Feeds:
Entrades
Comentaris

☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.

☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.

La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT

El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.

La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT

Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placa d’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.

Estació de Bellaterra Línia del Vallès dels FGC

El Diari Oficial de la Generalitat (DGC) publica la resolució d’aprovació definitiva del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i el seu estudi ambiental estratègic, un cop completat el procés d’informació pública i tramitació ambiental. Aquest pla proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions.

Una fita rellevant és l’increment previst de la quota del transport públic en el repartiment modal de les relacions interurbanes internes del Vallès del 13% actual fins al 21% previst i en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%. Cal tenir en compte que diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans interns al Vallès i, en la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments. La mobilitat amb l’àmbit de Barcelona i la mobilitat interna del Vallès representa el 85% del total de mobilitat interurbana amb origen i/o destinació al Vallès.

El PEMV planteja, doncs, un escenari de mobilitat al Vallès amb un important increment de la quota modal del transport públic tant en les relacions internes al Vallès com en les relacions de connexió amb Barcelona. D’aquesta manera, es preveu una important disminució dels vehicles/km de la xarxa de carreteres i de les emissions associades, tot i la previsió d’un increment de mobilitat en l’horitzó del pla.

L’àmbit del Vallès té un important pes demogràfic i econòmic en el marc català. Format per 62 municipis (23 al Vallès Occidental i 39 al Vallès Oriental), suma una població total de més d’1,3 milions d’habitants; el 18% de la població de Catalunya i el 26% del de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pel que fa al PIB, el Vallès representa el 17% del PIB de Catalunya i el 24% de l’RMB.

Concretament, el PEMV preveu actuacions en transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i en bicicleta; i gestió de la mobilitat.

Transport ferroviari

Per a la millora del transport ferroviari a l’àmbit del Vallès, el PEMV proposa actuacions en infraestructures i serveis, entre les quals cal remarcar: la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers; la construcció de 10 noves estacions (de les quals 3 són intercanviadors); l’increment de freqüències de l’R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni, d’una banda, i fins a Vilafranca del Penedès, de l’altra.

Algunes propostes han plantejat la creació de noves estacions ferroviàries addicionals a les incloses al Pla. Per donar-hi resposta, el Pla ha incorporat un nou estudi que avaluï la viabilitat tècnica i funcional d’aquestes possibles noves estacions: Parc Taulí, Rambla-Gran Via de Sabadell, Can Tabola, Can Salvatella i Montornès Nord.

D’altra banda, el Pla recull el perllongament de serveis de l’R1 fins a la UAB, el nou túnel de Montcada i Reixac, el desdoblament de l’R3, l’execució de nous aparcaments en estacions ferroviàries (park and ride) o el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac.

Autobusos interurbans

El PEMV preveu una millora en l’estructuració i la potenciació del model de xarxa del transport públic per carretera interurbà. La proposta integrada del Pla pretén millorar les connexions internes entre els àmbits del Vallès i les relacions amb l’entorn metropolità i Barcelona. Així, el Pla aposta per actuacions com la implantació de diversos corredors BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.

Xarxa viària

Pel que fa a la xarxa viària, l’ampliació de la capacitat de les vies d’altes prestacions com la C-58 (ja executades o en execució), la C-17 (algunes també en execució) i els enllaços del corredor AP-7/B-30, són algunes de les actuacions previstes, així com la millora de l’accessibilitat, connectivitat i capacitat d’altres punts que presenten congestió.

Mobilitat a peu i amb bicicleta

Per a millorar la quota modal de la bicicleta, el PEMV preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris, tot prioritzant els corredors amb més demanda, la construcció d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries i la millora de la permeabilitat d’infraestructures viàries. El Pla aprovat incorpora 30 quilòmetres més de vies pedalables i passa dels 120 quilòmetres nous previstos als 150. Malgrat que el Pla se centra a identificar les connexions interurbanes pedalables, també té en compte que aquests eixos tinguin continuïtat en la trama urbana.

Governança del Pla

D’altra banda, s’ha creat un Comissionat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la coordinació del PEMV. Aquest Comissionat, a més de fer l’avaluació del compliment i impuls de les propostes del Pla, gestionarà els informes de seguiment que, entre d’altres, inclouran una anàlisis específica de l’efecte COVID-19 sobre la mobilitat i sobre la proposta i previsió temporal del PEMV. Alhora, coordinarà els comitès de seguiment estratègic, tècnic i social, que es reuniran periòdicament amb l’objectiu que les administracions i agents implicats participin de manera activa en el seu procés d’avaluació i d’execució, i d’incorporació de millores.

Font: Cerdanyola al Dia

☑️ Viladrau i Andorra la Vella, noves Viles Florides. Bellaterra té uns 1.000 jardins privats molt cuidats i un espai públic verd com el que més.

☑️ Per què l’EMD de Bellaterra no proposa la candidatura del nostre poble, un dels més atractius de Catalunya

Detall de la Bellaterra florida||FOTO: BELLATERRA. CAT


Amb la incorporació d’aquestes localitats ja són 147 els municipis de Catalunya i Andorra que formen part de Viles Florides. Viladrau és el sisè municipi de la comarca d’Osona que se suma al moviment florit. Eminentment muntanyós i ble de boscos, bona part del terme municipal de Viladrau està integrat dins del Parc Natural del Montseny i disposa de paisatges espectaculars i racons de gran bellesa que han estat font d’inspiració de literats i poetes, i indret reconegut de bruixes, bandolers i dones d’aigua. Des del consistori es treballa per tenir un municipi en consonància amb l’entorn en què estan i consideren que una imatge cuidada és un factor a tenir en compte per millorar la qualitat de vida de veïns i visitants.

Flors de magnolia a un Jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Amb Andorra la Vella ja són quatre les parròquies d’Andorra que formen part de Viles Florides. Una parròquia, en paraules dels seus representants, sostenible, que fomenta la qualitat de vida, el passeig a peu i els hàbits saludables, i també engega accions per dissuadir els ciutadans d’utilitzar el cotxe. D’acord amb aquesta filosofia, l’adhesió a Viles Florides, referma la importància que es dona a l’enjardinament i potenciació dels espais verds.

☑️ Atenció veïnat si circuleu pels Carrers Casas i Amigo amb Pintor Opisso. De nit pot ser perillós.

☑️ Residents de la zona ho tenen denunciat, però l’EMD no ho valora com perillós, fins que una moto, bicicleta o cotxe – per l’allumenat nocturn débil- faci reventar rodes i provoqui una caiguda greu.

GALERIA DE FOTOS: ELENA CASES

☑️ Bellaterra. Cat ve denunciant que al nostre nomenclàtor només tenim el nom d’una dona (Mercè Rodoreda) i noms franquistes.

Placa del Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

L’aprovació inicial –amb els vots favorables de PSC, Junts, En Comú Podem i Ciutadans i les abstencions de PP, Guanyem i ERC- del Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola va ser la protagonista del ple municipal de febrer.

Quin és el Pla d’Habitage de Cerdanyola?

El treball de diagnosi constata que hi ha desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Es demana molt més lloguer (42,9%) del que s’ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s’ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s’opta per la compra, l’habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l’habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.

Pel que fa a l’accés al mercat lliure d’habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D’aquestes noves unitats familiars més de la meitat s’adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l’HPO més assequible (lloguer de règim especial). L’estudi identifica un parc d’habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).

“Cap moció per eliminar els noms franquistes del nomenclàtor de Bellaterra

Josep Maria Marcet, un dels noms franquistes al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Mocions aprovades al Ple de Cerdanyola

Van obtenir la llum verda del plenari la presentada per En Comú Podem per la incorporació del municipalisme en els òrgans de govern del pla d’actuació del Procicat per emergències associades a malasties transmissibles emergents amb potencial alt risc, la presentada per ERC i Guanyem per a la feminització del nomenclàtor a Cerdanyola, la d’ERC per manifestar la voluntat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola per a que el servei integral de l’aigua a Bellaterra (Turó de Sant Pau reb Aigües de Barcelona i la resta de Bellaterra Aigües de Sabadell) es presti mitjançant una empresa pública metropolitana i dues de Ciutadans per condemnar la violència al carrer i per l’adhesió de Cerdanyola a la xarxa de ciutats per la bicicleta.

Mocions no aprovades al Ple de Cerdanyola

Es va rebutjar una de suport a l’amnistia (presentada per Jxc, Erc i Guanyem de suport a l’amnistia), una d’En Comú Podem per demanar l’indult de Pablo Hasél i defensar la llibertat d’expressió i una altra de suport a Pablo Hasél (presentada per Junts, ERC i Guanyem).

Font: Cerdanyola al Dia, Cerdanyola

☑️ Passejant per l’Avinguda del Film tornem a veure el vell forat de la vorera sense reparar. S’ha denunciat varies vegades, però l’EMD no posa fil a l’agulla per evitar accidents de caigudes.

Forat perillós al mig de la vorera de l’Avinguda del Film |FOTO: ARXIU BELLATERRA

La arrossera catalana Nomen Foods acaba d’aprovar un pla per plantar-se a altres països d’Europa de la mà de la creixent demanda de la reconeguda varietat bomba.

La arrossera catalana Nomen Foods ha decidit internacionalitzar la seva marca i pretén expandir la comercialització dels seus productes per Europa durant els propers anys, amb França com a primera etapa.  Així ho van avançar ahir dimecres els responsables de la companyia, que, segons van explicar, fins ara només exportava a granel i a alguns països de l’àrea mediterrània.

«França serà el primer pas d’una internacionalització que en els propers anys arribarà a altres països d’Europa», va explicar la companyia en un comunicat, en el qual va voler ressaltar que «la sòlida trajectòria de l’empresa en els últims anys i una elevada capacitat  de producció en una de les plantes més modernes, són claus per a aquest nou pas ».

L’objectiu de Nomen Foods és consolidar la seva ensenya al continent, un pas «natural», ja que compta amb una fàbrica amb més capacitat de producció de la qual actualment necessita.

La arrossera -controlada a l’90% per la Cooperativa Arrossaires de Delta de l’Ebre, zona en la qual té garantit el proveïment amb 5.500 Ha- pretén ara «afrontar nous reptes», després de tancar 2020 amb una facturació de 29,8 milions d’ euros, un 6% menys que en 2019. Actualment, l’exportació a granel representa una setena part del seu volum total d’ingressos.

L’estratègia de vendre fora amb la seva marca Nomen s’emmarca dins de «la major valorització que la categoria d’arrossos té a diversos mercats centreeuropeus que fa a l’espanyol», segons va explicar el director d’exportació de Nommen Foods, Joan Balla.

D’acord amb els estudis i anàlisis dutes a terme per Nomen Foods, Joan Balla va apuntar a «un interès creixent pels productes vinculats a l’àmbit de la Mediterrània», precisament l’àrea geogràfica en la qual es produeix arròs a nivell europeu.  Més concretament, l’arròs bomba s’ha erigit com una varietat molt desitjada pels consumidors europeus.  Segons Juan Balla, de fet, és precisament «la creixent demanda de la varietat bomba per part dels xefs de tots els països europeus, una de les fortaleses de el pla exterior de Nomen Foods.  Un altre dels elements clau és l’aposta pel cultiu ecològic, amb una creixent demanda

Sota la marca Nomen, la companyia, amb 70 empleats en plantilla, ven també purés, sèmoles, farines, begudes d’arròs, pa ratllat i plats preparats.  A més, compta amb l’ensenya Bayo per al canal d’hostaleria.

