Feeds:
Entrades
Comentaris

La creativitat de les famílies de Bellaterra és inmensa, tal com mostra aquesta curiosa iniciativa monumental situada a un terreny privat del carrer Vázquez Mella.

“Volver a dónde“, el títol del nou llibre d’Antonio Muñoz Molina i la pregunta que ens fem tots

“Els fets tan excepcionals com la recent pandèmia o s’expliquen de seguida o queden lluny”



Antonio Muñoz Molina ha viscut dos fets excepcionals que han deixat una profunda empremta a tots els éssers humans: l’atemptat de l’11-S de Nova York en aquell infame 2001 i 19 anys després el confinament que va començar el 15 de març de l?any passat. Nova York i Madrid són les dues ciutats on viu l’escriptor ubetenc, a més de la seva estimada Lisboa. A les tres ciutats les ha dedicat pàgines realment belles.


JAVIER VELASCO OLIAGA|”Els fets tan excepcionals com els esdevinguts a la recent pandèmia o s’expliquen de seguida o queden lluny en poc temps”, va afirmar l’autor a la roda de premsa on va presentar el seu nou llibre “Volver a dónde”. Pregunta que ens fem tots i que no sabem encara si volem tornar al món on vivíem abans de la pandèmia o preferim un món millor, més solidari i sociable.

“Volver a dónde” és un llibre que està escrit en tres plànols temporals. El primer és el diari del confinament, que està regit per la por del futur; el segon es desenvolupa uns mesos després i està governat per la incertesa, no només del que passarà sinó també ens qüestionem del que hem fet bé o malament, i el tercer és una introspecció al passat de l’autor, una rememoració de la seva infància i allò que li van explicar sobre el passat els seus pares i el seu oncle. Uns records familiars que cal preservar de l’oblit, “abans que desaparegui de les nostres memòries”.

Per a Antonio Muñoz Molina, “a la literatura de ficció, l’autor és absolutament lliure, però hi ha una altra literatura que es fa als diaris que no té aquesta llibertat perquè s’ha de cenyir als fets, però que té la mateixa bellesa i que busca l’harmonia. Té un caràcter de testament. Molta de la millor literatura que es fa és a les cròniques dels diaris. Podríem posar com a exemple Manuel Chaves Nogales o Josefina Carabias”. Durant la xerrada afegiria gairebé de passada Josep Pla, un altre mestre de l’estil periodístic-literari. Aquesta literatura escrita als diaris, de vegades, és millor que la literatura oficial dels llibres.

M’agrada inventar, però també no inventar”

A l’escriptor de Jaén, li agrada tant inventar personatges i trames per a les seves novel·les com no inventar en les cròniques periodístiques o en llibres on prevalen el que veu. Li agrada ser testimoni del present. “A Tornar on, utilitzo les meves qualitats narratives per deixar testimoni del que va passant a prop meu. Aquí no puc inventar-me. Si inventés estaria faltant a la meva responsabilitat com a escriptor. He volgut deixar constància de les coses concretes que vaig viure”, explica de manera pausada i raonada.

“Quan vaig viure l’11-S no volia interpretar allò que estava veient, només volia testificar el que veia, donar testimoni. Sé que quan passa el temps, els nostres records es van transfigurant. Quan es viu a present, no sabem el que vindrà després perquè de seguida desapareixerà. Aquests fets excepcionals es queden lluny gairebé al moment on han passat. Tot i això, a la novel·la, la història s’explica a través dels personatges”, esmicola amb precisió l’autor.

Les novel·les han d’arribar

Antonio Muñoz Molina es va voler deixar portar per l’escriptura. “No vaig dir a ningú que estava escrivint el llibre, ni la meva editora ni la meva dona ho sabien. Va ser tota una sorpresa quan els vaig dir que tenia un llibre preparat. Em vaig sentir com un testimoni d’un món que ja està pràcticament desapareixent”, diu amb convicció i afegeix “vaig tenir una voluntat de testimoniatge perquè el que queda sempre s’oblida, sobretot al que va passar als més febles, a la gent treballadora ”.

“Els llibres s’escriuen de dues maneres diferents. La primera és afegint i la segona és editant, tallant el que sobra. La primera és una part molt solitària i la segona ja és diferent perquè les recomanacions dels editors fan que hagi de treure moltes coses. Sempre amb raó. El text a l’origen era molt més llarg”, reconeix l’escriptor.

L’autor confessa que “el meu món interior ha estat molt present a la meva literatura. Ara em fixo molt en totes les petites coses que hi ha al meu voltant, a la riquesa i la humanitat de l’ésser humà, cosa que em sedueix cada vegada més. Passa el mateix amb la novel·la que em produeix moltes més sensacions que la literatura de no ficció. Crear els personatges és una cosa meravellosa, però les novel·les han d’arribar. M’interessen cada cop més, és un gènere que em fascina”, conclou Antonio Muñoz Molina.

Font: Todo literatura, Llibreria Paper’s

A la diada de la Festa Major de Terrassa també hi han participat els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Terrassa

Els Capgrossos han aconseguit descarregar el 4 de 8 en tercera ronda

Nuria Balaguer Ibeas |La primera temporada castellera postpandèmia i sense restriccions continua recuperant els castells de 9 a les places.

Avui ha estat el torn dels Minyons de Terrassa, a la diada de Festa Major de la ciutat. Els de la camisa malva han descarregat el 3 de 9 amb folre en primera ronda. És el número 300 de la seva història, i el mateix castell que ja van portar a la diada de la colla al novembre de l’any passat, i que va ser el primer castell de nou descarregat a la represa.

En segona ronda, els Minyons han continuat apostant per les construccions folrades, descarregant el 2 de 8, i a la tercera ronda han completat el 5 de 8. A la ronda de pilars han descarregat el seu primer pilar de 6 de la temporada, i han firmat la seva millor actuació d’enguany.

A la diada també hi han participat l’altra colla local, els Castellers de Terrassa, i els Capgrossos de Mataró.

Els Castellers de Terrassa han obert plaça amb el 7 de 7 (CCMA/Agustí Forné)

Els de la camisa turquesa han obert plaça descarregant el 7 de 7, seguit d’un 5 de 7 en segona ronda. En tercera ronda han descarregat el 4 de 7 amb l’agulla, i han completat l’actuació amb dos pilars de 5. També ha estat la seva millor actuació aquesta temporada.

Els Capgrossos han aconseguit descarregar el 4 de 8 en tercera ronda (CCMA/Agustí Forné)

Els Castellers de Terrassa han obert plaça amb el 7 de 7 (CCMA/Agustí Forné)
Els Capgrossos de Mataró han començat l’actuació amb dificultats, amb dos intents desmuntats de 4 de 8. Amb la torre de 7 descarregada en segona ronda, els del Maresme no s’han donat per vençuts i han tornat a intentar el 4 de 8, que finalment han pogut descarregar en tercera ronda. Amb el carro gros a la cartera, els mataronins han volgut sortir de plaça amb tres castells, i han estrenat el 7 de 7, per acabar amb el vano de 5 a la ronda de pilars.

Font:CCMA

Visca Bollywood!! Des de Bellaterra a Sant Cugat per gaudir la Festa Major de Sant Cugat 2022 i la Festa de Colors de l’Índia amb la participació de l’escola Nataraja Dance. Al final, DEV, el seu director i mestre ballarí va fer participar a tot el veïnat assistent. Inoblidable!!

Bellaterra.Cat ho reprodueix amb vista d’una millor comprensió del greu problema i per aclarir les solucions legals

Vicente Magro, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem i un dels grans especialistes en aquesta temàtica ha elaborat aquest decàleg, que clarifica la solució de les ocupacions d’habitatges que es produeixen a Espanya. Els deu consells estan dirigits als veïns dels habitatges ocupats sobre les mesures que poden prendre per combatre aquesta xacra que cada dia va a més.

