Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Sinopsi d’EL LLIBRE DE GIANNI RODARI. VERSOS, CONTES I VIDA:

Blackie Books celebra el centenari del naixement del gran Gianni Rodari, un dels millors autors per a nens i pedagogs de tots els temps. Per a això recopilem en un mateix volum les seves millors contes, els seus poemes més coneguts, 20 nous relats explicant la seva vida, i una sèrie de pàgines especials per a explicar el seu concepte de fantasia, d’educació, d’escola, d’infància, de lectura. Una edició de col·leccionista, enterament il·lustrada per Marta Altés, que servirà de llibre de capçalera a petits i grans.

Gianni Rodari (Omegna, 1920-1980) Mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia, va començar a escriure per a nens en 1950 quan el director d’un diari li va encarregar l’elaboració d’un suplement dominical. Després va publicar més de vint llibres en els quals va combinar magistralment l’humor, la imaginació i la desbordant fantasia amb una visió crítica, no exempta d’ironia, de el món actual. El 1970 se li va concedir pel conjunt de la seva obra el premi Hans Christian Andersen.

Read Full Post »

Servei fins a Bellaterra a través del WhatsApp oficial de Torrons Félix d’Agramunt: 627 69 38 72

Valeri Novell amb Aurora Altisent, artista que dibuixa Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

Valeri Novell, inolvidable veí del Turó de Sant Pau ens recomana quelcom especial del seu poble:

Torrons Félix d’Agramunt, l’últim torró 100% artesà de petit obrador

Zoe Valero pren el relleu generacional a l’obrador de Torrons Félix|CEDIDA

Fruits secs seleccionats a mà, una balança de platets, molta paciència i més dedicació. Torrons Fèlix és un petit obrador familiar amagat en un carrer de cases adossades a Agramunt, on Félix i la seva filla Zoe elaboren els torrons com s’han fet tota la vida. Això sí, la passió de Zoe per la xocolata i el coneixement del seu pare s’alien per tenir alguna novetat llista cada Nadal.

Agramunt atreu autobusos plens de curiosos que volen visitar les fàbriques i museus de torró de firmes tan conegudes com Torrons Vicens. Però hi ha bojos d’aquest dolç que arriben de lluny per fer cua en una botiga molt més petita, gairebé amagada en els baixos d’un carrer residencial amb cases unifamiliars adossades.

Aquí Félix Valero i la seva filla Zoe elaboren torrons sense deixar un sol procés a l’automatització.

Escullen les avellanes a mà després de torrar al forn, només ells dos preparen la massa que van treballant en funció de la textura, i fins i tot pesen els ingredients en una balança de platets. Ni cintes, ni pantalles, ni termòmetres i, per descomptat, ni un sol producte que no sigui natural.

Els torrons tradicionals d’Agramunt|CEDIDA

La seva producció és limitada, la temporada mai comença abans que arribi la fruita seca en la seva data natural, a principis o meitat de setembre. Zoe és una de les claus perquè aquest obrador s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per als amants del torró. Com la majoria de joves es va anar d’Agramunt per estudiar, però tan aviat com va acabar va decidir que el torró per a ella no seria només unes postres de Nadal. Va aprendre tot el que el seu pare li ha pogut ensenyar després de 50 anys dedicat a aquest ofici i combina aquests coneixements amb una afició per la xocolata que va perfeccionant en diferents cursos i escoles. Per això, Torrons Fèlix compta amb l’assortiment de torrons més tradicional però també amb altres d’autor que neixen de la feina conjunta de pare i filla.

Escultura homenatge a l’torró tradicional d’Agramunt, situada a la Plaça de Mercat|CEDIDA

A primera vista, el producte està tan cuidat com qualsevol barra d’aquest dolç que podria sortir de la pastisseria més preocupada pel màrqueting en una gran ciutat. Zoe decora amb un llaç de tela gruixuda cada bossa que omple d’unes capsetes negres amb el logotip daurat i que acompanya sempre d’un papir enrotllat amb una poesia dedicada a l’torró. Per descomptat, cada un porta la seva pròpia descripció en una minipostal més o menys poètica que porta col·locada a manera de llaç.

