BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 16 de febrer de 2026

“En general, Barcelona ofereix una cuina honesta, ben feta i apetitosa, sens dubte, que té els seus orígens en receptes sempre actualitzades amb aliments frescos”.

La segona gran base dels Bib Gourmand de Barcelona —la primera, sens dubte, a bon preu— és que, en tots els casos, conviden a compartir plats d’inspiració mediterrània, en un ambient de taberna que anima a ampliar l’àpat. És l’escenari ideal perquè el viatger descobreixi productes temporals preparats sense complicacions: botifarrades, escalivades, arrossos singulars o els sempre esperats calçots amb salsa romesco, quan arriba el moment. En general, Barcelona ofereix una cuina honesta, ben feta i apetitosa, sens dubte, que té els seus orígens en receptes sempre actualitzades amb aliments frescos. Als restaurants del tradicional i cèntric Mercat de la Boqueria, o a les localitzacions més populars, els 8 establiments amb la millor relació qualitat/preu de la ciutat, reconeguts amb el premi Bib Gourmand, comparteixen la temptació que s’ofereix entre els menús degustació, rostits interessants, productes temporals i suggeriments diaris que és millor no passar per alt.

AVENIR

Avenir 72, (08021 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Aquest acollidor local, amb aires de taberna, es distingeix per la seva amabilitat: expliquen, amb detall, tant la filosofia com l’elaboració de cada plat. Fundat per Roger i Chesco, familiars amb la seva família, el restaurant us convida a gaudir d’una àmplia varietat de platillos moderns amb peix de mar i muntanya. La proposta se centra en diversos menús que mai us decebran, pensats per compartir i amb opcions a base de peix.

BACARO

Jerusalem 6, (08001 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Italiana

A pocs passos del Mercat de la Boqueria, aquest restaurant italià, definit com una “taberna veneciana”, destaca per oferir un plat càlid i acollidor que ens fa sentir com a casa. Amb un estil bistrot dividit en dues plantes, la seva decoració senzilla permet centrar-se en l’essencial: una cuina d’arrels transalpines sempre centrada en el sabor. Juntament amb la pasta, serveixen plats com les Sardines en Saor, la salsa ternera veneciana i el tiramisú. La carta de vins, amb clàssics italians, complementa l’experiència.

BERBENA

Minerva 6, (08006 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Creativa

Aquest petit i senzill local està situat en un estret carrer de vianants, just al costat de la Diagonal. Presenta un ambient molt senzill, amb el xef explicant en persona, al costat dels altres tres xefs que l’ajuden, tant les opcions gastronòmiques com l’oferta de vins. Ofereix una cuina actualitzada, amb plats exòtics, basats en productes mediterranis contemporanis. Consulteu la mida… és imprescindible reservar!

BARDENI-CALDENI

València 454, (08013 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Carns a la graella

Aquest restaurant és una carnisseria amb dues dècades d’història a pocs passos de la Sagrada Família, on la carn és la protagonista absoluta. Sobre l’estètica de l’antiga carnisseria -amb barra inclosa- anuncies el caràcter del lloc. El xef Dani Lechuga ofereix una carta centrada en plats d’alta qualitat, com el seu famós tàrtar de vedella Angus a l’estil caldeny, i val la pena preguntar pels ‘Suggeriments del dia’, on solen aparèixer plats especials. Amb preus moderats i una clientela que barreja locals i viatgers ben informats, és un refugi ideal per a aquells que gaudeixen del món carnívor amb tècnica i sabor.

CRUIX

Entença 57, (08015 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Actual

A pocs metres de la Plaça d’Espanya, al cor de la ciutat, trobareu un local informal, recentment actualitzat i amb les parets a la vista. Aquí l’entretinguda oferta gastronòmica, amb l’apetitosa opció de tapes i platillos, es basa en dos menús degustació que combinen diferents preparacions modernes i grans clàssics casolans, com els seus populars rostits amb socarrat.

GLUG

Viladomat 289, (08029 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Creativa

Cuina d’alta qualitat, preus raonables i molt bon ambient es troben en aquest vibrant restaurant de L’Antiga Esquerra de l’Eixample, just davant de la piscina de Sant Jordi. Aquí, els xefs Iván García i Beatrice Casella -ella, natural de Torí i responsable d’un dels magnífics llocs- ofereixen sabors frescos d’arrels catalanes i italianes elaborats amb productes de l’època, fins a més de 600 referències de vins. El nom del local (Glug) indica que cal servir i beure aquesta beguda, i reflexionar bé sobre el suggeriment: gaudir-ne com sempre.