El magistrat del Suprem, Vicente Magro, ha elaborat aquest decàleg per fomentar la col·laboració veïnal davant de les ocupacions. Foto: Carlos Berbell

PUNT PRIMER: LA REALITAT I POSSIBILITAT QUE EXISTEIXI UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL EN L’IMMOBLE D’UNA COMUNITAT

La comunitat de propietaris han de conèixer que el fenomen de l’ocupació il·legal és una realitat al nostre país i que hi ha la possibilitat que en qualsevol comunitat un immoble, sigui habitat, o no, però habitatge d’un propietari pot ser ocupada il·legalment per tercers.

«Que ocupin il·legalment casa teva és una possibilitat que no es pot descartar».

PUNT SEGON: LA SOLIDARITAT NECESSÀRIA DELS VEÏNS A AJUDAR EN CAS D’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’IMMOBLES

No és possible que els veïns d’una comunitat actuïn sota una mena de «silenci còmplice» dels mateixos que el dia que s’escolta i percep que s’està produint una ocupació il·legal d’immoble per tercers s’abstinguin d’intervenir i no avisin les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat que són testimonis d’una ocupació il·legal que «s’acaba de produir».

«No al silenci còmplice dels veïns d’ una comunitat quan detecten que una ocupació il·legal s?ha produït».

PUNT TERCER: CONSCIÈNCIA QUE UN DIA POT SER SEU L’HABITATGE OCUPAT

Aquest esperit de solidaritat i col·laboració també s’ha de fer sota la creença i possibilitat que un dia l’habitatge ocupat sigui el seu, i és en aquest moment quan s’ha de assegurar que en aquest cas voldria que els altres veïns també tinguin present aquesta solidaritat quan la habitatge ocupat sigui el seu.

“Un dia pots ser tu la víctima de l’ocupació”.

PUNT QUART: SI EL DELICTE ÉS FLAGRANT I S’ACABA DE COMETRE L’OCUPACIÓ ELS VEÏNS PODEN ACTUAR

La possibilitat que la policia pugui accedir a l’immoble sense ordre judicial per la via de la flagrància depèn que els veïns siguin solidaris en aquest tema i denunciïn de manera puntual aquest fet de l’ocupació il·legal perquè els agents policials puguin accedir per tractar-se de un delicte flagrant.

«El veí ha de denunciar l’ocupació il·legal immediatament donant compte a la policia que s’acaba de produir l’accés il·legal a un immoble per donar peu que la policia pugui entrar a l’immoble en les 24 hores de l’accés il·legal.

PUNT CINQUÈ: NO TRUCAR A LA POLICIA QUAN PASSA L’OCUPACIÓ POT ACTUAR CONTRA EL VEÍ SI DESPRÉS EXISTEIXEN ACTUACIONS IL·LEGALS A LA COMUNITAT QUE HAURAN DE SUPORTAR

No sempre l’ocupant comet altres il·lícits a la comunitat al marge de l’ocupació, però en altres casos també es poden donar activitats molestes, o exercici de conductes il·lícites en diferents àmbits que si el veí no denuncia de manera immediata l’ocupació il·legal el mateix dia que aquesta es produeix haurà d’assumir aquestes molèsties en persistir l’ocupació i dependre de l’expulsió de les complicacions que sorgeixin en el procediment judicial fins a arribar al llançament.

«Si no actues immediatament, després pots ser tu la víctima d’altres il·lícits».

PUNT SISÈ: SI NO ETS SOLIDARI AMB ELS TEUS VEÏNS POT QUE QUAN TU HO NECESSITIS ELLS TAMPOC SIGUIN SOLIDARIS AMB TU

Si no s’implementen a les comunitats de propietaris la cultura de la solidaritat veïnal davant l’ocupació pot comportar que més tard els veïns tampoc truquin a la policia quan l’habitatge ocupat sigui el seu.

«Si no actues a temps i immediatament quan es produeix l’ocupació i no crides la policia en aquell moment pot ser que un altre dia ocupin el teu habitatge».

PUNT SETÈ: QUAN CONEGUI EL FET DE L’OCUPACIÓ CAL CRIDAR A LA POLICIA D’IMMEDIAT I IDENTIFICAR-SE

No és vàlida la denúncia de l’ocupació transcorregudes 24 hores de produïda?

