Bellaterra, 15 de maig de 2026
“Dilluns 23 de març de 1981, l’Escola Tagore va tenir el gran honor de rebre l’escriptora Mª Aurèlia Capmany.
Reunits tots el nois i moies de 2ª Etapa, ens va parlar de les seves obres i opinions respecte alguns temes. L’estada de la Mª Aurèlia Capmany a l’escola va ésser breu, ja que dis-posàvem de poc temps; de totes maneres esperem que la seva visita hagi estat de profit, i desitgem tornar-la a veure d’aquí a poc temps”.
“Trobada amb Mª Aurèlia Capmany”
L’altre dia a la tarda, ens va venir a visitar l’escriptora Mª Aurèlia Capmany. La clase de 80., plena de gom a gom, esperava amb impaciencia aquella figura literaria.
A l’entrar, tot van esser aplaudiments i xiulets. La dona no s’inquietà, semblava que ens conegués de sempre. Amb tota naturalitat començà a explicant-se l’esboç del llibre que estava escrivint sobre la carta del “tarot”. Després contestà a l’entrevista sobre la seva vida amb alegories i records, i en el punt optim de la conversació, s’acabà el temps destinat a la 2ª Etapa i hagué d’anar a visitar les altres aules de l’escola,
L’entrevista començava:
1. L’ensenyament de l’Institut-Escola era molt diferent a la pedagogia actual de les nostres escoles?
Molt ens contestava- Ho entendràs si et dic que no hi havia exàmens ni castics…. Nosaltres sabiem que si no estudiavem era pitjor per a nosaltres i no ens obligaren. Era per aquesta raó que jo, ni els meus companys, no haviem mai copiat i recordo el temps de la universitat, quan veia copiar a algú, m’esgarrifava d’aquella acció,
2.- Per qué va decidir-se a escriure. Quin fet la va ajudar a encaminar-se cap a les lletres?
Mira, ja a casa meva s’hi respirava un aire de lletres, tothom escribia quelcom i la meva infancia és pot dir que l’he pasada entremig de poemes i contes.
Més tard, a l’Institut-Escola, també vaig aprendre moltes lletres, i també m’influï; però principalment crec que jo portava a dins la meva facilitat d’escriure, encara que tots aquests aspectos em van ajudar.
3.- Apart de la Virginia Wolf, en quin altre escriptor/a s’ha inspirat?
Sí, la Virginia m’ha inspirat alguna novel.la, aixó és degut a que la trobo una persona molt interesant i magnífica escriptora.
He llegit, també, a molts d’altres poetes i narradors, però no crec quo m’haigin inspirat, al menys a mi m’ho sombla.
Montre la Maria parlava, acompanyava les paraules amb les mans i anava contestant decidida i segura les nostres preguntes que no eren gaire facils, per cert.
No es pensava gaire, la contesta, això era degut, en part, a que tenia un xic de pressa.Si s’incendiés la seva casa, quin dels llibres que a escrit salvaria?
4. Si s’incendiés la seva casa, quin dels llibres que a escrit salvaria?
Riu una mica i contesta: Jo dels meus llibres no m’en preocuparia, el que faria seria salvar el d’algún altre autor o algún de la Virginia, però dels meus ja se’n ocupara un altre.
Això ho diu amb certa indiferència que fa provocar les les rialles del públic.
5.- Havent guanyat tants premis, com son: Joanot Martorell, Ramón Fuster i Sant Jordi, quina sensació experimenta en notar el ser mereixodora del trofeu?
Sí, el Ramon Fuster, ha sigut un premi que m’ha il.lu-sionat molt, ja que estic aixi mitg ficada en el món de la pedagogia. Els domés també m’han fet il.lusió.
La primera vegada que vaig guanyar un premi fou a l’Institut-Escola, en un concurs dels Jocs Florals, com ara feu vosaltres. Aleshores tenia uns 12 o 14 anys, recordo que em va fer molta gràcia.
6. No li agradaria escriure les seves memories?
Sí, t’hi fixes, les meves obres son mes aviat inventades, això és perquè m’agrada més inventar-me les novel.les. Això no vol dir que no redacti histories ocorregudes durant la meva vida, però no tant.
Però, amb certa manera, les he escrites ja les meves memòries perqué quan jo era petita vaig conneixer a una nena i juntes jugàvem sovint i m’agradava molt la seva casa. Jo era molt trapella i ja de gran vaig escriure totes les meves entremaliedu-res posades a la persona de la meva amigueta.
En acabar els nois de 6è. i els de 78. varen fer unes quantes preguntes.
📷 Wikipèdia
BIOGRAFIA MARIA AURÈLIA CAPMANY
Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona el 1918. Es filla d’Aurèli Capmany i neta de Sebastià Farnós. Va estudiar a l’institut escola, on la pedagogía ora molt diferent a l’actual. També va fer els estudis de filosofia. Per guanyargar-se la vida, durant un temps va fer de talladora de vidres, i deixà l’ensenyament.
El 1947 fou finalista del Premi Joanot Martorell, amb la novel.la “Necessitem morir”. L’any següent guanyà el mateix premi amb l’obra “El cel no és transparent”.
En les seves obres hi ha un estil molt personal, des d’un tó. líric i impressionista fins a mirar les coses tal com son, no com un creu que són.
Continua amb noves temptatives i guanyà el premi Sant Jordi 1968 amb l’obra “Un lloc entre els morts”; en aquesta obra enfronta un jove intel.lectual de l’època pre-romàntica amb les idees de la revolució francesa.
Les seves obres fugen de l’academiasisme i tenen un llenguat-ge ric, fluid i eficaç.
Va ser autora d’assaigs, els quals són escrits amb una visió aguda i incisiva de la societat. Amb l’obra. “La pedra de toc” (1970) recorda l’època de la post guerra.
Font: Escola Tagore de Bellaterra, 1981
BELLATERRA.CAT 