Feeds:
Entrades
Comentaris

La torre actual es construeix l’any 1901 sobre un antic mas d’origen medieval. Antoni Vives i Masiques, copropietari de la fàbrica de Cal Garbat, compra la finca. Les seves inicials figuren a la façana. A principis de segle XX, hi viu el seu gendre, l’Antoni Leal i, per amistat amb els Leal Vives, hi estiueja el poeta Joan Maragall que, segons la tradició oral hi composa el poema La Ginesta (1907). L’any 1928 el doctor Lluís Folch i Torres funda el primer institut frenopàtic de Catalunya, que va ser gestionat per la Generalitat des de 1991, actualment encara manté les seves activitats.

Casa pairal Torremar (1929)
d’Antoni Vives Masiques|CEDIDA

Gran edifici de planta quadrangular ubicat al vessant esquerre de la Riera de Salvet, per darrera el castell.
Està envoltada de jardí per tots costats i a la part de migdia hi ha terrasses de conreu. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.
Al centre del carener, s’aixeca una torre de planta quadrada amb mirador a la part alta i coberta piramidal.
La façana té una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures amb molts elements neoclàssics, com un petit frontó a la part superior, trenca-aigües damunt les finestres de planta baixa i pis i una galeria de grans finestrals amb arcs de mig punt a les façanes laterals.
Les finestres són de línies trencades més pròpies d’estils posteriors, modernistes, i unes antefixes als angles de la teulada que trenquen la rigidesa del conjunt.

Observacions: La gent gran la coneix amb el mal nom de la Torre Patatera

Quan una institució porta funcionant més de 90 anys en un poble i aquesta és respectada i estimada per tots els seus veïns, l’experiència diu que alguna cosa s’ha fet bé al llarg de la seva història. Torremar a Vilassar de Dalt és un bonic exemple d’una història de complicitat entre la institució i el municipi. Una història llarga, complexa i íntimament lligada a la família Folch.

L’edifici de Torremar és una casa pairal d’influència modernista edificada el 1901 per l’industrial tèxtil vilassarenc Antoni Vives Masiques. Una casa que sense que ningú ho preveiés acabaria sent, a partir de 1928 la seu de l’Institut Torremar, fundat per Lluís Folch i Torres, i que seria únic en el seu gènere a Catalunya fins al 1936, per acollir nens amb tot tipus de problemàtica social. Però com va arribar Folch i Torres a Vilassar de Dalt i a fundar una institució d’aquesta mena?.

L’Oriol Folch, net de Folch i Torres, psiquiatra i durant anys al front de l’Institut Torremar, coneix la història de la institució i del seu avi i encara avui s’emociona en alguns moments del seu relat. “L’avi era periodista i treballava a la Veu de Catalunya, quan Prat de la Riba n’era el director, la seva feina de periodista el va portar una època a treballar a Madrid on va descobrir el món dels “golfillos”, nanos abandonats que vivien pel carrer, i això li va deixar una petjada profunda”.

De tornada a Barcelona, Folch i Torres, un home de sensibilitat exquisida es dedica sobretot a la crítica d’art al diari, i en una inauguració de la temporada del Liceu descobreix una gran quantitat de vailets demanant diners, segon l’Oriol “allò ho va trobar un escàndol i el va remetre als “golfillos” de Madrid. La seva crònica de l’endemà parlava més d’aquests infants desatesos que del Liceu i això tan senzill va ser, sense saber-ho, el detonant de l’inici de la seva carrera cap a Torremar”.
Perquè precisament aquella crònica Prat de la Riba la va fer arribar a Ramon Albó, cap de la Junta de Protecció de menors, encarregat oficial d’acollir aquestes criatures per les quals en aquells moments només hi havia dues sortides: la presó o el manicomi. La trobada d’Albó i Folch i Torres va propiciar la creació del Grup Benèfic, de la que Folch i Torres fou nomenat director i en el que van voler replicar una estructura d’una llar, un model absolutament allunyat de la típica institució del moment. Uns espais limitats a 25 nens amb un educador, un mestre i uns vetlladors de nit. I van començar a treballar amb 4 categories: els petits, els prepúbers, els púbers i els nens especials, seria aquest darrer grup el que donaria l’empenta al projecte de Torremar.

