Són tòxics els additius que trobem en els aliments? Menjar fruita al final dels àpats engreixa? Els ous ecològics són més segurs i saludables que els produïts de manera convencional? És cert que l’oli de coco redueix el colesterol?
Alimenta’t amb ciència és un projecte innovador impulsat pels professors Carolina Ripollés-Ávila (UAB) i Oriol Comas-Basté (INSA-UB).
En l’àmbit de la nutrició i l’alimentació, esbrinar la veracitat d’una notícia potencialment enganyosa no és gens fàcil. La difusió generalitzada de notícies falses —les conegudes fake news— en el sector agroalimentari pot portar a confusió el consumidor compromès amb la salut i la sostenibilitat alimentària.
El projecte Alimenta’t amb Ciència
La difusió generalitzada d’informació a través de plataformes digitals condueix a una exposició excessiva a notícies falses, comunament conegudes com a fake news.
Un dels sectors més afectats per la difusió de fake news és l’agroalimentari, ja sigui per la quotidianitat del fet d’alimentar-se o per la seva estreta relació amb la salut. El projecte “Alimenta’t amb ciència” pretén crear i difondre material audiovisual que ajudi a combatre la propagació de fake news i la desinformació en l’àmbit de les ciències de l’alimentació, abordant, entre d’altres, aspectes clau de nutrició, innocuïtat, tecnologia i sostenibilitat alimentària. Per fer-ho, es comptarà amb la participació de professors/es i investigadors/es de les universitats i centres de recerca de Catalunya, considerats Key Opinion Leaders (KOLs), que respondran, des de l’evidència científica, a les inquietuds de la població.
El projecte “Alimenta’t amb ciència” està coordinat per la Dra. Carolina Ripolles-Avila i el Dr. Oriol Comas-Basté, dos joves investigadors i professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), respectivament.
La Dra. Ripolles-Avila és graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments (UAB), té un Màster en Seguretat Alimentària i Salut Pública (Heriot-Watt University) i va realitzar la tesi doctoral entre els anys 2015 i 2018 en l’àmbit de la innocuïtat alimentària. Des de l’any 2021, és professora lectora Serra Hunter del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB.
El Dr. Comas-Basté és graduat en Farmàcia (UB) i en Ciència i Tecnologia dels Aliments (UB) i té un Màster Experimental en Ciències Farmacèutiques (UB). Va finalitzar la tesi doctoral en Alimentació i Nutrició l’any 2020 i, actualment, és professor associat del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la UB i investigador postdoctoral del Campus de l’Alimentació (UB).
Col·laboradors
Aquest projecte compta amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) (Convocatòria Joan Oró 2022), l’Associació Catalana de Científics i Tecnòlegs dels Aliments i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).
Per llei del Parlament de Catalunya de 17 de febrer de 1993, Els segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.
ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya) Catalunya triomfant Tornarà a ser rica i plena. Endarrera aquesta gent Tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Ara és l’hora, segadors, Ara és l’hora d’estar alerta, Per quan vingui un altre juny, Esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Que tremoli l’enemic En veient la nostra ensenya, Com fem caure espigues d’or, Quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Cançó anònima del segle XVII. [La versió del s. XVII era més llarga: aquesta versió és d’Emili Guanyavents, que va guanyar el concurs convocat per la revista La Nació Catalana l’any 1899 per dotar l’himne català d’una lletra més curta.]
La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se’n conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l’himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.
Per llei del Parlament de Catalunya de 17 de febrer de 1993, Els segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.
Història d’Els Segadors
La música del que després s’ha convertit en l’himne de Catalunya i símbol de la identitat catalana té el seu origen a la Guerra dels Segadors. Quan esclatà la Guerra dels Trenta Anys, l’any 1618, inicialment per causes religioses (encara que també s’hi barrejaren qüestions polítiques i econòmiques), Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya, hi participà en defensa de l’emperador germànic de la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II. Les despeses tan importants d’una guerra tan llarga feren que es pretengués que Catalunya aportés també homes i diners a la guerra, la qual cosa originà un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veié forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l’atac francès. Les actuacions del comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s’inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l’anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.
Al costat de la música es va conservar el text. Els dos textos més difosos han estat l’històric, publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán (amb modificacions respecte a versions anteriors, com l’addició de la tornada) i, en la primera edició musical, per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes, i l’actual d’Emili Guanyavents, el més polític i reivindicatiu, guanyador d’un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Guanyavents era conegut per la seva militància obrera i libertària, i la seva lletra va rebre una certa oposició dels sectors més conservadors. Tot i així, el fet que la lletra fos intercanviable entre himne nacional i crida a la revolució social recollia el desig de ruptura nacional i social del moment, i va propiciar la seva acceptació popular i institucional. Amb l’adaptació d’Emili Guanyavents, la lletra original d’Els Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment. Jaume Ayats defensà en un llibre que l’himne nacional de Catalunya tenia orígens eròtics en prendre com a base la melodia d’Els tres garberets, una cançó popular de sega i una lletra anònima que narra els fets de 1640.
Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l’himne català, potser els més difosos i coneguts són el de Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l’harmonització coral de Josep Viader. Darrerament se n’ha fet una versió per a cor i orquestra simfònica, obra d’Antoni Ros Marbà. Fins i tot hi ha una versió en música màkina de l’himne.
El 2013 El Singular Digital.cat va assenyalar que la melodia de l’himne podia haver tingut l’origen en un himne religiós jueu anomenat Ein K’Eloheinu (“No hi ha ningú com el nostre Déu”).
El 2014 Televisió de Catalunya va estrenar un documental sobre la història d’Els segadors: Bon cop de falç. La història de l’himne, basat en el llibre de Jaume Ayats, Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional, coproduït per L’Avenç, Enderrock i Clack.
Per fi tot CORNELIUS de Marc Torices en un luxós volum de 400 pàgines. Un dels llibres més esperats dels darrers anys i un dels còmics més importants del 2023.
El gos Cornelius és un pobre diable. Sempre és cap de turc i objecte de tota crítica. És el sac de boxa dels amics!
Tenir-lo a prop permet despreocupar-se i fins i tot descansar: els mosquits li piquen només a ell, trepitja totes les merdes i ensopega amb totes les pedres. Només una cosa se li dóna bé, i és… ser ell mateix!
Aquest és el més gran i més complet recopilatori de les seves aventures, ficades de pota i despropòsits, el còmic definitiu sobre aquest antiheroi mil·lenari, a qui tots apallissen però també… volen?
Març de 2023 · Color · Tapa dura amb stamping daurat · 392 pàgines · 190x260mm · ISBN 978-84-92615-39-1 · 32,90€
Apa Apa Còmicsés una petita editorial independent amb seu a Barcelona. Intenta publicar els còmics de la gent que admirem i que ens agradaria trobar a llibreries.
La declaració reconeix el valor del còmic i del còmic, el pes de la seva història i la seva importància en el context actual.
El 17 de març coincideix amb la publicació del primer número del mític TBO
El Consell de Ministres va acordar l’any 2022, a proposta del ministre de Cultura i Esport, la declaració del 17 de març com a ‘Dia del Còmic i del TBO’ per reconèixer el pes de la seva història i la seva importància en el context actual.
Així ho va indicat el titular d’aquesta cartera, Miquel Iceta, que va recordar que “els còmics són sovint la porta d’entrada a nous lectors” i que es tracta d'”un sector puixant i al alça”.
Original del bellaterrenc Guy Pérez
Segons les dades de la sectorial que ha citat, només el 2021 hi havia més de 250 llibreries especialitzades i es van publicar a Espanya més de 4.100 títols, més d’un miler amb autoria espanyola.
Original del bellaterrenc Guy Pérez
De fet, sumant el talent de dibuixants, guionistes i coloristes, també són més de 1.000 el nombre de professionals d’aquest àmbit a Espanya, on hi ha així mateix més de 40 editorials especialment actives en publicació de còmics, una de les quals, Norma Editorial, va rebre recentment el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial, la primera d’aquest àmbit que ho aconsegueix.
La data del 17 de març per a aquesta data es va escollir per ser aquella “en què es va iniciar la publicació de la revista TBO, que va popularitzar el model editorial de manera expansiva a Espanya”.
Original del bellaterrenc Guy Pérez
Entre els objectius d’aquesta iniciativa està visibilitzar la indústria a través de diferents activitats i donar un sentit unitari, arribant a tots els punts de la geografia espanyola, a través de la col·laboració de tots els seus agents, dels mitjans de comunicació, xarxes socials, entitats privades i societat civil.
La declaració respon a la proposta de l’Associació Sectorial del Còmic, que es va recollir a la Proposició no de Llei de Reconeixement i Dignificació del Sector del Còmic a Espanya, adoptada per unanimitat el 19 d’octubre de 2021.
Cal preguntar-se per què es va signar el conveni vigent, amb unes competències impossibles de complir econòmicament.
Gran error històric que l’EMD governada per Ramón Andreu des de 2010, dediqui un 40% a sous i només un 20% en millorar l’espai públic.
Miquel Serola i Margarita Torrent presentaven la consulta veïnal|CEDIDA
El deficient estat dels carrers, el risc de robatori al domicili i la falta d’enllumenat a la via pública són problemes que més preocupen al veïnat de Bellaterra segons la consulta ciutadana que ha fet pública la Unió de Veïns de Bellaterra (UVB) i en la qual els enquestats mostren decepció per la tasca de l’Entitat Municipal Descentralitzada als últims 10 anys.
La consulta realitzada per la UVB es basa en una enquesta resposta per 127 persones -majoritàriament, un 63’8% del total, d’entre 40 i 65 anys- com a continuïtat de la ja feta al 2015 que concloïa que els serveis deficitaris son un mal endèmic a Bellaterra. Ara, la nova consulta constata que el veïnat percep un empitjorament de la situació en els últims 10 anys.
La presidenta de l’entitat veïnal, Margarita Torrent, feia públic el resultat de la consulta en una presentació celebrada al Centre Cívic de Bellaterra i la necessitat d’impulsar una Pla d’acció alineat amb les preocupacions del veïnat amb un seguiment trimestral de l’evolució, tot destacant que “no podem desistir perquè mai s’hagi aconseguit res”.
LES DADES
Torrent destacava que les tres principals preocupacions manifestades pel veïnat són l’estat de carrers i voreres (78’7%), el risc de robatoris als domicilis (59’1%) i el deficient enllumenat a la via pública (54’3%), destacant també qüestions com el trànsit (39’4%), la neteja de l’espai públic (27’6%), la seguretat als carrers (15%), la perspectiva de revalorització de l’habitatge (13’4%), les ocupacions d’habitatges (11%) i els sorolls (7’9%), en aquest últim cas provocats principalment pel trànsit a les escoles, la BV1414 i el Camí Antic de Sant Cugat.
En aquest sentit, el 41’7% dels enquestats considera que les condicions urbanístiques del barri han empitjorat molt en els últims 10 anys i el 26% que han empitjorat una mica i Torrent explica que el veïnat considera que l’espai públic en general és “indigne”, amb forats, bonys, cotxes aparcats sobre les voreres, cables per tot arreu o brutícia als carrers.
L’EMD de Bellaterra governada per Ramón Andreu es negà a reparar aquesta rasa del Carrer Can Domènec, 9, tot i ser competència seva.
Davant d’aquest retrat, algunes de les qüestions plantejades pels enquestats són un pla de peatonalització de carrers, la pacificació de carreteres, aparcament al centre per als bellaterrencs, una millora dels serveis per a la gent gran -especialment servei mèdic, però també activitats en un Centre Cívic que es considera desaprofitat- i per a la joventut, i una acció decidida contra els okupes.
