Feeds:
Entrades
Comentaris

El pronòstic de José María Aznar del juliol del 2017 -“ Antes de romperse España, se romperá Cataluña ”- va sonar com el que era: una amenaça.

FOTO DE LA BBC

I efectivament la història posterior a l’1-O ha semblat donar-li la raó. El pols sobiranista va portar la resposta violenta de l’Estat al referèndum, l’inici de la repressió indiscriminada i la intervenció de la Generalitat amb el 155. L’escalfament polític i social es va traslladar al carrer amb el rearmament de l’unionisme. Les grans manifestacions de l’independentisme van tenir la rèplica espanyolista, que va aconseguir omplir el cor de Barcelona d’un clam constitucionalista. Als balcons s’hi va instal·lar la guerra de banderes. La convivència es va enrarir.

Malgrat que la situació política està lluny de cap solució, malgrat que ja fa tres anys que hi ha presos polítics independentistes i exiliats, la realitat social catalana ha tornat a un to convivencial. L’últim esclat d’ira va ser ara fa un any, amb la reacció de l’independentisme al carrer contra la sentència del Procés. Des d’aleshores, sigui per influència de la pandèmia, per un cert esgotament general, per les hores baixes de l’unionisme català -amb el desinflament de Cs- o pel fet que l’independentisme ja no és una amenaça immediata, la tensió ha baixat molts graus. La societat catalana ha tornat a una certa normalitat convivencial; la polarització política i identitària s’ha esmorteït. No hi ha hagut, en tot cas, la fractura que pronosticava, o que desitjava, Aznar.

En canvi, a Espanya s’ha produït un fenomen invers, una creixent polarització en la qual convergeixen molts factors d’inestabilitat, començant pel català, seguint per la crisi institucional de la monarquia i sumant-hi la radicalització d’una dreta que no ha dubtat a fer servir el covid com a arma política. L’enfrontament sempitern de les dues Espanyes torna a treure el cap. De fet, l’últim consens d’estat va ser precisament el que va unir fa tres anys el PP i el PSOE en l’aplicació del 155. Després d’això, a la capital de l’Estat tot han estat trencadisses, un crescendo d’intolerància. Desallotjat Rajoy del poder, el PP de Casado i Ayuso ha adoptat un desfermat populisme il·liberal a l’estil Trump per amagar l’ombra allargada de la corrupció que empaita el partit i per neutralitzar el protagonisme i creixement de la ultradreta de Vox, que precisament aquest dimecres encapçalarà una moció de censura al Congrés contra Pedro Sánchez. La demonització ideològica de la coalició d’esquerres (PSOE-Podem), el bloqueig de la reforma d’institucions clau com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la fàcil instrumentalització d’una alta judicatura ultraconservadora, l’incendi permanent contra el més mínim intent de buscar una sortida dialogada amb l’independentisme i la increïble invenció, a compte de la gravíssima crisi sanitària, d’un nacionalisme madrileny concebut com a essència de l’espanyolisme són les eines d’enfrontament massiu que ha adoptat el PP i que estan crispant la política i la societat espanyoles fins a extrems inaudits.

La manca de manteniment durant anys i panys de l’escultura “Esquirol de Bellaterra”, una obra original de l’artista Emili Colom i Comerma, dorm en un lamentable estat, ple d’òxid i profunda deixadesa.

“Sorprèn no existeixi cap placa amb l’autor i veïns que van fer posible aquesta escultura simbol del poble de Bellaterra”

Escultura Esquirol de Bellaterra de la Plaça Maragall, seu de l’EMD | BELLATERRA. CAT

Perquè el nostre poble no té tants monuments, i per ser el símbol més popular de Bellaterra, és incomprensible la deixadesa pública d’aquesta escultura inaugurada el diumenge dia 2 de juliol de 1978, tant per part de l’Ajuntament de Cerdanyola, com posteriorment des del 2010, a càrrec de l’EMD Bellaterra.

Conjunt de l’escultura Esquirol de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

L’escultura “Esquirol de Bellaterra”, és una obra original de l’escultor Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924-Bellaterra, 2007), inaugurada l’any 1991, amb l’ocasió del 50è aniversari de la creació del poble de Bellaterra. El seu disseny va anar a càrrec del també bellaterrenc Ramon Codinach i el sufragament per en Josep Anton Corbera.

Detall Esquirol de Bellaterra amb òxid |BELLATERRA. CAT

L’artista Emili Colom va tenir casa i taller a Bellaterra, i va pertànyer a la generació de transició entre el postnoucentisme i la modernitat, amb una gran producció de retrats, obra religiosa i escultura pública.

Cua de l’escultura Esquirol de Bellaterra ple d’òxid |BELLATERRA. CAT

Dades personals i obres realitzades

Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.

Detall de l’escultura Esquirol de Bellaterra, deixada i oxidada |BELLATERRA. CAT

Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.

Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.

Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.

Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.

Base que soporta l’escultura Esquirol de Bellaterra plena d’òxid|BELLATERRA. CAT

Font: Museu Art Cerdanyola. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda.

http://www.emilicolom.com

NON COMMENT‼️

Llaunes a la valla BV-1414 amb Parc de la Bonaigua |BELLATERRA. CAT

La font de la Plaça Maragall amb el Carrer Miquel Servet no raja pel Covid-19, com les altres de l’AMB

Font pública sense rajar a la Plaça Maragall amb Miquel Servet |BELLATERRA. CAT

Compartim amb el veïnat de Bellaterra el Menú Migdia per emportar Fórmula Diaria del Cafè del Turó de Sant Pau ☎️ 936927173

Non comment Plaça Joan Maragall‼️18 october 2020

Augment de brossa a la Plaça Maragall, seu de l’EMD Bellaterra |BELLATERRA. CAT

L’aforament interior que ha establert el Condis de Bellaterra és de 15 persones

Fotos del Condis de Bellaterra davant del Bar del Club, dissabte 17 octubre|BELLATERRA. CAT

Anunci vist al Sant Pancraç de Bellaterra. També haguessin pugut obrir i preparar menjar -per emportar a casa- com fan altres restaurants de Bellaterra.

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

L’escasa tresoreria podría ser el motiu de la manca de manteniment general de l’edifici seu de l’EMD/Centre Cívic

Edifici inaugurat l’any 2003 com Centre Cívic, es va construir amb els diners de la venda del terreny públic de l’actual benzinera Repsol, situada a la BV-1414 i la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra.

Molts anys han passat des d’aquell 2003, seu sense calefacció ni refrigeració, sense internet ni cobertura pels mòbils. Posteriorment, l’any 2010, l’EMD el va ocupar el govern municipal, ja com seu central i ho va omplir de tecnología per poguer treballar en condicions normals.

En aquest vídeo de Bellaterra. Cat es pot veure la poca cura exterior de l’edifici amb esquerdes al terra – part posterior, i la fusta amb moho-, el que demostra una important manca de manteniment exterior.

Sort que a la construcció general domina sobradament el formigó

Interiorment té alguns problemes menors a millorar: cortines venecianes de difícil obertura, greixar frontisses i tanques de les portes de metall i fusta natural. Amortiguar els desagradables sorolls de les maquinàries de fred-calor de la sala gran de l’EMD, on es concentren les activitats més nombroses.

Una vegada més, el que demana el veïnat són fets i menys paraules.

Després de reclamar publicament durant 15 dies la retirada de la rata morta a l’Avinguda del Film, 3 de Bellaterra, aquest matí de dissabte li hem demanat directament a la brigada de neteja de Cerdanyola, i ho han fet al moment. Sovint costa molt fer realitat les petites coses‼️

Vehicle de neteja de Cerdanyola recollint fulles de plataner del Carrer Miquel Servet i Avinguda del Film |BELLATERRA. CAT