Feeds:
Entrades
Comentaris

A principis de 1930 es va obrir al número 335 del Carrer Consell de Cent, prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, un restaurant anomenat L’Hostalet que va fundar Josep Luna.

Acabada la Guerra Civil, la nova legalitat imperant va obligar a castellanitzar el nom. El Hostalillo no va agradar i el propietari després de quedar fascinat en un viatge a les Illes Canàries, va optar per canviar-li el nom que va quedar com Restaurant Orotava.
Amb el pas del anys l’establiment passaria a ocupar un lloc entre els més prestigiosos de la ciutat, tant per la valoració que en feien els bons gourmets, com per la gran afluència de personalitats de l’art i la cultura que atreia.

Las cuevas de Orotava de Manuel Vàzquez Montalvan|CEDIDA

Joan Miró, Salvador Dalí, Eduardo Chillida o Manuel Váquez Montalbán varen ser alguns dels seus incondicionals. El propi Vázquez Montalbán va promoure un llibre titulat Las cuevas de Orotava amb textos de Salvador Espriu, Néstor Lujan, Huertas Clavería i ell mateix entre d’altres, amb motiu del 75è. aniversari del local.

Ceràmica d’Artigas i Joan Miró del Restaurant Orotava de Barcelona|CEDIDA

El 30 de juny de 2005, el restaurant Orotova va tancar portes per la jubilació del seu propietari en Josep Maria Luna, fill del fundador del local. A la façana encara es conservava el mural ceràmic realitzat l’any 1997 per Joan Gardy Artigas i dissenyat per Joan Miró “Restaurant Orotava, que abans es deia l’Hostalet, com el monumental mural que van fer conjuntament a l’aeroport de Barcelona.

Bona petita feina feta aprofitant les vacances dels mes d’agost. “La bona feina a Bellaterra no té fronteres”

FOTOS BELLATERRA. CAT

Posta de sol d’avui, des del barri de Viot de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Els afectats de la Catalunya Central són dues persones d’una mateixa família que van rebre la visita d’una altre familiar d’Andalusia

Segons informa TV3, L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha rebut l’avís de dos possibles casos de persones afectades per listeriosi i que estarien relacionades amb el brot detectat a Andalusia, pel qual ha mort una persona.

Els possibles afectats són dues persones d’una mateixa família resident a la Catalunya Central, que van rebre la visita d’un familiar procedent de Sevilla. El familiar els va portar carn entatxonada envasada de la mateixa marca que ha causat dels casos a Andalusia.

Segons el comunicat, dies després del consum, els dos residents a Catalunya van tenir els primers símptomes, com diarrees, febre i dolor a les articulacions. Ara ja estan recuperats.

En canvi, el familiar que va portar la carn, va haver d’ingressar en un hospital de Sevilla quan va tornar i encara no ha estat donat d’alta.

En els propers dies, les anàlisis dels dos casos detectats a Catalunya -ara en fase de sospita clínica- serviran per confirmar o descartar si estan afectats per listeriosi.

Segons l’Agencia de Salut Pública, a Catalunya no s’ha distribuït el producte afectat, la carn entatxonada de la marca “La Mechá”.

La listeriosi és una infecció causada per un bacteri que arriba a l’organisme per aliments contaminats. En la majoria de casos no presenta símptomes o són molt lleus, com trastorns digestius o febre, però pot arribar a ser mortal en la gent gran o persones amb el sistema immunològic debilitat. En el cas de dones embarassades els pot provocar avortaments o afectar el nadó.

El govern municipal de l’EMD de Bellaterra ha fet instal·lar una nova senyal de trànsit a l’entrada de les pilones del Camí Antic, que anuncia no aprofitar el pas sense targeta, derrera d’altre cotxe autoritzat.

Nova senyal de trànsit per evitar accidents a l’entrada del Camí Antic de Bellaterra, si es vol aprofitar, i pasar la pilona sense targeta|BELLATERRA. CAT

Una bona mida després d’una mitja mensual d’accidents, i la costosa reparació de la pilona.

Giorgio Bassani va néixer a Bolonya el 4 de març de 1916. És tanmateix la ciutat de Ferrara, on va passar infantesa i joventut, el lloc on està lligada la seva existència i bona part de la seva obra literària. El 1939, es llicencia a la Facultat de Lletres de Bolonya. D’origen jueu, Bassani fou víctima de les lleis racials de 1938; en efecte, el seu primer llibre, Una città di pianura (1940), aparegué sota el pseudònim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, seria empresonat el 1943.

La novel·la El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Al final de la Segona Guerra mundial, Bassani es desplaçà a Roma i s’hi inicià com a guionista de cinema i també com a actor. S’apunta, en aquesta època, al Partit Socialista Italià; el 1962 és elegit regidor per aquest partit, en què resta fins al 1966, data en la qual s’adhereix al Partit Republicà Italià. És també a partir d’aquesta època que la seva producció literària serà més important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. L’obra narrativa, que li donà popularitat, va ser reunida a La novel·la de Ferrara (Il Romanzo di Ferrara). Giorgio Bassani va ser també professor d’història a l’Acadèmia nacional d’art dramàtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966)

EL JARDI DELS FINZI-CONTINI

Obra

Giorgio Bassani fou un escriptor que tingué una cura meticulosa de la seva obra; així, una tasca de revisió, reescriptura i ordenació se succeeí al llarg de la dilatada carrera de l’autor. La forma final de tota la seva producció la dóna, avui, el volum d’Opere de la col·lecció de referència “I Meridiani”, de Mondadori (1998). Donem, a continuació, dividits per gèneres, els títols principals que Bassani publicà ordenats en dos aparats: sota el número 1, es llisten els títols que Bassani anà donant a la impremta; sota el número 2, s’indica el volum final que Bassani donà de la seva obra, fruit d’una profunda revisió (cas de bona part de la narrativa), d’una reestructuració significativa, etc. Algunes notes a certs títols informen de les reescriptures més profundes.

