“Els treballs al túnel han requerit una inversió de 20,7 milions d’euros. S’han reparat les patologies estructurals i s’ha millorat la impermeabilització i el drenatge; s’ha renovat el paviment i la il·luminació i s’han implementat mesures de seguretat i comunicacions amb noves solucions tecnològiques”.
Tunel de la Rovira
Barcelona va recuperar el dia 30 de març per la tarda, una infraestructura viària de gran importància que s’havia vist afectada per les obres durant un any i mig. A partir de les 18 hores i de manera gradual, el túnel de la Rovira va recuperar el trànsit en sentit mar, després d’estar tallat des del 23 de març del 2025, i quatre setmanes després de recuperar la circulació de pujada pel tub habitual.
Les obres han posat al dia una infraestructura viària que data del 1987, que té 1,3 km de longitud i que uneix els barris del Baix Guinardó i el Carmel, a més de ser una de les principals vies de connexió de la Ronda de Dalt amb el centre de la ciutat de Barcelona.
La renovació del túnel de Rovira és la primera actuació que s’emmarca en el projecte de transformació de l’àmbit de la Rambla del Carmel. Està previst que després d’aquesta primera actuació continuïn les intervencions per reformar tot aquest sector i dotar-lo d’espais públics, equipaments i infraestructures.
Boca del túnel de la Rovira des del Carmel
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la visita que va realitzat al túnel, va assenyalat que “aquesta obra s’emmarca al Pla Endreça, que inclou la millora de les infraestructures i de la seguretat”. “Avui convertim el túnel de la Rovira en un túnel més segur, amb els estàndards de seguretat més exigents i amb importants millores tecnològiques aplicades”, ha destacat l’alcalde.
La reobertura del tub descendent també afecta positivament el transport públic. El bus V21 recuperarà a partir de demà, dimarts, el seu pas pel túnel per poder enllaçar de manera directa els barris del Carmel i el Baix Guinardó. ambé recupera el seu itinerari habitual l’H2, que tornarà a fer parada al carrer de Petrarca amb passeig de Maragall.
Bus turístic travessant el túnel de la Rovira
Els treballs al túnel han requerit una inversió de 20,7 milions d’euros. S’han reparat les patologies estructurals i s’ha millorat la impermeabilització i el drenatge; s’ha renovat el paviment i la il·luminació i s’han implementat mesures de seguretat i comunicacions amb noves solucions tecnològiques.
Les obres del túnel de la Rovira van començar a finals de novembre del 2024. En cap moment no s’ha tallat el trànsit en sentit muntanya, de sortida de la ciutat. Durant els darrers mesos, a causa de l’evolució de les obres, la circulació en sentit sortida es va traslladar al tub de baixada.
Durant els propers mesos continuarà havent-hi talls nocturns, de dijous a diumenge, per concloure les programacions necessàries en el període de posada en marxa de qualsevol infraestructura.
“A la Pastisseria Rulli aposten per un valor autèntic i en la força dels detalls de qualitat que s’imprimeixen com un segell perdurable. Les seves especialitats també es poden gaudir in situ amb bon cafè aràbiga a la seva original barra amb còmodes banquetes en forma de partís”
Pavlova, Tiramisù i Niu de Canyella, 3 creacions de la Pastisseria Rulli de Barcelona 📷 BELLATERRA GOURMET
RULLI és el nom d’aquesta sorprenent pastisseria de Barcelona, però en realitat és un cognom, que en les lletres conté una història i un homenatge.
Pavlova és un solc a base de merenga. Originària d’Austràlia o Nova Zelanda a principis del segle XX, va rebre el nom de la ballarina russa Anna Pavlova. Prenent la forma d’un bloc circular de merenga al forn semblant a un pastís, la Pavlova té una crosta cruixent i a l’interior suau i lleuger
“Chiquita” Rulli és la nonna del seu xèf pastisser Marcelo Sampataro, de les mans del qual va heretar el gust per la cuina. Centenars de tardes compartides, entre plats fumejants i taules familiars on sempre algú demanava una mica més, van donar origen a la seva passió més gran, que avui trobem aquí, la seva finestra al món.