De fet, el veïnat troba a faltar serveis com un transport públic intern i de connexió amb les poblacions de l’entorn, un control de trànsit “de debò”, que els agents cívics atenguin “necessitats reals”, l’establiment de seguretat privada o que hi hagi un espai social obert com a lloc de trobada.
DECEPCCIO AMB L’EMD
Un tema transversal també en la denúncia realitzada pel veïnat és la decepció amb la tasca realitzada per l’EMD de Bellaterra amb queixes com “poca empatia” amb la gent, “poca o nul·la transparència” en relació a l’ús dels recursos públics i dificultats en la recepció i seguiment dels temes que preocupen a la ciutadania. Davant d’això, creuen que s’ha de crear una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) “real”.
COL·LOQUI AMB EL VEÏNAT ASSISTENT
En el torn de participació del públic assistent a la presentació es van afegir crítiques a la manca de civisme per part del propi veïnat i també de les persones que passen pel barri i no són de Bellaterra -aparcament sobre les voreres, brossa en papereres…- i al paper de les institucions, tant EMD com Ajuntament, i les seves relacions. Entre aquestes crítiques al paper institucional, hi ha que l’EMD “no ha estat un instrument eficaç” per atendre les problemàtiques ciutadanes i que “cal canviar les coses perquè no cal que tinguem una EMD que no opera”, segons explicava l’expresident de la UVB i presidenciable a l’EMD per Bellaterra Endavant, Josep Maria Riba. Igualment havia crítiques a que l’Ajuntament mai no ha atès, històricament, aquests dèficits i, segons comentava Mei Barceló, que va ser vocal de govern amb Gent per Bellaterra a principi de mandat, “ha posat pals a les rodes” a l’actuació de l’EMD, per exemple, en el recurs contra la instal·lació de pilones al Camí Antic de Sant Cugat, que considera especialment important per millorar la seguretat en una Bellaterra “enmig d’autopistes” que faciliten la fugida dels delinqüents. També hi ha qui considera, com Jordi Macarulla, també expresident veïnal i ara a Bellaterra Endavant, que el diàleg era més fructífer entre UVB i Ajuntament abans del naixement de l’EMD, mentre l’alcaldable d’ERC, Albert Turon, criticava la “conflictivitat interessada” entre ambdues institucions “quan el camí ha de ser el del consens i no la confrontació”.
La presidenta de la UVB va destacar la necessitat de mirar “cap el futur” perquè “no es pot desistir” i cal “tornar a picar” la porta de les institucions per millorar la qualitat de vida del veïnat. Margarita Torrent destaca que vol “aportar en positiu perquè el passat no el canviarem però hem d’arreglar el futur”.
Des del Club Bellaterra es van oferir a col·laborar per fer realitat activitats per als diferents sectors de la ciutadania i alguns veïns van plantejar la necessitat de denunciar la situació a xarxes socials i fer activitats que reclamin l’atenció dels mitjans de comunicació nacionals.
El bellaterrenc Dani Montesinos en va deixar el 26 de gener de 2012, la motocicleta que circulava va xocat amb un turista a la cruïlla dels carrers Perú i Bilbao, i va morir a l’Hospital de Sant Pau. La seva mort va causar plena consternació al veïnat de Bellaterra i a totes les redaccions dels mitjans esportius del país.
La nostra estima i solidaritat a la seva dona Vanesa, fills Mario i Beth, així com a tota la seva familia i amics
El bellaterrenc Daniel Montesinos va ser cap d’Esports de La Sexta a Catalunya des de 2006, va treballar també a Marca TV i Gol Televisión
Un any més, el MICFootball segueix apostant pel Premi Dani Montesinos, un certamen que busca impulsar el periodisme esportiu i promocionar els joves periodistes del país.
Per 11ª vegada, i amb la col·laboració de Mediapro, el premi tindrà com a recompensa una estada en pràctiques a GOL, el canal esportiu en obert per excel·lència, així com viure el MICFootball com a voluntari a l’equip de comunicació del 3 al 9 d’abril de 2023.
Els participants que optin al premi hauran de lliurar un treball periodístic que haurà de centrar-se en la temàtica del futbol base o bé de les categories territorials, en qualsevol dels múltiples vessants.
La data dinici de la present convocatòria serà el dia 17 de febrer de 2023 a les 10:00 i acabarà el 17 de març de 2023 a les a les 14:00.
REQUISITS
Podran participar-hi estudiants de grau de Periodisme Esportiu o carreres similars majors de 18 anys. Treball periodístic sobre futbol base Format escrit, digital, fotogràfic, ràdio o televisió. Idioma del treball: català o castellà Els treballs presentats no poden haver estat premiats en altres concursos.
VOLS PARTICIPAR-HI?
Els corresponents treballs podran lliurar-se:
A la seu d’AE MICFootball: Avda. Cerdanyola, 98 – Despatx 12, 08173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) abans de l’hora de finalització de la convocatòria. Telemàticament, a través de correu electrònic dirigit a l’adreça: press@micfootball.es L’assumpte del correu o el sobre que es lliuri físicament haurà d’indicar: “JURAT DEL PREMI DE PERIODISME ESPORTIU DANI MONTESINOS 11ª EDICIÓ”.
CONSULTA LES BASES LEGALS AQUÍ PREMI DANI MONTESINOS
El Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos té la voluntat de recordar la figura del periodista, entre altres mitjans, de La Sexta, que va morir en accident de trànsit el 2012, i donar un impuls d’il·lusió i de promoció als joves estudiants perquè puguin sumar experiència en un mitjà de comunicació.
El guardó es va crear el 2012 i, a la primera edició, el premi va ser lliurat a títol pòstum a Dani Montesinos. El 2013 va ser lliurat al Col·legi de Periodistes de Catalunya com a reconeixement a tots els professionals del periodisme esportiu que s’han fet ressò de les notícies del torneig MIC des de la primera edició. El 2014 es va fer un pas més en la definició del Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos i es va oferir als estudiants la possibilitat de continuar la seva formació com a professionals del periodisme esportiu al Canal GOL. Els darrers guanyadors del premi han estat Nacho González (2014), Pau Folqué (2015), Lisbeth Cid (2016, any que també es va lliurar l’accèssit a Sara Jiménez), Arnau Segura (2017), Àlex Palomar (2018), Marc Abelló (2019) i Marc Perelló (2022).
Des de fa més de 40 anys, la dedicació d’Alumis Ríos a la fabricació i muntatge d’estructures, finestres i tancaments d’alumini d’última generació i elements de protecció solar. Proporcionem la qualitat, la tecnologia i el disseny en instal·lacions d’alumini, per als projectes més demandats de casa vostra i negocis.
L’àmbit d’actuació de Rios és el situat principalment a la província de Barcelona, encara que de forma puntual, també realitzem treballs fora de la mateixa.
AluminisRíos som especialistes en: cobriments de galeries, mampares de bany i dutxa, portes practicables i finestres, portes i finestres corredisses, aparadors i oficines, miralls, fals sostres tipus astre, etc.
La finestra d’alumini combina l’elegància, amb perfils estrets que optimitzen la superfície vidriada, i una personalització important a través de la rica paleta de colors i acabats que ofereix Aluminis Ríos
Aquest material permet grans dimensions gràcies a la seva rigidesa i proporciona un òptim aïllament acústic i tèrmic.
Santiago Ríos ☎️ 617403064 – 937234200 Obradors 18/20, nave 3, Santa Perpetua de la Moguda
“Entre les administracions de Bellaterra i Cerdanyola, la feina per fer” FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
A la majoria de ciutats del món, els carrers, les places, els monuments i els parcs tenen noms d’home. Molt pocs, de manera testimonial, han donat el protagonisme a les dones, i d’aquesta manera han reflectit una realitat històrica que ha amagat el seu paper en les diferents esferes de la vida pública.