Llibres de narrativa.

Città di pianura (sota el pseudònim Giacomo Marchi) (Ciutat de planura, 1940).
Cinque storie ferraresi (Cinc històries ferrareses, 1956). Premi Strega.
Gli occhiali d’oro (Les ulleres d’or, 1958). Dut al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
Una notte del ’43 (Una nit del ’43, 1960). Aparegut abans dins Cinque storie ferraresi. Dut al cinema per Florestano Vancini com a La lunga notte del ’43.
Le storie ferraresi (Les històries ferrareses, 1960). Versió acrescuda de Cinque storie feraresi.
Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini, 1962). Premi Viareggio. L’obra més traduïda de Bassani, duta al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
Dietro la porta (Darrere la porta, 1964).
L’airone (L’agró, 1968). Premi Campiello.
L’odore del fieno (L’olor del fenc, 1972).
Dentro le mura (Dins la muralla, 1973). Reescriptura de les històries ferrareses.
Volum La novel·la de Ferrara.
Il romanzo di Ferrara (1974; versió definitiva, 1980). Conté: llibre primer, Dentro le mura; llibre segon, Gli occhiali d’oro; llibre tercer, Il giardino dei Finzi-Contini; llibre quart, Dietro la porta; llibre cinquè, L’airone; llibre sisè, L’odore del fieno.

Poesia

Llibres de poesia.
Storie dei poveri amanti e altri versi (Històries dels pobres amants i altres versos, 1945).
Te lucis ante (1947).
L’altra libertà (L’altra llibertat, 1952).
Epitaffio (Epitafi, 1974).
In gran segreto (Amb gran secret, 1978).
Recull final de l’obra poètica.
In rima e senza (Amb rima i sense, 1982). Premi Bagutta.

Assaig

Primer aplec d’assaig i crítica.
Le parole preparate (Paraules preparades, 1966).
Recull final de l’obra assagística i crítica.
Di là dal cuore (Enllà del cor, 1984).

El Restaurant El Bulli va ser fundat el 1962 pel metge alemany Hans Schilling i la seva muller Marketta, com a bar on acudien els estiuejants i per atendre la demanda de les colles de col·legues submarinistes de la seva mateixa procedència que freqüentaven l’indret.

Els bellaterrencs Angi i Francesc a El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET

A finals de la dècada dels 60, a mesura que la cuina anava prenent entitat, esdevingué un restaurant. Al llarg dels anys passaren diversos cuiners pel restaurant. A partir del 1972 s’abocaria a la nouvelle cuisine sota la direcció del cuiner Jean-Louis Neichel, amb el que El Bulli obtingué la primera estrella Michelin.

La música de la tuna visitava sovint El Bulli de Cala Monjoi|ARXIU BELLATERRA GOURMET

El 1981, Juli Soler s’hi incorporà com a director i amb Jean Paul Vinay com a xef obtingueren la segona estrella a la guia Michelin. El 1983 arribà Ferran Adrià, en aquella època tenia 21 anys i va haver de demanar un permís al servei militar per a treballar-hi a l’estiu. L’any següent ja s’havia convertit en xef d’El Bulli, a mitges amb Christian Lutaud.

Bonic racó del Restaurant El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET

L’any 1985 hi entrà Albert Adrià, el germà petit del Ferran, com a aprenent, que a partir de 1987 es va dedicar a les postres i dolços i posteriorment fou el director del BulliTaller. El 1987 Ferran Adrià va esdevenir xef en solitari i juntament amb Juli Soler iniciaren un projecte que els duria a aconseguir la tercera estrella Michelin l’any 1996.

Detall de la decoració rústica del restaurant El Bulli|ARXIU BELLATERRA GOURMET

El 26 de gener de 2010, Ferran Adrià va anunciar que el Bulli tancaria les portes durant els anys 2012 i 2013 amb la intenció de reinventar-se per posteriorment començar una nova etapa com a centre d’investigació culinària o bé com a restaurant, però amb diferent oferta. L’octubre de 2010 va anunciar una aliança de quatre anys amb Telefónica per establir les bases de la fundació en què es convertirà el Bulli a partir del 2014, que serà una espècie de laboratori relacionat amb el món de la cuina que aniria penjant les troballes a Internet. El mes d’octubre de 2012 Juli Soler va deixar la seva feina al Bulli a causa d’una malaltia degenerativa, i va morir rll 6 de juliol de 2015.

Marketta va ser la creadora i propietaria del Restaurant El Bulli de Cala Monjoi |ARXIU BELLATERRA GOURMET

Juli Soler, va fitxar a Ferran Adrià, que treballava al Restaurant Finisterre, per recomanació del cuiner Fermi Puig, ex Xèf del Savoy de Lobdres i del Majestic de Barcelona.