Tisamisù de la Pastisseria Rulli de Barcelona
A Rulli aposten per un valor autèntic i en la força dels detalls de qualitat que s’imprimeixen com un segell perdurable. Per això, reinterpreten receptes clàssiques amb un toc molt personal, cercant que cada dolç romangui a la memòria —i, per què no, al cor— dels que els trien.
Niu de canyella de la Pastisseria Rulli de BCN
La pastisseria artesanal Rulli és una manera d’acompanyar tant els grans esdeveniments com els petits instants quotidians: una reunió entre amics, un aniversari, un sopar especial, un regal dolç o simplement un antull en un dia qualsevol. Amb aquesta certesa Rulli treballa cada dia, perquè les seves dolces creacions siguin moments per atresorar. Font: Rulli
Pastisseria Rulli de Barcelona
RULLI PASTISSERIA Carrer de la Diputació, 188 (Muntaner) (08011 Barcelona) ☎️ 623 788 008
L’ONU denuncia una guerra “fora de control” i el risc d’una “onada de patiment humà” a la regió.
Kak (France) – Cartooning for Peace
Donald Trump busca una sortida a la guerra contra l’Iran, que està devastant l’Orient Mitjà i amenaçant l’economia mundial.
El president americà afirma haver ofert un acord de pau a Teheran, però el règim dels mul·làs afirma que “no té cap intenció de negociar”.
Per a Washington, el conflicte, que s’ha convertit en un fangar, està resultant extremadament costós i impopular. El bloqueig de l’estret d’Ormuz està pressionant els mercats globals i s’ha convertit en una benedicció per a Putin.
Trump està aïllat diplomàticament, i només el seu aliat israelià persisteix en bombardejar l’Iran i ara està duent a terme operacions terrestres al Líban.
L’ONU denuncia una guerra “fora de control” i el risc d’una “onada de patiment humà” a la regió.
“Imagina’t que tens 13 anys i et treuen de casa teva per viure en un centre tutelat perquè la teva és una llar desestructurada i els teus pares, separats, no et donen menjar ni tan sols“✍️ ANNA ANTÚNEZ
Noelia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre de 2000-26 de març de 2026) 📷 CEDIDA
Imagina’t que una nit un grup de tres homes et viola en manada.
Imagina’t que aquesta violació et deixa ferides de per vida, una depressió severa, un trastorn de personalitat i una incapacitat de més del 60%.
Imagina’t que la vida et fa tant de mal que et llences des d’un cinquè pis per morir, però tens tan mala sort que despertes paraplègica, amb una discapacitat ara del més del 70%.
Imagina’t que ho intentes més vegades, amb pastilles, bevent una ampolla de llexiu.. Una vegada i una altra.
Imagina’t que demanes morir i la justícia et dóna la raó, però el teu pare, aquell senyor que mai no t’ha cuidat ni ha viscut mai, paralitza la sentència durant més de dos anys.
I ja en tens 25, vius permanentment en un hospital amb una sonda que cal canviar cada poques hores, incontinència fecal i molt de dolor. Cada dia és una lluita de què ja no vols formar part, perquè ja no hi ha part per a tu.
I els teus agressors són en algun lloc, lliures, i tindran un futur, una professió, una vida. La vida que a tu et van treure.
Imagina’t tot això i que un munt de desconeguts et digui que no tens dret a morir-te, que el teu dolor els és igual, que t’empastis o drogues, però a seguir, eh?
Que et prohibeixen morir-te, prendre una decisió amb l’única cosa que et queda i és teu de debò: el teu cos, la teva vida. Imagina’t que tu ets Noelia.
Descansa en pau, Noèlia! ANNA ANTÚNEZ, 26 de març, 2026
Noelia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre de 2000-26 de març de 2026). La seva sol·licitud d’eutanàsia es va convertir en un cas mediàtic a Espanya en l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE). És la persona més jove a rebre la prestació d’ajuda per morir després d’acreditar un patiment de dolor crònic i irreversible. El seu procés va aconseguir una notable dimensió pública a causa d’una batalla legal de dos anys, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Tribunal Suprem (Espanya) i el Tribunal Europeu de Drets Humans van haver d’intervenir per validar el seu dret davant dels recursos presentats pel seu pare il’Associació d’Advocats Cristians, que qüestionaven la seva capacitat d’obrar.
