Feeds:
Entrades
Comentaris

El govern de l’EMD de Bellaterra es nega a donar la xifra final de la reparació, afirmant que el preu està inclòs dins les feines generals de manteniment de les zones verdes del poble“.

Perill al barranc de la Bonaigua, sense les baranes de fusta pressupostades per Roca Valles|FOTO: BELLATERRA.CAT

El govern de Ramon Andreu (GXB) va executat el juliol de 2018 el pressupost presentat per Roca Vallès (administrador Carles Rocamora), per restaurar el Camí dels Enamorats de Bellaterra, que va des de sota les escales de la Plaça del Pi, fins el Camí de la Font de la Bonaigua, paralel·lament als FGC

Detall de baranes de fusta de la Via Verda que l’EMD no ha instal·lat al Camí dels Enamorats| ARXIU BELLATERRA.CAT

El Camí dels Enamorats no es va acabar d’arranjar del tot, ja que manca la barana de fusta pressupostada per evitar caigudes al barranc de la Bonaigua, amb vistes a l’Hostal de Sant Pancraç.

Camí dels Enamorats de Bellaterra reparat parcialment per l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

Segons l’Ajuntament de Cerdanyola, les competències aprovades pel Ple de l’any 2005, l’EMD de Bellaterra és responsable de la conservació i administració del seu propi patrimoni, inclòs el manteniment de zones verdes, forestal, la reparació i conservació de les calçades dels carrers públics i totes les voreres del poble.

Seguint la nostra ruta nadalenca, a només 15 km de Bellaterra, hem passejat i visitat l’estimada Terrassa, pròspera vila del Vallès Occidental, d’uns 221.000 habitants, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.

Ajuntament de Terrassa, Nadal al Raval de Montserrat|FOTO: BELLATERRA.CAT

Terrassa és puntera en l’economia del coneixement, no tan sols per la seva localització i les xarxes de comunicació (reals i virtuals) de les que disposa, sinó especialment pel valor afegit i diferencial que suposa tenir un conjunt plural i divers de centres universitaris.

Seu de la UPC-ESEIAAT de Terrassa|CEDIDA

L’oferta universitària de Terrassa també ofereix especialitats sanitàries. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa o l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia.

Seu de la UPC (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual), el centre més gran de la UPC i un referent en enginyeria industrial, aeroespacial i de sistemes audiovisuals. Molts bellaterrencs van estudiar aquí, entre ell en David Alexandre Pérez, que des de l’any 2010 és Doctor Enginyer Manager a Airbus Alemanya.

Seu de l’ESCAC de Terrassa| CEDIDA

Seu de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), aquesta escola universitària ha estat seleccionada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter o Premier i ha aconseguit més de 500 premis internacionals amb pel·lícules realitzades pels seus estudiants i graduats. Alguns dels seus alumnes van ser Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Kike Maíllo, Mar Coll, Roser Aguilar, Oriol Tarragó o el bellaterrenc Guy Pérez.

Mercat de la Independència de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d’un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s’han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s’hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d’on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d’Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d’un important jaciment al Parc de Vallparadís.

Pessebre a la Plaça Vella de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

S’ubica també el Campus Universitari de Salut, amb l’Hospital Universitari. En aquest espai, es fomenta la gestió del coneixement i s’aposta per una formació de qualitat per als futurs professionals de la salut. A més, es realitzen projectes d’investigació biomèdica i social.

Hospital de Terrassa|CST

Durant l’edat mitjana, la vila de Terrassa, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau, i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L’any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s’establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.

Escultura de Joan Serres Homenatge de Terrassa a Josep M. Cernuda Martínez, fundador de Congeladors La Sirena|FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l’antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se’n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Vitrina nadalenca de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d’aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l’edifici de l’Ajuntament (1902), l’Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

Tardor a la Rambla de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s’annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l’any 1900. Sabadell se n’annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n’Oriac…) i Rubí una altra (Castellnou).

