Bellaterra, 9 de novembre de 2026
Compartim amb el veïnat de Bellaterra els documents rebuts sobre l’acomiadament de l’actual direcció de Bellaterra és Sant Cugat i la nova junta.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra és Sant Cugat |
Bellaterra, 7 novembre 2026
“El president, més impopular que mai, s’ha vist obligat a admetre la derrota”.
Certament s’esperava un avenç demòcrata a les eleccions de mig mandat i un vot de “càstig” contra Donald Trump, però no a tal escala. Una onada blava va escombrar els Estats Units, i els demòcrates van aconseguir la majoria absoluta a les dues cambres del Congrés: la Cambra de Representants (228 escons de 235) i el Senat (54 escons de 100). Alguns estats històricament republicans van girar cap a l’altre costat contra totes les expectatives, fins i tot en l’elecció dels seus governadors, com ara Texas i Geòrgia. L’ala més radical del Partit Demòcrata també ha aconseguit guanys significatius, amb la notable victòria d’Abdul El-Sayed a les eleccions parcials del Senat de Michigan.
Les guerres lliurades per Donald Trump, la inflació, la desigualtat i la violència perpetrada per l’ICE… expliquen en gran mesura aquesta victòria aclaparadora demòcrata. El president, més impopular que mai, s’ha vist obligat a admetre la derrota. Ara només té el seu poder de veto per governar davant d’un Congrés controlat per l’oposició, tot i que la seva capacitat per causar disrupcions es manté durant els propers dos anys del seu mandat.
Font: Dessins por la Paix
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Dessins por la paix |
Bellaterra, 5 de novembre de 2026
“La iniciativa també recull una consideració específica per a les persones que cobren el subsidi per desocupació durant almenys tres mesos i accedeixen a la jubilació anticipada voluntària sense haver arribat als 40 anys cotitzats. En aquests casos no desapareixeria la penalització, però s’aplicarien els coeficients previstos per a la jubilació anticipada involuntària, que preveuen percentatges de reducció diferents”.
LLUIS TORRES✍️Tal com està informant el servei d’atenció al client de la Seguretat Social a Madrid, jubilar-se amb 40 anys cotitzats sense penalització es publicarà al BOE abans de finalitzar aquest 2026. Caldrà saber si es farà amb caràcter retroactiu.
La proposta també contemplava els qui ja s’hagin jubilat anticipadament amb 40 anys o més cotitzats. Aquestes persones podrien sol·licitar a la Seguretat Social una revisió del càlcul de la pensió perquè se’ls apliqui el nou règim i rebre, si escau, l’increment que correspongui.
Jubilar-se anticipadament sense patir una reducció a la pensió després d’haver cotitzat durant 40 anys podria estar més a prop de convertir-se en una realitat.
El Ple del Congrés va fer el dimarts 22 de setembre de 2026 el primer pas per tramitar una proposició de llei de Podem relacionada amb les condicions de jubilació de les persones amb llargues carreres de cotització.
La iniciativa va tirat endavant amb 178 vots a favor, inclòs el suport del PSOE; 136 abstencions, entre elles la del Partit Popular (PP), i 33 vots en contra, de Vox, i va continuar la seva tramitació parlamentària. El text había de superar les fases següents abans que es pugui produir qualsevol canvi en les condicions actuals de jubilació.
Què proposava la mesura de Podem
La proposició de llei plantejava eliminar els coeficients reductors de la pensió per als que hagin cotitzat almenys 40 anys i decideixin jubilar-se de manera anticipada. És a dir, les persones que arribin a aquest període de cotització deixarien de patir una reducció en la quantia de la pensió per avançar el seu retir respecte a l’edat ordinària, si la iniciativa s’acabava aprovant.
La proposta també contemplava els qui ja s’hagin jubilat anticipadament amb 40 anys o més cotitzats. Aquestes persones podrien sol·licitar a la Seguretat Social una revisió del càlcul de la pensió perquè se’ls apliqui el nou règim i rebre, si escau, l’increment que correspongui.
El text estableix, a més, que els que no arribin a les quatre dècades de cotització seguirien subjectes als coeficients reductors actuals.
En la jubilació anticipada voluntària, la retirada es pot avançar fins a dos anys respecte a l’edat ordinària si es compleixen els requisits de cotització exigits, mentre que en la modalitat involuntària l’avançament pot arribar fins a quatre anys. En ambdós casos, si no s’assoleixen els 40 anys cotitzats, es mantindrien les reduccions previstes a la normativa.