“Ara, a l’Eixample Esquerra de Barcelona, Somodó Bá ofereix una atenció més directa i oberta des de la cuina i de la mà del xef amb una barra amb capacitat de 8 comensals on podran gaudir d’una experiència característica de la cultura gastronòmica del Japó”.
Els restaurants evolucionen amb els anys, modifiquen la seva estètica, es traslladen buscant una clientela més gran… i un bon exemple el tenim a Somodó Bá, un negoci que va estar més d’una dècada al barri barceloní de Gràcia i que ara, en un petit local de l’Eixample Esquerra, està demostrant un nou impuls.
Aquí, en un espai —precisament això és el que significa, en japonès, el terme “Bá“— de senzill ambient contemporani, on la barra és la gran protagonista (per a només 8 comensals), el xef Toshi Suzuki construeix, davant dels nostres ulls i d’una manera gairebé màgica, una proposta mediterrània de mercat, amb notes creatives i dues influències. plats i dues postres) i Somodó (sis plats i dues postres). Ens ha agradat molt la seva Daurada fumada i fruita de la passió, una passada que combina aromes, textures i sabors amb moltíssim encert.
La reserva és obligatòria, en hora concertada, a través de la web
Els Spaguetti amb cloïsses són un clàssic de la cuina napolitana, una veritable icona entre els primers plats napolitans estimats a tota Itàlia. A més de la versió “semblança” tradicional, també és molt popular la versió “sporcata”, amb l’addició de tomàquets frescos. Altres formes de pasta per triar a més dels espaguetis són els fideus i els linguine.
Spaghetti amb cloïsses 📷 CEDIDA
Spaguetti amb cloïsses fresques
PER A 4 PERSONES
2 kg de cloïsses fresques, les més petites que pugueu trobar
400 g d’espaguetis
sal
oli d’oliva verge extra
2 grans d’all, picats finament
un raig de vi blanc
una mica de julivert picat
PREPARACIÓ:
Renteu les cloïsses amb aigua corrent amb un raspall dur i deixeu-les reposar uns minuts en una conca amb aigua freda. Escorreu-les, poseu-les en aigua fresca i continueu esbandint-les d’aquesta manera fins que l’aigua de la conca quedi clara. Coleu-les i reserveu-les mentre cuineu els espaguetis de la manera habitual, en aigua bullent amb sal fins que estiguin al dente.
Reserveu en un got o una tassa de cafè, una mica del brou que heu fet bullir la pasta. (Us recomanem ho feu sempre quan bulliu altres pastes, per afegir a les salses).
Just abans que els Spaguetti estiguin cuits, escalfeu una mica d’oli d’oliva en una olla fonda i fregiu-hi suaument els alls. Quan estiguin agafant color, afegiu-hi les cloïsses i tapeu-les amb una tapa.
Agiteu enèrgicament una o dues vegades, afegiu-hi el vi blanc i continueu la cocció, tapat, durant un moment fins que totes les cloïsses s’hagin obert.
Afegiu-hi el julivert.
Escorreu els Spaguetti, poseu-los en un bol i aboqueu un raig del brou que heu reservat del bull de la pasta. Barregeu-ho bé i serviu-ho immediatament.
LLUIS TORRES ✍️ Per la seva professionalitat, serietat i bon servei, Bellaterra.Cat, recomana una empresa única: WC TAPAS S. L. Fa 30 anys sorgeix com un projecte dedicat a oferir seients per a inodors originals i compatibles de qualitat. El seu servei, a més d’oferir els productes, és facilitar al client la cerca del seient, amb una gran efectivitat i serietat.
Sala de bany amb vistes al jardí 📷 CEDIDA
WC TAPAS treballen amb Marques reconegudes com Roca, Gala, Jacob Delafon, Bellavista, Unisan, Althea, Laufen, Ideal Standard o Galassia. Son experts en Tapes de WC, treballant amb les tapes wc originals perquè la qualitat del producte i l’eficiència sigui la màxima possible.
Què passa si la marca o el model s’ha deixat de fabricar?
A WcTapas.es estan preparats per a tota mena d’imprevistos. Disposen de tapes fetes a mida per a cada model del mercat i en qualsevol color que el client vulgui.
