d’educació ambiental, fer pedagogia d’educació ambiental, activitats amb esplais o caus… S’haurà de decidir entre els dos ajuntaments”, ha explicat Jordi Muntal, de l’AUP, que ha recordat que als anys 90 un moviment popular de rubinencs i rubinenques ja es va oposar al projecte de golf i va denunciar diverses “irregularitats” en la gestió de l’Incasòl.

“No s’entén que un espai així estigui en desús”, ha lamentat Núria Gibert, que considera que aquest gran espai verd s’hauria de posar “al servei de la gent”. L’objectiu és que els dos Ajuntaments “apretin” l’Incasòl per recuperar el camp.

El camp de golf

El camp de golf va ser inaugurat el 1994 com el primer camp de golf públic de Catalunya i va ser dissenyat pel golfista Severiano Ballesteros. Va ser gestionat per la Federació Catalana de Golf fins al 2015 i després per l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, abans de passar a mans de Puro Campo S. L. a inicis del 2017. Finalment, el 2018 aquesta empresa va fer fallida i actualment manté litigis amb la Federació Catalana de Golf.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »