Feeds:
Entrades
Comentaris

Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps, i el seu nom està present al nomenclàtor de Bellaterra, però la seva placa inexistent per la deixadesa de les administracions públiques. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Retrat d’Amadeu Vives. Autor|Arxiu fotogràfic de l’Orfeó Català

Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps. Va néixer el 18 de novembre de 1871. Des de ben jove, als 13 anys, Amadeu Vives va establir amistat amb Lluís Millet, vincle que els portà a la decisió de crear l’Orfeó Català amb la finalitat de fomentar la música catalana i de recuperar la música de grans mestres universals. L’any 1894 Amadeu Vives va deixar la direcció de l’entitat, que va compartir amb Millet, i va renunciar a tots els càrrecs que hi ocupava esdevenint soci protector. Tot i aquesta renúncia, l’amistat entre Millet i Vives, i la relació amb l’entitat, van continuar sent cordials al llarg de la seva vida.

L’entusiasme que envoltà la trajectòria artística d’Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva carrera, primer a Catalunya i després a Madrid. L’afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l’instrument i el mitjà d’expressió dels costums i l’essència d’un poble que, segons ell, era en el que s’havia d’inspirar tota obra musical.

Pel que fa al seu llegat compositiu, hi coexisteixen dos elements importants: d’una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l’Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L’Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D’altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d’escriptors com Góngora i Quevedo.

De tota aquesta intensa vida productiva, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català en conserva fragments originals de gran valor que permeten conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.

Podeu consultar aquí l’exposició virtual “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit” que el 2015 va dedicar-li el CEDOC.

Podeu llegir aquí l’article publicat al CEDOC per reivindicar la figura d’aquest gran compositor amb motiu de l’efemèride.

C1: Carrer Amadeu Vives al nomenclàtor de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: RMC, Orfeó Català,

La mítica obra de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa, representaria un paisatge català. Fins ara, molts especialistes coincidien que el segon pla del quadre era un lloc imaginari. Tanmateix, alguns amants de l’art, en particular José Civil Borque, creuen que el paisatge evoca Montserrat de Catalunya

La Gioconda o Mona Lisa (1503-1506) és una pintura sobre fusta de pollancre de Leonardo da Vinci

CAMELIA BALISTROU|Sovint descrita com la pintura més famosa del món, La Mona Lisa continua alimentant teories. De fet, més de 500 anys després de la seva creació, l’obra de Leonardo da Vinci encara suscita moltes controvèrsies, en particular sobre la identitat de Mona Lisa. Qui era ella per a l’il·lustre pintor? És realment aquest el retrat de Lisa Gherardini, dona del mercader Francesco del Giocondo? El misteri resta.

Al mateix temps, especialistes i amants de l’art es pregunten per la ubicació del paisatge pintat al quadre. Oficialment, encara es desconeixen els antecedents de l’obra. Tanmateix, el català José Luis Espejo situa, en el seu llibre titulat “  Leonardo los años perdidos  ” (Leonardo, els anys perduts, 2008),  el paisatge de l’obra a Montserrat. José Civil Borque també va dur a terme una investigació durant 8 anys, durant la qual la seva troballa corrobora la d’Espejo. Entrevistat per Equinox, Civil Borque va compartir les seves teories i la seva investigació sobre la ubicació catalana del quadre.

Superposicions de paisatge

Segons el català, el fons de la Mona Lisa és un muntatge de quatre vistes de la muntanya de Montserrat reunides per elements comuns. A la part esquerra de la tela hi hauria dos llocs diferents (vegeu fotos a continuació). A la part alta, hi ha un monestir on desemboca el riu Llobregat per sota. A la part baixa, podem observar un camí que porta a un massís.

Segons Civil Borque, el vincle entre els dos paisatges s’estableix amb un element comú: el blau del cel i el blau del riu. En efecte, hi hauria una continuïtat entre el color del cel del paisatge de la part baixa i el color del riu a la part alta.

Montserrat a la Mona Lisa segons José Civil Borque

Un altre element que suggereix la superposició de quatre paisatges: la perspectiva. “  Quan observem amb atenció la muntanya de la part inferior esquerra del retrat així com el riu i els arbres situats a la part superior esquerra del quadre, observem que hi ha diferents línies d’horitzó”, explica José Civil Borque. “Com és possible que els arbres més allunyats que la muntanya en primer pla semblin més alts que aquesta última?” es pregunta a si mateix. En total, l’amant de l’art ha comptat quatre línies d’horitzó a la pintura que demostrarien el collage de quatre llocs diferents.

La Mona Lisa: el pont seria català?

Si observeu bé el quadre del pintor italià, també podeu veure un pont d’arc de mig punt. Segons la teoria d’Espejo, l’edifici de la dreta de la Mona Lisa també es troba a Montserrat. Seria el pont de Monistrol. Tanmateix, l’historiador català, Albert Fortuny , es basa més en el pont de Castellbell. José Civil Borque més aviat dóna el seu vistiplau a la teoria de la primera. Efectivament, intrigat per aquestes dues hipòtesis, el català confia haver anat directament als llocs esmentats durant la seva investigació. “Al meu entendre, sí que és el Pont de Monistrol”, diu.

Els dos investigadors van subratllar la sorprenent semblança amb el pont del poble de Monistrol de Montserrat així com diversos elements topogràfics. Entre ells, Civil Borque evoca lògicament els arcs de la construcció però també l’apèndix rocós (encerclat en taronja a les fotos de sota) així com les corbes dels vessants esquerra (ressaltats en vermell a les imatges) i dreta (en groc). de Montserrat.

Montserrat segons José Civil Borque

A dia d’avui, aquestes teories no s’han verificat i els especialistes que afirmen que el paisatge seria imaginari encara estan en augment. Per tant, el misteri sobre la ubicació roman intacte, però una cosa és certa, la Mona Lisa no ha acabat de parlar d’ella.?

Font: https://www.equinoxmagazine.fr

La decisió porta polèmica en un dels països amb més consum de carn d’Europa

Rasmus Kofoed al seu restaurant, el Geranium|ASGER LADEFOGED

“Un porc deliciós que es desfà a la boca”, es pot llegir a Blog4foodies, un dels blogs dels amants de la gastronomia, sobre el plat “Llonza de porc amb all en escabetx, pi i fulles de groselles negres” del restaurant Geranium de Copenhaguen, un tres estrelles Michelin i el segon millor del món de la guia dels 50 Best. Però atenció, perquè a partir del gener qui es pugui permetre el luxe de sopar al Geranium, uns 380 euros cada menú amb beguda no inclosa, ja no hi trobarà cap plat que contingui carn. El seu xef, Rasmus Kofoed, ha anunciat a través d’un post a Instagram que aparta aquest aliment dels seus plats perquè ell fa cinc anys que no menja carn i “deixar d’utilitzar-la sembla la decisió més lògica”. Kofoed diu que ara té el repte de preparar noves creacions amb marisc i “amb vegetals orgànics i biodinàmics de granges locals”. 

Amb aquest canvi, que per a molts no és radical perquè el xef ja havia anat reduint progressivament la carn de la carta, sí que ho és a Dinamarca, on la carn i sobretot la indústria porcina tenen una llarga tradició i un pes econòmic rellevant. Es calcula que els danesos mengen de mitjana uns 700 g de carn a la setmana i, tot i que en els últims anys s’ha reduït, continua sent un dels més elevats d’Europa. A més, un estudi de la Universitat de Copenhagen en què han participat una desena de països europeus, entre els quals Espanya, detalla que els danesos són els consumidors amb la percepció que han reduït menys el consum de carn. I, curiosament, un 67% dels consultats té la intenció de seguir-ne menjant igual o fins i tot més.

En un país de més de 6 milions d’habitants, cada any es crien prop de 28 milions de porcs

L’explicació d’aquestes dades, segons el professor de ciències del consum alimentari de la Universitat de Copenhagen, Armando Pérez Cueto, és que els danesos encara no conceben el consum de carn com “un problema per a la salut i per al medi ambient, i els falta més informació”. Pérez Cueto celebra la decisió del restaurant Geranium perquè “ja era hora que a Dinamarca algú es posés la samarreta per al consum de productes vegetals”, i va més enllà quan argumenta que el país nòrdic “ha centrat la preocupació pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic en les turbines eòliques, les plaques solars i els cotxes elèctrics i no en explicar que la carn perjudica el medi ambient i la salut”.

Menjar «clima ‘friendly’»

Aquest any, però, el govern danès, a través del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha emès una guia de recomanacions alimentàries amb consells per menjar saludable i, per primera vegada, ha integrat el concepte de menjar més “clima friendly”, és a dir, més a favor del clima. La principal novetat és que aconsella menjar menys carn i apostar més pels llegums i el peix. Per a Pérez Cueto, aquesta guia ”és un primer pas”, però es fa difícil pensar en aquests termes si es mira el pes econòmic que té la indústria càrnia, i en concret la porcina, en aquest país nòrdic que no arriba als 6 milions d’habitants.

