Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Els anys 2006, 2012 i 2016, Mariss Janson va dirigir el Concert d’Any Nou de Viena.

Tal com informen alguns mitjans letons, el director d’orquestra Mariss Jansons, una de les batutes més importants i reconegudes dels últims temps, va morir ahir a la nit a casa de Sant Petersburg, als 76 anys d’edat.

Mariss Jansons (Riga, 1943), patia una malaltia cardíaca que el mantenia allunyat dels escenaris des de fa un temps, quan va patir un atac cardíac mentre dirigia La bohème a Oslo, el 1996. Estudiant de violí, va estudiar a Viena amb Hans Swaroski i en Salzburg amb Herbert von Karajan, qui el va convidar a ser el seu assistent a la Filharmònica de Berlín, encara que no va poder ser-ho per la prohibició de les autoritats soviètiques.

Des de 1979 fins 2002 va ser el director de la Filharmònica d’Oslo, de 1996 a 2004 de la Simfònica de Pittsburgh; del 2004 al 2015 de la Royal Concertgebouw Orchestra i des de 2003 era el director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera.

La seva última aparició a Espanya es va produir de la mà d’Ibermúsica (amb qui estava previst que tornés a 2020), el 2015, en uns concerts a l’capdavant de la Concertgebouw d’Amsterdam i al costat de la soprano Dorothea Roschmann, on van sonar músiques de Debussy, falla, Massenet, Respighi, Strauss i Mahler.

La carrera de Maris Janson

El 1973, Jansons va ser nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad. El 1979, va ser nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, amb la que va dirigir, va gravar i va viatjar extensivament. Jansons va renunciar a la Filharmònica el 2000 després de diverses disputes amb la ciutat per la mala acústica de la sala de concerts d’Oslo.

El 1992, Jansons va ser nomenat director convidat principal de l’Orquestra Filharmònica de Londres i de l’Orquestra Simfònica de Londres, amb qui va gravar la Sisena Simfonia de Mahler per a la discogràfica LSO. Al març de 1997, va ser nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh. El seu contracte inicial era de tres anys, però era renovable automàticament amb caràcter anual. Al juny de 2002 va anunciar que abandonaria l’orquestra en 2004.

El 1996, Jansons va estar a punt de morir sobre la tarima a Oslo a causa d’un atac cardíac mentre dirigia les pàgines finals de La bohème. Després de recuperar a Suïssa, cirurgians a Pittsburgh li van col·locar un desfibril·lador a el pit per donar-li una petita descàrrega elèctrica en cas de fallada cardíaca. El seu pare, Arvīds Jansons, havia mort dotze anys abans per un atac cardíac mentre dirigia a la Vaig trobar Orchestra. Jansons va declarar que patia de jet lag, i aquesta va ser una de les raons per les que va deixar la seva posició als Estats Units .

A la tardor de 2003 va començar com a director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera com a successor de Lorin Maazel i amb un contracte inicial de deu setmanes per temporada durant tres anys. Al setembre de 2006, Jansons va estendre el seu contracte inicial a agost de 2009. Al juliol de 2007, es va ampliar encara més el seu contracte fins a agost de 2012. A l’abril de 2011 va tornar a estendre el seu contracte fins a agost de 2015. Per a juny de 2013 el contracte de Jansons era el més llarg de l’orquestra, ja que durava fins a agost de 2018. Ha fet una campanya per a la construcció d’una nova sala de concerts de l’orquestra.

A inicis de setembre de 2004, Jansons també es va convertir simultàniament en el successor de Riccardo Chailly com a director principal de l’Orquestra Real de Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec que va abandonar a la fi de la temporada 2014/2015. Sota el seu mandat, la prestigiosa revista musical britànica BBC MAGAZINE va declarar a l’Orquestra Real de l’Concertgebouwcomo la millor formació simfònica de l’món.

El 2006, 2012 i 2016 va dirigir el Concert d’Any Nou de Viena. També al gener de 2006 va ser guardonat amb el Premi Artista de l’Any de l’MIDEM a Cannes. Al novembre de 2017 va rebre la medalla d’or de la Royal Philharmonic Society.

Read Full Post »

La bellaterrenca Arianna Savall recorda l’amor de la seva mare Montserrat Figueras (1942-2011)

Arianna Savall i la seva mare Montserrat Figueras|CEDIDA

Durant una profunda i fosca nit de Santa Cecília, ara fa 8 anys, en la matinada, se’n va anar cap un altre món la nostra estimadíssima Montserrat Figueras, la meva mare, amiga i gran mestra de la vida i de la música.

