Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Sinopsi d’EL LLIBRE DE GIANNI RODARI. VERSOS, CONTES I VIDA:

Blackie Books celebra el centenari del naixement del gran Gianni Rodari, un dels millors autors per a nens i pedagogs de tots els temps. Per a això recopilem en un mateix volum les seves millors contes, els seus poemes més coneguts, 20 nous relats explicant la seva vida, i una sèrie de pàgines especials per a explicar el seu concepte de fantasia, d’educació, d’escola, d’infància, de lectura. Una edició de col·leccionista, enterament il·lustrada per Marta Altés, que servirà de llibre de capçalera a petits i grans.

Gianni Rodari (Omegna, 1920-1980) Mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia, va començar a escriure per a nens en 1950 quan el director d’un diari li va encarregar l’elaboració d’un suplement dominical. Després va publicar més de vint llibres en els quals va combinar magistralment l’humor, la imaginació i la desbordant fantasia amb una visió crítica, no exempta d’ironia, de el món actual. El 1970 se li va concedir pel conjunt de la seva obra el premi Hans Christian Andersen.

Read Full Post »

Josep Serra i Llimona (Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1937 — Barcelona, 25 de novembre de 2020).

Josep Serra Llimona amb la seva dona Glòria Prat, al pati de casa seva|ARA

Net del pintor Joan Llimona, l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret. Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français. Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse. A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes. En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarel·la, el gravat i el dibuix. Exposà en diversos països i, des del 1968, pertangué al grup de pintors de la Sala Parés. Malgrat estar afectat d’una greu malaltia des dels anys noranta, continuà pintant fins més enllà de la primera dècada del segle XXI. L’any 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.

Mor el pintor Simó Busom

El seu gran amic, el també pintor Simó Busom, també ha mort aquest dimecres. Desapareixen així dos dels grans del grup de la Sala Parés dels anys seixanta.

Busom es va centrar en la figuració, encara que, en aquest cas, l’artista provenia del postcubisme.

L’any 1964 va fer la seva primera exposició a la Sala Parés i a partir d’aquell moment va formar part del grup de joves pintors vinculats a aquesta galeria. L’any 197 hi va fer la primera exposició individual. Ha exposat a Espanya, França i la República Dominicana.

Simó Busom i Grau (Barcelona, 1927 – 25 de novembre del 2020)

Simo Busom i Grau|SALA RUSIÑOL

A l’edat de 14 anys va entrar a estudiar mecànica a l’Escola Industrial. Com necessitava estudis de dibuix lineal i artístic, anava, a hores, a l’Acadèmia Baixas. Allà va tenir el primer contacte amb la pintura. Durant una estada a Tarragona, mentre feia el servei militar, va pintar aquarel·les de llocs propers i alguns retrats. Ja a Barcelona, el 1947, va exposar amb membres de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. El 1954 li atorguen el Accèssit a el Premi Montcada de Pintura i la Menció Honorífica per a nous artistes al Palau de la Virreina. La seva obra va passar pel constructivisme, el postcubisme i una certa abstracció fins que en l’any 1960, de nou, torna a la figuració com a element d’expressió d’emocions i formes de vida. Serà a París, a Le Club des 4 vents on presenta la seva nova pintura. A Barcelona no ho farà fins a 1963, any en que va crear el grup Realitat Visual costat de Rafael Duran, Roca-Sastre, Josep Serra Llimona i J. Pagans Montsalvatge, entre d’altres, defensant la idea que la pintura oscil·la entre la representació de la realitat exterior i l’expressió de l’sentiment. Al llarg de la seva llarga trajectòria ha exposat en les principals galeries del nostre país i té aconseguits prestigiosos premis com el Ynglada Guillot de dibuix o el Rosa Vera de gravat.

Font: Enciclopèdia Catalana, Sala Rusiñol

Read Full Post »

L’exposició “Gravat, art anacrònic” de l’artista bellaterrenc Santi Llorens s’inaugura dijous 26/11 a les 18h a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Vila de Valldoreix.

La mostra artística es podrà visitar fins el 26 de gener de 2021

Cartell de l’exposició de gravats de l’artista bellaterrenc Santi Llorens

L’art del gravat o la gravadura?

El gravat o gravadura és una tècnica artística d’estampació, tot i que també reben aquest nom l’acció de gravar, la matriu i l’estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials.

El gravat és una tècnica d’estampació d’imatges artístiques en paper (“estampes”). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa: de fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), seda o niló (serigrafia).