Aquestes tapes fetes a mides estan fabricades a Fusta DM perquè el client, encara que no pugui comprar la tapa wc original, compri una tapa robusta i de qualitat. D’aquesta manera, milers de clients han solucionat el canvi de la tapa de vàter.
Com ajuden el client a trobar el seient?
Fan servir tots els canals de comunicació a l’abast de qualsevol persona: Whatsapp, E-mail, Facebook… D’aquesta manera, gràcies a la informació que aporta el client poden oferir el producte desitjat, evitant molestes confusions i llargues cerques.
La comunicació ràpida i l’assessorament professional d’una empresa dedicada exclusivament al mercat dels seients de vàter garanteix una compra satisfactòria i ràpida.
Senzillesa, professionalitat i contacte directe són els valors que XC TAPAS ofereix amb cada seient de vàter.
A més, disposen de diferents formes de pagament perquè el client tingui una experiència de compra senzilla i ràpida: Targeta Visa o Mastercard, Paypal, Transferència Bancària, Contra reemborsament o Iupay.
Tots els enviaments estan protegits amb delicadesa perquè arribin les comandes en perfecte estat. Els enviaments es fan amb agència de transport urgent i proporcionen al client un número d’expedició perquè es pugui fer un seguiment de l’enviament.
*A l’Iran han mort almenys 1.800 persones, dels quals 150 eren infants en una escola de Minab, i l’ofensiva israeliana al Líban ja en suma quasi 800. Hi ha hagut una vintena més de morts als països del Golf per atacs iranians i un dotze a Israel. Els EUA han perdut cinc avions, 13 militars i uns 150 han resultat ferits. A l’Iran hi ha més de tres milions de desplaçats i prop de 800.000 al Líban.
Fa catorze dies que l’ofensiva israeliana-americana contra l’Iran va submergir l’Orient Mitjà en una guerra.
Malgrat l’assassinat de l’aiatol·là Ali Khamenei, el règim islàmic dels mul·làs, tot i que molt debilitat i aïllat, encara no ha capitulat: ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem i està lliurant la guerra en tots els fronts, incendiant tota la regió, especialment els països del Golf. La seva supervivència és un problema regional important per als seus intermediaris, Hamàs, Hezbollah, els houthis i les milícies xiïtes iraquianes. Així, la guerra s’ha tornat a estendre al Líban, on Israel, en resposta als atacs de Hezbollah, ara vol “expandir les seves operacions” i envair territoris. En pocs dies, hi ha hagut més de 500 morts, centenars de ferits, almenys 750.000 desplaçats i l’inici d’una crisi humanitària.
A una escala encara més gran, l’obstrucció estratègica de l’Estret d’Ormuz per part de l’Iran, on els petroliers ja no poden passar a causa de les mines iranianes i el risc d’atacs, està amenaçant l’economia mundial i provocant que els preus del gas i el petroli augmentin a tot el món.
Font: Cartooning for Peace/Dessins pour la Paix, *3Cat
“La rajada (nom oficial català d’aquest peix sense escata, que els jueus no podien menjar) és un nom propi d’algunes zones de la Costa Brava, el Maresme, etc.-. A Lloret de mar, per exemple,també es diu clavellada, escrita, bastina, etc., tot i que aquest ferrer nom també s’aplica, genèricament, a tot el peix sense escata -les rajades, i alguns peixos de la família dels taurons, com el gat o gató, la mussola, etc.-“.
Rajada amb tomàquet fresc, olives i romaní
Jaume Fàbrega✍️En alguns indrets de la Costa Brava i de Mallorca la bastina (i també, a Llançà, “peix bastí”) és un nom genèric per als peixos sense escata o Rajidae (rajades) sovint de difícil comercialització i no sempre massa apreciats, però al nord de la Costa Brava sol designar una clavellada grossa. Però, si la bastina es pot referir a tota mena de rajades, de Blanes fins al Maresme, n’indica només una classe, normalment la que té per nom oficial rajada estrellada (Raja asterias), que pot arribar als 70 cm, antigament abundant a la Selva, on es capturava amb palangres i tresmalls.
A la Costa Brava central -però ja també a l’Escala, on se’n fa un suquet només amb alls i tomàquet, a l’estil de l’all cremat- se’n diu escrita.
