BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 7 de marc de 2026

«Imagina’t que tens el menú del dia, però a les tres de la tarda és quan més afluència tens. Potser les taules que se senten a dinar a les 13.00 hores, en comptes de 20 euros, ho poses a 15»

EFE Celia Arcos✍️Als hotels, avions i trens és habitual: preus que canvien depenent de l’oferta i la demanda, del dia de la setmana en què es compri, si és festiu i de les cerques ‘online’;  la restauració aboca als preus dinàmics amb precaució.

No és nou, perquè l’anomenada «hora feliç» o l’oferta de l’esmorzar ja són exemples de cartes (o preus) dinàmiques als bars;  aquest model de gestió pot servir per millorar la rendibilitat als locals de restauració, tocada pels costos.
Encara que les cartes dinàmiques als bars encara no són quotidianes, sí que es poden trobar amb altres noms, es tracta, per exemple, de l’anomenada «hora feliç» en còctels, o el «combo» de «cafè amb torrada o esmorzar», totes dues ofertes limitades a un període de temps de consum concret.

Millorar la rendibilitat

Tota la qüestió de si establir o no preus i cartes dinàmiques parteix de la necessitat del sector per augmentar la rendibilitat dels negocis, que n’ha anotat una pèrdua del 0,9 % el 2025 en un context marcat per la incertesa i l’alça dels costos.

Segons l’indicador de confiança hostalera de la patronal corresponent al tancament de l’any passat, el 23,1% dels empresaris enquestats van percebre una valoració favorable del seu negoci, mentre que més de la meitat (51%) considera que la situació va empitjorar.

Els preus o les cartes dinàmiques poden ser «una eina» del sector turístic per fer els negocis més rendibles, ha anotat a Efeagro el president de la patronal Hostaleria d’Espanya, José Luis Álvarez.
«Si t’has de prendre cada dia una canya i està a 2 euros i demà, perquè hi ha molta afluència de públic, la poses a 2,50 això portaria un desajust emocional», ha reconegut.

Per això, a la restauració «no es tracta de pujar els preus», sinó d’adaptar les cartes a les pròpies necessitats del negoci.
Per exemple, podria suposar pujar el preu del servei en una taula situada davant del mar, al costat d’una finestra: «Aquesta taula és com un seient d’un avió», ha comentat, on varia el preu depenent del lloc.

Hi ha plats que no són tan rendibles, però sempre són a la carta, ha explicat, així, les cartes dinàmiques ajudarien a suprimir en un moment determinat aquesta oferta amb un cost més elevat per al negoci, però «atractius» de cara als consumidors.

L’hostaleria preveu un bon 2026 malgrat l’impacte dels costos salarials i l’absentisme

«Imagina’t que tens el menú del dia, però a les tres de la tarda és quan més afluència tens.  Potser les taules que se senten a dinar a les 13.00 hores, en comptes de 20 euros, ho poses a 15», ha proposat Álvarez per guanyar així més rotació i afluència.

Tot i això, a la pràctica caldria una inversió en tecnologia que permetés tenir les cartes en format digital per poder fer els canvis de forma automàtica, ha precisat.

De la teoria a la pràctica

Molts hostalers veuen amb bons ulls aquesta pràctica;  és el cas del xef i copropietari de Maleducat i Casa Fiero (Barcelona), Víctor Ródenas, que ha reconegut la seva eficiència en altres sectors, encara que «al no ser una pràctica habitual» el client es podria mantenir «reticent» en un primer moment.
N’hi ha d’altres que consideren que encara que aquest model «té un fons de justícia», es tracta d’un sistema «per a un públic més d’elit, que omple restaurants cada dia i els ho vaig poder permetre», ha explicat el xef dels restaurants Besta i Batea (Barcelona), Manu Nuñez.
«Penso que més que preus dinàmics, s’hauria de parlar d’uns consums mínims per dia que a l’hostaler li permeti estar sempre sobre els costos, acompanyat d’una oferta interessant», ha proposat, per part seva, el soci del restaurant Alegal (València), Álex Valmaña.

Font: EFE

Bellaterra, 6 de marc de 2026

Bellaterra té noms més atractius, com per exemple, Restaurant El Somni del Boig

“La cadena de restauració ” La Màfia se sienta a la mesa” estudia recórrer la sentència de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), que dóna la raó a l’Ambaixada d’Itàlia a Espanya en la petició de nul·litat de la marca. La resolució ha estimat la demanda perquè, entre altres coses, “reprodueix de manera directa el nom d’una organització criminal real”.