Gravat, artesania anacrònica

Santi Llorens a la seva casa taller de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Segons en comenta en Santi Llorens, la imatge acompanya a l’home des del principi dels temps vinculada a la representació del misteri de la interpretació gràfica del món, del passar, del present i del futur, utilitzada per les minories per controlar i dominar els súbdits, recordem que fins el segle XVII, a bona part d’Europa, el 90% de la població era analfabeta.

El gravar neix en el segle XV i representa la democratització de les imatges, i la possibilitat de divulgar de forma massiva, fets i pensaments. Posteriorment s’integra dintre de la impremta com l’eina més potent de comunicació durant uns quans segles.

S’inicia al gremi de joiers, i es construeix en una veritable indústria, ja que agrupava en un mateix taller, diversos llocs de treballs especialitzats. El factor temps era bàsic en el procés de creació, ja que un sol gravat requeria moltes hores de treball, fins i tot dies.

Avui, l’imatge es capta i es recrea de forma inmediata, en el món actual el valor del temps és la vara de mesurar l’activitat humana, es per això que per fer gravat avui és un art anacrònic

Read Full Post »

Aquest dimarts ha mort l’actriu catalana Montserrat Carulla, als 90 anys. Carulla, que va néixer a Barcelona el 19 de setembre de 1930, ha sigut un referent en teatre, cinema i televisió.

Montserrat Carulla |El Punt Avui

CCMA|Al llarg de la seva carrera l’han guardonat amb diversos premis de rellevància. El 1992 ja va rebre el Premi Margarida Xirgu. Al cap de 3 anys era guardonada amb la Creu de Sant Jordi. El 99 rebia la Medalla d’Or al mèrit artístic. El 2001 va ser premiada com a millor actriu de repartiment en els Premis Max. El 2008 se li va atorgar la Medalla D’or de la Generalitat de Catalunya i el 2013 el Gaudí d’Honor.

Es presentava com a “actriu, catalana i independentista”. Ho feia als recitals de poesia que feia per tot el país, i així va voler recollir el Gaudí d’Honor, sense embuts, clar i català, com ho deia tot.

El premi era per la seva carrera al cine, que va començar de molt joveneta, però de tot el que havia fet, cine, doblatge, televisió i teatre, Montserrat Carulla deia que el teatre era el pare i la mare de tot: “La meva professió m’ha donat moltíssim, m’ha obert finestres a la vida, finestres al pensament, finestres a la cultura, he llegit molt teatre, he viatjat molt gràcies al teatre.”

I gràcies a ella, el públic també viatjava. Podia portar l’espectador a qualsevol espai temps. Només havia de donar una ordre i tot es tornava de veritat.

Actriu a plena dedicació a partir dels 40 anys

Havia fet cine, i treballat a la ràdio, però no va ser fins gairebé als quaranta anys, amb els seus quatre fills ja més grans i divorciada, que es va poder dedicar plenament al seu ofici. I va actuar en més de cent papers: Mort de Dama, Maria Rosa, La filla del mar, Panorama sobre el pont, Romeu i Julieta, Pigmalió…

Tenia una autoritat fora del corrent. Li demanava d’aquell aplom i d’aquella veu cristal·lina que podia afalagar o enfonsar en dues paraules.

La reina de la bellesa de Leenane va ser un dels grans tête à tête amb Vicky Peña, filla i primera actriu de la nissaga teatral que formaven amb Mario Gas.

Montserrat Carulla al film El Orfanato (2007) del director català Jota Bayona. El bellaterrenc Guy Pérez Ciurezu va ser el creatiu del Storyboard|FOTO EL ORFANATO

Pel gran públic, Montserrat Carulla també va ser la Martina, l’Emília, la Cèlia, la Teresa i la Consol. La seva presència a les sèries de TV3 va ser constant, i l’estimació de la gent, enorme.

Amb Joan Ollé va treballar més que amb cap director els últims anys, però la Carulla va voler dir adéu als escenaris en família. I va triar l’obra ‘Iaia’, escrita pel seu fill i al costat del seu nét.

I el teatre Romea recollia l’admiració general per una actriu que se’n reia del tòpic ‘dama del teatre’. S’estimava més treballadora, sense ínfules. Tan excepcional era el talent com el seu tarannà.

Read Full Post »

Lucia Pietrelli guanya el premi Lletra d’Or 2020 amb la novel·la ‘Lítica’

El guardó instituït el 1956 reconeix la millor obra en català publicada l’any anterior

Sinopsis de LITICA (Lucia Pietrelli)
Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d’aquesta història s’emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, però també dins la seva llum, perquè l’altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s’infiltra en les relacions d’una família feta de dones. La germana gran té una parella, en Gael, amb qui tot es comença a pansir. Alhora descobreix el Noi de Marès, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d’una altra mena d’amor. Perquè la roca té el privilegi de la constància, cap consciència no la taca, cap pensament no la destorba i, en definitiva, no està condemnada a la precarietat d’un cos de carn i ossos. Lucia Pietrelli construeix una novel·la elegíaca de manera personalíssima, amb una obsessió clínica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardarà molt temps a oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d’aquesta novel·la.

Lucia Pietrelli | DIARI DE MALLORCA

ACN. Lucia Pietrelli ha estat guardonada amb el premi Lletra d’Or 2020 amb la seva novel·la Lítica, publicada el 2019 per l’editorial Males Herbes. La seva obra s’endinsa en la relació entre dues germanes de forma “breu i poderosa”, en opinió del jurat del guardó.

Aquest premi reconeix des del 1956 la millor obra en català publicada l’any anterior. El jurat d’aquesta edició ha estat integrat pels escriptors Llucia Ramis, Míriam Cano, Jordi Nopca, Núria Cadenes, Andreu Gomila, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, l’actriu Sílvia Bel i el dramaturg Pau Miró.

Els darrers anys el Lletra d’Or ha premiat autors com Josep Pedrals, Perejaume, Mireia Calafell, Jordi Llavina i, l’any passat, Enric Casasses, per El nus la flor.

Lítica és una novel·la que explora la relació entre dues germanes amb intensitat lírica i emocional “fora del comú i una veu narrativa molt treballada que fa que ens enganxem a cada paraula”, segons la descriu l’editorial Males Herbes.

El volum es va publicar el setembre de 2019 i per això era una de les candidates al Lletra d’Or 2020.

El jurat del premi, no vinculat a cap grup editorial ni institució -remarca Males Herbes-, parla de Lítica com d’una novel·la “breu i poderosa que explora la personalitat d’una noia que admira profundament la seva germana gran.

És una història que explica un amor fraternal i, alhora, el descobriment de la vida i l’entrada a l’edat adulta. És un llibre que conté un alè poètic fora mida que ens manté enganxats a les paraules, al goig de llegir i a la revelació d’un món interior exhaustiu i ric”.

Lucia Pietrelli va néixer a Itàlia el 1984 i fa una dècada que resideix a Mallorca. A més de narradora és també poeta, i ha publicat diversos poemaris (el primer, Fúria, l’any 2010) i tres novel·les abans de Lítica.

El guardó és una lletra phi (F) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del Premi. Enguany el guardó s’ha enviat directament a casa de l’escriptora, degut a la situació actual de crisi sanitària.

Read Full Post »

Oferta especial de llançament — Descompte del 24%! Ara només 65€

Josep del Hoyo director de Lynx Edicions , a la seu de l’editorial. / ROBERT RAMOS

L’editorial Lynx de Bellaterra acaba de publicar el que recull informació de totes les 11.524 espècies d’aus del món en un àlbum farcit d’il·lustracions i pensat tant per a naturalistes principiants com a ornitòlegs experts, a més de qualsevol persona interessada en l’espectacular diversitat de les aus.

El llibre inclou 20.865 il·lustracions que cobreixen el dimorfisme sexual, variants i un gran nombre de les subespècies distintives; 11.558 mapes de distribució que inclouen el rang altitudinal on l’espècie és present; les 3313 espècies conegudes que són endèmiques d’un sol país; i també inclou l’estat de conservació de la UICN / BirdLife International, entre d’altres informacions.

La informació de cada espècie inclou els noms comuns i científics de les espècies i va acompanyada d’un codi QR amb accés instantani a vídeos, fotos i gravacions de veus i cants i també s’incorpora al llibre un atles mundial de 38 pàgines amb mapes de referència en color, amb tots els detalls d’interès per als observadors d’ocells. Un apèndix mostra totes les espècies conegudes que s’han extingit des de l’any 1500.

Lynx Edicions és una editorial catalana de Bellaterra dedicada a l’edició de llibres d’ornitologia i natura.

Fundada el 1989 per Josep del Hoyo, està ubicada al Carrer Montseny, 8 de Bellaterra. El seu objectiu inicial ja va ser el desenvolupament i publicació de l’obra Handbook of the Birds of the World (Manual de les aus de l’món), una enciclopèdia de 17 volums que descriu i il·lustra totes les espècies d’aus de l’món.

La forma més fàcil i amena de visualitzar tots els ocells del món.

Per primera vegada pots contemplar tots els ocells del món il·lustrats en un únic i pràctic llibre. Una obra que fascinarà tant a naturalistes principiants com a ornitòlegs experts, a més de qualsevol persona interessada en l’espectacular diversitat dels ocells.

EDITORIAL LYNX

Josep del Hoyo (Editor)

E-mail: lynx@lynxeds.com
Telèfon: 93 594 77 10
Adreça: Lynx Edicions
Montseny, 8
E-08193 Bellaterra, Barcelona

Horari:

Dilluns a dijous
9:00 h – 14:00 h
15:00 h – 17:00 h

Divendres
9:00 h – 14:00 h

Read Full Post »

Izah, cantant i compositora de descendència catalana,va néixer a Manchester, però va créixer i estudiar a El Musical (Conservatori de Música de Bellaterra), neta del bellaterenc Miguel Hernandez Onna, que ens va deixar el 25 de maig de 2017, als 86 anys d’edat.

La bellaterrenca Izah durant el seu concert del 2017 “80 aniversari de la creació del Club Bellaterra” |ARXIU BELLATERRA. CAT

5 dades per conèixer a Izah, la promesa d’el soul

Amb una veu característica, un estil soul i molta personalitat a l’hora d’actuar, Izah continua fent-se un buit en la indústria musical. Isabel Hernández-Bronchud porta anys llançant música, captivant amb la seva veu a totes aquelles persones que l’escolten.

Nascuda a Manchester, però amb arrels andaluses i aragoneses, la jove prefereix l’anglès a l’hora de cantar, però no li importa fer-ho en castellà.

Amb dos àlbums d’estudi a l’esquena, Mindland i Now Or Never, la cantant ha tornat ara de la mà de Love Em Better.

Es tracta d’una cançó que fa referència a el món de les ballrooms, els espais de refugi i reivindicació que porten dècades abraçant a la comunitat LGTBI. Ho fa a través de la seva música produïda per RedMojo (Madonna, Lola Índigo) i de l’videoclip dirigit per Joan Gal, ¡que és una fantasia!

1. Tota una vida dedicada a la música
Izah, com moltes altres artistes, va començar la seva carrera musical sent tan sols una nena. Des de ben petita tenia clar que volia dedicar-se a aquest món. Per això va començar a anar a una acadèmia de música on va aprendre a tocar el violí i surfejar, tal com va assegurar en una entrevista per a la revista Neo. Va ser amb 14 anys quan es va atrevir a fundar el seu propi grup de funk: Blackout.

2. Com defineix la seva música.
L’artista té un estil propi que enganxa des del primer moment que l’escoltes. Apostant sempre per bones produccions i tornades rítmics, Izah va descriure el seu so per Els40 Classic amb les següents paraules: “La meva música és una barreja de soul, R & B, jazz amb uns tints electrònics. Em costa molt classificar, així que jo dic que faig ‘izahblues “.

3. Va estudiar Comunicació Audiovisual
Encara que ja des de petita tenia clar que volia dedicar-se a la música, la jove va estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona. De fet, en els seus videoclips es poden veure moltes referències audiovisuals i és que cuida tots els detalls d’aquests. Només cal veure el de Love Em Better per comprovar-ho.

4. estilàs propi
A més de la música, a Izah li flipa el món de la moda. Només cal veure el seu compte d’Instagram (@izah_music) per veure el gran gust que té a l’hora de vestir. La cantant té devoció pels tops ajustats i els pantalons amples. També li apassionen les bombers i la roba esportiva.

5. Casada amb Carles Francino

Quant a la seva vida personal, Izah porta casada amb Carles Francino (el fill, no el pare) des 2018. La parella es va donar el sí vull al Castell de Tamarit, a Altafulla, una localitat propera a Tarragona, davant de la mirada dels seus amics i familiars. La parella es va conèixer el 2006 durant el rodatge de Yo soy la Juani, on tots dos tenien un petit paper.

Font: Alberto Palao Murcia. Los 40 principales

Read Full Post »

“Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra ens recomana Sàpiens de Yuval Noah Harari, un best seller il·lustrat internacional”

Victor, a la porta de Paper’s recomanant la novetat Sàpiens |BELLATERRA. CAT

Sinopsi de SAPIENS: UNA HISTÒRIA GRÀFICA (VOL. I): EL NAIXEMENT DE LA HUMANITAT

El primer volum de l’adaptació gràfica del fenomen editorial de no ficció, Sapiens. D’animals a déus de Yuval Noah Harari, best seller internacional amb més de setze milions d’exemplars venuts, número 1 a la llista de The New York Times, recomanat per Barack Obama, Bill Gates i Mark Zuckerberg i ple de magnifiques il·lustracions.

Concís, amè i divertit, un llibre que fascinarà a tot tipus de lectors.

En un món inundat d’informació irrellevant, la claredat és poder. Podem aspirar a una visió panoràmica de l’espècie humana sense caure en l’espiral infinita dels petits detalls?

Si fem un pas enrere i l’observem amb gran angular, sí. Sapiens és una història gràfica és el brillant i provocador relat de com un simi insignificant va aconseguir imposar-se en la lluita per la supervivència i va ser capaç de dominar el planeta Terra, dividir l’àtom, arribar a la Lluna i manipular el codi genètic.

Podem aspirar a una visió panoràmica de l’espècie humanasin caure en l’espiral infinita dels petits detalls? Si fem un pas enrere i l’observem amb gran angular, sí. Sapiens. Una història gràfica és el brillant i provocador relat de com un simi insignificant va aconseguir imposar-se en la lluita per la supervivència i va ser capaç de dominar el planeta Terra, dividir l’àtom, arribar a la Lluna i manipular el codi genètic.

Read Full Post »

12 REGLES PER VIURE (21,90€) a la Llibreria Paper’s de Bellaterra ☎️ 935921093

Sinopsi de 12 REGLES PER VIURE:

Quines són les regles essencials per viure que tots hauríem de conèixer? Regla n. ° 1: estigues dret amb les espatlles cap enrere ?, com les llagostes; regla n. ° 8: di la veritat, o almenys no menteixis; regla núm. 11: no molestis als nens quan munten en monopatí; regla n. ° 12: quan et trobis un gat pel carrer, acarícialo.

Jordan Peterson, «el pensador més polèmic i influent del nostre temps», segons el Spectator, ens proposa un apassionant viatge per la història de les idees i de la ciència? Des de les tradicions antigues als últims descobriments científics? per intentar respondre a una pregunta essencial: quina informació bàsica necessitem per viure en plenitud.

Amb humor, amenitat i esperit divulgatiu, Peterson recorre països, temps i cultures a el mateix temps que reflexiona sobre conceptes com l’aventura, la disciplina i la responsabilitat.

Tot per tal de desgranar el saber humà en dotze fondes i pràctiques regles per a la vida que trenquen radicalment amb els llocs comuns de la correcció política.

Read Full Post »

“La Barcelona moderna es va carregar un munt de botigues i establiments de gran valor artístic

Nascut amb el nom de «Fernando VII», el carrer Ferran es va obrir a cop de piqueta el 1826. El seu traçat ample i recte, en contrast amb els carrerons medievals, el va convertir en el passeig preferit de la burgesia. A finals del segle XIX les botigues més espectaculars i luxoses de Barcelona eren al carrer Ferran.

A principis del segle XX la burgesia i les botigues elegants van marxar cap al passeig de Gràcia. Avui el carrer Ferran és la zona zero de la crisi comercial provocada per la pandèmia. Costa imaginar que l’actual successió de persianes baixades i comerços turístics va ser, en un altre temps, un carrer comercial de luxe, que s’emmirallava en la rue de la Paix de París.

12 dels comerços icònics d’aquella època daurada de Barcelona:

Confiteria Llibre (Ferran, 1)

La Casa Llibre en un gravat de 1882 (Posteriorment es va instal·lar a la Plaça Catalunya)

A la privilegiada cantonada del carrer Ferran amb La Rambla s’hi va instal·lar, el 1872, la confiteria de Pere Llibre, una les més prestigioses de la ciutat. Famosa pels seus aparadors on s’hi exposaven dolços i luxoses caixetes de regal. A l’interior també s’hi venien objectes d’art, fent del local un punt de trobada de l’alta societat. L’elegant decoració de la botiga va ser realitzada per Francesc Soler i Rovirosa.