Altres noms són: grisol, llisol, rajada de boca grossa, rajada vera (nom intercanviable…), rajada escrita, etc. Una altra rajada és la clavellada (Rajaclavata), dita també (vegeu les repeticions!) bastina, rajada vera, bastina clavejada, clavell, rajada (Balears), rajada punxosa. De fet, és la rajada més coneguda, i una de les més grosses, ja que pot atènyer els 90 cm, al nord de la Costa Brava i a la costa del Maresme se sol anomenar bastina. En francès és raie bouclée, raya de clavos en espanyol, thornback ray en anglès (skate, no obstant, és el nom d’ús culinari), razza chiodata en italià, arrai-zabala en basc i clavelada en occità (Provença). La rajada de miralls (Raja miraletus) és també comuna, i arriba als 60 cm, té unes taques que semblen falsos ulls. Per això se’n diu també rajada de taques, mirall, rajada de Sant Pere (recordem les taques del gall de Sant Pere), rajada vestida, rajada vestideta, i noves confusions, rajada vera (quina no ho és?), clavellada i clavellada mirall.
En francès és raie miroir, en espanyol raya espejos i en italià razza quatrocchi.
Gastronòmicament, és considerada inferior a les anteriors. Hi ha d’ altres rajades, com la blanca, la d’anells, la dolça, la de boca rosa, la peluda, ondulada, tacada, vestida… És a dir, que si bé hi ha diferències gastronòmiques entre les unes i les altres, els pescadors, segons els indrets, els atorguen noms similars. A l’estil de la Costa Brava es pot fer un Suquet de clavellada amb patates i allioli (ingredient que no se sol afegir al peix d’escata, segons diuen alguns pescadors, regla que, no obstant, d’altres no tenen en compte ). A Seta i a Eivissa hi ha la Borrida de rajada, que també pot portar allioli (o si més nou ou cru, o bé una picada amb rovell d’ou, en altres versions).
De la rajada també se’n pot menjar el fetge, com s’escau amb el rap. La seva part cartilaginosa de les aletes, serveix per lligar la salsa.
Ni a Espanya ni a Euskadi la rajada no és massa apreciada; a Andalusia, no obstant, es guisa d’una forma exquisida -amb taronja agra-. Es creu que llevat dels mesos d’hivern,”té la menstruació”, i no es pot menjar. A Euskadi, els pescadors li donen noms despectius (gastaka). Aquests suposats defectes es deuen al fet que la seva carn pot amarguejar, per la qual cosa cal rentar-la o escaldar-la o, com a les Balears, macerar-la amb sal, llimona, etc. Si és ben fresca -única condició que exigeix- no cal.
En la cuina francesa la raie és molt apreciada, soboretot en la famosa recepta de raie au beurre noir.
En les cuines del Magrib no consta el seu ús, entre altres coses perquè seguint principis bíblics –concretades en les lleis kasher dels jueus, en algun cas seguides pels islàmics-, aquest peix sense escata és, molt explícitament, condemnat (com el rap, l’anguila, l’esturió, el congre, etc.).
La cuina moderna d’autor ha reintroduït la rajada, en receptes força imaginatives.
BORRIDA DE RAJADA
La rajada, dita també escrita, bastina o clavellada, se sol cuinar en forma de suquet de patates i allioli -recepta d’arreu de la Costa Brava fins al Maresme-. També es fa fregida o en “borrida” com a les Balears. Aquesta Borrida de rajada és d’Eivissa i Formentera i n’hi ha dues versions: una força seca, en què s’hi posa peix i patates a rodelles per capes, una picada d’all, julivert, ous durs i galeta d’Inca i una copeta de pastís o Ricard (com la bullinada de la Catalunya Nord o la Borrida de Seta, a Provença). A Eivissa hi havia pescadors d’aquella procedència i del Llenguadoc, i l’altra més sucosa i amb una picada, amb patates o sense. A Mallorca hi trobem algun plat similar, com la Borrida de bacallà (escrit, en algun receptari, “avorrida!). La recepta no és pas “avorrida”, sinó “bullida” (en occità bolhida), que és d’on ven el nom. A la Catalunya Nord la mateixa etimologia dóna el nom Bullinada, que s’aplica a un guisat d’anguiles o de peix de mar. Igualment cal escriure ”rajada”, i no “ratjada”, malgrat la pronunciació (tant a Mallorca com a Lloret de mar, a la Costa Brava, hi ha una “Cala Ratjada”, que caldria escriure Rajada). Igualment, en occità, cal escriure Borrida i no Bourrido, com es fa a França.
La rajada (nom oficial català d’aquest peix sense escata, que els jueus no podien menjar) és un nom propi d’algunes zones de la Costa Brava, el Maresme, etc.-. A Lloret de mar, per exemple,també es diu clavellada, escrita, bastina, etc., tot i que aquest ferrer nom també s’aplica, genèricament, a tot el peix sense escata -les rajades, i alguns peixos de la família dels taurons, com el gat o gató, la mussola, etc.-.
“Tom Drag va combinar aquestes coses a la seva manera única, creant així un frenesí luxuriós de colors i alegries de la vida. La seva obra és “original” en el sentit més autèntic de la paraula” !
La caixa XXL CAT forma part de la col·lecció d’animals Drags de Thomas Hoffmann, feta a mà, amb aplicació de pa d’or i laca xinesa. Aquests articles són fets a mà, per la qual cosa de vegades hi pot haver una o més petites “imperfeccions”. Això no és un defecte de fabricació; forma part de la naturalesa artesanal del producte. Dimensions: 49 cm d’alçada
La història d’èxit de Tom Drag va començar fa uns anys. En realitat, va començar amb un desastre, quan el món es va quedar en estat de xoc col·lectiu després de l’11 de setembre de 2001. L’artista alemany Tom Hoffmann (1956-2012) volia crear alguna cosa completament diferent que donés una sensació d’optimisme i alegria de viure. Els seus primers “drags” pintats a mà els va fer com a regal per als seus amics i familiars. Van tenir tan bona acollida que la comunitat de fans del “Drag” ara s’estén per tot el món.
Tom’s Company va ser fundada el 1988 per Thomas “Tom” Hoffmann i Arno Müller a Sulzbach-Saar, Alemanya. Des de la mort sobtada i inesperada de Tom el febrer de 2012, el negoci de l’empresa i la seva tasca quotidiana estan gestionats per Arno Müller i el seu equip. L’empresa crea i distribueix Tom’s Drags®, una col·lecció de disseny d’objectes i accessoris únics. Avui dia, hi ha uns 80 empleats a tot el món que treballen per a Tom’s Company, així com una xarxa densament formada per socis de distribució a Europa i a l’estranger. Tres quartes parts de les vendes provenen del mercat d’exportació.
Un món independent de figures i formes Enginyosos, capritxosos, estranys – que abasten tots els colors de l’arc de Sant Martí, els Tom’s Drags són objectes únics i amb un disseny elegant per a la llar. Són inigualables, però, per descomptat, també tenen les seves arrels. El seu dissenyador, Tom Hoffmann (1956-2012), viatjava sovint i li encantava. En la seva obra trobem influències de l’art pop europeu i americà. Recorden el Submarí Groc, i també l’ornamentació de la cultura popular europea, africana i asiàtica. Tom va combinar aquestes coses a la seva manera única, creant així un frenesí luxuriós de colors i alegries de la vida. La seva obra és “original” en el sentit més autèntic de la paraula!
Un manifest de colors i entusiasme per la vida
Com passa amb tota gran idea, també hi ha una història darrere dels Drags. Va començar després dels terribles atacs terroristes de l’11 de setembre, quan una por profunda va cobrir la gent com una manta de gel. Tom Hoffmann va crear els seus primers drags sense cap intenció comercial. Eren regals personals, creats com a peces individuals amb el seu amor pels detalls. Aquestes fitxes canviaven la tristesa i la ràbia per humor i alegria. Els que van rebre aquests regals únics van respondre amb agraïment i entusiasme: “Heu de treure més profit d’això!” I així va passar.
L’encant desenfadat de Tom’s Drag ho impregna tot amb una creativitat incansable, lúdica i inesgotable. Els papers i els clixés es reinterpreten de maneres sorprenents, sovint completament capgirades. Totes les creacions són fetes i reproduïdes a mà.
BELLATERRA.CAT 