Feeds:
Entrades
Comentaris

Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès|BELLATERRA. CAT

Després de les plujes d’avui, Bellaterra.Cat s’ha desplaçat fins a Cerdanyola del Valles per veure el cabal d’aigua del Riu Sec, i hem fet aquest curt video que compartim.

Qui ens podria dir el motiu d’aquesta escuma blanca que es veu a l’alçada de la Biblioteca de Cerdanyola?

El Riu Sec neix en el municipi de Matadepera, dins el Parc natural de Sant Llorenç de l’Munt il’Obac, i travessa transversalment el Vallès fins a desembocar al riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze de Terrassa, Badia de Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.

Qualitat de l’agua del Riu Sec

L’origen del seu nom rau en la seva llera seca en determinades èpoques de l’any, presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. Actualment el seu cabal oscil·la entre els 35.000 i els 45.000 m³ / dia al seu pas per Cerdanyola pel fet que constitueix un abocador de les aigües residuals domèstiques, industrials i dels equipaments dels municipis situats al llarg del seu curs, que utilitzen en el seu majoria aigua procedent de la conca de Ter.

La ja històrica degradació de la qualitat de les seves aigües, només sensiblement millorada des de la construcció, el 1992, de la depuradora de Sant Pau de l’Riu Sec, ha estat motiu de contínues queixes veïnals a causa de les males olors, sobretot a l’estiu. Tot això ha portat a les diferents administracions competents a plantejar-se una sèrie de plans de millora encaminats així mateix a la recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les riuades.

“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”

“Bellaterra és feliç perquè les seves famílies viuen prop d’una gran zona verda de 1.000 jardins, fet que redueix el diòxid de carboni i el risc de mort prematura”.

Bellaterra és saludable perquè té molta vegetació i evita crear més CO2|ARXIU BELLATERRA.CAT

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona proporcionen així més arguments per augmentar els espais amb vegetació

Segons Xavier Durán de TV3, viure a prop de zones verdes disminueix el risc de mort prematura per qualsevol causa. I només un petit increment en la superfície amb vegetació ja aporta una disminució d’aquest risc. Aquestes són les conclusions d’un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s’ha publicat a la revista “The Lancet Planetary Health”.

Aproximadament la meitat de la població mundial viu en ciutats, on sol haver-hi pocs espais verds. Molts estudis suggereixen que les àrees verdes a les ciutats tenen efectes positius sobre la salut: menys estrès, millor salut mental i menys risc de patir malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica i mort prematura, entre d’altres.

VÍDEO DE BELLATERRA.CAT

Tot i això, molts d’aquests estudis només tenen en compte moments específics en el temps i utilitzen diferents maneres de mesurar l’exposició a àrees verdes.

“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”

Per això, David Rojas-Rueda, Mark Nieuwenhuijsen, Mireia Gascon i Daniela Pérez-León, de l’ISGlobal, amb la col·laboració de Pierpaolo Mudu, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van repassar tots els estudis publicats -en van trobar uns 9.300- i van escollir només els que complien certes característiques.

Concretament, es van centrar en estudis longitudinals -els que segueixen un grup de persones al llarg de diversos anys-, que utilitzaven una manera senzilla de mesurar l’exposició a àrees verdes basada en imatges de satèl·lit i que consideraven la mortalitat com a desenllaç. Això darrer significa que analitzaven la relació entre el contacte amb els espais verds i la mortalitat prematura i no es van agafar els que ho relacionaven amb malalties o altres vincles.

Van identificar 9 estudis que complien aquestes condicions i que, en conjunt, implicaven més de vuit milions de persones a set països diferents: Canadà, Estats Units, Espanya, Itàlia, Austràlia, Suïssa i la Xina.

Els resultats indica que en set dels nou estudis (el 78%) s’havia trobat una relació significativa entre un lleuger increment en la superfície verda a 500 metres o menys de la residència i un menor risc de mort prematura. Els altres dos estudis no mostraven aquesta relació.

Beneficis d’un petit increment de verd

El càlcul d’exposició a àrees verdes es basava en l’Índex Normalitzat de Diferència de Vegetació (NVDI), que serveix per a mesurar el creixement de les plantes, determinar cobertes vegetals i controlar la producció de biomassa. Els autors han observat que es produïa una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l’NDVI a 500 metres o menys de la residència.

