Bellaterra, 15 de novembre de 2026
L’any 1965 va ser un moment clau en la trajectòria de Ramon Fuster i Rabés, un dels principals impulsors de la renovació pedagògica i de la recuperació del català a l’ensenyament durant el franquisme. Tot i que els registres documentals no destaquen una única conferència amb el títol literal de “Conferència de 1965”, aquell any va estar marcat per la seva intensa activitat divulgativa, la publicació del seu assaig pedagògic de referència i l’inici de grans projectes educatius.
Publicació de L’educació, problema social. L’any 1965 va publicar aquest assaig fonamental on recollia el seu pensament pedagògic i les tesis que defensava en les seves xerrades i articles. Hi plantejava l’educació com una eina indispensable de transformació humana i de justícia social.
“El mestre pot i deu crear en el noi una concidència clara d’ésser català substantiu”. RAMON FUSTER
RAMON FUSTER, 1965 ✍️ Les nostres virtuts i els nostres defectes com a poble comencen a l’escola.
El mestre pot i deu crear en el noi una concidència clara d’ésser català substantiu.
El mestre, com a bon pedagog, ha d’anul.lar el xoc que representa el pas d’un món familiar i natural al fictici de l’escola llengua, història, etc. El mestre ha de procurar; dins de les seves possibilitats, usar sempre el català en tots els ensenyaments formatius de la personalitat: religió, història, andlisi del món actual, crítica i estudi social.
L’escola ha d’ésser un mitjà per combatre el nostre individualisme que ens ha dut a tants fracassos: assaigs de vida col.lectiva, eleccions de càrrecs, organització de clubs, intervenció de l’escola en actes del poble, celebrar assamblees, comissions d’alumnes etc. Ensenyament democràtic. Ensenyar a acceptar els que valen més, i acceptar-los com a caps. El català no ho accepta generalment.
Justificació del nostre individualisme. No tenim possibilitats de manifestacions col.lectives i això ens tanca.
L’escola ha d’ésser una petita comunitat, capaç de “purificar” a la llarga l’ambient. Com donar aquest sentit de comunitat. Treballs col.lectius d’estudi a l’escola.
Desvetllar el sentit de responsabilitat col.lectiva, donar conciència social.
El mestre ha de crear una conciència clara de que ésser català i manifestar-se com a tal no és un fet delictiu sinó de valors.
L’escola pot aprofitar la vida dels nostres grans homes com a font de civisme, discutint també la seva actuació.
El mestre ha d’ensenyar a valorar la llibertat individual i d’iniciativa.
L’escola té bones oportunitats per a ensenyar com ha de resoldre’s el xoc entre llibertat i bé comú, entre llibertat i autoritat.
L’escola, aprofitant les notícies, pot analitzar les lleis polítiques del país, establint comparacions amb altres països i sistemes.
L’escola ha d’estudiar la vida dels obrers locals o nacionals i comparar-la amb altres situacions.
Llegir premsa estrangera estudiant les seves qualitats i defectes en comparació amb la nostra.
Què vol dir llibertat de premsa.
El mestre ha de fomentar en els alumnes la facultat de criticar i menysprear el silenci omniós.
El problema de la immigració a l’escola.
L’escola ha d’educar els nois amb personalitat suficient per tal de que no acceptin els “hostes” com a prepotents i dominadors.
L’escola ha de destruir el clima de fatalisme, d’inquietud, de sensació vagorosa del que és Catalunya, treure la consciència de que l’acció de l’escola no ha de basar-se en l’odi, sinó en el desig de ser, però també cal abandonar la idea de falsa ca-ritat i humilitat. Hi ha fets essencials als quals els catalans no podem renunciar perquè Catalunya no es pertany: estem dins d’ella.
Importancia de les classes nocturnes als adults.
El mestre ha d’ésser un dels directors del poble, el clima del qual sol ésser rutinari.
Cal formar una biblioteca, donant a conèixer el llibre català. Ha de donar conferències o bé preocupar-se de que altres vinguin a donar-les.
Fomentar el teatre català, orfeons, excursionisme.
Elevar el sentiment patriòtic. El català moltes vegades se sent un apàtrida.
El mestre ha d’aprofitar els fets històrics locals o comarcals; ha d’organitzar homenatges.
El mestre a les entitats on sigui possible ha de fomentar l’esperit crític.
Insistir en l’aspecte d’abandonament de les nostres coses: carreteres, monuments, biblioteques, escoles.
Si volem ésser, demostrar que ens fan falta molts més centres tècnics. Ensenyament, Universitat.
Ara ens calen gran plans.
Ni el plan Badajoz, Jaen, etc, s’han fet a Catalunya.
Primitivisme del nostre sistema de treball a la indústria i l’agricultura, comparant amb la resta del món.
No acceptar amb indiferència els problemes del poble on es viu. Pendre part activa.
Cal ensenyar la llengua a la juventut.
Constituir societats de pares de família.
El mestre no pot oblidar els ex-alumnes.
El mestre ha de fer notar la nostra constant vitalitat, a les arrels de la qual trobarem la nostra seguretat d’ésser.
Font: Apunts d’una conferència donada l’any 1.965 per Ramon Fuster i Rabés
