“Junts per Cerdanyola ha recolzat la modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Tecnològic per a la creació del Parc del Castell per considerar-la l’única opció possible ara mateix per endreçar la zona” .
Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola 📷 CEDIDA
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, creu que “fer un parc a sobre d’un abocador no és la solució ideal perquè la contaminació del subsol genera inquietud, però no hi ha més remei que fer-ho per endreçar la zona i confiar en l’opinió dels tècnics que diuen que la remediaciò que es fa de l’abocador de Can Planas és acceptable tenint en compte les circumstàncies”.
Un altre punt relacionat amb el desenvolupament del Parc de l’Alba aprovat a la sessió plenària de gener va ser el Pla Especial Urbanístic per implantar serveis funeraris a la franja sud del Centre Direccional, on es construirà el crematori en una ubicació allunyada de zones habitades que en opinió de Sánchez Braut “posa fi a la polèmica tot i tractar-se novament del mal menor per no construir en el primer emplaçament ni pagar elevades indemnitzacions a l’empresa Truyols’.
El plenari aprovava també el projecte tècnic per executar les obres de rehabilitació de dos habitatges municipals destinats a emergència habitacional, “una actuació que per a Junts arriba tard perquè els pisos són de propietat municipals des de fa més de dos anys”. Junts apostaria per fer tota la gestió de l’habitatge públic des d’una institució cerdanyolenca, però “dubtem de la capacitat actual de l’empresa municipals per fer-ho quan a prou feines gestiona l’aparcament i les escoles bressol”. Junts per Cerdanyola participava en una moció per impulsar un pla integral contra el sensellarisme recordant que “hi ha persones que s’han quedat sense llar i administracions que han fallat estrepitosament”.
En l’apartat econòmic, el Ple de gener aprovava el Pla Estratègic Territorial de Desenvolupament Econòmic Local i d’Ocupació, que segons Sánchez Braut “estableix una bona diagnosis per fer-nos pensar en la ciutat que volem, amb moltes propostes que ja va fer Junts a l’anterior mandat, com un pla de polígons, l’oficina de promoció empresarial i accelerar els tràmits per agilitar les concessions de la llicències d’activitats”.
El Ple també va aprovar una moció en la que participava Junts per a la recuperació dels usos socials i culturals de l’Església Vella de Sant Martí, tancada arran de les obres d’enderrocament i construcció de nous nínxols al cementiri municipal. Joan Sánchez Braut explica que el govern ha informat que ja s’està en vies de solució per finalitzar el trasllat i recorda que “ja hi ha un excel·lent projecte per convertir el conjunt arquitectònic en un indret de memòria històrica“.
“Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem”. JOSEP M. ESPINÀS
Taula parada al restaurant La Taula de Barcelona
LLUIS TORRES|El volum Del Rebost i de La Taula, de Josep.M. Espinàs, publicat l’any 1985, recull els articles publicats per l’autor a Serra d’Or, des de l’octubre de 1980 al setembre de 1984 amb el títol comú Del rebost estant. La cuina ha interessat sempre a Josep M. Espinàs, encara que ell assegura que no és un expert, però sí que té un instint d’observació àmpliament demostrat en els seus articles a l’Avui, cosa que, junt amb el fet que el diverteix molt explorar i tastar els nous plats, li permet d’escriure amb gran autoritat sobre un tema tan interessant per a tothom. Avui compartim el seu interessant article “Coses que fan nosa a taula” .
JOSEP M. ESPINÀS ✍️ Proposo una relació de coses i fets que caldria evitar quan estem disposats a fer un àpat amb una mica de respecte pel menjar o per nosaltres. Quan s’ha de menjar “en un salt”, deixem-ho córrer. Ara: si tenim el temps suficient, i encara que no sigui massa volem fruir-lo, hi ha unes quantes precaucions que serà bo de tenir en compte.
Suprimir tota mena de música. No us diré que, tot sopant al port napolità de Santa Lucia, una breu aproximació dels guitarristes-violinistes no sigui, a més de típica, agradable, però en el cas -que és el que aquí tractem- d’un àpat familiar o d’amics la música és sobrera, i no cal dir si és mecànica. Aconsellaria també de suprimir-la encara que hom mengi tot sol. Cal suprimir-la no tan sols perquè pot destorbar la conversa, que en un àpat compartit és bàsica, sinó perquè pot distreure lamentablement l’atenció del paladar. Si no ens veiem amb cor de trobar prou companyia en la visió de les matèries i els colors, en la percepció d’olors i de gustos, en la pròpia consciència dels subtils plaers del menjar i del beure, és que simplement ens alimentem.
Atenció a les flors, especialment si són flairoses. Si les tenim massa a prop poden molestar. Altres elements vegetals que no influeixin sobre l’olfacte i no interfereixin la visió dels comensals són, en principi, més aconsellables.
