Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“Per les entitats socials de Cerdanyola no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació”.

SENTÈNCIA 786/2026, de 30 de setembre, en relació al recurs interposat contra el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.

  1. Avui compareixem després d’un recorregut molt llarg de quasi 10 anys en la formació del Col·lectiu Refem El Centre Direccional després del treball d’altres entitats com Cerdanyola Sense Abocadors i l’Associació Via Verda de Cerdanyola del Vallès, i tot això amb el suport de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura-ADENC, i compareixem com entitats en la defensa del territori, del medi ambient i de la salut de les persones.
  2. Abans d’arribar als tribunals per denunciar el PDU del Centre Direccional aprovat desembre de 2020 per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya, les nostres entitats van participar activament en els processos d’informació pública, van presentar al·legacions, observacions tècniques i informes, van assistir a reunions, van estudiar una documentació urbanística extraordinàriament complexa i van intentar per totes les vies administratives possibles, que les qüestions rellevants fossin incorporades al planejament. La via judicial no ha estat el punt de partida, sinó l’últim recurs quan vam entendre que persistien aspectes que requerien una revisió independent per part dels tribunals.
  3. Durant aquests anys sense anar a judici, s’ha aconseguit l’aprovació del PEPNAT Collserola 2019 amb la declaració d’Espai Funcional del Parc Natural els parcs i corredors restants de la Via Verda, s’ha aconseguit esborrar la Via de Cornisa de Collserola, esborrar tot l’eix del Túnel d’Horta i sobretot garantir que el pressupost per la Inertització del abocador de Can Planas falsament clausurat l’any 1995, fos de veritat restaurat sense problemes després de 30 anys (2026) sense nous abocaments, a més hem modificat el projecte inicial d’una autopista que separava la ciutat del Centre Direccional i s’ha aconseguit modificar una reserva viària de 100m. d’amplada per una avinguda urbana de 50m. d’amplada com l’Avinguda Canaletes.

4. El nostre treball plantejava REFER EL CENTRE DIRECCIONAL I FER QUE FOS DIGNE I APROP LA CIUTAT. Per salvaguardar el corredor ambiental, plantejant esperar 30 anys abans de construir habitatge al voltant dels abocadors i anul·lar el Tunel d’Horta, tant viari com ferroiviari.

  1. La SENTÈNCIA que ara coneixem és extensa i analitza amb detall molts dels debats tècnics que han acompanyat el desenvolupament del Centre Direccional durant anys. D’una banda, el tribunal examina nombrosos estudis i 4 peritatges proposats des de les entitats ecologistes relacionats amb aspectes ambientals, geològics, de salut pública, mobilitat, connectivitat ecològica, riscos químics i gestió dels antics abocadors de Can Planas i Elena.
  2. Pel que fa a aquestes qüestions, la Sala considera que les administracions i els organismes promotors van aportar estudis suficients per justificar les decisions adoptades en el marc legal vigent. En conseqüència, no estima les pretensions generals de les entitats, relatives a la nul·litat general del planejament ni tampoc les referides als riscos associats als abocadors, la mobilitat, la memòria social o els efectes sobre els espais naturals.

7. D’altra banda, la sentència sí que dona la raó a les entitats en un aspecte que considerem especialment rellevant i de molta actualitat: la necessitat de respectar estrictament les limitacions derivades de la inundabilitat, un tema rellevant d’actualitat a nivell català.

  1. Després d’analitzar els informes existents, i especialment els criteris dels organismes competents en matèria hidràulica, el tribunal conclou que determinats equipaments previstos pel planejament i una part de la xarxa viària no s’ajusten adequadament a les condicions exigibles en zones sotmeses a risc d’inundació. Per aquest motiu, DECLARA LA NUL-LITAT PARCIAL d’aquestes determinacions concretes i obliga a corregir-les.
  2. Això significa que la sentència reconeix que hi havia una deficiència real en una part del planejament i que les advertències formulades en el peritatge sobre aquesta qüestió eren fundades, i no han estat justificades per l’administració.
  3. Ara bé, també hem de ser honestos amb la ciutadania, per això el nostre sentiment és de desil·lusió amb la sentència:

a) Fins el moment, la sentència no anul·la el Centre Direccional ni comporta la caiguda del conjunt del planejament urbanístic. El desenvolupament global continua vigent i les administracions disposaran de mecanismes per adaptar aquells elements que han estat anul·lats.

b) Al mateix temps, constatem que el tribunal no ha compartit bona part dels arguments que havíem plantejat respecte del model global de desenvolupament previst per al Centre Direccional, i per tant caldrà estudiar les vies de la resolució judicial, valorant les seves conseqüències i defensant, com hem fet sempre, un model territorial que posi al centre la seguretat de les persones, la protecció ambiental, el manteniment de la biodiversitat i la transparència i l’interès general.

c) Perquè, més enllà del resultat concret d’aquest procediment, la tasca de vigilància cívica i de participació ciutadana continua sent imprescindible per garantir que les decisions que transformen el nostre territori es prenguin amb el màxim rigor i amb totes les garanties.