La iniciativa també recull una consideració específica per a les persones que cobren el subsidi per desocupació durant almenys tres mesos i accedeixen a la jubilació anticipada voluntària sense haver arribat als 40 anys cotitzats. En aquests casos no desapareixeria la penalització, però s’aplicarien els coeficients previstos per a la jubilació anticipada involuntària, que preveuen percentatges de reducció diferents.
Quan s’aprovarà
Ara com ara, no hi ha una data concreta per a la seva entrada en vigor. La votació del Congrés suposava únicament l’inici de la tramitació de la proposició de llei, que podia patir modificacions durant el recorregut parlamentari i fins i tot no arribar a convertir-se en llei. Per això, tenir 40 anys cotitzats no permet actualment jubilar-se anticipadament sense penalització.
Font: PÚBLICO
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
Bellaterra, 2 de novembre de 2026
“Després de la sortida de Manuel Fraga del Ministeri de Turisme, el 1969, el seu successor va decidir canviar el nom d’aquell combo hostaler: de “menú turístic” va passar a “del dia”. A finals dels anys 70 el seu marc regulador es va tornar a alterar: es va reconvertir en “menú de la casa” i es van relaxar certes normes, com la taula de preus o l’exigència que fins i tot els restaurants de més categoria l’haguessin d’oferir”.
LLUIS TORRES 🧑🍳 Habitualment se situen el 1964, durant l’etapa del desenvolupament franquista, quan el Govern va començar a exigir als locals de menjars que oferissin un “menú turístic” que havia de complir certs criteris, bàsicament relacionats amb la seva composició i tarifes, que s’establien en funció de la seva categoria.
I quin va ser el motiu? Posem-nos en context: al començament dels 60 la dictadura franquista abandonava la seva etapa autàrquica, l’economia espanyola comença a obrir-se als mercats internacionals i el país mira el flux de visitants estrangers amb un interès creixent pel potencial econòmic.
Amb aquest teló de fons, el Ministeri d’Informació i Turisme, capitanejat per Manuel Fraga, va decidir moure fitxa i imposar una sèrie de normes per reforçar l’atractiu de l’hostaleria pàtria. L’objectiu: assegureu-vos que els turistes que trepitgessin un bar espanyol es trobarien amb productes típics i un menú amb diversos plats, pa i beguda. Res que no s’explorés en altres països veïns.
El maig del 1965, menys d’un any després de l’entrada en vigor de la mesura, el Govern va decidir posar mà en els preus, aclarint exactament la tarifa màxima que podia cobrar cada establiment en funció de la seva categoria: els més luxosos podien demanar 200 pessetes, cinc vegades més del límit establert per a les tavernes.
Per què ho van fer? Potser perquè a molts hostalers no els acabava de convèncer la proposta, cosa que els portava a buscar la manera de dissuadir els visitants i animar-los a demanar productes de la carta. No va ser l’única picaresca del sector, que no va trigar a trobar la manera d’esquivar els preus màxims: cobrar suplements que s’aplicaven per “composició, presentació o cost”.
Un periodista nord-americà que va viatjar per Espanya a mitjans dels anys 60 relatava temps després, en una crònica, que dels 29 plats que es va trobar a la carta d’un restaurant 26 incloïen un extra si es demanaven al “menú turístic”.
¿Es va quedar aquí la cosa? No. La història administrativa del menú es va continuar complicant durant els anys següents. Després de la sortida de Manuel Fraga del Ministeri de Turisme, el 1969, el seu successor va decidir canviar el nom d’aquell combo hostaler: de “menú turístic” va passar a “del dia”. A finals dels anys 70 el seu marc regulador es va tornar a alterar: es va reconvertir en “menú de la casa” i es van relaxar certes normes, com la taula de preus o l’exigència que fins i tot els restaurants de més categoria l’haguessin d’oferir.
Va ser el darrer capítol? Per res. Com recorda el Gremi de Restaurants, al començament dels anys 80 allò de “menú de la casa” ja era una fórmula estesa que començava a associar-se amb restaurants de categoria mitjana o humils.
El canvi de filosofia havia quallat: allò que va començar com una estratègia turística, una forma de cuidar els visitants estrangers i oferir-los vins i plats tradicionals, es va convertir en una fórmula popular entre els treballadors espanyols. Per curiós que resulti, el seu marc legal va experimentar un nou canvi al 2010 que va eliminar la seva obligatorietat i els va deixar en mans de les comunitats.
I el futur? La gran incògnita. Tot i que el menú del dia segueix sent una institució a Espanya i hi ha grans cadenes de restaurants que l’han adoptat, la fórmula afronta reptes que amenacen de soscavar el seu futur.
El sector fa temps que adverteix com li resulta de complicat garantir la seva rendibilitat, cosa que ha fet que s’encaregui a poc a poc. A finals del 2025 Hostaleria d’Espanya estimava que, de mitjana, el menú del dia ja costava 14,2 €, un 1,5% més que l’any anterior i sensiblement per sobre dels 13,2 del 2022. És una dada clau perquè un dels seus grans atractius n’és precisament el preu.
Font: Xataca
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet |
Bellaterra, 31 d’octubre de 2026
“Aquest dissabte estava previst l’homenatge, que ha estat ajornat per l’accident de tren d’Urda, Xaime Quintanilla, primer alcalde republicà de Ferrol i assassinat pels feixistes el 1936“.
Alicia Seoane / Ferrol 360✍️A Carta sobre l’exili, Maria Zambrano deia: “Som memòria. Memòria que rescata. Ser memòria és ser passat; més de molt diferent manera que ser un passat que s’esvaeixi sense més, condemnat a esvair-se simplement. És el contrari (…) si som passat, en veritat és per ser memòria. Memòria del que és la memòria. que es presenti perquè es reprodueixi el passat, és a dir, una cosa del que no ha de tornar a succeir. tornen”.
Les paraules de Zambrano semblen retornar com el que recita una profecia. Els fantasmes han tornat a ressuscitar als carrers, amb les mans alçades i els ulls embenats com qui no vol veure.
Un estudi recent de la Universitat Carlos III de Madrid, ha investigat sobre el duel que pateixen les famílies de víctimes de la guerra i de la repressió franquista, els investigadors Raquel Martín-Ríos, del departament de Psicologia i Francesc J. Leira-Castiñeira, del departament d’Humanitats, expliquen que l’estudi va néixer de la 90 anys abans del seu naixement? Què passa psicològicament quan una família roman durant generacions sense saber on és un pare, un avi o un germà, sense haver pogut celebrar un funeral, acomiadar-se o simplement col·locar un nom sobre una tomba?
Font: PÚBLIC
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Dia de les víctimes del franquisme |
Bellaterra, 28 d’octubre de 2026
“El conveni autoritza la digitalització de «fons documentals de titularitat estatal de caràcter genealògic» conservats als arxius estatals i també en arxius la titularitat dels quals correspon a l’Estat, però la gestió dels quals està transferida a comunitats autònomes, com passa amb nombrosos Arxius Històrics Provincials”.
LLUÍS TORRES✍️El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 12 de febrer del 2026 una resolució amb el conveni signat entre el Ministeri de Cultura i FamilySearch (Plataforma genealògica financiada per l’Església Mormona) per a la digitalització i difusió de documentació històrica de titularitat estatal”.
El Ministeri de Cultura permetrà a l’organització dels Estats Units digitalitzar fons genealògics de titularitat estatal i li concedeix una llicència mundial i sense límit temporal per utilitzar les imatges. FamilySearch assumirà totes les despeses. Darrere del gegantí projecte genealògic hi ha a més una particular concepció religiosa: per als Últims Dies, localitzar els avantpassats permet realitzar en els temples determinades cerimònies pels morts, entre elles el conegut «baptisme pels morts>>
En només set pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat apareix un d’aquests convenis administratius la transcendència dels quals resulta difícil apreciar a primera vista.
La resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts publica l’acord aconseguit entre el Ministeri de Cultura espanyol i FamilySearch International per digitalitzar i difondre documentació històrica espanyola de caràcter genealògic. El conveni va ser signat el 27 de gener de 2026 i publicat al BOE del 12 de febrer.
Sobre el paper és essencialment un gran projecte de conservació documental. FamilySearch proporciona la tecnologia, el personal i els diners; Espanya posa determinats fons dels arxius històrics. Les imatges resultants quedaran disponibles tant a través del Portal d’Arxius Espanyols, PARES, com a la mateixa plataforma nord-americana. Però darrere del nom aparentment neutre de FamilySearch hi ha una història singular.
