L’EMD de Bellaterra podria sol·licitar aquest ajut oficial?
“El departament reserva una partida total de 800.000 euros i obrirà una segona convocatòria a poblacions amb agents”
Alguns municipis es queden sense ajudes per haver adquirit les càmeres amb lector de matrícules abans del 2024
El Departament d’Interior ha activat una nova línia d’ajuts dotada amb 800.000 euros destinada als municipis sense policia local perquè puguin instal·lar càmeres de lectura de matrícules.
Es tracta d’una prova pilot que permetrà subvencionar fins a 30.000 euros per municipi i que, si funciona, tindrà una segona fase per incloure localitats amb cos policial propi. L’objectiu és garantir un mínim d’eines de vigilància en pobles petits que sovint depenen exclusivament dels Mossos d’Esquadra. Interior impulsa ajuts per instal·lar càmeres de lectura de matrícules a pobles sense policia local
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha advertit que només podran optar aquestes subvencions les localitats adherides que l’hagin signat a partir de l’1 de gener del 2024 i fins a exhaurir la convocatòria.
Municipis pioners, exclosos malgrat haver apostat per la seguretat
La iniciativa ha generat malestar en municipis que fa anys que ja van apostar per aquest sistema. És el cas de Palau-saverdera, amb 1.500 habitants, que disposa de càmeres connectades als Mossos des de fa cinc anys i que han estat claus per identificar vehicles i fins i tot detenir delinqüents.
Malgrat això, les bases de la convocatòria els exclouen perquè les instal·lacions són anteriors al 2024, cosa que consideren injusta. Reclamen que Interior no penalitzi aquells municipis que van ser pioners i que ja havien invertit recursos propis
Diversos municipis de les comarques gironines reclamen un model de finançament més equitatiu. Bescanó, que té 6 càmeres integrades des del 2022, denuncia que Interior no ajudi els que van fer la inversió abans i alerta que els imports de manteniment resulten insuficients.
A Sant Julià de Ramis, que el 2020 va destinar 80.000 euros a instal·lar 9 càmeres, lamenten que aquestes inversions —que ja donen servei als Mossos— no rebin ara cap suport. Malgrat les queixes, altres municipis celebren l’oportunitat d’accedir a les ajudes i destaquen l’efecte dissuasiu d’aquests sistemes, que han contribuït a reduir furts i delictes menors en molts pobles.
Una eina imprescindible per a municipis petits
A Catalunya hi ha 945 municipis, i 730 —tres de cada quatre— no disposen de policia local, cosa que converteix les càmeres en una eina de control especialment valuosa. Aquest sistema permet als Mossos d’Esquadra saber quins vehicles entren i surten en temps real, i s’ha demostrat útil tant a nivell preventiu i dissuasiu com per a investigacions de delictes.
La consellera Núria Parlón subratlla que les càmeres reforcen la capacitat de vigilància en zones on seria inviable mantenir un servei policial municipal. Un requisit que limita l’accés als ajuts Tot i que la convocatòria d’ajuts està oberta, només 65 municipis —menys del 10% dels que podrien optar-hi— tenen signat el conveni de col·laboració amb Interior, document imprescindible per rebre finançament.
Sense aquest acord, les localitats no poden instal·lar càmeres ni accedir a la xarxa d’informació policial que les integra en el sistema dels Mossos. Interior confia que la dotació econòmica actuï com a estímul i que molts més ajuntaments formalitzin el conveni en els pròxims mesos.
LLUIS TORRES ✍️ Des d’avui 2 de gener, amb motiu de la reparació del pont dels FGC a la BV-1414 de Bellaterra, el trànsit romandrà restringit entre el barri de Can Domènec i la resta de Bellaterra. Segons la Diputació de Barcelona, titular de la carretera, la finalització dels treballs ésta previst en dos mesos. Tot i haver-se anunciat durant llarg temps al veïnat de Bellaterra, els conductor, per manca de cartells informatius previs, s’ho han trobat de sorpresa, i com va dir l’exvocal i expresident de Bellaterra Endavant, Jordi Macarulla, “Que se busquen la vida”.