Per què el tribunal dona parcialment la raó a les entitats?

La Sala considera acreditat que tres equipaments i un camí estan mal ubicats respecte de les limitacions derivades de la inundabilitat.

La Sala es recolza principalment en l’informe de l’ACA de 24.04.2020, que advertia que aquestes peces no complien les limitacions del Reglament del Domini Públic Hidràulic en un context d’emergència climàtica.

Aquest és l’únic motiu substancial que prospera, en un context post DANA Valencia, tot i que només ho fa en zones d’us públic i no en indrets d’ubicació de parcel·les privades, i tot això en un moment que la Riera de Sant Cugat ha desboradat aigües avall. Les mesures preventives de laminació han estat insuficients, tot i que encara el 80% del Centre Direccional NO ha estat executat.

En què NO dona la raó a les entitats

La sentència rebutja expressament:

  1. Participació ciutadana

Considera que els defectes de participació dels plans anteriors han estat corregits i que REFEM va participar àmpliament en el procediment, tot i que diem que la nostra participació NO va servir per modificar el PDU en la fase de consultes prèvies.

  1. Avaluació ambiental

Considera que l’avaluació ambiental és suficient i que hi ha declaració ambiental estratègica vàlida, tot i que ni tant sols NO es va avaluar la despesa de consum energètic i d’aigua pels Centres de Dades NO avaluats en cap fase administrativa, i que tenim resposta negativa de l’administració.

  1. Red Natura 2000 i Collserola

Refusa que el PDU redueixi la superfície protegida o desprotegeixi Collserola.

Per al tribunal:

no es redueix la Red Natura;

els terrenys continuen sotmesos a la normativa de Collserola;

la qualificació com a espais lliures és compatible amb el règim ambiental.

PER REFEM I ADENC s’especula amb els terrenys del Parc Natural i es dona aprofitament urbanístic a propietaris de Sol protegit per una llei de declaració de Parc Natural.

  1. Fauna i connectivitat ecològica

Considera que hi ha estudis abundants sobre connectivitat ecològica, fauna, ratpenats, avifauna i corredors biològics.

Per REFEM, ADENC i la Plataforma es dona una reducció de sols protegits a l’entorn de la Riera de Sant Cugat que mai anteriorment s’havia plantejat a la finca de Can Costa, i no s’ha resolt la connectivitat de Collserola amb l’eix de la B-30 tal com es proposava inicialment al Torrent de Ferrusons.

  1. Risc químic

Considera suficients els estudis i informes de Protecció Civil.

  1. Memòria social i habitatge

Valida la justificació de les més de 5.300 habitatges previstes. La Sala fa una defensa molt explícita de l’interès supramunicipal del projecte i de la necessitat d’habitatge.

Per REFEM I ADENC una ampliació d’habitatge d’aquesta dimensió comportaria una REVISIÓ del PGM a Cerdanyola del Vallès.

  1. Mobilitat

Valida l’estudi de mobilitat i la coherència amb el PTMB.

Per les entitats no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació.

  1. Can Planas i Elena

Aquest és probablement el punt més important.

La Sala rebutja que els antics abocadors impedeixin el desenvolupament urbanístic i considera que:

existeixen estudis de risc;

existeixen mesures correctores;

existeixen condicionants urbanístics específics;

els usos previstos són compatibles si es compleixen les actuacions de restauració prescrites.

Conclusions que assumeix el tribunal

Can Planas:

Risc admissible per a usos actuals i futurs;

No cal el buidatge integral de l’abocador;

Es poden admetre usos condicionats si es compleixen les mesures correctores.

Elena:

Concentracions detectades dins dels llindars de qualitat;

Risc acceptable per a la salut humana;

Admissibilitat condicionada a mesures de control i seguiment.

Per REFEM, ADENC i i la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, es considera que s’admet els usos actuals i futurs per risc de contaminació de forma segregada, però que no es té en compte el risc ambiental de forma agrupada per a qui viu i estudia o treballa 24 hores en l’àmbit afectat.

A més, el Centre Direccional ha estat exclos de la Zona de Baixes Emisions del municipi de Cerdanyola del Vallès.

Qui defensa el Projecte del Centre Direccional?

Les nostres al·legacions han lluitat contra tres administracions (Generalitat, AMB, Ajuntament de Cerdanyola) i quatre immobiliàries, fet que ens hauria de fer reflexionar sobre qui deu tenir realment la raó de l’interès públic.

En tots aquests anys, hem demanat reiteradament entrevistar-nos amb l’Ajuntament i les altres administracions, però aquestes ens han denegat informació, no se’ns ha convocat en set anys per part d’Alcaldia de Cerdanyola del Vallès per saber la nostra posició, no s’ha fet CAP CONVOCATORIA del Consell de Medi Ambient de Cerdanyola del Vallès, i hem hagut de recórrer al Síndic de Greuges per aclarir la informació ambiental, per les negatives d’una administració a l’altra.

