Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Menuhin 2018 Competition Genève (Suisse)

Quin regal i en directe, ens ha ofert aquesta setmana, el canal de televisió francés-alemany ARTE, des de el Victòria Hall de la ciutat Suïssa de Genève. Inolvidable per gaudir-lo durant molt de temps!!

Anuncis

Read Full Post »

A Bellaterra ens cal una baixada important de preus en el servei de telefonia mòbil i fibra simètrica.

Si aneu a la botiga Orange situada al centre comercial Alcampo de Sant Quirze del Vallè i demaneu per la Lorena o Annabella, T. 692 226 704 de part de Bellaterra.Cat, us faran un descompte important sobre la fibra simètrica i telefonia mòbil.

OFERTA LOVE ESENCIAL:

2 línies mòbils minuts il·limitats amb 4GB cadascuna

Fibra Simètrica internet 300 Mb

Fixe trucades il-limitades a fixos

Orange Televisió

PREU MENSUAL: 79,87 IVA inclòs

Read Full Post »


Esteve Plantada entrevista a Marius Serra (Foto: Adrià Costa)

És molt poc habitual que un autor surti a signar per Sant Jordi amb un dels protagonistes del seu llibre. Però això és el que passarà aquest 23 d’abril si voleu que Màrius Serra us autografiï un exemplar de La novel·la de Sant Jordi, acompanyat en tot moment per Oriol Comas, un dels protagonistes d’aquesta obra que fa passar una gran estona entre lletres, assassinats, llibres i jocs, també entre culpables, innocents i escriptors de tota mena i condició. Àvida per a lectors experts, però també comprensible per a lectors no iniciats, el llibre arriba amb la promesa de tenir continuïtat. “Està assegurat, i amb en Comas de personatge”. 

“L’obra, de fet, és una coautoria entre jo i ell –establert a la història com una mena de Sherlock–. Però és escrita a dues mans: l’escriptor soc jo. En Comas surt al llibre i també fa d’editor, a banda de ser el meu amic. Em va llegint, i té veu i vot en l’argument”. També és l’encarregat de pensar jocs com Lo Siginero o L’Ego, ambdós amb pes a l’argument, tot i que, més enllà de lligams íntims o de la saviesa en l’arquitectura lúdica, en Comas hi és com a “màxim exponent de la croada que reivindica el joc com a experiència cultural”. No pas poca cosa, en un món tan poc avesat a l’amistat i el reconeixement.

 

“El joc és una experiència considerada de sèrie B, i a mi m’interessava molt explorar-ho –continua Serra–. Per això vaig pensar que el vehicle de la novel·la negra era el millor, perquè podia plantejar-ho tot com un problema de lògica”. Un repte a la recerca del qui serà. Per això hi ha un joc, a banda dels inventats, que té una importància cabdal. I que existeix realment. “No és d’en Comas, però ell n’és el gran propagador”. Es tracta de l’Eleusis, que serveix de metàfora en la dialèctica entre alta cultura i cultura popular. “És el joc que utilitzen els poetes de la novel·la per matar. Té la particularitat que ha de crear regles en cada partida, i que no poden ser ni molt fàcils, ni massa complexes”. Del contrari, tothom perd, com si això determinés una manera d’entomar la literatura.

 

L’ego, desbordat per un Sant Jordi “industrial”

 

“Hi ha un mirall amb voluntat paròdica, per això m’hi he posat jo. Ironitzo amb l’autoficció, i intento no tractar-me gaire bé”, afirma, somrient. “Per Sant Jordi, el tema de l’ego es desborda. Hi ha feromones de competència i competitivitat, provocades per una condició industrial de la festa que no té res a veure amb la lectura. El mateix concepte de best-seller és d’una pretensiositat absoluta, perquè li posen l’etiqueta abans que ho sigui”. O el fet que, per mesurar l’èxit dels llibres, es facin servir mètodes “copiats de l’EGM”, amb una diferència: “si tu agafes els cinc programes més escoltats del matí a la ràdio, sumats potser representen el 80% del consum. Però, si agafes els vint llibres més venuts de la diada, sumats són només un 7%”, assenyala. “Informativament, no tenim el tema ben resolt”.

 

Mesures d’èxit a banda, les feromones desbocades de l’ego són força habituals en segons quins ambients literaris. Només cal repassar les pàgines –molt divertides– on apareixen un grup de poetes i escriptors que fan el Sant Jordi alternatiu a L’Antic Teatre. “Els poetes tenen una visió del món molt peculiar”, detalla. “Per a mi, la poesia té una doble cara meravellosa. És l’aristocràcia de la llengua, però també és un territori ple de farsants. Entenent la lògica de la industria, la poesia i el món editorial són dos pols oposats. M’agradava molt la idea d’un grup de poetes que assassinen autors de best-seller”, recalca. “El poeta es qualifica més i el narrador es quantifica més. Per sort, és un tema del qual en puc parlar amb tranquil·litat, perquè no sóc poeta i admiro moltíssim la poesia”.

 

La ficció i l’assoliment de la República catalana

 

Un dels gran ganxos del llibre és el fort correlatiu que manté amb la realitat. Però hi ha un tema que només es tracta a la ficció: el referèndum i l’adveniment –o no– de la República catalana, un dels motius que ressona al llibre Eleusis per Sant Jordi en un exercici de meta-realitat. “Va ser una solució in extremis. Jo tenia la novel·la tancada abans de l’estiu. I el 17 d’agost hi ha un atemptat a la Rambla, que és molt present al llibre”. I, tot seguit, l’1-O i el que va venir després. ” Vaig estar temptat de no publicar la novel·la”, confessa.

 

“Buscant solucions, vaig veure que tot podia arreglar-se eliminant la referència a l’any 2018, i fer que Sant Jordi fos contemporani, sense definir”. Aquesta convenció entre autor i lectors permetia que l’acció passés abans de l’1-O. “I com que jo ja tenia el joc de l’autoficció, i com que tot el que passa és un joc, totes les al·lusions a les coses que han passat les posem dins la novel·la de ficció”. Serra confessa que va ser un moment crític, però també que la giragonsa de la ficció dins de la ficció l’ha acabat satisfent. El resultat són constants estira-i-arronses amb l’ara, amb el que coneixem i el que no, amb les pistes que són part de la vida i les il·lusions, amb allò que presagiem o que voldríem que hagués passat.
El que Màrius Serra no pot defugir, com a autor, és el canvi editorial emprès amb La novel·la de Sant Jordi, on passa del Grup 62 –propietat de Planeta– a Amsterdam, segell d’Ara Llibres. “No veia aquest llibre en un gran grup. Ara som cap de rata i no cua de lleó”, explica. “Coincideix, a més, que em sento en plena sintonia amb l’editorial. Valoro molt que algú que, en l’actual situació que vivim, prengui la decisió d’esborrar la pàgina 155 de tots els llibres que publica”, subratlla. I així és, amb el número eliminat de la novel·la que pot ser l’èxit d’aquest Sant Jordi, tal com passa a la ficció, on Serra triomfa amb cues de lectors. I tal com pot passar en una realitat que ens demostra, tossuda, que no sempre és tan allunyada de la ficció.

Read Full Post »

Foto: http://www.diario16.com

Alemania, tenía que ser Alemania la que viniera a poner cordura.

Ya era hora de que alguien marcara una línea y dijera “hasta aquí hemos llegado”. Bien. Era necesario. Porque la escalada estaba resultando insoportable. Y lo cierto es que hablo en pretérito y aún tengo serias dudas de que no sigamos viendo y viviendo esperpénticas situaciones.

Me pregunto cómo estarán viviendo tantísimos españoles y tantísimas españolas la noticia sobre la puesta en libertad de Puigdemont, el rechazo del delito de rebelión por parte de la justicia alemana, y la puesta en libertad sin medidas cautelares para los consejeros en Bélgica. Porque después de tanta mentira, de tanta manipulación por parte de los medios de comunicación, esto ha debido caer como un auténtico jarro de agua helada. Estoy deseando ver cómo los tertulianos de turno comenzarán en unas horas a contar la historia a su manera. Ahora la mala será Alemania, y toda la comunidad internacional, claro. Y así, hasta el infinito.

Espero, querido lector, que en algún momento la decencia, la ética y la honestidad se planten ante todo el despropósito que estamos viviendo. Que los periódicos, que los telediarios, que los tertulianos asuman su tremenda falta de profesionalidad, su engaño masivo y su servilismo durante todo este tiempo. Porque han hecho mucho daño y sus mentiras han servido para justificar auténticas atrocidades.

Me gustaría que, al menos, España (el pueblo español) comenzase a dudar un poco de todo lo que les han contado. Sería sano y positivo. Quizás así entenderían mejor la decisión de la justicia alemana.

Porque no hubo rebelión. No hubo violencia. Porque se ha perseguido a personas por pensar y opinar. Se ha encarcelado a inocentes sin juzgarles. Se ha silenciado a líderes políticos, a activistas sociales precisamente para que no pudieran contar la verdad. Se ha pisoteado lo más básico y fundamental en una democracia: la libertad. Y no solamente la de quienes llevan seis meses entre rejas por no haber hecho nada; sino la de todas las personas que merecemos estar informadas para poder ser libres y tomar nuestras propias decisiones.

Españoles, españolas, nos están mintiendo de manera indecente. Y cuanto más tardemos en darnos cuenta, en denunciarlo y en condenarlo socialmente, más tiempo nos va a costar poder arreglar todo este destrozo que tenemos aquí delante.

Alguien va a tener que decirlo: nos han robado, nos han anulado, nos han mentido sistemáticamente, han hecho trampas hasta al solitario. Todo apunta a que nada ha sido cierto: ni los títulos, ni la crisis, ni la violencia, ni nada de nada. Todo es mentira. Y lo triste es que algunos, a pesar de saberlo, no se atreven a denunciarlo.

Que los que se han beneficiado quieran mantener todo este tinglado, puede responder a una “cierta lógica” (terrible, pero lógica). Pero que los que deberían estar ahora mismo denunciando todo esto, saliendo a la calle y planteando alternativas para esta crisis sin precedentes (esta es de verdad), es lamentable.

¿Dónde están Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Alberto Garzón? Me gustaría que despertasen todos, los líderes políticos, los sindicales y salieran a llenar las calles con un lazo amarillo en sus solapas. A ver si de una vez por todas reconocemos que esto no va de independencia sino de democracia. Y que como no nos unamos todos los demócratas de una vez por todas, nos comen.

No me cansaré de decirlo: no defiendo el independentismo, defiendo a los independentistas. Porque en una democracia todo el mundo debería tener garantizada la libertad para defender sus ideas de manera democrática y pacífica. Y por desgracia, en España, esto parece no estar a día de hoy garantizado. A ver si ahora que han tenido que venir desde Alemania, Suiza, Escocia, Bélgica o Dinamarca a decírnoslo, nos damos cuenta y espabilamos.

Como decía mi abuela: “los listos se acaban cuando se acaban los tontos”.

Read Full Post »

Foto: Bellaterra.Cat

Amb l’obertura de la botiga de pa i dolços artesàns Bonaparte de Bellaterra, tornem a gaudir del cafè espresso illy 100% aràbiga considerat el millor del món. A la ciutat de Trieste (Italia), el seu creador, el romanès Francesco Illy, va obrir la primera Universitat del Cafè del món. Molt reconegudes i apreciades són les seves exclusives tasses signades per artistes internacionals com Fellini, Francis Ford Coppola, Subirachs, ect.,

L’Equip profesional

El nostre esperit emprenedor ens va portar el 2014 a iniciar el projecte Bonaparte. El treball en equip és clau en el nostre dia a dia per oferir als clients el millor servei i un producte únic que destaca per la seva alta qualitat.

El nostre equip és la nostra raó de ser. Està liderat per Manel Cortés, mestre forner amb més de 35 anys d’experiència. En el seu ampli currículum destaca, entre altres mèrits, haver estat Campeón de España en Panadería el 1993, en el marc d’un certamen celebrat a la ciutat de Múrcia. El repte va ser superat just un any després, proclamant-se campió mundial després de guanyar la Copa del Món de Fornería a París el 1994. Actualment, dirigeix l’escola del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona. Ha publicat al llarg de la seva trajectòria innombrables treballs i diversos llibres.

Manel transmet els seus coneixements als nostres artesans. Comptem amb un grup jove però amb anys d’ofici. Héctor, Yeray, Luis, Javi, Adri, Romeo i Edu són els encarregats d’elaborar els nostres productes amb tot el seu afecte i professionalitat. Un a un. Artesania pura. Orgullosos de seguir un ofici amb vuit mil anys d’antiguitat, tants com fa que l’home va fer pa per primera vegada.

L’equip que està darrere del taulell és un altre factor clau a Bonaparte. No serveix de res fer un gran producte sense un bon servei. Raquel, Isa, Vero, Loli i Fina destaquen pel seu bon fer. Informen, assessoren i atenen als nostres clients. Per al nostre equip de dependentes cada client és únic. L’artesania de Bonaparte es deixa veure també al taulell i en el tracte.

