Feeds:
Entrades
Comentaris

El Comerç de Bellaterra

Video El Comerç de Bellaterra | BELLATERRA.CAT

Bellaterra.Cat té el plaer de presentar-vos “El Comerç de Bellaterra”. Aquí podreu trobar totes les seves adreses, telèfons de contacte i les seves pàgines web.

Desitgem us sigui d’ajuda i pogueu seguir fem poble!

FARMÀCIA MARTA CAUS

Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra

☎️ 936914655

http://www.lafarmaciadebellaterra.com

CONDIS SUPERMERCAT

Plaça del Pi, s/n, 08193 Bellaterra

☎️935864607

http://www.condis.es

CLUB BELLATERRA

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️ 935802542

http://www.club-bellaterra.com

FAMILY CAN

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️ 661333597

http://www.familycan.cat

ESTUDIO MM

Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra

☎️

www.

Estilistes Teresa Romero

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️ 935929829

http://www.peluqueriasteresaromero.com

AXIS Gestión Inmobiliaria

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️937254433

http://www.axigi.com

BANC SABADELL

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️ 935929703 – 935929702

http://www.bancsabadell.com

PAPER’S Kiosc Llibreria Papereria

Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

☎️ 935921093

BONAPARTE Pa i Dolç

Plaça del Pi, 4, 08193 Bellaterra

☎️ 935921600

http://www.bonaparte.cat

HOSTAL SANT PANCRÀS

Plaça del Pi, 2, 08193 Bellaterra

☎️ 936922050 – 936922054

CAFÈ RESTAURANT DEL TURÓ

Centre Cívic Turó de Sant Pau

Carrer 9, 08193 Bellaterra

☎️ 936927173

EBANO Gastro Bar

Avinguda Josep Maria Marcet i Coll, 24, 08193 Bellaterra

☎️935803340

http://www.ebanogastrobar.com

EL GALLINER RESTAURANT

Carreterra de Bellaterra, 58

08193 Bellaterra

☎️ 93 5806427

http://www.restaurantelgalliner.com

CAN EDO RESTAURANT

Carrer Lope de Vega, 5

08193 Bellaterra

☎️ 935806660 – 936922424

http://www.restaurantecanedo.info

MARC RESTAURANT

Avinguda de Bertomeu, 21

08193 Bellaterra

☎️ 935808531

BELLATECA Botiga Gourmet

Avinguda Josep Maria Marcet, 3

08193 Bellaterra

☎️ 936922095

Passejada de Bellaterra per les voltes catalanes del mNACTEC de Terrassa| BELLATERRA.CAT

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP), s’ofereix aquesta visita per conèixer l’edifici del vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil que actualment és la seu del mNACTEC. Es tracta d’una visita guiada que ofereix una mirada diferent a les voltes de la teulada, un dels elements més emblemàtics d’aquest edifici que és un dels exemples més destacats del modernisme industrial.

Les Jornades Europees del Patrimoni se celebren anualment a tota Europa i l’edició 2018 a Catalunya tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre. Palaus, castells, monestirs, jaciments, jardins històrics i altres espais patrimonials com els museus obriran les seves portes perquè els ciutadans gaudeixin de visites gratuïtes i puguin conèixer en profunditat el seu patrimoni.

Es poden fer reserves a través del web fins al divendres anterior a l’activitat a les 13 h.

El pòsit del 12 d’octubre

«Passen els segles, i hi ha actituds que no canvien, hi ha una mena de gen colonial que és imbatible al pas del temps. Avui penso en Galeano. I l’enyoro»

Per: Bel Zaballa

És 12 d’octubre de 2018 i encara és dia festiu al calendari oficial de les nostres feines de cada dia.*

(*És festiu i pobre de tu que vagis a treballar si ho fas per alguna raó no econòmica com ara de consciència o una bajanada d’aquestes. Si ets un comerç, endavant, que el sistema capitalista t’empara.)

I ho podria deixar aquí, amb un que cadascú tregui les conclusions que li semblin i faci totes les metàfores que se li ocorrin. Perquè podria servir aquesta nímia dada com a punt de partida d’un balanç amarg, justament un any i dos dies després de la no-declaració de la República, de la declaració de vuit segons, de la declaració i suspensió, o com en vulgueu dir, de l’error més gros de l’últim tram del procés, segurament.

Estic massa desorientada per a escriure res sobre els esdeveniments político-parlamentaris de les últimes hores, sóc d’aquest fragment de la població que quan a l’hora de sopar li demanen amb ulls decebuts que com ho veu, diu que mira, ja no entenc res, i aviat desvia la conversa.

