Feeds:
Entrades
Comentaris

Sorprèn que l’ EMD hagi lligat el banc de la Plaça Maragall a una paperera propera, en comptes de fixar-lo a terra.

Banc de la Plaça Maragall lligat a una paperera|BELLATERRA.CAT

Igualment sorprèn que la nostra EMD no hagi reclamat a la Diputació que instal·li algun banc a les diferents anomenades avingudes de la BV-1414, el que ajudaria al veïnat que sol passejar per aquests espais públics, i no repari els escorcells, llambordes aixecades, que són un autèntic perill de caigudes, ni tampoc replanti els més de 74 arbres talats fa anys.

25 escocells perillosos sense arbres a les avingudes del Film i Sabadell|BELLATERRA.CAT

Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat.

Grup utilitzant el WhatsApp|FOTO: BBC

El servei de missatgeria passarà a compartir amb Facebook i les seves filials dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació

Whatsapp canvia les condicions d’ús per als seus més de 2.000 milions d’usuaris a tot el món. El 15 de maig és la data límit i està insistint als usuaris perquè les aprovin.

De fet, són unes modificacions que ja va intentar aprovar al gener. Però, aleshores, davant la gran polèmica i el rebuig massiu entre els usuaris que va generar pels suposats canvis que comportava, Whatsapp va optar per posposar-los tot disculpant-se i prometent que ho explicaria millor.

Què proposen aquestes noves condicions d’ús?

A tot el món, Whatsapp passarà a compartir amb Facebook, l’empresa mare, i les seves filials, com Instagram, moltes dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació: amb qui xategem, des d’on, quan, quin dispositiu tenim,… a banda, és clar, del nostre número de telèfon i el nostre ID d’usuari de Whatsapp. Facebook també obtindrà més informació a través de les empreses amb qui xategem per Whatsapp.

D’aquesta manera, Facebook obtindrà a través de Whatsapp una radiografia encara més exacta de qui som, i així podrà ampliar el negoci de l’explotació de la publicitat.

“Des de fa anys, Facebook no aconsegueix augmentar en usuaris, però, en canvi, ha anat millorant i refinant la manera com explota les dades per augmentar els beneficis. Facebook ens coneix molt bé, millor que les nostres mares, que les parelles, és impressionant. Ara encara ens coneixerà millor per posar-nos anuncis molt més relacionats amb els nostres gustos i preferències, de manera que serà més fàcil que piquis i compris.” Ho explica l’analista de tecnologia a Xataka, Javier Lacort.

Què canvia pels usuaris?

Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat. Una situació ben diferent que la de l’Índia, el banc de proves de Facebook.

“Whatsapp és una religió a Espanya, però només per a una cosa: enviar i rebre missatges de grup o privat. A l’Índia, Whatsapp és una religió per a tot. Totes les ofertes que proposa Whatsapp són molt emprades. Hi ha Whatsapp Pay, s’hi fan transaccions comercials, pagaments a través de Whatsapp, reserva directa de negocis…”

La normativa europea ha forçat Facebook a fer dos documents diferents sobre les noves condicions d’ús: la versió europea i la de la resta del món. Ara bé, per als usuaris europeus hi ha igualment l’obligatorietat d’aprovar aquesta nova política de privacitat, on s’explica més detalladament quina informació recull de nosaltres, tot i que especifica que no la podrà fer servir per a les finalitats de l’empresa de Facebook.

Què passa si no les acceptem?

Per decidir si marxem o ens quedem a Whatsapp, la data límit és la mateixa: el 15 de maig. A partir d’aleshores, si no hem aprovat la nova política de privacitat, l’amenaça de Whatsapp és que no podrem ni escriure ni llegir missatges. Sí que rebrem notificacions si algú ens escriu, però no podrem accedir al contingut dels missatges. El Whatsapp dels usuaris passarà a estar inactiu. I 120 dies després, és a dir, el 15 de setembre, segons Whatsapp, el compte es desactivarà del tot i s’eliminarà.

Font: CCMA, BBC

El solar on podria anar el European Urban Tech enlloc de l’Hermitage. FRANCESC MELCION

La Barcelona turística o la Barcelona de la innovació i la recerca. Cap on vol avançar preferentment la ciutat? El covid ens ha acabat d’obrir els ulls sobre la necessitat de repensar el futur de la capital. Ja feia temps que el model turístic estava en crisi i havia portat al límit l’òptima convivència i la qualitat de vida, expulsant veïns i fent el dia a dia angoixant en molts barris per l’excés de visitants. Ara, al desaparèixer els turistes de cop i durant més d’un any, s’ha produït un col·lapse econòmic que ens ha posat davant l’evidència del perill de fiar-ho quasi tot al mannà turístic en detriment de la indústria i altres sectors. No es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Una Barcelona només de serveis de poc valor afegit no és una aposta guanyadora. Sí que ho és, en canvi, recuperar l’esperit industrial des d’una voluntat innovadora, que inclogui recerca en noves tecnologies i en sostenibilitat.

