“Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local”.
“La Xarxa de Consum Solidari és part significativa d’un moviment social transformador en el consum, en el comerç i en la lluita feminista, des d’una perspectiva de solidaritat internacional i de desenvolupament local, i constructora de discurs, consciència i pràctiques alternatives a l’actual model de desenvolupament generador de pobresa”.
La Universitat Autònoma de Barcelona inaugura el 18 de febrer un nou Mercat de Pagès a la Plaça Cívica del campus, que se celebrarà cada dimecres de 11 h a 16 h.
El mercat comptarà amb 10 parades de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès i és fruit de la col·laboració entre la UAB, el seu equip docent, la Xarxa de Consum Solidari i l’associació de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès.
L’acte inaugural inclourà una xerrada sobre l’impacte del Mercosur en la petita pagesia agroecològica, amb la participació de pagesos i pageses del mercat, i un tast de calçots ecològics obert a la comunitat universitària.
Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local.
Uneix-te als canals de Whatsapp i Telegram del mercat per estar al cas de totes les novetats!
Les productores i elaboradores del Mercat de Pagès de la UAB:
EL BROT AGROLÒGIC Horta agroecològicaL’ORTIGA Horta agroecològicaMEL DELS ERMS Mel ecològicaMARES SALVATGES Elaboració de pa i dolços vegetarians, ecològics i artesans amb massa mareCAN PEDRET Elaboració artesanal d’embotitsCAN PEDRET Elaboració artesanal d’embotitsOLIVES BARAKA Olives ecològiques gourmet a granelLA SELVATANA LàcticsLA VALL DE LA CASELLA Cítrics
En l’actualitat l’organització està formada per una junta directiva, un equip de 13 professionals i un conjunt de voluntaris distribuïts per tot el territori de l’Estat Espanyol.
Treballem en els diferents àmbits contemplats a l’estratègia de l’organització definida per les assemblees de sòcies/s.
Xarxa de Consum Solidari forma part de la Federació Catalana d’ONGDs pel desenvolupament, de la Xarxa d’economia solidària de Catalunya, de la Coordinadora valenciana ONGD i de la Xarxa Solidària de Sant Cugat del Vallès.
“Chiacchierare significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona. «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona». Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval. significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona“.
Chiacchiere de Carnaval “Angi”
Elspastissos Chiacchiere de Carnestoltes “Angi”
Els Chiacchiere són pastes de full cruixents i delicats típics del període de Carnestoltes i es diuen amb diferents noms segons les regions d’origen: chiacchiere i lattughe en Llombardia, cenci i donzelle a Toscana, flappe i enròpia Trentino, galani i gale a Véneto, bugie a Piemont. I encara més rosoni, lasagne, pampuglie…
“És un dolç molt fràgil, obtingut estirant finament una massa simple que després es fregeix i s’empolvora amb sucre glas per al toc final”.
La seva forma rectangular, amb dos talls centrals, fa que les chiacchiere siguin inconfusibles i atrauen des de temps immemorials la llaminera de grans i petits. Ja sigui la primera o la mil·lèsima vegada que en provis una, cada mossegada a les chiacchiere és una màgia… i immediatament és Carnaval!
Chiacchierare significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona. «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona». Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval.
Ingredients 40 peces de Chiacchiere:
Farina 00 500 g Sucre 70 g Mantega 50 g – a temperatura ambient Sambuca 30 g Ous 3 – mitjans Llevat químic en pols 6 g Beina de vainilla 1 Gemmes 1 Sal fina 1 mica Oli de cacauet quantitat suficient Per empolvorar sucre glaç quantitat suficient
Per preparar les chiacchiere:
Tamisa la farina juntament amb el llevat i aboca-ho en una batedora amb pala. Afegeix-hi el sucre, la sal, els ous batuts prèviament, el rovell i la grappa. Treballa fins a barrejar bé els ingredients.
Substitueix la pala pel ganxo 4, afegeix les llavors de la baina de vainilla i la mantega, després segueix pastant durant 15 minuts fins a obtenir una barreja homogènia: ha de resultar ferma però bastant mal·leable. Si cal, podeu afegir 5-10 g d’aigua. Transfereix la massa a una superfície de treball i maneja-la ràpidament per donar-li una forma esfèrica.
Embolica el bloc amb pel·lícula transparent i deixa-ho reposar a temperatura ambient durant almenys 30 minuts. Passat aquest temps, divideix la massa en porcions d’uns 150 g aproximadament i comença a treballar cadascuna per separat. Aplana lleugerament una primera porció amb el palmell de la mà, enfarina-la i estén-la amb el corró ajustat al gruix més ample.
Doblega els costats curts de la tira de massa cap al centre, després estira-la novament ajustant cada vegada el corró a un gruix cada vegada menor, fins a assolir els 2 mm. Realitza el mateix procediment amb totes les porcions de massa. Deixa reposar uns minuts la fulla estirada i mentrestant escalfa l’oli a una temperatura de 150-160°. Amb una roda dentada curta rectangles d’aproximadament 5×10 cm i fes a cadascun dos talls centrals, paral·lels al costat llarg.
Quan l’oli hagi assolit la temperatura adequada, submergeix 2-3 rectangles de massa amb l’ajuda d’una escumadora i fregeix-los donant-los la volta pels dos costats fins que estiguin daurats. Escorre les fulles en paper absorbent i, un cop fredes, col·loca-les en un plat i empolvora-les amb abundant sucre glaç tamisat.
“Guanyem Cerdanyola manté l’oposició frontal al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell i considera que la remediació de l’abocador de Can Planas és un pedaç a un territori que necessita una descontaminació a fons”.
Adrià Guimerà, portaveu del Grup Municipal de Guanyem Cerdanyola 📷 CEDIDA
El portaveu del Grup Municipal de Guanyem Cerdanyola, Adrià Guimerà, reitera l’oposició frontal de la seva formació al Pla Director Urbanístic del Centre Direccional, fent costat a les entitats mediambientals que han interposat recursos judicials contra el desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell. Guimerà considera una gran irresponsabilitat “voler tirar endavant el projecte actual sense procedir abans a una descontaminació total del territori”, i pensa que “fer un parc sobre l’abocador de Can Planas és un experiment d’alt risc”. A Guanyem també es mostren contraris a la implantació d’un crematori a la franja sud d’una de les parcel·les d’equipaments públics del Centre Direccional.
Adrià Guimerà troba del tot insuficient les obres de rehabilitació de dos habitatges municipals destinats a emergència habitacional que es van aprovar al passat Ple de gener, però celebra que es posi sobre la taula la possibilitat de que l’empresa municipal es dediqui a la promoció i construcció d’habitatge social, advertint, però, que “ara mateix aquesta empresa no disposa ni del capital financer i humà necessari per assumir aquest paper”.
En l’apartat econòmic, el Ple de gener aprovava el Pla Estratègic Territorial de Desenvolupament Econòmic Local i d’Ocupació amb el vot en contra de Guanyem, per considerar que “s’hauria d’haver tingut més en compte a la classe treballadora, qui és qui genera la riquesa”.
En el capítol de mocions, una de les més debatudes va ser la presentada pel PP sobre Montflorit que el Ple va rebutjar. Guanyem es va sumar a aquest rebuig, ja que, en paraules de Guimerà, “el PP s’ha passat tres pobles, repartint fulletons abans de la moció per tot el barri de Montflorit, contraposant les inversions al barri a polítiques de feminisme i cooperació, donant a entendre que com s’han gastat diners en feminisme i cooperació no s’ha pogut invertir a Montflorit, caient en el joc brut de es falses dicotomies”.
Una moció que es va aprovar va ser la presentada per ERC, En Comú Podem, Guanyem i Junts per Cerdanyola, per impulsar un pla integral contra el sensellarisme que “hauria d’anar coordinat amb la Generalitat sense defugir les pròpies responsabilitats, com una aposta clara per polítiques d’habitatge i de serveis socials”.
