Feeds:
Entrades
Comentaris

Els forners francesos han sortit a defensar el sector després de la campanya de pa barat de la cadena Leclerc en plena cursa perquè la baguet sigui patrimoni de la Unesco

França vol incloure la baguet dins del patrimoni immaterial mundial (Pexels)

Sílvia Mateu|Els forners francesos, amb el suport dels pagesos i de molts ciutadans, han sortit a defensar la qualitat de la baguet arran de l’anunci de la cadena de supermercats Leclerc de vendre-la a 29 cèntims.

Michel-Édouard Leclerc ha presentat la campanya com una manera de contribuir al poder de compra dels francesos en un context inflacionista i ha dit que mantindrà el preu de la baguet durant mig any perquè “és un indicador molt fort, que es recorda com el preu del combustible”.

Leclerc parla de “polèmica ridícula”, però el principal sindicat agrari FNSEA, forners, moliners i organitzacions del sector dels cereals han qualificat la campanya de “demagògica i destructiva de valors per un sector d’excel·lència”.

Dibuix de Man Dessinateur

En una declaració conjunta, expliquen que la baguet ha pujat fins als 90 cèntims de mitjana per l’augment dels costos de la farina, l’electricitat i la mà d’obra i es pregunten qui pot viure amb dignitat amb aquests preus.

La baguet, a la Unesco

Com recorden en aquest comunicat de totes les parts implicades, tot això passa mentre l’elaboració tradicional de baguet està en la cursa perquè la Unesco la reconegui com a patrimoni immaterial mundial.

Fa quatre anys, Emmanuel Macron, va defensar incloure la tradicional baguet a la llista de la Unesco. Aquesta setmana el president francès ha rebut a l’Elisi els membres del comitè de la Unesco del patrimoni immaterial mundial, una visita que ha inclòs foto de Macron amb una baguet a la mà.

Molts ciutadans també han mostrat a les xarxes socials el seu suport públic a la feina dels forners artesans i en contra de la baguet a 29 cèntims de Leclerc.

Entre les seves obres, destaquen el barri d’Antigone a Montpeller, l’Hotel Vela i el Teatre Nacional de Catalunya, de Barcelona, i el Parc Manzanares de Madrid

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939-14 de gener de 2022)

Lectura llarga sobre el pensament arquitectònic i urbanístic de Ricard Bofill, entrevista que Montse Frisach li va fer el 1994 a l’Avui. Interessant perquè albira temes que estàn de plena actualitat avui en dia. Tot un personatge.

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939-14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial. Va ser un dels principals impulsors de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle xx i és considerat com un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània.

Fill de Maria Levi i Emili Bofill i Benessat, va nèixer a Barcelona i va estudiar a l’Escola Virtèlia.

Abans de dedicar-se exclusivament a l’arquitectura, fou un membre destacat del moviment de renovació cinematogràfica de l’Escola de Barcelona. Va participar en el primer film de Vicente Aranda, Brillante porvenir, i, com a director, en el curt Circles (1966). Posteriorment va dirigir Esquizo (1970), que presentà com a “assaig fílmic” entorn de la frontera entre creativitat i follia i que signà el Taller d’Arquitectura fundat per ell.

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1961 va crear el Taller d’Arquitectura, amb un equip d’arquitectes, dissenyadors i intel·lectuals, com l’escriptor J.A. Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que va influir en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta. Amb aquest equip de professionals Bofill va abordar projectes de diferent naturalesa en diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals locals.

Teatre Nacional de Catalunya

Els seus primers projectes uneixen una originalitat no exempta d’efectisme amb la valoració expressionista dels elements constructius i serials, aspectes que posterioment incorporà a una concepció basada en el classicisme. Entre les seves primeres obres arquitectòniques destaquen El Xanadú (Calp, 1968), El Castell (Sitges, 1969) i la Muralla Roja (Calp, 1972-74). El Barri Gaudí (Reus, 1969-70) i el projecte de La ciutat en l’espai (Madrid, 1969) constitueixen un primer intent de revisió del concepte racionalista del bloc d’habitatges, intent que va anar actualitzant posteriorment.

Bofill és un dels màxims representants de l’estil postmodern de l’arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l’estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com arcs o columnes, que a l’observador li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d’una extensa obra teòrica, i entre els seus llibres destaquen Espai i vida, La ciutat de l’arquitecte i El dibuix de la ciutat.