Per fer-nos-en una idea, cal tenir en compte que un índex menor de 0,2 correspon a sòl nu o vegetació morta, si és entre 0,2 i 0,4 hi ha vegetació dispersa o poc vigorosa i entre 0,4 i 0,6 indica vegetació abundant i vigorosa. Traduït a magnituds més comprensibles es pot concloure que un increment del 2% en el verd al voltant del domicili es traduiria en un descens del 4% en la mortalitat prematura.

Segons el primer autor de l’article, David Rojas, “és la síntesi més gran i completa feta fins el moment sobre espais verds i mortalitat prematura”. Rojas, que a més d’investigador d’ISGlobal ho és al Departament de Ciències Ambientals i Radiològiques de la Salut de la Universitat Estatal de Colorado, afegeix que això ajudar a accions pràctiques:

“Els resultats donen suport a intervencions i polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública. També proporciona informació valuosa que es podrà fer servir en estudis d’avaluació d’impacte en salut.”

I per a Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, cal tenir en compte altres beneficis del verd urbà:

“Els programes d’increment del verd urbà no només són clau per promoure la salut pública, sinó que també augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, i així fan que les nostres ciutats siguin més sostenibles i habitables.”

En l’article, els autors recorden, però, que quan s’augmenta la superfície d’espais verds també cal reduir els possibles efectes negatius, “com els delictes i la gentrificació”.

Rojas i el seu equip estan aplicant els resultats d’aquesta metaanàlisi per estimar el nombre de morts prematures que es podrien evitar a ciutats de tot el món si s’aconseguís augmentar la infraestructura verda.

“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”

Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.

Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT

VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT

Ildefons Cerdà (1815-1876)

D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).

La Barcelona amurallada

L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.

La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona

Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.

Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT

“Diari de Sabadell entrevista a l’empresari bellaterrenc Miquel Martí”

Miquel Martí, president de Moventia|ÓSCAR ESPINOSA

Per Miguel Angel Luque

El Grup Moventia acaba de guanyar un concurs de 100 milions d’euros de transport regular al sud de l’illa de Mallorca.

També està present al nord-est de França i opten a tres concursos a París. A Finlàndia i al Perú ha posat en marxa projectes de bicicleta compartida. La companyia, que està formada per Moventis –transport col·lectiu– i Movento –concessionaris i tallers–, ha passat de ser empresa familiar nascuda a Sabadell el 1923 a una companyia amb un creixement constant. El seu president, Miquel Martí, rebrà avui el Premi Tenacitat 2019 del Rotary Club Sabadell.

L’expansió de Moventis s’ha centrat a Europa?

Sí. També fem algunes cooperacions puntuals. Ara estem posant en marxa el transport a la ciutat de la Meca. Ens venen a buscar els països que necessiten un transport urbà competitiu, que funcioni i amb els mitjans tecnològics a l’abast de l’usuari. L’Aràbia Saudí està fent una aposta pel transport públic i vam guanyar una licitació en què demanaven el nostre expertise de la posada en marxa de 450 autobusos a la ciutat de la Meca.

I quan serà realitat?

Fa un any i mig que estem treballant amb gent desplaçada a la Meca amb l’objectiu de posar en marxa el transport allà a mitjans o finals del 2020. Estem construint la base logística, la recepció dels autobusos i posant en marxa l’empresa d’autobusos.

Pel que fa a Movento, també està en creixement?

En els últims anys sí que hi ha hagut una expansió rellevant. En aquests moments, estem més en una situació d’estabilitat i consolidació del creixement. Això no significa que no estiguem atents al mercat, i si hi ha una alguna oportunitat estratègica, estem vigilant i sabem què passa al mercat. L’última que hem fet ha estat una nova concessió d’Hyundai que posarem en marxa a Granollers a principis d’any. Pel que fa a Hyundai, ja estem presents a Mataró i Badalona.

En quina situació està el sector de l’automoció?

