Feeds:
Entrades
Comentaris

Nit màgica de la Festa Major de Bellaterra 2022

Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de juny de 1955), ex-tirador amb arc paralímpic va participar dissabte dia 3 de setembre, a les 23:30h., encenent un peveter especial situat a la Plaça del Pi de Bellaterra, per recordar els 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, durant la Festa Major de Bellaterra 2022.

El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l’Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d’aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992.

Antonio Rebollo enciende el pebetero de la Fiesta Mayor de Bellaterra 2022

Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de junio de 1955), ex-tirador con arco paralímpico participó el sábado día 3 de septiembre, a las 23:30h., encendiendo un pebetero especial situado en la Plaza del Pi de Bellaterra, para recordar los 30 años de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92, durante la Fiesta Mayor de Bellaterra 2022.

Su nombre es recordado principalmente por encender la llama proveniente de la antorcha olímpica en el Estadio Olímpico de Montjuïc en la Ceremonia Inaugural de los Juegos de Barcelona 1992. Aparte de este evento, Antonio Rebollo ganó un total de tres medallas paralímpicas entre  1984 y 1992.

La meva percepció de les coses m’ha fet precipitar en el meu judici alhora de manifestar que ens havien “birlat” El Ball de Festa Major.

El cert és que, tot mirat el programa, no havia trobat cap titular que l’anunciés.

El Francesc, editor de Bellaterra.cat, ha estat més atent i m’ha fet notar que hi havia una activitat anunciada com “DJ ANB YULIANOMUSIC”

He d’entendre, doncs, que això és el ball que jo reclamava, això sí, passat pel sedàs de la música enllaunada.

En el seu dia, i no parlo del cicle EMD, la UVB, a part del ball de festa major reglamentari amb músics en directe, va programar una nit de música enllaunada. Aleshores vaig manifestar que no em semblava bé programar aquest tipus d’activitat perquè no era sinó traslladar a la Festa Major el que durant tot l’any podíem trobar en un discoteca.

Això, és clar no és cap excusa i vull rectificar la meva declaració. Això sí, en benefici de la claredat, no hagués estat gens malament anunciar DJ YULIANOMUSIC com el ball de Festa Major. Demano disculpes.

Ignasi Roda

ENS HAN BIRLAT EL BALL! Pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català

Em delit -per allò de sentir-me pare de la criatura- llegeixo el programa de la Festa Major d’enguany. Una represa a la normalitat bé es mereix un esforç per part de qui s’ha fet amo i senyor de la festa, l’EMD, però, llevat les polèmiques sorgides, no hi veig tal esforç. No entraré en detalls perquè crec que les coses (ho penso) es fan amb tota la bona voluntat del món, encara que la voluntat no estigui directament associada a l’encert. Quan una cosa no funciona no podem dir que s’ha fet amb bona voluntat. Cert que la voluntat s’associa a la rauxa, però no oblidem que la idiosincràsia del català inclou la paraula seny, és a dir que una bona simbiosi de seny i rauxa fa que les coses funcionin millor. Dit això, doncs, no faré cap prejudici del contingut del programa, però si aixecar totes les alarmes perquè, oh! no trobo per enlloc el Ball de Festa Major. Com pot ser això? Mai m’hagués imaginat una Festa Major sense ball. L’EMD és cura en salut i renúncia a una activitat fonamental, i no una sinó fins i tot dos, que molt sovint, per no dir quasi sempre, totes les festes majors inclouen més d’un ball. Serà que els organitzadors temen que un ball propicia que el poble o, millor dit el jovent es pot fer seva la plaça?

Un jovent que no està gens dacord de com sorganitza la nostra Festa Major. Recordo els primers anys (parlo del 1983 en endavant) dhaver organitzat fins i tot un tradicional Ball del Fanalet. Aquest és un ball que se sol fer (a alguns llocs encara es fa) el darrer dia de les festes, i amb lapagada de la bugia de l’últim fanalet encès, es dona per acabada la festa. He sentit moltes veus detractores de com sorganitza la nostra festa, però si no agafem el toro per les banyes i no reclamem que la ciutadania torni a tenir la titularitat de la Festa Major, no aconseguirem que aquesta s’enriqueixi i sigui una festa amb personalitat. Potser un primer pas seria convocar el darrer dia de festa d’enguany un ball del silenci on les parelles ballessin sense música i, per què no, amb un fanalet o candela que simbolitzi que en el cors dels Bellaterrencs hi ha una llum que brilla.

