Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Austria obre una línia de 90 M d’euros per ajudar artistes Frelance

Portada de la bellaterrenca Arianna Savall al CD Bella Terra |ALIA VOX

La nova Secretària d’Estat d’Afers Culturals de l’executiu austríac, Andrea Mayer, ha informat de la posada en marxa d’un fons de fins a 90 milions d’euros per a artistes autònoms que estiguin registrats en el sistema de la Seguretat Social.

Els sol·licitants tenen dret a percebre un ingrés de fins a 1.000 euros a l’mes durant un màxim de sis mesos. S’estima que aproximadament 15.000 persones podrien acollir-se a aquesta línia d’ajuts.

Read Full Post »

El covid-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia.


Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

El món cultural, tan ampli i divers, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. De cop, la cultura en viu -arts escèniques, concerts, recitals, presentacions, visites a museus, ús de biblioteques…- s’ha esfumat. Tot tancat: teatres, museus, llibreries i centres culturals. Els esforços per donar sortida digital a les creacions d’actors, músics, escriptors, ballarins i tota mena de creadors han estat notables, però la presencialitat, la màgia del directe, no sempre es pot substituir. I en tot cas la dimensió professional i comercial ha rebut una forta sotragada, amb l’enfonsament del consum i dels ingressos. Si ja veníem d’un sector en crisi, amb molta precarietat i inestabilitat laboral, i amb un insuficient suport públic en comparació amb els països del nostre entorn, la situació encara s’ha agreujat més. El daltabaix és preocupant. Aquest divendres mateix, per intentar pal·liar la duresa general, les conselleries de Cultura i Afers Socials anunciaven una línia d’ajuts de 5 milions d’euros per als treballadors culturals. Però, a banda de parar el cop, el que cal veure és com surt el sector d’aquesta tempesta perfecta en què plou sobre mullat.

Àmbit per àmbit, les problemàtiques varien, i també ho hauran de fer les solucions. En tot cas, si durant les setmanes més dures del confinament l’horitzó pintava negre, ara que s’està desaccelerant el desconfinament comença a produir-se un petit despertar. Hi ha moviment. Caldrà veure, però, com reacciona el públic. Perquè les butxaques dels consumidors estan més buides i la por al virus pot fer que a molta gent li costi tornar al teatre, als concerts, al cine, a l’òpera… Si l’alternativa digital que ha funcionat aquests dies esdevé refugi permanent, alguna cosa essencial haurem perdut. La digitalització en molts casos ha vingut per quedar-se, però els espectacles en viu no es poden perdre. Des de l’ARA, compromesos amb la creació, volem ajudar a tornar a encomanar el virus de la cultura. Per això des d’avui, a partir del dossier periodístic on presentem els reptes per als creadors i les institucions a curt, mitjà i llarg termini, donem el tret de sortida a la campanya ARA amb la cultura. Una vegada més ens posem al costat del talent cultural perquè una vida sense ficció, sense el poder de la imaginació, sense el gaudi estètic, sense històries i memòria, sense innovació, sense lletres i imatges, no val gaire la pena. Ara que l’hem trobat a faltar, hem de fer que la cultura formi plenament part de la nostra realitat: a casa, a l’escola, als mitjans de comunicació. Arreu. Que la política assumeixi aquesta necessitat com un pilar social. Per nosaltres no quedarà.

Read Full Post »

“La història de l’ascens de Modesta, de pobre camperola a l’aristocràcia europea, recorre el segle XX”

Hi havia una vegada una nena que va néixer l’1 de gener de 1900 a una casa pobra i en una terra encara més pobre. Es deia Modesta i era siciliana, però des del principi el seu cos i la seva ment van reclamar per a ella una vida més enllà dels confins del seu poble i de la seva condició de dona ignorant.

Quan encara era una nena, Modesta va ser enviada a un convent i d’allà al palau d’uns nobles, on el seu enorme talent i la seva intel·ligència maquiavèl·lica li van permetre controlar l’economia de la casa i convertir-se en aristòcrata gràcies a un matrimoni de conveniència, i això sense deixar de seduir homes i dones de tota mena, que serien companys fidels fins als últims dies de la seva vida. Amiga generosa, mare lliurada, amant sensual …

En fi, dona capaç de saltar-se amb enginy les regles de joc del seu temps per gaudir de l’autèntic plaer, Modesta habita les intenses pàgines d’aquesta novel·la i recorre la història europea de segle amb la força que distingeix els grans personatges de la literatura universal.

Read Full Post »

Paolo Giordano nos obliga a coger aire ante la crisis del COVID-19 y reflexionar sobre nuestra responsabilidad colectiva, porque, «en tiempos de contagio, somos un solo organismo, una comunidad».

Un nuevo virus irrumpe en un país lejano, aunque no tan lejano. La Tierra se ha vuelto pequeña. Día tras día, billones de impulsos digitales transportan la información a la velocidad de la luz de un punto a otro del planeta; infinidad de aviones surcan los cielos, borrando fronteras a su paso y trasladando sin pausa a millares de personas; y, a menor velocidad, miles de toneladas de mercancías se mueven en todas direcciones en un incesante intercambio mercantil que nutre la economía global.

