Feeds:
Entrades
Comentaris

És una alzina o un roure?

Passejant pels camis boscosos i urbans de Bellaterra (Valles Occidental) s’aprèn a estimar el territori on vius.

Ciclista rodant a prop de una de les alzines històriques de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Roda el món i torna a Bellaterra

Quan ja t’estimes el teu poble i trepitges els seus camins, descobreixes nous racons i te l’estimes més encara. El nostre territoni de Bellaterra és ple d’indrets naturals meravellosos.

Quan camines acompanyat amb amants de la natura que en sap un niu, sempre aprens a diferenciar les espècies de flors, plantes i arbrat

Avui, anant pels senders que discorren emboscats pels volts de Bellaterra ―nucli que pertany al Vallès Occidental ― i que formen part del paratge natural com és la Serra del Galliner entre Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès, contemplant les moltes espècies vegetals que s’hi troben, pensava com m’hauria agradat reconèixer-les i saber-les nomenar; alguna, si més no! És una zona molt rica, de vegetació exuberant en què predomina el pi, el roure i l’alzina.

Aquest és un dels aprenentatges que he fet avui, car he preguntat als caminadors del meu entorn si algú em podria explicar la diferència entre el roure i l’alzina i, segons les explicacions rebudes, allà, tot i que també es troben roures i alzines, predominen els pins.

Alzina o roure?

Per les fulles, es poden confondre fàcilment, però la diferència més clara entre ambdues espècies rau en elles, en les fulles precisament, ja que el roure és caducifoli i l’alzina no.

POEMA ALZINA I ROURE

L’alzina i el roure

són dos bons germans.

Tots dos esgarrapen,

tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda

a ser bons companys.

Quan glaça i venteja,

ja no són iguals.

Les fulles del roure

se’n van a al’hivern.

L’alzina les guarda

per no tenir fred.

NURIA ALBÓ I CORRONS
(La Garriga, Vallès Oriental, 1930)
Publicà un recull de poesia, La mà pel front (1962), de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic (1972), en col·laboració amb M.Àngels Anglada, L’encenedor verd (1979, premi Caravel·la de poesia) i M’ho ha dit el vent (1995, premi Guillem Viladot). Ha conreat també la narració juvenil: El fantasma Santiago (1979), Cucut (1981) Tanit (1984, premi El Vaixell de Vapor), Arfa (1988), Natàlia (1994) i Ariadna (1996), i la novel·la: Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Tranquil, Jordi, tranquil (1983), Quan xiula el tren (1997) i Balls de saló (1998). També publicà les narracions Grills (1983). En 1979-87 fou alcaldessa de la Garriga.

El Carrer del Topazi de Bellaterra té uns 130 metres de llargada, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Tulipa. A les seves plaques apareixen dibuixades les fulles d’alzina (Quercus ilex) i Roure martinenc (Quercus pubescens)

Plaques del Carrer Toazi de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Topazi és un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos (fins i tot d’un pes superior a 100 kg). També es presenta en masses de gra fi o gruixut. La seva densitat oscil·la entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor. Té un esclat de vidre. És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats. Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc. Hom el pot trobar a les pegmatites i venes quarsíferes i també a les cavitats dels granits i riolites. A Minas Gerais (Brasil) hi ha cristalls de topazi de 30 cm, i més, de diàmetre. Hom n’ha trobat als Països Catalans, a Tarragona.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

En un comunicat, els germans Roca anuncien que el tancament el fan per “decisió voluntària” i per “responsabilitat ètica”

Façana del restaurant El Celler de Can Roca, a Girona (ACN)

CCMA|El restaurant gironí El Celler de Can Roca tanca “fins a nou avís”. Ho ha anunciat en un comunicat difós a les xarxes socials aquest dissabte, després de detectar casos positius de coronavirus dins de l’equip.

En el comunicat, que han fet en diversos idiomes, els germans Roca avancen que es tracta de persones asimptomàtiques o lleus i, per tant, “la família i l’equip estan bé”.

També detallen que es tracta d’una “decisió voluntària” i que respon a la “responsabilitat ètica” amb els treballadors i també amb tots els que tenien una reserva en els propers dies.

En el text, els germans Roca també envien un “missatge d’ànims, coratge i valentia” per al sector gastronòmic i recorden que cal “fermesa, responsabilitat i sacrificis” per fer front a la pandèmia.

Aquest mateix dissabte ja s’han anul·lat les reserves de la nit i l’establiment ja no obrirà les portes, segons ha pogut confirmar TV3.

El Celler de Can Roca, amb tres estrelles Michelin, és un dels restaurants insígnia de l’alta gastronomia a Catalunya. Com molts altres establiments del sector, s’ha vist afectat per la pandèmia del coronavirus. El restaurant va tancar el 13 de març, uns dies abans que s’oficialitzés l’estat d’alarma, i no va reobrir fins al 23 de juny.

Mentrestant, l’empresa va aplicar un ERTO als 145 treballadors que té entre els establiments del restaurant, les gelateries Rocambolesc, l’espai de càtering Mas Marroch i la Casa Cacao.

“Alzina històrica del km3 BV-1414, després de la bona poda efectuada avui per La Brigada de lEMD de Bellaterra’

La Brigada de l’EMD de Bellaterra en plena acció de la poda|BELLATERRA. CAT

Ara esperem que l’EMD protegeixi la seva inclinació i posible caiguda amb una viga i abraçadera com va fer privadament la família del Cami de la Font de la Bonaigua de Bellaterra.

Al vídeo de Bellaterra. Cat es por veure com ha quedat l’alzina històrica del km3 de la carretera BV-1414 de Bellaterra, una vegada feta la poda d’avui, dissabte 19 setembre 2020.

Alzina del km3 de la carretera BV-1414 de Bellaterra, després de la poda profesional |BELLATERRA. CAT

Ara caldrà que l’EMD protegeix la seva inclinació amb una viga i abraçadera de ferro com va fer la família del Cami de la Font de la Bonaigua de Bellaterra, amb el seu roure que cobreix part del camí públic d’accés al parc.

Jardiner forani contractat per una família de Bellaterra estava llençant poda al racó de la BV-1414. Quan l’hem cridat l’atenció ha dit que tenia ordres del seu client de deixar-lo fora com sempre.

Caldria que els jardiners externs de Bellaterra estiguin informats del problema actual de recollida i que una vegada feta i cobrada la seva feina, s’emportin tota la poda.

Abocament de poda al racó de la BV-1414 km3 |BELLATERRA. CAT

🌳Alzina del km3 carretera BV-1414

Últimes imatges de l’alzina del km3 de la BV-1414 de Bellaterra, abans de la seva gran poda per l’EMD

Mai més podreu veure així aquesta històrica alzina de la corba km3 de la carretera BV-1414 de Bellaterra. Avui dissabte dia 19 de setembre de 2020, l’EMD de Bellaterra l’ha fet podar a fons per evitar accidents i caigudes de branques a la calçada

Sense paraules a Bellaterra‼️

Saques de poda ecològiques per evitar llençar milers de plàstics |BELLATERRA. CAT

Sense paraules a Bellaterra‼️

Un parell de sabates perdudes a la Plaça del Pi |BELLATERRA. CAT

L’EMD té l’obligació de demanat a la Diputació -titular de la BV-1414-, protegir als vianats d’aquesta perillosa carretera de 7 noms (BV-1414, Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell)

La gran afluència de trànsit que atrau la BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona) al seu pas per Bellaterra hauria d’anar acompanyada de més mides de protecció i seguretat pels vianats, ja que part d’aquesta perillosa carretera no disposa de voreres ni barreres de formigó que protegeixen les persones que l’utilitzen per caminar a peu fins a casa seva, fer les seves compres o desplaçar-se fins a l’estació dels FGC.

Per evitar accidents greus, l’EMD de Bellaterra hauria d’extremar la protecció de les zones més concorregudes, com és el cas d’aquesta perillosa corba a l’alçada del numero 2 de l’Avinguda Bertomeu, i demanar a la Diputació de col·locar blocs de formigó New Jersey que funcionen com a barrera i protecció dels vianats.

Aquesta protecció cal per evitar l’invasió de cotxes a les voreres, una mesura que pretén evitar accidents com els ocorreguts a una altra corba del km3,, aquest estiu a Bellaterra. Sort que no passava cap vianant, sinó en aquest moments ho estaríem lamentant profundament.

L’existència d’aquestes estructures de formigó New Jersey, doncs, dificultaría la irrupció de vehicles, i evitaría futurs accidents greus amb perill de mort.

El Carrer Tirso de Molina de Bellaterra té una llargada d’uns 150 metres, comença al Carrer del Guitarrista Tàrrega i finalitza al bosc, a prop de les vies dels FGC. A la seva placa apareix dibuixada la malva (Malva silvestris).

Placa del Carrer Tirso de Molina | ARXIU BELLATERRA. CAT

Tirso de Molina (Nom amb què és conegut Gabriel Téllez, autor dramàtic castellà)
Madrid, 1584 — Almazán, 12 de març de 1648
La seva biografia no és ben coneguda. Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna. Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618. Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella. A més del teatre, conreà la poesia i la prosa. En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novel·lesca: Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando, espècie de miscel·lànies formades per actes, poesies, novel·les curtes (algunes de tan excel·lents com Los tres maridos burlados) i comèdies, com El vergonzoso en palacio, que pertanyen a Los cigarrales, i la narració El bandolero, sobre la vida de sant Pere Ermengol, intercalada en el Deleitar. Escriví també una Historia de la Orden de la Merced. Pel que fa al teatre, Tirso és un fidel seguidor i defensor de Lope de Vega, el qual superà àdhuc en algun aspecte. La seva tècnica ofereix alguns trets característics. A diferència de Lope, no escriví tantes obres i tingué, per tant, més temps per a dedicar-s’hi. Atent observador del món, cal destacar-ne la profunditat psicològica i la creació de caràcters de personatges, alguns de tan remarcables com el tipus de Don Joan. És interessant, també, el relleu que concedeix als personatges femenins, fins i tot per damunt dels masculins. La seva producció fou molt intensa, i comprèn diversos gèneres: comèdies religioses (teològiques, bíbliques, de sants), com La venganza de Tamar, La mejor espigadera i, sobretot, El condenado por desconfiado (l’atribució de la qual ha estat objecte de polèmica), sobre el problema, tan candent en aquells moments, de la predestinació i la gràcia divina; comèdies historicollegendàries, com La prudencia en la mujer, amb el personatge extraordinari de Maria de Molina, i, sobretot, El burlador de Sevilla y convidado de piedra, genial creació del caràcter de Don Juan Tenorio, tan imitat després; comèdies de costums, algunes de tipus psicològic, com la ja esmentada El vergonzoso en palacio, Marta la piadosa, La gallesa Mari Hernández; i comèdies d’intriga, com Don Gil de las calzas verdes, La villana de Vallecas, etc.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana