Segons informa Bellaterra TV, des de primers d’abril s’han iniciat les obres de la 2a fase de la vorera de l’itinerari de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell (antigament conegut com el Camí dels Monjos).
En aproximadament un mes, aquest nou tram connectarà la cruïlla del carrer Canigó fins al carrer Terranova, i des de aquesta fins el numero 66 del Camí Antic. Aquesta actuació permetrà continuar avançant en la pacificació del carrer, millorant la seguretat i l’accessibilitat per als vianants en un dels eixos principals de Bellaterra.
“En la tradició espanyola, si es perd algun objecte, es fan nusos en un mocador mentre es recita: Sant Cucufato, Sant Cucufato, els collons et lligo. Si no em trobes les claus (per exemple), no te’ls deslligo” .
Daniel Fernández ✍️ I s’hauran assabentat vostès, que són gent in formada, que hi ha tomàquet entre Cerdanyola i Sant Cugat a compte de quin ajuntament es queda amb Bellaterra, que ha format part administrativa autònomament de Cerdanyola, però que sociològicament se sent més propera a Sant Cugat, vaja, que encara hi ha classes,
El cas és que Sant Cugat, malgrat la seva fama de municipi amb possibles, és estadisticament superat en renda gairebé cada any per Matadepera i últimament també per Sant Just Desvern, així que es confirma, encara hi ha classes, encara que la incorporació de Bellaterra podria fer que es coronés en el rànquing de localitat amb més renda per càpita de Catalunya.
Una altra característica de Sant Cugat és que, després d’unes primeres alcaldies socialistes en democràcia, és la població més important que ha estat i ha seguit fidel a l’extinta CiU i les seves transformacions successives. Junts segueix governant la seva alcaldia i va haver-hi un temps en què va ser la màxima cota de poder que tocaven els exconvergents a tot Catalunya.
Canviant de terç, Sant Cugat deu el seu nom al sant homònim, martiritzat a inicis del segle IV al Castrum Octavianum, que potser va estar en aquest mateix lloc on ara hi ha el monestir. O el mateix s’hi van endur les relíquies del sant per enterrar-lo i s’hi va quedar. No entro en aquest embolic, que això és només una columna de diari.
Sant Cugat, Sant Cucufat o Cucufato en castellà, vingut d’Àfrica, de prop de Cartago, a predicar el cristianisme juntament amb el seu amic o potser germà Fèlix (a aquest últim el van martiritzar per Girona). I la història del seu martiri, segons versions, inclou que l’evisceressin (es va suturar ell mateix i va sanar miraculosament) i que el volguessin cremar viu, donar-lo de menjar a les feres, matar-lo de gana o estimbar-lo. Al final va implorar que se li concedís el martiri (i el deixessin descansar) i els pertinaços romans el van degollar. Vegeu el retaule pintada per Aine Bru.
Martiri de Sant Cugat, d’Ayne Bru 📷 Museu Nacional d’Art de Catalunya
En la tradició espanyola, si es perd algun objecte, es fan nusos en un mocador mentre es recita: Sant Cucufato, Sant Cucufato, els collons et lligo. Si no em trobes les claus (per exemple), no te’ls deslligo.
La rima és en castellà, és clar, així que no sé jo si els de Junts ho invocaran per recuperar la Generalitat. Falta els fa.
Bellaterra va recuperar el dimecres 1 d’abril la circulació pel pont de la BV-1414, un cop finalitzades les obres de rehabilitació, que han inclòs l’eixamplament de la infraestructura i millores de seguretat sobre la línia dels FGC
Els treballs, iniciats el setembre de 2025 i previstos inicialment per a tres mesos i mig, s’han allargat fins als set mesos a causa de diversos retards, especialment en la gestió de permisos i durant la fase final, que va comportar el tall total del trànsit i l’aïllament temporal del barri de Can Domènech.
Paral·lelament, ja han començat les obres de la segona fase de l’itinerari de vianants del Camí Antic. El nou tram, que es preveu enllestir en aproximadament un mes, connectarà el carrer Canigó amb el número 66, amb l’objectiu de millorar la seguretat, l’accessibilitat i la pacificació d’aquest eix principal de Bellaterra.
Les actuacions formen part de les millores de l’espai públic, tot i les molèsties que han generat entre el veïnat durant els mesos d’obres.
“Una immersió en la lluita per la llibertat d’expressió. Vinyetes per tots els públics“.
📷 DESSINS POUR LA PAIX
Aquesta sèrie de vinyetes sobre la llibertat d’expressió ofereix una ullada a la feina dels vinyetes editorials, creuats pacifistes contra els mals de les nostres societats, que són objectiu regular d’atacs arreu del món.
A través del mitjà beneficiós del riure, són, tanmateix, guardians valents de la llibertat de premsa i contribueixen a preservar la salut de les nostres democràcies quan es veu amenaçada.
Acostumat a caminar per l’estret camí entre la llibertat i la responsabilitat, el vinyete “és un funambulista que intenta mantenir-se dret sobre una corda tensa”, com va dir tan encertadament l’escriptor Régis Debray.
A l’enllaç de sota podeu veure 20 vinyetes
Com podem resistir i lluitar per la llibertat de premsa quan, fins i tot avui, està tan sovint atacada? Aquests funambulistas de la ploma, autèntics soldats d’infanteria de les nostres democràcies i llibertats, ens mostren el camí: amb les armes pacífiques del llapis, de la creació, del pensament lliure… i del riure!
Aquesta exposició, produïda per l’associació Cartooning for Peace i la distribuïdora de premsa Presstalis, els ret homenatge i reafirma el seu compromís compartit amb la defensa del principi fonamental de la llibertat d’expressió.
“Els treballs al túnel han requerit una inversió de 20,7 milions d’euros. S’han reparat les patologies estructurals i s’ha millorat la impermeabilització i el drenatge; s’ha renovat el paviment i la il·luminació i s’han implementat mesures de seguretat i comunicacions amb noves solucions tecnològiques”.
Tunel de la Rovira
Barcelona va recuperar el dia 30 de març per la tarda, una infraestructura viària de gran importància que s’havia vist afectada per les obres durant un any i mig. A partir de les 18 hores i de manera gradual, el túnel de la Rovira va recuperar el trànsit en sentit mar, després d’estar tallat des del 23 de març del 2025, i quatre setmanes després de recuperar la circulació de pujada pel tub habitual.
Les obres han posat al dia una infraestructura viària que data del 1987, que té 1,3 km de longitud i que uneix els barris del Baix Guinardó i el Carmel, a més de ser una de les principals vies de connexió de la Ronda de Dalt amb el centre de la ciutat de Barcelona.
La renovació del túnel de Rovira és la primera actuació que s’emmarca en el projecte de transformació de l’àmbit de la Rambla del Carmel. Està previst que després d’aquesta primera actuació continuïn les intervencions per reformar tot aquest sector i dotar-lo d’espais públics, equipaments i infraestructures.
Boca del túnel de la Rovira des del Carmel
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la visita que va realitzat al túnel, va assenyalat que “aquesta obra s’emmarca al Pla Endreça, que inclou la millora de les infraestructures i de la seguretat”. “Avui convertim el túnel de la Rovira en un túnel més segur, amb els estàndards de seguretat més exigents i amb importants millores tecnològiques aplicades”, ha destacat l’alcalde.
La reobertura del tub descendent també afecta positivament el transport públic. El bus V21 recuperarà a partir de demà, dimarts, el seu pas pel túnel per poder enllaçar de manera directa els barris del Carmel i el Baix Guinardó. ambé recupera el seu itinerari habitual l’H2, que tornarà a fer parada al carrer de Petrarca amb passeig de Maragall.
Bus turístic travessant el túnel de la Rovira
Els treballs al túnel han requerit una inversió de 20,7 milions d’euros. S’han reparat les patologies estructurals i s’ha millorat la impermeabilització i el drenatge; s’ha renovat el paviment i la il·luminació i s’han implementat mesures de seguretat i comunicacions amb noves solucions tecnològiques.
Les obres del túnel de la Rovira van començar a finals de novembre del 2024. En cap moment no s’ha tallat el trànsit en sentit muntanya, de sortida de la ciutat. Durant els darrers mesos, a causa de l’evolució de les obres, la circulació en sentit sortida es va traslladar al tub de baixada.
Durant els propers mesos continuarà havent-hi talls nocturns, de dijous a diumenge, per concloure les programacions necessàries en el període de posada en marxa de qualsevol infraestructura.