Armeria Beristain (Ferran, 1 i 2)

El 1901 Manuel Beristain, que regentava una armeria a La Rambla de les Flors, 12, va obrir una sucursal a la confluència del mateix passeig amb Ferran. Primer va ocupar la cantonada del costat mar (Ferran 2-4) i posteriorment es va traslladar a l’altra banda del carrer, on havia estat la Confiteria Llibre.

Can Beristain va conviure al carrer Ferran amb l’armeria Schilling, que era al número 23. Amb el pas del anys la venda d’articles de caça, molt popular entre la burgesia, va anar evolucionant cap al material esportiu. El 1983 va deixar pas a un dels primers McDonalds de Barcelona.

Oferbreria Miele (Ferran, 2 i 12)

Carrer de Ferran vist des de La Rambla, amb l’armeria Beristain a la cantonada esquerra i l’orfebreria Miele a la dreta. Actualment els dos locals estan ocupats per cadenes de menjar ràpid (Brangulí, ANC)

La casa Miele & Co. era una orfévrerie d’art que venia parament de la llar fet amb un metall imitació de la plata. La primera sucursal era al carrer Ferran, 12. El 1914 es van traslladar al número 2, a la cantonada amb La Rambla, on Josep Puig i Cadafalch els va bastir un edifici. Aquest treball va rebre una menció honorífica al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Com a la cantonada del davant, avui el local pertany a una cadena de fast food, KFC.

Camiseria Aurigemma (Ferran, 3 i 53)

Gravat extret d’una etiqueta d’Aurigemma.

De les moltes camiseries del carrer Ferran es podrien destacar les de Garcierie (n. 7-9), Ramon Quet (n. 20) i Francesc Aurigemma (n. 3). Aquesta última era una les més concorregudes, per la qualitat del gènere (confeccionaven llenceria i aixovar) però també per la popularitat de l’amo, que organitzava balls, mascarades de Carnaval i tota mena de festes. Els magnífics trofeus d’aquests festivals s’exhibien a la botiga, juntament amb brodats i altres objectes artístics. Posteriorment Gabriel Cañadó va seguir amb el negoci, traslladat al número 53.

Xocolateria Juncosa (Ferran, 10)

Xocolateria Juncusa
La xocolateria als anys vint, quan era propietat d’Evarist Juncosa (Brangulí, ANC).

Juntament amb els Amatller, els Juncosa eren els principals fabricants de xocolata a Barcelona. El 1837 Oleguer Juncosa va instal·lar la seva fàbrica de xocolata al carrer Ferran. El 1878 va ser nomenat proveïdor de la Casa Reial. A la cantonada amb el passatge Madoz hi venia la xocolata que molia manualment a l’obrador de la tenda. Els fills van traslladar la producció a Gràcia, però la botiga del centre va seguir oberta alguns anys, reformada pel pintor i decorador Josep Mirabent.

Confiteria Massana (Ferran, 14)

Encara es conserva el rètol amb lletres d’or del pis principal, on també figura el nom de Ricard Rocafort, successor del negoci dels Massana (Brangulí, ANC)

A la cantonada amb el carrer Vidre hi havia la pastisseria i confiteria Casa Massana, fundada el 1835. A Agustí Massana i Riera se li atribueix la invenció de la mona de Pasqua tal com la coneixem actualment, amb figures de xocolata en lloc dels ous cuits. El fill, Agustí Massana i Pujol, va destinar la fortuna paterna a la creació de l’Escola Massana, dedicada a l’ensenyament d’oficis artístics.

Casa Pince (Ferran, 21)

Encara es conserven vestigis de l’antiga Casa Pince a la façana, com el medalló que anunciava el restaurant, però l’interior modernista ha desaparegut (AFCEC)

A la cantonada de Ferran amb Rauric el cuiner Jean Pince regentava un restaurant de gust afrancesat on celebraven banquets els paladars més fins, incloent-hi el rei Alfons XIII. Obert el 1901, l’any 1905 Joan Alsina i Arús en va fer una reforma i ampliació d’estil modernista, que va obtenir el primer premi del concurs d’edificis artístics. Avui la finca és un hotel.