Ignasi Roda i Fàbregas

Bellaterra.Cat comparteix 6 vídeos d’El Tricicle, enregistrats en directe durant la seva participació a la Tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, com inici de la Festa Major Bellaterra 2022.

El Tricicle de Bellaterra, trio fraternal molt lligat al poeta Pere Quart.

Abans de començar amb la història d’aquest trio català, es podria fer un petit aclariment perquè el visitant no caigui en un error greu.  Aquests Tricicle no tenen res a veure amb la famosa companyia teatral formada el 1979 per Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.  El Tricicle dels que aquí parlarem, van néixer a finals dels anys 60 com a grup musical relacionat amb el moviment de la nova cançó.  I al seu lustre de vida, malgrat les seves nombroses actuacions, amb prou feines van deixar registrats un parell de singles.

El Tricicle va ser format pels germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda.  Tres nois que amb prou feines comptaven amb vint anys, però que estaven molt relacionats amb el món artístic ja que el seu pare era el director i crític teatral Frederic Roda i Pérez, un personatge força influent en la burgesia catalana que, a més de ser promotor cultural, va fundar  l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Institut Víctor Seix de Polemologia o el grup nacionalista catòlic CC, entre moltes altres coses.

El nom de la formació va ser un suggeriment de l’escriptor Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart.  És un joc de les paraules amb el seu cognom ja que “Tres rodes fan un tricicle“.  La paraula catalana roda en castellà es traduiria com a roda, per això és que tres rodes formen un tricicle.  El seu estil musical els entronca amb el moviment de la nova cançó, i els seus temes solien ser de temàtica humorística i irònica.  Segons expliquen les cròniques tenien un gran domini de l’escenari tot i que les composicions no eren gaire elaborades.  Però la força del grup radicava en els textos esmentats, la majoria adaptacions de poemes d’escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Joan Vergés o Pere Quart.  Aquest darrer a més va escriure alguns temes expressament per al grup.

Una de les seves primeres actuacions va ser el setembre del 1969, a Ripoll, al festival Concurs de Poesia que rendia homenatge aquell any a l’escriptor Pere Quart per la seva tasca realitzada a l’ordre líric i teatral.  El festival es celebrava a la localitat de Cantonigròs, a la comarca d’Osona, però aquell any es va decidir fer-ho itinerant per donar-lo més a conèixer.  El trio català va actuar de teloners de Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Falsterbo 3.

El Tricicle, com altres artistes menys reconeguts i coneguts del moviment de la nova cançó, van anar tocant pels pobles de tot Catalunya cantant i recitant poemes, moltes vegades sense cap retribució econòmica, només amb el sopar corresponent que els organitzadors de l’esdeveniment pagaven del seu  butxaca.  I sempre pendents de la censura regnant a l’època.  A banda dels seus habituals concerts a La Cova del Drac, els membres d’aquest trio comencen a diversificar el camp d’actuació, dedicant-se també al món del teatre.  Per exemple, Ignasi s’integra al Nou Grup de Teatre Universitari.  Un món, el teatre, que quan es dissolguin serà la llar de molts.

La seva primera referència oficial serà el single “Vaca Suïssa / Cap a la Lluna” (Concéntric, 1970).  Tots dos temes són adaptacions de textos de Pere Quart, el primer tret del llibre “Bestiari” (Pere Quart, 1937), mentre que el segon va ser escrit expressament per al trio.  El maig del mateix any toquen al Festival de la Fama celebrat al Teatre Victòria situat al Paral·lel barceloní.  Un espectacle on es prometia que seria a l’estil de l’Olympia de París.  Tres dies de concerts per on van passar Peret, Miguel Ríos, Els Albas o Betina.  El Tricicle van ser els teloners de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.  La seva actuació si ens cenyim a la crítica recollida a La Vanguardia de l’època va ser: “El Tricicle és un trio de germans que canten i que simulen tocar instruments, i van demostrar tenir en escena més aplom i confiança en ells mateixos que cap dels seus col·legues  .  Tenen un repertori intel·ligent i minoritari, i van desfermar l’entusiasme de bona part del públic“.

