Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Més de 3.600 alumnes de primària de Cerdanyola han portat ja a casa seva la Petita historia de Cerdanyola, Ciutat del Coneixement, llibre que relata la història d’aquest territori des de l’època ibera fins a l’actualitat amb il·lustracions de Pilarín Bayés i text de la periodista local Núria Ferrer.

El llibre recorre, al llarg de setze pàgines il·lustrades, la història de Cerdanyola, des dels assentaments ibers fins a la implantació de la UAB, el Sincrotró i el Parc de l’Alba, sense oblidar els recents llegats modernista primer i industrial després, i ho fa a partir del protagonisme d’uns nens i nenes força curiosos i l’acompanyament d’una guia molt particular, la fada Alba.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, explica que la canalla és protagonista d’aquest relat i per això s’ha volgut repartir el llibre en ma a l’alumnat de totes les escoles, públiques i concertades, de primària del municipi. L’alcalde explica que els nens tenen al seu abast en aquest relat les diferents etapes de la història local que els ha de fer sentir orgullosos.

L’Ajuntament de Cerdanyola, com abans ho han fet altres municipis, ha volgut recollir l’essència històrica de la ciutat en un petit llibre il·lustrat que es pot utilitzar com a material escolar, ser un obsequi per a conciutadans i visitants de Cerdanyola, o consultar in situ als centres de recerca i empreses instal·lades al Parc de l’Alba.

Una col·leció amb una il·lustradora històrica

Petita història de Cerdanyola, Ciutat del Coneixement és el volum número 348 de la col·lecció Petita història de l’editorial Mediterrània, adreçada als nens i nenes d’entre 8 i 12 anys en particular i al públic familiar en general.. David Heredia, director comercial del grup editorial, subratlla que és la col·lecció viva més longeva en llengua catalana i tots els seus volums han comptat amb il·lustracions de la històrica dibuixant Pilarín Bayés, una autora molt detallista. Heredia explica que Bayés, de 81 anys, s’ha divertit molt il·lustrant una història amb escenaris tan diferents com els de les diverses etapes històriques de Cerdanyola.

Visita guiada del passat al present

L’autora del text és la periodista Núria Ferrer, directora de la revista Cerdanyola al dia, que explica que el principal repte a l’hora d’escriure el llibre va ser trobar el fil conductor que estructurés el relat per les etapes ibera, modernista, de la industrialització i l’actualitat de Cerdanyola, un fil conductor que és una visita guiada.

Petita història de Cerdanyola, Ciutat del Coneixement s’ha repartit entre els escolars de primària de la ciutat, però fonts municipals indiquen que no hi haurà problema si algun nen més està interessat en aconseguir algun exemplar.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

✍️ La mitjanit del 22 de gener del 1939 el poeta, escriptor i intel·lectual Antonio Machado va emprendre el camí de l’exili. Barcelona va ser la seva darrera ciutat abans d’un exili a Cotlliure del qual ja no va tornar.

En arribar a Barcelona, la família Machado (integrada per Antonio, la seva mare Ana, el seu germà José, la seva cunyada Matea i les seves nebodes Eulàlia, Carmen i Maria) es van instal·lar a dues habitacions de l’Hotel Majestic

Barcelona, en plena Guerra Civil, Antonio Machado va col·laborar periòdicament amb el diari La Vanguardia. Aquest llibre reuneix per primer cop de forma monogràfica el conjunt dels 29 articles (la majoria de la sèrie «Des del mirador de la guerra»).

Els 29 articles que Antonio Machado va escriure per La Vanguardia

Just davant de l’antiga Finca “El Pinar” hi ha la Torre Castanyer, antiga propietat de la Duquessa de Moragas, una construcció d’estil romàntic de principis del segle XIX, que fou completament restaurada per Francesc Mitjans i Miró el 1959.

En aquesta finca, sigui dit de passada, s’han rodat diverses pel·lícules d’època, i ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat de conservació.

Lluís Permanyer, fent història, ens recordava també a “La Vanguardia” l’arribada de la família reial a Barcelona per l’Exposició Universal de 1888

“El 17 de maig de 1888 arribaven amb tren a Barcelona la família reial: la reina regent Maria Cristina, les infantes Mercedes i María Teresa, i Alfonso XIII. Acudien a una cita important, la inauguració de l’Exposició Universal. Feia poc que el Palau Reial, a Pla de Palau, havia estat incendiat, per això la família reial s’hauria d’instal·lar en una residència improvisada: l’Ajuntament de Barcelona El problema era que mentre la reina regent es veia obligada a complir la seva agenda, l’Ajuntament de Barcelona no era un lloc propici perquè el Rei Alfons XIII i les infantes juguessin.

D’aquesta manera, es va creure adequat que la Torre Castañer i el seu gran parc podria ser el lloc perfecte per acollir-los durant el dia i així tinguessin un lloc on jugar i córrer a plaer. Els amos van fer construir llavors, de pressa, un reixat que encara avui dia existeix, i un pavelló de jocs d’estil “neomozárab”, molt d’acord amb la tendència constructiva del moment. El 7 de juny, la família reial va partir de Barcelona, i com estableix la tradició, es van col·locar en paral·lel a la reixa unes grans cadenes que encara avui es poden observar, per deixar constància que aquella finca havia acollit un rei.

Anys més tard, durant la guerra civil, la Torre Castañer va acollir també Antonio Machado en els seus últims dies a Barcelona, abans que aquest exiliés Collioure.”

Font, La Vanguardia, Lluís Permanyer, Ajuntament de Barcelona,

Read Full Post »

El bellaterrenc Àngel Vázquez, candidat del PSC a la presidència de l’EMD de Bellaterra

“Per primera vegada en la història, el PSC Cerdanyola presenta un candidat a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra”

Segons informa avui el PSC i Cerdanyola al Dia, l’assemblea socialista escollia ahir per unanimitat Àngel Vázquez, veí del Turó de Sant Pau.

Àngel Vázquez i Carles Cordón, candidats a l’EMD i Cerdanyola|CEDIDA

Ens presentem perquè tenim unes idees que ens permeten pensar que podem organitzar millor Bellaterra”, assegurava el candidat Àngel Vázquez

En els darrers 10 anys, explicava, que hi ha hagut pocs canvis: “Anem a menys. Bellaterra està trista i això fa mal, la fotografia de Bellaterra de l’última dècada no ha canviat, seguim amb els mateixos problemes i amb les mateixes no solucions”. Per aquest motiu, defensa que el canvi a Bellaterra ha de ser ara.

“A Cerdanyola tenim un equip de govern ben ferm i amb ganes de fer quatre anys més de política al més alt nivell. I per primera vegada a Bellaterra, una opció de presidència i lideratge a la junta de veïns que ens permetria un tracte directe amb un Ajuntament de la mateixa línia i sintonia”, explicava Vázquez.

Aquest canvi per a Bellaterra, segons el candidat, s’ha de treballar mitjançant el diàleg. “Canvi i diàleg seran dues eines indispensables a l’hora de donar vida al nostre programa”, assegurava. “Un projecte de poble encara en estudi” que no obviarà temes com la necessitat urgent d’una política d’inversió en l’espai públic, el seguiment de la instal·lació del nou enllumenat, l’aposta per mantenir el sistema porta a porta de recollida de residus i la seva implantació al Turó de Sant Pau, la millora de la neteja viària, l’ampliació del servei de jardineria o els tres eixos de treball més importants i complexos a Bellaterra. “La seguretat ciutadana, la mobilitat i la necessitat d’una assistència sanitària pública al poble. En aquesta última qüestió, com a partit majoritari del Parlament ens comprometem a utilitzar totes les eines polítiques possibles per aconseguir-ho”, afegia.

“Si el que volem és posar fil a l’agulla i resituar Bellaterra on li toca hem de centrar-nos en l’opció que realment més pot fer per Bellaterra. El vot útil en les properes eleccions és el PSC”, reivindicava Vázquez, que indicava que és el moment de crear una nova relació Bellaterra-Cerdanyola: “I ha de ser de tu a tu i amb ganes compartides de treure Bellaterra del forat on es troba. Fer créixer Bellaterra és una tasca que ens implica a tots”.

Projecte de solvència

Per la seva banda, l’alcalde de Cerdanyola i primer secretari socialista, Carlos Cordón, apuntava que amb aquesta candidatura el PSC vol oferir la millor gestió possible i també la millor relació entre EMD i Ajuntament. “Aquest és un projecte de solvència i Àngel Vázquez és la millor persona per encarnar-lo”.

Font: PSC Cerdanyola, Cerdanyola al Dia

Read Full Post »

Ramón Andreu (GXB) governa l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010, però manté l’escultura Esquirol (obra del bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), símbol de Bellaterra, en situació ruïnosa. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Esquirol de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007)

Read Full Post »

El proper dilluns 6 de febrer 2023, Televisió Sant Cugat estrena el programa “Bellaterra en directe” on s’analitza l’actualitat amb Ramon Andreu, President de l’EMD. Es tracta d’un programa realitzat en directe i obert a la participació de tot el veïnat bellaterrec.

