Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El Carrer de Lluis Millet de Bellaterra té una llargada d’uns 75 metres, és una escalinata de 92 esclaons. Comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza al Carrer de Santiago Rusiñol.

“Sorprèn que no tingui placa, encara que oficialment surt al plànol oficial de Bellaterra”

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Lluís Millet i Pagès (el Masnou, 18 d’abril de 1867-Barcelona, 7 de desembre de 1941) Va ser un compositor i director d’cor català, i també és conegut com el Mestre Millet.

Va ser deixeble de Felip Pedrell i va fundar en 1891 al costat de Amadeu Vives el cor mixt Orfeó Català, què va dirigir durant molts anys i que va constituir un centre important de la música catalana.

Considerat com un compositor sensible i original, es va sentir atret especialment per la música coral.

A Catalunya hi ha carrers i col·legis amb el seu nom, com el Passatge Lluís Millet, a Bellaterra, (però sense placa)

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de Lluís de Àbalo te una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza al Carrer de Joan Fàbregas

Placa del Carrer de Lluís d’Àbalo de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Lluís de Àbalo (1881- 1955) Va ser un dels homes forts de Fomento de la Vivienda Popular, que els anys 30 va potenciar la venda de terrenys per crear Bellaterra. Tenia la seu a La Rambla de Barcelona. El 1950 també va ocupar el càrrec de vicepresident de la Unió de Veins de Bellaterra, dit abans Unió Propietaris Bellaterra.

L’any 1934 va arribar a Bella-Terra, de la mà d’un altre cacic, en Joan Baptista Viza, tots dos personatges del règim franquista.

Del 1946 fins l’any 1950 va presidir el Club Bellaterra, i en vida, abans de la seva mort, se li va dedicar el carrer de Bellaterra.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Read Full Post »

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat inicialment aquest dimecres el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola de Vallès.

L’espai implicat compta amb un entorn situat entre Cerdanyola de Vallès i Sant Cugat del Vallès que ja s’ha urbanitzat parcialment i que, entre d’altres, acull el conegut laboratori de llum Sincrotró Alba, així com empreses vinculades a la banca i el tèxtil.

Es tracta d’un sector ja previst en el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees, i que es va executar gran part en la primera fase de les obres d’urbanització, com la ampliació de la carretera BV-1413 que connecta amb Sant Cugat.

La previsió és que en aquest espai s’instal·lin empreses i es construeixin un total de 5.377 habitatges, dels quals 2.843 seran lliures i 2.534 comptaran amb un règim de protecció oficial.

La superfície comercial s’ha reduït considerablement respecte a l’PDU anterior, i se situa a la banda de l’estació d’ADIF, Cerdanyola Universitat, i els baixos dels edificis d’habitatges dels carrers principals.

Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, es reorganitzen dins de l’àmbit per disposar-les en illes de mida mitjana en comptes d’en macroilles.

El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, amb diferents escales, diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes.

El PDU ha estat sotmès a un procés de participació ciutadana, que ha servit per recopilar la posició del territori, i ara, un cop aprovat inicialment, s’exposarà a informació pública durant 45 dies.

Font: EFE/La Vanguardia

Read Full Post »

Bellaterra. Cat us recomana fer turisme per Catalunya, casa nostra

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines. Està situada a 150 metres d’altitud i té una extensió de 4,81 km². Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l’església de Santa Maria de Besalú, s’estén cap al sud-oest de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià. Gaudeix d’una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques.

El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. El 1979 fou declarat “conjunt nacional” pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificacions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l’interior d’edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N’és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle xii, un nou recinte rodejava el call jueu, l’església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l’exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV.

A més de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l’església de Santa Maria de Besalú, el monestir de Sant Pere de Besalú i del pont de Besalú sobre el Fluvià, cal destacar la façana d’origen romànic de l’església de Sant Julià de Besalú de l’antic hospital, la casa Llaudes o Cornellà al Prat de Sant Pere, amb reformes posteriors (al mateix edifici consten les dates 1641 i 1783), i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro. Sembla que també d’època romànica és el “Miqwe” o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l’antic call jueu. D’època gòtica ens ha arribat l’edifici de la plaça de la Llibertat o Major atribuït a la Cúria Reial, i Can Cambó al carrer Major, recentment restaurada per la Direcció General de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i destinada a equipaments socials i culturals.