Període d’al·legacions.

El període d’al·legacions és d’un mes a partir de la publicació.

Conjuntament amb l’advocat estem valorant els possibles recursos de cassació a interposar i del seguiment de la sentència.

Octubre 2026.

Font: ADENC, REFEM, PLATAFORMA CERDANYOLA SENSE ABOCADORS

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU”.

ELISENDA DE CLASCÀ* ✍️ La Sentència 786/2026, de 30 de setembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estima parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les associacions REFEM el Centre Direccional i ADENC contra l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, de 22 de desembre de 2020.

La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU.

La sentència analitza els motius de recurs següents:

Deficiències de l’avaluació ambiental estratègica i omissió d’informes preceptius; 2) reducció de l’àmbit protegit de la Xarxa Natura 2000 de Collserola;

3) manca d’avaluació de l’afectació a la fauna protegida;

4) absència de l’informe de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural;

5) incompliment de la legislació sobre canvi climàtic, emissions i eficiència energètica;

6) riscos ambientals i per a la salut derivats dels antics abocadors, especialment Can Planas i Elena;

7) manca de clausura formal, descontaminació i garanties de seguretat dels abocadors;

8) deficiències de publicació i notificació de la declaració ambiental estratègica;

9) manca de consideració de l’informe de Protecció Civil en l’avaluació ambiental;

10) omissió de l’informe preceptiu en matèria de seguretat industrial;

11) manca de resposta adequada a les al·legacions dels interessats;

12) deficiències del programa de participació ciutadana;

13) insuficiència de l’estudi de mobilitat;

14) incompliment del Pla territorial metropolità de Barcelona en matèria de mobilitat;

15) urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent (motiu estimat parcialment);

16) insuficiència de l’avaluació de l’impacte social del planejament.
Dels motius anteriors, només s’estima parcialment el número 15.

En relació amb la resta, el Tribunal considera que s’han complert els tràmits legalment exigibles a l’Administració, d’acord amb la documentació de l’expedient i la que s’ha aportat durant el procediment judicial, en resposta a les qüestions plantejades per les associacions recurrents.

Cal destacar que, en diversos dels motius desestimats, el Tribunal assenyala la manca de proves o informes pericials de la part recurrent que contradiguin els estudis tècnics aportats per les administracions, sense perjudici que també consideri acreditat el compliment dels tràmits administratius exigibles.
La construcció d’habitatges a l’entorn dels antics abocadors

D’altra banda, pel que fa a la construcció d’habitatges a les zones dels antics abocadors de Can Planas i Elena, el Tribunal accepta les previsions del PDU d’ubicar edificacions al voltant dels abocadors, però no sobre els terrenys ocupats pels dipòsits de residus, on s’estableixen limitacions específiques d’usos i d’edificació.

Tanmateix, atesa l’existència d’emissions de biogàs i altres possibles contaminants, les edificacions situades a l’entorn hauran de complir condicions especials de protecció, ventilació i disseny constructiu per evitar l’entrada i acumulació de gasos en espais tancats.

Entre aquestes mesures, la documentació urbanística recollida a la sentència preveu:

«Construir el soterrani, semisoterrani o planta baixa totalment ventilat, en forma de pati anglès o sobre pilars. En aquest cas, caldrà garantir que els petits espais tancats que hi pugui haver (petits magatzems, caixes d’ascensor, etc.) quedin suficientment ventilats.

Dissenyar i construir una barrera contra el gas o un drenatge passiu de gasos, robust i que no requereixi manteniment, als límits de la parcel·la o bé al lloc on s’assenti l’edifici; mesura que serà validada per l’Agència de Residus de Catalunya, que determinarà el pla de seguiment i control.

A més, a les xarxes de serveis s’assegurarà que es trenqui la continuïtat física dels conductes mitjançant arquetes ventilades, per garantir que els gasos drenats no entrin a l’interior de l’edifici.

Les antigues construccions existents al subsol d’aquestes parcel·les hauran de ser enderrocades, per evitar les vies preferents de mobilització del biogàs.»
Pel que fa als abocadors, el Tribunal es fonamenta en els estudis ambientals i de riscos aportats per les administracions, entre els quals hi ha documentació de l’AMB i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que consideren admissibles els riscos avaluats en les condicions previstes pel planejament.

En aquest sentit, el Tribunal no afirma que es pugui edificar sense restriccions, sinó que considera que les mesures correctores i els controls ambientals previstos pel PDU poden garantir que en principi no s’acredita «[…] un risc inadmissible per a la salut de les persones, comprovat per l’autoritat ambiental en els termes previstos a les normes urbanístiques i les seves fitxes.» (pàg. 118 de la sentència, numeració judicial).

