Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Juliette Gréco va ser una gran dama de la “chanson” francesa.

CCMA|Musa de l’existencialisme de Jean-Paul Sartre, va descobrir compositors com Jacques Brel o Serge Gainsbourg, de qui va interpretar cançons abans que fossin coneguts

Juliette Gréco va ser una gran dama de la “chanson” francesa. Aquest dimecres ha mort als 93 anys. Ha estat fins a l’últim moment envoltada per la família -que ha comunicat el decés en una nota a l’agència de notícies AFP- a la seva casa de Ramatuelle, al sud-est de França.

Així conclou el comunicat.

“La seva vida era fora del normal.”

Va néixer el 1927 a Montpeller i va ser coneguda com la “musa dels existencialistes”.

Amb només quinze anys, va aparèixer sola i desvalguda al París alliberat. Havia passat tres anys a la presó per col·laborar amb la Resistència i els seus familiars encara eren en camps de concentració.

Aviat va descobrir l’efervescència intel·lectual de la riba esquerra del Sena, on es va relacionar amb Boris Vian i Jean-Paul Sartre, entre d’altres. La recerca de cançons adequades al seu estil la va portar a descobrir compositors que, després, es farien molt famosos, com Jacques Brel, Léo Ferré o Serge Gainsbourg.

Cançons com “Les fulles mortes”, “Jolie Mome”, “La Javanaise” o “El temps de les cireres” quedaran unides per sempre al record de la cantant.

Tot i això, Greco va continuar compaginant durant molt anys la “chanson” amb la seva carrera com a actriu i va arribar a rodar una trentena llarga de pel·lícules i sèries de televisió.

Va ser amant del compositor i trompetista Miles Davis, que va conèixer a París quan ella tenia 22 anys i ell 23. Va estar casada amb l’actor Philippe Lemaire, amb qui va tenir una filla, que va morir el 2016.

Havia actuat a Catalunya en diverses ocasions. L’any 2007 va oferir un recital al Palau de la Música i el 2012 va ser guardonada amb el Premi Internacional Terenci Moix a la seva trajectòria artística.

La seva gira de comiat, “Merci”, la va fer el 2015 als 88 anys.

Read Full Post »

L’obra forma part de la programació de la nova temporada del CosmoCaixa, i està protagonitzada pel director d’orquestra Gustavo Dudamel

SYMPHONY Un viatge virtual al cor de la música amb Gustavo Dudamel

BETEVÉ: La Fundació La Caixa ha presentat aquest dimarts ‘Symphony’, un viatge de realitat virtual al cor de la música. El projecte disposa de dues pel·lícules dirigides per Igor Cortadellas i protagonitzades pel músic Gustavo Dudamel i un centenar de membres de la Mahler Chamber Orquestra. L’obra forma part de la programació de la nova temporada del CaixaForum, però s’ha instal·lat al CosmoCaixa per motius logístics.

Unitats mòbils del projecte de realitat virtual Symphony

Symphony’ està format per dues unitats mòbils que es despleguen i es converteixen en dues sales de 100 metres quadrats cadascuna. A la primera es pot veure una pel·lícula panoràmica que introdueix l’espectador en aquest viatge guiant-lo només a partir de sons. La segona unitat està dedicada a viure l’experiència de realitat virtual amb ulleres 3D, on el públic podrà endinsar-se fins a l’interior dels mateixos instruments.

La directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, ha destacat que gràcies a ‘Symphony’ “orquestra i director es donen la mà per proposar un viatge molt especial i sense precedents a través de les emocions i les notes de grans compositors al cor de la música clàssica i de l’ànima humana”.

El director d’orquestra Gustavo Dudamel visualitzant l’obra Symphony amb ulleres de realitat virtual

A ‘Symphony’ es poden escoltar obres de Ludwig van Beethoven, Gustav Mahler i Leonard Bernstein. Es podrà veure fins al 8 d’octubre del 2020 al CosmoCaixa de Barcelona i després començarà una gira de 10 anys per diverses ciutat d’Espanya i Portugal.