Les copes per al vi han d’ésser perfectament transparents, no de vidre de color, tant les de vi blanc com les de vi negre. El vi, l’hem de “veure” abans de “beure’l”. El color d’un vi ben fet i al punt és una meravella que no hem d’emmascarar; convé que hi vegem els reflexos de la llum. No omplim la copa del tot, no pas perquè faci més fi, sinó perquè quedi un espai en el qual les aromes del vi puguin manifestar-se i condensar-se.
Cal evitar l’excessiva acumulació de menjar en un plat. Hem de poder treballar còmodament amb la forquilla i el ganivet, sense haver de patir pel risc d’expulsar del plat una part del menjar cada vegada que tallem.
En les amanides que no són estrictament vegetals, cal servir l’ou dur, els embotits, el pernil, etc., amb una suficient separació de l’enciam, el tomàquet i tot allò que ha d’ésser amanit. Això demana dos platets, o almenys un plat prou ample. Perquè cal evitar que l’oli, i no cal dir el temible vinagre, impregni si l’amanida és barrejada sol passar els embotits i en desfiguri el gust.
El manament bàsic en aquest apartat és: mai no amanireu l’amanida d’un altre.
No fumeu entre plat i plat. En un sopar una mica solemne a la vella Anglaterra vaig passar molta vergonya. Tot i l’advertiment d’aquesta norma gastro-nòmico-social, dos periodistes espanyols van encendre els inevitables cigarrets. A l’hora del cafè, i arribat el moment que qui presideix l’àpat s’alça de la cadira i enlairant la copa expressa la tradicional salutació a la reina i diu, segons la fórmula clàssica, senyores i senyors: poden fumar, vaig haver d’escoltar que deia, amb un impassible humor: «senyores i senyors, poden continuar fumant».
Si teniu la desgràcia d’haver de compartir l’àpat amb una persona xerraire, el remei és difícil. Hom es pot fer el sord fins a un cert punt. Interrompre la loquacitat amb la pregunta és que no tens gana?» o «no t’a-grada, potser?» pot donar algun resultat si l’altre no és un obtús total.
El telèfon és el gran enemic de la tranquil.litat d’esperit que demana un àpat decent. Si us veieu amb cor de desconnectar-lo, us felicito. Si contesteu, i l’intrús us pregunta si esteu dinant o sopant, digueu sempre: “sí”. És l’única possibilitat d’escurçar la interrupció. Suposo que queda clar que totes aquestes precaucions -i d’altres que podríem afegir-hi- no són vàlides, només, en el cas d’un àpat important; convé de te-nir-les en compte, també, en les nostres menjades més modestes. I la màxima perfecció consisteix a esborrar del nostre cervell qualsevol preocupació tot just seiem a taula. Abans de dur-nos la cullera o la forquilla a la boca, l’última reflexió no gastronòmica ha d’ésser aques-ta: si tinc un problema important, ja me’n recordaré després de dinar. Per tant…
JOSEP M. ESPINAS (Barcelona, 1927-2023) es donà a conèixer com a novel·lista amb Com ganivets o flames, obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (1953). Després publicà diverses novel-les-El gandul, La trampa, L’home de la guitarra, Combat de nit, L’últim replà (Premi Sant Jordi 1962), Tots som iguals, etc., llibres de narracions, com Varietés (Premi Víctor Català), i llibres de viatges a peu sobre el Pirineu, el Priorat i la Segarra. Prop dels cinquanta títols, darrerament ha publicat Diccionari català de falses etimologies, Aprendre a conviure i quatre volums que recullen una àmplia selecció dels articles que publica diàriament a l’AVUI des de fa nou anys. Ha estat un dels fundadors del moviment de la Nova Cançó i amb el títol d’Identitats ha dut un programa d’entrevistes a TV3. Editorial Pòrtic té publicat d’aquest autor, a la col·lecció Llibre de Butxaca, Petit Observatori.
Font: Josep M. Espinàs, Del Rebost i de la Taula, Editorial Pòrtic, 1985 (pàg. 86 a 88)
La Columna, que celebrava la victòria sobre la Dacia, també tenia altres objectius, com el de ser un monument-mausoleu de Trajà: Es va col·locar a la base una urna daurada amb les cendres de l’emperador, que va morir el 8 d’agost de 117, i es va col·locar per sobre una figura de bronze. El 1587, el Papa Sixt V (1585-1590) la substituiria per una nova figura dedicada a Sant Pere.
Columna de l’emperador Trajà de RomaBasant-se en traces de pigments de colors, National Geographic la va reproduir en color.
L’any 113 dC. per homenatjar les conquestes de l’emperador Trajà a Dacia, es va construir la Columna Trajana, que va ser la primera que es va aixecar fins aquell moment de tipus còclid, o sigui, amb adorns que recorren el tronc en forma d’espiral.
Es tracta d’una Columna, ideada per l’arquitecte Apolodor de Damasc per encàrrec del mateix Trajà, que, amb la seva base, té una alçada aproximada de 40 metres i que assenyala l’alçada inicial de la cadira del Quirinal, que es va tallar per a la creació del Fòrum de Trajà, i de la qual la columna seria l’únic testimoni que t’ha fet.