Font: Wikipèdia, Ara, Montse Frisach

Torre Vermella de Cerdanyola del Vallès

L’edifici acollirà l’Oficina d’Atenció Ciutadana, una sala d’actes polivalent i altres dependències municipals

Les obres tenen una durada prevista de 12 mesos i un pressupost d’1.212.476,27 euros

Les obres de rehabilitació de la Torre Vermella, situada al carrer de Sant Ramon 122, ja han començat i està previst que s’allarguin durant els propers 12 mesos. L’edifici, que es convertirà en la seu de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) també acollirà dues oficines de nova creació: la del Voluntariat i la d’Atenció Turística de Cerdanyola. Està previst que tots aquests serveis s’ubiquin a la planta baixa de l’edifici, que també comptarà amb una sala d’espera, diferents despatxos, un punt d’informació, lavabos, una sala d’usos múltiples i un vestíbul.

A la primera planta hi haurà una sala d’actes que ocuparà la nau central de l’edifici i també uns lavabos. I es recuperarà l’espai del soterrani per fer-lo servir de magatzem, un espai office per al personal i també uns lavabos d’ús intern.

El projecte executiu contempla conservar el màxim d’elements decoratius (dibuixos, sanefes, fusteria, paviment hidràulic…) d’un edifici que al llarg dels anys ha patit moltes transformacions i intervencions i que està catalogat com a Patrimoni Municipal. La construcció de la Torreu Vermella s’atribueix a l’arquitecte Gaietà Buïgas cap al 1879 com a encàrrec de la família Planas i Casals.

D’altra banda, s’actuarà a la part exterior de l’edifici per fer-lo accessible amb la construcció d’una rampa d’accés a la cantonada que dona a la plaça de la Torre Vermella. A més, la tanca modernista que delimita el terreny amb el carrer Sant Ramon es mantindrà i també alguns elements de la zona ajardinada com ara l’olivera i l’estructura de columnes que formen una pèrgola geomètrica. Es recuperarà la bassa de pedra que hi ha a la part posterior.

Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Follet creat per Zorpe, artista de Tessalònica| FOTO: SOFIA APOSTOLIDOU

Els Follets, éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars romans, divinitats menors del panteó romà que protegien la família i la casa, als quals hom feia ofrenes com a agraïment per la protecció dels seus habitants. Això no obstant, amb l’arribada del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà el seu culte fou perseguit i s’anaren transformant en l’amalgama de creences del folklore europeu, tot adoptant la forma d’homenets que espanten i que estan amagats a les cases.

La tradició presenta el follet com un homenet petit que viu molts d’anys del qual la gent tenia idees molt confuses entorn de la seva vertadera natura i manera. En general, es considera invisible, i de vegades hom considerava que tenia formes animals. Tenen un caràcter entremaliat, burleta i juganer, i actuen de nit tot fent malifetes com ara fer sorolls pels panys de les portes, aixecar teules, trenar les cues dels animals, tirar terra dins les olles, estirar el tapament del llit, o desordenar coses en general. Per mantenir-lo fora d’una casa, hom la ruixava d’aigua beneïda. Per bé que normalment fa malifetes sense maldat, de vegades és un ésser més malvat que pot matar cap de bestiar i altres destrosses més greus.

Al Rosselló hi havia la creença que es podien amagar en els remolins de vent i deixar les noies embarassades després d’alçar-los les faldes. Amb tot, també tenen un caràcter feiner i són amants de l’orde, i així sovint tornen a deixar les coses tal com havien estat. Així, sovint s’explicava que, per no tenir-los tot el dia fent malifetes, hom podia deixar un grapat de mill fora del seu lloc; el follet, endreçat com és, es passa tota la nit mirant de portar el gra de mill on correspon, però com que té la mà foradada no pot acabar mai la feina. D’aquesta manera estava entretengut i no feia cap malifeta. També es deia que els follets eren treballadors compulsius, i que exigien feina tot dient i repetint: «Què fem? Què fotem?»; si no en rebien, podien arribar a fer mal. Aquestes característiques també són típiques dels dimonis boiets i dels minairons.

Font: Enciclopèdia Catalana

Triginer Borrell sustituirà a Chus Cornellana, (metgessa especialista en Ginecología i Obstetricia), que va renunciar per discrepàncies conceptuals amb el President Ramon Andreu Atik, pel que fa a la gestió, tracte i forma de governar el poble de Bellaterra.

Triginer Borrell és present a la xarxa social Temes Bellaterra del Telegram on el veïnat denúncia constantment la deixadesa de l’espai públic de Bellaterra. Ramon Andreu va sortir al no acceptar les crítiques del veïnat

El bellaterrenc Carles Triginer Borrell|Linkedin

El Carles Triginer Borrell, doctor en medicina, i Famacocinetica en el pacient greu per la UAB, és expert en malalties crítiques/ Sepsi. Doctor Cum Laude, des de l’any 2007 és Cap de Servei de Medicina Intensiva de la Clínica Ntra. Sra. del Remei de Barcelona, i el 2008 va ser anomenat Cap de Servei de Medicina i de Crítics.  Ha realitzat nombrosos màsters i cursos de formació en centres de prestigi nacional i internacional, i és col·laborador extern de la Fundació Avedis Donabedian per al desenvolupament d’activitats de formació a l’àmbit de la Seguretat Clínica, Qualitat Assistencial i Acreditació Hospitalària.