Tot el procés, des de l’elaboració fins a la venda, es realitza en aquesta casa|CEDIDA

La importància de la fruita seca

Aquesta aparença elegant amaga un producte encara més cura i de la millor qualitat.

La base de l’torró deu el 90% del seu resultat final a la qualitat de la fruita seca amb què s’elabora. El 10% restant ja és tècnica i passió. Zoe insisteix diverses vegades en què, després de moltes proves a del principi, els torrons Fèlix s’elaboren únicament amb fruits secs de proximitat. Les avellanes són de Reus; les ametlles, sempre de la varietat Marcona, li arriben de Maials, un petit poble de Lleida; i les nous, de Caldes de Malavella. Insisteix encara més en la importància de torrar els fruits secs al forn, encara que el procés sigui més llarg. Després els passen pel tamís acariciant amb les mans perquè es pelin i, a el mateix temps, van apartant els que puguin estar picats. “Una ametlla picada pot espatllar el torró d’Agramunt”, insisteix Zoe.

Les avellanes es pelen manualment, a el mateix temps que es fa una acurada selecció|CEDIDA

El torró d’Agramunt és diferent a la resta.

Encara que podria trobar-quadrat, els artesans defensen que l’autèntic és rodó. Dos hòsties de pa d’àngel contenen una barreja dura feta de sucre, mel i clara d’ou que recobreixen les avellanes torrades senceres. En Torrons Fèlix es triga tot el dia a fer només aquest tipus de torró. Zoe o el seu pare poden estar cinc hores fent la massa, que elaboren amb mel de taronger sense filtrar, que un productor separa exclusivament per a ells. Per això, el seu producte pràcticament no porta sucre, amb aquesta mel és suficient per endolcir. La massa daurada i brillant es remou amb unes pales de fusta gegants i amb les mans, amb molt de compte. Saben que està llista per la seva textura, no pot quedar ni massa dura ni massa líquida.

Tallant el torró de crema cremada dins el motlle|CEDIDA

Un cop les avellanes s’han torrat al forn es posen en una cistella encara calentes i, llavors, amb la massa acabada de fer, ho barregen tot amb molta cura “perquè les avellanes no es trenquin i aguanti el cruixent”, explica Zoe assegurant que cada minut d’aquest procés és clau perquè després el torró sigui net en boca, quedi suau i no s’enganxi a les dents. Després, ha de refredar-se a l’aire lliure unes hores.

El torró de crema cremada fora de l’motlle, col·locat per ser cremat|CEDIDA

La passió per la xocolata

Però aquest any Torrons Fèlix té un altre torró sense cantonades.

Cada any Zoe i el seu pare intenten oferir una novetat als seus clients (tan fidels que durant aquesta visita una parella arribada expressament des de Madrid reclama l’atenció de Zoe). El primer que van fer, fa ja un parell d’anys, el van anomenar Capritx (Capritx), fet amb tres tipus diferents de xocolata i ametlles refinades que, com passa amb tots els torrons d’aquests artesans, és extremadament suau a l’paladar i mai massa dolç com per no voler un tros més. Triguen tres dies a fer-ho i és el més sol·licitat després de el clàssic d’Agramunt.

Per elaborar el torró de crema cremada es passa breument una resistència sobre cadascuna de les peces|CEDIDA

Tornant a el d’aquest Nadal, es tracta d’una reinvenció de l’torró d’Agramunt, gairebé com si fos un bombó. Una cobertura de xocolata que imita la quadrícula de l’hòstia de pa d’àngel recobreix l’interior fet amb la mateixa massa daurada que cobreix les avellanes de l’clàssic. Per als amants de la tradicional postres d’aquest poble, el sabor li és absolutament fidel, la textura és tan suau com la d’un torró de Xixona, manté el cruixent gràcies a la mel i les avellanes i la xocolata és fi, just per no tapar el gust de l’torró.