A la Columna Trajana hi ha 17 blocs de pedra massius –elements circulars– monolítics que tenen un volum de gairebé 4 metres de diàmetre. Aquests formen una espiral al voltant de la columna amb 23 voltes d’estupend relleu: són gairebé 200 metres de refinat marbre blanc que es pot desenrotllar com si fos una pel·lícula. La pel·lícula narra les glorioses batalles de Trajà amb els Dacis amb la finalitat de reforçar les fronteres de l’Imperi sobre el Danubi. Al seu interior, es pot pujar a la part superior mitjançant una escala helicoïdal formada per 185 esglaons.
S’hi representen aproximadament 2.500 figures; i entre elles apareix, com és lògic, l’emperador Trajà, que és retratat almenys 59 vegades. La Columna, que celebrava la victòria sobre la Dacia, també tenia altres objectius, com el de ser un monument-mausoleu de Trajà: Es va col·locar a la base una urna daurada amb les cendres de l’emperador, que va morir el 8 d’agost de 117, i es va col·locar per sobre una figura de bronze. El 1587, el Papa Sixt V (1585-1590) la substituiria per una nova figura dedicada a Sant Pere.
El Museu de la Civilització Romana alberga una col·lecció de models de guix que representen el relleu íntegre de la Columna de Trajà, i que van ser realitzats entre 1861 i 1862 per ordre de Napoleó III, disposats en quatre files paral·leles a nivell dels ulls.
“Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local”.
“La Xarxa de Consum Solidari és part significativa d’un moviment social transformador en el consum, en el comerç i en la lluita feminista, des d’una perspectiva de solidaritat internacional i de desenvolupament local, i constructora de discurs, consciència i pràctiques alternatives a l’actual model de desenvolupament generador de pobresa”.
La Universitat Autònoma de Barcelona inaugura el 18 de febrer un nou Mercat de Pagès a la Plaça Cívica del campus, que se celebrarà cada dimecres de 11 h a 16 h.
El mercat comptarà amb 10 parades de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès i és fruit de la col·laboració entre la UAB, el seu equip docent, la Xarxa de Consum Solidari i l’associació de productores i elaboradores dels Mercats de Pagès.
L’acte inaugural inclourà una xerrada sobre l’impacte del Mercosur en la petita pagesia agroecològica, amb la participació de pagesos i pageses del mercat, i un tast de calçots ecològics obert a la comunitat universitària.
Una iniciativa que aposta pel consum responsable, la proximitat i el suport a la pagesia local.
Uneix-te als canals de Whatsapp i Telegram del mercat per estar al cas de totes les novetats!
Les productores i elaboradores del Mercat de Pagès de la UAB:
EL BROT AGROLÒGIC Horta agroecològicaL’ORTIGA Horta agroecològicaMEL DELS ERMS Mel ecològicaMARES SALVATGES Elaboració de pa i dolços vegetarians, ecològics i artesans amb massa mareCAN PEDRET Elaboració artesanal d’embotitsCAN PEDRET Elaboració artesanal d’embotitsOLIVES BARAKA Olives ecològiques gourmet a granelLA SELVATANA LàcticsLA VALL DE LA CASELLA Cítrics
En l’actualitat l’organització està formada per una junta directiva, un equip de 13 professionals i un conjunt de voluntaris distribuïts per tot el territori de l’Estat Espanyol.
Treballem en els diferents àmbits contemplats a l’estratègia de l’organització definida per les assemblees de sòcies/s.
Xarxa de Consum Solidari forma part de la Federació Catalana d’ONGDs pel desenvolupament, de la Xarxa d’economia solidària de Catalunya, de la Coordinadora valenciana ONGD i de la Xarxa Solidària de Sant Cugat del Vallès.
“Chiacchierare significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona. «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona». Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval. significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona“.
Chiacchiere de Carnaval “Angi”
Elspastissos Chiacchiere de Carnestoltes “Angi”
Els Chiacchiere són pastes de full cruixents i delicats típics del període de Carnestoltes i es diuen amb diferents noms segons les regions d’origen: chiacchiere i lattughe en Llombardia, cenci i donzelle a Toscana, flappe i enròpia Trentino, galani i gale a Véneto, bugie a Piemont. I encara més rosoni, lasagne, pampuglie…
“És un dolç molt fràgil, obtingut estirant finament una massa simple que després es fregeix i s’empolvora amb sucre glas per al toc final”.
La seva forma rectangular, amb dos talls centrals, fa que les chiacchiere siguin inconfusibles i atrauen des de temps immemorials la llaminera de grans i petits. Ja sigui la primera o la mil·lèsima vegada que en provis una, cada mossegada a les chiacchiere és una màgia… i immediatament és Carnaval!
Chiacchierare significa xerrar o conversar. També pot significar xafardejar o xerrar una estona. «Facciamo due chiacchiere» significa literalment «Xerrem una estona». Chiacchiere és també un dels molts noms que reben els pastissos fregits de Carnaval.
Ingredients 40 peces de Chiacchiere:
Farina 00 500 g Sucre 70 g Mantega 50 g – a temperatura ambient Sambuca 30 g Ous 3 – mitjans Llevat químic en pols 6 g Beina de vainilla 1 Gemmes 1 Sal fina 1 mica Oli de cacauet quantitat suficient Per empolvorar sucre glaç quantitat suficient
Per preparar les chiacchiere:
Tamisa la farina juntament amb el llevat i aboca-ho en una batedora amb pala. Afegeix-hi el sucre, la sal, els ous batuts prèviament, el rovell i la grappa. Treballa fins a barrejar bé els ingredients.
Substitueix la pala pel ganxo 4, afegeix les llavors de la baina de vainilla i la mantega, després segueix pastant durant 15 minuts fins a obtenir una barreja homogènia: ha de resultar ferma però bastant mal·leable. Si cal, podeu afegir 5-10 g d’aigua. Transfereix la massa a una superfície de treball i maneja-la ràpidament per donar-li una forma esfèrica.
Embolica el bloc amb pel·lícula transparent i deixa-ho reposar a temperatura ambient durant almenys 30 minuts. Passat aquest temps, divideix la massa en porcions d’uns 150 g aproximadament i comença a treballar cadascuna per separat. Aplana lleugerament una primera porció amb el palmell de la mà, enfarina-la i estén-la amb el corró ajustat al gruix més ample.
Doblega els costats curts de la tira de massa cap al centre, després estira-la novament ajustant cada vegada el corró a un gruix cada vegada menor, fins a assolir els 2 mm. Realitza el mateix procediment amb totes les porcions de massa. Deixa reposar uns minuts la fulla estirada i mentrestant escalfa l’oli a una temperatura de 150-160°. Amb una roda dentada curta rectangles d’aproximadament 5×10 cm i fes a cadascun dos talls centrals, paral·lels al costat llarg.
Quan l’oli hagi assolit la temperatura adequada, submergeix 2-3 rectangles de massa amb l’ajuda d’una escumadora i fregeix-los donant-los la volta pels dos costats fins que estiguin daurats. Escorre les fulles en paper absorbent i, un cop fredes, col·loca-les en un plat i empolvora-les amb abundant sucre glaç tamisat.
“Guanyem Cerdanyola manté l’oposició frontal al desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell i considera que la remediació de l’abocador de Can Planas és un pedaç a un territori que necessita una descontaminació a fons”.
Adrià Guimerà, portaveu del Grup Municipal de Guanyem Cerdanyola 📷 CEDIDA
El portaveu del Grup Municipal de Guanyem Cerdanyola, Adrià Guimerà, reitera l’oposició frontal de la seva formació al Pla Director Urbanístic del Centre Direccional, fent costat a les entitats mediambientals que han interposat recursos judicials contra el desenvolupament urbanístic de la Plana del Castell. Guimerà considera una gran irresponsabilitat “voler tirar endavant el projecte actual sense procedir abans a una descontaminació total del territori”, i pensa que “fer un parc sobre l’abocador de Can Planas és un experiment d’alt risc”. A Guanyem també es mostren contraris a la implantació d’un crematori a la franja sud d’una de les parcel·les d’equipaments públics del Centre Direccional.
Adrià Guimerà troba del tot insuficient les obres de rehabilitació de dos habitatges municipals destinats a emergència habitacional que es van aprovar al passat Ple de gener, però celebra que es posi sobre la taula la possibilitat de que l’empresa municipal es dediqui a la promoció i construcció d’habitatge social, advertint, però, que “ara mateix aquesta empresa no disposa ni del capital financer i humà necessari per assumir aquest paper”.
En l’apartat econòmic, el Ple de gener aprovava el Pla Estratègic Territorial de Desenvolupament Econòmic Local i d’Ocupació amb el vot en contra de Guanyem, per considerar que “s’hauria d’haver tingut més en compte a la classe treballadora, qui és qui genera la riquesa”.
En el capítol de mocions, una de les més debatudes va ser la presentada pel PP sobre Montflorit que el Ple va rebutjar. Guanyem es va sumar a aquest rebuig, ja que, en paraules de Guimerà, “el PP s’ha passat tres pobles, repartint fulletons abans de la moció per tot el barri de Montflorit, contraposant les inversions al barri a polítiques de feminisme i cooperació, donant a entendre que com s’han gastat diners en feminisme i cooperació no s’ha pogut invertir a Montflorit, caient en el joc brut de es falses dicotomies”.
Una moció que es va aprovar va ser la presentada per ERC, En Comú Podem, Guanyem i Junts per Cerdanyola, per impulsar un pla integral contra el sensellarisme que “hauria d’anar coordinat amb la Generalitat sense defugir les pròpies responsabilitats, com una aposta clara per polítiques d’habitatge i de serveis socials”.
També s’aprovava amb l’únic vot en contra de VOX i l’abstenció del govern, una moció d’ERC i JxC per la recuperació dels usos socials i culturals de l’Església Vella de Sant Martí, en una situació que per a Guanyem “mostra un nou abús propiciat per la col·laboració públic / privat, amb l’empresa Truyols abusant d’una cessió temporal d’un espai”.
“Encara que la destrucció de l’Arxiu Reial de Nàpols, com a conseqüència d’un bombardeig aliat a finals de la Segona Guerra Mundial, va dificultar la reconstrucció de la trajectòria professional del Mestre Robert a la cort partenopea; una consulta intensiva dels registres comptables corresponents al segon quart del segle xv, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, permetria, en canvi, confirmar o refutar la hipòtesi de si va servir com a cuiner d’Alfons el Magnànim a Catalunya i es va traslladar amb ell a Nàpols” .
Mestre Cuiner Robert de Nola
(Robert, Ruberto (o Ruperto o Roberto o
Rupert) de Nola)
Nascut a Catalunya, encara que es desconeix el lloc exacte, a la segona meitat del segle xv, Mestre Robert és l’autor del Lliure de doctrina per ben servir de tallar i de l’art de cotxe, és de qualsevol manera de potatges i salses, i cuiner, segons el pròleg de la primera edició conservada, del rei Ferran I de Nàpols. Al pròleg de la traducció castellana, l’editor, Diego Pérez Dávila, alcaide de Logronyo, a més de castellanitzar l’antropònim, li va afegir el 1525 el cognom de Nola, derivat aparentment d’un topònim italià.
Com que encara no ha estat objecte d’una investigació documental profunda, continua sent poc més que un nom, un professional de la cuina al qual se li atribueix un receptari; tota la informació disponible sobre la seva vida –molt escassa– prové de la seva única obra coneguda. El bibliòfil Antoni Palau, recolzant-se exclusivament en el correcte català del Lliure del Coch, va sostenir el 1927 que el seu autor hauria nascut a Catalunya o a la població de Campània de la qual deriva el seu cognom; en aquest darrer cas, descendiria d’immigrants catalans que s’haurien instal·lat a la província de Caserta durant el segon terç del segle xv, arran de la conquesta i la incorporació del regne a la Corona d’Aragó.
El periodista Dionisio Pérez Gutiérrez, Post- Thebussem, al pròleg de la reedició castellana del 1929, formulava, sense cap base documental, dues conjectures d’una gosadia gairebé idèntica. Una primera, molt possiblement basada en declaracions de Félix Torres i Amat que va parlar d’una edició incunable feta a Toledo el 1477, per la qual cosa darrere del Lliure del Cot hi hauria un cuiner aragonès, no català, que hauria acompanyat Alfonso el Magnànim en la seva expedició a Nàpole reals. Mort el seu protector, el 1458, Roberto hauria estat confirmat en el càrrec pel seu successor, Ferran I, que va regnar fins al 1494. Per aquesta època, el Mestre Robert, ja ancià, hauria tornat als dominis ibèrics de la Corona d’Aragó, amb un receptari manuscrit, i hauria mort poc després.
Aquest receptari, amb alguns afegits posteriors, va ser traduït al català i imprès a Barcelona, el 1520, per algun erudit “d’avisat esperit editorial”. Segons l’altra proposta —més versemblant a judici del seu formulador— Roberto de Nola només hauria estat el resultat d’“una superxeria editorial”.
Un autor anònim hauria compilat en català, a principis del segle XVI, un llibre de cuina mediterrània, combinant receptes “d’Aragó, Catalunya, València, Provença i Itàlia”, i hauria atribuït la seva autoria, per prestigiar-lo, a un cuiner imaginari d’un rei estranger, ja mort. Els dos suggeriments de Post-Thebussem van ser objecte de dures crítiques, els signants de les quals encara no han proposat, però, cap solució prou documentada.
La “qüestió Nola” segueix, doncs, oberta i només es podrà tancar mitjançant una llarga i complexa investigació documental. Encara que la destrucció de l’Arxiu Reial de Nàpols, com a conseqüència d’un bombardeig aliat a finals de la Segona Guerra Mundial, va dificultar la reconstrucció de la trajectòria professional del Mestre Robert a la cort partenopea; una consulta intensiva dels registres comptables corresponents al segon quart del segle xv, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, permetria, en canvi, confirmar o refutar la hipòtesi de si va servir com a cuiner d’Alfons el Magnànim a Catalunya i es va traslladar amb ell a Nàpols.
El llibre, redactat en un català neutre, exempt de dialectalismes i d’estrangerismes, degué ser compilat a la cort de Nàpols a l’últim quart del segle XV, quan la ciutat del Vesuvi s’havia convertit en una de les principals cruïlles culturals de la Mediterrània. El motiu d’escriure el seu llibre era, segons confessa al pròleg de la primera edició en català: “Com si cosa molt necessària als joves de tendresa edat aprendre de les virtuts la carrera, i majorment aquells que en deliberació de servir els homes de major grau o condició es delitin, que aquells sàpiguen ben servir de moltes coses necessàries en aquell, lliure”.
I en l’edició en castellà explica que la iniciativa va ser del rei Ferran: “Moltes vegades, sereníssim rei i molt poderós senyor, va ser manat per la vostra Majestat a mi, Ruberto, el vostre lleial servent i criat i cuiner de la vostra casa reial, que fes un tractat d’aquesta art del meu ofici, perquè quedés de la meva mentida, perquè quedés de la meva fundació, perquè quedés de la meva fundació d’amanir de menjar i guisar menges i potatges.
Consta d’una breu art cisòria, un conjunt de consells sobre el servei de la taula, dues-centes vint-i-nou receptes i un índex, amb alguna variació segons les edicions. Distingia entre receptes per a dies de carn, cent seixanta, i per a dies de peix, seixanta-quatre. S’hi incloïen receptes de salses, barreges d’espècies, vins, potatges i verdures. Lloc preferent ocupaven els plats de carn, considerat l’aliment per excel·lència de l’època, especialment els de volateria i carner. El receptari incloïa la famosa recepta de la “manja blanca”. Però destacava la quantitat i la varietat de plats de peix, reflex de l’origen mediterrani de l’obra i del seu autor.
El formatge també tenia presència assenyalada. Igualment succeïa amb les fruites fresques i els fruits secs. No hi faltaven dolços, pastes i confitures. S’hi afegien algunes receptes d’aliments per a malalts i convalescents. Més de la meitat de les preparacions provenen –idèntiques o amb lleugeres variants– del Lliure de Sent Soví, un receptari català del segle XIV. Mestre Robert demostra conèixer, però, altres tradicions culinàries, ja que inclou al seu receptari alguns plats genovesos, llombards, venecians i francesos. Barbara Santich i Bruno Laurioux, malgrat el marcat desequilibri en la combinació d’experiències, han catalogat el llibre del cotxe com un receptari de cuina mediterrània redactat en català, no com un llibre de cuina catalana amb addicions italianes i franceses.
El receptari contribuiria a reforçar la penetració de la gastronomia catalana a Itàlia, impulsada conjuntament per Alfons el Magnànim, des de Nàpols, i pel pontífex valencià Calixt III (Alfons Borja), des de Roma. Aquest corrent, ben documentat per fonts coetànies italianes, va rebre, el 1474, el qualificat recolzament del bibliotecari pontifici Bartolomeo Sacchi, Platina, que, en la seva honesta voluptate, va considerar de bon to adoptar algunes de les receptes i dels comportaments a la taula “dels catalans”.
La seva consagració va coincidir amb el pontificat d’Alexandre VI (Rodrigo Borja), en la cort del qual, la noblesa i l’alt clergat toscanes, llombardes, ligures i vènetes no només degustarien, entre 1492 i 1503, alguna de les receptes recollides pel Mestre Robert, sinó que les difonen.
Net el conill es talla a trossos. Després es posa en una cassola de fang, la cansalada i el llard i quan està ben calent es llença el conill i la ceba picada, s’ofega fins que tingui un color daurat i seguidament se li afegeix la farina, el vi ranci i dos decílitres d’aigua.
A continuació s’assasona amb sal i pebre, afegint-li un ramet lligat compost de julivert, llorer, farigola i orenga.
Després es cou, tapat, a foc lent fins que estigui ben tendre i vint minuts abans d’acabar la cocció se li afegeix el pa de pessic, els pinyons i ametlles, una mica de julivert i el fetge del conill, tot picat al morter. En servir-lo es treu el manat.
* Josep Rondissoni (el seu nom apareix amb la forma catalanitzada com a autor als seus llibres publicats en català) va ser un cuiner italià amb família d’origen suís, establert a Catalunya. Va estudiar a França i fou deixeble d’Auguste Escoffier. Arribà a Barcelona el 1914. Va passar pel Majestic, el Círculo del Liceo i l’Hotel Victoria de Palma, abans d’esdevenir xef del Casino de l’Arrabassada. Des del 1921 va ser professor de cuina a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Va dirigir la redacció de la revista Ménage entre 1930 i 1937.
LLUIS TORRES✍️La prestigiosa pianistageorgiana-francesa,Khatia Buniatishvili, amb una tècnica enlluernadora, un lirisme intens i una gran gamma de matisos, debutà ahir dia 4 de febrer de 2026 a BCN Clàssics amb un programa en què varen destacar dues grans sonates de Franz Schubert i Ludwig van Beethoven, i una segona part íntegrament dedicada a Franz Liszt.Compartim el bis de la Rapsòdia Hongaresa Nr. 2 que ens va obsequiar al final del seu concer a L’Auditori de Barcelona, que era ple de gom a gom.