Així, l’article 104.2 de les normes urbanístiques del PDU condiciona la urbanització i edificació de les parcel·les de l’entorn de Can Planas a l’execució prèvia de les actuacions de remediació previstes. En el cas d’Elena, també s’exigeixen mesures de protecció, validació ambiental i seguiment posterior a la clausura.

Els aspectes del PDU que la sentència anul·la

Pel que fa al motiu estimat, el Tribunal considera que determinats equipaments i un vial projectat ocupen terrenys afectats per zones de flux preferent de les rieres, en contradicció amb les limitacions derivades de la normativa sobre inundabilitat i amb els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (Limits: Zona inundable amb referència de 500 anys).

Per aquest motiu, declara la nul·litat de la qualificació de l’equipament SE 08 com a SE₁, de determinades previsions de l’article 36.7.b relatives als equipaments SE₂ 02 i SE₂ 03, i de les corresponents determinacions dels plànols d’ordenació O.2.1b i O.2.1c. Així mateix, anul·la el traçat de l’eix 50 – camí 10, que transcorre per una zona de flux preferent.
Aquestes anul·lacions són parcials i no comporten la nul·litat de la totalitat del Pla director urbanístic.

Les propostes alternatives de REFEM i ADENC

Cal recordar que les associacions recurrents, en les fases anteriors d’al·legacions, havien plantejat alternatives al model urbanístic previst pel PDU. Entre aquestes, proposaven eliminar les àrees destinades a grans centres comercials i substituir-les per petit comerç en planta baixa, així com desplaçar els habitatges previstos per acostar-los al nucli urbà de Cerdanyola.
També s’havia proposat destinar part dels terrenys inicialment previstos per a habitatges a activitats empresarials i tecnològiques, ampliant l’actual parc empresarial.

Aquestes propostes pretenien modificar la distribució dels usos urbanístics, reduir l’impacte del desenvolupament residencial sobre determinats espais i reforçar la continuïtat urbana amb Cerdanyola, aspectes que xoquen frontalment amb les necessitats habitacionals reclamades per l’administració, atesa la gran demanda de vivenda actual i calculada a futur.

La sentència, per tant, manté substancialment el model urbanístic del PDU, però obliga a corregir les determinacions anul·lades per la seva incompatibilitat amb les limitacions legals aplicables a les zones inundables.

La resolució no és ferma i és susceptible de recurs de cassació.

*Elisenda de Clascà, advocada, màster en assessoria jurídica, Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària (IMPULS)

Bellaterra, 13 d’octubre de 2026

Les organitzacions qüestionen un model de desenvolupament urbanístic que preveu la construcció de 5.400 habitatges en un entorn on s’han identificat 16 abocadors, alguns dels quals presenten un elevat potencial contaminant.

REFEM I ADENC Us convida a  assistir i donar cobertura a l’acte públic que tindrà lloc dimecres 14 d’octubre, a les 18 h, al Casal La Flama de Cerdanyola del Vallès, en què REFEM, la Plataforma Cerdanyola sense abocadors i l’ADENC presentarà el contingut de la resolució judicial del contenciós administratiu contra el Pla director urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba.

Durant l’acte, les tres entitats explicà el resultat del procediment judicial, les seves implicacions, els aspectes positius i negatius de la resolució i les accions que ens plantega emprendre a partir d’ara.

Les organitzacions qüestionen un model de desenvolupament urbanístic que preveu la construcció de 5.400 habitatges en un entorn on s’han identificat 16 abocadors, alguns dels quals presenten un elevat potencial contaminant. El planejament també inclou una important zona empresarial, amb diversos centres de dades, així com actuacions i equipaments en zones amb risc d’inundació, qüestions que preocupen pel seu impacte ambiental i sobre la salut pública.

La resolució judicial obre un nou escenari en el debat sobre el futur del Parc de l’Alba. Durant la trobada s’explicà quins passos consideren necessaris per continuar defensant el territori, la salut de la ciutadania i un desenvolupament urbanístic compatible amb la seguretat ambiental.

DIA: dimecres 14 d’octubre
HORA: 18.00 h
LLOC: Casal La Flama
ADREÇA: C/ de les Escoles, 12 – Cerdanyola del Vallès

Organitza: Col·lectiu REFEM el Centre Direccional, Plataforma Cerdanyola sense abocadors i ADENC.

Col·lectiu REFEM el Centre Direccional
Plataforma Cerdanyola sense abocadors
ADENC – Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura

ADENC

—
Arnau Vilà Ujaldón
Tècnic en defensa ambiental, geògraf
Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
Ecologistes de Catalunya
www.adenc.cat
93 717 18 87 · 613 12 92 86
@adenc1982

Bellaterra, 11 d’octubre de 2026

“El voluntarisme d’una època en pro de l’euskera s’està convertint en professionalització“.