La cadena de restaurants La Mafia se sienta a la mesa haurà de buscar-se un nou nom després de la decisió de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OPEM) d’anul·lar la marca després de considerar que va en contra de l’ordre públic i “els bons costums” per al·ludir al grup criminal d’origen italià. 

El diari Expansió avançava aquest dijous la decisió de l’OPEM, vuit anys després que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) instés Espanya a declarar la nul·litat de la marca per al·ludir a aquesta organització criminal, contrària als valors de la UE.

El 2018, el tribunal europeu ja va dictar una sentència contra la cadena saragossana després de les reclamacions històriques de les autoritats italianes, que argumentaven que el nom de la marca, activa des de l’any 2000, causava un dany reputacional contra la imatge del país i de la seva cultura gastronòmica. 

Tot i la sentència europea, La Mafia se sienta a la mesa ha continuat amb la seva activitat a Espanya, fins al punt de patrocinar l’equip de bàsquet de la ciutat, Casademont Zaragoza, provocant una nova queixa de l’ambaixador italià a Espanya.

Després de fer-se pública, l’empresa ha comunicat la seva decisió de recórrer l’anul·lació de la marca i ha sostingut que ha estat registrada i renovada “en diferents ocasions per la mateixa OEPM al llarg de més de dos dècades”.

Tot i això, l’empresa admet que fa “més d’un any que analitza la situació, incloent-hi la possible definició d’un nou nom que permeti reforçar el seu posicionament a llarg termini”, si bé de moment els seus restaurants continuaran operant amb normalitat fins que se’n resolgui el recurs.

Font: Público, EFE,

Bellaterra, 4 de març de 2026

“Martina Puigvert treballa a Les Cols amb les seves germanes —Clara al capdavant de la sala i la sumilleria, i Carlota, en pastisseria— mentre ella i la seva mare lideren la proposta culinària i el pare assumeix tota la gestió”. 

Martina Puigvert (31 anys), Les Cols Cuina de paisatge en família

Martina Puigvert va créixer dins de Les Cols, el projecte que va iniciar la seva mare, Fina Puigdevall, i que avui comparteixen els cinc membres de la família.  La seva incorporació a l’ofici va arribar de manera natural: “Vaig decidir estudiar el Grau en Gastronomia i Arts Culinàries al Basc Culinary Center” i allà em vaig adonar que era al que em volia dedicar”, recorda.

Després de la formació, va ampliar horitzons amb experiències internacionals —un any a Nova York i sis mesos al restaurant Gustu, a Bolívia— que li van permetre observar altres cultures gastronòmiques i entendre la cuina com una eina social i territorial.  Tot i això, “en acabar vaig tenir claríssim que volia tornar al restaurant”, declara.

A Les Cols treballa amb les seves germanes —Clara al capdavant de la sala i la sumilleria, i Carlota, en pastisseria— mentre ella i la seva mare lideren la proposta culinària i el pare assumeix tota la gestió.  La convivència és fonamental: “hem aportat una visió més fresca, un diàleg entre diferents generacions, entre experiència i tècniques, per fer evolucionar el projecte”, explica la Martina.

Aquest treball en comú es tradueix en una cuina que cerca interpretar el territori a través del producte de temporada, una relació estreta amb proveïdors locals i una lectura constant del paisatge de la Garrotxa.

LES COLS
Carretera de la Canya, 106,
(17800 Olot, Girona)
☎️ 972269209

Font: Les Cols, Guia Michelin

Bellaterra, 2 de febrer de 2026

“Tony’s Chocolonely és una empresa holandesa fundada l’any 2005 que produeix i ven xocolata. L’empresa es caracteritza pel seu disseny gràfic vistós, la gamma de sabors poc convencional dels seus productes i, sobretot, per la seva lluita contra l’explotació i l’esclavitud. El 2018, la quota de mercat de la companyia als Països Baixos va ser del 18 per cent, el que la converteix en un dels fabricants de xocolata més grans del país“.

