BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 27 d’abril de 2026

Carlos Giménez, mestre del nostre còmic, va publicar Paracuellos per primera vegada l’any 1976. Cinquanta anys després, aquesta obra continua essent una de les més rellevants del panorama estatal En el marc del 44 Comic Barcelona, retrem homenatge a la magistral sèrie Paracuellos,  que va oferir una visió crítica i mordaz d’una de les etapes més terribles de la nostra història.

Rodrigo Arizaga Iturralde ✍️ Al complir-se el 50è aniversari de la publicació de les seves primeres pàgines, el guionista i dibuixant Carlos Giménez ha decidit recuperar Paraules per partida doble: una edició commemorativa format luxe de l’obra original a la qual s’afegeix la publicació d’un setè àlbum (Hombres del Mañana) Peribáñez, Gálvez, Hormiga i la resta d’infants que protagonitzen una l’obra més emblemàtica del seu autor i del còmic patri.

No obstant, igual que els succeeix als seus joves protagonistes, Paracuellos ha hagut de lluitar i passar per nombroses penalitats fins a trobar el seu merescut lloc al món. El 1977 va iniciar la seva publicació seriada a les pàgines de la revista Muchas Gracias per després saltar a capçaleres com El Papus o Yes. Amb un clar i en cap moment ocult autobiogràfic, Paracuellos narra el dia a dia d’un grup de nens petits que (sobre) viuen a la Llar d’Auxili Social de la localitat madrilenya de Paracuellos del Jarama. Una de les moltes institucions estatals que, els anys posteriors a la fi de la Guerra Civil espanyola, s’ocupaven de la manutenció i educació de nens orfes i/o de famílies sense recursos per encarregar-se dels seus fills. Una situació viscuda pel mateix autor, nascut el 1941 i que, a causa de la mort prematura del seu pare i dels problemes de salut de la seva mare, va passar vuit anys en diverses d’aquestes institucions, inclosa la que dóna títol a l’obra.

Partint d’aquests records d’infància sobre situacions que va viure en les seves pròpies carns i/o de les quals va ser testimoni, Giménez elabora una fresca històrica on la innocència i il·lusió infantil dels seus protagonistes es dóna de cara amb la realitat adulta d’un país ple de llars trencades, ruïna econòmica, revengisme, soldat, adoctrinament ideològic. Una obra on la diversió de les típiques entremaliadures infantils es congela en plena rialla davant la cruesa del maltractament, la repressió i les humiliacions sofertes a mans d’aquesta aparentment benèvola institució que els acull i els forma com a individus. Els enganys, les traïcions i la picaresca, de vegades enginyosa, de vegades cruel, desenvolupada pels joves protagonistes funciona com a microcosmos representatiu d’aquella Espanya “gran i lliure” (sic) que va marcar a foc els seus habitants durant gairebé quaranta anys i la petjada dels quals encara cueja actualment. Tot comptat amb el detall que dóna un rigorós treball de documentació. Però, sobretot, amb la sensació d’autenticitat que proporciona la vivència personal del seu autor.

Precisament aquest aferrament a la realitat, dolorós pel que té d’autèntic, va ser el pitjor enemic de la sèrie als seus inicis. Tot i els vents d’aperturisme, canvi i transició de l’Espanya de finals dels setanta, el record feridor que suposava aquell testimoni agredolç de la infància del règim franquista encara coïa massa. L’escàs èxit va obligar Giménez a posar la sèrie en dic sec després de només dos àlbums recopilatoris publicats a principis dels vuitanta. Però malgrat continuar la seva producció amb altres obres de tall autobiogràfic –Barrio, desenvolupada gairebé en paral·lel a Paracuellos, gairebé es pot veure com una seqüela que narra la seva vida posterior a la sortida de la institució- la sèrie va continuar donant voltes al cap del seu creador durant anys. Curiosament, i fent bo allò que ningú és profeta a la seva terra, va ser l’èxit de la seva tardana edició al mercat francès el que el va animar finalment a reprendre-la mitjançant quatre àlbums més editats per Glénat entre 1999 i 2003.

Estructurada en forma d’històries curtes l’extensió de les quals oscil·la entre les dues i les vuit pàgines i amb un format de quatre/cinc files reminiscent de les tires de premsa (herència del seu format seriat original per a revistes), Paracuellos està il·lustrada en un rigorós blanc i negre idoni per al dramàtic to narratiu de l’obra. Però aquesta narració gairebé documental (exemplificada en detalls com el vestuari o els espartans decorats) de l’obra no està renyida amb l’expressivitat dels personatges i les dosis justes de nostàlgia i referencialitat –vegeu aquests homenatges a còmics de l’època com El Cadell d’una obra de gran-d’obra de les Guerrero tant pel seu valor de document testimonial -recollint una part de la nostra història que molts no coneixen actualment- com per la seva condició d’obra pionera al còmic patri en la seva ambició d’anar més enllà de l’entreteniment pur i dur. L’actual edició integral apaïsada (un canvi de format que no altera la narració original) a càrrec de Random House no deixa lloc a excuses per conèixer una obra esplèndida, necessària i imprescindible.

Font: Carlos Giménez, La Atalaya del Vigía, Rodrigo Arizaga Iturralde, El Pais