Sempre dic que de les amenaces se n’ha d’intentar fer oportunitats. Si estàs ben posicionat i la feina la fas ben feta, seràs capaç d’adaptar-te a les noves necessitats de la teva clientela, tant de transport públic com de privat. Tots els modus han de ser compatibles, un no eliminarà l’altre. Les dues formes de moure’s són necessàries i es complementen. Hi haurà fase de transició, no pots tenir ruptures brutals en les maneres de moure’s i en els mitjans.

I, concretament, què passarà amb el vehicle privat?

Els futuròlegs diuen que l’any 2025 un 20% dels vehicles que es vendran seran elèctrics. Encara tenim un llarg recorregut. S’han de seguir venent els vehicles privats amb combustió fòssil. L’any 2025, l’altre 80% continuarà sent de combustible fòssil. Per tant, és una llarga transició en què tampoc hi haurà una energia que prevalgui sobre les altres. Totes es compatibilitzaran i totes sumaran. No tot podrà ser elèctric, ni benzina, ni gasoil, ni híbrid, ni híbrid endollable, ni gas. De totes aquestes alternatives, la que vagi tenint més sentit i sent més competitiva en preu anirà agafant més quota de mercat més o menys rellevant.

Aquestes mesures milloraran l’impacte mediambiental, doncs?

Crec que és bo llençar un missatge: el que es necessita bàsicament per tot el tema mediambiental i tenir un ecosistema millor, el gran repte, és la renovació del parc automobilístic. Avui un vehicle dièsel d’última generació no contamina, perquè les seves emissions de CO2 i partícules són mínimes. El problema el tenim amb els vehicles d’antiguitat llarga. A Espanya tenim un dels parcs de vehicles més antics d’Europa, de 14 anys. Aquí s’ha de fer una renovació perquè té un poder de contaminació important. Aquest és el repte. No tant en el debat de dièsel, benzina contra electrificació. El gran canvi ha de substituir el parc antic que tenim.

Per fer aquest canvi caldrà que hi hagi ajudes de les administracions?

Sempre que hi ha hagut canvis tecnològics, el primer que ha de fer el pas són les administracions públiques. Si es volen impulsar els nous vehicles mediambientalment més correctes han d’anar acompanyats d’inversions en infraestructures. No podem pensar en una electrificació del parc si la infraestructura de la ciutat no està preparada. La gent ha de saber on el pot endollar. Per tant, la renovació i l’electrificació del parc han d’anar acompanyades d’inversions.

Es diu que ara els concessionaris han de vendre serveis. Hi està d’acord?

Que el model de concessionaris ha d’evolucionar, és evident. Ara està en el debat públic que ens transformarem en prestadors de serveis de mobilitat. Amb això hi estic d’acord. Però quan i en quin moment? Perquè la població anirà canviant. Serà un model de transició. Ens haurem d’adaptar; una part de la població demanarà uns serveis determinats i una part important continuarà utilitzant el vehicle privat de la mateixa manera que sempre. No hi haurà ruptures.

En aquest context, on se situa Moventia? L’any 2017 vostè va dir que volia assolir els 1.000 milions de facturació en 5 anys.

Més o menys anem en aquest camí. Al final t’has de posar un reptes que generin il·lusió. Des del moment que ho vaig dir fins ara, estem a la meitat de camí i aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació. Ens anem apropant a poc a poc a l’objectiu.

“Aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació”

Com veu Sabadell?

Sabadell ha d’aprofitar els elements positius d’estar a prop de Barcelona, amb els avantatges que això comporta i que no s’han aprofitat gaire. Les ciutats han intentat competir entre elles. Però cada ciutat aporta uns valors i situació estratègica determinada. Sabadell hauria de repensar quin és el seu model de ciutat. Estem en una àrea geogràfica superpotent de l’eix mediterrani i tenim unes infraestructures que han estat poc utilitzades: la UAB i l’aeroport, que es podrien aprofitar més.

I en l’àmbit econòmic?

Sabadell necessita un revulsiu. Alguna cosa que digui què serem d’aquí a 10 anys. L’aposta hauria de ser el riu. Caldria una remodelació d’usos del riu Ripoll per veure quins són els sectors que es podrien instal·lar allà. Veure si hi poden haver projectes de coneixement, start-ups, les noves economies i nous sistemes d’emprenedoria. Sabadell tindria una oportunitat molt clara de competir.

Tothom sembla que està d’acord en aquesta aposta, què cal per tirar-la endavant?

S’han de posar d’acord tots els agents. Els privats i els públics. Les ciutats funcionen quan hi ha col·laboració publicoprivada. Si tenim un govern estable a la ciutat, entre la col·laboració publicoprivada fer un pla a 10 anys vista. L’espai que ens queda seria el riu Ripoll. S’ha d’acompanyar d’altres infraestructures com la B-40 per tenir la ciutat comunicada i fer-la capital de comarca.

Hola amics, veïns i voluntaris del grup de neteja Bellaterra i Sant Cugat

El bellaterrenc Albert Pantaleoni Xercavins|CEDIDA

Desprès d’un temps d’inactivitat per temes personals, ja estic de tornada per aquí amb moltes ganes d’organitzar noves jornades de neteja als nostres boscos i alhora conscienciar a tothom de l’importància de mantenir aquests espais privilegiats que tenim nets i del reciclatge a les nostres llars.

També aprofito aquest comunicat per agrair tot el suport rebut per part de tots vosaltres duarant aquest temps, vull fer una menció especial, a tots els voluntaris del grup de neteja que han participat alguna vegada en alguna jornada de neteja, sense ells això no seria possible.

Es per això que em fa molta il•lusió anunciar-vos que el *diumenge 1 de Desembre* esteu tots convocats a les *9:30 al Pla dels Estels* mes conegut popularment com els Pous. La jornada durarà aproximadament un parell d’hores fins les 12:00h, desprès tothom que pogui està convidat a un aperitiu d’agraïment al Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès), ja que l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura amb el suport de l´Ajuntament de Sant Quirze i la Unió Excursionista de Sabadell (UES) organitzen també una jornada de neteja amb aperitiu d’agraïment a les 12:30h.

Durant la jornada us recomano que porteu calçat i roba esportiva, guants i alguna bossa d’escombraries.

Per portar un control de l’assistència i per si us sorgeix algun dubte, us agrairia que em contactéssiu a traves de les següents plataformes:
WhatsApp (639076493), Instagram (@apxsavetheplanet ) o el correu pantacorkcollections@gmail.com.

Moltes gràcies per la vostra atenció i espero veure-us el diumenge 1 de Desembre.

Atentament,
Albert Pantaleoni Xercavins

Cap habitatge està lliure de patir un embús de canonades en alguna ocasió. Es tracta d’una avaria molt habitual però que pot comportar conseqüències molt greus si no és atallada a temps

Una acció tan aparentment innòcua en un habitatge com llançar unes tovalloletes humides de nadó a l’inodor és una de les causes més freqüents i greus d’embussos en canonades. Una avaria que pot arribar a afectar a tota una comunitat d’habitatges i ocasionar greus problemes d’insalubritat o, en el pitjor dels casos, originar una inundació.

Davant aquesta classe d’avaries és fonamental reaccionar de forma ràpida i avisar com més aviat a un servei de desembussos professional. La velocitat de reacció és clau perquè l’avaria no vagi a més, ocasionant més danys i estenent la seva influència a altres habitatges.

Els embussos de canonades es poden dividir en tres tipus principals:

Embussos de l’inodor. Les tovalloletes, restes de menjar o tampons són causes freqüents d’obstruccions al vàter.

El primer consell per a l’usuari és tractar d’evitar llançar aquest tipus d’elements a el wàter.

Entre els elements que no cal fer pel vàter es troben també medicaments, burilles de cigarretes, greixos i olis, així com sorra de gats. Pel que fa als medicaments, llançar-los pel vàter és també molt perjudicial per al nostre ecosistema. El lloc indicat per tirar medicaments és l’anomenat punt SIGRE. I pel que fa a la sorra per a gats pot produir sediments i, a més, conté bacteris.

Embussos de l’aigüera. Són encara més comuns que els embussos de vàter doncs l’aigüera suporta una activitat molt intensa en qualsevol habitatge familiar. A l’fregar és molt habitual abocar residus sòlids, ja sigui de forma involuntària o intencionada. La primera mesura de precaució és emprar una reixa que atrapi aquests residus però, tot i així, no els atrapa tots i també es produeixen negligències. Hi ha embussos sense importància que són solucionables pel propietari però, davant el dubte, és millor avisar professionals.

Embussos a la dutxa. Els pèls són els causants habituals d’aquest tipus d’obstruccions. Són menys comuns que la resta d’embussos però, si no utilitzem un suport per evitar formar boles de pèl en el desguàs pot tractar-se d’una avaria greu.

Embussos en aigües residuals

Els embussos poden arribar a afectar els col·lectors d’aigües residuals de les ciutats. Un exemple molt cridaner es va produir l’any passat a Euskadi. Una gran bola de tovalloletes va arribar a col·lapsar un canal de sanejament a Donostia. La via afectada, amb una longitud de 3 quilòmetres i mig, una alçada de més de 1,60 metres i una de les vies d’expulsió d’aigües residuals de la ciutat, es va veure col·lapsada per una gran massa de tovalloletes d’origen tèxtil. Per solucionar-ho, l’Ajuntament va haver de recórrer a una empresa especialitzada en desembussos d’aigües residuals. El tap tenia un increïble mida de 75 metres cúbics i la seva extensió arribava fins gairebé un centenar de metres.

Afortunadament, l’empresa especialitzada va aconseguir solucionar ràpidament el problema doncs l’embús es va formar a escassos metres de l’estació depuradora, de manera que van localitzar el seu origen i van procedir a l’extracció de el tap.

Què maquinària s’empra en un servei de desembussament?

En els desembussos s’empra diversa maquinària per solucionar l’avaria de la forma més diligent i eficaç possible.

El camió cisterna és el vehicle principal que s’empra en aquesta classe de serveis. Està compost per una cisterna d’una gran capacitat, dividida en dos compartiments: un és per a l’aigua neta i un altre per la brutícia extreta. Canonades, fosses sèptiques o pous cecs són desatascados amb l’ajuda d’aquests camions.

La capacitat de les bótes que contenen és molt variable, des de gairebé 2.000 litres fins a més de 16.000. Aquests camions compten amb un equip aspirador i un depressor, que és l’encarregat de desplaçar l’aigua a pressió. El flux d’aspiració que es crea és capaç d’extreure els líquids, sigui quina sigui la seva espessor. Els líquids més habituals en aquests serveis són llots, fangs i olis, a més d’aigua.

Prevenir primer de tot

Finalment, un consell molt important que proporcionen els experts de TRASMARTEL es refereix a el manteniment general de les canonades. Una bona mesura, tant en habitatges com en qualsevol tipus d’instal·lació, és contractar professionals per realitzar tasques de manteniment de forma periòdica. Els treballs preventius de neteja de canonades eviten el possible embús i ajuden al fet que la vida útil d’aquestes estructures s’allargui. Efectuar tasques preventives sempre és molt més senzill i econòmic que procedir a una labor de desembussament posterior.

TRANSMARTEL
Carrer de l’Mig, 45 (Pol. Pla d’Coll)
08110 Montcada i Reixac

CONTACTE
Telf: 93 580 73 92
Telf: 629 77 75 70
http://www.trans-martel.com

SERVEIS

Desembussos d’urgències 24 hores

Neteges industrials i treballs de fontaneria.

Contractes de manteniment en comunitats, particulars i empreses

Transport de residus sòlids i líquids

Construcció de tot tipus de clavegueres baixants i obra civil

Aquesta mateixa nit, a la gala celebrada a Sevilla s’ha fet públic el nou repartiment de les estrelles Michelin per als restaurants d’Espanya i Portugal durant el proper any. En una primera anàlisi, alguna que altra decepció, però en general, sense grans sorpreses.

Les novetats 2020

Aquesta nova edició de la guia gastronòmica més famosa de el món ens ofereix un nou restaurant amb tres estrelles, cinc nous dues estrelles i 19 restaurants que s’estrenen a la llista.

ACTUALITAT GOURMET

Guia Michelin 2020, un repartiment d’estrelles amb poques sorpreses
Després de la gala de presentació de la Guia Michelin 2020 celebrada a Sevilla, Espanya lluirà 25 noves estrelles, 19 d’elles en restaurants que s’estrenen.

RESTAURANTS GUIA MICHELÍN

El contingut de la Guia Michelin 2020 ha deixat de ser un secret ben guardat fa escassos minuts. Aquesta mateixa nit, a la gala celebrada a Sevilla s’ha fet públic el nou repartiment de les estrelles Michelin per als restaurants d’Espanya i Portugal durant el proper any. En una primera anàlisi, alguna que altra decepció, però en general, sense grans sorpreses.

L’Olimp dels Déus

El Cenador d’Amós, a Villaverde de Pontones (Cantàbria), tres Estrelles Michelin, Àbac de Jordi Cruz, Akelarre de Pedro Subijana, Aponiente d’Àngel Lleó, Arzak de Juan Mari Arzak, Azurmendi d’Eneko Atxa, del Celler de Can Roca dels germans Roca, Diverxo de Dabiz Muñoz, Quique Dacosta, Martín Berasategui i Lasarte de Martín Berasategui, els deu estrellats amb que queden de la passada edició ibèrica de la Guia Michelin 2019 després del tancament de Dani García, enguany se suma: Glorieta d’Amós de Jesús Sánchez a Villaverde de Pontones (Màlaga)

Els nous amb 2 estrelles

En aquesta edició, els guardonats amb la segona estrella Michelin són:

Angle de Jordi Cruz (Barcelona)
Noor de Paco Morales (Còrdova)
Skina de Marc Granda a Marbella (Màlaga)
Bardal de Benito Gómez a Ronda (Màlaga)
El Poblet de Quique Dacosta a València (Comunitat Valenciana)

La seva primera estrella Michelin

Un total de 19 establiments podran lluir a partir d’ara l’estrella que, segons la guia Michelin, indica que la qualitat de la seva cuina fa que compensi aturar-se. Alguns, com La Saleta, estaven en gairebé totes les travesses.

Tula (Xàbia, Alacant)
Aürt (Barcelona)
Cinc Sentits (Barcelona)
Màntua (Jerez de la Frontera, Cadis)
Ginesta (Torrenueva, Ciudad Real)
La Aquarela (Arguineguín, Gran Canària)
Els Guayres (Mogán, Gran Canària)
Voro (Canyamel, Mallorca, Illes Balears)
És Tragón (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, Illes Balears)
Dama Juana (Jaén)
Magoga (Cartagena, Múrcia)
99 ko Sushi Bar (Madrid)
Gofio by Cícero Canary (Madrid)
La Biblioteca (Iruña, Pamplona)
Deliranto (Salou, Tarragona)
Iván Cerdeño (Toledo)
La Saleta (València)
Taller (Quintanilla de Onésimo, Valladolid)
Ona Martín Berasategui (Bilbao, Biscaia)

Estrelles que s’apaguen

Si obtenir una estrella Michelin és un èxit que s’obté com a premi a la feina ben feta, el mantenir-la brillant és una cosa que també requereix molt esforç. Any rere any cal acreditar que l’establiment com a mínim manté el bon fer i la qualitat que el va portar en el seu moment a obtenir la famosa distinció gastronòmica.

Generalment, quan un restaurant perd les seves estrelles sol ser pel tancament de la mateixa, tant si és definitiu com si és per a traslladar-se a una nova ubicació. En aquest últim cas, el més freqüent és que el restaurant torni a recuperar la categoria que tenia abans de l’trasllat. Aquest és un aspecte que està sent fortament criticat en els últims temps, ja que som molts els que pensem que a la famosa guia no hauria tremolar tant el pols a l’hora de retirar estrelles.

En aquesta nova edició, els restaurants que deixen d’aparèixer a la guia per tancament o trasllat són Dani García de Dani García (***) a Marbella i Gaig (Barcelona), La Candela Va restar (Madrid), Argos (Mallorca) i El Carmen de Montesión (Toledo), tots ells amb una estrella Michelin.

A més, tot i que continuen oberts, enguany són sis els restaurants que perden l’estrella: La Barra de Carles Abellán a Barcelona, Kabuki Raw a Casares (Màlaga), Els Brancs a Roses i Terra a S’Agaró (Girona), Villena a Segòvia i Terra a Torrico (Toledo).