Bonaparte neix amb la voluntat de fer un producte artesà de debò, fet amb estima, peça a peça i de qualitat. Oferim un pa de sempre, una brioixeria i pastisseria tradicional, així com dolços d’autor amb la possibilitat de degustar-ho tot a la nostra cafeteria.

Foto: Bellaterra.Cat

Mai hem tastat uns bunyols “farcits de vent de Bellaterra” tant bons com els de la Pastisseria i Pa Bonaparte

Com ho fem

El pa de Bonaparte està elaborat a partir de productes totalment naturals, sense conservants, ni colorants; només farina, la nostre massa mare, sal marina i aigua.

Deixem que la massa reposi lentament. Li donem temps al temps, sense presses…

Durant hores va fermentant a poc a poc fins a aconseguir el volum precís per a ser enfornada. Amb aquest procés s’aconsegueix un pa més sa, amb menys sucres i de més durabilitat; amb el sabor i l’olor del pa de tota la vida.

Foto: Bellaterra.Cat

L’Equip Profesional del Bonaparte

Els nostres artesans duen a terme quasi tot el procés de forma manual. Les seves mans donen forma a cadascun dels pans. El resultat és que tots els pans de Bonaparte són únics. S’assemblen, però no hi ha dos d’iguals.

La nostra brioixeria i dolços s’elaboren també amb la mateixa filosofia 100% artesana: un a un. Cada peça es una petita obra irrepetible.

Amb la millor mantega i xocolata, les cremes fetes per nosaltres com abans i els ingredients naturals de màxima qualitat els nostres pastissers fan aquelles delícies que endolceixen qualsevol moment del dia.

En la seva elaboració no s’utilitza cap mena de greixos animals o d’altre procedència, ni margarines, amb la sola excepció de les ensaïmades ja que la recepta original d’aquestes porta grassa de porc també anomenada “saïm”.

Foto: Bellaterra.Cat

Al Bonaparte, Pa i Dolç sempre trobareu els pastissos més especials i d’Autor, ocasions familiars i d’empresa. També els Aniversaris inolvidables o càtering de màxima qualitat.

Foto: Bellaterra.Cat

Bonaparte, Pa i Dolç ha fet una decoració pensant en els colors verds de Bellaterra. Els veïns us volem agrair la vostra sensibilitat per crear espais acollidors i amb vistes a la nostra vegetació, però sobre tot per aportar la ja coneguda qualitat, que tants d’èxits aportarta a les 4 botigues que tenen obertes a la nostra estimada ciutat de Sant Cugat del Valles i Valldoreix.

Foto: Bellaterra.Cat

Bonaparte, Pa i Dolç de Bellaterra ens ofereix un espai modern i confortable per fer trobades familiars, sempre acompanyats dels millors ldolços d’Autor o tradicionals, sense oblidar els pans artesans diaris.

BONAPARTE, Pa i Dolç

Plaça del Pi, 5

08193 Bellaterra

Comandes: 935921600

Read Full Post »

https://www.arte.tv/fr/videos/079502-000-A/catalogne-l-espagne-au-bord-de-la-crise-de-nerfs/

Read Full Post »

El Bar Restaurant es troba a l’interior de l’edifici principal del Rectorat de l’Universitat Autònoma de Bellaterra (Parada Universitat Autònoma dels FGC), a 1/2 hora de Barcelona i 5 minuts de Bellaterra.

Renovat completament, es va inagurar el mes de setembre de 2017, així com la seva cafeteria.

La seva oferta gastronòmica és de Cuina Mediterrània amb una atractiva oferta de Menú del Migdia de 10.85€ que ofereix la posibilitat d’escollir entre 3 plats de primer (Bufet d’amanides i 2 calents), 3 plats de segon (Peix, guisat del dia o una carn o au a la graella), 5 postres a escollir i la beguda inclosa. Horari de 8 a 16h., (de dilluns a divendres). No ofereix servei de sopars. També ofereixen un bon servei de càtering a carreg del seu responsable José María Lavado. La capacitat del Restaurant és per un màxim de 50 comensals, amb unes modernes i confortables instalacions.

Reserves: (Marcial Fernández)

935811422

Càtering: (José Maria Lavado)

630 608 184

Read Full Post »

Older Posts »