Dinamarca té, segons el Consell d’Agricultura i Alimentació, unes 3.500 granges de porcs i cada any produeix 28 milions de porcs –quatre vegades més la població que viu a Dinamarca–, dels quals dedica el 90% a exportació. La majoria d’aquesta producció la concentra Danish Crown, la multinacional danesa de processament de carn de porc més gran d’Europa, que dona feina a uns 26.000 treballadors. La companyia és conscient del moment actual i a la pàgina web sorprèn llegir-hi “O deixem de menjar carn o trobem un camí sostenible”. Tota la web de l’empresa està dedicada a explicar quin és el pla per aconseguir el camí sostenible i detalla les accions a tota la cadena: començant a la granja amb l’alimentació dels porcs i el benestar animal, passant pel transport i la producció de la carn i acabant en el consumidor amb les safates de plàstic.

El repte que té per davant la companyia és molt gran perquè cada dia apareixen més veus que aposten per deixar de banda la carn. Un nou exemple és el festival de música que se celebra cada any a la ciutat danesa d’Aarhus, el Northside, que ha anunciat que el menjar que hi haurà al recinte només serà d’origen vegetal i 100% orgànic. Alguns dels que ja havien comprat les entrades han fet campanya a les xarxes socials en contra la decisió que no s’hi pugui menjar les tradicionals salsitxes o hamburgueses i reclamen que els tornin els diners de l’entrada. Però els organitzadors han dit que no ho faran i que aposten per fer “un viatge cap a les experiències gastronòmiques del futur”.

I només el futur ens dirà si tot i ser 100% vegetal el festival mantindrà els assistents, si el restaurant Geranium sense carn a la carta mantindrà les estrelles Michelin i si l’empresa processadora de carn de porc mantindrà el ritme de vendes.

Font: Arabalears

La variant Omicron no son bones noticies, però no és clar que tingui potencial per despaçar la Delta, ni que sigui més resistent. Si fós més resistent podría generar una nova onada, però és poc probable que causi gran mortalitat perquè ja tenim tots certa protecció.

Oriol Mitjà i Villar (Barcelona, 23 juny 1980) és metge investigador català|CEDIDA

Calma tensa, però Beta i Mu també eren amenaçants, i van resultar ser falses alarmes. Ara a diferència del Feb 2020, podem detectar la nova variant (amb PCR), podem fer control de fronteres, podem modificar les vacunes…i caram!! podem ajudar als pobres a vacunar-se.

En plena 6a onada ja podem veure que l’increment de noves infeccions de moment no es tradueix en un col.lapse dels hospitals. I penso que la ocupació de llits és improbable que superi el 30-50% les properes setmanes… per tant ens apropem a l’objectiu de gripaditzar la COVID-19.

Oriol Mitjà i Villar (London School of Hygiene and Tropicalés), és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Entre 2010 i 2020, va desenvolupar des del centre mèdic de Lihir recerca sobre el diagnòstic i tractament de malalties infeccioses com el pian.

Font: Oriol Mitjà

Fins al 12 de desembre es pot gaudir de l’exposició sobre el millor fotoperiodisme del món de l’últim any

“La primera abraçada”, la millor fotografia del World Press Photo 2021 / Mads Nissen

Sense sortir de casa, sense fer cues, sense comprar entrada… i sense dur mascareta! El World Press Photo (WPP) 2021, on s’exposen les millors fotografies de tot el món de l’últim any, se celebra aquests dies i fins al 12 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), però permet als amants d’aquest art gaudir-ne també sense fer ni una sola passa.

A través de la plataforma de cine i sèries en línia Filmin es pot fer una visita per l’exposició. A més, aquesta forma de veure les millors fotografies del món de l’últim any va acompanyada dels comentaris d’una guia, que explica detalls i curiositats sobre els autors i les fotografies que han capturat. Instantànies com La primera abraçada, on es pot veure com la infermera Adriana Silva da Costa s’abraça a Rosa Luzia Lunardi, una dona de 85 anys, a la residència de gent gran Viva Bem, a la ciutat de São Paulo al Brasil. L’únic que les separa és un tros de plàstic. Es tracta d’una instantània del 5 d’agost que reflecteix tota la cruesa de la pandèmia del coronavirus. Està feta pel danès Mads Nissen i ha estat reconeguda com la millor fotografia de l’edició d’enguany.

Per gaudir del WPP cal ser subscriptor de Filmin. Per als que no ho siguin, aquest és el moment ideal per fer-se’n, ja que hi ha disponible una oferta per la qual pagant 60 euros es pot gaudir durant un any de cinema i sèries de prestigi internacional. Normalment la quota és de 84 euros. Per tant, qui vulgui gaudir d’aquesta exposició des de l’habitació de casa seva, sense haver de desplaçar-se fins al barri del Raval, on es troba el CCCB, ho té fàcil i a més s’estalvia 24 euros. Un altre avantatge: un cop vista l’exposició es pot seguir amb una sèrie o una pel·lícula sense perdre ni un sol segons i amb l’únic esforç d’un clic.