Tony’s Chocolonely és una empresa holandesa fundada l’any 2005 que produeix i ven xocolata. L’empresa es caracteritza pel seu disseny gràfic vistós, la gamma de sabors poc convencional dels seus productes i, sobretot, per la seva lluita contra l’explotació i l’esclavitud. El 2018, la quota de mercat de la companyia als Països Baixos va ser del 18 per cent, el que la converteix en un dels fabricants de xocolata més grans del país

Història

L’any 2003, després de descobrir que la majoria de la xocolata produïda en aquell moment tenia vincles amb l’explotació humana, el productor de televisió i periodista neerlandès Teun van de Keuken va començar a produir programes sobre els horrors de la indústria comercial del cacau al seu programa Keuringsdienst van Waarde. A més, va presentar una sol·licitud per ser processat per haver adquirit conscientment un producte fabricat il·legalment, cosa que els fiscals es van negar a fer.

Després de tres anys d’intents infructuosos de canviar la indústria mitjançant la investigació periodística, Van de Keuken va decidir començar a produir ell mateix rajoles de xocolata. La marca es va anomenar “Tony’s Chocolonely” amb “Tony” (= Teun) i “Chocolonely” en referència al fet que se sentia com si fos l’única persona de la indústria que estava interessada a erradicar l’esclavitud. Van de Keuken va vendre 20.000 rajoles en dos dies.

El 2007, després que Tony’s fos demandat per un importador neerlandès de bombons suïssos, un tribunal d’Amsterdam va dictaminar que hi havia proves suficients que els productes de Tony es fabricaven sense treball esclau. El mateix any, l’Autoritat holandesa de mitjans (Comissariaat voor de Media) va trobar que l’excessiva publicitat que Tony’s Chocolonely va rebre en set episodis de Keuringsdienst van Waarde havia generat “més guanys del normal” per a l’empresa, i va multar l’emissora del programa amb 20.000 EUR.
Quan l’any 2010 es va afegir una rajola de xocolata amb llet amb avellanes al catàleg, el programa de televisió neerlandès Een Vandaag va informar que nens de 9 anys participaven habitualment a la collita d’avellanes a Turquia, d’on provenien les de Tony’s. L’empresa va respondre immediatament, canviant a un proveïdor local d’avellanes dels Països Baixos. El mateix any, la quota de mercat de la marca va superar el 4,5 per cent als Països Baixos.

El 2011, Henk Jan Beltman es va convertir en accionista majoritari i va traslladar l’empresa a una nova ubicació prop de Westergasfabriek.

La massa de cacau de Tony és totalment traçable des del 2013, i la seva mantega de cacau ho és des del 2016.
Amb la producció en constant augment, la companyia va decidir el 2015 expandir el seu negoci als Estats Units, obrint la seva primera oficina internacional a Portland, Oregon. El 2020 van tancar l’oficina de Portland per traslladar-la a la seva seu actual dels Estats Units a la ciutat de Nova York.

A finals de 2018, a més del seu país d’origen, els Països Baixos, Tony’s Chocolonely també estava a la venda a Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Suècia i els Estats Units. Als Països Baixos la seva quota de mercat va ser del 19% el 2018, amb la qual cosa va superar les multinacionals Verkade, Mars i Nestlé.
El 2019, Tony’s va llançar les seves barres de xocolata al Regne Unit, i Sainsbury’s, Waitrose, Ocado, Mega Image i Whole Foods van ser algunes de les primeres botigues a emmagatzemar els seus productes. El mateix 2019 es va començar a distribuir a Catalunya en pocs punts de distribució per sondejar el mercat.
La rajola de xocolata es va posar a disposició a Irlanda a partir del 2019 amb una capacitat limitada. El 2020 s’ha fet més àmpliament disponible a les principals botigues d’alimentació com SuperValu.

A partir del 2022 va ser més àmpliament distribuïda a Catalunya, en cadenes Casa Ametller o Carrefour.

El 2021, la companyia va tenir un contratemps després que l’organització nord-americana Slave Free Chocolate retirés Tony’s de la seva llista d’empreses de xocolata ètiques. Tot i que no hi va haver casos confirmats de treball infantil dins de la cadena de subministrament de Tony’s, la seva col·laboració amb un altre fabricant de xocolata, Barry Callebaut, va donar lloc a l’eliminació de Tony de la llista a causa de problemes de treball infantil dins de la cadena de subministrament de Barry Callebaut.

El febrer de 2024, Tony’s havia llançat quatre nous embolcalls temporals a Alemanya i Àustria inspirats en marques famoses de xocolata, inclosa Milka, com a campanya publicitària i per conscienciar sobre l’ús del treball infantil per part dels principals proveïdors de la indústria del cacau. Després de ser demandada pel fabricant de Milka Mondelez International, se li va prohibir vendre xocolata “utilitzant el color” corporatiu de Milka a Alemanya.