SAÓ

Cesare Cantù 2, (08023 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Creativa

Bon restaurant, allunyat de la multitud quotidiana, on ofereixen una proposta basada en tres menús sorpresa, tots amb gust tradicional però amb tocs moderns i alguns altres detalls que ens parlen de l’èxit del xef, Juanen Benavent, treballant a França. Gaudeix utilitzant productes puntualment i puntualment, donant així una part del protagonisme als petits productors de la zona.

ONÍRIC

Rabassa 37, (08024 Barcelona)

Nivell de preus: €€

Cuina: Fusió

Hi ha un nom que evoca l’univers dels somnis, aquest restaurant -amb Jonatan Izquierdo al capdavant dels fogons i Laura Humanes a la sala- s’inspira en una cuina actual i creativa, articulada en un menú tradicional i tres menús: Herrén, Oníric i Somni. Entre els plats més destacats hi ha el Buñuelo de Congrio amb curri verd, coco i tamarinde, una proposta arriscada però completament convincent. L’experiència, amb uns preus excel·lents, es gaudeix en un espai íntim, amb una barra i una cuina a mitja vista que conviden a fer una ullada a la feina de l’equip. Una visita que, sens dubte, valdrà la pena.

Font: Guia Michelin

Bellaterra, 9 de febrer de 2026

“Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem”. JOSEP M. ESPINÀS

LLUIS TORRES|El volum Del Rebost i de La Taula, de Josep.M. Espinàs, publicat l’any 1985, recull els articles publicats per l’autor a Serra d’Or, des de l’octubre de 1980 al setembre de 1984 amb el títol comú Del rebost estant. La cuina ha interessat sempre a Josep M. Espinàs, encara que ell assegura que no és un expert, però sí que té un instint d’observació àmpliament demostrat en els seus articles a l’Avui, cosa que, junt amb el fet que el diverteix molt explorar i tastar els nous plats, li permet d’escriure amb gran autoritat sobre un tema tan interessant per a tothom. Avui compartim el seu interessant article “Coses que fan nosa a taula” .

JOSEP M. ESPINÀS ✍️ Proposo una relació de coses i fets que caldria evitar quan estem disposats a fer un àpat amb una mica de respecte pel menjar o per nosaltres. Quan s’ha de menjar “en un salt”, deixem-ho córrer. Ara: si tenim el temps suficient, i encara que no sigui massa volem fruir-lo, hi ha unes quantes precaucions que serà bo de tenir en compte.

1. Suprimir tota mena de música. No us diré que, tot sopant al port napolità de Santa Lucia, una breu aproximació dels guitarristes-violinistes no sigui, a més de típica, agradable, però en el cas -que és el que aquí tractem- d’un àpat familiar o d’amics la música és sobrera, i no cal dir si és mecànica. Aconsellaria també de suprimir-la encara que hom mengi tot sol. Cal suprimir-la no tan sols perquè pot destorbar la conversa, que en un àpat compartit és bàsica, sinó perquè pot distreure lamentablement l’atenció del paladar. Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem.
2. Atenció a les flors, especialment si són flairoses. Si les tenim massa a prop poden molestar. Altres elements vegetals que no influeixin sobre l’olfacte i no interfereixin la visió dels comensals són, en principi, més aconsellables.
3. Les copes per al vi han d’ésser perfectament transparents, no de vidre de color, tant les de vi blanc com les de vi negre. El vi, l’hem de “veure” abans de “beure’l”. El color d’un vi ben fet i al punt és una meravella que no hem d’emmascarar; convé que hi vegem els reflexos de la llum. No omplim la copa del tot, no pas perquè faci més fi, sinó perquè quedi un espai en el qual les aromes del vi puguin manifestar-se i condensar-se.
4. Cal evitar l’excessiva acumulació de menjar en un plat. Hem de poder treballar còmodament amb la forquilla i el ganivet, sense haver de patir pel risc d’expulsar del plat una part del menjar cada vegada que tallem.
5. En les amanides que no són estrictament vegetals, cal servir l’ou dur, els embotits, el pernil, etc., amb una suficient separació de l’enciam, el tomàquet i tot allò que ha d’ésser amanit. Això demana dos platets, o almenys un plat prou ample. Perquè cal evitar que l’oli, i no cal dir el temible vinagre, impregni si l’amanida és barrejada sol passar els embotits i en desfiguri el gust.

El manament bàsic en aquest apartat és: mai no amanireu l’amanida d’un altre.

6. No fumeu entre plat i plat. En un sopar una mica solemne a la vella Anglaterra vaig passar molta vergonya. Tot i l’advertiment d’aquesta norma gastro-nòmico-social, dos periodistes espanyols van encendre els inevitables cigarrets. A l’hora del cafè, i arribat el moment que qui presideix l’àpat s’alça de la cadira i enlairant la copa expressa la tradicional salutació a la reina i diu, segons la fórmula clàssica, senyores i senyors: poden fumar, vaig haver d’escoltar que deia, amb un impassible humor: «senyores i senyors, poden continuar fumant».

7. Si teniu la desgràcia d’haver de compartir l’àpat amb una persona xerraire, el remei és difícil. Hom es pot fer el sord fins a un cert punt. Interrompre la loquacitat amb la pregunta és que no tens gana?» o «no t’a-grada, potser?» pot donar algun resultat si l’altre no és un obtús total.
8. El telèfon és el gran enemic de la tranquil.litat d’esperit que demana un àpat decent. Si us veieu amb cor de desconnectar-lo, us felicito. Si contesteu, i l’intrús us pregunta si esteu dinant o sopant, digueu sempre: “sí”. És l’única possibilitat d’escurçar la interrupció. Suposo que queda clar que totes aquestes precaucions -i d’altres que podríem afegir-hi- no són vàlides, només, en el cas d’un àpat important; convé de te-nir-les en compte, també, en les nostres menjades més modestes. I la màxima perfecció consisteix a esborrar del nostre cervell qualsevol preocupació tot just seiem a taula. Abans de dur-nos la cullera o la forquilla a la boca, l’última reflexió no gastronòmica ha d’ésser aques-ta: si tinc un problema important, ja me’n recordaré després de dinar. Per tant…

JOSEP M. ESPINAS (Barcelona, 1927-2023) es donà a conèixer com a novel·lista amb Com ganivets o flames, obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (1953). Després publicà diverses novel-les-El gandul, La trampa, L’home de la guitarra, Combat de nit, L’últim replà (Premi Sant Jordi 1962), Tots som iguals, etc., llibres de narracions, com Varietés (Premi Víctor Català), i llibres de viatges a peu sobre el Pirineu, el Priorat i la Segarra. Prop dels cinquanta títols, darrerament ha publicat Diccionari català de falses etimologies, Aprendre a conviure i quatre volums que recullen una àmplia selecció dels articles que publica diàriament a l’AVUI des de fa nou anys. Ha estat un dels fundadors del moviment de la Nova Cançó i amb el títol d’Identitats ha dut un programa d’entrevistes a TV3. Editorial Pòrtic té publicat d’aquest autor, a la col·lecció Llibre de Butxaca, Petit Observatori.

Font: Josep M. Espinàs, Del Rebost i de la Taula, Editorial Pòrtic, 1985 (pàg. 86 a 88)

Bellaterra, 8 de febrer de 226

“Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local”.

“La Xarxa de Consum Solidari és part significativa d’un moviment social transformador en el consum, en el comerç i en la lluita feminista, des d’una perspectiva de solidaritat internacional i de desenvolupament local, i constructora de discurs, consciència i pràctiques alternatives a l’actual model de desenvolupament generador de pobresa”.

La Universitat Autònoma de Barcelona inaugura el 18 de febrer un nou Mercat de Pagès a la Plaça Cívica del campus, que se celebrarà cada dimecres de 11 h a 16 h.

El mercat comptarà amb 10 parades de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès i és fruit de la col·laboració entre la UAB, el seu equip docent, la Xarxa de Consum Solidari i l’associació de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès.

L’acte inaugural inclourà una xerrada sobre l’impacte del Mercosur en la petita pagesia agroecològica, amb la participació de pagesos i pageses del mercat, i un tast de calçots ecològics obert a la comunitat universitària.

Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local.

Uneix-te als canals de Whatsapp i Telegram del mercat per estar al cas de totes les novetats!

Les productores i elaboradores del Mercat de Pagès de la UAB:

En l’actualitat l’organització està formada per una junta directiva, un equip de 13 professionals i un conjunt de voluntaris distribuïts per tot el territori de l’Estat Espanyol.

Treballem en els diferents àmbits contemplats a l’estratègia de l’organització definida per les assemblees de sòcies/s.

Xarxa de Consum Solidari forma part de la Federació Catalana d’ONGDs pel desenvolupament, de la Xarxa d’economia solidària de Catalunya, de la Coordinadora valenciana ONGD i de la Xarxa Solidària de Sant Cugat del Vallès.

Font: UAB

Bellaterra, 8 de febrer de 2026

“Chiacchierare significa xerrar o conversar.  També pot significar xafardejar o xerrar una estona.  «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona».  Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval. significa xerrar o conversar.  També pot significar xafardejar o xerrar una estona“.

Els pastissos Chiacchiere de Carnestoltes “Angi”

Els Chiacchiere són pastes de full cruixents i delicats típics del període de Carnestoltes i es diuen amb diferents noms segons les regions d’origen: chiacchiere i lattughe en Llombardia, cenci i donzelle a Toscana, flappe i enròpia  Trentino, galani i gale a Véneto, bugie a Piemont.  I encara més rosoni, lasagne, pampuglie…

“És un dolç molt fràgil, obtingut estirant finament una massa simple que després es fregeix i s’empolvora amb sucre glas per al toc final”. 

La seva forma rectangular, amb dos talls centrals, fa que les chiacchiere siguin inconfusibles i atrauen des de temps immemorials la llaminera de grans i petits.  Ja sigui la primera o la mil·lèsima vegada que en provis una, cada mossegada a les chiacchiere és una màgia… i immediatament és Carnaval!

Chiacchierare significa xerrar o conversar.  També pot significar xafardejar o xerrar una estona.  «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona».  Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval.

Ingredients 40 peces de Chiacchiere:

Farina 00 500 g
Sucre 70 g
Mantega 50 g – a temperatura ambient
Sambuca 30 g
Ous 3 – mitjans
Llevat químic en pols 6 g
Beina de vainilla 1
Gemmes 1
Sal fina 1 mica
Oli de cacauet quantitat suficient
Per empolvorar sucre glaç quantitat suficient

Per preparar les chiacchiere:

Tamisa la farina juntament amb el llevat i aboca-ho en una batedora amb pala.  Afegeix-hi el sucre, la sal, els ous batuts prèviament, el rovell i la grappa. Treballa fins a barrejar bé els ingredients.

Substitueix la pala pel ganxo 4, afegeix les llavors de la baina  de vainilla i la mantega, després segueix pastant durant 15 minuts fins a obtenir una barreja homogènia: ha de resultar ferma però bastant mal·leable.  Si cal, podeu afegir 5-10 g d’aigua.  Transfereix la massa a una superfície de treball i maneja-la ràpidament per donar-li una forma esfèrica.

Embolica el bloc amb pel·lícula transparent i deixa-ho reposar a temperatura ambient durant almenys 30 minuts. Passat aquest temps, divideix la massa en porcions d’uns 150 g aproximadament i comença a treballar cadascuna per separat.  Aplana lleugerament una primera porció amb el palmell de la mà, enfarina-la i estén-la amb el corró ajustat al gruix més ample.

Doblega els costats curts de la tira de massa cap al centre, després estira-la novament ajustant cada vegada el corró a un gruix cada vegada menor, fins a assolir els 2 mm. Realitza el mateix procediment amb totes les porcions de massa.  Deixa reposar uns minuts la fulla estirada i mentrestant escalfa l’oli a una temperatura de 150-160°.  Amb una roda dentada curta rectangles d’aproximadament 5×10 cm i fes a cadascun dos talls centrals, paral·lels al costat llarg.

Quan l’oli hagi assolit la temperatura adequada, submergeix 2-3 rectangles de massa amb l’ajuda d’una escumadora i fregeix-los donant-los la volta pels dos costats fins que estiguin daurats.  Escorre les fulles en paper absorbent i, un cop fredes, col·loca-les en un plat i empolvora-les amb abundant sucre glaç tamisat.

Les teves Chiacchiere estan llistes!

Font: Angi, Giallo Zafferano