El seu segon i darrer treball, “Cançó Lirona / Poema Folk” (Concéntric, 1971), es grava pocs mesos després del primer i compta de nou amb un text de Pere Quart, i un altre del poeta Joan Vergés.  A finals d’aquell mateix any faran un espectacle conjunt amb Maria Dolors Laffitte.  D’aquest envit sembla que van sortir més ben parats ja que al mateix diari que abans es feia una gran defensa del trio: “Entre els tres membres d’El Tricicle voletegen idees.  Bastant abstractes encara, però idees.  I és important, en aquests temps, que hi hagi idees pròpies.  Per tant, aquest grup té un avantatge bàsic que pot cristal·litzar un dia.  I saben fer les coses amb gràcia, amb desimboltura allò que ha de ser el vehicle ideal per manifestar aquelles idees, fresques, noves i divertides”.  Però finalment no va cristal·litzar, ja que el grup es va dissoldre poc després, només destacant en aquests darrers anys d’existència la posada en escena de l’obra de Miquel Martí i Pol Inventari de Poble.

Després de la seva dissolució, Frederic es dedica de ple al món del teatre.  Ignasi, per la seva banda, es manté durant un breu període als dos mons.  Funda l’equip de poesia i forma el grup Taverna.  Tot i que el resultat artístic era molt bo i van ser habituals a La Cova del Drac el grup no va gravar mai res.  El més a prop que van estar va ser en la seva última actuació al Club Bellaterra, però una fallada tècnica durant l’enregistrament va fer que no es registrés res.  Finalment es van dissoldre pels diferents interessos dels membres de la banda i a causa dels alts costos que calien perquè el grup sonés bé.  Això els comportava moltes dificultats per trobar promotors que es fessin càrrec d’aquest import.  Posteriorment Ignasi canalitza la passió per la música fent més d’una vintena d’obres de teatre musical.  El 2003 torna al món musical ja com a cantautor i fundant el segell discogràfic Ímion.  Àlvar, per la seva banda, es va sentir menys dotat que els seus germans per al món teatral, però ha seguit lligat al món de la cultura com a cantautor o muntant algun espectacle teatral, així com al món de la política arribant a ser president de Ciutadans  pel Canvi.

Font: La Fonoteca,

Era la primavera del 2015 quan Chus Cornellana, bellaterrenca i ginecòloga de professió, proposà a un grup d’amics la creació d’una entitat cultural a Bellaterra, sense ànim de lucre i sense tendència política.

Chus Cornellana, creadora del Fòrum Bellaterra

Són conscients del fet que en el poble de Bellaterra tenen el privilegi de conviure amb veïns que són persones referents en els seus àmbits professionals, intel·lectuals, polítics, esportius o en qualsevol altra especialitat, i en contra contemplen la dificultat de relació social entre el veïnat, per la mateixa estructura urbanística de Bellaterra. Això els anima a continuar amb la idea, tot i que ho consideren un gran repte.

Amb data 25 de juny de 2015 a les 21 hores té lloc l’Acta Fundacional de l’Associació Fòrum Bellaterra, que s’inscriu en el Registre d’Associacions de la Direcció de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya.

Fòrum Bellaterra és funda amb el propòsit de promocionar la Cultura a Bellaterra i fer poble. Disposar d’un lloc de trobada i debat una vegada al mes, en el format de tertúlia i sopar posterior.

La primera Junta Directiva està formada per la ideòloga i Presidenta d’aquesta, Chus Cornellana, Conxa Antolín secretària, i vocals Totón Olóndriz, Tomàs Mateu i Oriol Morillo. I es presenta oficialment el dia 16 de juliol als jardins del Restaurant Ébano amb una cantada d’havaneres, amb el cremat pertinent. El membre del grup d’havaneres Mariners de Riera, alhora delegat del govern a Madrid en un període concret, Jordi Cases, va explicar la història de les havaneres, i Cornellana presentà Fòrum Bellaterra. Una nit alegre i emotiva, començaven a compartir amb els bellaterrencs i bellaterrenques.

