Feeds:
Entrades
Comentaris

Sagrada Família cap al 2026

La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

El passat juliol vam donar per finalitzada la façana de la Passió amb la col·locació de la darrera peça que mancava en el conjunt escultòric de la Resurrecció: el llençol que cobria el cos de Jesucrist. Amb aquesta fita històrica, hem volgut fer un repàs dels moments claus d’una façana que abraça des de la mort fins a la resurrecció, i que Gaudí va projectar en sortir d’una malaltia que el va situar molt a prop d’aquest fatídic moment. Sabem que en va fer diversos dibuixos, ja que en algunes fotografies del seu obrador se’n veu més d’un. D’aquests, avui ens n’han arribat dos, un datat de l’any 1892 i l’altre del 1911: amb el primer va estudiar les càrregues i va concretar la inclinació de les columnes i el programa iconogràfic complet; amb el segon va definir amb molt de detall l’aspecte general de la façana, el despullament i la mort que perseguia. Després, el 1917, va completar aquest segon plànol dibuixant a un costat un monument dedicat al bisbe Torras i Bages, amic personal de l’arquitecte.

1954: COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ 

Gaudí va voler que el temple comencés a créixer amb la façana del Naixement, la façana de l’alegria del Nadal, per atreure l’atenció i els donatius per a les obres. Així, no va ser fins al 1954 quan, sota la direcció de Francesc Quintana, qui va ser l’arquitecte director des del 1939 fins al 1966, es van excavar els fonaments de la façana de la Passió, que es van omplir amb formigó armat amb vells raïls de tren, cedits per Renfe.

Un cop recuperada l’economia de postguerra, va començar l’aixecament de les quatre torres, a càrrec de l’equip d’Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte director fins al 1974. Des del 1971, va compartir la direcció amb Lluís Bonet Garí; tots dos havien conegut personalment a Gaudí i havien rebut directament les seves ensenyances, i això era una bona garantia de fidelitat al projecte original que sempre ha caracteritzat els continuadors de l’obra. Bonet Garí, que va ser director de l’obra fins al 1983, és qui va veure acabats els quatre campanars de la façana. Corria l’any 1976.

1986: ARRIBA SUBIRACHS I LA INCOMPRENSIÓ 

Malgrat que dues dècades després d’haver començat les obres s’havia aconseguit finalitzar la part arquitectònica de la façana de la Passió, quedava encara la part escultòrica i simbòlica, que s’ha allargat fins ara. I en aquest aspecte hi ha un nom clau: el de l’escultor Josep Maria Subirachs, qui va ser proposat el 1986 per l’aleshores arquitecte director Jordi Bonet i Armengol. Subirachs ja era un reconegut escultor i va redistribuir les escenes de manera cronològica, ordenant-les segons el viacrucis, per fer el missatge més entenedor.

Subirachs es va traslladar a viure al temple, ja que va voler submergir-se totalment en l’obra per impregnar-se completament del seu esperit inspirador, tal com havia fet Gaudí. Al cap d’un any i mig, el 1987 es col·locava a la façana la seva primera escultura, la de la Flagel·lació. A partir d’aquí, any rere any es van anar col·locant escultures seves.

Malgrat tot, el seu estil, modern i trencador, no va ser ben paït per una part de la societat local i va ser durament criticat des dels sectors que no havien entès Gaudí quan deia que volia que aquesta façana fos l’expressió contrària a la del Naixement i que arribés a fer por. «És tota ella d’arestades formes geomètriques simplicíssimes, nua d’ornamentació, solament repòs i estructura. Hi sentim la desolació, la suspensió de la vida i el regirament de la natura que acompanyaren la divina tragèdia», deia. Tot això ho recollia molt bé la manera natural i pròpia de fer de Subirachs.

A més de la part escultòrica, Subirachs també es va encarregar de les portes de bronze, que s’integren en el seu discurs cronològic del viacrucis. Les centrals, les dels Evangelis, van ser les darreres a ser col·locades, l’any 2000, i són les que van acabar de consolidar la crítica favorable a la gran obra de l’escultor. La darrera escultura de Subirachs que es va col·locar, el 2005, va ser el gran Crist ressuscitat, també en bronze però daurat amb pa d’or, que penja al pont superior entre els dos campanars centrals.

