Feeds:
Entrades
Comentaris

El 3 de desembre de 1936 la Columna Volant Catalana aquarterada a Bellaterra i formada bàsicament per milicians de l’Estat Català, organitzava un festival a la Unió Sant Cugatenca, llavors anomenada Unió Pinenca.

“A la Columna es trobaven alguns voluntaris de Sant Cugat del Vallès”

Segons arxius d’Estat Català, el 19 de juliol de 1936 l’intent de cop d’Estat fracassava a Barcelona, però no a altres parts de l’Estat, començava la Guerra Civil. La guerra acabaria suposant la mobilització militar de la majoria de població adulta masculina, però els primers mobilitzats van ser voluntaris de les organitzacions republicanes i obreres que van marxar al front en columnes organitzades des de partits i sindicats antifeixistes. Es tracta, doncs, d’un exèrcit de voluntaris que serà la base, una vegada militaritzats, de l’Exèrcit Popular de Catalunya.

L’enviament d’aquestes columnes al front estava coordinat pel acabat de crear Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAF), on estaven representades les organitzacions polítiques i sindicals antifeixistes i, figurava el santcugatenc Tomàs Fàbregas com a representant d’Acció Catalana Republicana (ACR), encara que amb funcions a la seguretat interna. El Comitè tenia com un dels seus principals objectius l’organització militar de Catalunya i era l’encarregat d’equipar, dirigir i reclutar les milícies populars, encara que eren les diferents organitzacions representades al CCMAF les que realitzaven el reclutament als seus propis centres d’allistament. A l’octubre, després de la dissolució del CCMAF, seria la Conselleria de Defensa de la Generalitat, això sí presidida per un cenetista, l’encarregada de dirigir i estructurar les milícies populars.

Segons els càlculs de Gonzalo Berger, autor de Les milícies antifeixistes de Catalunya, els milicians mobilitzats van ser uns 20.000 a l’agost, pujant a 35.000 al setembre i arribant als 45.000 al novembre. A Sant Cugat, gràcies als treballs de José Luis Ausín sobre milicians del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), de l’apèndix de la tesi del mateix Berger i de la documentació consultada a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat -bàsicament correspondència del temps de la guerra i informes franquistes- s’han comptabilitza prop d’una quarantena de voluntaris a les columnes antifeixistes entre juliol i desembre de 1936.

Comunicat de premsa dels FGC

Servei d’autobús substitutori entre les estacions de Volpelleres i Universitat Autònoma per obres de millora a Bellaterra (entre el 6 i el 8 de desembre), es durà a terme la renovació dels sistemes d’agulles i de desviaments de les vies que hi ha a l’estació de Bellaterra.

Les obres suposaran una reducció del soroll del pas dels trens i una millora en la qualitat del servei Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) oferirà servei alternatiu per carretera amb autobús entre les estacions de Volpelleres i Universitat Autònoma els dies 6, 7 i 8 de desembre per les obres de reposició d’actius i la millora de la fiabilitat del servei d’FGC en aquest tram de la línia S2. Els treballs, que es duran a terme a l’estació de Bellaterra, consisteixen en renovar els sistemes d’agulles i desviaments de les tres vies que hi ha a l’estació. Amb aquestes millores en la superestructura ferroviària existent es reduirà considerablement el soroll del pas dels trens.

Com és habitual en aquests casos, FGC habilitarà un servei d’autobusos substitutoris per carretera per garantir la mobilitat dels usuaris en el tram entre Volpelleres i Universitat Autònoma de la línia S2. El servei entre les estacions de Pl. Catalunya i Volpelleres serà l’habitual i els trens circularan segons l’horari previst. Entre les estacions d’Universitat Autònoma i Sabadell Parc del Nord el servei també serà l’habitual, excepte el tren amb sortida a les 22.49h d’Universitat Autònoma, que sortirà a les 22.52h. Aquestes actuacions s’emmarquen dins el constant procés de manteniment i renovació dels diferents equipaments, instal·lacions i localitzacions que duu a terme FGC per poder seguir donant un servei de qualitat als seus usuaris.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Tel. 93 366 33 00

premsa@fgc.cat

“Aquesta és una bona notícia per Bellaterra, perquè aquest semàfor demanat per l’EMD, ajudarà a pacificar una mica més la carretera BV-1414, que milers de cotxes la travessan pel mig del poble”.

Lloc on la Diputació instal·larà el semàfor a la BV-1414 |GOOGLE

Després que el l’EMD ho sol·licités a la Diputació de Barcelona, aquesta iniciarà la setmana vinent les obres d’implantació del nou semàfor a la carretera de Bellaterra, a l’alçada del pas de vianats tocant l’escola de primaria La Llar d’en Pitus. Aquesta és una via molt concorreguda en hores punta per milers de cotxes foranis, per anar entre Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

El govern municipal de Bellaterra que des de 2010 presideix en Ramon Andreu, va demanar a la Diputació de Barcelona el traspàs de la BV-1414 per una forta pacificació i convertir-la en una avinguda del poble, però legalment s’havia de fer a través de Cerdanyola, i l’ex alcalde Carles Escolà ho va negar demanant un informe a la guardia urbana de l’Ajuntament.

L’Associacio Bellaterra BV-1414 fa temps que va omplint la carretera de cartells demanant reduir la velocitat, tot recordant que están creuant un poble i demanant silenci per poguer descansar.

“El que no s’ha fet mai és recollir signatures perquè Cerdanyola escolti la veu majoritària del veïnat de Bellaterra i es faci realitat els traspàs de la carretera a l’EMD de Bellaterra”.

Detalls instal·lació del nou semàfor a la BV-1414 per seu pas pel centre de Bellaterra|CEDIDA

Aquesta instal·lació del nou semàfor té un pressupost d’adjudicació de 24.827,80 i un termini d’execució de dos mesos, i es realitza en un tram de carretera de doble sentit de circulació i un carril per sentit, amb vorera als dos marges. El pas de vianants està situat en un revolt tancat davant La Llar d’infants d’en Pitus que pateix quan s’ha de creuar el pas de vianants poc visible. Apart de ralentizar el trànsit, ajudarà es pugui accedir amb més seguretat cap el Restaurant Marcs i el Camí dels Enamorats i fins a l’estació dels FGC Bellaterra situada a la Plaça del Pi.

Actualment el pas està senyalitzat horitzontalment i verticalment i el límit de velocitat de la via en aquest tram és de 30 km/h, amb senyals de presència de nens i e limitació de velocitat.

El nou semàfor comptarà amb un polsador al pas de vianants, que es reforçarà amb preavisos en els dos sentits de circulació.

El bellaterrenc Joan-Ramon de Clascà|CEDIDA

PER JOAN-RAMON DE CLASCÀ

(Bellaterrenc, Enginyer de Camins, Canals i Ports)

L’any 2018, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid va instituir amb caràcter anual i àmbit nacional el premi Ciutat i Territori Albert Serratosa que, en la seva primera edició, ha guanyat l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’actuació urbanística de Gran Via plaça d’Europa. El Col·legi ha volgut retre homenatge, en el camp de l’urbanisme i ordenació del territori, a la tasca de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Albert Serratosa Palet, que va desenvolupar com subgerent de la Corporació Metropolitana de Barcelona, director de el Pla General Metropolità, professor d’Urbanisme a l’Escola de Camins de la UPC i impulsor i director de l’Túnel de Cadí.

Albert Serratosa era un enamorat de les teories de l’enginyer de Camins, Canals i Ports i urbanista Ildefons Cerdà, i en particular de la seva concepció de sistema ortogonal viari de l’Eixample de Barcelona. En l’anàlisi dels diferents sistemes viaris aplicables a l’ordenació viària de les ciutats, Cerdà, en la Teoria de la viabilitat (vialitat) urbana i Reforma de la de Madrid (1861), defensa les qualitats d’aquest sistema, que proclama com el més utilitzat en les ciutats modernes de l’època (Nova York, Buenos Aires …) i que considerava l’adequat per afavorir la igualtat i el progrés: “692 … el sistema rectangular (Nova York) s’apropa a satisfer els sentiments d’equitat i justícia, noble distintiu de l’època present, a el pas que el quadricular (Buenos Aires) és la justícia mateixa i la igualtat de drets a la satisfacció ha d’aspirar tot facultatiu … “.

Aquesta filosofia de la concepció de planejament a l’servei dels ciutadans, comú en els enginyers il·lustrats de l’època de Cerdà, es va mantenir en les generacions posteriors. Així, el també enginyer Victoriano Muñoz Oms, autor d’el Pla d’Obres Públiques de Catalunya de 1935, assenyala com a objectius i condicions bàsiques de el Pla General en la Memòria de el Pla de Camins:

“1r Equitat i recuperació de l’equilibri entre les comarques catalanes.

2n Igualtat entre els ciutadans de la plana i de la muntanya. Canalització de la civilització cap a tots els racons de Catalunya “.

Muñoz Oms, que extrapola en un territori els conceptes urbans de Cerdà, va establir les bases dels Eixos Transversals (Transversal, subpirinenc i Pirinenc) i Verticals (Ripoll, Llobregat …) que configuren una xarxa de carreteres afavoridora de la relació entre les ciutats i comarques sense supeditar-la a el pas obligat per la capital. Serratosa va continuar amb aquesta tradició i en el disseny viari de PGM proposa una xarxa viària metropolitana el més ortogonal possible per esvair l’efecte centralitzador de Barcelona, i amb la impulsió i realització de Túnel del Cadí va obrir la porta a la posterior materialització de l’eix de l’Llobregat .

En aquesta línia és poc conegut que Albert Serratosa va redactar una proposta de Pla de Carreteres d’Espanya, presentat a la Direcció general de Carreteres de l’MOPU quan s’estava redactant un nou Pla per a l’Estat, a la presentació vaig assistir. En aquesta proposta Serratosa establia una xarxa ortogonal de carreteres que potenciava la comunicació entre les ciutats i regions de el país sense l’obligat pas centralitzador per Madrid. Aquesta proposta va tenir poca acollida en aquell Pla, que consagrava la centralització de sistema viari i que s’ha reiterat en la de l’ferroviari d’alta velocitat. Dels sistemes centralistes radials, Cerdà, en la seva Teoria de la Viabilitat esmentada, diu:

“676 … el sistema radial pur, en l’ordre administratiu és la centralització duta a el ridícul, en l’ordre polític és l’expressió genuïna de les classes, categories i desigualtats més absurdes i arbitràries, en l’ordre econòmic és el monopoli artificial més capritxós i més nociu que es pugui imaginar i en l’ordre legal és la despulla més violent, la iniquitat més palmària … “. Dit d’una altra manera: el sistema radial és el sistema afavoridor de el pensament únic i excloent.

És una llàstima que aquell pensament il·lustrat de l’època de Cerdà, que Serratosa i Muñoz Oms van seguir desenvolupant a Catalunya i altres enginyers en altres llocs de país, no hagi pogut modular la intromissió política centralitzadora en el planejament. Ens hauríem estalviat moltes distorsions i inversions ineficients i mancances escandaloses com la de Corredor Mediterrani en ple segle XXI.

L’actual PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport) de l’Ministeri de Foment recull ja moltes de les propostes de Serratosa: potser aquella presentació no va quedar oblidada en algun calaix de l’Ministeri. De fet, aquest planejament preveu alguns dels eixos que Serratosa considerava bàsics com equilibradors del territori: Barcelona-Vigo, València-Lisboa i La Via de la Plata de Sevilla a Oviedo (aquest últim va ser potser l’únic recollit en aquella versió de el Pla) . El que cal veure és si el desenvolupament de prioritats de l’PEIT fomenta actuacions descentralitzadores que, sens dubte, milloraran l’equilibri en el desenvolupament de país que, per ara, s’ha dirigit en els últims temps a consolidar la megàpolis de Madrid ia la subordinació al seu pas dels eixos vertebradors de les comunicacions entre les regions espanyoles.

Quan es va decidir encertadament (i no va ser fàcil) que el primer AVE Sevilla-Madrid fos construït amb ample internacional (UIC), a alguns ens va quedar clar que era la garantia que algun dia l’ample internacional arribaria a Barcelona ia la frontera. El tram Madrid-Barcelona es va programar a continuació, però -per les raons que fossin l’AVE va arribar abans a Valladolid. L’experiència ens diu que potser ens cal paciència i fe en que finalment es vagi imposant la racionalitat en el desenvolupament infraestructural d’Espanya i que la bona comunicació entre els seus territoris afavoreixi, com deia Cerdà, la comprensió mútua i els sentiments d’equitat, justícia i igualtat de drets.

Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|BELLATERRA.CAT

El veïnat de Bellaterra encara recorda amb passió l’èxit de l’obra de teatre “Una trama mal ordida” de l’Associació Artística Encert de Sabadell, una col·laboració per La Marató de TV3 al Centre Cívic de l’EMD, el passat diumenge dia 1 de desembre.

Gràcies a tothom per l’aportació solidària amb les malalties minoritàries!!

Bonica escenografia de teatre al Centre Cívic de l’EMD|BELLATERRA. CAT

[VIDEO] OVACIÓ FINAL DE LES VEÏNES I VEÏNS DE BELLATERRA

Casa biopasiva de Bellaterra inclosa en el calendari Pirelli Bulding Products 2020|PIRELLI

Segons informa House Habitat, l’espectacular casa biopasiva construïda a Bellaterra (Vallès Occidental) ha estat inclosa en el calendari Firestone 2020. És que a més a més de sostenible i saludable, és preciosa! https://t.co/sEFrBB1ABB

S’abarateixen els viatges il·limitats durant un mes i s’encareix la targeta de deu viatges

La targeta T-10, l’abonament multipersonal de 10 viatges per al transport públic, i la T-Mes, que dóna dret a viatjar il·limitadament durant un mes, desapareixeran a partir del primer de gener. Alhora, s’instauraran dos nous abonaments, la T-Usual, que servirà per a fer viatges il·limitats durant 30 dies i tindrà un cost de 40 euros a la zona 1 (un 25% menys que la T-Mes, l’equivalent actual), i la T-Casual, unipersonal de 10 viatges, que costarà 11,35 euros a la zona 1 (1 euro i 15 cèntims més que no la T-10 d’ara). D’altra banda, la T-Jove, amb viatges il·limitats per als menors de 25 anys durant 90 dies, baixarà de preu un 25% fins als 80 euros.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i president de l’Àrea de Transport Metropolità, ha dit que l’objectiu d’aquests canvis és fidelitzar l’usuari, perquè la T-Usual serà més barata que no la T-Mes. Comparant el preu de les dues noves targetes, un usuari de la T-Casual a partir del 18è dia ja haurà gastat més diners que no pas si hagués emprat la T-Usual, de manera que li sortirà més bé de preu aquest abonament.