Feeds:
Entrades
Comentaris

Altres fundacions van donar la veu d’alerta i els Mossos van començar a investigar arran d’això

Una de les jornades per recaptar diners de la fundació CIBI, en imatge d’arxiu / Instagram (Fundació Cibi)

Els Mossos han detingut tres membres d’una fundació per embutxacar-se diners que s’havien recaptat per ajudar nens amb càncer. Segons ha explicat la policia catalana en un comunicat, es tracta de la Fundació CIBI, amb seu social a l’Hospitalet però que ha estat investigada en gran part des de la comissaria barcelonina dels Mossos de Sant Martí. L’inici de la investigació es remunta al 2017, moment en què altres fundacions dedicades al càncer infantil alerten d’un funcionament “anòmal”. En declaracions a l’ACN, Xavier Pereta, cap d’Investigació de la Unitat de Sant Martí, explica que en quatre anys la fundació ha ingressat donacions per valor d’un milió d’euros, dels quals només han destinat 4.000 euros a obra social. La fundació els recaptava a través de microdonacions que les persones feien en les més de 12.000 guardioles repartides en establiments per tot l’Estat.

La investigació policial l’han fet conjuntament agents de la comissaria de Sant Martí de Barcelona i de la Divisió d’Investigació Criminal adscrits a la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics. La investigació l’ha tutelat el Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona amb la col·laboració del Protectorado de Fundaciones, del Ministerio de Cultura y Deportes.

Clan familiar

Els tres detinguts són membres de la direcció executiva de la fundació: la presidenta, la secretària i un dels vocals. Segons Pereta, es tracta d’un clan familiar -la filla i els pares- d’origen veneçolà i es busca un altre dels fills que està fora del país i no ha pogut ser localitzat.

Les detencions van tenir lloc dilluns passat, quan els Mossos van fer les entrades i perquisicions als seus domicilis i a la seu social de l’empresa. Després de passar a disposició judicial, la magistrada ha decretat llibertat amb fiança per a tots tres detinguts i prohibició de sortir de l’Estat.

Comptes bloquejats

En paral·lel, la magistrada i la fiscalia han decretat mesures cautelars sobre el patrimoni de la fundació i els principals investigats, ha bloquejat els comptes corrents i ha suspès les seves activitats fins que es puguin valorar tots els indicis aportats pels investigadors.

De moment, la investigació continua oberta, ja que els agents estan analitzant material requisat, com ara ordinadors.

Un dels elements que destaca és que a la seu, on es comptaven els diners, no hi havia càmeres. “No hi havia cap sistema legal per fer-ho bé”, assegura. Per això, no descarten que els diners recaptats i que s’haurien apropiat superin els que ara tenen comptabilitzats, que són els ingressats en comptes bancaris.

Segons han determinat els investigadors, des del 2017 fins al 2020 la CIBI hauria recaptat més d’un milió d’euros en donacions i aportacions, dels quals només van destinar 4.000 euros a obra social, és a dir, el 0,47%.

Modus operandi

Xavier Pereta afirma que inicialment la família havia creat una empresa que recollia les microdonacions que la gent feia en guardioles d’altres fundacions a les empreses a canvi d’una contraprestació. Més endavant, però, van veure que ells mateixos podien crear el sistema i van crear una fundació pròpia. Segons Pereta, van agafar el mateix model de guardiola d’una altra fundació i se les van fent seves, canviant únicament el nom.

Els donants, però, no percebien el canvi i es pensaven que es tractava de la mateixa fundació.

CIBI tenia contractats fins a 25 treballadors per maximitzar els beneficis, ja que aquests treballadors recollien ràpidament les guardioles. En aquest sentit, Pereta assegura que més enllà del delicte d’estafa també hi havia diverses irregularitats administratives.

En publicacions a Instagram encara es pot veure com es feia promoció de jornades de recaptació de diners en què s’assegurava que tot allò recaptat aniria a parar a l’Hospital de Sant Joan de Déu👇 https://www.instagram.com/p/B8jv94FlTwD/embed/captioned/?cr=1&v=12

Sorpresa cultural de veure iniciatives veïnals com aquesta feta pel veïnat del carrer Pintor Fortuny de Bellaterra. Felicitats per aquesta senzilla iniciativa!

Llibres lliures al carrer Pintor Fortuny|BELLATERRA.CAT
Llibres lliures al carrer Pintor Fortuny|BELLATERRA.CAT
Intervenció de Gabriel Rufián al Congrés i de los Diputados|POLITIKEO

Gabriel Rufián: “Vostès recorden què va passar el 01/12/2000? No? Que el Govern de PP, concretament Acebes, va indultar a 1.328 persones durant un sol Consell de Ministres. 
I ningú va dir res. Perquè eren corruptes i lladres, eren dels seus”

Font, Assemblea ANC Bellaterra

La importància de renovar la borada a la vostra piscina de Bellaterra”

Què és la borada de la piscina?

La borada és el material de rejuntat que omple les juntes del gresite a les piscines.  La funció de la borada a les piscines és evitar que la matèria orgànica penetri entre les juntes del revestiment evitant el creixement de algues entre elles.

Com evitar que la borada no es deteriori ràpidament?

El principal factor és la qualitat de l’aigua, cal mantenir-la a uns nivells adequats de pH i clor perquè l’aigua no sigui corrosiva i deteriori la borada de la vostra piscina.  El nivell de pH ha d’estar comprès entre 7,4 i 7,6 i el nivell del clor no superi els 3ppm.  Per mantenir un nivell correcte d’aquests valors Repar Pro-Pipe recomana la instal·lació d’un clorador salí i regulador de pH automàtic.

Si s’ha deteriorat la borada de la vostra piscina de gresite que heu de fer?

Si resten buits entre el gresite de la vostra piscina cal rejuntar de nou.  El procediment no és difícil però és força laboriós. Per fer la borada cal buidar la piscina una setmana abans i deixar-la secar, netejar les juntes amb un àcid desincrustant i una netejadora, eliminat arrels d’algues i borada antiga.  Un cop neta la piscina es procedeix a estendre la nova borada especial per a piscines i netejar-la. Un cop seca ja es pot omplir la piscina i a gaudir-la de nou com el primer dia.

REPAR PRO-PIPE (Experts en Piscines) José Palomar ☎️ 667 932 571

Font: Piscines Repar Pro-Pipe

Èxit d’assistència al primer “BELLATERRA MARKET 2a MÀ” organitzat per unes veïnes amants del reciclatge al nostre poble

Detall d’una part del Bellaterra Market 2a Mà|BELLATERRA.CAT

Unes apassionades veïnes de Bellaterra (Vallès Occidental), han organitzat avui diumenge dia 13 de juny, el primer BELLATERRA MARKET 2a MÀ, una iniciativa per ajudar a reciclar i donar una nova vida a tots aquells productes vintage que dormen en els seus garatges particular.

Les visites s’han organitzat prèviament, i abans d’accedir s’ha fet control sanitari a causa del Covid-19.

Vist l’èxit d’aquesta proposta veïnal, les organitzadores volen exposar-ho una vegada al mes (de 10:00 a 14:00 hores). Enhorabona i moltes gràcies per seguir el camí del reciclatge al nostre estimat poble de Bellaterra.

