Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El nostre veí de Bellaterra, el poeta català Francesc Garriga i Barata, va neixer a Sabadell, el 26 d’abril de 1932, i va morir a Sant Cugat del Vallès, el 4 de febrer de 2015). Era fill de Joan Garriga i Manich, farmacèutic i membre de la Colla de Sabadell, i oncle del també escriptor Francesc Prat Garriga (1958–1989).

Francesc Garriga Barata, poeta bellaterrenc|ARXIU BELLATERRA. CAT

QUATRE POESIES

————–1

aquesta és la sentència:

plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.

dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.

sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.

cap pausa.
no em pregunteu per què.

————–2

excavo amb mans de pànic
la deu del temps.

enterro i desenterro
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.

cistell de dits,
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.

la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?

————–3

ha arribat l’hora de la pluja.

Posaré el món sobre la taula.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.

Si em sobren lletres,
El meu taüt.

————–4

tot és i no
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc

sempre és enlloc a tot arreu

la pell s’esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?

tot és i no.

quan el que ve no ve
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades

cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.

Read Full Post »

“Amb tan sols vint anys, Paolo Giordano s’ha convertit en el fenomen editorial més rellevant dels últims temps a Itàlia”.

La solitud dels nombres primers, primera novel·la d’aquest llicenciat en Física Teòrica, ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 -el més important d’Itàlia- i ha aconseguit un èxit sense precedents per a un autor novell: més d’un milió d’exemplars venuts . Així mateix, ha despertat un gran interès internacional i serà traduïda a vint-i idiomes. ”

“Hi ha entre els nombres primers alguns encara més especials. Són aquells que els matemàtics anomenen primers bessons, ja que entre ells s’interposa sempre un nombre parell. Així, nombres com el 11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43, romanen propers, però sense arribar a tocar-se mai.

Aquesta veritat matemàtica és la bella metàfora que l’autor ha escollit per narrar la commovedora història d’Alice i Mattia, dos éssers les vides han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de sengles episodis ocorreguts en la seva infantesa. Des de l’adolescència ”

“Fins ben entrada l’edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida s’erigirà entre ells barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació.

La subtilesa dels trets psicològics dels personatges, així com la fondària i complexitat d’una història que suscita en els lectors les reaccions més variades, ressalten l’admirable maduresa literària d’aquest jove autor a l’hora de treure el cap, ni més ni menys, a l’essència de la soledat “.

Un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador expert […] Tothom reconeixerà alguna cosa de si mateix en el llibre de Giordano, ja que el veritable protagonista d’aquesta meravellosa història és la soledat. Il Giornale

Giordano narra amb mà ferma i gran maduresa estilística una matèria candent, amb denses ramificacions emocionals. Corriere della Sera

«Res escapa a l’atenció de Giordano, que observa als seus personatges amb la delicadesa ferotge de qui sap que la vida es compon de fragments, tots preciosos”. La República

PAOLO GIORDANO va néixer a Torí, Itàlia en 1982. És llicenciat en Física Teòrica i treballa a la universitat amb una beca de doctorat. “Actualment viu a San Mauro Torinese. El seu pare, Bruno, és ginecòleg, mentre que la seva mare, Iside, és professora d’anglès.

Llicenciat cum laude en Física, combina la recerca en el seu camp amb l’escriptura.

Va aconseguir l’èxit internacional gràcies a la seva opera prima, La solitud dels nombres primers, amb la qual va guanyar el Premi Strega de 2008 i el Premi Campiello Opera Prima. També ha rebut, entre altres premis, el Merck Serono i el Frignano “

Read Full Post »

Davant l’aturada produït per la pandèmia del coronavirus Covid19, el director d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel, actual titular de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, està ultimant una ràdio digital gratuïta, on ell mateix tria i comenta les seves gravacions favorites de música clàssica.

Les emissions s’emetran a partir de la setmana que ve, ha anunciat ell mateix, a través de les emissores nord-americanes KUSC i KDFC, de dimarts a divendres a les 18.00h, horari de la Costa Oest de país. Dudamel parlarà en anglès, però s’emetrà un capítol cada diumenge amb locucions en castellà. Totes les gravacions seran publicades també a la plataforma digital PRX.

“Compartiré amb vosaltres algunes de les meves gravacions favorites. I a diferència de com succeeix en un concert, podré parlar directament amb vostès sobre per què estimo aquesta música i per què crec que vostès també ho faran. Alguns programes seran en anglès i altres en espanyol, però la música no necessita traducció “, ha enviat Dudamel en un vídeo.