Font: TotBCN

L’autora de ‘Las edades de Lulú’ va anunciar a l’octubre que patia càncer

“La madre de Frankenstein” és la seva última novel·la, publicada per Tusquets l’any 2020.

Almudena Grandes en una imatge del 2018|JUANMA RAMOS

L’escriptora Almudena Grandes Hernández ha mort aquest dissabte als 61 a causa d’un càncer.

L’autora de Las edades de Lulú, Malena es un nombre de tango o El corazón helado, va anunciar a l’octubre passat a través d’un article d’opinió en el diari El país que fa un any li havien trobat un tumor maligne en una visita rutinària.

Després d’estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. També va fer algun paper en el cinema (1982: A contratiempo, d’Óscar Ladoire).

La Madre de Frankenstein d’Almudena Grandes a un jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bogas Luna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.

La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel·lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000.

Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant segle XXamb tècniques realistes i introspecció psicològica la vida quotidiana de personatges d’aquesta època

El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barceló i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes.

La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero, va ser protagonitzada per José Luis García Pérez, Cuca Escribano i Roberto Enríquez.

El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle xx. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid.

El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la. Protagonitzada per Cuca Escribano, Montse Germán, María Bouzas i Rosa Vilas, va ser dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora.

La seva novel·la Inés y la alegría (2010), -amb la qual s’inicia la sèrie Episodios de una guerra interminable-, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, ha estat qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”.

Almudena Grandes és columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. S’ha significat sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.

Font: Wikipèdia, El Punt Avui

Aragonès anuncia una inversió de 4,5 milions d’euros per a retirar l’amiant de Badia del Vallès

Un dels 200 edificis residencials de Badia del Vallès|CEDIDA

Després d’anys de lluita veïnal, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat avui una inversió de 4,5 milions d’euros per a eliminar l’amiant dels dos-cents edificis residencials, pel cap baix, del municipi de Badia del Vallès, al Vallès Occidental. Així ho ha avançat en la seva visita al municipi, els més afectat del país per la presència d’amiant en els seus edificis. Els veïns fa dècades que denuncien l’alta perillositat que suposa l’amiant per a la població.

Aragonès ha assegurat que aquesta inversió permetrà d’eliminar la problemàtica de la presència d’aquest material nociu per a la salut, la degradació de la qual afecta directament als habitatges i a la qualitat de vida dels veïns del municipi. Acompanyat de la consellera d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació, Teresa Jordà, i de l’alcaldessa de Badia, Eva Menor, el president ha assenyalat que aquesta actuació excepcional s’emmarca en una voluntat de fer de Catalunya un país lliure d’amiant.

“La lluita veïnal ho ha fet possible”

L’alcaldessa, del PSC, Eva Menor, ha celebrat aquest “dia històric” per a Badia del Vallès. També ha agraït el compromís del govern i ha destacat la lluita veïnal que ha fet possible anar transformant la ciutat i resoldre la problemàtica de l’amiant.

Els recursos es canalitzaran com a subvenció a l’ajuntament, que ara haurà d’engegar els processos de licitació, amb la finalitat de tenir “una Badia lliure d’amiant” sense necessitat d’esgotar el termini de 2025 per a l’execució de les inversions, ha explicat Menor.

Font: Vilaweb

El disc de La Marató 2019 surt a la venda demà diumenge 28 de novembre (com sempre amb tots els diaris catalans) a un preu de 12 euros. Avui, però, ja es pot reservar a la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Fa 30 anys que el disc de La Marató és una peça importantíssima a l’hora de recollir diners. De fet, en cada edició s’acaba convertint en el disc en català més venut de l’any.

El tanatori Truyols està situat a 3,7 km de Bellaterra, davant del Cementiri Municipal de Cerdanyola del Vallès

Detall de les instal·lacions del Tanatori Municipal Truyols de Cerdanyola|CEDIDA

El setembre del 2013, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va convocar un concurs públic per a l’ampliació del cementiri i la construcció d’un tanatori amb l’objectiu d’ampliar l’oferta de serveis funeraris de què disposa la ciutat del Vallès Occidental.