Des de 2019, Traginer Borrell és Coordinador Servei Medicina Intensiva al Consorci Sanitari de l’Anoia

Font: Topdoctors, Linkedin,

Ens ha deixat el Senyor Ioan Chirian, a casa seva de Maramures (Romania). Des de Bellaterra.Cat el nostre condol a tota la família i amics de l’estimat Jony. Descansi en pau💔

El Senyor Ioan Chirian amb la seva parella Anuta, Jony i Ruxandra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Ceràmica amb la sardana al mur d’una casa de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d’un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la colla sardanista organitzada com a grup estable, semblant a l’esbart dansaire.

Sardanes de germanor|CEDIDA

El ball és més complex que no sembla. La sardana s’estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n’hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s’acaba de ballar. A més, han d’identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d’altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l’aire, el salt petit, el salt fort, etc. També hom parla de treure una sardana.

La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d’aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

La sardana tal com es coneix actualment data de mitjan segle xix. D’aleshores ençà s’ha cultivat ininterrompudament, de manera que hi ha més de trenta mil partitures de sardanes. La sardana fou temporalment prohibida durant el franquisme com a símbol nacional. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la declarà element festiu patrimonial d’interès nacional.

Font: Wikipèdia, Bellaterra,

Avui, dia dels Reis Mags d’Orient, cal recordar el patiment durant el franquisme dels infants interns als centres de “La Prote” del Poble Nou de Barcelona.

Els interns de “La Prote” poden demanar còpia dels seu dossier personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès

Conferència “El Grup Benèfic Wad-Ras: històries de vida de La Prote”
El Grup Benèfic Wad-Ras va ser, des de la seva creació el 1915 fins al seu tancament el 1971, el referent de l’acció social i educativa de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona. Conegut en el barri de Poblenou de Barcelona com a “La Prote”, hi van exercir professionalment diverses personalitats significatives com Lluís Maria Folch i Torres, Frederic Godàs o Josep Joan Piquer i Jover, entre d’altres.

Entre finestres del primer pis de l’actual Hotel Monument es pot veure els escuts de ceràmica del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona

La seu de les oficines del Tribunal Tutelar de Menores era al primer pis de l’actual Hotel Monument, Passeig de Gràcia, 75, Barcelona.

DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

Foto publicada a la revista Sapiens d’octubre de 2021

El Grup Benèfic Wad-Ras va ser, des de la seva creació el 1915 fins al seu tancament el 1971, el referent de l’acció social i educativa de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona. Conegut en el barri de Poblenou de Barcelona com a “La Prote”, hi van exercir professionalment diverses personalitats significatives com Lluís Maria Folch i Torres, Frederic Godàs o Josep Joan Piquer i Jover, entre d’altres.

Foto publicada a la revista Sàpiens d’octubre 2021

Sánchez-Valverde i Gordaliza amb una testimoni durant la conferència
Carlos Sánchez-Valverde i Benet Gordaliza són educadors socials que han realitzat un estudi d’investigació sobre el Grup Benèfic Wad Ras. Durant la xerrada van comptar amb la presència de Pilar Álvarez, Bautista Sánchez i Francesc Xavier Prat, que van viure la seva infantesa a Wad-Ras durant diferents períodes entre els anys 30 i 60 del segle passat i van explicar la vida quotidiana en aquest centre.

Al llarg de la ponència es va revisar el llarg recorregut institucional d’aquest centre centenari amb l’objectiu d’oferir alguns elements per ajudar a entendre la història de l’educació i de l’acció social del nostre país.

Actualment és el carrer del Dr. Trueta

Per a més informació vinculada amb el Grup Benèfic Wad Ras, podeu consultar la publicació La junta provincial de protecció a la infància de Barcelona, 1908-1985: aproximació i seguiment històric i el vídeo de la presentació, feta a DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials el 21 de desembre de 2009.

Pati de “La Prote” del Tribunal Tutelar de Menores de l’ex carrer Wad-Ras del Poble Nou de Barcelona

https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/Junta_provincial_de_proteccio_a_la_infancia_de_Barcelona_1908_1985?s=09

Font: DIXIT, Sàpiens

Fins a quina hora es pot fer soroll a casa?

Es tracta d’una pregunta que molts ens hem fet aquest any a causa dels múltiples canvis i de les noves normatives establertes arran de la pandèmia generada pel COVID-19 i una pregunta molt recurrent en dies de festa com Nadal o nit de cap d’any.  Tot i això, i malgrat que passem més hores a casa del que és habitual, la legislació sobre la contaminació acústica no ha canviat des de l’any 2003.

