Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

Cicle. Recuperem la memòria històrica a través de xerrades, tallers, exposicions, itineraris i un club de lectura. Del 20 de novembre al 9 de maig.

Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo (Anagrama i Ajuntament de Barcelona, 2019), de Manuel Vázquez Montalbán, us convidem a participar en aquest cicle d’activitats de recuperació de la memòria històrica, organitzat per Biblioteques de Barcelona i els centres cívics.

La inauguració del cicle tindrà lloc el dimecres 20 de novembre (19h) a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, on es donarà una visió general del període i es presentaran les activitats del cicle. Anirà a càrrec de Xavier Domènech, historiador, i Emili Cortavitarte, coordinador del cicle i president de Fundació Salvador Seguí.

Organitzen:
Xarxa de Centres Cívics de Barcelona
Biblioteques de Barcelona

Hi col·laboren:
Anagrama
Agència Literària Carmen Balcells

Read Full Post »

Bellaterra. Cat s’ha reunit amb Ramon Andreu, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD) , per demanar-li la creació de la Biblioteca Veïnal de Bellaterra, seguint el desig de veïnes i veïns del nostre poble, que a través de les xarxes socials demanen fer donacions d’una part dels seus estimats llibres familiars.

Sala Petita de l’EMD oferta per crear la Biblioteca Veïnal de Bellaterra|ARXI BELLATERRA. CAT

Molts llibres privats de Bellaterra poden deixar les seves prestatgeries per passar a lluir públicament un actiu espai cultural de l’EMD, això és el que podria passar al nostre poble, més quan des de fa temps ja existeix un actiu Club de Lectura. Veïnes i veïns es volen unir amb la idea de crear aquesta Biblioteca Veïnal Bellaterra, que serà gestionada entre membres voluntaris del poble i poden fer realitat l’objectiu de superar moltes expectatives.

La proposta concreta de Bellaterra. Cat ha estat de crear-la a la Sala Petita de l’EMD, instal·lant estanteries de mitja alçada i omplir-la amb els centenars de llibres donats per Bellaterra i oberta a l’aportació pública. Aquesta sala es perfecte perque disposa de sistema gratuït Wifi, molta llum natural i sistema propi d’aire acondicionat amb bomba de calor, a més d’ascensor perquè la gent gran pugui accedir sense problema, i un bany public impecable.

La Biblioteca Veïnal Bellaterra que es proposa estaría composta amb exemplars de totes les classes i per a tots els gustos. Novel·les, contes infantils, receptaris, tots ells de donacions de veïnes i veïns que s’han de convertir en la part fonamental d’aquest petit però noble projecte cultural per Bellaterra.

El president Ramon Andreu veu molt positiva la creació d’aquesta biblioteca veïnal, assegurant que «és una bona acció cultural crear-la entre les veïnes i veïns de Bellaterra, amb un espai públic com la seu de l’EMD, sempre obert a tothom», tant és així, que ha confessat que col·laborarà per fer-la realitat el més aviat possible.

Aquesta Biblioteca Veïnal Belaterra serà un punt de trobada per amants de la cultura, ja que a més de fer-se donacions , també poden portar-se els llibres prestats a casa, i organitzar petites activitats públiques del sector cultural.

Read Full Post »

Centre dArt Maristany de Sant Cugat

Exposició “Polítiques del sol” a cura de Christian Alonso, del 13 de desembre de 2019 al 3 de març de 2020

“El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials”.

Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almárcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vilapuig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

Els habitants de Bellaterra i Sant Cugat van fer frenar l’abocador Can Fatjó dels Aurons, inpulsat pel batlle de Cerdanyola Toni Morral|ARXIU BELLATERRA. CAT

El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials. Partint de la idea de que les crisis mediambientals, polítiques i socioeconòmiques remeten a una crisi de les maneres de ser, de sentir, de pensar i d’actuar, proposem que per fer front a les pertorbacions dels territoris mentals, socials i físics, cal que imaginem la natura, la cultura i la tecnologia en una mateixa terra, on els humans només constituïm una petita part d’una gran multiplicitat no humana. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de relació, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI

Exposició seleccionada a la Convocatòria de Projectes Curatorials d’Art Contemporani

CENTRE D’ART MARISTANY
Carrer d’ Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
☎️ 93 165 85 89
maristany@santcugat.cat

Read Full Post »

Betevé pública que tal dia com avui de fa 138 anys neix Pablo Picasso a Màlaga. Amb 13 anys fa les proves a l’escola de la Llotja i viu a la plaça Antonio López de Barcelona, a l’actual edifici de l’Hotel The Serras. Anirà al restaurant 4 Gats, on coneix molts artistes, i trobarà el seu lloc en les avantguardes

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d’octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d’abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l’escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb el modernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l’estada a Horta de Sant Joan i l’amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a París, a partir del 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el període blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques, influït per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tendència nihilista; va seguir amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i conegut com el període rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a París i en què va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme. D’aquest període, són les obres de saltimbanquis, pallassos o acròbates de contingut més lleuger i alegre.

A partir del 1908, influenciat pel treball de Cezanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el cànon de representació definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme el treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque. Amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d’Avinyó, Picasso va aportar una nova interpretació de la realitat a partir d’una fragmentació de l’estructura de l’objecte que el va dur a experimentar amb el collage. Després d’una incursió pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l’època expressionista clarament influït per la Guerra civil espanyola primer i per la II Guerra mundial més tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d’angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, clarament abstractes.

En la dècada del 1950, es va centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedicà a pintar variacions d’obres dels grans mestres com Velázquez o Degas, a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una sèrie d’obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la producció de litografies.

Personalment posicionat com a pacifista, durant la Guerra civil va estar políticament compromès amb el govern republicà, que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936.
Va néixer al 25 d’octubre del 1881 a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare José Ruiz Blasco, que era professor de l’Escola de Belles Arts i conservador del museu local. Tenia dues germanes (Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895), a més d’un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.

BIOGRAFIA DE PABLO PICASSO


Pablo Picasso, 1953.

Retrat de Pablo Picasso de Ramon Casas i conservat a la col·lecció permanent del MNAC de Barcelona
Va néixer al 25 d’octubre del 1881 a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pare José Ruiz Blasco, que era professor de l’Escola de Belles Arts i conservador del museu local. Tenia dues germanes (Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895), a més d’un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època, signava les seves obres com a Ruiz Blasco. Poc després, el 1891, el seu pare troba feina a La Corunya i hi marxa a viure amb tota la família i Picasso es matricula a l’Escola Provincial de Belles Arts on tingué com a mestre el distingit pintor i militar Román Navarro García de Vinuesa (1854-1928). Quatre anys després marxen a Barcelona, on Picasso aprova els exàmens d’ingrés a l’Escola de la Llotja saltant-se els cursos inicials.

Durant l’hivern del 1895, va realitzar el seu primer gran llenç acadèmic, La Primera Comunió, a Barcelona, ciutat on residia.

El 1897, va presentar el llenç Ciència i Caritat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Durant l’estiu, va passar les vacances a Màlaga, on va pintar paisatges i curses de braus.
Entrada al

Entrada al cafè Els Quatre Gats de Barcelona

El setembre, va marxar a Madrid per a iniciar estudis a l’Academia de San Fernando però aviat ho deixa estar: l’atmosfera intel·lectual de la capital, bastant provinciana i impermeable al modernisme català que Picasso intentava introduir, no acabava de convèncer-lo. Fou en aquest període que va crear l’efímera revista Arte Joven, una de les rares col·leccions completes que és a la Biblioteca de Catalunya. No obstant això, va aprofitar les seves freqüents visites al Museo del Prado per a conèixer millor l’obra d’El Greco, que era vindicada per artistes i estudiosos de la fi del segle XIX.

Des del 1898, va signar les seves obres com “Pablo Ruiz Picasso”, més tard com “Pablo R. Picasso”, i només com “Picasso” des del 1901. Aquest canvi no significava un rebuig de la figura paterna, sinó que es devia a un desig de distinció de Picasso com a personatge, un fet iniciat pels seus col·legues catalans, que varen prendre el costum d’anomenar-lo pel cognom matern molt menys corrent que el “Ruiz” patern.

Un captaire a París, 1897, d’Isidre Nonell

Va tornar a Barcelona el juny del 1898, malalt d’escarlatina i es va traslladar a Horta de Sant Joan, el poble del seu amic Manuel Pallarés i Grau, amb qui muntà el seu primer estudi de pintura. En aquesta estada, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del país i amb un cert retorn a la natura, més en consonància amb l’ideari modernista, cosa que constituí un dels primers episodis “primitivistes” de la seva carrera.

Abandonada la idea de Madrid i la còpia dels grans mestres, el febrer del 1899 estava altre cop a Barcelona, on freqüentava la taverna Els Quatre Gats, insígnia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aquí entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas, Jaume Sabartés i Ramon Casas. En aquest ambient, Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista implantat a Barcelona. La misèria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven a Espanya després de la desastrosa Guerra d’Independència cubana, varen crear un ambient propici per a la violència social que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral més que no pas polític, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901: El presoner, Un míting anarquista. En aquesta mateixa època, exposa també per primera vegada en la històrica Sala Parés del carrer Petritxol.

A partir del 1900, Picasso va fer algunes anades a París. Allà va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com André Breton, Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Henri Matisse i Gertrude Stein. També va entrar en contacte amb l’obra de Toulouse-Lautrec, Cézanne i d’altres, i començà a fer exposicions. En una d’aquestes estades a París, el seu amic Carles Casagemas se suïcida per amor. Es diu que aquest fet portà Picasso al seu període blau.

El 1902, es deslliura del servei militar pagant dues mil pessetes que li va deixar el seu oncle. El 1906 va viure dos mesos i mig a Gósol, període del que en consten diverses cartes amb fragments en català i signades amb el pseudònim Pau de Gósol.

Durant la Primera Guerra mundial, Picasso coneix la ballarina Olga Koklova, i es casen el 1918 a l’església d’Alexandre Nevski. Posteriorment, va conèixer Marie-Thérèse Walter, que va ser la seva següent esposa, amb qui va tenir una filla el 1935, que es diu Maya.

Políticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre del Partit Comunista Francès fins a la seva mort. Durant la Guerra Civil espanyola, participà en nombrosos actes de suport al govern legítim de la República.

El 1962, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

El 1963, es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. La Reia

Read Full Post »

Una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX, la barcelonina Alícia de Larrocha.

“Les mans d’Alícia” (2017) és el retrat humà i artístic d’Alícia de Larrocha (1923- 2009), d’una vida dedicada a l’estudi i al perfeccionament musical amb el reconeixement de multitud de premis.

Personatges de renom internacional com Joaquín Achúcarro, André Previn, Maria Joao Pires o Martha Argerich comentaran, en aquest documental, la seva tècnica, la seva passió i els motius pels quals va ser considerada una de les millors pianistes del segle XX.

Vine a conèixer la trajectòria d’una artista admirada i estimada internacionalment i descobreix la dona més enllà de la pianista.

Direcció, guió, realització i muntatge: Yolanda Olmos i Verònica Font.
Durada del documental: 60 minuts

Accés lliure amb inscripció prèvia a: info@victoriadelosangeles.org
Aforament limitat

Read Full Post »

Concert de música medieval a Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès

Burrueza & Medievalia Camerata se sumen a la programació de l’exposició Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb un concert el dissabte 26 d’octubre.

El Museu de Ca n’Oliver segueix amb les activitats complementàries a l’exposició temporal Ramon Llull, l’encontre entre cultures amb una proposta musical. El dissabte 26 d’octubre, a les 20h i al mateix museu, Pedro Burruezo (líder de Claustrofobia als anys 80), Maia Kanaan, Jordi Ortega i Robert Santamaría, de la mà de Medievalia Camerata, proposen un concert en el qual recuperen històries i melodies antigues amb una mirada contemporània. Principalment, joies sefardites cantades en ladino, cançons dedicades a místics de la cristiandat, peces morisques… i alguna cançó trobadoresca d’arrels medievals. Tot amb una interpretació nova, bella, trencadora, però enfonsada en la tradició.

El públic podrà escoltar i gaudir de cançons com El rei de Franzia, Aman Aman, Allahouma, La móra d’Aragó, Ebrios de amor divino Al Kauthar, Santa Teresa… en castellà, català, ladino, àrab, italià, llatí i galaico portuguès.

L’activitat serà gratuïta i no cal inscripció prèvia per participar.

Més informació
Museu de Ca n’Oliver
93.580. 45. 00
museucanoliver@cerdanyola.cat
http://www.museucanoliver.cat

Read Full Post »

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas|ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »