Feeds:
Entrades
Comentaris

MEMÓRIA DEMOCRATICA 🕊️ “Cuéntame el olvido”, de Mavi Doñate

18 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 18 de maig de 2026

Sinopsi: “Una història  autèntica sobre el silenci, la memòria i el perdó”.

«Mavi Doñate ha encertat a escriure un d’aquells llibres necessaris que omplen buits, esmenen oblits i reparen injustícies». Del pròleg d’Ignacio Martínez de Pisón.

Gabriel va ser un de tants homes a qui la guerra civil va robar la joventut. El 1937 va ser capturat per soldats nacionals, empresonat i jutjat per «adhesió a la rebel·lió» amb els testimonis de vuit veïns del seu poble. El fiscal va sol·licitar per a ell la pena de mort i va acabar condemnat a trenta anys de presó, dels quals va fer quatre i alguns mesos en condicions infrahumanes.

El 1941 va recuperar la llibertat vigilada pel nou règim i va tornar a casa en silenci, confinant els records més foscos de la seva tancada entre les pàgines d’un diari de tapes marrons. Mentre a Espanya començaven a bufar vents de canvi, Gabriel avivava els caliu de la seva memòria perquè el seu patiment i el de tants altres com ell no quedessin reduïts a cendres i esborrats per sempre de la Història.

Cuéntame el olvido és el retrobament de Mavi Doñate amb el seu avi Gabriel. A partir de la lectura del seu diari en què descobreix que ell sempre va saber els noms d’aquells que el van denunciar, emprèn una emocionant investigació històrica i familiar que ret homenatge als homes i les dones per als quals la guerra no va acabar el 1939 i les vides del qual es van perdre entre les trinxeres, l’exili i les presons. La cerca, dirigida amb pols periodístic ferm i delicat, ens situa davant d’algunes veritats incòmodes i ens adverteix del perillós efecte de la desmemòria col·lectiva en les generacions futures.

María Victoria Doñate Herranz (Saragossa, 22 octubre 1971) és una periodista espanyola corresponsal de
Radio Televisió Espanyola (RTVE) a Àsia-Pacífic. Per la seva cobertura sobre la epidèmia del coronavirus des de la Xina, al març de 2020 es va anunciar que rebrà el Premi de Periodisme Digital “José Manuel Porquet”.

Doñate es va llicenciar en Periodisme per la Universitat de Navarra en 1994. La seva carrera professional la va començar en l’agència de notícies Agencia EFE i, posteriorment, va treballar com a redactora del periòdic Heraldo de Aragón, així com per les emissores de ràdio Onda Cero i Radio Nacional de España. En 1997, va formar part de l’equip fundador del canal de televisió 24 Horas de Televisió Espanyola (TVE).

Un parell d’anys després, en 1999, Doñate es va incorporar al Telenotícies, l’espai informatiu de TVE, on va cobrir informació d’Interior i Tribunals, Política, i periodisme de Recerca. Des de 2008, va ser reportera de la secció de Societat, on es va encarregar de l’àrea de Recerca i Successos. A l’abril de 2014, va ser nomenada subdirectora de l’àrea de Societat.

Doñate ha estat enviada especial a cims de política de Seguretat i Immigració de la Unió Europea, així com a l’elecció del papa Francesc el 2013. També va cobrir en 2007 el terratrèmol del Perú, en 2011 el terratrèmol de Lorca i, a l’abril de 2015, el terratrèmol del Nepal.
A part de la seva labor periodística, Doñate és professora de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Montevideo, i imparteix seminaris a l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola.

Font: Casa del Llibre, Wikipèdia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

FLORA A BELLATERRA🌺La calèndula (Calendula officinalis) és una de les flors més valuoses per a l’hort.

18 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 18 de maig de 2026

“Les seves arrels alliberen compostos que mantenen a ratlla aquests cucs microscòpics que fan malbé les arrels de cultius com ara tomàquets o pebrots”.