2018: ES COL·LOQUEN LES ÚLTIMES ESCULTURES

L’any 2001 la construcció a la façana avançava amb el tancament entre els campanars centrals, la construcció del finestral de la Resurrecció i la col·locació de la gran rosassa el·líptica, i entre el 2014 i el 2016 es va completar el joc de divuit columnes del porxo superior.

Encara, però, quedaven per col·locar els conjunts escultòrics que coronen el frontó: el lleó de Judà i el moltó d’Abraham, als extrems i, al centre, la Creu Gloriosa amb els àngels, tot encarregat a l’escultor Lau Feliu. D’altra banda, a dins del porxo superior mancava el conjunt del Sepulcre Buit, amb les tres Maries i l’àngel, que es va encarregar a l’arquitecte i escultor Francesc Fajula, qui ja havia fet el Crist de sobre l’altar major del temple.

La col·locació de totes aquestes peces s’ha anat produint al llarg d’aquest darrer any, coincidint amb el primer any d’existència d’aquest blog i, per tant, ho hem pogut anar relatant amb detall des d’aquest mitjà. Amb elles, i malgrat que en el futur se succeiran treballs de restauració, com correspon naturalment a qualsevol obra de patrimoni com aquesta, després de 64 anys, ara sí, es pot dir que la façana de la Passió és totalment acabada.

Podeu recordar la història de la façana de la Passió en aquest vídeo:

2018 La façana de la Passió: els moments claus de la seva cronologia

S’ha produït un error.

Prova de visualitzar aquest vídeo a www.youtube.com o activa JavaScript si està desactivat al teu navegador.

AddThis Sharing Buttons

Share to Facebook

Share to Twitter

Share to LinkedIn

Share to Google+

Share to Correu

Com a contrapartida, les poblacions hauran d’assumir un tribut metropolità que fins ara no havien de pagar

El 2019 Bellaterra pasara a ser zona 1 |BELLATERRA.CAT

El mapa tarifari del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona es veurà immers en un profund canvi a partir de l’any vinent. Divuit municipis que ara integren la segona zona tarifària de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (ATM) s’incorporaran a la primera zona, la més econòmica en l’ús de la xarxa d’autobusos, ferrocarrils i metro en els seus viatges dins de l’àrea metropolitana. D’aquesta manera, els seus 391.000 habitants es podran beneficiar d’una rebaixa en la despesa en transport. Com a contrapartida hauran d’assumir un tribut metropolità que fins ara no havien de pagar.

Fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van confirmar aquest dimarts l’existència d’un acord amb la Generalitat, que té majoria a l’ATM, per fer els canvis corresponents. El Departament de Territori, el conseller del qual (en aquest cas Damià Calvet) exerceix la presidència de l’organisme que gestiona el transport públic, va assegurar que existeix la “voluntat” de fer-ho, però va posar en relleu que queden per tancar alguns detalls importants, com el finançament. S’ha de redefinir el nou mapa tarifari i els 18 municipis que s’incorporaran a la zona 1 desconeixen encara quina aportació extraordinària hauran de fer a l’ATM perquè els seus ciutadans es beneficiïn d’uns preus més baixos.

Parada de Bellaterra dels FGC, cal recordar que Cerdanyola del Vallès no té estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, només de la RENFE|BELLATERRA.CAT

El canvi de tarifes serà substancial, tret que s’aprovi un important increment dels preus del transport públic per a l’any vinent. Actualment, una T-10 d’una zona costa 10,2 euros, mentre que una de dues zones puja fins a 20,1 euros, gairebé el doble. Els usuaris de la T-Mes que viuen en algun dels municipis afectats per l’abaratiment paguen actualment 72,7 euros, mentre que si la mesura estigués ja en marxa pagarien un 34% menys. I una cosa similar passa amb el títol T-Trimestre, que implicaria una rebaixa tarifària del 35% amb els preus actuals.

La modificació de la tarifa de dues zones obligarà a redefinir el mapa de zonificació. Per als nous territoris que entrin a la zona 1 també hi haurà ajustos, amb millores en algunes connexions, especialment de línies d’autobusos.

L’ATM preveia fer aquest canvi aprofitant la posada en marxa de la T-Mobilitat, el títol de transport contactless que optimitzarà l’ús dels diferents títols de transport i n’agilitarà el pagament. Però aquest projecte, adjudicat el 2014 a un consorci privat per 58 milions d’euros, acumula retards i finalment s’ha decidit adaptar el nou mapa tarifari malgrat que no estigui en marxa el nou títol de transport.