També s’aprovava amb l’únic vot en contra de VOX i l’abstenció del govern, una moció d’ERC i JxC per la recuperació dels usos socials i culturals de l’Església Vella de Sant Martí, en una situació que per a Guanyem “mostra un nou abús propiciat per la col·laboració públic / privat, amb l’empresa Truyols abusant d’una cessió temporal d’un espai”.
“Encara que la destrucció de l’Arxiu Reial de Nàpols, com a conseqüència d’un bombardeig aliat a finals de la Segona Guerra Mundial, va dificultar la reconstrucció de la trajectòria professional del Mestre Robert a la cort partenopea; una consulta intensiva dels registres comptables corresponents al segon quart del segle xv, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, permetria, en canvi, confirmar o refutar la hipòtesi de si va servir com a cuiner d’Alfons el Magnànim a Catalunya i es va traslladar amb ell a Nàpols” .
Mestre Cuiner Robert de Nola
(Robert, Ruberto (o Ruperto o Roberto o
Rupert) de Nola)
Nascut a Catalunya, encara que es desconeix el lloc exacte, a la segona meitat del segle xv, Mestre Robert és l’autor del Lliure de doctrina per ben servir de tallar i de l’art de cotxe, és de qualsevol manera de potatges i salses, i cuiner, segons el pròleg de la primera edició conservada, del rei Ferran I de Nàpols. Al pròleg de la traducció castellana, l’editor, Diego Pérez Dávila, alcaide de Logronyo, a més de castellanitzar l’antropònim, li va afegir el 1525 el cognom de Nola, derivat aparentment d’un topònim italià.
Com que encara no ha estat objecte d’una investigació documental profunda, continua sent poc més que un nom, un professional de la cuina al qual se li atribueix un receptari; tota la informació disponible sobre la seva vida –molt escassa– prové de la seva única obra coneguda. El bibliòfil Antoni Palau, recolzant-se exclusivament en el correcte català del Lliure del Coch, va sostenir el 1927 que el seu autor hauria nascut a Catalunya o a la població de Campània de la qual deriva el seu cognom; en aquest darrer cas, descendiria d’immigrants catalans que s’haurien instal·lat a la província de Caserta durant el segon terç del segle xv, arran de la conquesta i la incorporació del regne a la Corona d’Aragó.
El periodista Dionisio Pérez Gutiérrez, Post- Thebussem, al pròleg de la reedició castellana del 1929, formulava, sense cap base documental, dues conjectures d’una gosadia gairebé idèntica. Una primera, molt possiblement basada en declaracions de Félix Torres i Amat que va parlar d’una edició incunable feta a Toledo el 1477, per la qual cosa darrere del Lliure del Cot hi hauria un cuiner aragonès, no català, que hauria acompanyat Alfonso el Magnànim en la seva expedició a Nàpole reals. Mort el seu protector, el 1458, Roberto hauria estat confirmat en el càrrec pel seu successor, Ferran I, que va regnar fins al 1494. Per aquesta època, el Mestre Robert, ja ancià, hauria tornat als dominis ibèrics de la Corona d’Aragó, amb un receptari manuscrit, i hauria mort poc després.
Aquest receptari, amb alguns afegits posteriors, va ser traduït al català i imprès a Barcelona, el 1520, per algun erudit “d’avisat esperit editorial”. Segons l’altra proposta —més versemblant a judici del seu formulador— Roberto de Nola només hauria estat el resultat d’“una superxeria editorial”.
Un autor anònim hauria compilat en català, a principis del segle XVI, un llibre de cuina mediterrània, combinant receptes “d’Aragó, Catalunya, València, Provença i Itàlia”, i hauria atribuït la seva autoria, per prestigiar-lo, a un cuiner imaginari d’un rei estranger, ja mort. Els dos suggeriments de Post-Thebussem van ser objecte de dures crítiques, els signants de les quals encara no han proposat, però, cap solució prou documentada.