Calèndula en un hort de tomaqueres de Bellaterra

LLUIS TORRES ✍️ La calèndula (Calendula officinalis) és una de les flors més valuoses per a l’hort. Actua com un escut natural en atraure insectes pol·linitzadors i depredadors de plagues, controlar els nematodes del sòl i servir com a planta trampa. A més, és molt resistent i s’autosembra fàcilment.

Beneficis principals a l’hort:

Atracció de fauna útil: Crida a abelles, marietes, crisopes i sírfids, que ajuden a combatre plagues com pugons, àcars i erugues.

Control de nematodes:

Les seves arrels alliberen compostos que mantenen a ratlla aquests cucs microscòpics que fan malbé les arrels de cultius com ara tomàquets o pebrots.

Planta trampa i repel·lent: Desvia l’atenció de plagues com el pugó i la mosca blanca, protegint la resta de les hortalisses.

Millora del sòl:

En descompondre’s, les arrels aporten fòsfor i matèria orgànica, millorant l’estructura del terreny.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA ÉS SANT QUIRZE 🧑‍🍳 Cal Fruitós, 5 anys compartint qualitat

18 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 18 de maig de 2026

“Del 21 al 23 de maig gaudim de degustacions, música en directe, activitats pels més petits i moltes sorpreses més“.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Bunyols de poma com al Restaurant Finisterre

18 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 18 de maig de 2026

LLUIS TORRES ✍️ Compartim la recepta històrica de Bunyols de Poma del desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona. El pastisser Pepitu feia uns dolços inoblidables com el gegant Milfulles de crema, Prunes al l’Armagnac, Biscuit amb xocolata calenta, els Souflés de llimona, xocolata, Grand Mariner, etc., Flam d’ou flamejat al Rom i el prestigiós Crêpes Suzette que es finalitzaven davant del client. Quina gran escola ens varen deixar aquell equip de professionals de sala dirigit pel Maître Casas i els xefs Belmonte, Urgell, Gorro i Valls!!

Bunyols de poma sense flamejar amb Cointreau

INGREDIENTS

Pomes (millor reinetes)
Licor Cointreau
Sucre al gust
Aigua mineral
Una llimona
200 grams de farina
Un quart de litre de llet
Dos ous ecològics del 0
Un pols de sal

ELABORACIÓ

Peleu les pomes, traieu-ne el cor i talleu-les a rodelles. Poseu-les en un recipient amb, sucre, pela de llimona i un xic d’aigua i Cointreau fent-les macerar durant unes dues hores aproximadament.

Feu una pasta amb la farina, la llet, el pols de sal i els rovells. Bateu les clares a punt de neu i incorporeu-les a la pasta en l’últim moment.

Arrebosseu els talls de poma i fregiu-los en oli calent. Empolseu els bunyols amb sucre i flamejeu amb Cointreau.

Bon profit i bona cuina!

Equip de sala i cuina del Restaurant Finisterre (1943-1994) Barcelona
📷 BELLATERRA. CAT

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA 🕊️ 7 de gener de 1938: Aviació feixista italiana aliada del bàndol franquista bombardeja l’Escola del Mar

16 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 17 de maig de 2026

“Com que era de fusta, l’escola va cremar completament en qüestió d’hores, encara que afortunadament no hi va haver víctimes mortals en aquest atac perquè els nens ja havien sortit de classe”.

1922: Escola del Mar de la Barceloneta 📷 Donació Maria Samaranch Kirner a l’ANC

1922 📷 Aquesta imatge històrica mostra els alumnes asseguts a la sorra de la platja davant de l’emblemàtica Escola del Mar de Barcelona, una institució pedagògica revolucionària fundada al barri de la Barceloneta.

Detalls i Història de la Institució:

El Projecte Pedagògic: Ideada pel pedagog Pere Vergés i Farrés, va néixer com una escola a l’aire lliure a la platja dels Pescadors per atendre nens amb necessitats de salut. Funcionava com una autèntica “república de nens” gestionada de forma autònoma pels mateixos alumnes.

L’Edifici de Fusta:

El preciós pavelló que es veu al fons va ser projectat per l’arquitecte municipal Josep Goday i Casals. Estava construït íntegrament en fusta sobre pilars de ciment per aïllar-lo de la humitat de la sorra.