Placa al punt de Terrassa on l’any 1976 va celebrar-se la primera manifestació autoritzada de tot l’Estat, després del dictador Franco|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa (La parròquia de la Santa Creu de Bellaterra/1930) pertany al bisbat de Terrassa) com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d’un bisbat. A mitjan segle v, l’any 450, ja hi havia el bisbat d’Ègara, on se celebrà l’any 614 el Concili d’Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l’antic bisbat d’Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Bisbat de Sant Pere de Terrassa

Font: Wikipèdia,

Avui dimarts, 7 desembre, acabem de consultar a la web oficial de l’EMD: http://www.emdbellaterra.cat, i hem vist que després de la renúncia política del 3 de desembre, la vocal independent Chus Cornellana, segueix aparèixent com vocal del govern de Ramon Andreu (GXB). La retirada del nom de la vocal Mei Barceló va ser fet al mateix moment, just abans del ple de la Junta de Veïns de l’EMD.

Les vocals Mei Barceló i Chus Cornellana han sortit del govern de l’actual govern de Ramon Andreu per diferents motius|FOTO: BELLATERRA.CAT
Vist ara mateix, 7 desembre 2021| WWW.EMDBELLATERRA.CAT
La renúncia oficial de la vocal independent Chus Cornellana va ser efectiva el 3 de desembre 2021|CHUS CORNELLANA

Des del 23 d’abril de 2006 fins el 2009 cap institució ni persona es va interessar en registrar el domini BELLATERRA.CAT, any quan vam iniciar les publicacions locals i globals “Sense ànim de lucre”, per donar a conèixer encara més el poble de Bellaterra (Vallès Occidental).

Fundació.Cat rep la Creu de Sant Jordi en mà de Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, el qual valora i destaca la promoció i cura de la identitat catalana|CEDIDA

L’any 2010, donat que l’EMD de Bellaterra no tenia pàgina web, Bellaterra.Cat va registrar el domini  EMDBELLATERRA.CAT i el vam cedir al govern de Ramon Andreu perquè obrís l’actual web http://www.emdbellaterra.cat

Bellaterra.Cat està registrada oficialment a l’EMD de Bellaterra com entitat sense ànim de lucre

El mateix any 2010, en Ramon Andreu porta a judici el domini BELLATERRA.CAT per intentar apropiar-se’l. Uns mesos després, el tribunal europeu de dominis amb seu a Ginebra (Suïssa), sentència i ens dona la raó, dient que som els propietaris legals, i perquè mai hem fet negoci ni hem cobrat per cap publicació o promoció del comerç de Bellaterra.

BELLATERRA.CAT està tant homologada que fins i tot l’any 2019 va organitzar el Debat Oficial de Bellaterra amb els candidats a la Presidència a l’EMD, al Centre Cívic de Bellaterra.

HISTORIA DEL DOMINI.CAT

Actualment, el domini .cat supera la barrera dels 110.000, aconseguint la xifra de 110.802 dominis.

FOTO: FUNDACIÓ.CAT

La història de la Fundació .cat va lligada a la història del domini .cat. Neix de la passió, fermesa i valentia de la comunitat internauta catalanoparlant.

.cat és el primer domini representatiu d’una comunitat cultural a Internet.

1990
L’inici d’un moviment
La comunitat internauta catalanoparlant, una de les més actives del món, comença a preguntar-se “per què no tenir un domini propi que ens representi a la xarxa?”.

2003
ICANN obre un procés de creació de dominis a comunitats
ICANN, la institució que regula els dominis d’Internet, obre la possibilitat d’assignar dominis a comunitats. Ens preguntem: I per què no un domini .cat pot identificar la comunitat catalana a Internet?

16 de març de 2004
Presentació de la candidatura del .cat a ICANN
L’Associació puntCAT, constituïda amb aquesta finalitat, troba l’oportunitat de presentar la candidatura del domini .cat. La candidatura del domini .cat rep el suport explícit de 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els territoris de parla catalana, un nombre mai assolit per cap altra candidatura, fet que ajuda significativament a la seva obtenció.

28 de desembre de 2004
L’Associació puntCAT es dissol i dóna pas a la Fundació puntCAT
Un cop demanat el domini, l’Associació puntCAT es dissol i dóna pas a la Fundació puntCAT, constituïda davant el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de gestionar el registre del nom de domini .cat i, en general, promoure la Societat de la Informació catalanoparlant.