Arcada de l’estació de Bellaterra dels FGC, de l’any 1930|BELLATERRA.CAT

Els responsables dels municipis afectats per la mesura van veure confirmats —indirectament— els seus desitjos aquest dimarts, durant una reunió a l’Àrea Metropolitana. Allà els va ser comunicada la decisió que a partir de l’any que ve els seus contribuents assumeixin el pagament del tribut metropolità. Aquestes 18 poblacions estaven exemptes de manera transitòria fins que “no disposin d’un nivell de servei de transport públic col·lectiu de passatgers per superfície anàloga o assimilable al dels municipis integrats a l’extinta Entitat Metropolitana del Transport”, segons consta en una disposició addicional de l’ordenança que regula el tribut. És a dir, fins que no s’incloguin a la zona 1 del transport de l’ATM, la mateixa en què es troben la resta dels 18 municipis de l’AMB no haurien d’assumir l’impost. La mesura serà aprovada al plenari de la corporació metropolitana dimarts que ve. Després haurà de ser l’ATM la que aprovi el nou mapa tarifari.

Més recursos de l’AMB

El nou tribut es calcula sobre la base del valor cadastral de la residència. Per a un pis amb un valor de 100.000 euros es pagaran uns 156 euros, segons els càlculs de l’AMB. Al final, beneficiar-se d’un transport públic metropolità més barat no sortirà gratis i per a una part de la població, la que no fa ús de tot el sistema integrat de transport, pagar més no tindrà contrapartida en serveis. “Segur que al principi pot generar alguna incògnita, però serà aprovat pel ple i s’han recollit signatures per anar a la zona 1. Hi ha gent a qui li sortirà molt a compte, a qui no faci servir el transport públic, doncs no”, afirmava l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals.

Estació de Bellaterra dels FGC, creada l’any 1930|BELLATERRA.CAT

Fonts del Departament de Territori consultades van explicar que el tribut metropolità no podrà cobrir la totalitat de la despesa que implica que 391.000 nous usuaris potencials passin a beneficiar-se de la tarifa 1. S’ha de resoldre com es finança la diferència i probablement l’AMB haurà d’aportar més recursos a l’ATM per a aquest concepte. El 2014 es va decidir que qualsevol nova petició de serveis hauria de ser sufragada per les administracions que demanaven les millores.

ELS BENEFICIATS

Badia del Vallès

Barberà del Vallès

Begues

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Cervelló

Corbera de Llobregat

Molins de Rei

Pallejà

La Palma de Cervelló

El Papiol

Ripollet

Sant Andreu de la Barca

Sant Climent de Llobregat

Sant Cugat del Vallès

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Cervelló

Torrelles de Llobrega

“Un funeral perfecte en tots els sentits, encara que he trobat a faltar, sense voler crear polèmica, una mica més de català“.

Les paraules del tenor Josep Carreras a la sortida del funeral de la seva companya i amiga Montserrat Caballé estan condemnades a ser criticades pels que han elevat Caballé als altars de l’unionisme. Tots dos són catalans, Caballé i Carreras, amics i amb diferents posicions sobre el procés. Això és Catalunya. La família de la diva ha volgut que tot el funeral s’oficiés en castellà i a Carreras, reconegut independentista, li ha sabut greu que una catalana tan catalana com la soprano no se l’hagi recordat també en la seva llengua materna.

Ella de Gràcia, ell de Sants. Caballé i Carreras, Montserrat i Josep, noms catalaníssims. De Catalunya al món. Els que han volgut apropiar-se-la són unionistes i han omplert el tanatori de Les Corts per donar-li l’últim adeu, o per figurar per les pàgines de l’ABC. De la reina cap avall, tota la dreta espanyola:

Lògicament les autoritats catalanes hi eren totes: presidents de la Generalitat i del Parlament, alcaldessa de Barcelona, consellera de Cultura. Però aquests no venien expressament de fora per la foto. I cap autoritat ha dit res del castellà que la família ha decidit que fos l’únic que s’escoltés al funeral de la diva. Descansi en pau.

http://www.elnacional.cat

En les dues jornades de votació només acudeix a les urnes el 20,4% del cens, molt per sota del llindar del 30% necessari per validar la consulta

La iniciativa pretenia que la constitució definís el matrimoni com la unió entre home i dona i no entre dues persones, tal com estableix ara

Es volia canviar l’article 48 de la Constitució per establir que el matrimoni legal era dona i home

El referèndum amb el qual es buscava vetar el matrimoni de les parelles del mateix sexe a Romania ha fracassat aquest diumenge per la baixa participació. La consulta no ha superat el llindar del 30% perquè fos vàlida, segons les dades oficials.

Després de dues jornades de votació, només ha participat el 20,41% dels 19 milions de ciutadans cridats a les urnes, segons les xifres de l’Oficina Electoral Central.

La consulta, que tenia el suport del governamental Partit Social Demòcrata (PSD) i l’Església Ortodox, pretenia esmenar la Constitució perquè el matrimoni no es defineixi, tal com ara, com la unió entre dues persones, sinó específicament entre un home i una dona. Es volia tancar la porta així a una legalització futura dels enllaços homosexuals.

La soprano Montserrat Caballé ha mort als 85 anys la matinada d’aquest dissabte a l’Hospital Sant Pau de Barcelona, han informat Europa Press fonts hospitalàries. Caballé es trobava ingressada a Sant Pau des de mitjans de setembre.

Caballé es considerada una de les sopranos més grans de la segona meitat del segle XX i es va donar a conèixer per la seva gran tècnica i interpretacions dels grans papers de Rossini, Bellini i Donizetti.

Entre els seus reconeixements com a artista destaquen la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu l’any 1996 i el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica l’any 1968 pel seu àlbum Rossini: Rarities. A més a més, va ser guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 1982 i amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts l’any 1991 amb altres cantants d’òpera.

La Generalitat la va tornar a guardonar l’any 2003 amb el Premi Nacional de Música pel seu retorn al Gran Teatre del Liceu amb l’òpera Enric VIII.

Freddie Mercury & Montserrat Caballé – Barcelona (Live at La Nit, 1988)

L’enterrament serà el dilluns al migdia al tenatori de les Corts i el velatori serà al mateix centre a partir de les 14:00h d’aquest diumenge.

http://www.elnacional.cat

Ha estat reconeguda per la seva versió de “A banda i banda del petó” de Vera Pàvlova, poemari publicat per l’editorial El Gall, de Pollença.

La traductora Xènia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985), ha guanyat el III Premi PEN Català de Traducció gràcies a la seva versió de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. El poemari el va publicar el 2017 l’editorial mallorquina El Gall Editor. Original del 2004, es tracta d’una espècie de dietari en vers que explica una gran història d’amor.

Video de la celebració a la seu de l’Institut Ramon Llull de Barcelona| BELLATERRA.CAT

El premi PEN reconeix la millor traducció de l’any –en aquest cas el 2017- i s’atorga en el marc de les commemoracions del Dia del Traductor. En aquesta ocasió, Dyakonova s’ha imposat a Anna Montero, Adrià Pujol i Pau Sabaté, que eren els altres tres finalistes.

El jurat del premi d’aquest any ha estat integrat per Izaskun Arretxe, Carme Arenas, Cinta Massip, Ricard Ripoll (actuant com a vocal i secretari) i Miquel Desclot (president).

Segons paraules dels membres del jurat, els dos llibres de poesiafinalistes presenten unes traduccions que han sabut recrear en català l’univers del poemari original amb molta precisió lingüística i un ritme que permet llegir els versos amb plaer. Pel que fa a les novel·les finalistes el jurat destaca que es tracta d’autors molt rellevants de la literatura universal i que es tracta de propostes agosarades i complexes que han estat molt ben resoltes.

En l’acte d’atorgament del premi, que ha tingut com escenari la Sala Diagonal de l’Institut Ramon Llull, el president del jurat, Miquel Desclot, ha afirmat en el seu discurs que: “Al llarg de l’any 2017, les editorials dels Països Catalans han publicat entorn d’un centenar i mig de traduccions literàries, que aviat és dit” de fins a 130 autors diferents a càrrec de fins a 84 traductors.  “S’ha traduït de llengües habituals, com l’anglès (de llarg, o de massa llarg, la més traduïda), el francès, l’alemany o l’italià, però també de llengües menys freqüentades com el portuguès, el rus, el txec, el grec (clàssic i modern), el romanès, el suec, el noruec o el japonès. Tant el ventall d’autors traduïts com el de llengües d’origen produeix la sensació que el món editorial de llengua catalana no és precisament culpable del pecat de mirar-se el melic nacional, o fins i tot que, si de cas, és més aviat culpable de confiar massa en el que ens ve de fora, de vegades acríticament empès per les modes i els interessos més comercials”.

Pel que fa a Xènia Dyakonova, aquí podeu trobar la seva trajectòria i biografia.

El regidor del PSC Víctor Francos deixa al ple sorprès després de dir, de manera contundent, que les famílies que ara donen suport al procés van saludar a Franco quan va entrar a Barcelona.

Era l’últim punt del ple de setembre i, quan semblava que tot estava dit, va aparèixer, possiblement, un dels comentaris més greus dit a un ple en la història de la democràcia a Cerdanyola: “Les famílies que avui donen suport al procés sé on eren quan va entrar Franco a Barcelona: saludant-lo”.

Sí, Víctor Francos va utilitzar una moció presentada per CiU, Compromís i ERC, en suport als veïns del poble denunciats per l’acció davant del TSJC i a favor de la llibertat d’expressió i pel dret a la manifestació, per atacar a TOTS i TOTES les que donen suport al procés dient que, anys enrere “saludaven” al dictador feixista.

La moció parlava de llibertats, i va ser quan Francos va iniciar el seu discurs:

Sobre aquesta moció jo, senyor Grau, hablar de la liberatd de la libertad cuando la tienes es muy fácil, lo jodido es hablar cuando no la habia, porque cuando no la habia se dónde estaban, y las familias que hoy apoyan el procés se donde estaban cuando entró Franco a Barcelona: saludándole.

Va ser quan el públic es va quedar impactat del que havia escoltat i quan Escolà li va demanar a Francos que matisi el que havia dit, ja que “ha dit que vostè (Francos) sap on eren aquestes famílies quan entrava Franco per la Diagonal, potser moltes famílies estaven anant cap aun camp de concentració”. Per la seva banda, Grau (CiU), li va dir a Francos que s’ha de ser molt curós amb això que havia dit i li donava peu a corregir la seva errada.

En el segon torn, Francos va modificar la seva afirmació:

Si, on vaig dir “on estaven” havia de dir “on estaven una part”.

Malgrat tot, la rectificació de Víctor Francos no solucionava el mal que havia volgut provocar i va quedar retratat per les seves paraules. I per la seva rectificació, on només va atacar a una part de les persones que van saludar a Franco, sense fer menció a l’altra bàndol.

La moció, aprovada amb els vots en contra del PP, PSC i C’s

Finalment la moció es va aprovar amb els vots contraris dels coneguts com a “bloc unionista”, format per PP, PSC i C’s. Curiosament, aquest mateix bloc va ser a primera línia en la presentació de Carles Cordón com alcaldable del PSC Cerdanyola a les eleccions de maig de 2019. En poc més d’un any sabrem el significant – si el té -, d’aquesta imatge que va publicar el Cerdanyola.info.

Moció aprovada

Atès que la societat en la que vivim ha conquistat drets al llarg dels anys, a través de la lluita, la protesta i la mobilització dels seus pobles. Aquestes accions no sempre han estat pacífiques, però sempre han sigut legítimes i sempre han estat criticades, menystingudes i reprimides pels diferents règims o governants que no acceptaven que el seu poder i les seves decisions es posessin en dubte; recordem el sufragi universal, la abolició de la esclavitud, el dret de vot de les dones i la seva participació activa a la política, els drets dels afro-americans als EEUU, la fi de l’apartheid, els drets laborals de les dones… Com també van ser avenços la

democràcia, la llibertat d’expressió, el dret de manifestació i la llibertat dels pobles.

Atès que a la nostra societat més propera, al nostre territori, totes aquestes victòries van ser assolides (més o menys) desprès de la dictadura, d’altres recuperades, gràcies a una transició que ens havia de portar a ser un país modern, just i lliure. El problema és que aquesta suposada transició, encara dura i mai va ser real ni trencadora amb el règim feixista que ens van dir que havíem vençut; recol·locació dels representants feixistes, continuïtat del poder de l’exèrcit, jutges, tribunals i estaments judicials, privilegis als opressors i oblit de les víctimes, etc. La constitució que “ens vam donar entre totes” va ser signada sota amenaces i encara avui

hi ha molts articles que mai s’han complert o s’ignoren aleatòriament. Segur que totes la coneixeu, però faig un ràpid repàs: art. 10.2 (Declaració Universal dels Drets Humans), art. 16.3 (religió), art. 21 (dret a reunió pacífica), art. 31 (sistema tributari just), art. 33 (propietat privada), art. 35 (treball), art. 41 (Seguretat Social), art. 43 (salut pública), art. 44 (ciència), art. 45 (medi ambient), art. 47 (habitatge), art. 50 (pensions)… per exemple.