Read Full Post »

Benvolgut veïnat de Bellaterra

Quedem-nos a casa!

Amunt, sempre amunt!

Read Full Post »

Centrats com estem en la lluita contra l’emergència sanitària més greu del passat recent gairebé no tenim temps per aixecar la mirada i començar a discernir com serà el món postcovid-19.

Paisatge natural de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Perquè si en una cosa coincideixen la majoria d’experts en les més diferents matèries és que la sotragada serà tan forta que res no tornarà a ser igual. I davant d’aquest escenari, com en tota crisi, hi ha riscos, molt greus per cert, però també oportunitats.

Els riscos són els més fàcils d’assenyalar. La conseqüència immediata de la crisi sanitària serà una crisi econòmica sense precedents que amenaça amb aprofundir encara més la desigualtat que no ha parat de créixer en els últims decennis. També hi ha el perill que la resposta a la crisi augmenti el poder dels grans monopolis, les grans empreses que avui controlen les nostres dades i ens permeten comunicar-nos i entretenir-nos, com ara Google, Facebook, Amazon, Netflix, etc., i això vagi en detriment de les petites empreses.

També hi ha el perill, relacionat amb el primer, d’una retallada generalitzada de drets civils, sobretot el dret a la privacitat i a la lliure circulació, amb l’excusa de la lluita contra les pandèmies. Els models autoritaris com el de la Xina s’estan posant ara com a exemple d’eficàcia davant unes democràcies occidentals massa lentes i porugues, massa pendents dels efectes electorals i de la lluita partidista. El gran fracàs de la UE a l’hora de gestionar la crisi obre la porta al retorn als nacionalismes europeus més retrògrads, a la xenofòbia i a un retrocés general en la construcció europea.

Per contra, la crisi hauria de servir per posar en valor el sistema sanitari públic, tot el sector de les cures a les persones i la feina dels investigadors. S’ha demostrat que sense coneixement científic i bones infraestructures sanitàries un virus com el covid-19 pot provocar efectes catastròfics. Una lectura optimista del futur seria que després d’aquesta crisi ningú pugui dubtar que cal destinar una part de la riquesa a enfortir aquestes estructures, que el bé comú depèn, en bona mesura, d’aquestes xarxes de solidaritat.

El món que ve també hauria de ser més conscient de la importància de respectar el medi ambient i de frenar el canvi climàtic, així com de valorar el sector primari i els productes de quilòmetre 0. Les emissions provocades per milers de reunions que, ara s’ha demostrat, es poden fer telemàticament, o pels trajectes comercials de segons quines primeres matèries, haurien de passar a la història. Les decisions econòmiques i les individuals hauran de ser més racionals, perquè tal com veiem aquests dies, sense consciència col·lectiva no hi ha futur.

Les societats hauran d’aprendre a ser previsores i tenir a punt plans de contingència. Hauran de ser capaces d’autoabastir-se de productes bàsics i de combinar confinaments selectius amb períodes de normalitat. El futur encara està per escriure, però l’única cosa clara és que no es poden tornar a repetir els errors que s’han comès fins ara.

Read Full Post »

Menú Migdia “avui Fideuà com primer plat). Restaurant Marcs diumenge, 5 abril 2020 (10€ per emportar)

” També per emportar: Pollastre a l’ast i Macarrons Bolognesa”

Read Full Post »

Orchestra Di- Versiones ens ofereix la seva cançó “No tornaré a casa”, per aixecar els ànims, interpretada online, com missatge optimista per quan s’acabi el nostre confinament.

Orchestra Di-Versiones|CEDIDA

Diari de Girona|L’Orquestra Di-Versiones ha estrenat aquesta tarda mitjançant les xarxes socials una cançó nova titulada “No Tornaré a Casa” amb el qual han volgut arrencar un somriure als seus seguidors en temps de confinament. L’esperit del tema, enregistrat des de la casa de cada membre del grup, és que quan s’aixequi l’estat d’alarma i a poc a poc la vida torni a la normalitat “tindrem tantes ganes de sortir, quedar amb els amics, veure’ns i gaudir, que no voldrem tornar a casa”. La cançó és una versió de “Be My Baby” de The Ronettes, que el 1987 es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula “Dirty Dancing”.

Read Full Post »

Older Posts »