Han passat set anys, i Fòrum Bellaterra ha assolit els objectius. La ciutadania de Bellaterra ha donat un suport permanent a l’Associació mostrant una gran generositat en participar com a ponents de les tertúlies o com assistents de manera continuada. Els mitjans de comunicació locals també se n’han fet ressò.

Han estat al voltant de seixanta tertúlies, i han participat més de seixanta personatges bellaterrencs com a ponents d’aquestes, tots ells de prestigi reconegut. També personatges de fora de Bellaterra, per citar a alguns, el ginecòleg Santiago Dexeus, l’ex alcalde de Barcelona Xavier Trias, o els rectors de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Ramon Llull, Josep M. Garrell i Antoni Giró, respectivament.
Com tothom, han passat les dificultats de la pandèmia, però van adaptar-se a les tertúlies telemàtiques amb gran èxit de participació.

Membres del Fòrum Bellaterra i convidats a una de les Tertúlies Cíviques|ARXIU BELLATERRA.CAT

Els temes i formats de les tertúlies de Festa Major busquen la participació i actuació de músics i cantautors bellaterrencs, i també han sabut trobar a aquests artistes en el veïnat de Bellaterra. Aquesta Festa Major 2022, Fòrum ha fet un passeig pels set anys d’història, on la Presidenta Chus Cornellana i Miquel Àngel Ramos vocal de la Junta Directiva han glossat i han presentat un recorregut amb imatges de les activitats i personatges, al llarg d’aquest període. Els assistents s’han reconegut en les imatges de pantalla, i Cornellana ha tingut un emotiu record pels dos amics del Fòrum que ens han deixat últimament, Josep Bombardó i Lluïsa Amengual.

La part musical d’aquesta tertúlia d’aniversari i Festa Major ha anat a càrrec d’Ignasi i Àlvar Roda, cantautors, membres d’El Tricicle, grup de la Nova Cançó. Han interpretat poemes que ells han musicat, de Folch, Salvat-Papasseit, Martí Pol… un èxit d’actuació.

Moltes felicitats a Fòrum Bellaterra i per molts anys!! Acompanyarem a la Junta actual, Chus Cornellana, Conxa Antolín, Miquel Àngel Ramos i Manel Roig, en la difusió de les seves activitats, i així fer poble entre tots.

L’última tempesta va deixar gran quantitat de pinassa als carrers de Bellaterra. El veïnat ha trucat sovint a l’Ajuntamen però no veuen la solució.

Pinassa al carrer Margenat de Bellaterra

A causa de la tempesta de fa tres dies, el mur i tanques del carrer Abat Oliva, 12 segueixen a terra ocupant la vorera.

Ramón Andreu, cap del govern municipal de l’EMD de Bellaterra i Montse Roig, creadora fa 20 anys del Conservatori de Música de Bellaterra, van presentar oficialment el començament de la Festa Major de Bellaterra 2022.

Montse Roig, d’El Musical de Bellaterra i Ramón Andreu, cap del govern de l’EMD de Bellaterra

El concert del pianista Daniel Ligorio, que es va fer a El Musical/Conservatori de Música de Bellaterra, celebrat a les 19.30 hores, es va centrar en la figura de L. V. Beethoven inaugurant la Festa Major de Bellaterra 2022, i a l’acabar, a les 21 hores, va ser el torn de la tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra amb la participació de la seva creadora, la Dra. Chus Cornellana, amb la colaboració de Miguel Ángel Ramos. Els germans Ignasi i Àlvar Roda, dos dels integrants del grup de la Nova Cançó El Tricicle, van omplir la sala del Centre Cívic de Bellaterra. Al finalitzar es va compartir un pica pica a la frescor de la terrassa d’estiu.

Tot i l’ocasió especial del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, cap membre del Govern de l’EMD va assistir en aquest acte, en canvi sí ho va fer Jordi Macarulla, vocal de Convergents a l’EMD i Josep María Riba, president Unió de Veïns de Bellaterra, que celebra també el 75è Aniversari de l’associació bellaterrenca.

