Feeds:
Entrades
Comentaris

Aquesta modificació de el Codi Tècnic de l’Edificació servirà per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis

Edificació de Bellaterra amb plaques fotovoltaiques|BELLATERRA. CAT

El Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 16 de març, ve a adaptar el Codi a noves exigències que milloraran les prestacions dels edificis tant en relació a l’eficiència energètica d’aquests com en relació a la salut, el confort i la seguretat dels usuaris. El Reial decret s’ha aprovat després de ser sotmès a un intens procés d’audiència i informació pública, amb una important participació dels sectors afectats.

Pel que fa a el nou “Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DBHE)”, aquest document s’alinea amb les recents iniciatives legislatives tant nacionals com europees encaminades a l’estalvi d’energia en els diferents sectors i el foment de les energies procedents de fonts renovables.

Els edificis nous que es realitzin a partir de l’entrada en vigor d’el nou reglament tindran una alta eficiència energètica, cosa que, sumat a la major contribució d’energia procedent de fonts renovables, suposarà una reducció de l’consum d’energia primària no renovable, respecte a els actuals, de al voltant d’un 40% de mitjana.

Amb el nou DB-HE es millorarà la qualitat de les envoltants tèrmiques dels edificis i es fomentarà l’ús de les tecnologies més eficients i sostenibles per al seu condicionament, el que permetrà assolir unes condicions adequades de confort amb la mínima despesa energètica.

El Document revisa i actualitza les exigències reglamentàries d’eficiència energètica dels edificis en compliment del que estableix la Directiva 2010/31 / UE, que estableix l’obligació de realitzar aquesta revisió periòdicament. La revisió de les exigències en matèria d’estalvi d’energia i d’incorporació d’energia procedent de fonts renovables al sector de l’edificació resulta a més imprescindible per al progressiu avanç cap a una economia baixa en carboni competitiva el 2050, objectiu amb què s’ha compromès Espanya a través d’acords internacionals en les últimes cimeres de Clima.

El RD 732/2019 realitza una actualització de les normes tècniques esmentades en els diferents Documents bàsics que conformen el Codi Tècnic de l’Edificació.

L’EMD de Bellaterra no l’ha autoritzat perquè la TCB no está registrada com Associació d’Entitats

Reunió privada de la TCB a la sala petita de l’EMD|ARXIU BELLATERRA. CAT

Enric Pallas, coordinador des de l’any 2016 de la Taula Cívica de Bellaterra ha sol·licitat a l’EMD de Bellaterra (en nom de la TCB), la reserva d’una sala al Centre Cívic de Bellaterra per organitzar la propera reunió general del 6 de febrer. L’EMD de Bellaterra no l’ha autoritzat aquesta vegada deient que aquesta Taula Civica Bellaterra no existeix registrada a l’EMD a nivell administratiu i que quansevol entitat pot fer la reserva de l’espai sense cap problema, tal com l’ha fet sempre Enric Pallàs en nom de l’ANC Bellaterra, pero mai com la TCB. És per aquest motiu, que per no respectar les normes establertes que s’ha decidit organitzar la reunió privada al Club Bellaterra.

“Per tenir la sala gratuitament cal que una entitat registrada ho demani. Aixi ho regula l’ordenança de l’EMD de Bellaterra”

Just ara que Enric Pallàs deixarà el carrec de coordinador de la TCB no ha volgut seguir els tràmits anteriors que s’havien fet sense problema durant 4 anys. Cal recordar que la TCB no té president ni tresorer ni vocals.

Davant d’aquesta confusió, Bellaterra. Cat (Que com altres entitats sí está registrada a l’EMD, tal com Enric Pallàs va exigir per integrar-nos a la TCB), ha contactat amb l’EMD per saber quelcom més d’aquesta situació anormal, i ens han dit que l’opció correcta i legal és que la TCB s’hagués registrat oficialment com “Associació d’Entitats de Bellaterra”, però no s’ha fet des de l’any 2016. Al constituir-se con Associacio d’Entitats de Bellaterra tindria uns estatuts amb president, vocals, etc… i podrían gaudir amb total normalitat i gratuïtament de les sales de l’EMD de Bellaterra, com és normal a la pràctica amb quansevol entitat del nostre poble que ho demani. No s’enten perquè aquesta vegada no s’ha volgut gestionar amb normalitat i s’ha forçat fer-ho al Club Bellaterra.

“Crear una Entitat té una taxa de 25 euros i l’EMD facilita els impresos que un cop omplerts s’han de presentar a la Generalitat de Catalunya”.

En resum, aquesta última reunió de la TCB amb Enric Pallàs com coordinador no s’ha volgut gestionar sense cap problema, com a sempre s’havia fet, en nom de l’ANC, i és per això que s’ha provocat una situació anormal, provocant es faci en un espai privat com és el Club Bellaterra, i no a un espai públic com és el Centre Cívic de l’EMD.

Esperem que en el futur es facin correctament totes les gestions de la TCB, el pacient veïnat de Bellaterra s’ho mereix.

Pel vostre coneixement, a continuació publiquem les entitats que composen la Taula Cívica Bellaterra (TCB), creada l’any 2016.

Associació de Veïns de Terranova (Guillem Sallent)

Amics de Sant Pau del Riu Sec (Francina Carenas)

Coral Turó de Sant Pau (Santi Badia)

Grup Escolta Bellaterra (Aina Petri)

Teatre La Inestable de Bellaterra (Ricard Boixeda)

Associació Fòrum Bellaterra (Chus Cornellana)

Comissió Bellaterra És Sant Cugat (Miquel Vázquez)

Diari Digital Bellaterra.Cat (Francesc Pérez)

Esquerra Republicana de Catalunya (Quim Oltra)

Bellaterra per la Independència ANC (Enric Pallàs)

Club Bellaterra (Jordi Fau)

Unió de Veïns de Bellaterra (Josep Mª Riba)

Agrupació d’Electors Àlvar Roda (Àlvar Roda)

Associació de Veïns Turó de Sant Pau (Alba Fransí)

La Llar d’en Pitus (Queralt Martin)

Bellaterra Contra la Interpolar (Eugènia Vidal)

Associació afectats per antena església de B. (Lydia Magdaleno)

Escola el Til·ler (Isabel Barrachina)

Associació Bellaterra Comerç (Jordi Tardós)

Bellaterra Diari (Laia Tardós)

Convergents (Jordi Macarulla)

Associació Bellaterra BV-1414 (Jordi Bas)

Penya blaugrana (Oriol Capmany)

Bellaterra. Cat va suggerir a l’EMD de crear una biblioteca a la Sala Petita de la seu del nostre Govern Municipal de la Plaça Joan Maragall. Per limitació d’espai ens hem desplaçat fins a la Biblioteca d’Humanitats del Campus de Bellaterra i ens han informat de totes les condicions per ser un usuari més.

Biblioteca d’Humanitats de la UAB|BELLATERRA. CAT

Els fons de les Biblioteques UAB són de lliure accés i el pots consultar lliurement dins de l’horari d’obertura de les Biblioteques (de dilluns a divendres de 9 a 21h, en període lectiu de la UAB).

Disposes a totes les Biblioteques de màquines d’escaneig gratuït.

Des dels ordinadors de consulta, situats a les biblioteques pots accedir i consultar els recursos electrònics.

L’únic que no podem oferir-te és el servei de préstec, ja que aquesta restringit als usuaris de ple dret de la UAB (alumnes, PAS i professors UAB).

Si volguessis accedir al servei de préstec i altres serveis de les Biblioteques UAB, cal que et facis soci de l’Associació d’Amics de la UAB.

Per més informació sobre l’Associació i el pagament de quota consulta: https://www.amicsuab.cat/portal1/m_index.asp

Per a ser membre d’Amics UAB escull quin dels dos tipus de membresia t’interessa.

-Els socis numeraris amb una quota de 31€ anuals tenen dret a assistir a les activitats de la associacio, a les ofertes, als descomptes per als socis i a accedir a les instalacions amb les que tenim acords.

-Els socis amb quota de 51€ anuals tenen els mateixos avantatges i gaudeixen d’un compte de correu electrònic personal tipus nom.cognom@amicsuab.cat

Biblioteca d’Humanitats
Adreça: Edifici L (Biblioteca) i Edifici B (Sala de Revistes), Plaça del Coneixement, 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

☎️34 93 581 2992 (Biblioteca)

☎️581 1288 (Sala de Revistes)

Horaris:

Dilluns a divendres, 08:30 a 21:00 h.

Dissabte i diumenge tancat

El bellaterrenc Andrés Rueda, creador i administrador dels grups de WhatsApp “Emergències”, “Protec” i “Temes de Bellaterra” ha posat en marxa aquest mateix vespre una enquesta per recollir l’opinió de seguretat dels 3.000 habitans de Bellaterra.

El bellaterrenc Andres Rueda|CEDIDA

Aquí sota compartim l’enllaç de l’enquesta cívica de Bellaterra 👇

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdsi3tna0a1fUMvq1op2TV9cUhFwiFJyrXwGVmlBXlK0aDhQA/viewform?usp=fb_send_twt

Curiosament les pensions a Canadà (1.000 Dolars canadencs) i Suïssa (1.400 Francs suïssos) son universals, indiferent si s’ha treballat de ministre o paleta *

Així queden les pensions després de la revaloració de l’0,9%

La màxima a Espanya és de 2.683,3 euros a l’mes i la mínima, amb cònjuge a càrrec, a 843,4 euros

El Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem va voler fer una declaració d’intencions al seu primer Consell de Ministres, celebrat dimarts.

Habitualment dedicat a nomenaments i altres assumptes d’intendència, aquest cop el nou executiu va anunciar una primera mesura econòmica d’impacte: la revaloració de les pensions a l’0,9%.

*Informació aportada por familiars de Bellaterra visquen a Suïssa i Quebec

Una família de Bellaterra té un retrat original de Beethoven realitzat entre febrer i març de l’any 1820 pel retratista alemany Joseph Karl Stieler ( (Muguncia, 1 de novembre de 1781-Munic, 9 d’abril de 1858).

Retrat original de Beethoven realitzat per Joseph Karl Stieler l’any 1820, obra privada d’una familia de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Orgull del nostre poble i agraits per tota l’activitat musical que sempre ens aporta El Musical de Bellaterra (Conservatori Oficial de Música), i en concret el magnífic concert que ens van oferir fa uns dies amb el prestigiós Trio Arriaga, tot un programa dedicat a Beethoven (250è aniversari del seu naixement).

Trio Arriaga: Daniel Ligorio, piano; Juan Luís Gallego, violí i David Apellaniz, violoncel.
Gracias Grans Maestros!

El Trio Arriaga al Conservatori de Música de Bellaterra|CEDIDA

Ludwig van Beethoven (Bonn, Arquebisbat de Colònia 16 de desembre de 1770 Viena 26 de març de 1827) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis de l’Romanticisme. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït de manera decisiva en l’evolució posterior d’aquest art.

Sent l’últim gran representant de l’classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música de l’Romanticisme, influint en diversitat d’obres musicals de segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les sinfoníasfueron la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser principalment significatiu en les seves obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístic (trenta-dos sonates per a piano), de cambra (incloent nombroses obres per a conjunts instrumentals d’entre vuit i dos membres), concertant (concerts per a piano, per a violí i triple), sacra (dues misses, 1 oratori), lieder, música incidental (la ópera Fidelio, un ballet, músiques per a obres teatrals), i orquestral, en què ocupen lloc preponderant les Nou simfonies.

Relacionen el 5% de càncers de bufeta amb productes químics presents a l’aigua d’aixeta

Segons publica el 324 de TV3, un estudi conclou que l’exposició a llarg termini a l’aigua d’aixeta, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell augmenta el risc de càncer de bufeta

La presència d’uns productes químics anomenats halometans a l’aigua potable es pot associar amb un 5% dels casos anuals de càncer de bufeta a Europa -més de 6.500 casos-, sigui per inhalació quan hi ha una aixeta oberta, per la pell quan ens dutxem o rentem les mans o quan ens la bevem.

Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista “Environmental Health Perspectives”. Es tracta del primer estudi que analitza la presència d’aquests compostos químics a l’aigua de l’aixeta de 26 països de la Unió Europea.

Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi:

“La probabilitat de tenir càncer de bufeta augmenta a mesura que augmenta el nivell d’exposició a trihalometans.”

Els trihalometans són compostos que es generen després de desinfectar l’aigua amb productes químics i entre els quals hi ha cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform. Sempre que raja l’aigua hi ha una exposició als trihalometans.

I Villanueva admet que, a nivell individual, hi ha poques coses a fer per evitar aquest químic.

“Nosaltres a nivell personal no podem fer gaire i la recomanació és que bé, que a nivell administratiu o públic es facin les millores per reduir els nivells en l’aigua que es distribueix a la població”

Estudis previs ja havien associat l’exposició a llarg termini, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell, amb més risc de càncer de bufeta.

Els investigadors van enviar un qüestionari a les organitzacions encarregades de la qualitat de l’aigua municipal per recollir informació sobre la concentració de trihalometans totals i per tipus a l’aigua de l’aixeta, xarxa de distribució o planta de tractament. Aquestes dades es van contrastar amb altres fonts d’informació disponibles. Va ser una feina difícil que hauria de ser més assequible, segons Villanueva:

“El desafiament més gran ha estat la recopilació de dades representatives de trihalometans a nivell nacional a tots els països de la UE. Aquestes dades haurien de ser de fàcil i ràpid accés.”

Espanya, el país amb més incidència

Els resultats van indicar grans diferències entre països. El nivell mitjà de trihalometans a l’aigua potable a tots els països estava per sota del límit reglamentari europeu -la mitjana va ser d’11,7 micrograms per litre i el màxim és de 100 micrograms per litre. Però els nivells màxims van sobrepassar els límits en nou països: Xipre, Espanya, Estònia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal i Regne Unit.

Posteriorment, els autors van estimar els casos de càncer de bufeta atribuïbles. Ho van fer amb la informació disponible de les taxes d’incidència de la malaltia a cada país. En total, es va concloure que hi podia haver 6.561 casos de càncer de bufeta per any atribuïbles a l’exposició a trihalometans a la Unió Europea.

Novament, hi havia grans diferències entre països. Espanya, amb 1.482 casos, i el Regne Unit, amb 1.356 casos, eren els més afectats, potser degut al fet que tenen alta incidència de càncer de bufeta o una població més elevada.

Però, en percentatge, els països amb més abundància relativa eren, per aquest ordre, Xipre (23%), Malta (17%), Irlanda (17%), Espanya (11%) i Grècia (10%). En canvi, els menors percentatges es donaven a Dinamarca (0%), Països Baixos (0,1%), Alemanya (0,2%), Àustria (0,4%) i Lituània (0,4%).

Això hauria de portar a mesures per reduir la presència d’halometans a l’aigua potable, com explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal:

“En els últims 20 anys, s’han realitzat esforços importants per reduir els nivells de trihalometans a la Unió Europea, incloent Espanya. Tot i això, els nivells actuals a certs països encara podrien conduir a una càrrega considerable de càncer de bufeta, que podria evitar-se mitjançant l’optimització del tractament de l’aigua, desinfecció i pràctiques de distribució, entre d’altres possibles mesures”

Villanueva hi afegeix:

“Si no fem servir clor i fem servir ozó, doncs es generen menys trihalometans, però pot ser que se’n generin d’altres que es coneixen menys. No és tan simple com deixem de… S’ha de mirar tot el tractament”

L’equip científic recomana que els principals esforços per reduir els nivells de trihalometans es dirigeixin a països amb mitjanes més altes. Calculen que, si els 13 països que tenen la mitjana més elevada reduïssin els seus nivells a la mitjana de la UE, el nombre estimat de casos atribuïbles disminuiria un 44%, amb 2.868 casos menys per any.