La Tragèdia del Bombardeig:

El 7 de gener de 1938, en plena Guerra Civil, l’aviació feixista italiana aliada del bàndol franquista va bombardejar l’edifici. Com que era de fusta, l’escola va cremar completament en qüestió d’hores, encara que afortunadament no hi va haver víctimes mortals en aquest atac perquè els nens ja havien sortit de classe.

1938: L’Escola del Mar, convertida en cendra per una bomba de l’aviació franquista 📷 Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

L’Escola del Mar de Barcelona:

Fou inaugurada oficialment el 3 d’agost del 1921, tot i que les tasques escolars no començaren del tot fins al dia 26 de gener del 1922. A l’acte d’inauguració hi estigueren presents, a més de l’alcalde de la ciutat, Antoni Martínez i Domingo, el tinent d’Alcalde Lluís Nicolau d’Olwer, diversos regidors, el rector de Sant Miquel del Port, així com diversos representants acadèmics. El seu primer director va ser en Pere Vergés, que hi adaptà les normes de l’escola nova amb participació dels nens en les activitats, com la biblioteca, el teatre de titelles i el servei meteorològic. Vergés també va ser el director de les Colònies de Vilamar a Calafell, basades en els mateixos principis pedagògics de l’Escola del Mar, tot i que en aquest cas es tractava d’estades d’estiu a règim complet.
Va ser ubicada a la platja de la Barceloneta, just al final del carrer de l’Almirall Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar.

Projectada per l’arquitecte de la Comissió de Cultura, Josep Goday i Casals, era tota de fusta i desmuntable i constava de planta i primer pis, de tres cossos en forma d’«U» oberta, que descansaven sobre unes columnes de pedra, i un basament de ciment armat cobert per la sorra de la platja. Tot i que el centre comptava amb les aules i dependències necessàries en una escola, la major part de les activitats es feien a l’aire lliure; per això es disposava de cadires i estris lleugers per a ser instal·lats sobre la sorra quan convingués. S’hi emplaçà també un gran tendal, que permetia fer les activitats a ple sol o bé a l’ombra. Es comptava també amb l’assistència d’una embarcació de l’escola, la Nausica, i un vigilant.
Estava previst que l’edifici servís d’escola durant tot l’any i, durant els mesos d’estiu, també prestés servei com a balneari per a nens i nenes. Ja a partir d’aquell mateix estiu del 1921, les seves instal·lacions serviren per a oferir el servei de banys de mar, i a partir de l’agost també el servei de semi colònia escolar.

Destruïda el 7 de gener del 1938 per un bombardeig durant la Guerra Civil, va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l’edifici que avui alberga el Museu Etnològic de Barcelona. El novembre del 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament al barri del Guinardó, on continua en l’actualitat. Ocupa tota una illa de cases envoltada de jardins entre els carrers de Gènova, Sèrbia, Telègraf i Brussel·les, i es tracta de l’antiga masia de Can Sors, que va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona.

Font: ANC, Wikipèdia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

DESSINS POUR LA PAIX🕊️Cimera Xina-EUA: reconciliació i tàctiques de pressió

16 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 16 de mayo de 2026

“Pequín ha aprofitat la seva posició de força respecte a un Trump que està debilitat –econòmicament, militarment i políticament– per fer valer els seus propis interessos“.

📷 DESSINS POUR LA PAIX

Donald Trump va visitar Xi Jinping a Pequín entre el 13 i el 15 de maig per a una cimera crucial entre les dues principals potències mundials. “Aquesta és una visita històrica que passarà a la història”, va dir el líder xinès, que va conduir a debats “extremadament positius i productius”, segons Trump. Després de mesos de guerra comercial i tensions creixents, els dos països van arribar a acords comercials en diverses àrees i van demanar una major estabilitat.

📷 DESSINS POUR LA PAIX

La guerra a l’Iran també va ocupar un lloc destacat en els debats. Donald Trump, que busca una sortida a la guerra que ell mateix va iniciar, va aconseguir una crida de Xi Jinping per a un alto el foc ràpid i la reobertura de l’estret d’Ormuz. Tanmateix, Pequín ha aprofitat la seva posició de força respecte a un Trump que està debilitat –econòmicament, militarment i políticament– per fer valer els seus propis interessos. Xi Jinping va amenaçar notablement els Estats Units amb un “conflicte” si intervingués contra la “reunificació” forçada de Taiwan.

📷 DESSINS POUR LA PAIX

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA CULTURA🧑‍🎓1981: Mª Aurèlia Capmany visita l’Escola Tagore de Bellaterra

15 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 15 de maig de 2026

“Dilluns 23 de març de 1981, l’Escola Tagore va tenir el gran honor de rebre l’escriptora Mª Aurèlia Capmany.
Reunits tots el nois i moies de 2ª Etapa, ens va parlar de les seves obres i opinions respecte alguns temes. L’estada de la Mª Aurèlia Capmany a l’escola va ésser breu, ja que dis-posàvem de poc temps; de totes maneres esperem que la seva visita hagi estat de profit, i desitgem tornar-la a veure d’aquí a poc temps”.

Dibuix Escola TAGORE de Bellaterra i Mª Eurèlia Capmany

“Trobada amb Mª Aurèlia Capmany”

L’altre dia a la tarda, ens va venir a visitar l’escriptora Mª Aurèlia Capmany. La clase de 80., plena de gom a gom, esperava amb impaciencia aquella figura literaria.

A l’entrar, tot van esser aplaudiments i xiulets. La dona no s’inquietà, semblava que ens conegués de sempre. Amb tota naturalitat començà a explicant-se l’esboç del llibre que estava escrivint sobre la carta del “tarot”. Després contestà a l’entrevista sobre la seva vida amb alegories i records, i en el punt optim de la conversació, s’acabà el temps destinat a la 2ª Etapa i hagué d’anar a visitar les altres aules de l’escola,

L’entrevista començava:

1. L’ensenyament de l’Institut-Escola era molt diferent a la pedagogia actual de les nostres escoles?

Molt ens contestava- Ho entendràs si et dic que no hi havia exàmens ni castics…. Nosaltres sabiem que si no estudiavem era pitjor per a nosaltres i no ens obligaren. Era per aquesta raó que jo, ni els meus companys, no haviem mai copiat i recordo el temps de la universitat, quan veia copiar a algú, m’esgarrifava d’aquella acció,

2.- Per qué va decidir-se a escriure. Quin fet la va ajudar a encaminar-se cap a les lletres?

Mira, ja a casa meva s’hi respirava un aire de lletres, tothom escribia quelcom i la meva infancia és pot dir que l’he pasada entremig de poemes i contes.
Més tard, a l’Institut-Escola, també vaig aprendre moltes lletres, i també m’influï; però principalment crec que jo portava a dins la meva facilitat d’escriure, encara que tots aquests aspectos em van ajudar.

3.- Apart de la Virginia Wolf, en quin altre escriptor/a s’ha inspirat?

Sí, la Virginia m’ha inspirat alguna novel.la, aixó és degut a que la trobo una persona molt interesant i magnífica escriptora.

He llegit, també, a molts d’altres poetes i narradors, però no crec quo m’haigin inspirat, al menys a mi m’ho sombla.

Montre la Maria parlava, acompanyava les paraules amb les mans i anava contestant decidida i segura les nostres preguntes que no eren gaire facils, per cert.

No es pensava gaire, la contesta, això era degut, en part, a que tenia un xic de pressa.Si s’incendiés la seva casa, quin dels llibres que a escrit salvaria?

4. Si s’incendiés la seva casa, quin dels llibres que a escrit salvaria?

Riu una mica i contesta: Jo dels meus llibres no m’en preocuparia, el que faria seria salvar el d’algún altre autor o algún de la Virginia, però dels meus ja se’n ocupara un altre.

Això ho diu amb certa indiferència que fa provocar les les rialles del públic.

5.- Havent guanyat tants premis, com son: Joanot Martorell, Ramón Fuster i Sant Jordi, quina sensació experimenta en notar el ser mereixodora del trofeu?