Y si los bienes materiales llegan hasta los lugares más recónditos con inusitada fluidez, con mayor celeridad aún se transmiten los elementos intangibles consustanciales al ser humano: la palabra, las ideas, los sentimientos, las emociones. Así pues, ante la amenaza de un virus letal de alcance universal, una miríada de opiniones, conjeturas y teorías de todo tipo -desde aquellas basadas en el rigor de la ciencia hasta las que brotan de la fértil imaginación de iluminados y charlatanes- nos envuelve como un sofocante alud que nos dificulta ver, pensar y decidir con sensatez.

En este contexto tan especial, Paolo Giordano comparte con encomiable honestidad y valentía una serie de reflexiones y emociones que le provoca esta inaudita situación, poniendo de manifiesto otra vez una rara virtud para aunar dos mundos supuestamente irreconciliables: la contundente racionalidad del científico con la vulnerabilidad y las incertezas propias de un escritor sensible y comprometido.

Read Full Post »

“Amb tan sols vint anys, Paolo Giordano s’ha convertit en el fenomen editorial més rellevant dels últims temps a Itàlia”.

La solitud dels nombres primers, primera novel·la d’aquest llicenciat en Física Teòrica, ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 -el més important d’Itàlia- i ha aconseguit un èxit sense precedents per a un autor novell: més d’un milió d’exemplars venuts . Així mateix, ha despertat un gran interès internacional i serà traduïda a vint-i idiomes. ”

“Hi ha entre els nombres primers alguns encara més especials. Són aquells que els matemàtics anomenen primers bessons, ja que entre ells s’interposa sempre un nombre parell. Així, nombres com el 11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43, romanen propers, però sense arribar a tocar-se mai.

Aquesta veritat matemàtica és la bella metàfora que l’autor ha escollit per narrar la commovedora història d’Alice i Mattia, dos éssers les vides han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de sengles episodis ocorreguts en la seva infantesa. Des de l’adolescència ”

“Fins ben entrada l’edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida s’erigirà entre ells barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació.

La subtilesa dels trets psicològics dels personatges, així com la fondària i complexitat d’una història que suscita en els lectors les reaccions més variades, ressalten l’admirable maduresa literària d’aquest jove autor a l’hora de treure el cap, ni més ni menys, a l’essència de la soledat “.

Un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador expert […] Tothom reconeixerà alguna cosa de si mateix en el llibre de Giordano, ja que el veritable protagonista d’aquesta meravellosa història és la soledat. Il Giornale

Giordano narra amb mà ferma i gran maduresa estilística una matèria candent, amb denses ramificacions emocionals. Corriere della Sera

«Res escapa a l’atenció de Giordano, que observa als seus personatges amb la delicadesa ferotge de qui sap que la vida es compon de fragments, tots preciosos”. La República

PAOLO GIORDANO va néixer a Torí, Itàlia en 1982. És llicenciat en Física Teòrica i treballa a la universitat amb una beca de doctorat. “Actualment viu a San Mauro Torinese. El seu pare, Bruno, és ginecòleg, mentre que la seva mare, Iside, és professora d’anglès.

Llicenciat cum laude en Física, combina la recerca en el seu camp amb l’escriptura.

Va aconseguir l’èxit internacional gràcies a la seva opera prima, La solitud dels nombres primers, amb la qual va guanyar el Premi Strega de 2008 i el Premi Campiello Opera Prima. També ha rebut, entre altres premis, el Merck Serono i el Frignano “

Read Full Post »

❤️ MÚSICA I POESÍA PEL NOSTRE CONFINAMENT DE BELLATERRA

El romanès Gheorghe Zamfir (Flauta de pan), i l’holandès Andreu Rieu (violinista i director d’orchestra)

Marta Pessarrodona, poetisa catalana

Per si algun dia no pots creure res
d’allò que de mi et diuen,
i els mesos d’hivern són més llargs que mai
o la calor enganxosa d’estiu dura massa.

Recorda: ens vam estimar.
No vam sentir ni rellotges, ni campanars,
ni timbres, ni telèfons, ni la remor
de l’amor nostre ferint-ne d’altres.

Per si algun dia no puc creure res
teu –una imatge com tantes
en la multitud imbècil d’un còctel–
i te m’acosto, i emmudeixo, i corro.

Recordaré: ens vam estimar.
Una guspira ho va encendre;
i el foc cremava com abans,
i després era bo de veure les brases.

Per si algun dia ens sembla
una anècdota, només un incident.
Recordaré: vaig sentir-me viva,
encara que m’entesti,
per sempre més, a negar-ho.

Del llibre Tria de poemes, de Marta Pessarrodona (Editorial Columna).

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)[ és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L’amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Read Full Post »

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia 4 de març de 1678-Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un compositor, violinista, empresario, professor i sacerdot catòlic venecià del barroc.

Era anomenat Il prete rosso ( «El capellà roig») per ser sacerdot i pèl-roig. El seu mestratge es reflecteix en haver fonamentat el gènere de el concert, el més important de la seva època. Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha més de 400 concerts i prop de 46 òperes. És especialment conegut, a nivell popular, per ser l’autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.

És una bona excusa per començar aquest dimecres amb un video de “Les 4 estacions”, una composició monumental d’aquest compositor i violinista del barroc.

Read Full Post »

Older Posts »