Feeds:
Entrades
Comentaris

Lluïsa Forrellad i Miquel, veïna de Bellaterra, al restaurant La Taula de Barcelona | BELLATERRA.CAT

L’escriptora Lluïsa Forrellad i Miquel (Sabadell, 1927) i veïna de Bellaterra, ha mort aquest dissabte als 91 anys. Amb inicis d’actriu, Forrellad es va donar a conèixer pel gran públic quan l’any 1953 i amb només amb 26 anys va aconseguir el Premi Nadal amb la seva primera novel·la, Siempre en capilla.

L’obra narra en primera persona i des d’un curiós punt de vista els tràngols de dos metges i d’un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de finals del segle XIX. Aclaparada pel sorprenent èxit i per la pressió dels mitjans de comunicació, la jove narradora de Sabadell, germana bessona de la també coneguda escriptora Francesca Forrellad, va desaparèixer del mapa literari.

Siempre en capilla, Premi Nadal l’any 1953| BELLATERRA.CAT

Després de cinc dècades de silenci, l’any 2006 Lluïsa Forrellad va tornar amb la publicació de la novel·la Foc latent, un thriller romàntic ambientat a la Barcelona convulsa del pas del segle XIX al XX. “Ens ha deixat Lluïsa Forrellad, autora de grans obres com Siempre en capilla i Foc latent. Una sentida abraçada a la família i amics”, ha piulat Òmnium Cultural en senyal de condol.

“Trist per la pèrdua de l’escriptora sabadellenca Lluïsa Forrellad. Descansa en Pau! I gràcies per portar Sabadell sempre arreu”, ha afegit a les mateixa xarxa social l’exalcalde Juli Fernàndez.

http://www.naciosabadell.cat


Detall de la llotja del restaurant La Taula de Barcelona| BELLATERRA GOURMET

Els restaurants de tracte personal, amb el patró entre la sala i la cuina, sembla que formen part d’una sèrie de records virats a sèpia. Són imatges que ens recorden els banquets en petit comitè del comissari Magret o els esmorzars importants que es feien en aquelles cases de menjar que el marbre o el disseny van reduir en no res.


Detall d’una taula oval ara per 8 comensals del Restaurant La Taula|BELLATERRA GOURMET

Recuperar l’esperit del restaurant de barri, petit, però amb totes les comunitats d’un gran establiment. La Taula de Barcelona és una de les referències més honestes i serioses de cara a recuperar una cuina amb Menús que depèn directament del cistell del mercat. Aquesta gloriosa resurrecció es deu Dani Feraru, que havia estat, entre altres càrrecs de cuina, xèf del desaparegut restaurant Quattro Stagioni de Barcelona. L’acompanya en l’aventura familiar i professional, la seva esposa, Sandra Vílchez, experta inqüestionable en productes del mar, i que cobreix el servei del restaurant amb l’atent Juan Antonio Martin. El local és dividit en dos petits nivells, amb una petita llotja per un total de 10 comensals i una part baixa que poden preparar un taula imperial per a 25 persones, una autèntica delícia per trobades familiar i d’empresa. La seva exquisida distribució, amb només 10 taules, recorda els petits locals de París o del centre d’Europa, tot decorat amb gust clàssic sense concessions al disseny que fa pasar la gana i et trobes com a casa.


Detall del Menú La Taula a la carta, tot inclòs | BELLATERRA GOURMET

Un restaurant amb patró determina una clientela que se sent com a casa i una confiança  per part de la cuina de cara a confeccionar-nos un Menú Degustació La Taula compost per 3 primers i 1 segon a escollir, més postres, beguda i el millor cafè aràbiga del món, Illy Caffè, creat a Trieste per Françesco Illy, nascut a la ciutat de Timisoara, del Banat de Romania. Aquest menú és una oferta a la qual aconsellem apuntar-se sense la més mínima vacil-lació, tenint com a única precaució d’escollir entre el Cava Brut Rigol Artesà de Sant Sadurní d’Anoia o els vins recomanats. 


Quin luxe poguer gaudir de La Taula rodona numero 1 |BELLATERRA GOURMET

Dins d’aquest clima de La Taula, que recorda estància als petits restaurant de París en què cal una mirada a la pissarra per saber que s’ha de menjar, o una picada d’ulls dels patrons Sandra o Dani, per entendre que queden escasses racions d’un plat caprici del Xèf, la manera més sabrosa d’aproximar-se a la cuina seria a partir del Menú del Migdia, a escollir entre un grup de bons primers, segons i postres, sempre amb al beguda inclosa i naturalment el servei de pa.  La Taula és l’únic restaurant de Barcelona, que ofereix recepta d’arròs bomba, -i feta al moment-, inclosa dins el Menú Migdia.