Khatia ens va obsequiar amb dos bis: el adagio in D Minor BWV 974 de Johan Sebastian Bach i la Rapsòdia Hongaresa Nr. 2 de Franz Liszt
Nascuda a Geòrgia, Khatia Buniatishvili va descobrir el piano als tres anys. Va fer la seva primera actuació amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi als sis anys i va actuar internacionalment als deu. Va estudiar amb Tengiz Amiredibi a Tbilisi i amb Oleg Maisenberg a Viena.
El 2008, va debutar als Estats Units al Carnegie Hall i des d’aleshores ha actuat al Hollywood Bowl, als festivals d’Apple Music, BBC Proms, Salzburg, Verbier, Menuhin Festival Gstaad, La Roque-d’Anthéron, Klavier-Festival Ruhr i The Progetto Martha Argerich, i ha ofert concerts a les sales següents: Walt Disney Concert Hall, Royal Festival Hall, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Berliner Philharmonie, Philharmonie de Paris, Théâtre des Champs-Élysées, Teatro alla Scala, Teatro La Fenice, Palau de la Música Catalana, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle Zürich, Rudolfinum, Gran Teatre de Shanghai, NCPA de Pequín i de Bombai, Suntory Hall i Esplanada- Teatres a la Badia de Singapur. Col·labora amb els directors més importants, com Mehta, Domingo, Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Nézet-Séguin, Van Zweden, Pletnev, Alsop, Mäkelä, Ashkenazy, Bychkov, Noseda, Dudamel, Chung i Jordan. Ha participat amb orquestres de la talla de la Filharmònica d’Israel, Filharmònica de Los Angeles, Simfònica de San Francisco, Simfònica de Seattle, Orquestra de Filadèlfia, Simfònica de Toronto, Orquestra Simfònica de l’Estat de São Paulo, Filharmònica de la Xina, Simfònica NHK, Simfònica de Londres, Simfònica de la BBC, Orquestra de París, Orquestra Nacional de França, Filharmònica de la Scala, Simfònica de Viena, Filharmònica de Rotterdam, Orquestra de la Tonhalle de Zúric, Filharmònica de Múnic i Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. Ha participat en nombrosos actes benèfics, com el concert del setantè aniversari de les Nacions Unides a favor dels refugiats sirians; el Global Citizen Festival Hamburg 2017; el concert benèfic de Kíiv a favor dels ferits a la zona de l’operació antiterrorista; el concert To Russia with Love contra la violació dels drets humans a Rússia; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic; i la Conferència DLDWomen.
L’Auditori de Barcelona, una obra de Rafael Moneo
La seva extensa discografia amb Sony Classical inclou els discos: Franz Liszt (2011), Chopin (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (2016), Rachmaninoff (2017), Schubert (2019) i Labyrinth (2020). Ha guanyat dues vegades el Premi Echo Klassik pels enregistraments Franz Liszt (2012) i Kaleidoscope (2016).
Ha col·laborat amb el grup Coldplay en el seu àlbum A Head Full of Dreams (2015).
LLUÍS TORRES✍️Sorprèn i molt el gran projecte de negoci d’edificar i crear un nou barri de Cerdanyola, que atractivament anomenen “Jardins del Castell“. La realitat és que s’està construint al mateix costat de zona dels abocadors Elena i Can Planas, per molt que diuen que aquests es convertirà en jardins i zones verdes per gaudir-lo les famílies que es comprin un pis.
Projecte de pisos a la zona dels abocadors de Cerdanyola del Vallès 📷 CEDIDA
Problemàtica històrica
L’any 2022, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va assegurar al Tot Cerdanyola, que es tractava d’un “moment històric per a la ciutat“.
La regidora de Planificació Urbanística, Eulàlia Mimó, va assenyalar que aquest ressegellat és necessari per poder avançar en el desenvolupament del Centre Direccional. A sobre de l’abocador es preveu construir un parc i al seu voltant hi haurà espais d’habitatges. Històricament, i també recentment, la solució al problema dels abocadors ha estat un dels conflictes entre entitats ecologistes, partits polítics i els ens defensors del Centre Direccional.
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat inicialment el projecte de ressegellat a l’abocador Can Planas, a Cerdanyola del Vallès. L’espai està ubicat a la zona del Centre Direccional i s’hi destinaran més de 21 milions d’euros per fer els treballs de remediació del dipòsit de residus.
L’Agència Catalana de Residus subvencionarà gran part de la despesa del ressegellat a través d’un conveni amb l’AMB ja aprovat. Des de l’ens metropolità indiquen que caldrà trobar un complement del pressupost per finançar l’augment del preu -causat per la pujada de preus generalitzada i per la inclusió de noves mesures- del projecte. Així, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, destaca que el projecte no “costarà ni un euro” a la ciutat.
Zona dels abocadors Elena i Can Planas de Cerdanyola on es construeix el nou barri Jardins del Castell 📷 CEDIDA
“Actualitzar la clausura de l’abocador”
Aquesta aprovació inicial es va fer efectiva durant el Consell Metropolità del 31 de maig, amb els únics vots a favor de PSC, En Comú Guanyem, ERC, Junts i Endavant Sant Just. La resta de grups metropolitans que formen el Consell s’hi van abstenir.