La “qüestió Nola” segueix, doncs, oberta i només es podrà tancar mitjançant una llarga i complexa investigació documental. Encara que la destrucció de l’Arxiu Reial de Nàpols, com a conseqüència d’un bombardeig aliat a finals de la Segona Guerra Mundial, va dificultar la reconstrucció de la trajectòria professional del Mestre Robert a la cort partenopea; una consulta intensiva dels registres comptables corresponents al segon quart del segle xv, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, permetria, en canvi, confirmar o refutar la hipòtesi de si va servir com a cuiner d’Alfons el Magnànim a Catalunya i es va traslladar amb ell a Nàpols.
El llibre, redactat en un català neutre, exempt de dialectalismes i d’estrangerismes, degué ser compilat a la cort de Nàpols a l’últim quart del segle XV, quan la ciutat del Vesuvi s’havia convertit en una de les principals cruïlles culturals de la Mediterrània. El motiu d’escriure el seu llibre era, segons confessa al pròleg de la primera edició en català: “Com si cosa molt necessària als joves de tendresa edat aprendre de les virtuts la carrera, i majorment aquells que en deliberació de servir els homes de major grau o condició es delitin, que aquells sàpiguen ben servir de moltes coses necessàries en aquell, lliure”.
I en l’edició en castellà explica que la iniciativa va ser del rei Ferran: “Moltes vegades, sereníssim rei i molt poderós senyor, va ser manat per la vostra Majestat a mi, Ruberto, el vostre lleial servent i criat i cuiner de la vostra casa reial, que fes un tractat d’aquesta art del meu ofici, perquè quedés de la meva mentida, perquè quedés de la meva fundació, perquè quedés de la meva fundació d’amanir de menjar i guisar menges i potatges.
Consta d’una breu art cisòria, un conjunt de consells sobre el servei de la taula, dues-centes vint-i-nou receptes i un índex, amb alguna variació segons les edicions. Distingia entre receptes per a dies de carn, cent seixanta, i per a dies de peix, seixanta-quatre. S’hi incloïen receptes de salses, barreges d’espècies, vins, potatges i verdures. Lloc preferent ocupaven els plats de carn, considerat l’aliment per excel·lència de l’època, especialment els de volateria i carner. El receptari incloïa la famosa recepta de la “manja blanca”. Però destacava la quantitat i la varietat de plats de peix, reflex de l’origen mediterrani de l’obra i del seu autor.
El formatge també tenia presència assenyalada. Igualment succeïa amb les fruites fresques i els fruits secs. No hi faltaven dolços, pastes i confitures. S’hi afegien algunes receptes d’aliments per a malalts i convalescents. Més de la meitat de les preparacions provenen –idèntiques o amb lleugeres variants– del Lliure de Sent Soví, un receptari català del segle XIV. Mestre Robert demostra conèixer, però, altres tradicions culinàries, ja que inclou al seu receptari alguns plats genovesos, llombards, venecians i francesos. Barbara Santich i Bruno Laurioux, malgrat el marcat desequilibri en la combinació d’experiències, han catalogat el llibre del cotxe com un receptari de cuina mediterrània redactat en català, no com un llibre de cuina catalana amb addicions italianes i franceses.
El receptari contribuiria a reforçar la penetració de la gastronomia catalana a Itàlia, impulsada conjuntament per Alfons el Magnànim, des de Nàpols, i pel pontífex valencià Calixt III (Alfons Borja), des de Roma. Aquest corrent, ben documentat per fonts coetànies italianes, va rebre, el 1474, el qualificat recolzament del bibliotecari pontifici Bartolomeo Sacchi, Platina, que, en la seva honesta voluptate, va considerar de bon to adoptar algunes de les receptes i dels comportaments a la taula “dels catalans”.
La seva consagració va coincidir amb el pontificat d’Alexandre VI (Rodrigo Borja), en la cort del qual, la noblesa i l’alt clergat toscanes, llombardes, ligures i vènetes no només degustarien, entre 1492 i 1503, alguna de les receptes recollides pel Mestre Robert, sinó que les difonen.
Net el conill es talla a trossos. Després es posa en una cassola de fang, la cansalada i el llard i quan està ben calent es llença el conill i la ceba picada, s’ofega fins que tingui un color daurat i seguidament se li afegeix la farina, el vi ranci i dos decílitres d’aigua.
A continuació s’assasona amb sal i pebre, afegint-li un ramet lligat compost de julivert, llorer, farigola i orenga.
Després es cou, tapat, a foc lent fins que estigui ben tendre i vint minuts abans d’acabar la cocció se li afegeix el pa de pessic, els pinyons i ametlles, una mica de julivert i el fetge del conill, tot picat al morter. En servir-lo es treu el manat.
* Josep Rondissoni (el seu nom apareix amb la forma catalanitzada com a autor als seus llibres publicats en català) va ser un cuiner italià amb família d’origen suís, establert a Catalunya. Va estudiar a França i fou deixeble d’Auguste Escoffier. Arribà a Barcelona el 1914. Va passar pel Majestic, el Círculo del Liceo i l’Hotel Victoria de Palma, abans d’esdevenir xef del Casino de l’Arrabassada. Des del 1921 va ser professor de cuina a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Va dirigir la redacció de la revista Ménage entre 1930 i 1937.
LLUIS TORRES✍️La prestigiosa pianistageorgiana-francesa,Khatia Buniatishvili, amb una tècnica enlluernadora, un lirisme intens i una gran gamma de matisos, debutà ahir dia 4 de febrer de 2026 a BCN Clàssics amb un programa en què varen destacar dues grans sonates de Franz Schubert i Ludwig van Beethoven, i una segona part íntegrament dedicada a Franz Liszt.Compartim el bis de la Rapsòdia Hongaresa Nr. 2 que ens va obsequiar al final del seu concer a L’Auditori de Barcelona, que era ple de gom a gom.
Khatia ens va obsequiar amb dos bis: el adagio in D Minor BWV 974 de Johan Sebastian Bach i la Rapsòdia Hongaresa Nr. 2 de Franz Liszt
Nascuda a Geòrgia, Khatia Buniatishvili va descobrir el piano als tres anys. Va fer la seva primera actuació amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi als sis anys i va actuar internacionalment als deu. Va estudiar amb Tengiz Amiredibi a Tbilisi i amb Oleg Maisenberg a Viena.
El 2008, va debutar als Estats Units al Carnegie Hall i des d’aleshores ha actuat al Hollywood Bowl, als festivals d’Apple Music, BBC Proms, Salzburg, Verbier, Menuhin Festival Gstaad, La Roque-d’Anthéron, Klavier-Festival Ruhr i The Progetto Martha Argerich, i ha ofert concerts a les sales següents: Walt Disney Concert Hall, Royal Festival Hall, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Berliner Philharmonie, Philharmonie de Paris, Théâtre des Champs-Élysées, Teatro alla Scala, Teatro La Fenice, Palau de la Música Catalana, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle Zürich, Rudolfinum, Gran Teatre de Shanghai, NCPA de Pequín i de Bombai, Suntory Hall i Esplanada- Teatres a la Badia de Singapur. Col·labora amb els directors més importants, com Mehta, Domingo, Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Nézet-Séguin, Van Zweden, Pletnev, Alsop, Mäkelä, Ashkenazy, Bychkov, Noseda, Dudamel, Chung i Jordan. Ha participat amb orquestres de la talla de la Filharmònica d’Israel, Filharmònica de Los Angeles, Simfònica de San Francisco, Simfònica de Seattle, Orquestra de Filadèlfia, Simfònica de Toronto, Orquestra Simfònica de l’Estat de São Paulo, Filharmònica de la Xina, Simfònica NHK, Simfònica de Londres, Simfònica de la BBC, Orquestra de París, Orquestra Nacional de França, Filharmònica de la Scala, Simfònica de Viena, Filharmònica de Rotterdam, Orquestra de la Tonhalle de Zúric, Filharmònica de Múnic i Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. Ha participat en nombrosos actes benèfics, com el concert del setantè aniversari de les Nacions Unides a favor dels refugiats sirians; el Global Citizen Festival Hamburg 2017; el concert benèfic de Kíiv a favor dels ferits a la zona de l’operació antiterrorista; el concert To Russia with Love contra la violació dels drets humans a Rússia; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic; i la Conferència DLDWomen.
L’Auditori de Barcelona, una obra de Rafael Moneo
La seva extensa discografia amb Sony Classical inclou els discos: Franz Liszt (2011), Chopin (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (2016), Rachmaninoff (2017), Schubert (2019) i Labyrinth (2020). Ha guanyat dues vegades el Premi Echo Klassik pels enregistraments Franz Liszt (2012) i Kaleidoscope (2016).
Ha col·laborat amb el grup Coldplay en el seu àlbum A Head Full of Dreams (2015).
LLUÍS TORRES✍️Sorprèn i molt el gran projecte de negoci d’edificar i crear un nou barri de Cerdanyola, que atractivament anomenen “Jardins del Castell“. La realitat és que s’està construint al mateix costat de zona dels abocadors Elena i Can Planas, per molt que diuen que aquests es convertirà en jardins i zones verdes per gaudir-lo les famílies que es comprin un pis.
Projecte de pisos a la zona dels abocadors de Cerdanyola del Vallès 📷 CEDIDA
Problemàtica històrica
L’any 2022, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va assegurar al Tot Cerdanyola, que es tractava d’un “moment històric per a la ciutat“.
La regidora de Planificació Urbanística, Eulàlia Mimó, va assenyalar que aquest ressegellat és necessari per poder avançar en el desenvolupament del Centre Direccional. A sobre de l’abocador es preveu construir un parc i al seu voltant hi haurà espais d’habitatges. Històricament, i també recentment, la solució al problema dels abocadors ha estat un dels conflictes entre entitats ecologistes, partits polítics i els ens defensors del Centre Direccional.
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat inicialment el projecte de ressegellat a l’abocador Can Planas, a Cerdanyola del Vallès. L’espai està ubicat a la zona del Centre Direccional i s’hi destinaran més de 21 milions d’euros per fer els treballs de remediació del dipòsit de residus.
L’Agència Catalana de Residus subvencionarà gran part de la despesa del ressegellat a través d’un conveni amb l’AMB ja aprovat. Des de l’ens metropolità indiquen que caldrà trobar un complement del pressupost per finançar l’augment del preu -causat per la pujada de preus generalitzada i per la inclusió de noves mesures- del projecte. Així, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, destaca que el projecte no “costarà ni un euro” a la ciutat.
Zona dels abocadors Elena i Can Planas de Cerdanyola on es construeix el nou barri Jardins del Castell 📷 CEDIDA
“Actualitzar la clausura de l’abocador”
Aquesta aprovació inicial es va fer efectiva durant el Consell Metropolità del 31 de maig, amb els únics vots a favor de PSC, En Comú Guanyem, ERC, Junts i Endavant Sant Just. La resta de grups metropolitans que formen el Consell s’hi van abstenir.
La sala de plens de l’Ajuntament de Cerdanyola ha acollit, aquest divendres 3 de juny, una roda de premsa on representants del consistori, l’AMB i el Consorci del Parc de l’Alba han detallat i valorat el projecte de remediació de l’abocador.
El director de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB, Joan Miquel Trullols, ha explicat que el projecte que busquen aplicar sobre Can Planas és una actualització de la clausura actual. L’abocador ocupa 18 hectàrees situades entre Serraparera i el Castell de Sant Marçal i actualment compta amb una clausura feta l’any 1995 -de forma prèvia al decret que regula la remediació dels abocadors- i d’una barrera hidràulica instal·lada posteriorment. Un estudi de riscos va determinar que el principal risc eren les aigües subterrànies.
El projecte, que suposarà una inversió de 21.081.295,28 euros, planteja fer les capes superficials necessàries per solucionar dues situacions: Per una banda, que es puguin controlar els gasos que s’emeten dins l’abocador reconduint-los amb unes xemeneies. Trullols assegura que, segons l’informe del projecte, aquets gasos s’emeten en petites quantitats. Per una altra banda, es farà una capa d’impermeabilització per evitar que l’aigua de la pluja entri als residus i, a sobre, posaran una capa de terra vegetal que recondueixi l’aigua de la pluja.
Jardins del Castell es troba al prestigiós Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, una vibrant localitat amb una població de 58.000 habitants. El Parc de l’Alba és un nou districte conegut per la seva innovació i desenvolupament, que alberga el Sincrotró Alba i està estretament vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Parc Tecnològic del Vallès.
La zona ofereix una connectivitat excepcional gràcies a la connexió directa i ràpida amb Barcelona a través dels Túnels de Vallvidrera i les estacions de FGC Bellaterra i Renfe Cerdanyola Universitat. A més, les futures millores en transport previstes al districte.
Jardins del Castell, és un exclusiu conjunt residencial format per 99 habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris amb terrassa, plaça de garatge i traster. Estratègicament ubicat entre Sant Cugat i Cerdanyola, ofereix un entorn ideal per viure en un nou districte residencial.
Gaudeix de la perfecta combinació d’història, natura i modernitat en un entorn únic i privilegiat. Disseny elegant i magnífiques zones comunes, amb piscina, àrea infantil i zona enjardinada. A més, el residencial inclou plaça de garatge i traster, garita de seguretat i espai SmartBox.
Està situat al costat de l’emblemàtic Castell de Sant Marçal, una joia del segle XII coneguda pels seus magnífics jardins i elegants interiors.
La proximitat a la Serra de Collserola, el parc metropolità més gran del país proporciona un accés inigualable a espais naturals, perfectes per a activitats a l’aire lliure en un entorn verd i saludable.
Estances àmplies i lluminoses, concebudes sota els criteris de sostenibilitat, incorporant materials eficients i solucions arquitectòniques que milloren l’aïllament tèrmic i redueixen el consum energètic, promovent així una llar més confortable i respectuosa amb el medi ambient.
A Jardins del Castell trobaràs tot el que necessites.
Jardins del Castell es troba al prestigiós Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, una vibrant localitat amb una població de 58.000 habitants. El Parc de l’Alba és un nou districte conegut per la seva innovació i desenvolupament, que alberga el Sincrotró Alba i està estretament vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Parc Tecnològic del Vallès.
La zona ofereix una connectivitat excepcional gràcies a la connexió directa i ràpida amb Barcelona a través dels Túnels de Vallvidrera i les estacions de FGC Bellaterra i Renfe Cerdanyola Universitat. A més, les futures millores en transport previstes al districte.
Jardins del Castell, és un exclusiu conjunt residencial format per 99 habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris amb terrassa, plaça de garatge i traster. Estratègicament ubicat entre Sant Cugat i Cerdanyola, ofereix un entorn ideal per viure en un nou districte residencial.
Gaudeix de la perfecta combinació d’història, natura i modernitat en un entorn únic i privilegiat. Disseny elegant i magnífiques zones comunes, amb piscina, àrea infantil i zona enjardinada. A més, el residencial inclou plaça de garatge i traster, garita de seguretat i espai SmartBox.
Està situat al costat de l’emblemàtic Castell de Sant Marçal, una joia del segle XII coneguda pels seus magnífics jardins i elegants interiors.
La proximitat a la Serra de Collserola, el parc metropolità més gran del país proporciona un accés inigualable a espais naturals, perfectes per a activitats a l’aire lliure en un entorn verd i saludable.
Estances àmplies i lluminoses, concebudes sota els criteris de sostenibilitat, incorporant materials eficients i solucions arquitectòniques que milloren l’aïllament tèrmic i redueixen el consum energètic, promovent així una llar més confortable i respectuosa amb el medi ambient.
A Jardins del Castell trobaràs tot el que necessites.
L’EMD de Bellaterra podria sol·licitar aquest ajut oficial?