Aquesta varietat tradicional de grans dimensions es conrea en una centenària masia de Collserola des de fa generacions “La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol”

Tomàquets Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Segurament Barcelona deu ser l’única gran ciutat del món que pot presumir de tenir una varietat de tomàquet pròpia. La Mandó de Collserola és una varietat de tomàquet originària de la Serra de Collserola que es cultiva des de fa generacions a la masia centenària de Can Mandó. Aquest immoble,  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situat al fondal de la Budellera, al nord del nucli de Vallvidrera, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La Mandó de Collserola és una varietat tradicional, de rendiment moderat, que es caracteritza per les grans dimensions del seu fruit. Són uns tomàquets de mida gran, que difícilment baixen de 250-300 grams per unitat i que poden arribar a pesar fins a 1 kg, de forma esfèrica-aplanada, amb les costelles lleugerament marcades, i que presenta una pell fina de color vermell-ataronjat. Ple, carnós i de gust intens, destaca per la seva elevada qualitat organolèptica.

Aquesta varietat tradicional de tomàquet està emparada per la marca de garantia Producte de Collserola, un distintiu de productes agroalimentaris de qualitat, proximitat, garantia, territori, identitat i de temporada que estan produïts en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra de Collserola, impulsada pel seu Consorci.

Tomàquet Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Tomàquet Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat

Gràcies a un projecte de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola que va portar a terme la Fundació Miquel Agustí l’any 2010, en col·laboració amb la pagesia de Collserola i l’Administració, no només es va evitar la seva possible desaparició, sinó que es va estendre el seu conreu en una dotzena de masies del parc natural i sembla que la seva continuïtat està garantida. L’any 2020 es podien comptabilitzar al voltant de 5.000 plantes cultivades. La primera part del projecte va culminar l’any 2015, amb la venda al públic dels primers tomàquets d’aquesta varietat, amb gran acceptació per part dels consumidors.

Dins del pla de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola, en els darrers anys s’ha estat treballant en la millora genètica i consolidació del banc de llavors de la varietat, prioritzant-ne el seu valor organolèptic. Un dels projectes que s’han dut a terme és la selecció participativa amb la pagesia de Collserola, que ha permès obtenir variants del tomàquet Mandó de Collserola, amb diferents coloracions del fruit, destacant el tomàquet Mandó Groc.

Tanmateix, s’ha dut a terme un estudi sensorial d’aquesta varietat de tomàquet on s’ha pogut constatar que la seva qualitat és excepcional, superior als fruits que trobem actualment al mercat.

Els tomàquets Mandó de Collserola (de producció limitada) els trobareu a 👇El preu acordat entre tots els productors és de 5€ per kilogram 🍅 La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol

Can Domènec (El Papiol / Sant Cugat del Vallès) 608 899 754 https://www.facebook.com/pages/Hipica-Can-Domenech/167252386689718

La vinya de Can Font (El Papiol) 670 497 999 https://vinyadecanfont.com/2.0/

Can Bofill (Molins de Rei) 676 583 626 https://calapaca.wordpress.com/

L’ortiga / Can Montmany (Valldoreix / Sant Cugat del Vallès) 607 694 843 https://www.lortiga.cat/

El Llaurador de la Floresta (Sant Cugat del Vallès) 685 502 454 

Font: Tot Barcelona, Ramon Roset, Betevé

La Plataforma pel contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional mostra una “gran satisfacció” amb el suport ciutadà al finançament del recurs judicial a travès de crowfunding i asseguren  “haver assolit l’objectiu econòmic i participatiu del projecte a Totsuma”, la web on es van fer les aportacions.

Les zones del PDU de Cerdanyola

Ahir divendres es va tancar la campanya de crowfunding que han reunit 9.625 euros -inicialment l’objectiu era assolir 9.000 euros- i 172 aportacions. Per a la plataforma -que integren les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP)- “no ha estat simplement arribar a la fita de 9.000€, inclús superar-la, el més rellevant és la implicació ciutadana en la lluita judicial contra un projecte vist com no sostenible, ni saludable”. Aquestes aportacions, més les que ja havien fet les entitats i partits de la plataforma, el col·lectiu calcula que pot sufragar els 85% dels costos previstos en el procès judicial, que s’allargarà uns 3 anys. El finançament global es pot reunir fins el 2022.  Amb aquests recursos, la plataforma indica que prepararà el “contenciós amb garanties guanyadores, amb advocat reconegut i peritatges fiables sobre les parts conflictives del PDU”.