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra| TELEVISIÓ SANT CUGAT

Durant aquests dies, tothom qui vulgui participar ja pot fer arribar les seves preguntes i propostes per diverses vies:

– Per whatsapp, enviant un missatge de text, veu o vídeo al 666 72 65 42

– Per correu electrònic, dirigint-vos a bellaterraendirecte@tvsantcugat.cat

– A les xarxes socials, etiquetant a @tvsantcugat a twiter o instagram.

– Trucant al 93 589 88 99, des d’ara mateix o en directe durant el programa.

Ramon Andreu respondrà totes les qüestions durant el programa i també atendrà en directe les trucades de tothom qui vulgui participar. El primer programa de “Bellaterra en directe” s’emetrà a través del canal de TDT de Televisió Sant Cugat i del seu directe en streaming el proper dilluns 6 de febrer a les 22.00 de la nit i es repetirà de forma periòdica.

Font: Televisió Sant Cugat

Read Full Post »

Sorprèn que l’EMD hagi cobert 30 petits forats del mateix carrer però no vulgui reparar el més gran desviant el problema a l’Ajuntament de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Read Full Post »

– El Finisterre ha passat a la història de Barcelona com un dels seus restaurants més prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Situat al final del carrer Villarroel fent cantonada amb la Diagonal, fou inaugurat en els darrers dies de l’any 1943.

El restaurant el van anomenar Finisterre perquè en aquesta zona del nord de Barcelona gairebé no hi havia edificacions”.

Logotip oficial del Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-1994)

Els restaurants de luxe de Barcelona, com el Finisterre, Reno, Via Veneto, etc., no oferien Cuina Catalana, només ho vàren fer després de la mort de Franco, ja que fins aleshores practicaven la sofisticada cuina tradicional francesa

Els promotors d’aquest restaurant de luxe de Barcelona van ser els industrials Joan Jover i Milagros Marin, juntament amb Joaquim Garcia Torrents, un conegut restaurador barceloní que feia de director entre els seus xarrups de whisky i amb força gel, que descansa a una cantonada de la barra del bar de l’entrada, dirigit pel prestigiós Barman Puig.

El local va ser luxosament decorat amb fusta guineana, tot aprofitant que els amos tenien negocis d’importació d’aquest material. A la planta del nivell de la Diagonal havia una barra amb un servei de degustació i una gran exposició de marisc en grans recipients. La decoració del menjador, situat a l’entresol, i que donava al carrer Villarroel, era marcadament marinera amb timons, fanals, i d’altres icones marítimes.

Una gran terrassa coberta, plena de testos amb grans plantes s’estenia els estius fins el final dels anys 60 sobre la vorera del carrer Villarroel, completava l’establiment, mentres es veien passar per “l’autopista Diagonal” les cues de cotxes plens de turistes de pas, que es dirigiren cap a les costes del sur, ja que en aquells anys Barcelona vivia d’esquena al mar i les rutes d’en Gaudí no estaven del tot promocionades.

Sota la direcció de Salvi Vila Pi, el prestigiós relaccions públiques Carlos Martorell (foto) i Estrella Salietti van redecorar el Restaurant Finisterre de Barcelona

L’any 1972 va patir una forta crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila, que era el director oficial.

Inovidable fou el seu històric equip professional de Cuina i Sala, una autèntica Escola d’Hosteleria de Luxe, amb el xef Belmonte, el seu segon Eugenio, el pastisser Pepito, en Rocamora, un autèntic expert amb la graella de carbó i els punts de la carn, sense oblidar l’equip de menjador, com els maîtres Casas i Paulí, i els cambrers Escudero, Bruch, Dupré, Eliseo, Isaías…

Prospecte publicitari del Restaurant Finisterre de Barcelona

Qui no recorda la seva clàssica cuina com per exemple, la Paella Parellada, Llenguado al Cinzano, Rap Costa Brava, Filet Stroganoff, Steack Diana, la sofisticada recepta de Becada flambé preparada davant del client, Pollastre a la Kíev, els primers mini popets saltejats amb all i julivert, Salmó salvatge amb la seva etiqueta de cartró del riu Eo, Angules a la bilbaina, Filet Wellington. Postres del pastisser Pepito com la gegant Milfulles de Crema Catalana, els Souflés de llimona, Grans Marnier o Xocolata, els Bunyols de poma flambés al Cointreau o la millor recepta de Barcelona de Crêpes Suzettes preparada davant del client. Les patates Souflés eren increïbles, grans i esponjoses, les Graufetes, les Pont Neuf, les alumetes, les palla, etc.,