Aquest és l’esperit que batega rere la proposta, encara embrionària, per crear el European Urban Tech, un centre que podria ocupar el solar en principi destinat al projecte encallat de la franquícia del museu Hermitage, sobre el qual no es posen d’acord l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament. Sobre el paper, i advertint sobre la manca de concreció, aquesta nova iniciativa resulta interessant. Si la hipotètica aliança de Barcelona amb el museu rus respon a la lògica fàcil d’atraure més turisme internacional amb una marca cultural importada, en aquest cas estem davant d’una idea de més calat i sobretot de més ambició, tant econòmica com científico-cultural. Perquè un equipament en què ja d’entrada hi convisquin realitats com l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la Barcelona Tech City i el Col·legi d’Arquitectes, ja és una garantia. Les tres institucions fa uns mesos que treballen per constituir-se en un hub que ara podria quallar en aquest emplaçament si aconsegueix el necessari coixí institucional. De nou, aquí s’haurien de posar d’acord el Port i el govern municipal. I caldria sumar-hi més agents, tant privats com públics. En projectes així és imprescindible que es doni un ampli consens ciutadà que faci possible assegurar el finançament i, alhora, que l’artefacte resultant tingui sentit pel que s’hi faci, és a dir, pel contingut. Només així pot ser lògica l’alternativa a l’Hermitage.

Un bon exemple també barceloní de recerca és el que està tirant endavant la Universitat Pompeu Fabra a l’antic Mercat del Peix, on s’ha de constituir un nou complex de recerca i innovació, centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà al costat mateix del campus de la Ciutadella. Amb la participació de dos socis estratègics com són el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Barcelona Institute of Science and Technology, està previst que estigui en marxa el 2024 i que hi treballin 1.200 persones, amb una alta concentració de talent.

Apostes com la del Mercat del Peix o aquesta incipient del European Urban Tech, creadores de sinergies econòmiques i científiques, van en la bona línia dels projectes Next Generation que vol potenciar la UE per sortir enfortits de la pandèmia, inclosa la Nova Bauhaus Europea. Són el camí a seguir. I s’han de plantejar seriosament. L’edifici seria només un primer pas.

El Callistemon comprèn 74 espècies descrites i, d’aquestes, només 37 acceptades. A Bellaterra es troba en molt jardins privats

Detall de flors Callistemon d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys.

Flors noves de Callistemon de Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.

Flors de Callistemon d’un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.

Font: Wikipèdia

Espardenyes d’una parella a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

L’espardenya és una peça de calcer lleugera de fibres naturals (com el cotó, pells d’animal, vímet o lona) amb una sola de cànem, fibra d’espart (origen del seu nom), fique, jute o caranday, tradicional a moltes regions càlides del món. Tenen una impermeabilitat a l’aigua deficient, però tenen una bona permeabilitat a l’aire que afavoreix la transpiració dels peus i absorbeix la suor. A Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l’Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional.

Aquestes sandàlies són molt populars a banda i banda dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc (anomenades espartina), on han suplantat l’avarca tradicional. Ha estat el calçat tradicional tant masculí com femení de la gent de pagès (sobretot a zones poc humides), i també de les classes populars urbanes. També es fan servir per a ballar sardanes i jotes, els trabucaires i el ball de bastons com a complement folklòric, entre altres manifestacions de la cultura popular catalana. A més, les espardenyes, com les avarques menorquines, són avui les sabates més populars per als catalans. En algunes contrades la paraula «espardenya» es fa servir per referir-se a qualsevol calçat en general.

A Catalunya, el cànem fa temps que es cultiva per fer cordes, teixits i espardenyes. Als Pirineus, a causa del clima (humitat, pluja i neu), les espardenyes no eren tan pràctiques com les sabates de cuir (sabates i avarques) o de fusta (esclops), sinó que es produïen per a ser venudes a la ciutat. És per aquesta raó que es fan especialment als contraforts pirinencs del sud de Catalunya per vendre-les al sud i a l’Alt Vallespir al nord, per vendre-les a França (espadrille). Es realitzen especialment a Tortellà, Sant Llorenç de Cerdans i la Farga d’Avall (Pirineus Orientals).