“El departament reserva una partida total de 800.000 euros i obrirà una segona convocatòria a poblacions amb agents”
Alguns municipis es queden sense ajudes per haver adquirit les càmeres amb lector de matrícules abans del 2024
El Departament d’Interior ha activat una nova línia d’ajuts dotada amb 800.000 euros destinada als municipis sense policia local perquè puguin instal·lar càmeres de lectura de matrícules.
Es tracta d’una prova pilot que permetrà subvencionar fins a 30.000 euros per municipi i que, si funciona, tindrà una segona fase per incloure localitats amb cos policial propi. L’objectiu és garantir un mínim d’eines de vigilància en pobles petits que sovint depenen exclusivament dels Mossos d’Esquadra. Interior impulsa ajuts per instal·lar càmeres de lectura de matrícules a pobles sense policia local
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha advertit que només podran optar aquestes subvencions les localitats adherides que l’hagin signat a partir de l’1 de gener del 2024 i fins a exhaurir la convocatòria.
Municipis pioners, exclosos malgrat haver apostat per la seguretat
La iniciativa ha generat malestar en municipis que fa anys que ja van apostar per aquest sistema. És el cas de Palau-saverdera, amb 1.500 habitants, que disposa de càmeres connectades als Mossos des de fa cinc anys i que han estat claus per identificar vehicles i fins i tot detenir delinqüents.
Malgrat això, les bases de la convocatòria els exclouen perquè les instal·lacions són anteriors al 2024, cosa que consideren injusta. Reclamen que Interior no penalitzi aquells municipis que van ser pioners i que ja havien invertit recursos propis
Diversos municipis de les comarques gironines reclamen un model de finançament més equitatiu. Bescanó, que té 6 càmeres integrades des del 2022, denuncia que Interior no ajudi els que van fer la inversió abans i alerta que els imports de manteniment resulten insuficients.
A Sant Julià de Ramis, que el 2020 va destinar 80.000 euros a instal·lar 9 càmeres, lamenten que aquestes inversions —que ja donen servei als Mossos— no rebin ara cap suport. Malgrat les queixes, altres municipis celebren l’oportunitat d’accedir a les ajudes i destaquen l’efecte dissuasiu d’aquests sistemes, que han contribuït a reduir furts i delictes menors en molts pobles.
Una eina imprescindible per a municipis petits
A Catalunya hi ha 945 municipis, i 730 —tres de cada quatre— no disposen de policia local, cosa que converteix les càmeres en una eina de control especialment valuosa. Aquest sistema permet als Mossos d’Esquadra saber quins vehicles entren i surten en temps real, i s’ha demostrat útil tant a nivell preventiu i dissuasiu com per a investigacions de delictes.
La consellera Núria Parlón subratlla que les càmeres reforcen la capacitat de vigilància en zones on seria inviable mantenir un servei policial municipal. Un requisit que limita l’accés als ajuts Tot i que la convocatòria d’ajuts està oberta, només 65 municipis —menys del 10% dels que podrien optar-hi— tenen signat el conveni de col·laboració amb Interior, document imprescindible per rebre finançament.
Sense aquest acord, les localitats no poden instal·lar càmeres ni accedir a la xarxa d’informació policial que les integra en el sistema dels Mossos. Interior confia que la dotació econòmica actuï com a estímul i que molts més ajuntaments formalitzin el conveni en els pròxims mesos.
LLUIS TORRES ✍️ Des d’avui 2 de gener, amb motiu de la reparació del pont dels FGC a la BV-1414 de Bellaterra, el trànsit romandrà restringit entre el barri de Can Domènec i la resta de Bellaterra. Segons la Diputació de Barcelona, titular de la carretera, la finalització dels treballs ésta previst en dos mesos. Tot i haver-se anunciat durant llarg temps al veïnat de Bellaterra, els conductor, per manca de cartells informatius previs, s’ho han trobat de sorpresa, i com va dir l’exvocal i expresident de Bellaterra Endavant, Jordi Macarulla, “Que se busquen la vida”.
BELLATERRA.CAT 