Després d’anys de feina al Grup Benèfic, de molts viatges per Europa, copsant les maneres de treballar el tema, i de conèixer els mètodes de Maria Montessori, fins el punt de ser el secretari en el III Congrès Montessori celebrat a Barcelona, Folch i Torres va decidir que emprendria una iniciativa privada perquè les coses s’estaven complicant a Barcelona. “Buscava un lloc que estigués entre mar i muntanya, en mig de la natura, que no fos gaire lluny de Barcelona, per poder acollir a tots aquelles infants que eren espacials – explica l’Oriol – i així va ser com va arribar a Vilassar de Dalt al 1928 i poc a poc va anar portant els nens des del Grup Benèfic, fins el 1931 quan ja els va tenir a tots instal·lats”.

Al 1946 el creador de Torremar moria i agafava el relleu el seu fill Folch i Camarasa, qui va fer una cosa absolutament innovadora, la creació d’un laboratori d’investigació per diagnosticar i classificar els residents, segons l’Oriol Folch “A Torremar hi ha hagut molts nens diferents, especials, algun oligofrènic autèntic i nens simplement justets als que hem pogut incloure en una vida normalitzada sobretot amb molt d’amor”.

La darrera època, amb l’Oriol de director ja no hi havia nens sinó homes. Ell va ser qui va introduir el treball ocupacional amb molt d’èxit ja que tothom hi guanya: els residents, que se senten útils; les empreses i la institució. L’Oriol explica “a partir dels anys ’90 es van començar a emportar als infants perquè les lleis havien canviat i els adults que ens arribaven per a nosaltres comportaven problemàtiques noves, per això vam tenir molta cura en implementar que per sobre de tot hi hagués una estructura física (la casa), unes rutines, una seguretat dels mínims garantits, una feina que els valorés i els hi donés una satisfacció (des de parar taula, a recollir flors, als tallers ocupacionals) perquè això els hi dóna un sentit de vida interior”.

Però els temps canvien, les institucions també i tot plegat va comportar uns problemes econòmics per a mantenir la institució, tot i les moltes reunions i negociacions de la família Folch amb la Generalitat per intentar salvar-la, l’única sortida va ser la compra per part de la Generalitat de la casa pairal qui va fer una concessió de la gestió al Grup Catalònia, una empresa que ja tenia altres institucions del mateix caire.

La satisfacció il·lumina la cara de l’Oriol Folch quan diu “si d’una cosa estic orgullós és que s’ha aconseguit una normalització dels residents de Torremar en el poble, una normalització en el sentit que tothom els sent com veïns, són un col·lectiu que col·laboren en tot i sempre que poden, i són plenament acceptats des dels més petits als més grans dels vilassarencs”.

Joaquim Vives de la Cortada i Rogès, director Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona|CEDIDA

ASSOCIACIÓ FAMILIES TORREMAR

Torremar avui

L’Institut de Torremar funciona des de 1928, per tant l’any passat va complir 90 anys d’existència. Torremar ha estat vinculat a la vida de Vilassar des de sempre i tothom en el poble ha tingut en algun moment relació amb els seus residents. El centre va ser fundat per la família Folch, que als anys 90 van cedir-lo a la Generalitat. Va ser a partir d’aquest moment quan el Grup Catalònia va assumir la responsabilitat de la gestió.

L’esperit de Torremar sempre ha sigut voler que les persones amb discapacitat fossin el més autònomes possible i que desenvolupessin les seves capacitats. Per això des d’un inici es van crear tallers: horticultura, zooteràpia, sortides, esport i d’altres. Els familiars estàvem contents i tranquils perquè sentíem que els nois i noies estaven en mans de professionals que tenien cura d’ells i gaudien de l’atmosfera creada en el centre.