Un cop cremat queda llest per a l’envasat, que s’ha de fer immediatament|CEDIDA

Un altre dels seus productes d’autor és el milfulls d’ametlla, una mostra de la sensibilitat d’aquesta família i de la seva obsessió per fer un producte amb identitat pròpia. És un praliné d’ametlla laminada cobert amb una serigrafia de xocolata dibuixada per l’artista Serafina Balasch.

Font: Guia Repsol, Júlia Manresa. Cesar Cid (Fotos). Valeri Novell

Read Full Post »

Bellaterrenca cau de cap per unes llambordes aixecades a l’Avinguda del Film número 9.

Llambordes aixecades a l’avinguda del Film de Bellaterra|CEDIDA

Segons informació rebuda a Bellaterra. Cat, ahir al vespre, sobre les 20 hores, quan la bellaterrenca Lorena i la seva parella estaven caminant per l’Avinguda del Film, va caure de cap per unes llambordes aixecades a l’alçada del número 9. Sort va tindre Lorena que amb les mans va protegir-se d’un fort cop al cap, però tot i així va fer-se un cop i tall al nas i a les propies mans (A causa de la pandèmia no va volguer trucar als serveis sanitaris i va ser curada al seu propi domicili).

Feia pocs dies que Ramon Andreu, president de l’EMD, davant unes queixes veïnals sobre el mal estat generals de les voreres de Bellaterra, va dir públicament: “Quan repares voreres al dia següent estan igual”.

Aquesta lleugera resposta pixant fora de test de qui té la responsabilitat de mirar per la seguretat i fer les reparacions bàsiques necessàries de l’espai públic de Bellaterra, és d’una gran irresponsabilitat.

Això sí, en comptes de reparar dia a dia aquests desperfectes de l’espai públic de Bellaterra, es permet de dedicar gairebé 8.000€ anuals a pagar publicitat institucional al company del seu mateix partit i fundador de Gent per Bellaterra, Jordi Sans Castellvi, administrador únic del Tot Bellaterra. Cal recordar que les mateixes informacions i comunicats oficials estàn doblades a través de Bellaterra TV (canal oficial de WhatsApp de l’EMD de Bellaterra).

Quans accidents més s’han de produir a l’espai públic de Bellaterra perquè Ramon Andreu s’ho agafi seriosament❓

Read Full Post »

Al Condis, km0 de Bellaterra, tenim un celler amb una bona selecció de vins i qualitat preu. Força salut‼️

Celler del Condis de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El poble de Bellaterra va assistir ara fa un any a la Sala Gran del Centre Cívic de l’EMD per vure l’obra de teatre “Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell i col·laborar solidariament amb La Marató de TV3 i les malalties minoritàries.

“Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El diari digital Bellaterra. Cat, va ser l’únic mitjà present i autoritzat al Centre Cívic de l’EMD, per transmetre íntegrament l’obra de teatre “Una trama mal ordida” en col·laboració amb La Marató de TV3.

El veïnat de Bellaterra va fer possible que el Centre Cívic estigués ple de solidaritat amb aquesta colorida peça teatral adaptada per Maite Soler i dirigida per Josep Salomó, tota una intrigant trama que transcorre en una casa senyorial de la Bellaterra de l’any 1959, quan la dictadura franquista dominava la vida de Catalunya. Cap al final, el públic assistent a la sala també va participar directament amb l’obra, i a l’acabar va ovacionar l’entrega i dedicació entusiasta de l’equip de l’Associació Artística Encert de Sabadell.

“Un any més Bellaterra va col·laborar solidariament amb La Marató de TV3 per una causa justa, com són les malalties minoritàries”.