A més, és 12 d’octubre, festa grossa a Espanya, que celebra l’anomenada Hispanitat amb exhibició ostentosa de força militar, que commemora la cruel conquesta d’Amèrica, el genocidi, aquell antic Día de la Raza. I encara avui, més de cinc-cents segles després, l’actitud colonialista és evident a banda i banda de l’oceà. És 12 d’octubre i jo penso en Eduardo Galeano.

El penso i el fullejo, ell que va saber narrar tan bé la història de l’Amèrica Llatina. I obro Los hijos de los días per la pàgina del 12 d’octubre i sembla que el sento, amb aquella veu parsimoniosa i les celles enfilades, ‘en 1492, los nativos descubrieron que eran indios…’

Podria fullejar-lo més sovint, i segurament em lluiria més el pèl, però amb ell tinc la certesa que, com a mínim, el rellegiré una vegada l’any. I em deixaré acomboiar una mica per aquella prosa que filava prim, que apuntava, que era tendra amb els desprotegits i els ningú, i implacable amb els mesquins i els poderosos, que desterrava històries petites per a narrar la història en majúscules, sense alçar la veu, que explicava poèticament, que abraçava quan calia i galtejava a qui s’ho mereixia, que sacsejava amb suavitat l’ànima i la consciència. I no sé per què faig anar el pretèrit, si tots aquests verbs són ben presents.

L’altrecidi, en va dir, de l’assassinat i la mort d’indígenes en nom d’Espanya i el cristianisme o a conseqüència de la seva arribada a aquelles terres que ja tenien habitants. Passen els anys, passen els segles, i hi ha actituds que no canvien, hi ha una mena de gen colonial que és imbatible al pas del temps. ‘Al principi, el saqueig i l’altrecidi van ser executats en nom del Déu dels cels. Avui es compleixen en nom del Déu del progrés.’ Hi ha el racisme, encara, i una piràmide de classes socials que, com deia Galeano, és de color fosc a la base i clara a la cúspide. Amb aval democràtic.

«De cada dos peruans, un és indi, i la constitució del Perú diu que el quítxua és un idioma tan oficial com l’espanyol. Això diu la constitució, però la realitat no ho sent. El Perú tracta els indis com l’Àfrica del Sud tracta els negres. L’espanyol és l’únic idioma que s’ensenya a les escoles i l’únic que entenen els jutges i els policies i els funcionaris. (L’espanyol no és l’únic idioma de la televisió, perquè la televisió també parla anglès.) Fa cinc anys, els funcionaris del Registre Civil de les Persones, a la ciutat de Buenos Aires, es van negar a inscriure el naixement d’un nen. Els pares, indígenes de la província de Jujuy, volien que el nen es digués Qori Wamancha, un nom de la seva llengua. El Registre argentí no ho va acceptar perquè era un nom estranger.

Els indis de les Amèriques viuen exiliats en la seva pròpia terra. El llenguatge no és un tret d’identitat, sinó una marca de maledicció. No els distingeix; els delata. Quan un indi renuncia a la seva llengua, comença a civilitzar-se. Comença a civilitzar-se o comença a suïcidar-se?»

El genocidi, les petites històries que fan entendre el passat i el present, l’imperialisme, el capitalisme que va descobrir Amèrica el 12 d’octubre de 1492, també els va narrar en aquest article, ‘Cinco siglos de prohibición del arcoiris en el cielo americano’, de 1992. L’hauria transcrit tot sencer, però no tindria gaire sentit (ací, i a moltes altres webs, el podeu llegir). Només un parell de paràgrafs, avui que continuen menyspreant llengües ancestrals fins a fer-les desaparèixer, avui que és 12 d’octubre i hi ha famílies separades per murs de formigó, que encara hi ha un benestar només accessible a pells clares, avui que als discursos xenòfobs no els calen caretes ni edulcorants. Avui que penso en Eduardo Galeano i l’enyoro.

http://www.vilaweb.cat

Visitem el restaurant Informal del xèf Marc Gascons de Barcelona, fill dels creadors del tradicional restaurant Els Tinars de Girona, premiat amb una estrella per la Guia Michelin.
El restaurant Informal ha estat declarat com un dels 10 millors del món, segons la cadena de televisió CNN (USA). Practica una Cuina Catalana Moderna força refinada. Situat a la planta baixa de l’Hotel The Serras*****GL, del Passeig de Colon, 9, Barcelona, disposa també d’entrada independent des del Carrer La Plata, 4 de Barcelona. Recomanem , que després del dinar o sopar, es visiti la seva agradable terrassa de la planta 6a de l’hotel, amb una impresionant vista panoràmica del Port Vell. En aquest edifici debl’Hotel The Serras va tindre un estudi el gran Pablo Picasso, coincidint amb la seva època blava i rosa, a la ciutat comtal.
La recepció i servei del Restaurant Informal d’en Marc Gascons és atenta i profesional, d’alta escola, que cuida tots els detalls amb força discreció.