A partir d’aquesta reflexió i per abordar aquest desequilibri de manera directa, l’artista i escriptora nord-americana Rebecca Solnit va idear l’any 2019 el projecte City of Women, que consistia a rebatejar simbòlicament amb noms de dona totes les estacions de metro de Nova York. El 2022 la ciutat de Londres es va sumar a aquesta iniciativa, i el 2023 ho fa Barcelona.
El 8 de març totes les estacions de la xarxa de metro i les parades urbanes dels Ferrocarrils Catalans van adoptar simbòlicament el nom d’escriptores, activistes, pedagogues, polítiques, cantants, actrius, periodistes, cuineres, esportistes, metgesses, investigadores, poetesses i un llarg etcètera de dones que han fet i estan fent grans i valuoses aportacions.
Com s’han seleccionat les dones que en formen part?
El mapa del metro de “Barcelona. Ciutat de dones” és una coedició entre l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Haymarket Books. La direcció del projecte ha estat a càrrec de la professora Núria Ricart Ulldemolins, que ha comptat amb un consell editorial assessor format per Mary Nash, Mercè Otero, Marta Mas, Salima Jirari i Dolors Marín, i la complicitat de nombroses entitats i grups de dones de la ciutat amb què s’ha buscat representar la gran diversitat i riquesa existent dins de la limitació que marcaven les 153 estacions que formen part del projecte.
El resultat és una cartografia diversa i transversal que confronta les múltiples invisibilitats a les quals han estat sotmeses les dones i posa en relleu persones rellevants de la ciutat. Dones referents del nostre passat, però també dones vives avui dia. Una cartografia arrelada al territori, amb referents pel que fa al seu desenvolupament professional, però també dones reconegudes de les lluites veïnals, referents feministes i de la comunitat LGTBI+, activistes de les lluites interculturals, antifeixistes i un llarg etcètera de dones que han fet i fan grans i valuoses aportacions a la nostra ciutat i societat
Ramón Andreu, del partit polític Gent per Bellaterra, que governa l’EMD des de 2010, i el PSC a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès mantenen un sol nom de dona al nomenclàtor de Bellaterra -el de Marcè Rodoreda– i manté els dels franquistes José María Marcet -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960- i Joan Baptista Viza (1884-1979), que l’any 1936 va deixar Bellaterra per ajudar al dictador Franco des de Burgos.
Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Al contrari queBellaterra i Cerdanyola, la ponència del nomenclàtor de Barcelona tramita la nova denominació de 21 carrers, places i jardins de la ciutat. Entre els canvis aprovats hi ha la incorporació de noms femenins a nou espais de la ciutat, tots referits a representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests nou noms de dona, dos correspondran a carrers que en modifiquen la denominació i cinc a places de nova creació, com ja va fer amb la Plaça de la bellaterrenca Montserrat Figueras (Barcelona, 15 marc 1942- 23 novembre 2011)
Placa del Jardins Montserrat Figueras. (L’Ajuntament de Barcelona no va acceptar el suggeriment d’afegir Bellaterra 2011)
A poc a poc, la guia de carrers de Barcelona es va feminitzant. Tot i això, actualment només el 8% de les vies de la ciutat porten nom de dones, en canvi, Bellaterra només 1, el de Mercè Rodoreda.
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Ple de Bellaterra amb només 2 dones vocals, Tensi i Laura, després de la dimissió de Chus Cornellana i Mei Barceló|CEDIDA
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
1% dels carrer de Bellaterra estàn dedicats a dones| CEDIDA
La sequera continuada ha portat a decretar noves mesures per reduir el consum d’aigua i garantir-ne l’abastiment. El decret que regula les noves restriccions ja s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOG).
Infants jugant al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra
Aquest decret comporta que el sistema Ter-Llobregat i el de l’aqüífer del Fluvià Muga entraran en fase d’excepcionalitat, previsiblement a principis de la setmana que ve. Això implica mesures en 224 municipis on viuen gairebé sis milions de ciutadans.
👇Consultar el decret que afecta a 224 municipis de Catalunya
BELLATERRA.CAT 