Les malalties minoritàries són aquelles que afecten un màxim de 5 persones de cada 10.000. Hi ha descrites 7.000 malalties minoritàries diferents i es calcula que afecten entre 300.000 i 400.000 persones a Catalunya. El grau d’afectació és divers, si bé acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants. Un 80% són d’origen genètic i totes tenen en comú la dificultat en el diagnòstic, la inexistència, en molts casos, de tractaments eficients i un elevat impacte social i familiar

Bellaterra, 1 de desembre de 2019
Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra

“Una trama mal ordida”
Basat en el llibre homònim
Adaptació de Maite Soler
Text: Associació Artística Encert
Direcció: Josep Salomó

“Un cas d’intriga a Sabadell els anys cinquanta, des de una casa de Bellaterra”

“A l’arribar a l’edat de jubilació, el sabadellenc Quirze Ginebró i Balasch, industrial del tèxtil, no té ganes de seguir el peu del canó i vol posar algú al front de l’empresa”.

Per a explicar a la família la decisió que ha pres, convoca els quatre fills a la torre de Bellaterra, on viu amb la Paula, la seva dona. Al vespre, mentre es tanca al despatx per a preparar els documents, reapareixen antigues rivalitats entre els fills i surt a relluir la cobdícia d’alguns. Però un fet inesperat fa que les coses canviïn l’endemà al matí…

Fitxa artística:

Quirze, L’amo: Quirze Casablancas
Paula, Sra. del Quirze: M. Mercè FisaJoaquim, Fill gran: Jaume Miquel
Natalia, Sra. de Joaquim: M. Mercè Rovira
Jenaro, Fill segon: Arnau Sala
Cristina, Filla tercera: Cristina Tiana
Benet, Novio de Cristina: Harrison Papillon
Jordi, Fill petit: Genís Sabaté
Aurora, Empleada llar: Esmeralda Jiménez
Facundo, Inspector: David Òbia
Veu en Off: David Segú

Escenografia de Ramon Sans i M. Mercè Fisa

Read Full Post »

Guia general de Comerços i Restaurants Jardí de Bellaterra

Dibuix original del bellaterrenc Guy Pérez Ciurezu | BELLATERRA GOURMET

GUIA COMERÇOS DE BELLATERRA

Farmàcia Marta Cau ☎️ 936914655
Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra http://www.farmaciabellaterra.com

Condis de Bellaterra ☎️ 935864607
Plaça del Pi, s/n, 08193 Bellaterra,
http://www.condis.es

Bonaparte Pa i Dolç ☎️ 935921600
Plaça del Pi, 4, 08193 Bellaterra
http://www.bonaparte.cat

Llibrería Paper’s ☎️ 935921093
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

Estilistes Teresa Romero ☎️ 935 92 98 29
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.peluqueriasteresaromero.com

Family Can ☎️ 661333597
Plaça del Pi, 3, local 2, 08193 Bellaterra
http://www.familycan.cat

Banc de Sabadell ☎️ 935929703
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.bancsabadell.com

Benzinera Repsol ☎️ 935 801584
Carrer de Jeroni Marti, 1, 08193 Bellaterra
http://www.repsol.es

Club Bellaterra ☎️ 935 80 25 42
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.club-bellaterra.com

Mas i Fill de Bellaterra ☎️ 937254433
Plaça del Pi 3, local 4 · 08193 Bellaterra
http://www.masifill.com

Croshouse ☎️ 935 86 50 72
Carrer Santiago Rusiñol, 3, 08193 Bellaterra
http://www.croshouse.es

Taller de Serveis ☎️ 600 42 48 30
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.tallerdeserveis.cat

Reparació Vehicles ☎️ 934 35 57 92
Carr. de Bellaterra, 70, 08193

MM Estudio ☎️ 699 649 319
Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra
http://www.estudiomm.com