Joieria Macià (Ferran, 25)

Joieria Macià
Joieria i plateria Macià. Actualment es conserven marbres de la façana, però les pilastres de la porta s’han perdut. A l’esquerra es pot veure parcialment l’armeria Schilling i a la dreta la joieria Palais de Nouveautes (AFCEC)

Els establiments de joieria i plateria eren un dels símbols identitaris del carrer Ferran. Aquí s’hi van establir els orfebres més reconeguts: Francesc Cabot, Pere Bruny, Pere Sastre, Pere Soler, els germans Sunyol… El 1894 Eusebi Macià va obrir la seva joieria, encarregant el disseny al seu gendre, un jove Puig i Cadafalch, amb qui van col·laborar artistes com els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol.

Els últims anys el local ha estat ocupat per un Starbucks i encara conserva a l’interior part de la decoració modernista, com els sostres enteixinats o el paviment de mosaic.

Anís del Mono (Ferran, 30)

Decoració modernista del local d’Anís del Mono, amb l’icònic mico, al medalló de l’esquerra.

L’any 1905 Vicenç Bosch va obrir una botiga d’Anís del Mono als baixos de la casa Jeroni Juncadella. La luxosa decoració modernista, reconeguda amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials, va anar a càrrec de Joan Amigó, en col·laboració amb el decorador Salvador Alarma.

Masriera (Ferran, 35 i 51)

La Joiera Masriera en un gravat de 1877, quan encara era al carrer Ferran. Posteriorment es va traslladar al Passeig de Gràcia.

De tots els orfebres del carrer Ferran possiblement els Masriera eren els més cèlebres. Aquesta nissaga va regentar dos establiments al carrer. D’una banda la joieria del número 35, oberta el 1872 per Josep Masriera. El seu nét, Lluís Masriera, va ser el màxim exponent de la joieria modernista. Els seus esmalts translúcids, exposats a l’aparador de la botiga, eren la gran atracció del carrer.

Exterior i interior de la Fundición Artística Masriera Campins. En destacava la façana amb un mosaic l’elements naturals com un volcà en erupció (La Ilustració Catalana)

El tercer fill de Josep Masriera, Frederic, va fundar la Foneria Artística Masriera i Campins. El 1903 va inaugurar un establiment al carrer Ferran, en aquest cas al número 51, dedicat a la venda d’art: joies, mobles i escultures d’artistes com Llimona, Vallmitjana o Clarassó. El seu fill Víctor Masriera es va encarregar del disseny de l’establiment. Hi van col·laborar Eusebi Arnau i Mario Maragliano, autor d’uns impressionants plafons de mosaic a la façana. La botiga va rebre una menció als premis municipals en la categoria d’establiments comercials.

Casa Mañach (Ferran, 57)

Interior de la botiga Mañach. Només se’n va salvar una part del mobiliari, dissenyat també per Jujol (La Ilustració Catalana)

El 1911 Pere Mañach, industrial del sector de la serralleria, va obrir al carrer Ferran un comerç de caixes de cabals i panys de seguretat. Mañach volia encarregar la decoració al seu amic Antoni Gaudí, però aquest el va remetre a Josep Maria Jujol. El resultat va ser un sorprenent esclat de formes abstractes i policromies. D’aquesta obra gairebé surrealista no en queda res. El local l’ocupa una botiga de souvenirs, una de tantes.

L’orfebreria Heydrich y Cª (Ferran, 32 bis)

L’orfebreria Heydrich y Cª del carrer Ferran, 32bis destacava per la fina ebenisteria (Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona)

La llista es podria ampliar amb molts més noms, com els paraigües de Segur (Ferran, 14), els barrets de Prats (Ferran, 29) o els guants de Comella (Avinyó amb Ferran), amb un taulell de Gaudí. O la llibreria i estamperia artística de Duran i Bori, La Universitaria (Ferran, 33), on va anar a comprar l’emperadriu Sissi. També les quincalleries, basars d’objectes de luxe i d’importació com La Dalia Azul (Ferran, 35 bis). En aquest mateix local s’hi va establir, el 1912, l’orfebreria Heydrich y Cia, premiada amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials. Als anys setanta la decoració modernista del local es venia als anuncis classificats de La Vanguardia. Un trist epíleg al que va ser el carrer més luxós de Barcelona.

La Vanguardia (11 novembre 1977)

Font: Històries de Barcelona. David, periodista de professió No sóc historiador, ni arquitecte, ni urbanista, tot i que aquests temes estan molt presents al blog. Per això intento ser el màxim rigorós i verificar les fonts, però qualsevol esmena o comentari serà benvingut.

Read Full Post »

Older Posts »