Recepció del restaurant Informal | BELLATERRA GOURMET

Detall del Restaurant Informal, una taula per 10 comensal.| BELLATERRA GOURMET

Detall de la taula del restaurant Informal | BELLATERRA GOURMET

Aperitiu típic català de fuet i pa amb tomàquet | BELLATERRA GIURMET

Fantàstics els Canelons d’ànec amb escuma de bolets | BELLATERRA GOURMET

Patates braves de mil fulles tallades a l’estil Pont Neuf | BELLATERRA GOURMET

Esqueixada de bacallà moderna, amb tomaquets pelats i creixems autèntics | BELLATERRA GOURMET

Arròs sec amb Carpaccio de gambes i tocs d’all i oli | BELLATERRA GOURMET

Tronc de rap amb verduretes de temporada | BELLATERRA GOURMET

Carré de xai rostit amb cruixents de formatge| BELLATERRA GOURMET

Chablis Louis Latour de Bourgogne| BELLATERRA GOURMET
Restaurant Informal Marc Gascon

Carrer de la Plata, 4

08002 Barcelona

☎️ 931691869

http://www.restauranteinformal.com

Per si coneixeu algú que li interessi:

✔A partir d’aquest mes la gent gran de 65 anys que cobrin pensió de viduïtat i no cobrin una altra pensió es puja el percentatge aplicable per calcular la pensió del 52 al 60% però cal sol·licitar-ho, no s’aplica automàticament. ULL, qui no s’assabenti no cobra.

Cal presentar un imprès especial.

Publicat, al BOE del 24 de juliol de 2018, el Reial Decret 900/2018, de 20 de juliol, de reforma del sistema de prestacions de la viduïtat, amb data d’efectes econòmics des del 1 d’agost de 2018.

Us deixo l’enllaç

https://www.boe.es/boe/dias/2018/07/24/pdfs/BOE-A-2018-10397.pdf

Sagrada Família cap al 2026

La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

El passat juliol vam donar per finalitzada la façana de la Passió amb la col·locació de la darrera peça que mancava en el conjunt escultòric de la Resurrecció: el llençol que cobria el cos de Jesucrist. Amb aquesta fita històrica, hem volgut fer un repàs dels moments claus d’una façana que abraça des de la mort fins a la resurrecció, i que Gaudí va projectar en sortir d’una malaltia que el va situar molt a prop d’aquest fatídic moment. Sabem que en va fer diversos dibuixos, ja que en algunes fotografies del seu obrador se’n veu més d’un. D’aquests, avui ens n’han arribat dos, un datat de l’any 1892 i l’altre del 1911: amb el primer va estudiar les càrregues i va concretar la inclinació de les columnes i el programa iconogràfic complet; amb el segon va definir amb molt de detall l’aspecte general de la façana, el despullament i la mort que perseguia. Després, el 1917, va completar aquest segon plànol dibuixant a un costat un monument dedicat al bisbe Torras i Bages, amic personal de l’arquitecte.

1954: COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ 

Gaudí va voler que el temple comencés a créixer amb la façana del Naixement, la façana de l’alegria del Nadal, per atreure l’atenció i els donatius per a les obres. Així, no va ser fins al 1954 quan, sota la direcció de Francesc Quintana, qui va ser l’arquitecte director des del 1939 fins al 1966, es van excavar els fonaments de la façana de la Passió, que es van omplir amb formigó armat amb vells raïls de tren, cedits per Renfe.

Un cop recuperada l’economia de postguerra, va començar l’aixecament de les quatre torres, a càrrec de l’equip d’Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte director fins al 1974. Des del 1971, va compartir la direcció amb Lluís Bonet Garí; tots dos havien conegut personalment a Gaudí i havien rebut directament les seves ensenyances, i això era una bona garantia de fidelitat al projecte original que sempre ha caracteritzat els continuadors de l’obra. Bonet Garí, que va ser director de l’obra fins al 1983, és qui va veure acabats els quatre campanars de la façana. Corria l’any 1976.