El Tanatori Municipal Truyols de Cerdanyola té quatre sales i un oratori, que ofereix a tots els habitants un lloc de vetlla a la mateixa localitat. Amb aquesta instal·lació s’evita el desplaçament dels usuaris del servei fins a les poblacións veïnes. La remodelació del Cementiri Municipal de Cerdanyola també ha estat obra de Truyols Serveis Funeraris, qui es va comprometre a construir 965 nínxols, dels quals més de 400 són per concedir, sense cap mena de cost, a les famílies que actualment en tenen d’afectats pel deteriorament, amb els greus inconvenients que això comporta en el dur moment d’enterrar als seus éssers estimats.

Truyols Serveis Funeraris és una empresa certificada en el sistema de Gestió Mediambiental ISO 14001:2004, i la seva política de qualitat i mediambiental està exposada al públic en tots els seus tanatoris, on adquireixen el compromís de desenvolupar les activitats atenent sempre a la protecció del Medi Ambient.

Tanatori Truyols i Cementeri Municipal de Cerdanyola del Vallès Carrer dels Boters, 18 (08290 Cerdanyola)

Tel: 900 101 368
Fax: 93 580 94 60
infoservei@truyols.com http://www.truyols.com

FGC instal·la plafons informatius sobre el passat i el valor arquitectònic de les seves estacions, inclosa la de Bellaterra, obra de l’arquitecte Lluís Girona i Cuyàs (1894-1979)

Plafó de l’estació de Bellaterra (1930) FOTO: BELLATERRA.CAT

Els plafons informatius s’han estès a 29 estacions, “Ens trobem amb estacions centenàries, estacions que han guanyat premis d’arquitectura, però també amb estacions modernes, més actuals, amb solucions arquitectòniques innovadores i que conjuguen el disseny amb la funcionalitat”, segons diu el cap de l’Àrea d’Edificis de Ferrocarrils, Francesc Aubach.

Un dels plàfons instal·lats a l’estació de Bellaterra/ FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb els rètols, FGC vol contribuir a difondre el seu patrimoni arquitectònic i que sigui valorat en la seva justa mesura. El director general de la companyia s’ha preuat que la iniciativa ha de servir perquè “les persones que viatgen amb Ferrocarrils sàpiguen que, a més de viatjar amb uns trens segurs, puntuals i moderns, viatgen en uns trens i unes estacions amb història, peces clau per entendre la història ferroviària del nostre país”.

Plafó informatiu a l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

El fet que els plafons es trobin ubicats a les estacions ajuda a “contextualitzar la informació i a poder comprovar, en el mateix moment que es llegeix el plafó i es veuen les imatges, com ha evolucionat l’estació amb els anys”, sosté Aubach. FGC està desplegant una estratègia del seu propi patrimoni que ha aprovat aquest any per preservar-lo i divulgar-lo.

Exterior de l’estació de Bellaterra on FGC instal·la el Bicitancat|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’empresa ferroviària pública catalana cataloga el seu patrimoni de “nombrós” i “divers”, i ara pretén identificar-lo, ordenar-lo i difondre’l, “ja sigui amb la millora o creació de nous espais de preservació, amb la circulació de trens històrics o amb la digitalització i difusió de la nombrosa documentació històrica”, comenta. FGC ja disposa d’una web de patrimoni, “un repositori del divers material rodant històric de la companyia, os es poden veure fotografies i característiques de diferents locomotores, cotxes o automotors, tant de servei comercial com de mercaderies o de treball”, precisa l’empresa.

Banc original de l’estació de Bellaterra|FGC

L’estació de Bellaterra no es va inaugurar fins al 1930, degut el desenvolupament residencial de l’àrea. Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels  Ferrocarrils de Catalunya.[El 1984 es construeix una tercera via a l’estació que conecta amb la nova branca cap a la Universitat Autònoma, amb un servei de tren llançadora entre ambdues estacions. Fins que el 1995 la branca a l’Autònoma passa a ser el traçat principal amb la construcció de la variant entre l’Autònoma i Sant Quirze del Vallès

Interior de l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Situat al nucli de Bellaterra, és un edifici de tipus senzill, de planta rectangular, amb coberta de teula a quatre vessants. La façana d’accés per la Plaça del Pi presenta una estructura simple, amb obertures rectangulars i paraments de maó vist. La façana que dona a la via té un porxo a la planta baixa amb arcs de mig punt decorats amb terra cuita a l’intradós. Les portes són rectangulars, d’inspiració clàssica, també amb emmarcament ceràmic. Una línia d’imposta del mateix tipus separa la planta del primer pis, i n’accentua l’horitzontalitat del conjunt. Les obertures del primer pis són senzilles, rectangulars. És interessant l’espai interior, amb decoració  noucentista. La decoració del conjunt és completa amb una barana de balustres de terra cuita situada arran de la via.

Font: FGC, TotBCN,