16 setembre 2005
Neix el domini .cat
L’abril de 2005, en una de les seves reunions quadrimestrals, ICANN anunciava oficialment que entrava en negociacions amb l’Associació puntCAT per arribar a un acord contractual que donés pas a la creació efectiva d’un domini .cat. En el procés d’aprovació hi van haver opinions discordants per a la creació del domini, com la d’un ambaixador espanyol el qual es va dirigir a  ICANN per protestar. Malgrat tot, .cat nasqué al cap de 5 mesos.

21 de desembre de 2005
El primer domini .cat
El primer domini .cat que va existir va ser tan.cat, una petita broma dels enginyers de la Fundació puntCAT.

23 d’abril de 2006
S’obre el procés de registre a tota la comunitat catalano-parlant
Finalment s’obre el registre de dominis .cat a tothom, donant per finalitzada l’època inicial de posada en marxa del .cat.

2010
Premi d’Honor Lluís Carulla
Premi atorgat per la Fundació Carulla que es concedeix a persones o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.

18 de juliol de 2018
Creu de Sant Jordi
Aquest és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya, el qual valora i destaca la promoció i cura de la identitat catalana.

23 d’octubre de 2018
Reconeixement especial en els premis Pompeu Fabra
Guardó que posa de manifest la tasca que desenvolupa .cat des del seu naixement en la promoció i normalització del català a Internet.

28 de maig de 2019
Menció Honorífica de la Festibity
La festa de les tecnologies de la informació premia .cat per impulsar activament la promoció de les TIC gràcies a iniciatives d’impuls al negoci i a la divulgació d’internet, per fer de la tecnologia una eina de creixement, pluralisme i participació i per ser un vehicle per acompanyar la llengua i la cultura.

Web Oficial. www fundació.cat
Telèfon de contacte: 936 750 354
Correu electrònic: suport@domini.cat
Adreça: Plaça Nova, 5, 7a planta
(08002 Barcelona)

Seguint la nostra ruta nadalenca propera a Bellaterra hem passejat i visitat l’estimat Sant Quirze del Vallès, una pròspera vila d’uns 20.000 habitants, amb un espai públic net i molt cuidat, on el veïnat gaudeix d’un comerç de proximitat i tota mena de serveis.

Reproducció del famós drac del Parc Güell de Gaudí de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

Sant Quirze del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Limita amb els municipis de Sabadell, Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

Detall de l’entrada del Parc de les Morisques de Sant Quirze| BELLATERRA.CAT

Parc Les Morisques de Sant Quirze

Situat davant la masia de can Duran, on hi havia la font de les Morisques. El parc va ser inaugurat l’any 2003. El lloc es coneixia com la Taula Rodona per la taula d’obra que els masovers de la masia havien construït al costat de la font i que, a causa de les disputes que suscitava el seu ús els dies de festa, va ser eliminada l’any 1934. El parc té diferents zones arbrades i un estany al mig, que recull les aigües d’un brollador d’aigua natural. Dins el parc hi ha l’escultura Dona del Neolític, de Jaume Cases, i una reproducció del famós drac del Parc Güell, de Gaudí.

Farmàcia de Sant Quirze del Vallès, oberta els 365 dies, de 07h a 24h|FOTO: BELLATERRA.CAT

Història de Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze es va constituir com a municipi el 1848, per segregació de Sant Pere de Terrassa, i prèviament de Terrassa. Comprèn l’antiga parròquia de Sant Quirze, esmentada sense cap apel·latiu el 1013. Al segle XlII apareix com a Sant Quirze de Terrassa, i al segle XV alterna amb el nom de Sant Quirze de Galliners, en referència a la serra de Galliners. El 1857 es va castellanitzar oficialment el nom com a San Quirico de Tarrasa, modificat el 1935 a Sant Quirze de la Serra i reinstaurat el nom castellà després de la guerra. El 1976 va canviar a Sant Quirze del Vallès, amb alguna polèmica, i no oficialitzat fins al 1983.

Edifici de l’antic Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès l’any 1917|FOTO: BELLATERRA.CAT

Segons les importants restes arqueològiques trobades dins el terme municipal, Sant Quirze del Vallès té una ocupació poblacional de 6.000 anys d’antiguitat, xifra que ens transporta a l’època del neolític. Probablement, aquestes primeres societats es van assentar en aquest territori per aprofitar-ne els recursos naturals i el relleu suau de la zona que permetien l’agricultura i la ramaderia.

Església parroquial de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’origen de Sant Quirze com a poble es remunta, però, a l’edat mitjana, primerament amb una població disseminada en masos i viles, i posteriorment amb la construcció de les primeres cases al voltant de la Parròquia de Sant Quirze, tot i que aleshores la parròquia i el territori que l’envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.

Ajuntament de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT

El municipi té una tradició eminentment agrícola. Els conreus de la vinya i els masos dispersos per tot el terme van dibuixar l’escenari de Sant Quirze fins no fa gaires anys. Al principi del segle xx, molta gent de Sant Quirze compaginava la feina a les fàbriques de les ciutats veïnes amb el conreu de la terra. La proximitat de la ciutat de Sabadell, l’establiment de l’estació del ferrocarril i la progressiva instal·lació d’indústries al voltant del municipi van provocar un canvi en aquest tarannà agrícola, i Sant Quirze progressivament s’anà transformant en un municipi de serveis i, sobretot, residencial. Sant Quirze té moltes entitats i serveis com la biblioteca municipal, el poliesportiu, el Casal d’Avis, Dones per Sant Quirze, el Canya Jove, el Club Excursionista de Sant Quirze del Vallès (CESQV), el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès (GIHSQV), la Societat Coral Il·lustració Artística, la coral infantil l’Estel de Paper. Des de l’any 1992 cada segon cap de setmana després de Setmana Santa se celebra l’Aplec del Mussol.

Centre Cívic La Patronal de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT

Edifici de l’any 1922 on es reunia la gent benestant del poble. També va acollir el Cafè Espanyol. Actualment és un equipament cultural de titularitat municipal on es realitzen tot tipus de representacions musicals, escèniques, i esdeveniments culturals diversos.
A la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones. La planta de dalt, també anomenada Sala Històrica, té una capacitat per a 206 persones i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses. Està dotada d’un escenari i grades plegables.

Símbols de Sant Quirze del Vallès

L’escut del municipi es defineix pel següent blasó:
«Escut en forma de rombe amb angles rectes: d’or, una serra de sabre entre 2 branques de llorer de sinople amb els extrems passats en forma d’aspa. Per timbre una corona mural de poble.»

Atractiu plànol de ceràmica de Sant Quirze del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT

Va ser aprovat pel ple municipal el 26 d’abril de 1990 i publicat en el DOGC núm. 1311, de 29 de juny de 1990. Es troba inscrit en el Registre dels Ens Locals de Catalunya, secció de símbols locals, subsecció d’escuts, en virtut de la resolució del Director general d’Administració Local del Departament de Governació, de 3 de març de 1992.

Font: Wikipèdia, Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, Pobles de Catalunya,

El desembre de 1961 naixia la revista Cavall Fort. Des de llavors, Cavall Fort ha fet un llarg camí, sense perdre mai de vista els seus objectius essencials: ser una revista adreçada al públic infantil i juvenil, feta en català, divertida i interessant, amb un contingut i una presentació de màxima qualitat, que ajudi els seus lectors a adquirir el gust per la lectura, els desvetlli la curiositat pel món que els envolta, els estimuli la creativitat i sigui, en definitiva, un element de lleure actiu, creatiu i enriquidor.

Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, fruit de l’esforç d’un grup de persones de procedències diverses unides per una preocupació comuna: trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. Aquesta preocupació va marcar el format i el contingut de la revista: des de la decisió d’incloure-hi pàgines de còmic per a estimular l’interès del lector, fins a la tria del model de llengua, que havia de ser rigorós i, al mateix temps, viu i planer.

Per a poder tirar endavant la revista, els seus creadors van buscar el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, que hi van donar cobertura legal en una època en què impulsar una publicació en català era, a més d’una quimera, una gosadia per al règim. Cavall Fort de seguida va arrelar en famílies i col·lectius culturals i cívics amb consciència de país.

El tiratge inicial de Cavall Fort era de 10.000 exemplars, que es va ampliar tot seguit, i es podia difondre únicament per mitjà de subscripció.