Les espardenyes també s’utilitzen tradicionalment a la Xina i a l’Amèrica Llatina.

Font: Wikipèdia

Rètol i logo de l’Umami Gastro-Bar de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Terrassa Jardí de l’Umami Gastro-Bar de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Rètol i logo de l’Umami Gastro-Bar de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

UMAMI Gastrobar (Umami Grup S.L)
Avinguda de Josep Maria Marcet, 3 ☎️93 692 20 95 (08193 BELLATERRA)

Place des Sourires a Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Roselles als camps tocant el Parc Natural de Collserola|BELLATERRA.CAT

La rosella és una planta invasora dels cultius de cereals, però també ha estat sempre molt apreciada com a element característic del paisatge i ha estat molt pintada pels pintors impressionistes. Se l’anomena amb molts noms: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic, …

És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d’altitud.

“El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa”.

Per a l’any 2021, la vinyeta suïssa anual costa 40 francs suïssos, és a dir, 35 euros aproximadament, i és obligatori utilitzar les autopistes suïsses (és a dir, viatjar a Suïssa ja que és difícil evitar porcions de carreteres “de peatge”). per a conductors estrangers durant viatges llargs).


A poc a poc es van coneixent els detalls del pla enviat pel govern espanyol a Brussel·les que inclou els seus compromisos amb les reformes estructurals de cara a justificar l’arribada dels fons europeus. Després de l’embolic al voltant de la supressió de la bonificació per fer la declaració conjunta, que sembla que es guarda definitivament en un calaix després d’incloure-la en el pla, ara arriba una altra novetat important: la implantació gradual a la xarxa de carreteres de l’Estat d’un servei de pagament per ús, és a dir, la generalització dels peatges, un sistema de pagament que fins ara castigava bàsicament Catalunya i el País Valencià.

És cert que fa temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l’ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. La novetat és que ara hi ha posat data: el 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i presentat aquest dimecres per la ministra Nadia Calviño. En el pla s’afirma literalment que el govern “podria implantar” un mecanisme d’aquest estil a partir d’aquell any. La notícia resulta paradoxal per a Catalunya perquè arriba el mateix any en què es produeix un gran aixecament de peatges. El 31 d’agost s’aixequen les barreres de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. O sigui que la gratuïtat d’aquestes vies ràpides serà una circumstància temporal, fins que s’estableixi el nou sistema de pagament.

Els experts ja han assenyalat que un sistema de gratuïtat total de les autopistes com el que han tingut fins ara en moltes zones d’Espanya és poc sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental, a més d’injust per als contribuents que no en fan ús. I la majoria de països tenen sistemes de pagament, sigui amb el sistema de peatge clàssic o el de vinyeta, que seria com una mena de tarifa plana anual amb diferents preus en funció del vehicle i de si es tracta de població autòctona o no. Aquests sistema funciona, per exemple, en països com Suïssa o Àustria.

El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l’ús que en fa. A Catalunya, de grat o per força, tenim una certa cultura del peatge, però s’ha hagut de suportar durant massa anys un greuge comparatiu amb la resta de l’Estat. L’AP-7 ha estat un gran negoci per a l’Estat i les concessionàries, ja que és una via que concentra el 50% de les exportacions espanyoles i un percentatge similar del turisme. Però durant moltes dècades els catalans han hagut de pagar per fer trajectes en vies d’alta capacitat, per exemple per anar de Barcelona a Tarragona, per manca d’alternatives competitives, ja que la N-340 no ho era. I el mateix es podria dir de Girona.

A partir del 2024, el govern espanyol hauria de tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar la implantació dels peatges. I també ser valent a l’hora d’assumir els costos polítics d’una decisió que està en concordança amb els criteris de fiscalitat verda i desincentiu del vehicle privat que s’imposen a tot Europa.

Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT

Alzina o roure? Per les fulles, es poden confondre fàcilment, però la diferència més clara entre ambdues espècies rau en elles, en les fulles precisament, ja que el roure és caducifoli i l’alzina no.

Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT

L’ALZINA I EL ROURE

L’alzina i el roure

són dos bons germans.

Tots dos esgarrapen,

tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda

a ser bons companys.

Quan glaça i venteja,

ja no són iguals.

Les fulles del roure

se’n van a al’hivern.

L’alzina les guarda

per no tenir fred.

NURIA ALBÓ I CORRONS
(La Garriga, Vallès Oriental, 1930)

Roure de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT