Feeds:
Entrades
Comentaris


La desapareguda aerolínia alemanya Air Berlin, polèmica pels seus atacs contra la llengua catalana i que va deixar d’operar a finals d’octubre ofegada pels deutes, ha anunciat que subhastarà el seu inventari en les properes setmanes.
Entre els objectes que sortiran a subhasta hi ha seients de primera classe, carrets de les begudes, vaixelles de la companyia, mantes, joguines i fins i tot xocolatines.
Air Berlin, que va arribar a ser la segona companyia alemanya per darrere de Lufthansa, utilitzarà els diners recaptats a la subhasta per indemnitzar els seus creditors després de la fallida total de l’empresa, anunciada al mes d’agost malgrat un crèdit del Govern alemany de 150 milions d’euros que no van servir per impedir el tancament de l’empresa.
Polèmica amb el català    

L’any 2008 Air Berlin va fer unes declaracions polèmiques contra la llengua catalana per mitjà d’un editorial signat pel director general de la companyia, Joachim Hunold, en què assegurava que “La partició d’Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara em pensava que vivíem en una Europa sense fronteres”.
En l’escrit, Hunold vaticinava la desaparició de “la llengua d’un imperi mundial” en referència a l’espanyol, al temps que ironitzava sobre la pronunciació de paraules catalanes com platja i considerava que a les escoles balears “l’espanyol és una llengua estrangera més, com l’anglès o l’alemany”.
L’article era la resposta del president de la companyia a la carta que la directora general de Política Lingüística Balear va enviar demanant que l’aerolínia alemanya utilitzés el català en les comunicacions amb els seus clients. “Els he d’impartir classes de català per decret als meus treballadors?”, deia l’editorial de Hunold, “És que ja no parlen en castellà?”, afegia. Un text que no va agradar gens i es va traduir en un boicot a la companyia i en una campanya d’enviament massiu de cartes en senyal de queixa. Malgrat la pressió, Air Berlin no va fer cap gest en favor de la llengua catalana.

http://www.elnacional.cat

Anuncis

FELIÇ ANY NOU 2018 ESTIMADA BELLATERRA!

Feliç any nou 2018 Bellaterra!

Bellaterra.Cat desitja a totes les Veïnes i Veïns de Bellaterra un Molt Feliç Any Nou 2018 🍾

Nadal 2017

Concert de Sant Esteve

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/app/apptv3/video/5711885

Bon Nadal Bellaterra!

Bellaterra nevada l’any 2010

Foto: Guy Pérez i Ciurezu

Bellaterra. Cat desitja als seus veïns un Bon Nadal ple de salut i felicitat!


L’ex-ministre de finances grec i impulsor del partit paneuropeu DiEM, Yanis Varoufakis, creu que ‘sembla que Madrid faci tot el possible perquè Catalunya marxi d’Espanya’. Ho ha dit en un vídeo de Business Insider després del 21-D, on ha afegit que ‘els elements franquistes de l’actitud de Madrid estan empenyent Catalunya fora d’Espanya’.

‘Imagineu què hauria passat si, quan els escocesos van celebrar el seu propi referèndum, Londres hagués decidit enviar tropes als centres de votació per estomacar els votants. El resultat no hauria estat un ‘sí’ a la unió, sinó un 90% a favor de la sortida d’Escòcia’, raona l’economista.
L’ex-ministre diu que no li agraden ‘ni les fronteres ni els nacionalismes’, però remarca que els catalans ‘se’ls ha de donar l’oportunitat d’expressar els seus punts de vista de manera oportuna, ordenada i pacífica com els escocesos la van tenir’.
Varoufakis creu que el conflicte que es viu a Catalunya és una responsabilitat d’Europa, i que la UE hauria de prendre partit. ‘Hem d’europeïtzar el problema català’, diu.

http://www.vilaweb.cat

El referèndum en forma d’eleccions d’aquest 21-D, o les noves eleccions plebiscitàries, va donar ahir un resultat nítid, amb dos titulars clars. El primer i més rellevant: amb la participació més alta de la història, per sobre del 80%, l’independentisme es va tornar a imposar, revalidant la majoria absoluta però sense arribar tampoc al 50% dels vots. El segon: l’unionisme va aconseguir mobilitzar com mai els seus votants, amb Ciutadans com a ariet, partit que va assolir la primera posició en vots i escons al Parlament, un èxit, però, que no posa en qüestió la sòlida hegemonia independentista. Enmig dels dos blocs, debilitats, se situen els comuns.
Els resultats de l’independentisme són més que remarcables, sobretot si es té en compte el duríssim context de la campanya. Però el mèrit no té a veure només amb les condicions tan excepcionals dels últims mesos, amb l’anomalia absoluta dels seus principals líders a la presó o a l’exili, sinó també amb el fet que l’altíssima participació li confereix una legitimitat extraordinària. La distribució del vot en el si del bloc independentista l’encapçala per poc la formació creada per Puigdemont, seguit de molt a prop per ERC, inicialment favorita, i amb la CUP en reculada. L’heterogeneïtat ideològica segueix sent la seva força a l’hora de sumar simpaties i, en canvi, la seva debilitat quan es tracta de governar i de pactar fulls de ruta cap a l’estat propi. No serà fàcil, novament, gestionar la victòria. Així doncs, sense renunciar a cap horitzó, caldrà assumir les lliçons dels últims temps amb pragmatisme i posar al davant l’objectiu compartit de recuperar les institucions d’autogovern i l’alliberament dels presos. I caldrà acceptar, també, la necessitat de governar per incrementar el suport ciutadà a la independència.
Perquè la realitat dels resultats d’aquest 21-D és que l’unionisme, tot i quedar curt respecte a les expectatives creades, ha assolit uns resultats importants, amb una primera posició per a Cs, que com a partit guanya les eleccions -per primer cop una formació que no pertany a la tradició catalanista queda primera- afavorit per la divisió i la igualtat entre JxCat i ERC a l’altre bloc. Sens dubte, Cs ha rebut vot útil unionista a costa del PP, que s’enfonsa, un càstig realment sever per al president espanyol, Mariano Rajoy. Davant la incapacitat de bastir una alternativa política a l’independentisme, el govern espanyol té ara la responsabilitat d’acceptar també els resultats catalans i d’entendre que cal dialogar políticament, que no es pot ignorar una majoria democràtica independentista persistent, que no es poden combatre les urnes des del braç judicial. És l’hora del diàleg i la política, és l’hora de girar full a les imposicions via 155, una via derrotada pels vots. Una lliçó que també haurien de fer seva l’altre gran partit espanyol, els socialistes, que a Catalunya no han fet el salt endavant que preveien. A tots toca una profunda reflexió.

http://www.ara.cat