Caldria recordar que molts restaurants cobren aquest apartat de servei de pa, i que és completament il·legal, segons el Gremi de Restaurants de Barcelona. Tants els hi costaria a molts establiments inclòs els de gran luxe, incloure el servei de pa, dins el cost dels seus plats, amb preus ja força inflats? 


Vistes al saló des de la petita llotja de La Taula|BELLATERRA GOURMET

LA TAULA RESTAURANT

Carrer Sant Màrius, 8-12, 08022 Barcelona. 

lataula94@yahoo.es

 RESERVES: 934172848

PÀRQUING més proper: Plaça Joaquim Folguera (Entrada per Balmes) al costat parada El Putxet FGC

10 minuts des de Plaça Catalunya de Barcelona

Descans setmanal: Diumenge al vespre i dilluns

Vacances: Uns dies d’agost a concretar 

Preu mitjà per persona: entre 15 i 30€, ben sigui al migdia o de nit.

NOTA: Recordem que totes les nostres publicacions són totalment gratuïtes i sense ànim de fer negoci

El mangalica es una raza de cerdo (Sus scrofa domestica) autóctona del territorio de Transilvania (Rumanía), hasta 1920 perteneciente al imperio austro-húngaro. Tiene su origen en los cruces de la raza primitiva del tronco mediterráneo, al que también pertenece el cerdo ibérico, con las razas Szalontal y Bakonyl, razas semisalvajes típicas los Cárpatos occidentales. Para referirse a esta raza también se utilizan los nombres Mangalita y Mangalitsa. El mangalica tiene un pelo muy grueso y largo, que puede ser negro, blanco o rubio y que recuerda la lana de las ovejas de la zona. La piel de la zona de los ojos y del disco nasal muestra una pigmentación negra, y las uñas también son de este color. El mangalica presenta una proporción de grasas y manteca muy elevada, de un sabor muy apreciado en los mercados internacionales.

En 1991, descubrimos una raza olvidada, que estaba al borde de la extinción: el cerdo Mangalica. Cerdo autóctono de Hungría y del mismo “tronco” mediterráneo que el cerdo ibérico.
Es el resultado de la mezcla de la raza traída por los romanos con cerdos semi-salvajes de las montañas y cruces posteriores. Es muy resistente y aguanta los crudos inviernos y los veranos calurosos de la estepa húngara. En 1990 quedaban menos de 200 ejemplares.

Cerdos peludos Mangalita, rubios, negros y blancos, que recuerdan las ovejas de Transilvania| Foto cedida

El Mangalica pasa los crudos inviernos de la estepa húngara. La nieve cubre los campos varios meses y se llega a los -25 grados, por eso su pelo es más abundante y rizado que el del ibérico.
Su carácter andador y su alimentación natural a base de maíz, trigo y pastos, unido a la madurez que alcanza, hacen que sea idóneo para productos curados de la más alta calidad.

La raza Mangalica tuvo un extraordinario desarrollo en el Imperio Austro Húngaro, protegida por los propios emperadores. Al acabar la segunda Guerra Mundial, parte de las indemnizaciones de guerra se pagaron con miles de hembras Mangalica. La raza ya no pudo recuperarse.
Además, la introducción del cerdo blanco, más grande y de crecimiento rápido, y los cambios del consumo, casi consiguen la total desaparición de la raza. En 1991 apenas había 200 ejemplares Mangalica en toda Hungría.

Hasta que sucedió un encuentro fortuito. La familia de Monte Nevado reconoció en esta raza casi olvidada muchas de las virtudes del cerdo ibérico, y apostó por la conservación de la raza. Hoy hay ya más de 2.000 madres de cerdo Mangalica. La familia de Monte Nevado comenzó a curar jamón Mangalica y se ha convertido en la embajadora de esta nueva especialidad gastronómica.

En el supermercado de El Corte Ingles venden jamón loncheado de la raza Mangalica/Mangalita|Foto cedida

Los cerdos Mangalica se crían y alimentan en campos húngaros y sus jamones y paletas vienen a los secaderos de Monte Nevado, donde son tratados con todo el mimo del jamón ibérico.
El propio estado húngaro condecoró a nuestro director con la Cruz de la Orden de Honor de Hungría por recuperar esta raza autóctona.

Por un golpe de fortuna, los entusiastas del jamón ahora tienen una especialidad distinta y nueva para saborear, cuya historia se remonta a los romanos.
El jamón Mangalica tiene un sabor y aroma intensos, que fluyen en la boca y aportan una gran suavidad.
¿No le dan ganas de probar el resultado?

TRINITAT GILBERT


“Serà molt difícil que mai deixem de fer servir el peu americà de la vinya”

Caves Gramonaté 8 referències de caves i 11 de vins. N’hi ha tants perquè l’enòleg, Jaume Gramona, es reconeix com un “cul inquiet”, i per això li agrada fer vins diferents, “que tenen bona acollida al mercat, malgrat que n’hi ha que són de produccions petites”. Acaben d’estrenar una nova certificació per a les 40 hectàrees de vinyes, que és el que atorga Biodyvin, amb seu a Alsàcia. A més, tenen el del CCPAE, de vinyes ecològiques, des del 2001, i el de Demèter, de biodinàmica, des del 2014. “Demèter certifica el conreu de l’agricultura, incloent-hi els cereals, per exemple. El que hem aconseguit de Biodyvin certifica les vinyes només, i per a nosaltres és molt important”, diu Gramona. Tant, que són “els únics de tota la Península que el tenim”, diu. L’entrevistem un dia d’estiu, de juliol, quan la verema encara es preveu per a un mes més tard, “per al 15 o el 20 d’agost”.

Jaume Gramona

¿Totes les referències de vins i caves que teniu al mercat es fan amb raïm biodinàmic del vostre celler?

No. Tenim 40 hectàrees, i no hi arribem amb tota la producció. Per això, el 2015 vam acordar una aliança amb 12 viticultors de la DO Penedès, de nom Aliances de la Terra, també d’agricultura biodinàmica i certificats, perquè junts sumem 200 hectàrees. Així que entre tot el raïm que veremem junts sí que arribem a fer els vins que volem.

¿Només teniu un vi negre del total de 8 que feu a Gramona?

Un únic vi negre, sí, però això canviarà aviat. S’incorpora al celler el meu fill, en Roc Gramona, que també ha estudiat Enologia, i que s’ha format a cellers de tot el món. Ha fet veremes de l’hemisferi nord i del sud, i arriba a casa nostra amb molt de coneixement. Ell vol fer més vins negres i també vol fer cava amb el mètode ancestral, que per a nosaltres és una manera de donar més sentit a la nostra filosofia de respecte a la terra, el medi ambient i als productes que fem.

Com és el cava amb mètode ancestral?

El cava parteix d’un vi, que es fa fermentar una segona vegada en una ampolla junt amb llevats i sucres. Aquest és el mètode tradicional. Per la seva banda, el mètode ancestral consisteix a fer la segona fermentació en ampolla sense sucre, perquè fa servir el mateix most del raïm que s’ha fet servir per fer el primer vi. Per tant, no s’hi afegeixen sucres, sinó que és natural, el mateix most. Per a nosaltres, és un cava que enllaça amb la nostra inquietud pels vins naturals de fer els vins.
Teniu molts estudis en marxa, però n’hi ha un que vol enfortir les varietats xarel·lo, macabeu i parellada. ¿Hi haurà un dia que podreu fer servir el peu de ‘vitis vinífera’, el peu europeu de vinya, amb aquestes tres varietats?
És molt difícil que mai puguem fer servir el peu americà de vinya, perquè la fil·loxera existeix, mossega el cep de vitis vinífera i després el podreix. Només en un terra sorrenc i volcànic (com el de les illes Canàries) es podrien fer proves de vitis vinífera perquè la fil·loxera en aquests sòls no campa amb la tranquil·litat que ho fa a la DO Penedès i a totes les de Catalunya. Tot i això, fa pocs anys vam començar un projecte de llarga durada perquè les tres varietats tradicionals, macabeu, parellada i xarel·lo, siguin més resistents a plagues. D’aquest procés les tres acabaran amb una pell més gruixuda, més resistents i fortes, però no tant com per resistir la mossegada de la fil·loxera. I malgrat tot això, els nostres empelts són naturals, amb respecte absolut al cep americà.


Bota de Gramona D.O. Penedès 

Com feu aquest empelt natural

Quan plantem un cep nou, americà, esclar, el plantem sol a la vinya. Ho fem quan hi ha més pluges, a la tardor, perquè li sigui més fàcil arrelar, perquè com més creixin les arrels terra avall, millor suportaran l’estrès hídric de l’estiu, quan no plou, i la vinya necessita hidratar-se gràcies a unes arrels profundes. Dit això, dues primaveres més tard d’haver-lo plantat, llavors empeltem al cep americà les varietats que volem conrear. A la mateixa vinya, anem fent un a un l’empelt. Lliguem l’emplet amb ràfia, espart i terra, que protegirà l’empelt. Per explicar-ho als meus alumnes, perquè soc professor d’enologia, explico que els tres primers anys d’un cep són essencials perquè creixin forts, com ho són per a una criatura. Per això, el primer any i mig volem que s’arreli bé, que no s’estressi, perquè no hagi de tancar cap ferida, com és l’empelt. Després, quan està forta i ha crescut, és quan li fem l’empelt. Llavors el cep ja tindrà totes les eines per espavilar-se, perquè sabrà combatre la sequera gràcies a les arrels profundes que tindrà.


¿Entenc que aquesta manera d’estimar el cep és el que transmet la biodinàmica?

Sí, la biodinàmica és entendre la vinya i donar-li el millor. També hi ha més fonaments. Tenim un cavall bretó per conrear, amb un cavaller, que el sap portar, perquè el més difícil de tenir un cavall a les vinyes és trobar la persona que el sap portar, el cavaller. I el 2008 vam adherir-nos a un estudi amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per tenir bens a la vinya. De fet, ara al celler tenim 12 bens de la varietat ripollesa, 4 de la manxega i també 12 vaques de l’Albera i un toro.
 Gramona té bens al celler


¿Els bens què fan a la vinya?

Han après a no menjar-se les fulles de la vinya, i, en canvi, s’alimenten de les herbes que surten al voltant de les vinyes. És un procés complex, perquè hi cal un aprenentatge, i d’aquí l’estudi amb la UAB, que va començar el celler Recaredo i que nosaltres vam seguir. Els bens que han anat a la universitat, com jo dic en broma, aprenen a no menjar cap fulla de la vinya, i per tant a la coberta espontània de la vinya no cal posar-hi cap herbicides.

¿I les vaques de l’Albera?

Ens van bé per fer els preparats de l’agricultura biodinàmica, per als compostos. A més, les que neixen els donem a l’Associació de Protecció de la Vaca d’Albera, perquè la raça no es perdi, i que vol que sigui protegida com a Patrimoni de la Unesco.

¿Totes les hectàrees les feu amb el cavall?

No, només és el raïm del qual faig tres caves, el Gramona Tres Lustros, el Batlle i l’Enoteca, que tenen un preu més elevat que la resta.

http://www.ara.cat

Riusec, revista municipal de Cerdanyola trobada avui a les bústies de Bellaterra


Reunió d’ERC de Bellaterra i Cerdanyola amb el diputat Marc Sanglàs|ERC

Ahir dilluns Helena Solà, Iñigo García de Enterría i Albert Turón (regidors d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola) i Quim Oltra (representant d’ERC a l’EMD de Bellaterra) es van reunir amb el Diputat Marc Sanglàs, portaveu de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de tractar sobre diversos problemes que, actualment, Bellaterra té plantejats i a sobre de la taula.
Així, entre d’altres, es van exposar a Sanglàs temes com la desprogramació de la Via Interpolar i diverses qüestions relacionades amb la seguretat dels veïns del barri. També es va tractar del nou conveni entre Ajuntament i EMD i de la necessitat de que l’Institut Català de la Salut tiri endavant, d’una vegada per totes, el projecte d’ambulatori per als veïns d’aquest barri.
Durant la reunió, convocada a instàncies de Quim Oltra, es va parlar també de la possibilitat d’una futura independència del barri. Un objectiu que, encara que compta amb el suport dels bellaterrencs, sembla impossible d’assolir a curt o mig termini, degut a la restrictiva legislació espanyola en tot el que fa referencia a la segregació de nuclis urbans. Partint d’aquesta premisa, el més positiu en aquests moments per als seus habitants és, sens dubte, treballar per resoldre els seus problemes amb un projecte de futur clar per a Bellaterra.
Durant la reunió, es va acordar organitzar reunions amb responsables del Departament de Salut i de FFCC per intentar desbloquejar alguns dels temes plantejats i seguir treballant en el tema de la interpolar des d’una perspectiva intercomarcal.

 

Casa del Carrer Pin i Soler, 4 | GOOGLE MAPS

Des de fa uns dies, un important grup de veïnes i veïns de Bellaterra, reclamen solucions per poguer dormir per les nit, cosa impossible per l’activitat turística i insoportable ambient de discoteca fins a altes hores de la matinada. Unes veïnes han pres la decisió de personar-se fins a la pròpia casa i reclamar silenci, però aquest grup de turistes responen en anglès i amb molt mala educació, es per això que també estàn cercan els possibles propietaris de la casa i fer una reclamació oficial.

Sembla ser que es tracte de un grup de 14 ciutadans britànics que l’han llogat per pasar un dies de vacances. Els mateixos veïns es demanen si la propietat d’aquesta casa tenen l’alta corresponen de llicencia d’activitat econòmica, i sol·liciten a les autoritats un control per evitar un increment d’activitats il·legals al nostre poble de Bellaterra.

Alguns dels veïns també han coincidit de reclamar a l’EMD de Bellaterra, intervenció directe per aportar solucions i ajudar a les autoritats local,  formules legals perquè es respecti el descans nocturn, sobre tot pels que han de matinar i iniciar la seva activitat laboral.