Cartells publicitaris en euskera en una parada de bus al centre Lezo (Guipúzcoa)

ANDRÉS URRUTIA (President d’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca) ✍️ La llengua basca avui necessita un esforç de fons allunyat de partidismes ideològics i que gaudeixi del respecte d’una àmplia majoria social. Una i una altra vegada apareixen a la premsa notícies relacionades amb el basc, des dels que li atribueixen una causalitat negativa (PISA, decisions judicials, discriminació dels no bascoparlants a l’Administració pública) fins als qui, per contra, se senten insatisfets pel lent avenç de la llengua basca i la seva manca de presència en la realitat.

Pocs es pregunten per la configuració del basc com un espai comú de trobada entre diferents. Una llengua, sigui el basc o qualsevol altra, compleix funcions de comunicació, identitat, de cohesió social, cultural i fins i tot econòmica. Per això, és important constatar en haver de la nostra societat la creixent consideració de l’euskera com un dels elements de rellevància de la societat basca.

La veritat és que aquest espai propi de l’euskera, consensuat i allunyat de les polaritzacions ideològiques, és difícil de construir sense més ni més. Exigeix coherència i disciplina i, sobretot, continuïtat i vocació. Tot això no és bonisme sense criteri sinó la necessitat de basar-se en una sèrie de principis i realitats que de vegades no resulten fàcils de concretar

Una de les característiques d’aquesta societat del segle XXI és la globalització, que afecta la llengua com a instrument imprescindible a l’hora de configurar una realitat social visible i cohesionada. Aquesta globalització, en el nostre cas, no pot suposar una reducció significativa de la presència social i de les funcions de les llengües minoritàries i minoritzades, així com de les comunitats lingüístiques que les practiquen i les sostenen com a llengües pròpies, sinó una concepció d’aquestes com a elements d’identitat i cohesió en societats plurals com la nostra.

Aquest país, aquesta societat, es va dotar fa molt de temps d’una sèrie d’institucions que sempre han treballat per la centralitat del basc, sense escarafalls, sense massa soroll mediàtic. Des de la seva creació, fa més d’un segle, Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, ha reunit i reuneix prop de cinc generacions d’acadèmics, i ha generat un nucli de coneixement que ha reflexionat i actuat sobre la llengua basca, aconseguint en cada període una adaptació de la institució a les exigències socials.

El lector que ha arribat a aquest punt, segurament, espera d’aquest text una relació de lloes i felicitacions pel que fa a la institució, Res d’això. Fa uns anys, al centenari de la institució, vam proposar un avenç en termes de digitalització, professionalització, vocació de servei i internacionalització que es va complint a poc a poc, passant dels mers enunciats, teòrics i especulatius, a la pràctica del servei diari en pro de l’euskera.

I aquí, en la recerca d’aquest tercer espai per sobre de les polaritzacions interessades, l’Acadèmia ha posat en marxa, revificant les seves iniciatives, el projecte Euskararen Gogoetagunea, amb l’objecte de trobar un assemblatge institucional que pugui ser comú i involucri a tota la ciutadania basca.

Però en tot això, i enmig de la sensació de polèmica pel que els mitjans de comunicació recullen al voltant del basc, manca l’element fonamental: la posició i la pràctica de la realitat dels ciutadans bascos que han avançat en aquesta direcció, el vector social amb majúscules, per sobre d’interpretacions d’un i altre caire, que de vegades són manipulades per uns i altres manetes.

Una llengua és el que és, no el que vulguem que sigui o no sigui, segons les nostres idees, és una realitat en què s’estan produint canvis i avenços espectaculars i impensables fins fa poc.

El voluntaris d’una època en pro de l’euskera s’està convertint en una  professionalització i compactació del món del basc amb una combinació de diferents factors que exigeix una anàlisi detallada i plural, unint els èxits i avenços de la lingüística i la sociolingüística amb les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, tot això al servei de la utilització habitual de la llengua basca.

I per continuar en aquesta tasca, cal generar nous consensos que portin assolir objectius socialment constatables, per sobre dels successos del moment, moltes vegades efimers.

El que avui necessita l’euskera, a més de campanyes publicitàries i mediàtiques peribles, és un esforç de fons allunyat de partidismes ideològics i que gaudeixi del respecte d’una àmplia majoria social.

Com estructurar? No sembla que les solucions de màrqueting siguin suficients. Més aviat sembla que el futur passa per una reflexió conjunta i compartida dels agents socials, ben articulats i cohesionats pel que fa a la societat civil basca, Euskaltzaindia va per aquesta via que, certament, no és fàcil, i espera trobar els qui, superant partidismes, vagin en la mateixa direcció a la recerca d’unes metes socials lliurades en el lingüístic. Ekin eta jarrail Seguim!

Font: El Diario Vasco

Bellaterra, 4 d’octubre de 2026

“Avui és el dia d’agrair a aquells enormes cuiners que enarboressin la bandera de la cuina basca perquè, posant en valor el receptari tradicional, aquell que es basa en el nostre producte, i amb grans dosis de tècnica i imaginació, van conquerir el món”.

Gipuzkoa i la seva gastronomia viuen durant aquest 2026 dues importants efemèrides de calat molt diferent, però sense les que seria impossible entendre el que avui són els nostres fogons. La primera, per proximitat a la data del seu aniversari, són els 500 anys de la mort de Juan Sebastián Elcano, mort el 6 d’agost de 1526 al Pacífic, segons els documents. Getaria segur recordarà en una data tan rodona a qui se’l considera el primer graella de la història, ja que en el seu llegat va deixar constància, per escrit, de la possessió de tres graelles de ferro.

Avui, la seva localitat és un autèntic referent al món de les brases, amb el turbot com a peça predilecta i amb aquestes graelles que trobem als seus carrers recòndits. I Gipuzkoa, sens dubte, és un territori capdavanter pel que fa a aquesta tècnica, amb grans rostidors, alguns referents a nivell nacional i fins i tot mundial, en diferents localitats. Elcano va ser, en certa manera, el pioner de tot això.

I, parlant de precursors, no podíem obviar el 50è aniversari del naixement de la Nova Cuina Basca, aquell disruptiu moviment que ho va canviar tot al món de la restauració. Va tenir el seu epicentre a Gipuzkoa i la seva difusió va arribar a tothom. Avui és el dia d’agrair a aquells enormes cuiners que enarboressin la bandera de la cuina basca perquè, posant en valor el receptari tradicional, aquell que es basa en el nostre producte, i amb grans dosis de tècnica i imaginació, van conquerir el món.

A partir d’aquells genis es va generar un perfecte ecosistema en la gastronomia, un univers fenomenalment equilibrat en què els comensals gaudim de diferent forma, però amb la mateixa intensitat, en restaurants, bars, rostidors, sidreries… Tornant al començament de tot això, a Elcano, podríem dir que solcam bon port.

Font: El Diario Vasco, Dissenys i il·lustracions de Román Ferrero

Bellaterra, 1 d’octubre de 2026

“Perquè el que van fer a Maricarmen a Madrid és la representació del que pot fer la dreta neoliberal, capitalista i cruel, recolzada per un sistema de justícia que segueix respectant les lleis feixistes”. 

Mara Mahía/Luzes ✍️ No queda ànima en aquest país que no conegui la història de l’injust desnonament de Maricarmen. Excepte els fons voltor, el cercle d’Ayuso i l’empresa que la va fer fora de casa seva, Urbagestión, que diu que és una pime i està regida per Ricardo Alonso Fernández i Fernando Alonso Fuentes.

Per a ells, el desnonament va ser aplicar una sentència justa. En aquesta monumental ensopegada, la justícia va fer tantes coses malament que no cal pensar que fos cosa d’ineptes, sinó d’un despropòsit col·lectiu del Tribunal Suprem. Van ser els membres d’aquesta cort els qui, al final, després de quatre instàncies, van donar la raó a la MALDAT, amb majúscules. Perquè el que van fer a Maricarmen a Madrid és la representació del que pot fer la dreta neoliberal, capitalista i cruel, recolzada per un sistema de justícia que segueix respectant les lleis feixistes. 

Segons els senyors d’Urbagestión, la Maricarmen havia de deixar el pis fa anys. Com van argumentar els Alonsos, el seu contracte era una segona subrogació i, com a tal, només es pot estendre durant 15 anys. I aquí hi ha el parany.

Maricarmen havia de tenir la primera subrogació, que dóna dret a viure a la casa fins a morir.

El contracte el va signar el pare de Maricarmen l’any 1956, quan Espanya estava regida per un dictador feixista que va prendre el poder mitjançant un cop d’Estat i una guerra. És a dir, el país estava a les mans d’un Govern il·legítim. Aquell poder il·legal no permetia que una dona tingués propietats al seu nom. El pare de Maricarmen no va poder posar el nom de la seva dona al contracte d’arrendament. Com a conseqüència d’aquella llei promulgada per un Govern colpista, quan el pare va morir la mare va haver de sol·licitar una subrogació. Aquesta és la subrogació que el Tribunal Suprem i els Alonsos expliquen com a primera, la que dóna dret a l’inquilí a quedar-se al pis per sempre.

Si el Tribunal Suprem fes justícia en comptes de fer-li el joc als fons voltor i a l’extrema dreta, Maricarmen estaria ara a casa seva. No entenc com es permet que s’utilitzin les conseqüències d’una llei feixista i sexista, que discriminava brutalment les dones, com a trampolí per continuar fent el MAL, amb majúscules. 