Daniel Ligorio fent la classe magistral del seu programa de Beethoven

Chus Cornellana presentant El Tricicle al 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra

Catalunya celebra, l’Onze de Setembre, la Diada Nacional en record de la fi de la Guerra de Successió de 1714.

El Sitio de Barcelona en 1713-1714|ANC

Es commemora la defensa a ultrança de les llibertats seculars feta per les institucions i el poble de Barcelona. Aquesta festa oficial se celebra cada any des de 1980.

Relacionat amb aquest fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta com a document del mes l’obra El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico, de Joaquín de la Llave y García. Una monografia publicada a Madrid a principis del segle XX (1903) per la Impremta del Memorial de Ingenieros del Ejéricto i que forma part del fons de la Biblioteca de reserva Max Cahner.

L’autor de l’obra, Joaquín de la Llave García (Barcelona, 1853 – Madrid, 1915), va ser un militar, matemàtic i escriptor, general d’enginyers. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya, i vicepresident de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Està considerat un dels principals científics militars de l’època. És autor d’altres obres rellevants, com ara “Apología en excusación y favor de las fábricas que del Reyno de Nápoles por el Comendador Escrivá” (1879), “Fortificación de Campaña” (1883), “Una nueva hipótesis meteorològica” (1884), “La artillería de sitio francesa” (1884), “Tablas balísticas de las funciones primarias y secundarias” (1901), o “Estudio histórico del Cuerpo de Ingenieros” (1911), entre altres.

En aquest document s’hi descriu el setge de Barcelona, que va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola i que es va produir entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Un combat que va enfrontar els defensors de Barcelona i partidaris de l’arxiduc Carles, amb les tropes de Felip V i els seus aliats francesos, i que va culminar la matinada de l’11 de setembre, quan les tropes borbòniques van llançar l’assalt general. La resistència oferta a Barcelona i altres territoris de la Corona d’Aragó la va aprofitar Felip V per destruir les muralles de les ciutats que es resistiren a l’avanç borbònic i també per imposar una forta repressió que culminaria amb la crema de viles importants, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, l’empresonament i mort de molts ciutadans (es calcula que el total de baixes catalanes va ser al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de 15.000), acabant amb l’establiment definitiu d’un sol estat sota les lleis de la Corona de Castella. Dos anys més tard, el 1716, amb el Decret de Nova Planta es consolida una governació a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès.

L’exemplar dipositat a l’Arxiu Nacional està enquadernat en mitja pell i presenta un bon estat de conservació. Té 268 pàgines, les darreres de les quals contenen cinc petits plànols, amb els títols següents: “Plano general del sitio y contravalación de Barcelona en 1713-1714”, “Plano de los ataques hasta la segunda paral·lela”, “Plano del ataque próximo”, “Batería de cañones” i “Plano de la ciudadela de Barcelona”. A la portada hi ha una anotació manuscrita a llapis, “M-5745”, molt habitual en els llibres patrimonials d’aquest fons bibliogràfic, i que, possiblement, tingui aquest significat: “M” de Max, i el número d’ordre del llibre en la classificació que va anar fent el productor del fons, Max Cahner, de la seva biblioteca personal. Aquestes anotacions es mantenen en les catalogacions dels registres bibliogràfics.

Aquesta obra, que forma part del fons bibliogràfic Max Cahner, constitueix una part complementària del fons documental que conserva l’Arxiu Nacional.

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 1936-Barcelona, 2013), va ser un eminent editor, polític i historiador de la literatura catalana. Es va formar a l’Escola Alemanya. Impulsor de la nova època de la revista “Serra d’Or” i creador d’Edicions 62; va fundar també Curial Edicions Catalanes i va editar les publicacions “Randa”, “Recerques” i “Els Marges”. Va ser també un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Professor de literatura a la Universitat de Barcelona, rector de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i director de la nova etapa de la “Revista de Catalunya”. Va exercir de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya fomentant la creació i reconstrucció d’institucions culturals, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Font: ANC

Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de juny de 1955) és un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol

El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l’Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d’aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992.

El pianista Daniel Ligorio i Montse Roig, d’El Musical de Bellaterra

Un concert del pianista Daniel Ligorio i una taula rodona sobre els 7 anys d’existència del Fòrum Bellaterra obriran la Festa Major bellaterrenca aquest 1 de setembre amb un programa que vol commemorar els 30 anys de la celebració dels Jocs Olímpics del 92 amb un recorregut per l’esport bellaterrenc amb els seus protagonistes, que inclou relleus per portar la flama olímpica perquè l’arquer Antonio Rebollo encengui el peveter que s’instal·larà a la plaça del Pi -tal i com va fer a l’Estadi de Montjuïc al 92-.

Dijous, 1

El concert de Daniel Ligorio, que es farà al Musical a les 19.30 hores, es centrarà en la figura de Ludwig van Beethoven per inaugurar la Festa Major de Bellaterra i a les 21 hores serà el torn de la tertúlia del Fòrum Bellaterra amb la participació de Chus Cornellana, Miguel Ángel Ramos i Ignasi i Àlvar Roda, integrants del grup de la Nova Cançó El Tricicle.

Divendres, 2

La jornada del divendres dos de setembre, segon dia de la festa, s’obrirà amb inflables a la plaça del Pi a les 17 hores. A partir d’aleshores, el mateix espai serà escenari de les titelles de La rateta presumida, el torneig infantil de futbol 3×3, mentre a les 19 hores Roger Pallàs i Elisenda Clascà, de Bellaterra Solidària, que aquest any ha destacat per la seva tasca de suport a la població d’Ucraïna, faran el pregó de la Festa Major a la sala d’actes de l’EMD. Seguidament, es lliurarà el premi al cartell de la Festa a Anna Camps, autora de l’obra escollida: L’esquirol va de festa, i s’obrirà una exposició amb els cartells de les edicions de la festa des de 2010.

La companyia La Inestable representarà la comèdia teatral Avui no sopem, escrita per Jordi Sánchez i Pep Antón Gómez, a partir de les 21 hores al mateix Centre Cívic amb direcció de Josep Salomó. L’obra es representarà novament l’endemà a les 19.30 hores.

Dissabte, 3

El dissabte serà el moment de la Bicicletada familiar pel Camí Verd sortint del Parc de la Bonaigua on també es farà la gimcana familiar, mentre al Club Bellaterra s’obrirà el torneig de pàdel. Els tornejos de futbol 7 en categories benjamí, aleví, infantil i adults s’iniciaran a les 12 hores al camp de futbol de la UAB.

El vermut de Festa Major serà, a les 13.30 hores, el pròleg del concert de Dmytro i Larysa Pereyra a la Plaça del Pi, mentre la tradicional Baixada de carros sortirà del carrer de Sant Pancraç a les 17 hores, i dues hores més tard es farà la cursa de patinets al carrer de Josep Maria Marcet.

De l’Ajuntament de Cerdanyola sortirà a les 20 hores el recorregut de la torxa olímpica, un homenatge als 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La flama arribarà a l’EMD de Bellaterra a les 21 hores i dues hores més tard l’arquer Antonio Rebollo recordarà la inauguració dels Jocs amb l’encesa del peveter, en aquesta cas a la Plaça del Pi.

Aquesta encesa es farà després del tradicional sopar de Festa Major, que organitza en aquesta ocasió el club de futbol Bellaterra Naise. Els tiquets per al sopar aquest any només es vendran per internet a través del web de l’EMD (www.emdbellaterra.cat). Fins el 2 de setembre al migdia es pot fer la reserva anticipada de tiquets a 11 euros, i el preu de les reserves que es facin a última hora serà de 15,40 euros. La jornada es tancarà amb el DJ Yulianomusic.

Diumenge 4

Diumenge començarà amb més esport -futbol 5×5, bàsquet 3×3 i volei- al Turó de Sant Pau, mentre a la Plaça del Pi hi haurà inflables d’aigua i el mercat d’intercanvi d’objectes.

La ballada de gegants, amb Marxin’ Band inclosa, obrirà el migdia a les 13.15 hores per donar pas al concurs de paelles i fideuàs abans de tancar el programa festiu de forma acolorida amb la Festa Holi de la Plaça del Pi a les 17 hores.

Font: Info Cerdanyola, Wikipèdia