“En forma de dació de compte, el govern ha informat de l’informe de l’Ajuntament per a l’expedient sobre la possible annexió de Bellaterra que tramita l’Ajuntament de Cerdanyola” .
Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat 📷 CEDIDA
Aquest document, presentat a principi de mes, és favorable a l’annexió tot i que demana esclarir i tenir capacitat de decisió sobre si l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es mantindria com a autogovern també a Sant Cugat, una possibilitat que l’informe de la Diputació descarta.
És el primer pronunciament institucional santcugatenc sobre la possible annexió i té en compte la continuïtat urbana. Si bé, especifica que no hi ha prou dades econòmiques per fer un estudi acurat, malgrat considerar que si Cerdanyola pot fer-se càrrec dels serveis bàsics de Bellaterra, Sant Cugat també podria fer-ho.Aquest informe, així com el de l’EMD, la Diputació i les altres administracions afectades (Consell Comarcal i Àrea Metropolitana), va despertar la polèmica amb posicionaments diferenciats dels partits santcugatencs –les esquerres en contra, en el cas de la CUP demanant una consulta a la ciutadania de Sant Cugat, i les dretes a favor– i va desfermar la indignació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC). Mentrestant, la comissió ciutadana impulsora de l’annexió demana una consulta perquè la ciutadania de Bellaterra decideixi si l’annexió ha d’estar condicionada al manteniment de l’EMD, una petició que s’havia de debatre al Ple de gener a l’EMD a proposta de Gent per Bellaterra però que es va retirar.
El tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró (Junts), ha defensat que l’Ajuntament de Sant Cugat ha mantingut una posició respectuosa però que ara el consistori havia d’emetre un informe a instància de l’Ajuntament de Cerdanyola per afegir-lo a l’expedient iniciat arran del treball de la comissió ciutadana que impulsa l’annexió. El tinent d’alcaldia ha recordat que el govern havia demanat una pròrroga per fer l’informe tot i que no se li va atorgar. El document, defensa, té en compte els criteris legislatius de l’annexió: la continuïtat urbana i les consideracions de tipus demogràfic i administratiu. “No obviem que és un procés polític però l’Ajuntament havia de donar una resposta tècnica, i això no treu que els partits tinguem el nostre posicionament polític al respecte”, ha argumentat.
En el segon torn d’intervenció, Puigneró s’ha centrat en la vessant política tot criticant el posicionament del PSC, a qui acusa de no defensar els interessos de Sant Cugat. “Si no hem aprofundit més en matèria econòmica és perquè Cerdanyola no va facilitar les dades i per això vam demanar una pròrroga”, ha argumentat, tot dient que Sant Cugat té més potencial econòmic i pressupost, de manera que sí que podria garantir els serveis mínims obligatoris, que és el que marca la llei, “En Comú Podem intenta portar el debat a una discussió entre rics i pobres, res més lluny de la realitat”.
El tinent d’alcaldia ha dit que el pronunciament actual és sobre la segregació, no sobre l’annexió. El tinent d’alcaldia Bernat Picornell (ERC) ha dit que si al gent vol canviar de municipi és problema del govern de Cerdanyola i que Sant Cugat no ha pretén incorporar a ningú sinó que ara respon al tràmit iniciat per una comissió veïnal. “La solució és que l’Ajuntament de Cerdanyola escolti Bellaterra i Sant Cugat no pot ser l’excusa per no resoldre aquesta situació”, ha afegit, “un gruix important de la població ha lluitat des de fa temps per la voluntat de canvi”. El republicà ha defensat que és un informe tècnic tot i la manca de dades que és responsabilitat de Cerdanyola i ha reconegut que hi ha interrogants sobre com es prestarien alguns serveis en cas d’annexió.
Elena Vila, portaveu del PSC, ha criticat el govern per dir que no tenien prou temps tot dient que ells mateixos presenten el pressupost municipal amb poc marge. La socialista també ha recordat que el propi informe recull que hi ha poc dades econòmiques per valorar correctament la possible annexió, motiu pel qual acusa el govern de tenir interessos electorals sense tenir en compte els contractes municipals que quedarien “automàticament mal dimensionats”.