Fa unes setmanes, el Tribunal Supremo també va dictar la suspensió del dret a votar per als néts dels exiliats a causa del feixisme. Si suspendre el dret al vot d’un ciutadà no és una mesura dictatorial, aleshores haurem de redefinir el concepte de dictadura. No obstant, els néts dels feixistes sí que poden votar. I no només votar. També poden utilitzar les lleis il·legítimes que van promulgar els seus avis per posar al carrer les dones que, per culpa del franquisme, no tenen dret a morir a la casa on van viure.

El cas de Maricarmen havia d’arribar al Tribunal Constitucional, perquè el fet que la seva mare no pogués signar el primer contracte d’arrendament —un dret d’igualtat contingut a la Constitució del 1978— va provocar que ella perdés el pis. El Suprem havia de considerar el contracte de Maricarmen com la primera subrogació. Òbviament, el feixisme no va donar l’opció que signessin el pare i la mare.

Els drets constitucionals de Maricarmen van ser violats per la sentència d’un tribunal que respecta les lleis franquistes com si fossin legítimes. És una aberració que la justícia del Suprem base les seves sentències ‘democràtiques’ en lleis discriminatòries que els van treure tots els drets a les dones. El que han fet a la Maricarmen és un crim legal.

Font: PÚBLICO

Bellaterra, 27 de setembre de 2026

“Una guerra que els espanyols hem de considerar com un fet històric, enterrant definitivament els que hi participem en un o altre bàndol, rancúnies i odis, sense pretendre que els heretin les noves generacions” *ANTONIO CORDÓN GARCÍA

** Batalló de Soldats Disciplinaris de Treballadors de la dictadura de Franco
📷 Cedida Isidro Jara Hernández

Fa gairebé trenta anys que això va passar. Avui, milions d’espanyols saben que la guerra la va perdre Espanya, en la llibertat trepitjada, en la independència hipotecada, en el prestigi internacional anul·lat, saben que la van perdre la immensa majoria dels espanyols, d’un i altre camps.

Una guerra que els espanyols hem de considerar com un fet històric, enterrant definitivament els que hi participem en un o altre bàndol, rancúnies i odis, sense pretendre que els heretin les noves generacions.

Però una guerra que va ser la primera batalla dels pobles contra el feixisme, de la qual s’han escrit i se segueixen escrivint centenars de llibres, perquè el seu valor essencial i exemplar de lluita per la llibertat segueix i seguirà sempre viu, mentre existeixi un país que es vegi obligat a lluitar per la seva independència amb les armes a la mà, mentre existeixi un poble que es bata per la democra que combatin contra la tirania i el despotisme, pel progrés i la pau.

Tampoc ja no dubta ningú que la causa principal de la pèrdua de la guerra per part dels republicans espanyols va ser l’ajuda militar directa que van prestar als generals revoltats les potències feixistes, molt més gran, en aquest aspecte, per raons òbvies, de la que va rebre el nostre poble, de la Unió Soviètica en primeríssim lloc i també de Mèxic. Va ser l’ajuda indirecta que van prestar a Franco els Governs anomenats democràtics, cecs davant el perill que ja planava també sobre els seus països, amb la política infame i maldestre de la “No Intervenció”.

Com a corol·lari d’aquesta política cal qualificar la sublevació casadista.
Certament, altres causes, reflectides en aquests records personals –potser excessivament– van influir negativament en el desenvolupament de la lluita popular i la van afeblir. Mas tampoc, com a compensació, van deixar d’influir causes negatives secundàries en el desenvolupament de la guerra per part dels feixistes: ruptura de la unitat, lluites polítiques internes, subversions, rivalitats entre els comandaments, direcció militar deficient en diverses operacions, etc. La diferència és que, mentre en els nostres escrits, encara que siguin més o menys subjectius, no s’oculten aquestes debilitats i falles, cap participant del bàndol franquista s’atreviria a reflectir-les en els seus, ni ara, ja que sap que s’exposaria a trobar els seus ossos en una presó, en el cas, improbable, que li fos permès publicar.

Els vencedors feixistes estan obligats -jo diria condemnats- a ser sistemàticament i totalment “triomfalistes” en els seus escrits i discursos, a rompre que tot va marxar com una seda sota la direcció genial del cap de l’Estat, que el Caudillo va preveure el desenvolupament de la guerra des del principi fins al final en els seus detalls més petits i que va guanyar totes les batallas.

Amb la terminació de la guerra va començar per a mi, com per a tants altres espanyols, el desterrament. Que ja dura trenta anys, però que no ens ha allunyat la majoria dels exiliats d’una pàtria que Franco no ens pot treure perquè va amb nosaltres sempre, al nostre cervell i als nostres cors d’espanyols.

Espero continuar parlant als meus lectors – ja que espero també tenir-los d’aquells trenta anys, continuant aquests records. Potser comenceu l’escriptura de la tercera part per celebrar els vuitanta anys. I que vostè ho vegi, estimat lector. Que ho vegem junts a la nostra Espanya.