“A la Pastisseria Rulli aposten per un valor autèntic i en la força dels detalls de qualitat que s’imprimeixen com un segell perdurable. Les seves especialitats també es poden gaudir in situ amb bon cafè aràbiga a la seva original barra amb còmodes banquetes en forma de partís”
Pavlova, Tiramisù i Niu de Canyella, 3 creacions de la Pastisseria Rulli de Barcelona 📷 BELLATERRA GOURMET
RULLI és el nom d’aquesta sorprenent pastisseria de Barcelona, però en realitat és un cognom, que en les lletres conté una història i un homenatge.
Pavlova és un solc a base de merenga. Originària d’Austràlia o Nova Zelanda a principis del segle XX, va rebre el nom de la ballarina russa Anna Pavlova. Prenent la forma d’un bloc circular de merenga al forn semblant a un pastís, la Pavlova té una crosta cruixent i a l’interior suau i lleuger
“Chiquita” Rulli és la nonna del seu xèf pastisser Marcelo Sampataro, de les mans del qual va heretar el gust per la cuina. Centenars de tardes compartides, entre plats fumejants i taules familiars on sempre algú demanava una mica més, van donar origen a la seva passió més gran, que avui trobem aquí, la seva finestra al món.
Tisamisù de la Pastisseria Rulli de Barcelona
A Rulli aposten per un valor autèntic i en la força dels detalls de qualitat que s’imprimeixen com un segell perdurable. Per això, reinterpreten receptes clàssiques amb un toc molt personal, cercant que cada dolç romangui a la memòria —i, per què no, al cor— dels que els trien.
Niu de canyella de la Pastisseria Rulli de BCN
La pastisseria artesanal Rulli és una manera d’acompanyar tant els grans esdeveniments com els petits instants quotidians: una reunió entre amics, un aniversari, un sopar especial, un regal dolç o simplement un antull en un dia qualsevol. Amb aquesta certesa Rulli treballa cada dia, perquè les seves dolces creacions siguin moments per atresorar. Font: Rulli
Pastisseria Rulli de Barcelona
RULLI PASTISSERIA Carrer de la Diputació, 188 (Muntaner) (08011 Barcelona) ☎️ 623 788 008
L’ONU denuncia una guerra “fora de control” i el risc d’una “onada de patiment humà” a la regió.
Kak (France) – Cartooning for Peace
Donald Trump busca una sortida a la guerra contra l’Iran, que està devastant l’Orient Mitjà i amenaçant l’economia mundial.
El president americà afirma haver ofert un acord de pau a Teheran, però el règim dels mul·làs afirma que “no té cap intenció de negociar”.
Per a Washington, el conflicte, que s’ha convertit en un fangar, està resultant extremadament costós i impopular. El bloqueig de l’estret d’Ormuz està pressionant els mercats globals i s’ha convertit en una benedicció per a Putin.
Trump està aïllat diplomàticament, i només el seu aliat israelià persisteix en bombardejar l’Iran i ara està duent a terme operacions terrestres al Líban.
L’ONU denuncia una guerra “fora de control” i el risc d’una “onada de patiment humà” a la regió.
“Imagina’t que tens 13 anys i et treuen de casa teva per viure en un centre tutelat perquè la teva és una llar desestructurada i els teus pares, separats, no et donen menjar ni tan sols“✍️ ANNA ANTÚNEZ
Noelia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre de 2000-26 de març de 2026) 📷 CEDIDA
Imagina’t que una nit un grup de tres homes et viola en manada.
Imagina’t que aquesta violació et deixa ferides de per vida, una depressió severa, un trastorn de personalitat i una incapacitat de més del 60%.
Imagina’t que la vida et fa tant de mal que et llences des d’un cinquè pis per morir, però tens tan mala sort que despertes paraplègica, amb una discapacitat ara del més del 70%.
Imagina’t que ho intentes més vegades, amb pastilles, bevent una ampolla de llexiu.. Una vegada i una altra.
Imagina’t que demanes morir i la justícia et dóna la raó, però el teu pare, aquell senyor que mai no t’ha cuidat ni ha viscut mai, paralitza la sentència durant més de dos anys.
I ja en tens 25, vius permanentment en un hospital amb una sonda que cal canviar cada poques hores, incontinència fecal i molt de dolor. Cada dia és una lluita de què ja no vols formar part, perquè ja no hi ha part per a tu.
I els teus agressors són en algun lloc, lliures, i tindran un futur, una professió, una vida. La vida que a tu et van treure.
Imagina’t tot això i que un munt de desconeguts et digui que no tens dret a morir-te, que el teu dolor els és igual, que t’empastis o drogues, però a seguir, eh?
Que et prohibeixen morir-te, prendre una decisió amb l’única cosa que et queda i és teu de debò: el teu cos, la teva vida. Imagina’t que tu ets Noelia.
Descansa en pau, Noèlia! ANNA ANTÚNEZ, 26 de març, 2026
Noelia Castillo Ramos (Barcelona, 14 de novembre de 2000-26 de març de 2026). La seva sol·licitud d’eutanàsia es va convertir en un cas mediàtic a Espanya en l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE). És la persona més jove a rebre la prestació d’ajuda per morir després d’acreditar un patiment de dolor crònic i irreversible. El seu procés va aconseguir una notable dimensió pública a causa d’una batalla legal de dos anys, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Tribunal Suprem (Espanya) i el Tribunal Europeu de Drets Humans van haver d’intervenir per validar el seu dret davant dels recursos presentats pel seu pare il’Associació d’Advocats Cristians, que qüestionaven la seva capacitat d’obrar.
“Ara, a l’Eixample Esquerra de Barcelona, Somodó Bá ofereix una atenció més directa i oberta des de la cuina i de la mà del xef amb una barra amb capacitat de 8 comensals on podran gaudir d’una experiència característica de la cultura gastronòmica del Japó”.
Els restaurants evolucionen amb els anys, modifiquen la seva estètica, es traslladen buscant una clientela més gran… i un bon exemple el tenim a Somodó Bá, un negoci que va estar més d’una dècada al barri barceloní de Gràcia i que ara, en un petit local de l’Eixample Esquerra, està demostrant un nou impuls.
Aquí, en un espai —precisament això és el que significa, en japonès, el terme “Bá“— de senzill ambient contemporani, on la barra és la gran protagonista (per a només 8 comensals), el xef Toshi Suzuki construeix, davant dels nostres ulls i d’una manera gairebé màgica, una proposta mediterrània de mercat, amb notes creatives i dues influències. plats i dues postres) i Somodó (sis plats i dues postres). Ens ha agradat molt la seva Daurada fumada i fruita de la passió, una passada que combina aromes, textures i sabors amb moltíssim encert.
La reserva és obligatòria, en hora concertada, a través de la web
Els Spaguetti amb cloïsses són un clàssic de la cuina napolitana, una veritable icona entre els primers plats napolitans estimats a tota Itàlia. A més de la versió “semblança” tradicional, també és molt popular la versió “sporcata”, amb l’addició de tomàquets frescos. Altres formes de pasta per triar a més dels espaguetis són els fideus i els linguine.
Spaghetti amb cloïsses 📷 CEDIDA
Spaguetti amb cloïsses fresques
PER A 4 PERSONES
2 kg de cloïsses fresques, les més petites que pugueu trobar
400 g d’espaguetis
sal
oli d’oliva verge extra
2 grans d’all, picats finament
un raig de vi blanc
una mica de julivert picat
PREPARACIÓ:
Renteu les cloïsses amb aigua corrent amb un raspall dur i deixeu-les reposar uns minuts en una conca amb aigua freda. Escorreu-les, poseu-les en aigua fresca i continueu esbandint-les d’aquesta manera fins que l’aigua de la conca quedi clara. Coleu-les i reserveu-les mentre cuineu els espaguetis de la manera habitual, en aigua bullent amb sal fins que estiguin al dente.
Reserveu en un got o una tassa de cafè, una mica del brou que heu fet bullir la pasta. (Us recomanem ho feu sempre quan bulliu altres pastes, per afegir a les salses).
Just abans que els Spaguetti estiguin cuits, escalfeu una mica d’oli d’oliva en una olla fonda i fregiu-hi suaument els alls. Quan estiguin agafant color, afegiu-hi les cloïsses i tapeu-les amb una tapa.
Agiteu enèrgicament una o dues vegades, afegiu-hi el vi blanc i continueu la cocció, tapat, durant un moment fins que totes les cloïsses s’hagin obert.
Afegiu-hi el julivert.
Escorreu els Spaguetti, poseu-los en un bol i aboqueu un raig del brou que heu reservat del bull de la pasta. Barregeu-ho bé i serviu-ho immediatament.
BELLATERRA.CAT 