Vilaha demanat que la ciutadania santcugatenca tingui veu i vot al procés tot recordant les mancances en el manteniment i la inversió als barris.
Finalment, ha criticat l’alcalde d’informar al batlle de Cerdanyola sobre el sentit de l’informe amb un missatge de Whatsapp el dia de Reis. Davant d’això, l’alcalde Josep Maria Vallès (Junts) ha dit que va haver una reunió amb el govern de Cerdanyola per parlar del creixement del Centre Direccional i també de la possible annexió. En aquell moment, ha assegurat, el govern santcugatenc no tenia posició. Després, el 7 de novembre, Cerdanyola va fer un requeriment perquè l’Ajuntament de Sant Cugat es posicionés en un termini de dos mesos i en van demanar una pròrroga que no es va autoritzat.
Segons Vallès, el 15 de desembre va sol·licitar una nova reunió que mai es va fer i a principis de gener Cerdanyola denega la pròrroga, cinc dies abans que acabi el termini per presentar l’informe: “Per cortesia, el vam enviar a l’alcalde Cordón abans que als grups de l’oposició o a la premsa. No sé on està la deslleialtat”. En una crítica directa al PSC, l’alcalde ha dit que la deslleialtat ha estat per part de la Generalitat en de no tenir resposta després que expliqués el govern català els projectes d’habitatge de Ca n’Ametller i el Turó de Can Camps i el doble fil de ferrocarril. “Ens vam assabentar per la premsa que la Generalitat faria suport a Ca n’Ametller, això sí que és deslleialtat institucional”, ha clos. Vila ha rebatut dient que era un projecte que es treballava des de la Generalitat ja abans.
Álvaro Benejam, portaveu del PP, ha dit que hi ha moltes mancances i falta d’inversió als barris de la ciutat però ho desvincula de l’annexió de Bellaterra. Ha assegurat que fins ara l’Ajuntament ha respost a un requeriment de Cerdanyola, obligada judicialment a fer el tràmit. El popular ha qüestionat que en el termini de dos mesos es pugui fer un informe exhaustiu, a més sense prou dades facilitades pel municipi veí.Ariadna Sierra, regidora de la CUP, ha dit que hores d’ara l’Ajuntament no té les dades suficients per valorar l’annexió i que hi ha altres prioritats com la crisi habitacional o les mancances de barris com les Planes, la Floresta o Can Barata. La cupaire ha denunciat que l’informe és favorable tot i recollir que no hi ha prou dades econòmiques per valorar-ho. “És una decisió que afecta el conjunt del municipi i als seus serveis”, ha argumentat, “què passarà amb l’EMD no genera consens”. Ha acabat la intervenció demanant una consulta a Sant Cugat.
Marcos Rodríguez, portaveu de Vox, ha dit que cal escoltar el veïnat de Bellaterra que pretén annexionar-se a Sant Cugat però que tant els bellaterrencs com els santcugatens han de tenir veu i vot. El representant de l’extrema dreta ha dit que falta concretar el cost i impacte econòmic de la possible annexió per a l’Ajuntament.
Juanma Cayuelas, regidor d’En Comú Podem, ha dit que en un primer moment, davant de l’obligació de fer l’informe, se’ls havia donat a entendre que seria una resolució desfavorable. A ulls del regidor, l’annexió suposaria una segregació per rendes i, per tant, una inequitat escollida per “una minoria”.
“La resolució de l’expedient es realitza mitjançant Decret de la Generalitat de Catalunya, i aquesta resolució ha de ser favorable quan existeix acord favorable dels municipis afectats i no hi formulin objeccions ni la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora”. GENCAT
L’article 17 del Decret 244/2007, estableix:
Article 17.- Resolució
17.1
La resolució definitiva de l’expedient s’ha de fer per decret del Govern de la Generalitat i s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado.
17.2
El Govern de la Generalitat ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa municipal o dels veïns quan es produeix l’acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora.
17.3
En el cas que l’expedient l’hagi iniciat el Departament de Governació i Administracions Públiques o a instància d’un consell comarcal, l’alteració dels termes s’ha d’aprovar per llei de Parlament de Catalunya, si en el tràmit d’informe hi formulen oposició un o més d’un dels municipis afectats.
17.4
La resolució definitiva de l’expedient s’ha de produir en el termini de sis mesos, a comptar de la seva recepció al Departament de Governació i Administracions Públiques. La manca de resolució expressa dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris de la sol-licitud
La resolució de l’expedient es realitza mitjançant Decret de la Generalitat de Catalunya, i aquesta resolució ha de ser favorable quan existeix acord favorable dels municipis afectats i no hi formulin objeccions ni la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora. En altre cas, si consta la oposició d’alguns d’aquests organismes, com ara un dels Ajuntaments afectats, la resolució pot ser favorable o desfavorable a l’alteració de termes, i justificar-se en cada cas.
En la hipòtesi objecte del present informe, al iniciar-se l’expedient per iniciativa veïnal no resulta d’aplicació allò establert en l’apartat tercer del precepte transcrit, pel que l’alteració de termes no haurà d’aprovar-se per llei del Parlament de Catalunya.
Per últim, assenyalar que conforme l’apartat 3 de l’article 17 del Decret 244/2007, el termini per a resoldre que té el Departament competent de la Generalitat de Catalunya es de 6 mesos, a comptar des de la recepció de l’expedient, essent negatiu el caràcter del silenci.
Es a dir, si conforme l’article 12.3 de l’esmentat Decret el termini màxim per a instruir i resoldre l’expedient es de 12 mesos i l’article 17.3 atorga a la Generalitat el termini de 6 mesos per a la resolució del mateix, la tramitació municipal no pot, en cap supòsit, superar el termini de 6 mesos.
“A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial”
LLUÍS TORRES ✍️ La Normativa de la Comisió “Bellaterra és Sant Cugat” es va aprovar el dia 16 de novembre de 2022, a la sala petita del Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra, tres anys després d’haver recollit, durant més dos mesos, el 61% de signatures del cens oficial del veïnat de Bellaterra. Aquesta Comissió es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.
A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial
Document oficial que més del 61% del cens oficial del veïnat de Bellaterra va signar per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, (que incloïa l’EMD i el Clot de Can Fatjó dels Aurons) 📷 Bellaterra. cat
PRIMERA PART.
FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ
CAPÍTOL 1: Denominació i fins Se li assignà el nom, Comissió Bellaterra és Sant Cugat, denominada com la “Comissió” a la resta d’aquest document. Aquesta comissió veïnal es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.
L’Acta Fundacional és signada a Bellaterra per 17 veïns i veïnes, Vocals de la Comissió, sent President Miquel Àngel Vàzquez, qui nominà Vicepresidenta a la Vocal Chus Cornellana.
Iniciant la segona etapa de la Comissió a novembre de 2022, s’elabora la Normativa de funcionament i s’actualitzen els Vocals i Junta Directiva de la Comissió, adequant-nos a les normes establertes i que s’aproven per majoria simple de tots els components de la Comissió convocats i que assisteixen a la reunió. Queda annexa al present document l’Acta Fundacional (ANNEX 1), i la composició actualitzada de Vocals i Junta Directiva de la Comissió, novembre de 2022 (ANNEX 2) Article 1 La Comissió regula les seves activitats d’acord amb el que s’estableix en aquesta Normativa La Comissió estarà formada per la Junta Directiva i els vocals Article 2 El fi de la Comissió és executar els passos necessaris per portar a terme i impulsar un expedient de modificació dels límits del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, per a la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la seva annexió al municipi de Sant Cugat del Vallès. Per aconseguir les seves finalitats, la Comissió du o ha dut a terme les activitats següents: a. Procés de recollida de signatures dels veïns de Bellaterra. b. Elaboració de la Memòria Justificativa, seguint les indicacions del Decret. c. Presentació dels documents necessaris a les adients administracions públiques per a portar a terme el seu fi. d. Portar a terme les tramitacions necessàries davant de les administracions públiques per a assolir el seu fi. e. Campanyes de comunicació i divulgació de les activitats pròpies de la Comissió. f. Altres, necessàries per a l’assoliment del seu fi. En queda exclòs tot ànim de lucre. CAPÍTOL 2 Els vocals de la Comissió, els seus drets i les seves obligacions: Article 3 Podran formar part de la Comissió totes les persones físiques, fins un número determinat, que de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats, i que reuneixin les següents condicions: 1. Ser resident a Bellaterra. 2. Cal que tinguin capacitat d’obrar. 3. Ser majors d’edat 4. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acceptada per tots els membres de la Junta Directiva, que ho comunicarà als vocals de la Comissió. 