* ANTONIO CORDÓN GARCÍA (General Estat Major República Espanyola), París, 1971

** Els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST) van ser unitats de treball forçat creades per la dictadura franquista durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra per castigar i explotar els soldats i joves considerats políticament “desafectes” o contraris al règim.

Bellaterra, 27 de setembre de 2026

PLABUM vol  saber l’opinió del veïnat sobre la Festa Major de Bellaterra

Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA

Des de PLABUM han preparat una enquesta de valoració general per conèixer què ha agradat més, què poden millorar i recollir les propostes directes del veïnat per trasladar-les a la EMD, de cara a futures edicions.

La vostra opinió és molt important! Us animem a dedicar-hi uns minutets i omplir l’enquesta.

Entre tot el veïnat podem fer que la Festa Major sigui cada any encara millor!

Moltes gràcies per participar!

Omple l’enquesta a l’enllaç de sota 👇

https://forms.gle/zDyzGEL3rr4x85jv6

Bellaterra, 25 de setembre de 2026

“Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics“.

Inauguració oficial del Consultori Mèdic de Bellaterra i veïnat reclamant que ho atengui un metge com a la resta de Catalunya

Veïnes i Veïns,

Dimecres 23 de setembre de 2026, primer dia d’activitat en el Consultori Mèdic de Bellaterra, sense metge, només una infermera i un matí a la setmana, els veïns i veïnes plantem una pancarta al carrer reivindicant metge i també ens plantem nosaltres. Prou discriminació sanitària, no som ciutadans de segona

Volem manifestar la profunda indignació i rebuig col·lectiu a les condicions en que es pretén prestar aquest servei.

A Catalunya els pobles de només 1.000 habitants tenen Consultori amb metge i consulta varius dies a la setmana, Bellaterra amb 3.000 habitants i manca de transport públic per arribar al CAP de Serraparera a Cerdanyola a uns 5 km, només ens posen infermera.

Fa 14 anys que lluitem pel Consultori, avui obre les portes sense metge, els habitants de Bellaterra lluitarem fins on calgui per una assistència sanitària de proximitat que no ens torni a discriminar.

Obrir les portes d’un centre sanitari només un dia a la setmana i sens metge no es donar un servei, és una gran discriminació a la nostra comunitat, un “pegat”.

Per tot això, exposem i EXIGIM:
El personal d’infermeria és indispensable, però no substitueix al metge, té unes competències diferents, i Bellaterra no vol continuar sent discriminada sanitàriament, fa molts anys que lluitem pel Consultori, i volem Consultori amb metge i més d’un matí a la setmana, com els demés Consultoris del CatSalut de Catalunya.

Prou discriminació: exigim la mateixa cobertura mèdica de proximitat que qualsevol altre ciutadà català

Un Consultori Mèdic sense metge pot deixar a la població en una situació especialment vulnerable. Al nostre poble una tercera part son persones de més de 65 anys , amb malalties cròniques, moltes amb mobilitat reduïda que no poden seguir desplaçant-se a Cerdanyola a 5 km cada vegada que necessiten una visita mèdica, un diagnòstic, o un servei sanitari bàsic, necessitem metge pels crònics i per tota la població, que hi te el mateix dret.

LA NOSTRA EXIGÈNCIA ÉS CLARA I IRRENUNCIABLE:

Exigim a les autoritats sanitàries del CatSalut l’assignació immediata d’un metge o metgessa d’atenció primària continu i presencial, amb un horari digne i d’acord amb les necessitats d’una població de 3.000 habitants.

Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics

Els bellaterrencs i bellaterrenques no acceptarem un “pegat”, no acceptarem engrunes. L’assistència sanitària bàsica és imprescindible amb metge.

Hem esperat massa anys perquè ara obrin el Consultori de Bellaterra sense metge
EXIGIM AL CATSALUT METGE AL CONSULTORI DE BELLATERRA, JA!!!!!!

Bellaterra, 25 de setembre de 2026

“I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra”.

Lluis Torres ✍️Desprès de 14 anys de lluita s’inaugura el Consultori de Bellaterra però discriminats una altra vegada perque el servei que prestaran “és sense metge”, només una infermera, un mati a la setmana, i només per crónics.

O sigui que seguim sense que el CatSalut doni atenció médica sanitaria de proximitat a Bellaterra, un poble de 3.000 habitants amb el CAP de referència a Cerdanyola a 5 km i sense transport públic adequat.

I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra

Per això el veïnat, avui divendres, 25 de setembre a les 11h, desplegarà una pancarta per reivindicar metge al Consultori i es llegirà un Manifest just abans de la inauguració amb autoritats a les 11.30h davant el Consultori.

Els veïnat seguirem lluitant pel Consultori amb metge ja que no ho fa actualment en Josep Maria Riba, molt diferent de com ho va fer en Ramon Andreu, anterior President de l’EMD de Bellaterra, encara que sigui Riba qui ara ho inauguri.