Des d’aquí t’enyorem molt, i et tenim present en tants instants de la vida, i allà on estiguis, espero que continuis il.luminant amb el teu cant molts universos infinits. Gràcies mare!!

“Aquí una de les versions més boniques del Lamento d’Arianna cantat per la bellaterrenca Montserrat Figueras”

Read Full Post »


Mariàngela Vilallonga Vives, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Mireia Ingla, alcaldesa de Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

Bellaterra. Cat ha assistit aquest vespre, a la Nit de poesia/Amants i estalvis al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, amb motiu del 19è Festival Nacional de Poesia, amb la presència de Mireia Ingla, l’alcaldesa de Sant Cugat i Mariàngela Vilallonga Vives, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Final de programació amb els participants a la Nit de poesia/Amants i estalvis al Teatre-Auditori de Sant Cugat/VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

A la Nit de Poesia d’enguany, de bracet amb poetes reconeguts que diran els seus versos mirant-nos als ulls i no al faristol, coneixerem persones anònimes o no tant que sense haver publicat cap llibre ni ofert cap recital han salvat la vida gràcies a la poesia. Perquè més enllà de la pagesia verbal, d’esporgar el pensament, de voler dir el que costa de dir o allò que no sabem que volem dir, la poesia pot prestar a la vida el miratge d’un sentit que la vida, per si sola, no té. Superat qualsevol escrúpol canònic, intel·lectual o estètic, agafada amb generositat, haurem de convenir que la poesia pot salvar una vida. Encara que no l’ompli, que deia aquell.

Escrit i dirigit per Jordi Lara Amb Nina da Lua, Lildami, Juan Pérez Cobo, Laia Martínez i López, Jaume Coll Mariné, Isabel Gorina, Carles Dachs, Qel Xiberta i Valentí Maymó

Música en directe La Cobla Mediterrània, Roger Santiago (trompeta solista) i Trio Qel Xiberta, Carlos López, Marc Vila, Joan Rectoret Arranjaments musicals Carlos López, Jordi Lara i Josep Maria Serracant Obres musicals “De nit, al pont de Sant Agustí” de Francesc Cassú – “El carrilet”, de Ricard Viladesau – “Agua morna”, de Qel Xiberta – “Cavalleresca”, de Joaquim Serra – “T’he vist un altre cop” de Qel Xiberta

Read Full Post »

Read Full Post »

LLUÍS TORRES

Bellaterra. Cat hem tingut el plaer d’asistir ahir al vespre, a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona per veure “Les mans d’Alícia”-Life Victoria, un emocionant documental sobre Alícia de Larrocha (Barcelona, 1923/2009), la pianista catalana universal.

VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Alícia Torra de Larrocha, a l’esquerra|BELLATERRA. CAT

La projecció de documental “Les mans d’Alicia” sobre Alicia de Larrocha dirigit per Yolanda Olmos i Verónica Font es basa en el gran arxiu personal de la familia, que des de 2011 estàn penjant a la web http://www.aliciadelarrocha.com

El documental és una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX, la barcelonina Alícia de Larrocha.

“Les mans d’Alícia” (2017) és el retrat humà i artístic d’Alícia de Larrocha (1923- 2009), d’una vida dedicada a l’estudi i al perfeccionament musical amb el reconeixement de multitud de premis.

Personatges de renom internacional com Itzhak Perlman Joaquín Achúcarro, André Previn, Maria Joao Pires o Martha Argerich comenten, en aquest documental, la seva tècnica, la seva passió i els motius pels quals va ser considerada una de les millors pianistes del segle XX.

Al final de la projecció, Alicia Torra de Larrocha, filla de la gran pianista, ens ha parlat en petit comitè sobre detalls artistics i familiars, tot recordant que l’any 2023 es compliran els 100 anys del naixement de la seva mare Alicia de Larrocha, que també coincideix amb el de Victòria dels Àngels, moment per preparar homenatges i activitats culturals.

Read Full Post »

Giorgio Bassani va néixer a Bolonya el 4 de març de 1916. És tanmateix la ciutat de Ferrara, on va passar infantesa i joventut, el lloc on està lligada la seva existència i bona part de la seva obra literària. El 1939, es llicencia a la Facultat de Lletres de Bolonya. D’origen jueu, Bassani fou víctima de les lleis racials de 1938; en efecte, el seu primer llibre, Una città di pianura (1940), aparegué sota el pseudònim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, seria empresonat el 1943.

La novel·la El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Al final de la Segona Guerra mundial, Bassani es desplaçà a Roma i s’hi inicià com a guionista de cinema i també com a actor. S’apunta, en aquesta època, al Partit Socialista Italià; el 1962 és elegit regidor per aquest partit, en què resta fins al 1966, data en la qual s’adhereix al Partit Republicà Italià. És també a partir d’aquesta època que la seva producció literària serà més important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. L’obra narrativa, que li donà popularitat, va ser reunida a La novel·la de Ferrara (Il Romanzo di Ferrara). Giorgio Bassani va ser també professor d’història a l’Acadèmia nacional d’art dramàtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966)

EL JARDI DELS FINZI-CONTINI

Obra

Giorgio Bassani fou un escriptor que tingué una cura meticulosa de la seva obra; així, una tasca de revisió, reescriptura i ordenació se succeeí al llarg de la dilatada carrera de l’autor. La forma final de tota la seva producció la dóna, avui, el volum d’Opere de la col·lecció de referència “I Meridiani”, de Mondadori (1998). Donem, a continuació, dividits per gèneres, els títols principals que Bassani publicà ordenats en dos aparats: sota el número 1, es llisten els títols que Bassani anà donant a la impremta; sota el número 2, s’indica el volum final que Bassani donà de la seva obra, fruit d’una profunda revisió (cas de bona part de la narrativa), d’una reestructuració significativa, etc. Algunes notes a certs títols informen de les reescriptures més profundes.

Llibres de narrativa.

Città di pianura (sota el pseudònim Giacomo Marchi) (Ciutat de planura, 1940).
Cinque storie ferraresi (Cinc històries ferrareses, 1956). Premi Strega.
Gli occhiali d’oro (Les ulleres d’or, 1958). Dut al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
Una notte del ’43 (Una nit del ’43, 1960). Aparegut abans dins Cinque storie ferraresi. Dut al cinema per Florestano Vancini com a La lunga notte del ’43.
Le storie ferraresi (Les històries ferrareses, 1960). Versió acrescuda de Cinque storie feraresi.
Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini, 1962). Premi Viareggio. L’obra més traduïda de Bassani, duta al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
Dietro la porta (Darrere la porta, 1964).
L’airone (L’agró, 1968). Premi Campiello.
L’odore del fieno (L’olor del fenc, 1972).
Dentro le mura (Dins la muralla, 1973). Reescriptura de les històries ferrareses.
Volum La novel·la de Ferrara.
Il romanzo di Ferrara (1974; versió definitiva, 1980). Conté: llibre primer, Dentro le mura; llibre segon, Gli occhiali d’oro; llibre tercer, Il giardino dei Finzi-Contini; llibre quart, Dietro la porta; llibre cinquè, L’airone; llibre sisè, L’odore del fieno.

Poesia

Llibres de poesia.
Storie dei poveri amanti e altri versi (Històries dels pobres amants i altres versos, 1945).
Te lucis ante (1947).
L’altra libertà (L’altra llibertat, 1952).
Epitaffio (Epitafi, 1974).
In gran segreto (Amb gran secret, 1978).
Recull final de l’obra poètica.
In rima e senza (Amb rima i sense, 1982). Premi Bagutta.

Assaig

Primer aplec d’assaig i crítica.
Le parole preparate (Paraules preparades, 1966).
Recull final de l’obra assagística i crítica.
Di là dal cuore (Enllà del cor, 1984).

Read Full Post »

Bellaterra gaudeix de la cultura popular de Catalunya: Visitem la seu dels Castellers Xicots de Vilafranca

[Video] BELLATERRA. CAT

Quan participaran colles de Castellers a la Festa Major de Bellaterra? Fem cultura popular!!

La Colla de Castellers Xicots de Vilafranca és una colla castellera de Vilafranca del Penedès fundada l’any 1982. Actualment formen part de la Colla més de dos-cents cinquanta castellers i castelleres, de totes les edats, sense cap mena de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d’aixecar castells, el treball en equip i l’esperit de superació constant davant el gran nombre de reptes que la colla té per endavant

Read Full Post »

Older Posts »