5. Els veïns que formin part d’algun partit polític i tinguin representació oficial, poden ser inclosos com la resta de veïns, sempre que s’ajustin a les motivacions definides per pertànyer a la Comissió, i el representant d’aquest partit polític hagi signat prèviament el Manifest de Bellaterra, Annexió a Sant Cugat. Article 4 Són drets dels vocals de la Comissió: 1. Assistir amb veu i vot a les reunions generals de la Comissió 2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius. 3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas. 4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de la Comissió, d’acord amb les normes legals i definides. 5. Exposar a la resta de la Comissió i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de la Comissió i més eficaç la realització dels objectius d’aquesta. 6. Rebre informació sobre les activitats de la Comissió. 7. Formar part dels grups de treball, que es constitueixin. Article 5 Són deures dels vocals de la Comissió: 1. Comprometre’s amb les finalitats de la Comissió i participar activament per assolir-les. 2. Complir la resta d’obligacions que resultin de la normativa 3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de la Comissió. 4. Comunicar a l’òrgan de govern els canvis de domicili i de contacte. 5. Comunicar a l’òrgan de govern tot canvi de situació personal que impedís la continuïtat com a membre de la Comissió. 6. No publicitar les informacions de les reunions de la Comissió abans de fer-ho públic oficialment el President, o Vicepresident en absència o per delegació del President. Igualment, no es farà difusió del contingut del xat oficial de la Comissió. 7. Tots els membres queden subjectes als acords de la Comissió, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar. 8. Modificar la normativa, si escau, per votació de la majoria simple. 9. Els vocals de la Comissió accepten que es pugui publicar el seu nom i imatge, inclosos comunicats externs Article 6 Són causes per ser donat de baixa de la Comissió: 1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva. 2. No complir les obligacions fixades per normativa. 3. La pèrdua de residència a Bellaterra. 4. L’obstaculització dels objectius de la Comissió. 5. La no assistència habitual a les reunions de la Comissió sense justificació al President. 6. Altres motius, comunicats prèviament al President, i votats per majoria simple de la Comissió CAPÍTOL 3 Funcionament de la Comissió: Article 7 Correspon a la Junta Directiva: 1. Executar les decisions finals de les reunions de la Comissió 2. Marcar els objectius i la direcció de la Comissió 3. Ratificar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de la Comissió. 4. Ratificar l’ingrés i la baixa en associacions, federacions o confederacions. 5. Ratificar el reglament de règim intern i les seves modificacions. 6. Conèixer les sol·licituds presentades per formar part de la Comissió, i també les altes i les baixes per una raó diferent de la separació definitiva. 7. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per faltes molt greus. 8. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de la Comissió. Article 8 La Comissió es reuneix: 1. Per convocatòria del President (o Vicepresident per absència o a indicació del President) 2. El President també convocarà quan ho sol·liciti una tercera part dels vocals de la Comissió. 1. La convocatòria de reunió ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió. I l’enllaç si la reunió és telemàtica 3. Les reunions les presideix el President de la Comissió. Si aquest no es trobés present, l’han de substituir, successivament, el Vicepresident, Secretari, o la persona de més edat present a la reunió. 4. La reunió de la Comissió es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres de la Comissió presents. 5. La Comissió es reunirà, preferentment, en Centre Cívic de Bellaterra, Plaça Maragall 4. 6. La Comissió es podrà comunicar habitualment a través del grup de WhatsApp establert a tal efecte, incloses convocatòries, ordre del dia, i actes, si escau. L’administrador serà el President o la persona en qui delegui. Si algun membre no vol formar-ne part, se’l convocarà personalment també per WhatsApp. Article 9 Votacions de la Comissió: 1. En les reunions de la Comissió, correspon un vot a cada membre de la Comissió. No s’acceptarà el vot delegat. 2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels membres presents. 3. Es poden adoptar acords sense reunió, de manera excepcional, a instància del President de la Comissió que, en qualsevol cas, seran ratificats en la següent reunió de la Comissió. 4. En qualsevol cas, l’elecció del President de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple dels membres presents. 5. En qualsevol cas d’empat, el President o qui el representi, tindrà el vot de qualitat.