A partir del número 17 (abril de 1963) es va augmentar el tiratge i es va ampliar el format (20,5 x 28,5 cm) i el nombre de pàgines (vint-i-quatre, de les quals n’hi havia dotze a dos colors i dotze a quatre colors). A partir del número 587 (gener de 1987) s’hi van afegir vuit pàgines centrals en blanc i negre. Des de la publicació del número 1000, el març de 2004, la revista es publica completament a tot color.

L’any 1990 Cavall Fort va començar a publicar un suplement per a lectors més petits (a partir de 5 o 6 anys), que es regalava amb la revista i que sortia sis cops l’any. L’any 2005 El Tatano es converteix en una revista independent, mensual, adreçada a lectors de 4 a 8 anys. L’octubre d’aquest any se n’edita un número 0, gratuït, destinat a donar a conèixer la nova revista i l’edició regular s’inicia el gener de 2006.

El contingut de Cavall Fort i d’El Tatano ha estat sempre determinat per un consell de redacció, constituït inicialment pels fundadors, i que s’ha anat renovant al llarg de la seva existència.

El primer director de la revista fou Josep Tremoleda (1932-1999), un dels fundadors i principals impulsors de la revista. El mes de març de 1979 el va substituir en aquest càrrec Albert Jané, vinculat a la revista des de l’any 1963. Des del gener de 1998 la directora és Mercè Canela.

Els col·laboradors

La relació dels col·laboradors literaris i especialistes en tota mena de camps i de col·laboradors gràfics de la revista és molt extensa. Entre els primers es poden esmentar Josep Albanell, Maria Dolors Alibés, Joan Armangué, Frederic Bassó, Josep Maria Benet i Jornet, Maica Bernal, Francesc Boada, Xavier Bohigas Janoher, Lluís Bosch, Pere Calders (1912-1994), Mercè Canela, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Jaume Ciurana (1936-1986), Jaume Colomer, Jaume Comellas, Jordi Dalmau, Teresa Duran, Jordi Elias (1912-1972), Sebastià Estradé, Josep Ferrer i Costa (192-2005), Núria Figueras, Ramon Fuster i Rabés (1912-1975), Roser Iborra, Carles Macià, Pep Molist, Montserrat Morales, Manuel Muriach, David Nel·lo, Francesc Nicolau, Maria Novell (1914-1969), Martí Olaya, Maria Àngels Ollé, David Paloma, M. Àngels Petit Mendizábal, Ferran de Pol (1921-1995), Joan de Déu Prats, Jordi Quera, Carles Riera, Maria Assumpció Ribas, Roser Ros i Vilanova, Andreu Sotorra, Josep Vallverdú, Oriol Vergés, Guillem Viladot (1922-1999), Olga Xirinacs, etc.

Entre els col·laboradors gràfics, Lluís Albert Arrufat, Aurora Altisent, Javier Andrada, Frederic Anguera, Joaquim Anson, Mercè Arànega, Marta Balaguer, Pilarín Bayés, Francesc Bofill, Irene Bordoy, Isaac Bosch, Pep Brocal, Jordi Bulbena, Lluís Cadafalch, Mercè Canals, Roser Capdevila, Cesc (1927-2006), Guillem Cifré, Jordi Clapers, Anna Clariana, Helena Cortès (1921-1981), Bernadet Cuxart, Joaquim Datsira, Davi, Maria Dolz, Toni Donada, Lluís Farré, Isa Feu, Domènec Fita, Montse Fransoy, Oriol Garcia Quera, Montserrat Ginesta, Noëlle Granger, Àlex Gumà, Francesc Infante, Dani Jiménez, Pere Joan, Joma, Cristina Losantos, Joan Lleó, Josep Maria Madorell (1923-2004), Marc Mateu, Pep Montserrat, Isidre Monés, Anna Mongay, Ricard Monrós, Joan Mundet, Llucià Navarro (que va actuar com a director artístic), Carme Peris, Picanyol, Fina Rifà, Maria Rius, Francesc Rovira, Xavier Salomó, Eulàlia Sariola, Sebastià Serra, Carme Solé Vendrell, Roger Subirachs (1956-2017), Montserrat Tobella, Victòria Tubau, Jordi Vila Delclòs, Jordi Viladoms, Pere Virgili, etc.

Excepcionalment han realitzat portades de Cavall Fort artistes com Andreu Alfaro (1929-2012), Jordi Alumà, Frederic Amat, Francesc Artigau, Esther Boix (1923-2014), Ramon Calsina (1901-1999), Antoni Clavé (1913-2005), Maria Girona (1923-2015), Guillén, Josep Guinovart (1927-2007), Josep Grau Garriga (1929-2011), Joan Miró (1893-1985), Josep Obiols (1894-1967), Albert Ràfols Casamada (1923-2009), Josep Maria Subirachs (1927-2014), Antoni Tàpies (1923-2012), J. J. Tharrats (1918-2001), Francesc Todó (1922-2016), Joan Pere Viladecans, etc.

La Fundació Cavall Fort

L’any 1991 es va constituir la Fundació Cavall Fort, amb l’objectiu de donar suport a la revista i assegurar-ne la continuïtat. Per aquest motiu, la Fundació va passar a ser la propietària de l’editorial de la revista. Els seus estatuts preveuen, a més, la possibilitat de promocionar la publicació de noves revistes i de dur a terme tota mena d’activitats culturals adreçades al públic infantil i juvenil.

La Fundació es regeix per un Patronat que es va renovant i que ha estat presidit per Miquel Oto i Garcia, del 1991 al 1995; Manuel Subirà i Rocamora, del 1996 al 2004; Francesc Clua i Horcajuelo, del 2004 al 2006; Albert Jané I Riera, del 2006 al 2010, i Xavier Blanch i Gisbert, del 2010 al 2018. Des del maig de 2018 n’és president Xavier Carrasco i Nualart.

El Premi Cavall Fort

El Premi Cavall Fort va ser instituït per la revista i està dotat econòmicament per la Fundació Cavall Fort. L’import actual del premi és de 2.500 euros. Es va convocar per primera vegada l’any 1963, en el marc del concurs de Poesia de la Parròquia de Cantonigròs. Des de 1970 fins a 1993 va formar part del cartell de premis de les Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”, continuació de les festes literàries de Cantonigròs. Un cop es van deixar de celebrar les Festes “Pompeu Fabra”, Cavall Fort va continuar convocant el premi pel seu compte.

En els seus inicis, s’atorgava a un recull de contes destinat al públic lector de la revista. Des de fa uns anys, s’atorga alternativament a un recull de tres contes o a un recull de tres reportatges o articles de divulgació. L’any 2001, per celebrar el 40è aniversari de la revista, el premi es va atorgar a una historieta de còmic: d’aquesta manera es va voler donar un relleu especial a aquest gènere, que ha tingut des de sempre un paper fonamental dins de Cavall Fort. L’any 2008 es va tornar a repetir aquesta modalitat.

Font: Cavall Fort

Com funciona el projecte Terracycle?

El compromís d’illy amb el reciclatge no és nou, i ara hem desenvolupat un sistema per separar i reciclar els materials de les nostres càpsules de plàstic i d’alumini.  Des de la fundació de l’empresa, hem treballat cada dia per perfeccionar allò que fem i ser encara més sostenibles, reduint l’impacte que fem al nostre planeta i cuidant la gent que comparteix el nostre viatge cap a l’excel·lència del cafè.

Necessitem la teva ajuda per reduir l’impacte mediambiental i tenir cura del planeta: uneix-te al projecte amb illy i TerraCycle® per reciclar les càpsules utilitzades.  Guarda les teves càpsules usades, les recollirem sense cap cost per a tu i separarem el plàstic i l’alumini.  Seran reciclats per fer materials per a nous productes, i el cafè utilitzat serà transformat en adob, reduint així la quantitat de residus.  Dia a dia, pas a pas, tots podem marcar la diferència per a un món més sostenible.

PAS 1:
Recull les teves càpsules utilitzades de cafè illy.

PAS 2:
Aconsegueix la teva etiqueta d’enviament a la nostra pàgina web, imprimeix-la i enganxa-la al paquet.

PAS 3:
Programa una recollida segons la teva  disponibilitat.

Per què illycaffè ha decidit llançar aquest projecte?

La sostenibilitat forma part de l’ADN d’Illy: és un dels pilars corporatius sobre els quals es basa l’empresa.  Les estratègies de Illycaffè es basen en un model de negoci sostenible.  Això ofereix a l’empresa un avantatge competitiu i integra metes econòmiques i empresarials amb preocupacions mediambientals i socials.  L’empresa cerca la sostenibilitat a través de compartir el valor que genera (sostenibilitat econòmica), el creixement personal (sostenibilitat social) i el respecte per l’ecosistema (sostenibilitat mediambiental).  Per respectar el medi ambient, ens comprometem a gestionar els residus de càpsules Iperespresso i compatibles amb Nespresso®, convertint-les en materials reutilitzables per fabricar nous productes.  Per això illycaffè ha llançat el projecte per recollir i reciclar càpsules de cafè utilitzades.

Tasses de col·lecció illy

Per què la illy s’ha associat amb TerraCycle®?

Per protegir el medi ambient i reduir l’impacte del polipropilè i l’alumini de què estan fetes les càpsules Iperespresso i compatibles amb Nespresso®, illycaffè s’ha associat amb TerraCycle®, líder internacional en reciclatge de residus difícils.  TerraCycle® recull les càpsules, les separa del cafè i recicla el plàstic i l’alumini per convertir-les en materials reutilitzables.  El residu de cafè s’envia a una planta de compostatge industrial.  Mentre tots els residus són potencialment reciclables, no sempre és rendible fer-ho amb mètodes de recollida tradicionals.  Per això molts recol·lectors de residus locals no accepten alguns materials, i aquí és on entra TerraCycle®. 

Les càpsules de cafè illy, per exemple, estan fetes de barreja complexa de materials que requereixen equips i tècniques específiques per reciclar-los.  Això fa que el procés de reciclatge sigui molt costós pel que fa al valor del producte final.  Per això, residus com les càpsules de cafè illy no poden ser reciclats per un servei de reciclatge de residus local: no té sentit des del punt de vista econòmic.  Per resoldre aquest problema i que la part econòmica funcioni, TerraCycle® treballa en associació amb marques sponsor com a illy, que cobreixen els costos perquè puguin oferir programes de reciclatge a nivell estatal.

Són reciclables les càpsules Iperespresso?

Totes les càpsules illy Iperespresso i compatibles amb Nespresso® poden ser reciclades com a part de la solució de reciclatge illy en associació amb TerraCycle®.  Les càpsules i embalatge illy estan fets de diferents materials per assegurar que el sabor i l’aroma dels nostres productes es preserven perfectament al llarg del temps.  illy es compromet a la sostenibilitat, i treballa amb TerraCycle® per recollir i reciclar les teves càpsules Iperespresso.  Després de ser recollides, TerraCycle® dissol les càpsules i l’embalatge Iperespresso per transformar-los en grànuls de plàstic.  Aquests grànuls poden ser usats per fabricar nous articles de plàstic reciclat.  L’alumini de les càpsules compatibles illy Nespresso® se separa del cafè i es dissol per fer lingots que es poden utilitzar per a nous productes.  Quan s’han separat, els residus de cafè es fan servir per a compostatge.

Com puc programar una recollida?

Per enviar les teves càpsules de cafè illy usades a TerraCycle®, et recomanem que reutilitzis la caixa on et van arribar, per recollir els teus residus (mida màxima 60 cm x 60 cm x 50 cm).  Després de recollir el pes mínim, tanca la capsa de manera segura.  Demana la teva etiqueta d’enviament a la web d’illycaffè, descarrega i imprimeix l’etiqueta que rebràs al teu correu electrònic i enganxa-la al paquet.  Tingueu en compte que cada etiqueta és única i només pot ser utilitzada una vegada per a un sol enviament.  Si vols fer diversos enviaments, necessitaràs descarregar una nova etiqueta cada cop.  Si les càpsules estan humides o brutes, poseu-les en una bossa de plàstic i tanqueu-la abans de posar-la a la caixa per impedir que es faci malbé si hi ha filtracions.

Per què he de recollir un pes mínim de càpsules illy abans d’enviar-les per ser reciclades?

Volem limitar lús de transport per reduir limpacte mediambiental.  Enviar grans quantitats alhora és millor per al medi ambient.  Per això us demanem que envieu un pes mínim de 2 kg, que són aproximadament 200 càpsules.

Necessito netejar les càpsules abans d’enviar-les?

Les càpsules no necessiten estar netes per ser reciclades.  Abans d’enviar-nos les càpsules, però, assegura’t que no contenen líquid.  Espera fins que les càpsules estiguin fredes, llavors sacseja-les o comprimeix-les sobre l’aigüera durant 10 segons per eliminar qualsevol possible líquid.  Si les teves càpsules reciclades estan humides o brutes, et recomanem que les posis en una bossa i la tanquis abans d’empaquetar-la, perquè així la caixa no es faci malbé per possibles filtracions.

Illy espresso servit en tassa de col·lecció|FOTO: BELLATERRA.CAT

Atenció al Cliente illy ☎️ 933 03 40 50

Font: illy,

“Si ara mateix el govern de Bellaterra consultés al veïnat sobre l’allumenat nadalenc del poble, el suspès seria majoritari” Cal viure per Bellaterra i no de Bellaterra. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

El veïnat de Bellaterra pot imaginar una Plaça del Pi de Nadal més il·luminada, i no pas amb les tres pilotes habituals|BELLATERRA.CAT

Com és possible que com mínim, la Plaça del Pi de Bellaterra no es vegi més il·luminada en Nadal? Repetir el mateix des de fa 11 anys és una mostra de deixadesa i desinterès per l’espai públic del poble. “Les excuses històriques que l’EMD no té diners” no són creïbles, perquè cal administrar millor i d’acord amb el que vol el veïnat, no pas com ho fa Ramon Andreu des de la seva poltrona de president.

Reparacions FGC talús de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Demà dilluns a les 13 hores, FGC restablirà totalment el servei de trens a la línia Barcelona-Terrassa un cop habilitada la circulació entre les estacions de Les Fonts i Terrassa Rambla

Els trens funcionaran amb l’horari habitual de dia festiu

Més info 👉 https://t.co/qOMSt6oAQZ

Bellaterra Gourmet ha visitat Casa Gispert de Terrassa, una institució en productes de proximitat i gourmet, on hem vist un assortiment espectacular de lots i centelles gastronòmiques per totes les butxaques, i que podeu regalar aquest Nadal als vostres éssers estimats i amics. Felicitats pel prestigiós Premi Nacional de Comerç de Catalunya!!

Aparador de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Casa Gispert, especialitzada en la venda de fruits secs, cafès, tes, xocolates, conserves i licors, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Comerç que atorga la Generalitat. Un guardó dotat amb 7.000 euros que reconeix la seva trajectòria, 170 anys d’història, la seva vinculació al comerç de proximitat i el seu compromís amb la sostenibilitat i, també, per haver sabut adaptar-se als canvis conservant la seva identitat.

Interior de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Casa Gispert va aixecar la persiana al barri del Born de Barcelona l’any 1851 i l’establiment conserva encara el seu aspecte original. Era un comerç d’ultramarins que venia productes considerats exòtics com ara cafè, te, cacau i espècies i també fruits secs (l’emblema de la firma), a granel i envasats.

Detalls del interior de Casa Gispert de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

El 2013 va establir a Viladecavalls tota la part logística: l’obrador, el magatzem i les oficines. Des del 2015 tenen botiga a Terrassa, al carrer Gavatxons, decorada amb el sabor dels anys. Han preparat una gran campanya de Nadal amb productes, lots i cistelles per a tots els gustos.

Productes de km0 de la Casa Gispert de Terrassa|BELLATERRA.CAT

Casa Gispert comercialitza productes de la terra i d’alta qualitat també a través d’internet (www.casagispert.com) i en l’actualitat exporta a 14 països.

La Botiga de Terrassa

Gavatxons, 21
08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. +34 937 128 203

De dilluns a divendres de 9:30 a 14h i de 16:30 a 20:30h

Dissabtes de 9:30 a 14h i de 17:30 a 21h

Font: Lourdes Sarrion, Terrassa Digital, Bellaterra Cat,