1986: ARRIBA SUBIRACHS I LA INCOMPRENSIÓ 

Malgrat que dues dècades després d’haver començat les obres s’havia aconseguit finalitzar la part arquitectònica de la façana de la Passió, quedava encara la part escultòrica i simbòlica, que s’ha allargat fins ara. I en aquest aspecte hi ha un nom clau: el de l’escultor Josep Maria Subirachs, qui va ser proposat el 1986 per l’aleshores arquitecte director Jordi Bonet i Armengol. Subirachs ja era un reconegut escultor i va redistribuir les escenes de manera cronològica, ordenant-les segons el viacrucis, per fer el missatge més entenedor.

Subirachs es va traslladar a viure al temple, ja que va voler submergir-se totalment en l’obra per impregnar-se completament del seu esperit inspirador, tal com havia fet Gaudí. Al cap d’un any i mig, el 1987 es col·locava a la façana la seva primera escultura, la de la Flagel·lació. A partir d’aquí, any rere any es van anar col·locant escultures seves.

Malgrat tot, el seu estil, modern i trencador, no va ser ben paït per una part de la societat local i va ser durament criticat des dels sectors que no havien entès Gaudí quan deia que volia que aquesta façana fos l’expressió contrària a la del Naixement i que arribés a fer por. «És tota ella d’arestades formes geomètriques simplicíssimes, nua d’ornamentació, solament repòs i estructura. Hi sentim la desolació, la suspensió de la vida i el regirament de la natura que acompanyaren la divina tragèdia», deia. Tot això ho recollia molt bé la manera natural i pròpia de fer de Subirachs.

A més de la part escultòrica, Subirachs també es va encarregar de les portes de bronze, que s’integren en el seu discurs cronològic del viacrucis. Les centrals, les dels Evangelis, van ser les darreres a ser col·locades, l’any 2000, i són les que van acabar de consolidar la crítica favorable a la gran obra de l’escultor. La darrera escultura de Subirachs que es va col·locar, el 2005, va ser el gran Crist ressuscitat, també en bronze però daurat amb pa d’or, que penja al pont superior entre els dos campanars centrals.

2018: ES COL·LOQUEN LES ÚLTIMES ESCULTURES

L’any 2001 la construcció a la façana avançava amb el tancament entre els campanars centrals, la construcció del finestral de la Resurrecció i la col·locació de la gran rosassa el·líptica, i entre el 2014 i el 2016 es va completar el joc de divuit columnes del porxo superior.

Encara, però, quedaven per col·locar els conjunts escultòrics que coronen el frontó: el lleó de Judà i el moltó d’Abraham, als extrems i, al centre, la Creu Gloriosa amb els àngels, tot encarregat a l’escultor Lau Feliu. D’altra banda, a dins del porxo superior mancava el conjunt del Sepulcre Buit, amb les tres Maries i l’àngel, que es va encarregar a l’arquitecte i escultor Francesc Fajula, qui ja havia fet el Crist de sobre l’altar major del temple.

La col·locació de totes aquestes peces s’ha anat produint al llarg d’aquest darrer any, coincidint amb el primer any d’existència d’aquest blog i, per tant, ho hem pogut anar relatant amb detall des d’aquest mitjà. Amb elles, i malgrat que en el futur se succeiran treballs de restauració, com correspon naturalment a qualsevol obra de patrimoni com aquesta, després de 64 anys, ara sí, es pot dir que la façana de la Passió és totalment acabada.

Podeu recordar la història de la façana de la Passió en aquest vídeo:

2018 La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

S’ha produït un error.

Prova de visualitzar aquest vídeo a www.youtube.com o activa JavaScript si està desactivat al teu navegador.

AddThis Sharing Buttons

Share to Facebook

Share to Twitter

Share to LinkedIn

Share to Google+

Share to Correu

Com a contrapartida, les poblacions hauran d’assumir un tribut metropolità que fins ara no havien de pagar

El 2019 Bellaterra pasara a ser zona 1 |BELLATERRA.CAT

El mapa tarifari del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona es veurà immers en un profund canvi a partir de l’any vinent. Divuit municipis que ara integren la segona zona tarifària de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (ATM) s’incorporaran a la primera zona, la més econòmica en l’ús de la xarxa d’autobusos, ferrocarrils i metro en els seus viatges dins de l’àrea metropolitana. D’aquesta manera, els seus 391.000 habitants es podran beneficiar d’una rebaixa en la despesa en transport. Com a contrapartida hauran d’assumir un tribut metropolità que fins ara no havien de pagar.

Fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van confirmar aquest dimarts l’existència d’un acord amb la Generalitat, que té majoria a l’ATM, per fer els canvis corresponents. El Departament de Territori, el conseller del qual (en aquest cas Damià Calvet) exerceix la presidència de l’organisme que gestiona el transport públic, va assegurar que existeix la “voluntat” de fer-ho, però va posar en relleu que queden per tancar alguns detalls importants, com el finançament. S’ha de redefinir el nou mapa tarifari i els 18 municipis que s’incorporaran a la zona 1 desconeixen encara quina aportació extraordinària hauran de fer a l’ATM perquè els seus ciutadans es beneficiïn d’uns preus més baixos.

Parada de Bellaterra dels FGC, cal recordar que Cerdanyola del Vallès no té estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, només de la RENFE|BELLATERRA.CAT

El canvi de tarifes serà substancial, tret que s’aprovi un important increment dels preus del transport públic per a l’any vinent. Actualment, una T-10 d’una zona costa 10,2 euros, mentre que una de dues zones puja fins a 20,1 euros, gairebé el doble. Els usuaris de la T-Mes que viuen en algun dels municipis afectats per l’abaratiment paguen actualment 72,7 euros, mentre que si la mesura estigués ja en marxa pagarien un 34% menys. I una cosa similar passa amb el títol T-Trimestre, que implicaria una rebaixa tarifària del 35% amb els preus actuals.

La modificació de la tarifa de dues zones obligarà a redefinir el mapa de zonificació. Per als nous territoris que entrin a la zona 1 també hi haurà ajustos, amb millores en algunes connexions, especialment de línies d’autobusos.

L’ATM preveia fer aquest canvi aprofitant la posada en marxa de la T-Mobilitat, el títol de transport contactless que optimitzarà l’ús dels diferents títols de transport i n’agilitarà el pagament. Però aquest projecte, adjudicat el 2014 a un consorci privat per 58 milions d’euros, acumula retards i finalment s’ha decidit adaptar el nou mapa tarifari malgrat que no estigui en marxa el nou títol de transport.

Arcada de l’estació de Bellaterra dels FGC, de l’any 1930|BELLATERRA.CAT

Els responsables dels municipis afectats per la mesura van veure confirmats —indirectament— els seus desitjos aquest dimarts, durant una reunió a l’Àrea Metropolitana. Allà els va ser comunicada la decisió que a partir de l’any que ve els seus contribuents assumeixin el pagament del tribut metropolità. Aquestes 18 poblacions estaven exemptes de manera transitòria fins que “no disposin d’un nivell de servei de transport públic col·lectiu de passatgers per superfície anàloga o assimilable al dels municipis integrats a l’extinta Entitat Metropolitana del Transport”, segons consta en una disposició addicional de l’ordenança que regula el tribut. És a dir, fins que no s’incloguin a la zona 1 del transport de l’ATM, la mateixa en què es troben la resta dels 18 municipis de l’AMB no haurien d’assumir l’impost. La mesura serà aprovada al plenari de la corporació metropolitana dimarts que ve. Després haurà de ser l’ATM la que aprovi el nou mapa tarifari.

Més recursos de l’AMB

El nou tribut es calcula sobre la base del valor cadastral de la residència. Per a un pis amb un valor de 100.000 euros es pagaran uns 156 euros, segons els càlculs de l’AMB. Al final, beneficiar-se d’un transport públic metropolità més barat no sortirà gratis i per a una part de la població, la que no fa ús de tot el sistema integrat de transport, pagar més no tindrà contrapartida en serveis. “Segur que al principi pot generar alguna incògnita, però serà aprovat pel ple i s’han recollit signatures per anar a la zona 1. Hi ha gent a qui li sortirà molt a compte, a qui no faci servir el transport públic, doncs no”, afirmava l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals.

Estació de Bellaterra dels FGC, creada l’any 1930|BELLATERRA.CAT

Fonts del Departament de Territori consultades van explicar que el tribut metropolità no podrà cobrir la totalitat de la despesa que implica que 391.000 nous usuaris potencials passin a beneficiar-se de la tarifa 1. S’ha de resoldre com es finança la diferència i probablement l’AMB haurà d’aportar més recursos a l’ATM per a aquest concepte. El 2014 es va decidir que qualsevol nova petició de serveis hauria de ser sufragada per les administracions que demanaven les millores.

ELS BENEFICIATS

Badia del Vallès

Barberà del Vallès

Begues

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Cervelló

Corbera de Llobregat

Molins de Rei

Pallejà

La Palma de Cervelló

El Papiol

Ripollet

Sant Andreu de la Barca

Sant Climent de Llobregat

Sant Cugat del Vallès

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Cervelló

Torrelles de Llobrega