L’ocupació ja no es tractaria d’un delicte flagrant i els agents no podrien accedir a l’immoble sense ordre judicial. La flagrància detectada davant la denúncia immediata és el que permet la ràpida actuació policial.

Cal tenir en compte, per exemple, que no hi ha flagrància si un veí se’n va de casa uns dies de casa meva i quan torna està ocupada. No concorren els elements de la immediatesa i correspondència del delicte comès i necessitat d’evitar-ho i protegir la víctima.

El delicte ja s’ha comès, hi ha perpetuació. No hi ha flagrància en casos transcorreguts més de 24 hores des de locupació. En aquests casos, caldria acudir al jutjat de guàrdia a demanar la cautelar urgent d’expulsió

A més, la identificació del veí és fonamental perquè la policia pugui tenir cobertes les espatlles, davant la possible al·legació de l’ocupant il·legal que els agents han fet una entrada il·legal en domicili sense ordre judicial, quan és la fragància del fet delictiu el que els permet aquest accés.

I per això necessiten que els veïns que truquen a la policia s’identifiquin i puguin servir de prova suficient i eficaç davant de qualsevol oposició de l’ocupant il·legal que l’accés policial sigui realitzat sense ordre judicial.

No es pot parlar d’un concepte de la flagrància més extensiu que restrictiu per facilitar l’expulsió immediata per la policia. Cal actuar amb rigor i ajustar-se als paràmetres legals i a la immediatesa que s’estigui ocupant o s’acabi d’ocupar.

De cap manera és flagrant si els ocupants il·legals van entrar fa dos dies i ara s’interessa a la policia que entrin sense ordre judicial. No es pot fer d’aquesta manera.

«La denúncia a la policia quan es detecti una ocupació il·legal ha de ser immediata perquè la policia pugui actuar aquell dia. Denunciar més tard és «molt tard ja». I cal identificar-se el veí perquè la policia tingui la prova que l’ocupació va ser en aquell instant i no més tard. No es tracta de ser solidari de manera anònima».

PUNT VUIT: NO FA FALTA QUE ACTUIS DAVANT UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL. NOMÉS HAS DE CRIDAR A LA POLICIA.

No s’exigeix al veí que sigui un heroi i que sigui ell qui actuï.

Només ha de denunciar l’ocupació, però immediatament quan aquesta passi.

«Denunciar l’ocupació del pis del veí més tard del moment en què es produeix ja és tard i no permet l’expulsió immediata».

PUNT NOU: L’OCUPANT IL·LEGAL NO HA DE PRENDRE REPRESÀLIES QUAN SE LI DENÚNCIA.

El veí només ha de donar compte de l’ocupació il·legal perquè la policia pugui actuar immediatament davant de delicte flagrant.

L’ocupant no ha de saber qui va fer la denúncia, ja que si ho fa tot de manera immediata, la policia podrà actuar davant el delicte flagrant i expulsar immediatament els ocupants posant-se en contacte amb el titular de l’immoble per preguntar-li sobre el que ha passat i si ha permès accedir a casa seva a algú.

PUNT DEU: LA DENÚNCIA DEL VEÍ IMMEDIATA ALS FETS DE L’OCUPACIÓ EVITA QUE EL PROPIETARI DE L’IMMOBLE HAGI DE RECÓRRER A UN PROCEDIMENT JUDICIAL PER ACONSEGUIR L’EXPULSIÓ

Com que es tracta de delicte flagrant, la prova de càrrec que constitueix la denúncia veïnal permet als agents tenir les proves suficients que l’accés il·legal s’ha fet «en aquell moment», que és el que habilita als agents l’accés per procedir a l’expulsió dels ocupants il·legals.

En cas de denúncia instantània a l’ocupació, en aquests casos podria actuar la policia fins i tot sense ordre judicial. En efecte. Si ens trobem davant de casos d’ocupació que s’estan perpetrant, o s’acaben de cometre es tracta d’un delicte flagrant que habilita que les Forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble, fins i tot demanant el titular l’ajuda d’un manyà, procedir a la detenció dels ocupes il·legals.