Sí, el Ramon Fuster, ha sigut un premi que m’ha il.lu-sionat molt, ja que estic aixi mitg ficada en el món de la pedagogia. Els domés també m’han fet il.lusió.

La primera vegada que vaig guanyar un premi fou a l’Institut-Escola, en un concurs dels Jocs Florals, com ara feu vosaltres. Aleshores tenia uns 12 o 14 anys, recordo que em va fer molta gràcia.

6. No li agradaria escriure les seves memories?

Sí, t’hi fixes, les meves obres son mes aviat inventades, això és perquè m’agrada més inventar-me les novel.les. Això no vol dir que no redacti histories ocorregudes durant la meva vida, però no tant.

Però, amb certa manera, les he escrites ja les meves memòries perqué quan jo era petita vaig conneixer a una nena i juntes jugàvem sovint i m’agradava molt la seva casa. Jo era molt trapella i ja de gran vaig escriure totes les meves entremaliedu-res posades a la persona de la meva amigueta.

En acabar els nois de 6è. i els de 78. varen fer unes quantes preguntes.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d’agost de 1918-Barcelona, 2 d’octubre de 1991)
📷 Wikipèdia

BIOGRAFIA MARIA AURÈLIA CAPMANY

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 1918. Es filla d’Aurèli Capmany i neta de Sebastià Farnós. Va estudiar a l’institut escola, on la pedagogía ora molt diferent a l’actual. També va fer els estudis de filosofia. Per guanyargar-se la vida, durant un temps va fer de talladora de vidres, i deixà l’ensenyament.
El 1947 fou finalista del Premi Joanot Martorell, amb la novel.la “Necessitem morir”. L’any següent guanyà el mateix premi amb l’obra “El cel no és transparent”.
En les seves obres hi ha un estil molt personal, des d’un tó. líric i impressionista fins a mirar les coses tal com son, no com un creu que són.
Continua amb noves temptatives i guanyà el premi Sant Jordi 1968 amb l’obra “Un lloc entre els morts”; en aquesta obra enfronta un jove intel.lectual de l’època pre-romàntica amb les idees de la revolució francesa.
Les seves obres fugen de l’academiasisme i tenen un llenguat-ge ric, fluid i eficaç.
Va ser autora d’assaigs, els quals són escrits amb una visió aguda i incisiva de la societat. Amb l’obra. “La pedra de toc” (1970) recorda l’època de la post guerra.

Font: Escola Tagore de Bellaterra, 1981

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Mantega a l’estil de Montpellier

14 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 14 de maig de 2026

“La mantega a l’estil de Montpellier és una mantega composta que es serveix amb peix (llobarro , orada , etc.), marisc o crustacis , una mica semblant a la mantega de cargol per als cargols de Borgonya. També es serveix amb carn com ara cuixa de xai i costella de vedella”.

La mantega a l’estil de Montpellier també recorda a la Maître d’Hotel 📷 CEDIDA

La mantega a l’estil de Montpellier està feta amb herbes verdes escaldades: 

Cerfull , estragó , pimpina, cibulet i els ingredients següents: filets d’anxova, tàperes, cogombrets, rovell d’ou dur, all i condiments: oli d’oliva, nou  moscada , sal fina, pebre acabat de moldre i extracte d’espinacs.                 

Tots els ingredients es piquen en un morter. Un cop la barreja s’ha reduït a una consistència cremosa, s’hi barregen  petits trossos de mantega sense sal  estovada. La mantega de Montpellier acabada de fer es serveix directament al plat o acompanyament com una salsa, o es deixa refredar a la nevera per utilitzar-la més tard.

El xef Antonin Carême ens donà la següent definició:

Renteu bé un grapat generós de cerfull, unes vint branquetes d’estragó i el mateix volum de pimpín, després un pessic de cibulet , en aigua fresca. Un cop escorregudes aquestes verdures, escaldeu-les en aigua salada bullent per mantenir-les d’un verd brillant.

Poseu-les en una cassola gran i, després de cinc o sis minuts de bullir, retireu els ravigotes amb una escumadora i refredeu-los en aigua fresca.  A l’aigua que hagin escaldat, bulliu vuit ous durs; després premeu fermament els ravigotes per extreure’n el líquid.

Tritureu-los bé; afegiu-hi unes vint anxoves fines, pelades i ben rentades, dues cullerades de tàperes fines, sis cogombrets, els rovells d’ou durs i un petit gra d’all.

Tritureu aquesta barreja durant uns bons deu minuts; barregeu-hi 225 grams de mantega fina, un pessic de pebre mòlt gruixudament, sal fina i una mica de nou moscada ratllada; tot ben triturat.

Combineu-ho amb un got ple de bon oli d’oliva i un quart de tassa d’estragó fresc i vinagre; això us hauria de donar una mantega vellutada i suau amb un gust exquisit. Però per fer-la encara més atractiva, barregeu-hi una mica d’essència de fulles d’espinacs (passades per un colador de seda) per acolorir-la d’un bonic verd pistatxo.

Aneu amb compte d’afegir aquest verd en petites quantitats a la vegada, de manera que la mantega quedi d’un verd pàl·lid.

Tasteu per veure si el condiment és del vostre gust; després passeu-la per una gasa fina o un colador de crinera de cavall normal, pressionant-la amb una cullera de fusta.

Després d’això, poseu-la en una terrina petita sobre gel per endurir-la i utilitzeu-la immediatament. El condiment d’aquesta deliciosa mantega requereix un coneixement que només la pràctica pot proporcionar; ja que cal tenir un gust exquisit per portar-la a la perfecció, de manera que cap dels condiments que la componen esdevingui dominant.

Tanmateix, és fàcil suavitzar l’excés de vinagre afegint-hi una mica d’oli, així com la insulsitat de l’oli barrejant-hi vinagre i sal”.

Font: Gastronomiac

Arxivat a Bellaterra |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Jerónimo Lippomano, ambaixador venecià al París de 1577

12 Mai 2026 per FLPT

Bellaterra, 12 de maig de 2026

“El porc és l’aliment habitual dels pobres, sobretot dels realment paupèrrims. Tot obrer, tot comerciant, per miserable que sigui, vol menjar els dies festius xai, cabirol i perdiu tant com els rics i, els dies d’abstinència, salmó, bacallà, i arengades salades que s’importen dels Països Baixos i de les illes septentrionals amb molta abundància” .

Jerónimo Lippomano ✍️ Els francesos mengen poc pa i fruita, però molta carn, amb la qual envaeixen la taula als seus banquets, que, d’altra banda, gairebé sempre està ben endreçada i adornada. Agrada a França, més que en altres llocs, la pastisseria, és a dir la carn cuita a la paella*. A les ciutats, i fins i tot als pobles, hi ha rostidors i pastissers que despatxen tota mena de plats ja preparats, o almenys precuinats. Hi ha alguna cosa que durant molt de temps m’ha semblat increïble, i és el fet que un capó, una perdiu, o una llebre costin menys, ja preparats, entocinats i rostits que comprats vius al mercat, o als voltants de París. És perquè els rostidors, en comprar-los a l’engròs, els compren encara més barats i, per tal que els seus diners circulin cada dia, són capaços de revendre’ls conformant-se amb guanyar vuit o deu denaris.

El porc és l’aliment habitual dels pobres, sobretot dels realment paupèrrims. Tot obrer, tot comerciant, per miserable que sigui, vol menjar els dies festius xai, cabirol i perdiu tant com els rics i, els dies d’abstinència, salmó, bacallà, i arengades salades que s’importen dels Països Baixos i de les illes septentrionals amb molta abundància. Els magatzems de París n’estan atapeïts. Es pren també mantega i productes lactis. Hi ha profusió de llegums, especialment pèsols blancs i verds: més tendres i de cocció més fàcil. Pel que fa als altres llegums, no es prenen gaire; en certs llocs, es prenen llenties i gairebé mai faves.

París té en abundància tot allò que desitjar-se pugui. Hi arriben mercaderies de tots els països: els queviures es transporten pel Sena, des de Picardia, Auvernia, Borgonya, Champagne i Normandia. Encara que compti amb una enorme població, res no escasseja: sembla com si tot caigués del cel. No obstant això, no ens enganyem, el preu dels comestibles allà, és força elevat. Però els francesos mai no gasten més alegrement que quan es tracta de fer el que ells anomenen un bon menjar. Per això, abunden tants carnissers, venedors de viandes, rostidors, revenedors, pastissers, mesoneros i taverners que es crea una veritable confusió. No hi ha carrer, encara que sigui de segona fila, que no en tingui la part. Què voleu comprar? Animals vius, o morts al mercat o bé carn? És igual: rostidors i pastissers, en menys d’una hora, us preparen un dinar, o un sopar per a 10, 20 o 100 persones. La graella s’ocupa de la carn, el pastisser dels patés, les coques, les entrades i les postres, el cocifer farà les gelatines, les salses i els estofats. Aquest art està tan avançat a París que hi ha mesoneros que us donaran de menjar per qualsevol preu, per un escut, per quatre, per deu, o per vint fins i tot, per cap, si així els ho demaneu. I, per vint escuts, us pot donar el no va més, el més exquisit del món. Els prínceps, i fins i tot el mateix rei, freqüenten de vegades els seus fogons.

(Observem de pas l’expressió, “les pastisseries, és a dir la carn cuita a la paella” que sembla referir-se a un ús poc conegut de la paraula pastisseria, o potser, per analogia, a la paraula italiana pasticci, que significa pastís, barreja i també gratén, o també pot tractar-se de fritto misto..)

Concloent, poden treure’s d’aquest text dues lliçons: la primera, que, malgrat el que els historiadors ens donen a entendre generalment, la cuina popular és força digestiva; la segona, que entre el “ben menjar” del segle XVI i el de finals del segle XV amb prou feines hi ha diferència. L’espectacle del carrer comercial tal com l’evoca Villon al Grand, el testament no és gaire lluny de la descripció que, un segle més tard, ens arribarà al través de l’ambaixador venecià.

Però, analitzant els llibres i sobretot anant a la cuina, les olors del segle XV no són, però, les mateixes que les del segle XVI: aixecant les tapadores de l’Edat Mitjana, sentiu aletejar al vostre nas un aspre vapor carneu, amb olors de clau, safrà, pebre, gingebre i canyella. En treure el cap a les olles renaixentistes, respireu una dolça i afruitada boira de sucre cuit i suc de pera o grosella, a punt de bullir junts, silenciosament.

L’Edat Mitjana va ser l’era dels estofats condimentats, el Renaixement ho serà de les llaminadures.

*És el que a Espanya es deia «fruita de paella».

Font: Un festin en paroles (Histoire Littéraire de la sensibilité gastronomique de l’antiquité à nos jours), Jean- François Revel.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

DESSINS POUR LA PAIX🕊️Pondrán fi les negociacions al conflicte en el estret d’Ormuz?

11 Mai 2026 per FLPT

“Un mes després de l’anunci d’un alt el foc, i després de dues setmanes de bloqueig conjunt per part d’Irán i Estats Units, Donald Trump va intentar reabrir l’estret per la força“.

El dilluns 4 de maig, va llançar el «Projecte Llibertat», destinat a proporcionar escolta militar als vaixells, però que sol estar actiu durant el mig dia. La Casa Blanca justifica aquest canvi de rumb citant un «progrés significatiu» en les negociacions amb Teherán. Mentre Irán segueix exigint un cessament total de les hostilitats, inclòs al Líbano, on Israel encara manté operacions, Donald Trump va considerar «molt possible» arribar a un acord, al temps que amenaçava a Teheran amb bombardeigs si es negava.

L’inquili de la Casa Blanca intenta desvincularse-se d’aquesta guerra, que és un fracàs en tots els fronts: a causa de la crisi petrolera que ha desencadenat, al creixent descontent entre els nord-americans per l’augment dels preus del combustible, sense mencionar al règim iranià, que roman fermament en el poder.

Font 📷 Dessins pour la paix

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

Older Posts »