Font: Diari de Tarragona

Al no disposar de supermercat a la vila, molts dels estudiants venen caminant durant uns deu minuts per comprar queviures a Bellaterra

Vila Universitària de la UAB |Google Maps

Segons informa avui el diari ARA, un brot de covid-19 afecta una quarantena d’estudiants de la Vila Universitària de la UAB. La universitat ha obert un expedient per aclarir l’origen dels contagis

Un brot de covid-19 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) suma per ara 24 estudiants contagiats i 20 més de pendents del resultat de la PCR. Segons han confirmat fonts de la universitat, el departament de Salut ha informat el centre universitari que s’ha detectat un brot de coronavirus a la Vila Universitària de la UAB, el complex residencial amb unes 2.000 places d’allotjament en pisos compartits per als estudiants del campus.

☑️ L’any 2009 BELLATERRA.CAT va iniciar l’activitat informativa “Sense ànim de lucre”

Internet representa el món obert, sense portes ni fronteres. Allà on les distàncies no existeixen i la territorialitat resulta secundària. El català és viu a Internet des dels seus principis, ja que els catalans no hem estat menys i des que allà per 1995 arribessin les primeres connexions domèstiques, hi som.

FOTO: Pixabay

Ara bé, encara no estaven aixecats els ponts per conformar una comunitat catalana a Internet que construís una identitat catalana digital.

És a dir, hi havia catalans a Internet, però Internet no estava en català. “La globalització és un gran error de l’espècie”, deia l’antropòleg Eudald Carbonell al primer Pod .cat, però també assegurava que “cal trencar la uniformitat i el pensament únic i assegurar la diversitat biològica i cultural”.

Pel que fa a les estadístiques del català a la xarxa, cal recuperar les dades publicades en aquest article: de les 10 pàgines web més visitades, cinc estan en català. Això és el present, arribar fins aquí no ha estat fàcil.

La identitat de la comunitat catalana a Internet s’ha anat construint a mesura que els mateixos usuaris i creadors anaven introduint l’ús del català a la xarxa. Sense un Softcatalà que aposta per la traducció del programari necessari per a la vida moderna, hagués estat més difícil aconseguir la normalitat. Sense una Viquipèdia que normalitza l’accés al coneixement lliure i en català, tampoc.

Si no es pogués escriure un text en un programa en català, si no fos possible navegar per la xarxa fent servir un navegador en català, el català no hauria assolit l’estatus d’idioma d’ús corrent a Internet.

L’eix vertebrador de la identitat catalana digital és la llengua

És amb el programari lliure on millor es nota la consolidació d’una identitat catalana digital. Tal com llegim a l’article La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català, de Katia Gorriz Oria, “el programari lliure contribueix a la creació d’espais en català a la xarxa, aspecte que incideix positivament en la salut i vitalitat de la llengua en el món digital. L’ampliació del ventall lingüístic que fomenta el programari lliure actua com un instrument d’inclusió i, fins a cert punt, de sensibilització envers les minories (…). El català uneix, doncs, els participants de la comunitat perquè esdevé sinònim de llibertat i obertura, principis que, alhora, caracteritzen el programari lliure”.

L’eix vertebrador de la identitat catalana digital és la llengua, el seu ús normalitzat i la seva defensa cultural. És per això que la tasca de la Fundació .cat, la casa dels catalanoparlants a Internet, amb més de 110.000 dominis .cat, resulta decisiva.

☑️ Després de molt de temps i denúncies públiques l’EMD ha reparat la banda reductora del Carrer Mestre Nicolau amb Josep Sentís. Esperem que es prengui nota i no calgui denunciar-ho tantes vegades.

☑️ Com és que el govern municipal no supervisa més sovint l’espai públic per detectar i reparar al día la deixadesa?

Reparada aquest febrer la banda reductora de velocitat del Carrer Mestre Nicolau|FOTO: BELLATERRA. CAT
Banda reductora de velocitat del Carrer Mestre Nicolau sense reparar durant anys |FOTO: ARXIU BELLATERRA. CAT