Atès que en els últims anys hem vist com tot això de la democràcia, la justícia i la modernitat, no son només que paraules que ens repeteixen a veure si ens les creiem, però tant els estudis a nivell internacional (falta de transparència i la manipulació dels medis informatius), com les resolucions de les Nacions Unides (sobre ajuda humanitària i repressió als ciutadans), o les sentències europees (rescat bancari, clàusules hipotecàries, defensa dels consumidors…), demostren la seva mancança i la ineptitud dels nostres governants per estar al servei del poble. S’assembla més a aquells règims que citava al principi, que no permetien res que no fos el seu ordre i control.

Atès que la condemna als joves d’Altsasu, la sentència de “la manada”, les acusacions a artistes per expressar-se (rapers, obres d’art, llibres, titellaires), la repressió de les protestes a Múrcia, la intervenció de comunitats autònomes, la utilització dels cossos de seguretat, suposadament per defensar i protegir els ciutadans, contra el poble, contra gent pacífica, la prevaricació de jutges i l’empara del govern central, l’aplicació arbitraria del delictes d’odi i de terrorisme, versus la impunitat d’accions violentes, com agressions i utilització d’armes, la persecució i criminalització de líders polítics i també de les mostres de suport cap a ells… Són

només una mostra de com aquest sistema no és modern, no és el que ens varen dir. Per tot això i per molt més, una part de la població de Catalunya, però amb el suport d’altres parts de l’estat espanyol i d’Europa, ha decidit que no hi està d’acord, que vol un canvi, que vol una societat millor i ha començat a mobilitzar-se, a organitzar-se, a reclamar els seus drets i a dir que, si no estan disposats a donar-nos-els, ja ho farem nosaltres. Com vam fer el 20 de setembre sortint espontàniament al carrer per defensar les nostres institucions, l’1 d’octubre defensant a les escoles el dret universal a decidir el nostre futur i el 3 d’octubre demostrant el

poder del poble. Pacíficament, cívicament i amb tota la legitimitat que té un poble a decidir sobre ells mateixos. I de l’única manera que correspon a una societat moderna i civilitzada por fer-ho, a través del dret a manifestació i de la llibertat d’expressió, exercicis pels quals hem estat durament reprimides i perseguides tant al carrer com als despatxos, amb la tàctica de la por i negant al poble els seus drets. Però no defallirem. Perquè la gent te dret a reclamar els seus drets, d’expressar les seves idees i els seus desitjos lliurement i de decidir quin futur vol.

El Ple ACORDA

Primer.- DONAR SUPORT al company denunciat per l’acció al TSJC el 23F i a les 3 veïnes, vaguistes de Sants del 8N, encausades. Així com a qualsevol persona del poble que exerceixi, lliurement, el seu dret a manifestar-se.

Segon.- DENUNCIAR l’intent de desmobilització al carrer amb penes exemplaritzants i la persecució que, per part de la justícia espanyola, s’està fent de gent que de forma cívica, pacífica i legítima, exerceix el seu dret a manifestar-se i a expressar-se lliurement, mentre mostra total permissivitat cap a les agressions feixistes, cada cop més freqüents.

Tercer.- REBUTJAR la judicialització de la política, també en clau municipal. Tot és delicte, inclòs un poema, en canvi el govern a Madrid no ha mostrat cap canvi en la política repressiva de l’estat, sense cap conseqüència.

Quart.- DEFENSAR que Cerdanyola del Vallès sigui un poble lliure d’atacs feixistes i d’intimidacions pel fet de pensar diferent, de portar un símbol o d’expressar-se com cadascú cregui convenient i respectant les manifestacions i les idees dels altres. Aquest govern, a través de la policia local, ha de vetllar pel respecte mutu de tota la seva població.

Cinquè.- RECLAMAR que es reconegui l’espai públic com a plural, on tothom pugui expressar-se lliurement i amb respecte i on totes les idees hi tenen cabuda. Un espai neutre, sense cap simbologia perquè algú no hi està d’acord, es impropi d’una societat avançada, plural i democràtica.