També a la plaça Major, porxada, urbanitzada els segles XVI-XVII, cal destacar l’edifici de l’Ajuntament, del segle xvii, restaurat. Recentment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha redactat un pla especial de protecció i desenvolupament del centre històric de Besalú, que encara no ha estat aprovat.

Read Full Post »

El Carrer de Lleó XIII de Bellaterra té una llargada de 200 metres, comença a la Carretera de Bellaterra i finalitza a una rotonda sense sortida, al costat del bosc tocant l’AP7

“Al llistat del plànol oficial de Bellaterra apareix correctament, però al dibuix, per error, surt com Lleó XVIII (Sobra la V)”

Placa del Carrer Lleó XIII de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en francès: Léon XIII, en italià: Leone XIII, en espanyol: León XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir Papa. Va néixer en una família noble del Laci i va estudiar en una escola de jesuïtes. El 1832 va graduar-se en diplomàcia vaticana i el 1836 en teologia, i fou ordenat sacerdot el 1837.

El 1843 va ser nomenat bisbe titular de Damiata per Gregori XVI i després nunci a Brussel·les, on va restar fins al 1846, quan se li atorgà el bisbat de Perusa. El 1856 va ser creat cardenal del títol de S. Crisogono per Pius IX.

La unificació d’Itàlia entre el 1859 i el 1870 va suposar la desaparició dels Estats Pontificis. Pius IX va negar-se a reconèixer el nou estat italià i va excomunicar el rei Víctor Manuel II. Les tensions entre Itàlia i la Santa Seu no es resoldrien fins a la firma dels Pactes del Laterà el 1929. El 1879 va publicar l’encíclica Aeterni Patris per a fomentar una revifalla de la filosofia catòlica basada en els principis de Tomàs d’Aquino com a alternativa al modernisme, el positivisme i el relativisme.[2] L’any 1881 Lleó XIII va fer de la Moreneta patrona de Catalunya.

La postura moderada que va mantenir el cardenal Pecci en aquest període van fer que els cardenals el consideressin el candidat idoni per suavitzar la situació d’enfrontament amb el nou govern italià i per reduir la crisi de relacions entre l’Església i els estats liberals.

Lleó XIII va aprofundir en temàtica social, condemnant tant el socialisme com el capitalisme liberal, proposant una harmonia entre ambdós i creant la base de la política social que l’Església ha mantingut durant tot el segle XX. La sintesí de les seves idees socials està recollida a la seva encíclica més famosa, Rerum Novarum, escrita el 1891.

En el pla internacional, va aconseguir que l’imperi alemany abandonés la seva hostilitat contra els catòlics, tema que va culminar amb la visita a Roma de l’emperador Guillem II el 1888. També va aconseguir que l’església francesa es reconciliés amb el nou govern, reconeixent la III República Francesa.

Fragment d’un fotograma de Sua Santitá papa Leone XIII (1896), el primer cop que va aparèixer un Papa en una pel·lícula.
Lleó XIII, però, no va buscar mai una reconciliació amb Itàlia i sempre es va mostrar distant amb el seu govern, ja el dia de la seva elecció va trencar la tradició de beneir el poble des del balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va demanar als italians el boicot a la vida política del país.

Amb la pèrdua dels Estats Pontificis, va buscar noves maneres de donar a l’Església un protagonisme a escala mundial i va fomentar l’acostament amb les esglésies ortodoxa i anglicana, i va estrènyer llaços amb els catòlics americans.

Va morir el 20 de juliol del 1903 i va ser enterrat a la cripta dels cardenals de la basílica de Sant Joan del Laterà que ell mateix havia fet construir.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de Juan Valera de Bellaterra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza als Carrers Escultor Vilamitjana i Joaquim Ruyra.