La normativa diu que, generalment, està permès fer soroll de dilluns a divendres des de les 8 fins a les 21h.  Encara que alguns municipis han optat per allargar-lo fins a les 22 o les 23h, els caps de setmana tots estan obligats a seguir la mateixa regulació: només es pot fer soroll de 9.30 ha 21 h.  Durant aquest període està permès posar música, tocar instruments, fer mudances, fer obres i fins i tot organitzar festes, sempre que es respecti el nivell permès de decibels.

En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial, des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes  de fins a tres mil euros.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot aquestes nits.

Encara que Nadal i Cap d’Any siguin dies tradicionalment on la família s’uneix, no hi ha cap excepció a la normativa i s’hauria de respectar els nivells màxims de decibels fins i tot en aquestes nits també

Infraccions per incompliment de la normativa de soroll a casa

Infracció lleu: representa una multa de fins a 750 euros.  Implica superar fins a quatre decibels el permès, fer mudances en hores no autoritzades, organitzar festes sorolloses o cridar, entre d’altres.

Infracció greu: representa una multa de fins a 1.500 euros.  Implica que el límit s’aproxima als set decibels, i sol incloure les situacions anteriors en què el soroll és més gran.  També s’aplica aquest gravamen si s’obstaculitza la tasca de control de soroll per part de les autoritats.

Infracció molt greu: representa una multa de fins a 3.000 euros.  Implica fer obres en horaris no permesos i superar els límits establerts en més de set decibels.

Passos per resoldre un conflicte veïnal per soroll

A causa de l’estat d’alarma molta gent ha optat per fer festes i reunions a casa, cosa que ha esdevingut un problema per a molts.  I és que des que va començar el confinament les oficines de Direcció de Seguretat Pública Municipal respectives han registrat un augment de les trucades i denúncies als veïns que fan soroll més d’un 60%.

Per pal·liar els efectes d’aquesta situació i intentar evitar conflictes més grans, el Govern recomana seguir els passos següents:

Identificar si els sorolls succeeixen esporàdicament o de manera habitual i rutinària.  En el primer cas, en ser una cosa puntual, s’aconsella no trucar a les forces de l’ordre i, simplement, deixar passar la situació o, a tot estirar, parlar amb el veí en qüestió per donar-lo a conèixer de manera amigable que ens està molestant.

En cas que els sorolls siguin habituals cal seguir el mateix procediment: parlar amb la persona que els està fent per exposar-li els motius de la nostra disconformitat.  Es recomana explicar-li pacíficament com ens perjudica el soroll.

Si no aconseguim arribar a un acord amb el veí o si no atén raons, el següent pas seria contactar amb l’administrador de finques perquè intervingui en l’assumpte i, si cal, prendre mesures legals. Així mateix, es recomana parlar amb la resta de veïns per aconseguir-ne el suport.

En cas que l’administrador no aconsegueixi persuadir el veí sorollós, podrà demanar l’autorització de la comunitat de veïns per prendre mesures legals mitjançant un judici ordinari.  Ho podrà fer en base a l’article 7.2 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), on s’exposen els límits permesos a l’hora de realitzar activitats molestes o insalubres en un habitatge.

Si no s’aconsegueix el resultat desitjat i els sorolls persisteixen, es recomana mesurar-los i procedir a posar una denúncia a la policia.

Mesurar el soroll: decibels permesos
Fins fa relativament poc, hauria resultat impossible fer un mesurament de decibels a casa sense l’equip necessari, però actualment hi ha moltes maneres de fer-la.

Si disposem d’un ordinador amb micròfon podem descarregar-nos algun dels nombrosos programes que hi ha per fer-ho.  Cal tenir en compte que com més millor sigui el dispositiu d’enregistrament més precisos seran els resultats.

Els mòbils tenen aplicacions similars als programes dordinador per realitzar el mesurament de decibels.  Igual que en el cas de lordinador, la precisió dels resultats es basarà en la qualitat del dispositiu receptor.  La precisió dels mòbils sol tenir un marge de fallada d’uns 5 dB aproximadament.

Finalment, podem recórrer al sonòmetre, un dispositiu professional fet per al mesurament sonor.  Evidentment, es tracta de l’aparell més precís i ràpid, però el seu preu elevat fa que molt pocs habitatges comptin amb un.

Per fer-nos una idea aproximada del nivell de contaminació sonora mitjà cal conèixer els barems generals establerts:

-Respiració: 10 decibels
So ambient, converses en veu baixa: 30 decibels

-Trànsit lleuger, converses relaxades: 50 decibels

-Trànsit intens, crits, aspirador: 70 decibels

-Maquinària d’una fàbrica: 90 decibels

Des de Bellaterra.Cat us desitgem molta salut i millor any nou 2022!!