El col”lectiu remarca que es trobarà al davant amb la Generalitat i l’Ajuntament amb “advocats i tècnics sufragats amb diners públics, i que també són nostres”.  Des de la plataforma es mostren convençus que un altre Pla urbanístic més saludable i sostenible és possiblei asseguren que volen refer el planejament en una via de futur consensuada, canviant “el vell model urbanístic per un altre que atengui els principis d’emergència climàtica i de consens social”.  

Crítiques al paper de l’Ajuntament En aquesta valoració, la plataforma apunta que l’Ajuntament “no ha estat a l’alçada i ha anat a remolc de l’INCASOL sense defensar suficientment la salut pública i la visió futura de ciutat” i asseguren que el municipi resta “encara pendent de les actuacions sobre l’abocador de Can Planas”. Per al col·lectiu, caldria és fer-ho a la inversa: “primer garantir seguretat de la salut, amb compromisos signats per responsables, i després decidir com abordar el projecte”.   

Font: Info Cerdanyola

Toni Morral (ICV), l’alcalde en aquells monents, (a causa del seu silenci administratiu), autoritzava a Puigfel a tirar endavant el permís per omplir de deixalles el Clot de Can Fatjó dels Aurons i que l’Ajuntament de Cerdanyola pogués ingresar 9.000.000 d’euros. La lluita del veïnat va fer possible frenar aquella fosca decisió.

Clot de Can Fatjó dels Aurons | BELLATERRA.CAT

L’any 2011 la Plataforma Contra l’Abocador de Can Catjó, va convocar urgentment al veïnat de Bellaterra al Centre Cívic de de la Plaça Maragall, per evitar que Puigfel omplis amb palets de deixalles el gegantí clot situat al km0 de Bellaterra i Sant Cugat.

L’assistència va ser multitudinària, i el veïnat es va conscienciar dels greus problemes, una vegada escoltades les exposicions de la Plataforma Cívica, que va aconseguir el replantejament i posicionament de les administrauacions públiques implicades.

HISTÒRIA DEL CLOT DE CAN FATJÓ DELS AURONS, KM0 DE BELLATERRA

El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de
Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental), fins saber com s’acabarà d’omplir aquest clot.

El Parc de l’Alba anuncia que el grup Naturgy i Nedgia ha aconseguit aquesta setmana la primera injecció de gas procedent d’un abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya amb l’aprofitament del biogàs produït a l’abocador Elena de Cerdanyola.

Des del Parc de l’Alba asseguren que es tracta “d’un avenç pioner a Espanya en matèria de transició energètica” que ha de contribuir a la “descarbonització del sistema d’energia de país”.

L’abocador Elena es va utilitzar com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l’Ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els anys 2007 i 2011. El biogàs que es produeix a l’abocador Elena, resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, es tracta amb un sistema de captació i es crema en unes torxes per evitar la seva emissió a l’atmosfera, L’empresa Naturgy va dissenyar un projecte amb l’objectiu d’aprofitar el metà, present en aquest biogàs en una concentració significativa de prop del 60 %.

La Planta de Gas Renovable Elena es va inaugurar al mes de gener i està constituïda per una planta d’upgrading destinada a filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i per una planta d’injecció que eleva la pressió d’aquest últim, el biometà, per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. La planta d’upgrading utilitza tecnologia de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.

La companyia assenyala que la instal·lació del Parc de l’Alba podrà injectar 12 GWh/any de biometà a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.

L’empresa destaca que s’ha invertit 2’2 milions d’euros en aquesta planta. L’Ajuntament de Cerdanyola va cedir al 2018 el terreny a Gas Natural Servicios i Nedgia Catalunya.

Font: Info Cerdanyola