L’organització està estretament vinculada a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda popularment com a Església mormona, que finança FamilySearch i ofereix gratuïtament el servei a qualsevol persona, amb independència de les seves creences.
I aquesta relació importa perquè per als Sants dels Últims Dies la genealogia no és només una afició històrica o una eina per reconstruir l’arbre familiar. Forma part d’una pràctica religiosa profundament arrelada i directament relacionada amb les cerimònies que fan pels seus avantpassats morts. La documentació oficial de l’Església explica que FamilySearch facilita als seus membres la identificació d’avantpassats, permet conèixer quines ordenances religioses han estat realitzades per ells i ajuda a preparar els seus noms per a les cerimònies dels temples.
Milions de documents espanyols
El conveni autoritza la digitalització de «fons documentals de titularitat estatal de caràcter genealògic» conservats als arxius estatals i també en arxius la titularitat dels quals correspon a l’Estat, però la gestió dels quals està transferida a comunitats autònomes, com passa amb nombrosos Arxius Històrics Provincials. No vol dir, per tant, que FamilySearch obtingui accés indiscriminat a tot el patrimoni documental espanyol. Una comissió conjunta ha de determinar quins fons concrets seran objecte de digitalització.
La documentació potencialment rellevant és immensa. Registres històrics, protocols notarials, documentació familiar i altres fonts permeten reconstruir matrimonis, descendències, parentius, llocs de residència, propietats i successions. El mateix conveni recorda que els protocols notarials de més de cent anys d’antiguitat formen part fonamental dels arxius històrics provincials i assenyala expressament el màxim interès d’aquests fons per als estudis relacionats amb la genealogia i l’ascendència familiar.
FamilySearch desplaçarà personal contractat per la pròpia entitat fins als arxius espanyols. L’Estat facilitarà gratuïtament l’accés als documents, així com espai, electricitat, connexió a Internet i les condicions necessàries per instal·lar-hi els equips de digitalització. FamilySearch, a canvi, es farà càrrec del personal, la tecnologia i tots els costos del projecte. Les reproduccions s’han de fer com a mínim en color RGB de 24 bits, format TIFF i una resolució de 300 punts per polzada.
Per al Ministeri de Cultura hi ha, doncs, un avantatge evident: una part potencialment enorme del patrimoni documental espanyol serà digitalitzada sense cost pressupostari directe per a l’Estat. El conveni estableix expressament que FamilySearch assumirà totes les despeses derivades de la seva execució. A més a més, l’Estat conservarà el màster digital de les reproduccions.
Una llicència per a tothom i sense límit temporal
Hi ha, però, alguns aspectes jurídics de l’acord que mereixen atenció. Tot i que els documents originals continuen pertanyent a l’Estat i el Ministeri conservarà els màsters digitalitzats, Cultura concedeix a FamilySearch una llicència no exclusiva, mundial, il·limitada temporalment i lliure de royalties que us permetrà utilitzar, reproduir, distribuir, transmetre i mostrar les imatges digitals mitjançant qualsevol tecnologia o mitjà, sempre sense ànim de lucre.
FamilySearch podrà a més elaborar a partir d’aquestes imatges els seus propis <<materials de recerca», entre els quals hi ha índexs que permetin localitzar persones i relacionar documents. El conveni estableix que la propietat daquests materials de recerca correspondrà a FamilySearch.
Cultura rebrà una còpia gratuïta, però exclusivament per a usos no comercials.
El detall no és menor. La veritable potència contemporània d’un arxiu digital no és només disposar de milions de fotografies de documents antics, sinó convertir aquestes fotografies en una base de dades indexada on es puguin creuar noms, dates, matrimonis, pares, fills i llocs. FamilySearch fa anys que desenvolupa precisament aquesta tecnologia. Els seus sistemes ofereixen automàticament «pistes» basades en els documents històrics incorporats a les seves bases de dades i permeten vincular aquests registres a les persones incloses al seu gegantí arbre genealògic col·lectiu.
L’abast de la plataforma ajuda a comprendre la dimensió del conveni. En acabar el 2025, FamilySearch afirmava disposar de més de 22.700 milions de noms i imatges procedents de documents històrics de més de 170 països i territoris. El seu arbre genealògic contenia al voltant de 1.800 milions de persones identificables mitjançant cerques. Només durant el 2025 va afegir més de 2.200 milions de nous registres i imatges.
Espanya tampoc no constitueix territori desconegut per a l’organització. FamilySearch ja manté col·leccions espanyoles amb registres civils i, especialment, milions d’imatges procedents d’arxius parroquials catòlics. Una de les seves col·leccions generals conté documentació eclesiàstica espanyola datada entre el 1307 i el 2005, inclosos baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions.
Per què els mormons estan tan interessats en la genealogia?
Aquí comença la part menys coneguda de lassumpte. La passió dels Sants dels Últims Dies per reconstruir genealogies té una explicació doctrinal. Per a aquesta Església, la mort no impedeix que una persona pugui rebre determinades ordenances religioses necessàries per salvar-les i exaltar-les. Per això, una persona viva pot actuar com a representant -proxy, en la terminologia utilitzada per l’Església d’algú que ha mort.
Entre aquestes cerimònies hi ha el baptisme, la confirmació, la investidura i els anomenats «segellaments>>> familiars, mitjançant els quals esposos, pares i fills poden quedar units religiosament per a l’eternitat. El manual general vigent de l’Església estableix expressament que aquestes ordenances es poden fer per representació als temples a favor de persones mortes.
La cerimònia més coneguda és probablement el baptisme pels morts. Un membre viu de l´Església entra en una pila baptismal situada dins del temple i és batejat per immersió en representació d’una persona morta. Segons la doctrina dels Santos dels Últims Dies, el mort conserva al món espiritual plena llibertat per acceptar o rebutjar el baptisme realitzat en nom seu. La mateixa Església aclareix, a més, que la realització de la cerimònia no incorpora el mort al registre oficial de membres.
Aquí apareix la importància extraordinària de la genealogia. Per fer aquestes cerimònies cal saber qui van ser els avantpassats, quan van néixer, qui eren els seus pares, amb qui es van casar, quan van morir i com es connecten les diferents generacions. Per això l’Església ha dedicat des de finals del segle XIX enormes recursos humans, econòmics i tecnològics a reunir documentació genealògica a tot el planeta. L’antiga Genealogical Society of Utah, creada el 1894, acabaria desembocant a l’actual sistema FamilySearch.
Una publicació doctrinal oficial ho expressa amb especial claredat: la investigació d’història familiar permet obtenir els noms i les dades dels avantpassats perquè es puguin efectuar posteriorment les cerimònies del temple.
FamilySearch és precisament l’eina informàtica mitjançant la qual els membres poden identificar aquests avantpassats, comprovar les ordenances pendents i preparar els noms que s’utilitzaran als temples.
D’un arxiu històric a un temple mormó
Això no significa que la signatura del conveni amb Cultura impliqui que els milions de noms trobats als arxius espanyols es converteixin automàticament en candidats per a baptismes pòstums. Aquesta conclusió no apareix enlloc del BOE i seria incorrecte presentar-la així.
El mecanisme és molt més complex. Un document històric digitalitzat es pot convertir en un registre indexat de FamilySearch. Aquest registre pot ser associat posteriorment a una persona inclosa a Family Tree. I els membres de l’Església disposen dins del mateix ecosistema tecnològic de funcions específiques que permeten localitzar avantpassats susceptibles de rebre ordenances al temple. FamilySearch ofereix fins i tot una eina anomenada Ordinances Ready, que cerca dins de l’arbre familiar noms disponibles per a aquestes cerimònies.
Per tant, hi ha una connexió tecnològica real entre arxiu, genealogia, arbre familiar i pràctica religiosa, encara que cadascun d’aquests passos sigui diferent i el conveni espanyol només regula els primers: digitalització, descripció i difusió genealògica.
També hi ha límits interns importants. El manual general de l’Església estableix actualment que els seus membres normalment han de presentar noms de persones amb qui tinguin parentiu. Prohibeix específicament utilitzar noms de personatges famosos, víctimes jueves de l’holocaust o persones obtingudes mitjançant projectes d’extracció no autoritzats. A més, per a una persona morta fa relativament poc temps cal autorització d’un familiar proper; quan no existeix aquesta autorització, la regla general estableix una espera fins que hagin transcorregut 110 anys des del naixement del difunt.