Placa del Carrer Juan Valera de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Juan Valera i Alcalá-Galiano va néixer el 18 d’octubre de 1824 a la localitat cordovesa de Cabra, sent batejat a l’església de l’Assumpció i Ángeles, com a fill de José Valera i Viaña, oficial de la Marina ja retirat, i de dolors Alcalá-Galiano i Pareja, marquesa de la Paniega. Va tenir dues germanes, Sofia (1828-1890), duquessa de Malakoff, [3] i Ramona (1830-1869), marquesa de Caicedo, a més d’un hermanastro.José Freuller i Alcalá-Galiano, hagut en un primer matrimoni de la marquesa de la Paniega amb Santiago Freuller, general suís a el servei d’Espanya.

El seu pare havia navegat de jove per Orient i va romandre força temps establert a Calcuta; era maestrante de Ronda i d’inclinacions liberals, per la qual cosa la reacció absolutista el va depurar i es va veure forçat a “fer el Cincinato”, com diria el seu fill, conreant les terres de la seva dona; a Cabra va viure el seu fill Joan fins als nou anys. Però a l’morir Ferran VII en 1834, el nou govern liberal va rehabilitar a el pare i el va nomenar comandant d’armes de Cabra i poc després governador de Còrdova. Es va mudar allà amb la seva família i més tard a Madrid. Finalment van marxar a Màlaga, on el pare es va incorporar una altra vegada a la Marina.

La mare es va oposar al fet que seguís la carrera de les armes com el pare, així que Joan va estudiar Llengua i Filosofia al seminari de Màlaga entre 1837 i 1840 i en el col·legi Sacromonte de Granada en 1841. Després va iniciar estudis de Filosofia i Dret a la Universitat de Granada, on es va llicenciar en 1846; en aquells dies ja havia començat a aprendre llengües modernes, publicava versos a La Alhambra de Granada i El Guadalhorcede Màlaga, i llegia àvidament tant la literatura de la il·lustració com la de l’romanticisme:

Als dotze o tretze anys havia llegit a Voltaire i presumia de sprit fort, tot i que em feia por quan estava a les fosques i temia que em agafés el diable. El romanticisme, les llegendes de Zorrilla i tots les sorpreses, espectres, bruixes i apareguts de Shakespeare, Hoffmann i Scott renyaven en la meva ànima una rude baralla amb el volterianismo, els estudis clàssics i l’afició als herois gentils.

Publica en 1844 els seus poemes, però només es venen per triplicat. No obstant això les lectures de poesia romàntica, i en particular del seu admirat José d’Espronceda, a qui va arribar a conèixer en persona, van anar desapareixent substituïdes per les dels clàssics llatins: Catul, Properci, Horaci … Cap a 1847 va començar a exercir la carrera diplomàtica a Nàpols al costat de l’ambaixador Àngel de Saavedra, duc de Rivas, poeta i pintor de l’Romanticisme ia més un refinat galantuomo de el qual moltes belles deien quant é simpaticone questo duca. Ell li va ensenyar moltes coses que no estaven precisades en els llibres durant els dos anys i onze mesos que hi va estar. Va aprofundir d’altra banda els seus coneixements de grec antic i va aprendre a més el modern entaulant una amistat profunda amb Lucía Palladi, marquesa de Bedmar, “La Dama Grega” o “La Morta”, com agradava de cridar-la, a qui va estimar molt i que li va marcar enormement. Tornat a Madrid, va freqüentar les tertúlies i els cercles diplomàtics per tal d’aconseguir el que en la llengua de l’època es deia “un bon torró” o càrrec de l’Estat.

A finals de 1849 va conèixer a l’arabista Serafín Estébanez Calderón, famós pels seus quadres de costums andaluses, que va influir decisivament en la seva escriptura i va ser un dels principals corresponsals de la seva nodrit epistolari. En aquells dies (1850) va arribar gairebé a casar-se amb la tercera dels nou fills de l’duc de Rivas, Malvina de Saavedra (1848-1868), una de les seves moltes núvies, i fracassa en el seu intent de ser diputat. En aquella època va estrènyer la seva amistat amb el polític i crític liberal moderat Antonio Alcalá Galiano, a el qual demanarà un pròleg per a una segona edició de les seves poesies apareguda en 1859.

Després diferents destinacions el van portar a viatjar en qualitat de diplomàtic per bona part d’Europa i Amèrica: Lisboa (on va adquirir un gran amor per la cultura portuguesa i per l’iberisme polític) i Rio de Janeiro (d’on va prendre apunts per a la seva novel·la Geni i figura). Tornat a Espanya, va començar a escriure i publicar assajos en 1853 a la Revista Espanyola de dos Mons; en 1854 torna a fracassar en el seu intent de ser diputat; de nou va estar en les ambaixades alemanyes de Frankfurt i Dresden (ja amb el càrrec de secretari d’ambaixada); i va llegir no poca poesia alemanya, especialment el Faust de Goethe; el seu domini de l’alemany li permetrà a més traduir en tres volums la Poesia i art dels àrabs a Espanya i Sicília d’Adolf Friedrich von Schack.

Va marxar amb el duc d’Osuna a Sant Petersburg, on va estar sis mesos en 1857; Manuel Azaña va estudiar aquest pintoresc viatge en un dels seus llibres més famosos. En aquells dies (1857) polemitza amb Emilio Castelaren les pàgines de La Discussió, escrivint després el seu assaig De la doctrina de el progrés en relació amb la doctrina cristiana. No obstant això, després de ser elegit a la finalitat diputat per Archidona en 1858, de el que es va assabentar a París mentre assistia al casament de la seva estimada germana Sofia amb un famós militar, Aimable Pélissier, recentment nomenat primer duc de Malakoff, va abandonar durant uns anys les seves tasques diplomàtiques per consagrar-se als treballs literaris en les nombroses revistes de les que va ser redactor, col·laborador o director: El Setmanari Pintoresc Espanyol, la Discussió, El Museu Universal, l’Amèrica … i va fundar, juntament amb Caldeira i Sinibaldo de Mas, la Revista Peninsular. Va reprendre més tard la seva carrera diplomàtica a les ambaixades de Washington, Brussel·les i Viena, on a la vora ja de les seves setanta anys encara seguia rondant “d’una manera lícita, estètica i platònica” a l’actriu Stella von Hohenfels. De totes aquests viatges va deixar constància en un sucós i entretingut epistolari, immediatament publicat sense el seu coneixement a Espanya, el que li va molestar bastant, ja que no estalviava dades sobre les seves múltiples aventures amoroses, entre les quals va destacar el seu enamorament de l’actriu Magdalena Brohan.

El 5 de desembre de 1867 es va casar a París amb Dolors Delavat, dues dècades més jove que ell i natural de Rio de Janeiro, amb qui tindria tres fills: Carlos Valera, Luis Valera i Carmen Valera, nascuts respectivament en 1869, 1870 i 1872 . Al esclatar la revolució de 1868 es converteix en un interessant cronista dels fets i redacta els articles «de la revolució i la llibertat religiosa» i «Sobre el concepte que avui es forma d’Espanya».

Plànol oficial de l’EMD de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Només sería un cercavila pels carrers de Bellaterra amb el veïnat gaudir-lo des des de la porta dels seus jardins. El grup podria anar-hi sobre un camió de Festa Major amb els Gegants de Bellaterra.

Visca la Festa Major de Bellaterra!

Balkan Paradise Orchestra (tradició balcànica i vents de l’est) és el suggeriment de Bellaterra. Cat per la cancelada Festa Major de Bellaterra 2020. Podrien fer una cercavila per tots els carrers del nostre poble i aportar un munt de ritmes internacionals i aportar la joia de viure. S’anima l’EMD i els porta a Bellaterra? Aquí teniu el petit vídeo que vam grabar l’any 2018 a la Festa Major de Terrassa:

Els barcelonins de Balkan Paradis Orquestra són un dels 4 grups seleccionats per a la final del X Concurs Sons de la Mediterrània

Balkan Paradise OrchestraBalkan Paradise Orchestra | Arxiu de l’artista

Creada a principi del 2015 a Barcelona, la Balkan Paradise Orchestra, també coneguda com BPO, reuneix deu instrumentistes de vent-metall, vent-fusta i percussió.

Les joves intèrprets que la formen beuen de diverses influències, però en aquest projecte es concentren en la tradició balcànica de les formacions de vent, amb una sonoritat d’impacte que apliquen també a peces tradicionals com “La gata i el belitre”. En la seva curta però intensa trajectòria ja han actuat moltes vegades, tant en escenaris com en format de cercavila.

Balkan Paradis Orquestra

Estil de música: folk-balcànic

Components: Mila González (trompeta), Alba Careta (trompeta), Berta Gala (trompeta), Eva Garín (clarinet), Laura Lacueva (clarinet), Alba Ramírez (trompa), Maria Cofan (trombó), Olivia Casas (tuba), Maria Puertas (tuba) i Eli Fàbregas (percussió).

Font: Grup Enderrock Edicions SL

Read Full Post »

El Pasatge de Josep Soler de Bellaterra té uns 75 metres de llargada, comença al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, a tocar el Carrer de Margenat i no té sortida a la part baixa.

Per error, a la placa del Passatge de Josep Soler s’han oblidar d’afegir la lletra R (Soler, no. Solé), i així es fa dificil saber qui és aquest personatge.

Placa del Passatge de Josep Soler de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1935) és un dels compositors i assagistes catalans més destacats. Considerat un dels autors vius més importants de la música contemporània a Espanya, entre la seva ingent obra musical es compten 16 òperes, 8 simfonies, nombrosos concerts, oratoris, lieder i sonates.

Junt a les seves composicions Josep Soler ha desenvolupat una profunda i contínua tasca teòrica, amb l’edició de diversos assajos sobre musicologia i estètica.

Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de 1982, actualment és director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona.

Entre les diferents distincions rebudes en destaquen el Premi Nacional de Música de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Música d’Espanya (2009) i el Premio Tomás Luis de Victoria (2011). L’any 2013 se li concedí la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, que el compositor retornà.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de Josep Sentís de Bellaterra té una llargada d’uns 700 metres, comença al Carrer Mestre Nicolau i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.

Placa del Carrer Josep Sentís de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Al no afegir-se a la placa del carrer el segon cognon, molts podrien pensar que està dedicat al músic Josep Sentís i Porta (Tarragona, 10 de juny de 1888 – París, 6 de juny de 1983), violinista i compositor de sardanes. Estudia a Barcelona amb els mestres Joaquim Malats i Enric Granados. Va ser fundador de l’Orfeó Tarragoní. Bon violinista, des de molt jove féu concerts a Tarragona i a Barcelona i, per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona li concedí el 1906 una beca per estudiar a París on s’establí de manera permanent. Només tornà durant la primera guerra europea (1914-1918) i residí a Rubí, on funda l’Orfeó de Rubí.

Josep Sentís i Vilanova (Riudoms 1878-Barcelona 1968), va ser un actiu comerciant català. Fou un dels primers compradors de parcel·les de Bellaterra. Ell i la seva família solien anar a estiuejar a Can Coll, prop de Cerdanyola del Vallès, conjuntament amb la família del Can Miró de Can Doménech i en Bartomeu, venien a caçar al territori de Bellaterra.

En Bartomeu va ser qui va convèncer a Josep Sentís perquè comprés un terreny i que fes la seva casa familiar, que per cert, és la que tanca el Carrer de Monseny. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Bellaterra.

Va ser el pare del periodista Carles Sentis i Anfruns. L’historiador Francesc Vilanova explica el periple vital i professional de Carles Sentís Anfruns, un dels personatges més importants de la Catalunya franquista, que no va dubtar a canviar de llengua, d’ideologia i de bandera quan va advertir els canvis sociopolítics que s’havien d’esdevenir a partir de la primavera del 36.

Carles Sentís Anfruns no va perdre la guerra. A diferència de molts altres, exiliats, menyspreats, oblidats, va prendre partit per la futura Catalunya franquista, raó per la qual no va batallar en favor del català i de la Catalunya que havia conegut i retratat fins aleshores, ja que això significava integrar el bàndol dels perdedors. Sentís era “impecablement pragmàtic i camaleònic, molt vanitós i sense manies ideològiques”, i la seva aspiració principal no era cap altra que estar al bàndol del poder vigent. Per això, en l’esfera privada “era un plaer llegir la poesia de Joan Maragall […] sota el paraigua del franquisme”.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia. Núvol. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Read Full Post »

Bones vacances merescudes al Restaurant Marcs de Bellaterra! Únic restaurant de Bellaterra que durant el confinament per Covid-19 ha ofert menjar per emportar a casa. Gràcies i per a molts anys

Restaurant Jardí Marcs de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Older Posts »