La sala de plens de l’Ajuntament de Cerdanyola ha acollit, aquest divendres 3 de juny, una roda de premsa on representants del consistori, l’AMB i el Consorci del Parc de l’Alba han detallat i valorat el projecte de remediació de l’abocador.
El director de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB, Joan Miquel Trullols, ha explicat que el projecte que busquen aplicar sobre Can Planas és una actualització de la clausura actual. L’abocador ocupa 18 hectàrees situades entre Serraparera i el Castell de Sant Marçal i actualment compta amb una clausura feta l’any 1995 -de forma prèvia al decret que regula la remediació dels abocadors- i d’una barrera hidràulica instal·lada posteriorment. Un estudi de riscos va determinar que el principal risc eren les aigües subterrànies.
El projecte, que suposarà una inversió de 21.081.295,28 euros, planteja fer les capes superficials necessàries per solucionar dues situacions: Per una banda, que es puguin controlar els gasos que s’emeten dins l’abocador reconduint-los amb unes xemeneies. Trullols assegura que, segons l’informe del projecte, aquets gasos s’emeten en petites quantitats. Per una altra banda, es farà una capa d’impermeabilització per evitar que l’aigua de la pluja entri als residus i, a sobre, posaran una capa de terra vegetal que recondueixi l’aigua de la pluja.
Jardins del Castell es troba al prestigiós Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, una vibrant localitat amb una població de 58.000 habitants. El Parc de l’Alba és un nou districte conegut per la seva innovació i desenvolupament, que alberga el Sincrotró Alba i està estretament vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Parc Tecnològic del Vallès.
La zona ofereix una connectivitat excepcional gràcies a la connexió directa i ràpida amb Barcelona a través dels Túnels de Vallvidrera i les estacions de FGC Bellaterra i Renfe Cerdanyola Universitat. A més, les futures millores en transport previstes al districte.
Jardins del Castell, és un exclusiu conjunt residencial format per 99 habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris amb terrassa, plaça de garatge i traster. Estratègicament ubicat entre Sant Cugat i Cerdanyola, ofereix un entorn ideal per viure en un nou districte residencial.
Gaudeix de la perfecta combinació d’història, natura i modernitat en un entorn únic i privilegiat. Disseny elegant i magnífiques zones comunes, amb piscina, àrea infantil i zona enjardinada. A més, el residencial inclou plaça de garatge i traster, garita de seguretat i espai SmartBox.
Està situat al costat de l’emblemàtic Castell de Sant Marçal, una joia del segle XII coneguda pels seus magnífics jardins i elegants interiors.
La proximitat a la Serra de Collserola, el parc metropolità més gran del país proporciona un accés inigualable a espais naturals, perfectes per a activitats a l’aire lliure en un entorn verd i saludable.
Estances àmplies i lluminoses, concebudes sota els criteris de sostenibilitat, incorporant materials eficients i solucions arquitectòniques que milloren l’aïllament tèrmic i redueixen el consum energètic, promovent així una llar més confortable i respectuosa amb el medi ambient.
A Jardins del Castell trobaràs tot el que necessites.
Jardins del Castell es troba al prestigiós Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, una vibrant localitat amb una població de 58.000 habitants. El Parc de l’Alba és un nou districte conegut per la seva innovació i desenvolupament, que alberga el Sincrotró Alba i està estretament vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Parc Tecnològic del Vallès.
La zona ofereix una connectivitat excepcional gràcies a la connexió directa i ràpida amb Barcelona a través dels Túnels de Vallvidrera i les estacions de FGC Bellaterra i Renfe Cerdanyola Universitat. A més, les futures millores en transport previstes al districte.
Jardins del Castell, és un exclusiu conjunt residencial format per 99 habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris amb terrassa, plaça de garatge i traster. Estratègicament ubicat entre Sant Cugat i Cerdanyola, ofereix un entorn ideal per viure en un nou districte residencial.
Gaudeix de la perfecta combinació d’història, natura i modernitat en un entorn únic i privilegiat. Disseny elegant i magnífiques zones comunes, amb piscina, àrea infantil i zona enjardinada. A més, el residencial inclou plaça de garatge i traster, garita de seguretat i espai SmartBox.
Està situat al costat de l’emblemàtic Castell de Sant Marçal, una joia del segle XII coneguda pels seus magnífics jardins i elegants interiors.
La proximitat a la Serra de Collserola, el parc metropolità més gran del país proporciona un accés inigualable a espais naturals, perfectes per a activitats a l’aire lliure en un entorn verd i saludable.
Estances àmplies i lluminoses, concebudes sota els criteris de sostenibilitat, incorporant materials eficients i solucions arquitectòniques que milloren l’aïllament tèrmic i redueixen el consum energètic, promovent així una llar més confortable i respectuosa amb el medi ambient.
A Jardins del Castell trobaràs tot el que necessites.
BELLATERRA.CAT 