Doncs bé, aquests deu punts del present decàleg haurien de constituir una línia conductual a seguir per plasmar-se a les comunitats de propietaris i establir una publicitat per part dels col·legis professionals d’administradors de finques i advocats, així com de l’Administració pública per donar-ne la deguda publicitat a la necessitat dels ciutadans que visquin en una Comunitat de propietaris de seguir aquestes línies bàsiques d’actuació, per tal de procedir d’una manera uniforme i homologada davant del coneixement de quina és la seva obligació davant del sistema de l’ocupació il·legal i del moment en què s’ha de produir la denúncia per possibilitar que les forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble i expulsar-los de manera immediata davant la virtualitat del concepte de la flagrància determinat per la denúncia immediata del veí.

Font: Confilegal

Programació de Lectures a la fresca 2022

Monogràfic dedicat a la guerra

Stanbrook
Vaixell mercant britànic. El 1939, comandat pel capità Archibald Dickson, va evacuar del port d’Alacant unes 2700 persones, que fugien de l’atac de les tropes franquistes, i varen ser portades a Orà.

“Les Karamba” som la veu de totes aquelles dones que van callar, que van estar a l’ombra, que van lluitar soles, al llarg de la història de la música, i que avui tenen molt per explicar.

Barreja multicultural entre Veneçuela, Cuba, Argentina, Panamà i Catalunya.  Una banda que dóna lloc a un estil musical on es reconeix el son, el txa-txa-txa, la salsa, la timba i la música urbana, des d’una perspectiva social femenina.

El 2018 es funda al si dels carrers de Barcelona, entre el caos, el trànsit, la ciutat i l’estrès, en la necessitat d’adquirir forces, combatre pors i contagiar d’alegria i il·lusió tot públic.

Neix de l’empatia entre set històries de vida.  Històries de migracions i herències musicals, amb la intenció de perseguir somnis, experimentar el potencial i la sensibilitat humana.

Actualment la banda La Karamba està integrada per Ahyvin Bruno (veu i guir), Rita Baulida (timbal), Ahylin Bruno (congues), Liviet Ojeda (baix), Natasha Arizu (teclat) i Anggie Obin (flauta), els qui amb el seu primer album “  Camí Així” porten color i llum allà on van.

Al número 21 del carrer Sant Antoni al centre de Sant Cugat hi trobem la Casa de les Petxines, unes 20.000 closques de mol·luscs folren la façana sencera.

Tot comença el 1966 quan Joan Casas, el propietari de la finca, veu que un veí a la façana de la seva casa hi ha enganxat algunes petxines, li agrada la idea i decideix fer el mateix però a gran escala. Ell i el seu germà Joaquim comencen a fer els primers intents, per garantir l’èxit de l’empresa fan algunes provatures. Cobreixen amb closques la paret d’una galeria interior, en vista dels bons resultats decideixen tirar endavant el projecte.

Per saber quantes petxines necessiten fan un càlcul aproximat a escala, unes 20.000 és el resultat. Durant quatre anys aprofiten els caps de setmana per visitar les platges de Sète i Palavàs on abunden les petxines de bona qualitat. Són a prop de Montpellier, França, allà els Casas hi tenen parents. Durant els viatges els acompanyen la seva germana, la Sra. Ventureta i el seu marit amb un Renault 4l de color granat. Finalment quan ja tenen tots els sacs plens de petxines comencen les obres.

A finals de 1971 tots dos germans amb l’ajuda d’un paleta s’hi posen, en una setmana ho enllesteixen. Per omplir de ciment i enganxar les petxines fan servir una cullera, la cabuda de la cullera és gairebé la mateixa que la cavitat de la closca de la petxina, amb la qual cosa estalvien material i temps, i eviten embrutar la superficie de les petxines. Així continua la història fins ara quan la Casa de les Petxines segueix lluint façana en un estat de conservació notable.

El renom de la Casa de les Petxines és el de cal Cisteller. Durant molts anys va ser un taller de cistelleria i més endavant de mobles i complements treballats amb vímet que venien a botigues de decoració de Barcelona.

Actualment a l’habitatge hi viu el nebot de’n Josep Casas, el fill d’en Joan, que a prop hi té el seu taller de reparació de vehicles. És una persona molt coneguda a Sant Cugat, any darrera any el seu pessebre de finestra és el més esperat per petits i grans. És alguna cosa més que un pessebre; un complex sistema elèctric i hidràulic totalment automatitzat permet el moviment de totes les figures, que en són moltes, i les variacions lluminoses simulant els canvis de claror del dia.

Aquesta informació l’he obtingut de tres fonts. La primera de la Sra. Ventureta Casas (DEP) quan un matí de novembre del 2018 em va explicar un munt de coses de la Casa de les Petxines, i del bon record que en tenia d’aquella època quan anaven a Palavàs. Mentre preparava el seu dinar, truita de patates i ceba, em va ensenyar una colla de fotos de la platja. La Sra. Ventureta vivia als baixos de la perruqueria Llongueras, al carrer Major, 26. El seu fill, en Joan continua l’ofici del seu pare, és el meu barber de confiança. Va ser ell qui em va animar a escriure sobre La Casa de les Petxines, cosa que per motius varis no he pogut acabar fins avui. Em sap greu que la Sra. Ventureta no ho pugui llegir, va morir l’any passat a l’edat de 91 anys.

En Josep Casas, el mecànic i pessebrista, amablement m’ha dedicat alguna estona per recordar la gestació del projecte Petxines. Finalment m’ha estat molt útil el llibre Pas a pas, 3 itineraris per Sant Cugat que l’artista i cronista de Sant Cugat Joan Tortosa va publicar el 1996.

Font: Marcel Albet Guinart

Els documentals Barcelona, la rosa de foc Barcelona, la rosa de foc arrenca amb una pregunta: Què és una ciutat?

Amb la narració de Pep Guardiola, Manuel Huerga ens fa capbussar a la ciutat, amb imatges sorprenents que retraten un any de Barcelona, amb la cavalcada de Reis, el MWC, les festes de Gràcia, Sant Joan a la Barceloneta o la manifestació de l’11 de setembre del 2012. Volarem per la Barcelona més turística, amb imatges espectaculars de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Camp Nou o la plaça del Rei, i també per la Barcelona real de la cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, Mercabarna, el Sincrotró Alba, la Mina o el Banc dels Aliments. S’ha utilitzat la tecnologia més avançada en 3D i Dolby Atmos https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-documentals/barcelona-la-rosa-de-foc/video/5921386/

Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d’atenció primària fins al 2024.

CAP de Serraparera  (Cerdanyola)

El Departament de Salut reforçarà l’atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s’ha agreujat més.

“El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals”, es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d’agendes “supercol·lapsades” i de “caos a la sala d’espera”, sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.

Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.

A l’atenció primària s’han d’atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)

Aquestes visites “extres” es posen “entremig d’una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar”, explica José Manuel Cruz, metge de família.

El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l’excepció és tenir hora aviat.

Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n’hi van donar una per a “més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret”. I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d’aquesta situació: “I ara què faig? Me’n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l’hospital?”

De fet, les visites als serveis d’urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l’atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.

Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l’ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.

El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l’assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.

60 ambulatoris nous

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té “un dèficit acumulat molt important” d’inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, “quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%”.

Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d’infraestructures de l’atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.

Argimon ha remarcat que l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d’ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.

“No tot estarà acabat el 2024, però ja s’haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l’actuació l’any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026”, ha precisat el conseller.

Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.

Millor que abans de la pandèmia

Sobre la situació que afronta l’atenció primària aquest estiu, amb l’augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les “moltes baixes” que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s’estan fent “tots els esforços per cobrir totes les necessitats”.

Segons Josep Maria Argimon, l’escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s’han contractat més professionals i s’està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l’accessibilitat dels usuaris.

Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s’han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.

També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l’hospital mateix, i no al CAP, i que s’ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l’autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.

El conseller ha demanat la “comprensió” de la ciutadania: “Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats.”

Font: CCMA