Carta Comissió Bellaterra és Sant Cugat que envià el 2019 al veïnal deBellaterra
SEGONA PART: LA JUNTA DIRECTIVA CAPÍTOL 4 La Junta Directiva: Article 10 1. La Junta Directiva regeix, administra i representa la Comissió. 2. Componen aquest òrgan de govern el president, el vicepresident, i el secretari, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents. Al ser una Comissió veïnal sense ànim de lucre no es contempla la figura de tresorer. 3. L’elecció del President de la Junta Directiva, que ha de ser membre de la Comissió, es fa per votació dels vocals de la Comissió i dels altres membres de la Junta Directiva, per majoria simple dels presents. En cas d’empat, qui exerceix de President a la reunió tindrà el vot de qualitat. El President anomenarà Vicepresident, i Secretari. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec. 4. La presentació de candidatures a President, es comunicaran per escrit al President anterior o al Vicepresident, successivament en cas de baixa del primer, una vegada convocada la reunió amb aquest punt a l’ordre del dia. 5. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits. 6. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per: a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques b. Incapacitat o inhabilitació. c. Renúncia notificada i acceptada per l’òrgan de govern. d. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o normativa. 7. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir, després de la reunió de la Comissió per comunicar la baixa. Mentrestant, un membre de la Comissió ocuparà provisionalment el càrrec vacant, respectant que: a. El Vice-president ocuparà el càrrec de President en cas que aquest càrrec quedi vacant. b. En cas que el càrrec de Vice-president quedés vacant, el President anomenarà a un vocal de la Comissió . 8. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament. 9. El càrrec de President de la Comissió és incompatible amb el de President de l’EMD de Bellaterra, de Vocal de la mateixa EMD, o similars. Article 11 La Junta Directiva té les facultats següents: 1. Representar, dirigir i administrar la Comissió de la manera més àmplia que reconegui la llei; així mateix, complir les decisions preses per la Comissió, d’acord amb les normes, instruccions i directrius establertes. 2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents. 3. Proposar a la Comissió la defensa dels interessos d’aquesta. 4. Convocar les reunions i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin. 5. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de la Comissió, i ser informada i autoritzar, si escau, dels actes que aquests grups projectin dur a terme. 6. Nomenar els membres de la Comissió que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups. 7. Establir el règim d‘incompatibilitats entre els grups de treball i dels membres d’aquests amb la pertinència a la Junta. 8. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: a. subvencions o altres ajuts b. l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació 9. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagi previst la normativa i donar-ne compte en la primera reunió de la Comissió. 10. Qualsevol altra facultat que no sigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de la Comissió o que li hagi estat delegada expressament. 11. La Junta Directiva acatarà els acords adoptats per majoria simple de vots dels assistents a la reunió de la Comissió, el president te’l vot de qualitat, si escau. 12. Quan consideri necessari, la Junta Directiva podrà convidar a les reunions de la Comissió a persones que encara que no pertanyin a la Comissió, poden aportar valor a l’objectiu. CAPÍTOL 5 Entrada en vigor d’aquesta normativa: Article 16 1. Aquesta normativa entrarà en vigor a la seva aprovació per majoria simple dels vocals i membres de la Junta Directiva de la Comissió assistents a la reunió. En cas d’empat el President, o qui el substitueixi, tindrà vot de qualitat. 2. Pas següent a la seva aprovació: a. Es procedirà a la confirmació del President que ve exercint des de la creació de la Comissió, o a l’elecció del mateix entre les candidatures presentades, si escau. b. El President elegirà al Vice-president, i Secretari c. Es procedirà a constituir la Junta Directiva. d. Es comunicarà als vocals de la Comissió. 3. S’actualitzaran els vocals de la Comissió, segons la normativa aprovada, sense perjudici de futurs canvis. (ANNEX 2) DISPOSICIÓ FINAL La Comissió s’extingirà amb la resolució final de l’Expedient d’adhesió a Sant Cugat. SIGNATURA DELS MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA I VOCALS DE LA COMISSIÓ ACTUAL
“La CUP demanarem al ple municipal d’aquest divendres que el govern impulsi una consulta popular perquè els veïns i veïnes de Sant Cugat puguin decidir sobre l’annexió de Bellaterra“.