Allò que diu el BOE i allò que no diu
Resulta vistós, en qualsevol cas, que el conveni descrigui FamilySearch únicament com una organització sense ànim de lucre hereva de la tradició de la Societat Genealògica d’Utah i dedicada a «la investigació, la digitalització i la preservació de la història familiar». La resolució no explica la seva vinculació amb l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies ni la rellevància teològica que la investigació genealògica té dins aquesta confessió. La mateixa FamilySearch, en canvi, l’exposa sense ambigüitats a la pàgina corporativa: l’Església finança el servei.
El conveni tampoc no conté cap referència a baptismes pels morts, ordenances vicàries o utilització religiosa de la informació. El seu objecte formal està limitat a la investigació genealògica, la preservació documental i la difusió cultural. Les reproduccions han de respectar a més la legislació espanyola i europea sobre patrimoni, propietat intel·lectual i protecció de dades personals.
Hi ha un altre detall jurídic significatiu. Fins i tot si el conveni arribés a extingir-se, la resolució estableix que la terminació serà <prospectiva» i no afectarà els drets que ja haguessin estat concedits sobre les imatges digitals abans de la seva resolució. És a dir, les llicències legítimament obtingudes per FamilySearch durant la vigència del conveni no desapareixen automàticament amb la finalització.
El acuerdo tendrá inicialmente cuatro años de duración y podrá prorrogarse por otros cuatro. Una comisión formada por representantes de FamilySearch y del Ministerio decidirá exactamente qué fondos se digitalizan y controlará el desarrollo del proyecto.
Un convenio con dos lecturas
Desde el punto de vista estrictamente archivístico, el acuerdo proporciona al Estado algo difícilmente desdeñable: capacidad tecnológica, personal especializado y digitalización masiva sin coste directo, al tiempo que España mantiene los originales y recibe los másteres digitales. Además, historiadores, investigadores y ciudadanos podrán acceder con mucha mayor facilidad a documentos que hasta ahora requieren en muchos casos consultas presenciales.
Però entendre plenament qui és el soci elegit per Cultura exigeix mirar més enllà de les set pàgines del BOE. FamilySearch no és simplement cap altra empresa tecnològica dedicada a elaborar arbres genealògics. És una organització sense ànim de lucre finançada per l´Església de Jesucrist dels Santos dels Últims Dies i forma part d´un projecte genealògic desenvolupat durant més de 130 anys. Per a qualsevol usuari pot ser simplement una biblioteca extraordinària gratuïta de la memòria familiar; per als membres de l’Església que la sosté constitueix, a més, una eina lligada al treball religiós dels temples.
Esa doble naturaleza es probablemente la clave para interpretar la resolución. El Gobierno español ha firmado un convenio cultural y archivístico, no un acuerdo religioso. Pero lo ha firmado con una organización cuya extraordinaria inversión mundial en genealogía resulta inseparable, históricamente, de una doctrina religiosa que atribuye a la identificación de los antepasados un significado que va mucho más allá de saber quiénes fueron nuestros bisabuelos.
BOE-A-2026-3279.pdf https://share.google/ZFKUdooZn51WAWgI1
Font: L.T.P.V, FamilySearch
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat BOE |
Bellaterra, 24 d’octubre de 2026
Arran de les protestes dels instituts que sacsegen França des de fa diverses setmanes, i en resposta a la crida del moviment dels “Armilles Grogues” contra l’alt cost de la vida, més de 500.000 persones van marxar per tot França el 17 d’octubre per expressar les seves demandes davant les diverses crisis que afecten el país.
Si bé la majoria de les marxes es van desenvolupar pacíficament, també es van veure marcades per una greu violència i van agafar desprevinguda la policia, que estava clarament desbordada per l’abast del moviment.
L’endemà mateix, el mateix ministre de l’Interior va reconèixer el seu fracàs i va presentar la seva dimissió al president, que la va rebutjar. Des de llavors, s’han imposat tocs de queda localitzats en algunes ciutats, mentre que hi ha previstes més manifestacions per al 24 d’octubre i el 5 de novembre.
Amb les eleccions presidencials a pocs mesos vista, la manca de solucions polítiques sostenibles per restaurar un diàleg social greument danyat només pot beneficiar l’Assemblea Nacional, que ja lidera totes les enquestes.
Font: Dessins por la Paix
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Dessins por la paix |
Bellaterra, 20 d’octubre de 2026
“Segons dades recollides d’exprofessionals de menjador dels restaurants de luxe barcelonins Finisterre i Via Veneto, el 1990, un cambrer cobrava una mitja de 30.000 Ptas. de propines a la setmana (120.000 Ptas. mensuals), superant el sou oficial. Aquestes eren distribuïdes per punts: 5 (primer Maître), 4,5 (segon Maître), 4 Sommelier o tercer Maître), 3,5 (Cambrer) i 1,75 (Ajudant de cambrer). Sorprèn que Josep Monje Canut, propietari del Vía Vèneto des de 1982, cobrava més propines que ningú (5 punts), mentre que Salvi Vila, del Finisterre, no participava en el cobrament de les propines, tampoc cobraven les brigades de cuina dels restaurants”.
📷 ORIOL REGÀS PAGÈS
LLUIS TORRES ✍️ Al sector de l’hostaleria, les propines representen una tradició arrelada i una font addicional d’ingressos per als empleats del sector. Tot i que es consideren una gratificació voluntària dels clients, el tractament i la gestió de propines tenen una rellevància legal i pràctica significatives. Segons la normativa i els convenis col·lectius estatals i autonòmics, les empreses d’hostaleria han d’abordar la qüestió de les propines garantint que es respectin els drets dels treballadors i les obligacions fiscals corresponents.
Les propines en el marc legal espanyol se separen clarament del salari, i no constitueixen una obligació de l’ocupador ni un dret de l’empleat com a retribució a la feina. Tot i això, és essencial que tant ocupadors com empleats comprenguin la regulació aplicable al tractament de les propines a través dels convenis col·lectius del sector. Aquestes disposicions normatives determinen com s’han de repartir les propines i la seva consideració a efectes de cotitzacions socials i fiscals.
El Conveni col·lectiu d’hostaleria és fonamental en la regulació de les relacions laborals en aquest sector. Determina condicions de treball, horaris, permisos i altres particularitats de làmbit hostaler. Cada comunitat autònoma pot tenir el propi conveni, però tots segueixen les directrius del Reial Decret Legislatiu 2/2015 que aprova la Llei de l’Estatut dels Treballadors.
Clàusules sobre Salari i Propines
Les propines no es consideren salari, per tant, no estan subjectes a cotització a la Seguretat Social, encara que sí que han de ser informades a la nòmina per a la seva tributació a Hisenda. El VI Acord Laboral, registrat sota el codi 99010365011900, aclareix aspectes de la compensació i les propines al sector.
Tractament de les Propines a l’Hostaleria
Al sector de l’hostaleria, la propina és una quantitat de diners que un client ofereix de manera voluntària com a gratificació per un servei prestat. El seu maneig pot variar: pot ser l’empleat qui les arreplegue directament o bé ser gestionades per l’establiment per a un repartiment posterior. Segons el Reial decret 713/2010, les propines no es consideren salari, sinó una percepció extrasalarial i, per tant, no formen part del salari mínim interprofessional.
El repartiment de les propines es pot fer de diferents formes. Uns locals opten per dividir les propines entre tots els cambrers i personal de cuina i servei, de manera equitativa o establint un percentatge de repartiment. Mentrestant, altres establiments deixen que sigui cada empleat qui gestioni les pròpies propines. No obstant això, els tribunals, com el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia, han hagut de pronunciar-se de vegades sobre la naturalesa jurídica de les propines davant de conflictes derivats del seu repartiment.
Incidència Fiscal i Laboral de les Propines
Des de la perspectiva fiscal, la normativa espanyola, ajustant-se a allò estipulat per la Direcció General de Tributs (DGT) i aplicant l’article 17.1 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, considera les propines com a rendiments del treball subjectes a impost. Això implica que les propines han de ser declarades pels empleats a la seva declaració de la renda. En cas que l’establiment intervingui en el cobrament i el repartiment de les propines, és possible que aquestes es reflecteixin a la nòmina i, per tant, estiguin subjectes a retenció i cotització a la Seguretat Social.
Els restaurants, bars i locals del sector estan obligats a proporcionar informació i assessorament als seus treballadors sobre com han de procedir amb les propines a nivell fiscal i comptable. A més, si les propines són significatives i gestionades per l’establiment, es podrien considerar part de la factura, implicant potencialment la necessitat d’incloure l’IVA corresponent, encara que aquesta pràctica i la seva interpretació poden variar sobre la base de la donació que suposa la propina i la seva regulació segons el Codi Civil.
El repartiment de propines a l’hostaleria s’ha de fer de manera equitativa i transparent. Cal respectar el principi digualtat, i no es pot excloure empleats que hagin contribuït al servei prestat. Legalment, les propines pertanyen al personal que ha brindat el servei. La direcció de l’establiment no en pot demanar una part ni integrar-les com a salari del personal.
D’acord amb l’Estatut dels treballadors, les propines no es consideren salari i, per tant, no afecten les compensacions salarials regulades. Són un ingrés addicional percebut directament pels empleats.
Les propines no estan subjectes a cotització a la Seguretat Social. No obstant això, no estan exemptes de tributació, per la qual cosa han de ser declarades a Hisenda com a ingressos addicionals.
Si un ocupador reté una part de les propines, això es pot considerar una mala pràctica i l’empleat està en dret de reclamar. Resol la situació a través dels canals interns de l’empresa o cerca assessorament legal si cal.
Conveni Colectiu Industria Hostelería y Turisme (2025 – 2028) https://share.google/GEndm6da9feZrkU2g
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet |
Bellaterra, 17 d’octubre de 2026
RECEPTA DE BUNYOLS DE MATÓ
Ingredients:
700 grams de mató de vaca
420 grams de farina qualitat 000
3 ous ecològics
6 grams de bicarbonat de sodi
5 grams d’essència de vainilla
La ratlladura de 1/2 llimona
3 grams de sal
1 litre d’oli de girasol
Preparació:
Escalfa l’oli a uns 180 °C i fregeix els bunyols.
(Normalment, pel seu propi pes es giren sols). Escorre sobre una reixeta.
Suggeriment de servei:
Col·loca els bunyols encara temperat al plat.
Polvorejar-los de sucre glaç.
Afegeix una cullerada generosa de nata, i
una altra de melmelada de guindes (*)
Bon profit i bona cuina🧑🍳
(*) El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzeríl (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d’Àsia. És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, però és més comú a altres indrets del continent com a l’Europa de l’est i central. Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet |
Bellaterra, 16 d’octubre de 2026
“El territori avala de forma unànime la modificació de límits a Sort, la Torre de Capdella, Rialp, Vilaller, Vielha i Espot per blindar-ne la riquesa ecològica“.
Feliu Sirvent ✍️ El Govern de la Generalitat ha fet el primer pas ferm per blindar encara més el Pirineu. L’executiu ha aprovat inicialment la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una mesura històrica que busca reforçar la funcionalitat ecològica de l’espai, millorar la connectivitat entre els diferents ecosistemes i augmentar la seva resiliència davant les amenaces globals de la crisi climàtica.
Amb aquest vistiplau, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica trametrà l’acord de manera immediata al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. L’objectiu és aconseguir una aprovació conjunta i obrir el preceptiu tràmit d’informació pública abans de la seva aplicació definitiva.
Més de 5.800 noves hectàrees protegides
La proposta es tradueix en un increment global de la superfície protegida del 8,94%. L’espai natural passarà de les gairebé 40.000 hectàrees actuals a un total de 43.572,78 hectàrees. Aquest creixement es divideix en dues corones de protecció ben diferenciades:
El nucli del Parc Nacional: Creix en 2.259,10 hectàrees d’estricta protecció. Aquests terrenys, situats fins ara en la Zona Perifèrica, pertanyen als termes de la Torre de Capdella (a través de l’EMD d’Espui) i de Sort.
La Zona Perifèrica de Protecció (ZPP): Sumarà 3.577,43 hectàrees noves.
En aquest cas, la superfície s’amplia gràcies a les aportacions de cinc municipis: la Torre de Capdella (Espui), Rialp, Vilaller (EMD de Senet), Vielha e Mijaran i Espot.
Unanimitat del territori i riquesa ecològica
Des de la Generalitat es destaca que el projecte neix amb un fort consens. La proposta compta amb l’aval d’un procés de consulta pública prèvia, el suport del mateix Patronat del Parc i, de manera clau, el vistiplau de tots els ajuntaments implicats. A més, s’ha subratllat que la totalitat dels terrenys que s’incorporen són de titularitat pública.
Segons els informes tècnics, els nous espais presenten unes característiques naturals plenament equiparables a les de l’actual parc. La seva incorporació no només enriqueix el paisatge protegit, sinó que afegeix noves representacions de sistemes naturals d’alt valor ambiental que, per la seva ubicació contigua, completen de forma lògica el mapa de l’únic Parc Nacional que té Catalunya.
Font: Viure als Pirineus
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
