Després dels seus exitosos cartells per a la famosa actriu Sarah Bernhardt, Alphonse Mucha, considerat un dels majors exponents de l'”art noveau”, va inundar Europa amb els seus bells cartells en tons pastís, en què mostrava sensuals dones envoltades d’una frondosa i exquisida naturalesa.
De tornada a la seva Txèquia natal, durant la Segona Guerra Mundial els nazis el van perseguir i després de la invasió soviètica el seu art va ser bandejat i va caure en l’oblit.
La fi del segle XIX es va caracteritzar per l’enorme interès que nombrosos artistes de tot el món van posar a reinterpretar la natura. El resultat d’aquesta nova visió artística va ser el sorgiment, sobretot a Europa, de grups com ara la Secessió vienesa a Àustria, el modernisme a Espanya i l’art nouveau a França. Precisament l’art nouveau va ser acollit amb entusiasme per tota mena d’artistes, des de pintors fins a escultors i arquitectes (com Gaudí a Espanya), així com els dedicats a les arts decoratives. Però sense cap dubte el màxim exponent de l’art nouveau, el llegat del qual ha perdurat fins als nostres dies, va ser l’artista d’origen txec Alphonse Mucha, nascut el 24 de juliol de 1860. Molta va ser l’autor de centenars de cartells, entre els quals destaquen els retrats que va fer per a l’actriu Sara Bernhardt, que han esdevingut una icona mundial de l’art.
EL NAIXEMENT D’UN CARTELLISTA
París, Nadal del 1894. A la impremta, Alphonse Mucha es trobava corregint unes impressions quan de sobte va entrar al local una figura vestida de blanc. Alphonse la va reconèixer immediatament; no necessitava presentació: era la gran actriu Sarah Bernhardt. A la “Divina Sarah” no li agradaven els cartells promocionals de Gismonda, la seva última obra teatral, i estava buscant un artista que en dissenyés altres al seu gust. I sembla que aquest artista seria ell. Alphonse evidentment va acceptar l’encàrrec, no sense cert nerviosisme. Però va sortir victoriós d’aquest tràngol: Mucha va dissenyar per a l’actriu un cartell innovador i completament trencador que esperava que fos del gust de la diva. I, en efecte, va ser així. Quan ho va veure, Bernhardt va quedar absolutament entusiasmada. El cartell li va agradar tant que va contractar l’artista per als sis anys següents. D?aquesta manera, Mucha passaria de l?anonimat a encarregar-se del disseny de vestuari i de l?escenografia de la companyia de Sarah Bernhardt en un obrir i tancar d?ulls.
Mucha va dissenyar per a l’actriu un cartell innovador i completament trencador que esperava que fos del gust de la diva. I, en efecte, quan ho va veure, Bernhardt va quedar absolutament entusiasmada.
Cartell publicitari d’Alphonse Mucha realitzat el 1894 per a l’obra de teatre “Gismonda”, protagonitzada per Sarah Bernhard.
L’1 de gener de 1895, aquell cartell ja era una preada peça de col·leccionista que tothom volia tenir a casa seva. No era estrany veure a la nit la gent recórrer els carrers per arrencar-los de les parets, i fins i tot la pròpia impremta venia exemplars d’amagat, fins que la diva ho va descobrir i va posar fi al “negoci”. L’estil de l’artista txec no s’assemblava gens al d’un altre famós artista de cartells com Toulouse-Lautrec, i el cartell que va fer Mucha per a Sarah Bernhardt, pintat en colors pastís, convertia l’actriu en una mena de deessa: l’elevava sobre un pedestal i la disposava sota un arc. A partir de llavors, la cartelleria de Mucha esdevindria una autèntica obsessió per als parisencs. “Va agradar tant perquè era molt fresc visualment, utilitzava els colors d’una manera diferent i allargava la figura que, a més, quedava dignificada, molt bella”, explica l’artista japonesa Tomoko Sato, conservadora de la Fundació Mucha des del 2007 i especialista en la seva obra.
DISSENYADOR DE MARQUES I JOIES
Mentre que Mucha va retratar Sarah Bernhardt sobre un pedestal, les dones que l’artista acostuma a representar a la seva obra es caracteritzen per la gran femineïtat dels seus gestos, els cabells solts, una roba molt ornamentada, els seus sinuosos moviments enmig de la natura. .. L’especialista en l’art de Mucha Tomoko Sako també creu que l’artista txec “va trencar les barreres entre l’art comercial i l’art elevat”. Molt aviat empreses de tota mena es rifarien els serveis del gran cartellista, que va dissenyar embolcalls per a la famosa marca de xocolates Nestlé, cartells publicitaris per a la prestigiosa marca de xampany Moët-Chandon i també per promocionar la cervesa Bières de la Meuse, originària d’una zona a pocs quilòmetres de l’Abadia d’Orval. Tots ells, cartells promocionals que es van fer famosos a tot Europa. Sabedor de la fama que estava adquirint la seva obra, Alphonse Mucha va publicar un manual en què va plasmar el procés de creació de setanta-dos de les seves litografies.
Molt aviat empreses de tota mena es rifarien els serveis del gran cartellista, que va dissenyar embolcalls per a la famosa marca de xocolates Nestlé, cartells publicitaris per a la prestigiosa marca de xampany Moët-Chandon i per promocionar la cervesa Bières de la Meuse.
Però Mucha no només pretenia fer cartells publicitaris. Entre els nombrosos interessos artístics hi havia també un tipus d’art molt particular: la joieria. El 1899, Mucha (que el 1898 s’havia unit a la lògia maçònica del Gran Orient de França) va col·laborar amb el famós joier francès Georges Fouquet per dissenyar una polsera en forma de serp, feta d’or i esmalt, per a l’actriu Sarah Bernhardt ( la seva passió pels dissenys de joieria quedaria plasmada en un llibre que va publicar el 1902 titulat Documents decoratifs, a les pàgines del qual se succeïen les làmines que reproduïen elaborats fermalls amb incrustacions de pedres de colors). El 1900, Fouquet va fer un encàrrec important a Mucha: li va demanar que decorés l’interior de la nova joieria que inauguraria al número 6 de la rue Royale de la capital francesa. El resultat final es pot considerar el súmmum de la bellesa decorativa de l’art noveau. Però la botiga insígnia de Fouquet va obrir just quan les tendències artístiques i decoratives començaven a canviar, per la qual cosa el local al final va ser desmuntat tal qual i poc després remodelat a la recerca d’un estil decoratiu més tradicional. Per sort la decoració original es va conservar i avui dia es pot contemplar al Museu Carnavalet de París.
L’EPOPEIA ESLAVA
A finals del segle XIX, la popularitat d’Alphonse Mucha era incontestable. Aviat van sorgir imitadors del seu art, i aquest era el seu prestigi que l’any 1900 l’Imperi austrohongarès li va encarregar la decoració del pavelló de Bòsnia i Hercegovina per a l’Exposició Universal de París d’aquell mateix any. L’artista txec va viatjar als Balcans disposat a trobar la inspiració necessària per fer-la. Allí, Mucha pensaria amb certa incomoditat que estava treballant per a un imperi que sotmetia els pobles eslaus. Això el va fer replantejar-se les seves conviccions, i anys després, fruit d’aquella experiència, sorgiria un projecte ambiciós, la creació de L’Epopeia eslava, una sèrie de vint pintures monumentals en què l’artista plasmaria esdeveniments clau de la història dels eslaus. El projecte va ser finançat per l’empresari nord-americà Charles Richard Crane, un ric industrial que Mucha va conèixer en un dels viatges que l’artista va realitzar als Estats Units (Mucha viatjaria en cinc ocasions al país americà. El 1906 acompanyat de la seva esposa Maria, amb qui s’havia casat a Praga aquell mateix any. Actualment aquestes pintures s’exposen a la Galeria Nacional de Praga.
Anys després, fruit del seu viatge als Balcans, sorgiria un projecte ambiciós, la creació de L’Epopeia Eslava, una sèrie de vint pintures monumentals en què l’artista plasmaria esdeveniments clau de la història dels eslaus.
El 1909, en el moment culminant de la seva carrera, Mucha va decidir traslladar-se a Praga, i el 1918 va ser testimoni de com la seva Txecoslovàquia natal es convertia en un país independent. Molta s’implicaria aleshores en el disseny dels primers bitllets i segells del nou país. Però tot acabaria uns anys després, quan les tropes nazis van envair Txecoslovàquia el 15 de març del 1939. Els vehements i agressius discursos de Hitler amenaçant la població van convèncer l’artista, que creia fermament que l’art era un vehicle que servia per unir i no per separar, de reprendre els pinzells i començar a pintar un tríptic dedicat a la humanitat, obra que mai no va arribar a acabar.
Mucha va ser detingut per la Gestapo, empresonat i torturat, encara que finalment va ser posat en llibertat. Però pocs dies després, el 14 de juliol del 1939, el gran geni dels cartells moriria d’una pneumònia.
RENACIT DELS SEUS CENDRES
Després de la mort de Mucha, i amb el seu país sota la influència soviètica, l’obra de l’artista va ser silenciada ja que les pintures no encaixaven en la visió comunista del món. Al final, Mucha acabaria caient en l’oblit. No seria fins molt després, el 1963, quan el Museu Victòria i Albert de Londres li va dedicar una gran exposició com a tribut a la seva obra. Les seves dones sensuals i la seva naturalesa pintada en tons pastís van tornar de nou a la vida.
A partir de llavors, l’art de Mucha es va convertir en una icona per als moviments hippies que van florir a les dècades de 1960 i 1970, grups que exalçaven la natura, la pau i l’amor. Els artistes pop també prendrien la seva obra com a model per dissenyar fins i tot portades de discos, com l’àlbum Let the Sunshine In, tema interpretat per The Supremes, que seria publicat el 1969. Marcus Mucha, besnét de l’artista, ho va afirmar en una ocasió: ” El seu art és molt contemporani i segueix inspirant molts artistes”.
Font: National Geogràphic, J. M. Sadurní
BELLATERRA.CAT 