D’ençà que la Generalitat ha donat la gestió del centre a Eulen, hem viscut situacions d’incertesa pel que fa a la cura dels nois i noies, i a l’inici hem tingut problemes de comunicació amb la direcció del centre. Això ens va portar a crear una associació de familiars /tutors que servís d’eina per posar punts en comú i mantenir una posició unitària tant amb la direcció com amb la Generalitat.

La nostra valoració d’ençà que hem creat l’associació és positiva però encara queden aspectes que ens preocupen força com és l’atenció mèdica dels nois i noies:
• No hi ha un metge adscrit al centre, fet que comporta que qualsevol problema mèdic es transformi en una trucada al 061 i en ingressos hospitalaris o visites a urgències de vegades innecessàries.
• Problemes amb els acompanyaments a l’hospital: hi ha hagut residents enviats sense acompanyament o que un cop allà, s’han quedat sols. Una persona amb discapacitat sola en un hospital?
• La disminució del nombre de treballadors al centre crea moments de tensió i descoordinació.

Volem que la Generalitat faci un seguiment de prop. Torremar no només són els interns i els treballadors, som tots nosaltres, que formem part d’una societat que volem justa i on aquelles persones que tenen una discapacitat puguin viure i gaudir de la vida com tots.

Font: Panxing, Diba,

Els Serveis Tècnics Informàtics són tan importants en una empresa o un particular que el teu proveïdor informàtic ha de ser de total confiança.

Això no seria possible sense les solucions, els resultats i els valors propers que Marc Serra ofereix als seus clients.

Marc entent com a qualitat, el conjunt resultant dels valors essencials com tècnic expert per particulars o empresa: professionalitat, confiança, eficiència, proximitat i tracte humà.

MARC SERRA (Acreditat i seriós expert informàtic per a Bellaterra)

☎️ 652730634 microsoma@hotmail.es

El 7 de març de l’any 2007, Perejaume instal·là un cargol de bronze de 150 × 90 cm a l’espai que hi ha entre la riera de l’Eix central i la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. A la cabota del vis s’hi pot llegir: «Enclavament de Bellaterra. Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de desprendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi». Amb aquest ancoratge, Perejaume reivindica un reencantament amb la concreció de l’indret com a punt de partida per forjar una nova sensibilitat que sigui capaç d’enriquir la nostra experiència.

Classificació:  Acció Escultura
Intervenció en un espai Instal·lació

Materials: Cargol metàl·lic de bronze, amb rosca de vis i cabota d’estrella, que fa 1’5 m d’alçada i 90 cm de diàmetre.
Text bisellat de 184 lletres d’un mil·límetre de fondària.

Alt: 150 cm

Ample: 90 cm

Fondària: 90 cm

Descripció: Gran cargol de rosca collat a terra que du gravat el següent text a la cabota: “Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de despendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi”. 

Localitzacions: Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957) és un artista i poeta català. Va estudiar història de l’art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va practicar pintura i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra rep influències de Hans Syberg, Bruno Latour, Àngel Valente, Joan Brossa, Josep Maria Jujol o Joan Coromines. També d’altres menys coneguts com els pintors santpolencs Avi Vila i J. Pou. El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

Obra:

A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d’igual o més importància que l’anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs. Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions. No obstant, l’any 2013, la seva obra participà d’una exposició col·lectiva a l’espai expositiu de la Fundació.

Òculs del Gran Teatre del Liceu – Obra d’en Perejaume|CCMA

Obres destacades:

1984: El Postaler
1988: El Cim de Catiu d’Or
1991: Desescultura
1999: Platea Abrupta (Vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu)
2000: Courbet i Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure
2002: Correcció de la llera del Torrent de Folgueroles… i L’obra de Granollers., dins d’un projecte del MACBA i la Diputació de Barcelona
2007: Enclavament de Bellaterra
2010: Ballar la veu
2017: La rel de l’arbre és una roda. Els arbres ballen la paraula de Llull. Cartoixa d’ Escaladei

Font: Arxiu Perejaume, Wikipèdia

Ple de Cerdanyola: Los vecinos que se callen….

Mor la soprano catalana Montserrat Figueras

Detalls de la il·luminació d’enguany: des del passat dijous 1 de desembre i fins al dijous 5 de gener, els llums estaran encesos de 18 a 23 h els divendres i dissabtes, de 18 a 22 h de diumenge a dijous, de 18 a 00 h el 24 de desembre i el 5 de gener, i de 18 a 1 h el 31 de desembre

Pel que fa a la il·luminació nadalenca, en total, Sant Cugat disposa de 396.718 punts de llums de tecnologia LED (49.718 més que l’any passat), 254 motius nadalencs, 280 arbres il·luminats, nou figures de gran volum 3D (regals, boles decoratives i arbres) i un cel de Nadal d’1’2 Km (des de la plaça de Lluís Millet i fins al final de l’avinguda de Cerdanyola). La renovació dels elements obsolets i l’ús de noves tecnologies permetrà reduir el consum energètic un 12%, situant-lo en 9.970kWh, enfront dels 11.342kWh de l’any passat.

Fires i Trenet de Nadal

Per tal d’impulsar el comerç local, s’instal·lat a la plaça d’Octavià, la tradicional Fira de Nadal, entre els dies 1 i 24 de desembre, amb 11 casetes d’establiments i 16 carpes d’Artesans de Sant Cugat. D’altra banda, del 2 al 5 de gener, la Rambla del Celler acollirà la Fira de Reis, que comptarà amb un total de 75 casetes.

Ha tornat el Trenet de Nadal, al qual s’hi podrà accedir amb un tiquet de compra d’un establiment de Sant Cugat d’un mínim de cinc euros. El tren circularà en horari de matí d’11 a 14.30 h, amb la darrera sortida a les 14 h, i, d’horari de tarda, de 17 a 20.30 h, amb la darrera sortida a les 20 h.

– Els dies laborables entre el 5 i el 22 de desembre, el tren només circularà a la tarda.
– El 23 de desembre i del 27 al 4 de gener, el tren circularà al matí i a la tarda.
– Els dies 24 i 31 de desembre, només al matí.
– El dia 29 de desembre, només a la tarda.
El dia 5 de gener, el tren quedarà reservat per a la cavalcada.
– Els caps de setmana i festius, el tren circularà al matí i a la tarda.
– Els dies 25 i 26 de desembre, i l’1 de gener, el tren no circularà.
– El 8 de desembre, el tren només circularà a la tarda.

Enguany el Trenet comptarà amb la Isabel, un personatge interpretat per l’actriu santcugatenca Gisela Figueras, que interactuarà amb els passatgers i promocionarà el comerç local.

Font: Ajuntament de Cerdanyola, Cugat Mèdia

Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946) és un escultor català. Va aprendre l’ofici de guixaire amb el seu pare i el modelat i la construcció de maquetes, fins que entrà en el mon de l’escultura.

Ícar 1990, escultura de bronze fos a la cera perduda de Pep Codó

Amb estudis a la la Massana, va començar a exposar el 1963. Gabriel Ferrater li va dedicar l’últim escrit sobre art que va realitzar abans de la seva mort. El 1985 es va trobar amb Jorge Oteiza a Madrid, a Arco-85. El 1988 va residir a Nova York a casa de l’escultor Xavier Medina Campeny. El 2001 va presentar la exposició Pedra i Ferro al monestir de Sant Cugat on va mostrar caps adornats amb uns traços mínims. El 2003 va residir a Corea del Sud.

Entre les seves obres públiques destaquen la escultura del parc Kionggi, a Corea del Sud; “Diàleg”, pedra basàltica de Castellfollit de la Roca, ubicat a la plaça de l’Auditori de Sant Cugat, una mena de moai de l’illa de Pasqua, i ‘la Rosa dels Vents’ del Turó de Can Mates. El 2012 va crear un monòlit de 2,2 metres de pedra basàltica de la Garrotxa en format cilíndric amb ondulacions en els Jardins de Winston Churchill, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Font: Casa de Cultura Sant Cugat, Televisió de Sant Cugat, Wikipèdia

Cerdanyola: Ciutat Badia i Bellaterra per la seva autonomia

La Unió de Propietaris adverteix a Obras Públicas: El Vallès i Barcelona, incomunicats