Original d’Enric Llimona Raymat |BELLATERRA GOURMET

GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA

Cafè del Club. ☎️ 935 929752
Placa del Pi, 3, 08193 Bellaterra

Turó de Sant Pau Restaurant Bar
☎️ 612 428 767 /660679 470
Carrer 9, n.69 bis, 08193 Bellaterra
http://www.turodesantpau.com

Ébano Gastro Bar ☎️ 935 80 33 40
Avinguda Film, 2, 08193 Bellaterra
http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner ☎️ 935 80 64 27
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra
http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo Restaurant ☎️ 935 80 66 60
C/. Lope de Vega, 5, 08193 Bellaterra
http://www.restaurantcanedo.com

Marcs Restaurant ☎️ 935 80 85 31
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra
http://restaurantmarcs.blogspot.com

Sant Pancraç Hotel Restaurant
☎️ 93 692 20 50/54935 92 97 52
Plaça del Pi, 2, 08193 Bellaterra

Read Full Post »

La decoració de nadal sempre aporta il·lusió als infants i famílies dels pobles, però en el cas de Bellaterra és pobre i gairebé inexistent, tot i la qualitat veïnal.

Quan es farà realitat la plantació de l’avet de nadal viu a Bellaterra❓

Bellaterra mereix un avet de nadal viu com tenen pobles de qualitat

Des de que es va crear l’ EMD de Bellaterra el màxim que s’ha fet es un toc nadalenc de llums a la Plaça del Pi i la Plaça Maragall, i mai coincideix amb l’encesa general d’altres pobles propers. Cal molta imaginació a la nostra administració pública i deixar-se aconsellar pels comerços i el veïnat, per què segur que es podría millorar economitzant de despeses econòmiques innecessàries i sovint doblades en informacions públiques.

Molts en demanem si l’EMD no es podria reservar uns diners anuals per fer quelcom més atractiu i lluminós perquè el nostre poble tingués un toc molt més nadalenc i tradicional d’acord amb la qualitat veïnal.

Poc gust i poca decoració de nadal a l’espai públic de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Ja que al centre de Bellaterra només dominen els històrics arbres plataners, per què no s’apostar per plantar un gran avet viu a la Plaça del Pi, i amb un cost mínim anual poguer fer l’encesa nadalenca amb llums i decoració més creatives?

Read Full Post »

Vergés no avança mesures per al Nadal i explica que estan treballant en el document que haurà d’aprovar el Procicat

Taula de Nadal parada per 8 persones a una casa de Bellaterra |BELLATERRA GOURMET

CCMA|El govern preveu que aquest dijous hi haurà “una sortida important” de ciutadans cap a la segona residència. Una sortida avançada per evitar el confinament municipal que entra en vigor a les deu de la nit.

El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha admès que, si bé la mobilitat s’havia reduït durant les últimes setmanes, “és evident que, de cara a aquest cap de setmana, això augmentarà”.

De tota manera, ha recordat que el confinament municipal és fins dilluns a les 6 del matí i ha demanat que la gent compleixi les mesures allà on vagi.

Mesures per al Nadal

Més enllà del pont de la Constitució i la Puríssima, el govern està treballant en les mesures per a les festes de Nadal.

Ho ha avançat la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha parlat d'”un document per poder donar més eines a tothom per tenir el millor Nadal possible”.

El Procicat analitza les limitacions de les celebracions de Nadal

Un document que establirà, per exemple, el nombre de persones que es podran reunir, de quantes bombolles, i si caldrà comptabilitzar els nens en aquest nombre, per la seva baixa capacitat de contagi que han apuntat alguns estudis.

L’últim, de l’Hospital Vall d’Hebron de la setmana passada, reiterava que nens i adolescents són poc transmissors de la Covid.

Preguntada més d’una vegada sobre aquestes mesures per al Nadal, Vergés ha remarcat que si l’evolució de la pandèmia és l’esperada i es compleixen les fases previstes per la Generalitat, per Nadal estarien permeses les trobades de 10 persones, segons els trams definits pel govern per fer la desescalada d’aquesta segona onada de la pandèmia.

El govern espanyol va plantejar a les comunitats autònomes, la setmana passada, reunions de màxim sis persones.

Després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut de dimecres passat, es van donar uns dies més de marge per decidir les pautes d’aquestes celebracions.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa va explicar, després de la reunió, la voluntat d’acord per part de tothom i que cada comunitat autònoma pugui adaptar les “recomanacions” a la situació del territori. Aquesta setmana es tornarà a reunir el Consell Interterritorial.

El perill d’una tercera onada

Quan falta menys d’un mes per a les festes de Nadal, moltes famílies planifiquen com s’organitzaran els àpats… i si en podran fer. D’altres ja tenen coll avall que faran unes celebracions de mínims i es plantegen alternatives.

És cert que les les dades de la pandèmia a Catalunya van millorant, però epidemiòlegs i autoritats sanitàries recorden que la pandèmia continua sent una realitat.

Aquest diumenge s’han tornat a veure les terrasses plenes

Alerten del perill d’abaixar la guàrdia pel fet de ser Nadal, tal com explica el doctor Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona: “La gent dirà: ‘Bé, és un dia, total tampoc no passa res; a més a més, som coneguts.’ Això és el que ens fa abaixar la guàrdia.”

I alerta del risc d’anar enrere:

“Si tothom fa les coses molt ben fetes els propers dies o setmanes, és possible que millorem encara una mica més. Si no és així, sortim de mig esglaó, pujarem l’esglaó sencer i haurem de tornar enrere.”

Admet que “potser serà un Nadal una mica descafeïnat o molt descafeïnat”, però defensa que “hem d’agafar-ho amb la idea que, sinó, després les coses poden empitjorar”.

I afegeix: “Jo m’ho prenc amb la idea que tant de bo que aquest sigui l’únic Nadal de Covid-19.”

El coordinador de la Unitat Covid-19 de l’Hospital del Mar de Barcelona, Robert Güerri, dona per fet que arribarà una tercera onada. Ho ha dit a “El matí de Catalunya Ràdio”, on també ha volgut remarcar la importància del comportament de cadascú:

“Cal saber com serà la intensitat i la magnitud d’aquesta tercera onada, que dependrà molt de nosaltres com a societat.”

Güerri i altres experts avisen que la situació es pot arribar a complicar molt, perquè ara els indicadors de la pandèmia i l’ocupació de les UCI estan pitjor que quan es va fer la desescalada de la primera onada.

Ara mateix, la situació és molt més complicada que a l’estiu. Aleshores, el risc de rebrot es va mantenir durant dos mesos, al maig i al juny, per sota de 30.

A data d’avui, en canvi, tot just hem aconseguit baixar dels 200 punts aquest dilluns, per primera vegada des de principis d’octubre.

La situació a les UCI tampoc no és gens comparable: una quarantena d’ingressats al juliol, i més de 400 diumenge passat.

Read Full Post »

Es podrà seguir en directe a través del Facebook oficial de l’EMD Bellaterra

Aquí es pot consultar l’ordre del dia👇

Read Full Post »

-La Fundació Reeixida reedita, actualitzat, el popular mapa dels Països Catalans de l’activista i llibreter Joan Ballester i Canals en el quarantè aniversari de la seva mort

-Ballester el va editar per primer cop l’any 1962, amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon, i el projecte li va comportar una condemna de tres mesos a la presó Model de Barcelona

Mapa dels Països Catalans de Joan Ballester Canals|CEDIDA

De Ballester és el popular lema dels Països Catalans ‘De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’
El mes de juny passat, l’entitat gironina El Foment feia una crida a celebrar els 40 anys de la mort de l’activista i llibreter Joan Ballester i Canals (Barcelona, 1913-1980), que es complien el 27 de juliol següent, i recordava una de les principals fites d’aquest lluitador: l’edició d’un mapa dels Països Catalans que ha estat molt popular des dels anys seixanta i que, justament, el complex cultural gironí llueix en el seu logotip.

Fent-se ressò d’aquella crida d’El Foment, la Fundació Reeixida , una entitat fundada l’any 2004 amb l’objectiu de divulgar la cultura catalana i normalitzar la relació entre els Països Catalans, va decidir reeditar el mapa de Ballester, del qual fa molt temps que no es trobaven exemplars.

Mesos després, el projecte és una realitat i la nova edició ja es pot trobar en el web de Free Catalonia, a la botiga d’Òmnium Cultural –entitat que ha col·laborat en la difusió del projecte– i a les principals llibreries d’arreu dels Països Catalans. “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, com diu el popular lema, creat justament per Ballester.

La reedició del mapa dels Països Catalans, amb la divisió comarcal, reprodueix una edició del 1971 que modifica detalls d’una primera versió original del 1962. Va ser creat per Ballester, juntament amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-1976). Tots dos van ser promotors i dissenyadors d’aquest mapa, hereu polític d’una altra imatge, feta per l’organització Palestra , amb el títol de La nostra pàtria (1932). Aquest és el primer que s’edita amb el nom dels seus autors. El nou mapa fa 70 cm d’alçària i 50 cm d’amplada i està publicat amb paper Symbol Tatami de 150 grams.

Lluitador incansable

Joan Ballester i Canals, nascut a Barcelona, va ser editor, escriptor, llibreter i un incansable activista cultural i independentista. Va militar a Palestra i a Nosaltres Sols (1930-1935), i va combatre en el front antifeixista entre el 1936 i el 1939. Va ser ferit i capturat a Tarragona. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos.

Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945 va crear l’organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català. Posteriorment, va col·laborar amb el Front Nacional de Catalunya (FNC) .

Treballador del sector de la publicitat cinematogràfica, des de la seva empresa, Públia, al carrer del Consell de Cent, 281, de Barcelona, va fundar la llibreria amb el mateix nom, coneguda popularment com a “llibreria Ballester”, des d’on va impulsar importants campanyes de divulgació de la cultura catalana, com la difusió del Diccionari català-valencià-balear .

Durant els anys cinquanta, va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i va impulsar les relacions culturals entre els països de llengua catalana. El 1960 va organitzar l’Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la Selva del Camp.

Mapa molt popular

Però la iniciativa que el va fer àmpliament conegut va ser la coneguda edició del mapa dels Països Catalans. Una obra que va ampliar la seva popularitat a partir de la denúncia del 1967, oberta pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que el va condemnar a sis mesos de presó i una multa de 10.000 pessetes per un delicte de propaganda il·legal i un altre d’impressió clandestina.

El seu advocat, Jordi Casas-Salat, militant del FNC, va portar la seva defensa. Ballester va estar detingut, juntament amb el seu soci Joan Mateu, del 9 al 29 de setembre del 1968, i tres mesos més el 1970, quan el Tribunal Suprem el va condemnar per impressió clandestina. No va ser fins que va sortir de la presó Model després de complir la condemna imposada que va obtenir el permís per imprimir i distribuir el mapa dels Països Catalans.

La primera edició del mapa data de l’any 1962 i en va llançar una segona el 1971. Ballester en va anar fent reedicions a mesura que se n’esgotaven les existències. Entre els anys seixanta i vuitanta, en va distribuir milers d’exemplars des de la seva llibreria.

En aquest establiment, hi tenia un despatx el líder del FNC, Joan Cornudella. També s’hi editaven les publicacions de l’editorial Edicions d’Aportació Catalana, que va publicar la col·lecció d’assajos polítics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muñoz Espinalt i Jordi Ventura, entre d’altres.

Durant els anys setanta, la llibreria va ser objecte de diversos atemptats feixistes. Va tancar a finals dels anys vuitanta.

Font: El Punt Avui. Miquel Riera

Read Full Post »

Older Posts »