Feeds:
Entrades
Comentaris

La frase històrica de Victor Francos: ‘Si fos per mi, eliminaria l’EMD de Bellaterra en 5 minuts

Segons informa el Tot Cerdanyola, en Víctor Francos, 2n Tinent de l’alcaldia de Cerdanyola serà el regidor de relacions amb l’EMD de Bellaterra. L’anterior responsable va ser la bellaterrenca Laura Benseny, de la CUP.

Víctor Francos (a l’esquerra de la foto) i Guillem Nadal (a la dreta) vocal de l’EMD per Gent per Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Víctor Francos té 40 anys i és llicenciat en Dret, formació que l’ha portat a ser l’expert del grup municipal en els temes judicials. Francos és director del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) des de 2018 i portaveu i regidor del PSC a l’Ajuntament des del 2011.

De què es farà càrrec? A més de ser el 2n tinent d’alcaldia, Francos assumirà les regidories de Relacions amb l’EMD de Bellaterra, Secretaria, Serveis jurídics, Espai públic, Serveis urbans i Manteniment de proximitat.

“Entitats alerten que el Govern de la Generalitat vol obrir la porta a més privatitzacions”

Pere Aragonès és el creador de la polèmica Llei Aragonès|ELNACIONAL

Segons informa EFE i La Vanguardia, una trentena de representants d’entitats socials han denunciat un avantprojecte de llei del Govern que, afirmen, obre la porta a la privatització de serveis públics essencials com l’educació o la sanitat.

Després de reunir-se a la seu de la CUP, única força parlamentària que es proposa presentar una esmena a la totalitat a aquest text, portaveus de les diverses organitzacions presents -entre elles el sindicat educatiu USTEC, els sindicats CGT, COS i Intersindical-CSC, així com diverses AMPAs i la FaPaC- han atès els mitjans.

La presidenta de la Fapac, Belén Gascón, ha alertat que si aquesta llei tira endavant representarà “un abans i un després” per a molts serveis públics, que ara s’ofereixen “de manera directa” mentre que amb la nova legislació -assegura- podran ser externalitzats.

Ha negat així mateix que el redactat d’aquesta nova norma respongui a una directiva comunitària, tal com afirma que defensen la majoria de forces parlamentàries amb què ha parlat, que es escudarían així en aquest fet per no presentar esmenes a la totalitat i permetre la tramitació parlamentària.

Gascón ha explicat que la FaPaC s’ha reunit ja amb el grup parlamentari d’ERC, el de PSC-Units i el de la CUP, mentre que segueix pendent de concertar cites amb altres grups.

Lidia Gasull, al seu torn directora de la FaPaC, ha detallat que la nova norma permetria externalitzar serveis a preescolar, en educació especial o en serveis de tutories de centres públics, per exemple.

La parlamentària de la CUP Maria Sirvent, per la seva banda, ha definit aquest avantprojecte de llei com “un atac greu als serveis públics” que encoratjarà a noves privatitzacions i “consolidarà privatitzacions ja existents”, segons ella ara en uns llimbs legals.

“Volem la gestió 100% pública dels serveis”, ha afegit la diputada anticapitalista.

Les entitats reunides han assenyalat que mantindran altres trobades i amenacen amb convocar mobilitzacions si aquest projecte legislatiu, en tràmit parlamentari d’esmenes, segueix endavant tal com està plantejat.

Segons informa avui TV3, els tres partits independentistes sumen 748 alcaldies, mentre el PSC i els Andreu ha estat escollit president de Bellaterra, amb majoria absoluta, també el seu partit Gent per Bellaterra amb 5 vocals, ERCcomuns perden representació però continuen governant en les ciutats més poblades

La constitució dels ajuntaments ha permès veure pactes i canvis històrics en molts governs municipals del país. En nombrosos casos, qui ha acabat sent alcalde no és la força més votada. I això també ha fet variar el nombre d’alcaldies d’un partit o un altre.

Junts per Catalunya, tot i la forta davallada del 26M, continua sent la força amb més alcaldies. En té unes 370, i en perd una seixantena respecte al 2015.

Molt a prop queda Esquerra Republicana, la formació que més creix, ja que guanya 100 alcaldies i n’aconsegueix un total de 359.

En tercer lloc se situa el PSC, amb 89 alcaldes i una baixada de trenta. Els socialistes concentren part dels seus alcaldes a l’àrea metropolitana, governant a les ciutats més poblades com l’Hospitalet de Llobregat -segona ciutat més poblada- , Badalona -quarta-, Sabadell -cinquena-, Mataró -vuitena- i Santa Coloma de Gramenet -novena-.

La CUP obté 19 alcaldies, i en suma tres respecte al 2015.

Els comuns aconsegueixen una quinzena d’alcaldies, una xifra similar a la de 2015 i continuaran governant a la capital, Barcelona.

El PP només té una alcaldia, la de Pontons, igual que el 2015, tot i haver guanyat a tres municipis més.

I per últim, Ciutadans, igual que el 2015, no n’aconsegueix cap.

Els alcaldes més representatius

Un dels municipis que han experimentat un tomb històric és Lleida. Després de 40 anys de victòries del PSC, Fèlix Larrosa ha passat la vara a Miquel Pueyo, d’Esquerra Republicana.

Manresa tindrà per primera vegada una alcaldia compartida. Valentí Junyent, de Junts per Catalunya, ha estat reelegit alcalde, però només per un any. Després el substituirà Marc Aloy, d’Esquerra Republicana.

A Terrassa, Jordi Ballart recupera el govern amb una candidatura independent, Tot per Terrassa. Va renunciar al càrrec el 2017 i va abandonar el PSC en protesta pel 155. Ballart ha acabat amb 40 anys de socialisme a Terrassa.

Junts per Catalunya manté l’alcaldia de Girona, amb Marta Madrenas, que governarà en minoria.

El PSC perd Tarragona, després de 12 anys de govern de Josep Fèlix Ballesteros. Els comuns han donat l’alcaldia a Pau Ricomà, d’Esquerra Republicana.

A Sant Cugat del Vallès, després de 32 anys de governs convergents, ha assumit l’alcaldia Esquerra Republicana. Carmela Fortuny ha passat la vara a Mireia Ingla.

Ramon Andreu president de l’EMD de Bellaterra, acompanyat de Carlos Cordón, nou batlle de Cerdanyola, i 7 dels 8 vocals del Ple de Veïns |BELLATERRA.CAT

Ramon Andreu Atik, escollit per tercera vegada (2010,2015 i 2019), president de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

A Bellaterra, Ramon Andreu Atik, ha estat escollit president de Bellaterra, amb la confiança majoritaria de les veïnes i veïns . També el seu partit Gent per Bellaterra, escollits amb 5 vocals, ERC amb 2 vocals, i Convergents amb 1 Vocal. Cal recordar que Ramon Andreu és president de Bellaterra des de la creació de l’EMD, l’any 2010, la segona més gran de Catalunya, després de la de Valldoreix.

La sorpresa la donava Badalona. El socialista Álex Pastor, que va governar després d’una moció de censura contra Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, es manté a l’alcaldia gràcies al suport de Dolors Sabater. Un suport per evitar l’entrada de García Albiol.

Finalment, Barcelona continua en mans d’Ada Colau, gràcies als vots del PSC i el partit de Manuel Valls.

Bellaterra.Cat comparteix amb totes les veïnes i veïns el vídeo gravat ahir en directe al Centre Cívic, amb ocasió de la constitució del Ple de Veïns de Bellaterra, 15 de juny de 2019, presentat per Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra, i amb l’assistència de Carlos Cordón, nou batlle de Cerdanyola del Vallès.

[Vídeo] Ple Veins|BELLATERRA.CAT

La nova Junta de Veïns de Belaterra ha quedat formalment constituïda amb la següent composició:

PRESIDENT: Ramon Andreu

5 VOCALS GENT PER BELLATERRA :

Chus Cornellana

Guillem Nadal

Tensi Torrecilla

Ramon Sans

Remei Barceló

2 VOCALS PER ERC BELLATERRA:

Quim Oltra

Laura Batalla

1 VOCAL PER CONVERGENTS

Jordi Macarulla

“ELS IAIO FLAUTES INDEPES”

Representació de la Plataforma Pensionistes Sant Cugat|AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Per Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions.

No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’indepes som gent gran.

Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.
Som gent d’entra 60 i 70 anys. (No només, clar!)
Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO.

Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat.

Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada.

Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de’n Clavé.

Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.
“Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.
HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!”

NOTA: Sempre m’havia pensat que era un barbarisme, però no! L’expressió “endavant les atxes” és ben catalana i està relacionada amb l’època de les processons de Setmana Santa. Una atxa és un ciri gran i gruixut. Deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (“torxa”). Encara que siguin paraules homònimes, la “hacha” castellana, que equival a la nostra “destral”, deriva d’una paraula francesa. La nostra “destral”, en canvi, fa referència al fet que aquest instrument era més manejable i, a diferència d’altres que requerien l’ús d’ambdues mans, només en necessitava una, en concret la dreta (dextera, en llatí).
Antigament les atxes es portaven a l’inici de les comitives funeràries. A la veu de “endavant les atxes” s’engegava o reprenia la marxa dels participants en aquestes comitives en direcció al cementeri. Avui l’expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. Així doncs, haurem d’estar pendents d’escoltar-la a la processó d’avui Divendres Sant. I, si no, igualment, “endavant les atxes”. Quantes coses s’aprenen per Setmana Santa! Qui ho hauria de dir!

Segons ens acaba d’informar la bellaterrenca Tensi Torrecilla, ha d’observat que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha renovat amb llums leds, tots els fanals de l’estació de Bellaterra(1932), però conservant el mateix model antic.

Estació de Bellaterra dels FGC |TENSI TORRECILLA