Recordar alguns clients fidels del Finisterre, com Joan Miró, Doctor Puigvert, Xavier Cugat, Carmen Balcells, Juan Antonio Samaranch, Paco Godia, Juan Antonio Andreu, Fernando Coll, Tita Cervera i la seva parella Lex Barker, Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Alícia de Larrocha, etc.,

El Finisterre va ser centre trobades per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses i banquers propers, com per exemple la família Botín, fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.

Portada de la carta del Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-1994)

El prestigiós cronista barceloní, en Lluís Permanyer considera que, a partir dels anys cinquanta, ningú no dubtava a considerar-lo com el millor restaurant de Barcelona. Només a partir de l’obertura de Reno als anys seixanta l’hegemonia de Finesterre va començar a ser posada en qüestió.

A començaments dels anys seixanta, després d’un curt període de crisi derivada de desavinences entre els accionistes, el restaurant va canviar de direcció i va recuperar l’esplendor d’abans amb reformes al local i una nova orientació molts més moderna de la cuina, els seus nous propietaris i socis, en Joan Durán, del Restaurant El Portús i Salvi Vila, de Darnius.

Els anys vuitanta, en Ferran Adrià va treballar un temps a la cuina del Finisterre, abans de recalar a El Bulli de Roses,(ja amb 2 estrelles Michelin amb el xef Jean Louis Neichel), que més tard obriria el seu propi restaurant al barri de Pedralbes de Barcelona.

Amb l’arribada de la democràcia el restaurant va perdre la terrassa i la seva decadència començà a fer-se palesa a partir dels anys noranta, fins a la seva desaparició l’any 1994 a conseqüència d’una mala gestió econòmica que feu inviable la continuïtat del negoci.

Font: Lluis Permanyer, Francesc Pérez Torres, Wikipèdia

Read Full Post »

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 5 de juliol de 1862-1937) fou un historiador i polític català.

Va néixer al carrer de la Plateria, 9, de Barcelona, fill de Gaietà Carreras i Aragó, plater d’ofici, natural de Barcelona, i Agnès Candi i Casanovas, natural de Castelló d’Empúries. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora.

Francesc Carreras Candi (Barcelona,1862-1937)

Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1898 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butlletí de la qual publicà nombrosos treballs històrics. Afeccionat a l’excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. També publicà articles a La Ilustració Catalana i a La Vanguardia.

També s’interessà per la filatèlia i fou membre dels congressos de la Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fundà la Societat Filatèlica Catalana. També participà en els Congressos d’Història de la Corona d’Aragó.

Va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicació de documents inèdits de l’arxiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. Fou també president de la comissió d’Eixample (1918-1922) i contribuí a salvar les Drassanes. També fou cònsol de la República Dominicana des del 1900, i gerent de la Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro des de 1923.

Des del 1920 fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona.

Tiets seus foren: Càndid Candi i Casanovas i Lluís Carreras i Aragó.

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi.Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i 1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles. Hi ha una col·laboració de diferents especialistes en les matèries tractades. Els texts van acompanyats per mapes, plànols, làmines i fotografies de Ceferí Rocafort i Sansó, Cèsar August Torras i Ferreri, Josep Colell i Llort o Juli Soler i Santaló entre altres. L’obra està estructurada en sis volums amb els següents títols i autors:

Catalunya (1.297 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi, amb la col·laboració de Lluís Marià Vidal i Carreras, Norbert Font i Sagué, Joan Cadevall i Diars, Emili Tarré i Tarré, Felip Ferrer i Vert, Josep Maria Bofill i Pichot, Eugeni Ferrer i Dalmau, Salvador Maluquer i Nicolau, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Baltasar Serradell i Planella, Marià Faura i Sans, Salvador Sanpere i Miquel, Frederic Rahola i Trèmols, Jaume Maspons i Camarasa, Ernest Moliné i Brasés i Pere Estasen i Cortada.
Província de Barcelona (703 pàgs.), per Cels Gomis i Mestres
Província de Tarragona (1.058 pàgs.), per Emili Morera i Llauradó
Província de Lleida (1.070 pàgs.), per Ceferí Rocafort i Sansó
Província de Girona (1.154 pàgs.), per Joaquim Botet i Sisó
Ciutat de Barcelona (1.138 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi

Font: Wikipèdia, Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

🎻 L’Ajuntament de Barcelona es compromet a trobar una seu per a la Fundació del reconegut músic Jordi Savall

🎻 L’acústica de l’església barroca de Sant Felip Ner seria idònia per a aquest propòsit; a més el Monestir dels Felipons està en desús.

🎻 Penòs que l’EMD governada des de 2010 per Ramón Andreu, -del partit polític Gent per Bellaterra-, no ha valorat mai aquest gran veí universal de la música, ni l’ha dedicat un carrer o plaça, tot el contrari que va ver Barcelona amb Montserrat Figueras, que té dedicada una Plaça des de fa anys.

Jordi Savall, veí de Bellaterra, quan va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 2014

La ciutat de Barcelona tenia pendent fer un pas endavant en el reconeixement de Jordi Savall i per fi ha decidit vincular-se a la dimensió de la seva figura. La tasca de recerca i divulgació musical del que és un dels músics més influents del món ha tingut curiosament més acolliment institucional a França al llarg de les dècades –pels seus incomparables enregistraments del barroc francès– que al seu propi país, del patrimoni del qual musical renaixentista espanyol és un gran ambaixador.

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l’Anoia, 1 d’agost de 1941) és un músic català, especialitzat en viola de gamba, direcció d’orquestra i recerca musicològica de música antiga. També ha cultivat en menor grau el camp de la composició. És un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món i pioner en la recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc.[1] Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes. Va estar casat amb la soprano Montserrat Figueres i actualment està casat amb la filòsofa Maria Bartels.

És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb què s’ha dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues.

Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Durant mig segle s’ha dedicat a l’empresa titànica de recuperar els arribats musicals de desens de cultures i èpoques i al camí s’ha convertit en un treballador incansable per la pau entre els pobles. Guanyador de nombrosos premis a França, Suïssa, Alemanya o Espanya, com el Midem Awards, l’International Classical Music Awards i un Grammy Award. a més, tant ell com Montserrat Figueres van ser nomenats el 2009 Artistes per la Pau dins el programa Ambaixadors de bona voluntat de la UNESCO.

Font: La Vanguardia, Wikipèdia

Read Full Post »

Aquest temple es construirà a la intersecció d’Avinguda de la Via Augusta i Avinguda de la Clota, Sant Cugat del Vallès.

Temple dels mormons a Roma

Els plans contemplen un temple de dos pisos d’aproximadament 2555 metres quadrats sobre un terreny de 2,2 hectàrees on també es construirà un edifici auxiliar d’aproximadament 1265 metres quadrats, amb allotjament per a participants, centre d’arribades i centre de distribució.

El President de l’Església, Russell M. Nelson, va anunciar la construcció del Temple de Sant Cugat (Barcelona), l’abril del 2022. Aquest serà el segon temple del país. El Temple de Madrid, Espanya, va ser dedicat el 1999.

A Espanya resideixen més de 61 000 Sants dels Últims Dies que pertanyen a unes 130 congregacions. Melitón González Trejo, un oficial de l’exèrcit espanyol que va visitar Utah el 1874, va tenir un paper essencial en la traducció del Llibre de Mormón a l’espanyol després d’unir-se a l’Església. Els primers Sants dels Últims Dies a Espanya es van batejar durant les dècades de 1950 i 1960.

Els plànols detallats del disseny d’aquest temple encara estan en procés i properament es donarà informació addicional, entre altres coses, de les vistes o les representacions exteriors. La data de la palada inicial s’anunciarà més endavant.

Els líders del projecte aviat començaran a treballar amb els funcionaris de la ciutat als plans preliminars per a aquest temple i començaran a presentar documents públics en els propers mesos.

Els Sants dels Últims Dies consideren que els temples són la Casa del Senyor i els llocs d’adoració més sagrats sobre la terra. Els temples són diferents dels centres de reunions (capelles) de l´Església. Totes les persones són benvingudes als serveis d’adoració dominicals ia altres activitats que es duen a terme entre setmana als centres de reunions locals. El propòsit principal dels temples és que els membres fidels de l’Església de Jesucrist participin en cerimònies sagrades, com matrimonis, que uneixen les famílies per sempre, i baptismes per representant a favor d’avantpassats morts que no van tenir l’oportunitat de ser batejats en vida.

Font: La Iglesia de Jesucristo

Read Full Post »

Older Posts »