Els santcugatencs tenen el dret a expressar la seva opinió en les mateixes condicions que els veïns de Bellaterra, especialment tenint en compte que es tracta d’una qüestió que va més enllà d’un simple reajustament administratiu.
Un dels motius principals que impulsa la nostra demanda és la manca d’informació sobre l’impacte que podria tenir als serveis de la ciutat l’annexió de Bellaterra. L’informe elaborat per l’ajuntament no aporta dades reals de costos, no explica quin impacte tindrà sobre els serveis municipals ni sobre els barris de Sant Cugat, i reconeix que moltes conclusions es fan sense dades concretes.
Per tot això, la CUP considerem que el govern està posant en risc els serveis essencials de la ciutat per satisfer el desig de Bellaterra sense tenir suficient informació. Una decisió que qualifiquen de frívola i irresponsable, i per tant cal donar veu a la gent de Sant Cugat perquè digui què és el que vol en lloc d’enllestir-ho en un pacte de despatxos entre els partits de govern.
Ariadna Sierra, regidora de la CUP Sant Cugat: “Bellaterra té unes característiques urbanístiques, econòmiques i de serveis molt específiques, i abans de prendre cap decisió cal saber si Sant Cugat ho pot assumir sense empitjorar serveis ni generar desigualtats, i això no és clar amb l’informe de l’Ajuntament. Per tant, volem que la gent de Sant Cugat tingui veu i pugui dir què en pensa.”
“Per tradició, i per provar la seva competència culinària, les donzelles no casades preparaven igualment els “Maritozzi” que presentaven els solters de torn, que elegien les seves futures esposes valorant el pastís que millor els havia estat obsequiat“.
Modern Maritozzi de festuc i el tradicional de nata muntada
LLUIS TORRES✍️El deliciós brioix farcit amb nata muntada, és delicat i irresistible, tot un vici de llaminer tradicional de Roma, del que resulta difícil privar-se. Ara es fan versions modernes amb festuc, xocolata, etc., En la tradició de la gastronomia capitolina figura entre els dolços més apreciats, els orígens dels quals es remunten a l’antiga Roma. A partir d’aquella època va aparèixer una forma d’antecessor del maritozzo: una gran barra de pa preparada amb farina, ous, oli o greix i sal, endolcida amb passes sultanes i mel, que les dones preparaven com a menjar per als dies en què els obrers i els pastors treballaven a l’exterior.
En la tradició de la gastronomia capitolina figura entre els dolços més apreciats, -els orígens dels quals es remunten a l’antiga Roma-. A partir d’aquella època va aparèixer una forma d’antecessor del Maritozzo: una gran barra de pa preparada amb farina, ous, oli o greix i sal, endolcida amb passes sultanes i mel, que les dones preparaven com a menjar per als dies en què els obrers i els pastors treballaven a l’exterior.
A l’Edat Mitjana, el format es va disminuir lleugerament, el gust es va reforçar amb fruits secs, com pinyons i fruita confitada, i la preparació de la barreja, sense greix, es va enfosquir. El “Maritozzo” és també conegut com a “Quaresimale“, la sola i apetitosa violació del període de dejuni establert pels llargs quaranta dies que precedeixen la Pasqua. El pastís es va convertir així en “er San Maritozzo“, homenatjat el 1833 en el seu sonet La Quaresima pel cèlebre poeta Giuseppe Gioachino Belli.
Una sorpresa dolça d’amor
L’extravagant i vagament divertit nom del Maritozzo es va originar com un sobrenom popular a partir de l’alteració de “marit” i, en temps més recents, s’ha vinculat a un costum veritablement romàntic: així, al segle XIX, durant el primer divendres de març de cada any, llavors conegut com Dia dels Enamorats. Se solia decorar els pans dolços amb petits cors de sucre, amagant a l’interior un anell o una altra joia d’or. Per tradició, i per provar la seva competència culinària, les donzelles no casades preparaven igualment els “Maritozzi” que presentaven els solters de torn, que elegien les seves futures esposes valorant el pastís que millor els havia estat obsequiat.
La bondat per a totes les hores
Donar una mossegada a un esponjós maritozzo farcit de crema fresca és, sens dubte, una de les formes més saboroses de començar el dia. No obstant això, aquestes clàssiques postres tradicionals han traspassat els límits de l’esmorzar per convertir-se en una gran alternativa per a un dinar ràpid, un deliciós berenar o unes postres per després del sopar. Des de la clàssica nata de farciment, els pastissers i els xefs de Roma s’han llançat a la imaginació, i han creat noves i sorprenents combinacions tant dolces com salades. Els aparadors dels cafès i bistrots mostren diverses receptes llamineres, amb creacions amb xocolata, melmelades de fruites i crema Chantilly, entrepans d’autor amb tomàquets frescos, bacallà, salmó, ruca, curats, marisc, talls de carn, amatriciana, carbonara, vegan.
Aquest històric pastís, dolç icònic de la ciutat, és el protagonista del Dia del Maritozzo, un autèntic festival del sabor amb els millors Maîtres Pâtissiers de la Capital.
“Durant aquest 2 mesos els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell o des de l’entrada per la UAB” .
Pont de la BV-1414 a Bellaterra sobre les vies dels FGC 📷 CEDIDA
La Diputació de Barcelona, titular de la carretera BV-1414 i del pont sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha comunicat que a partir del dilluns 2 de febrer s’iniciarà un tall total del pas pel pont.
Aquesta mesura s’emmarca en unes obres de seguretat estructural considerades necessàries per garantir el bon estat de la infraestructura, amb una durada prevista de dos mesos.
Durant aquest període, els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic o l’entrada per la UAB.
La Diputació de Barcelona instal·larà rètols indicadors per facilitar la circulació i evitar confusions entre els conductors.
Per tal de reduir les molèsties derivades de l’augment de trànsit al Camí Antic, la policia local hi instal·larà un radar pedagògic i reforçarà els controls de velocitat.
Vianants i bicicletes
Pel que fa a la mobilitat de vianants i bicicletes, s’ha habilitat de manera excepcional el tram de Via Verda que connecta Can Domènech, situat al costat del pont, amb l’estació de ferrocarrils.
Aquesta autorització ha estat concedida pels agents rurals, tot i que el tram es troba dins d’una zona confinada per la PPA, ja que Bellaterra forma part de la zona infectada (zona zero).
Actualment, la Diputació de Barcelona està senyalitzant aquest tram de Via Verda per garantir un pas segur mentre durin les obres.
Des de l’administració es demana comprensió a la ciutadania davant les molèsties que puguin ocasionar aquestes actuacions, que s’han considerat imprescindibles per garantir la seguretat del pont.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
Víctor Montferrer de la Llibreria Papereria Paper’s de Bellaterra 📷 CEDIDA pel veïnat
LLUIS TORRES✍️Gràcies, moltes gràcies amic Víctor Montferrer pel servei cultural que durant 10 anys ens has aportat. La teva professionalitat i simpatia, cap a les famílies de Bellaterra, a través de la teva inoblidable botiga PAPER’S de Bellaterra, sempre romandrà entre els millors comerços de km0 del nostre poble.
El veïnat de Bellaterra, que hem tingut una relació, més o menys estreta amb tu, no podem deixar d’agrair-te i aportar el nostre més sincer homenatge, tot desitjant que es pugui realitzar el teu somni, d’obrir el teu modern quiosc just a l’accés a l’enteada principal de l’estació dels FGC de Bellaterra.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
BELLATERRA.CAT 