Read Full Post »

El Trio Arriaga, està format per Juan Luis Gallego, violí, David Apellániz, violoncel, i Daniel Ligorio, piano. El curs música de cambra és de l’1 a el 4 de setembre al Conservatori de Música de Bellaterra.

Trio Arriaga |Foto oficial

Amb Arriaga estaran també Marta Cardona i Anna Mora i dues Masterclasses de Vera Martinez i Daniel Ligorio.

El Trio Arriaga és el lloc de trobada de tres músics de reconegut prestigi i on convergeixen les seves trajectòries solísticas. Amb concerts en els millors Festivals europeus i acompanyats per orquestres espanyoles i europees, els seus projectes discogràfics en solitari, amb més de 25 àlbums, per a segells com NAXOS o Sony, i els múltiples guardons aconseguits en concursos nacionals i internacionals d’interpretació dels avalen com un trio de referència de la seva generació. Revistes com Gramophone o BBC Magazine destaquen el seu exquisit empastament i bellíssima sonoritat.

Han ofert recitals en els Festivals Internazionale da Música dóna Cambra d ‘Orbietto (Roma), Festivale Internationale de Musique de Chambre du Chateau de L’Acquy i Festival de Musique seva Priore Sant Martin (Le Mesnil, França) Musée de la Musique de Brussel·les i en sales com el Palau de la Música de València, Teatre Pérez Galdós auditoris de Barcelona, Múrcia, Alacant i Saragossa, la Fundació Juan March de Madrid, la Societat Filharmònica de Bilbao, Fundació Gulbenkian de Lisboa, etc. Cal destacar també els concerts en col·laboració de el prestigiós violista Gerard Caussé.

En la seva discografia destaca la integral de l’obra per a trio de Turina (Columna Música, 2010) i obres d’autors catalans de segle XX (Naxos, 2011). Altres projectes inclouen un treball dedicat a compositors espanyols de segle XX amb obres de Mompou, García Abril, Chapí, Albéniz i Arbós; un àlbum amb trios de compositors americans (Copland, Bernstein, Piazzola i Bloch) i un DVD amb la integral de l’obra de Dmitri Shostakovich

Read Full Post »

Sinopsis de ABANS DE LES CINC SOM A CASA “Totes les vides poden ser extraordinaries”

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra per 19,48€ ☎️ 935921093

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.

Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.

Read Full Post »

L’autora gironina Maria Mercè reflexiona sobre la gestió del perdó en la seva nova novel·la.

El llibre el protagonitza la Rosó i l’August. Els dos es van conèixer a Girona entre els 70 i 80, es van casar i van formar una família, però més tard el matrimoni no va funcionar i van acabar trencant. Anys després, l’any 2018, la tranquil·litat dels dies de la Rosó es fa bocins quan l’August torna al cap de trenta anys d’absència. Al final t’agradaré comença i acaba en l’actualitat, mentre que a la part central transcorren els fets, entre Girona i Barcelona, que donen explicació i raó de ser al present.

Font: Diari de Girona

Read Full Post »

“Si es pot anar a un bar a fer una cervesa, també s’ha de poder anar a un teatre on seu cadascú callat, amb una mascareta i una distància de seguretat. La cultura ha fet els deures.”

El sector emet un comunicat molt dur amb la perplexitat que generen les restriccions, ja que cap dels brots detectats s’ha originat en actes culturals.

Manifestació “La cultura és segura” a les portes del Teatre Grec de Barcelona, aquest dilluns (EFE/Marta Pérez)

CCMA|Indignació en el sector cultural per la prohibició de la música en directe, el teatre i el cinema per l’augment de contagis per coronavirus a Barcelona i l’àrea metropolitana.

Demanen al govern que rectifiqui una decisió que consideren equivocada, ja que cap dels brots s’ha originat en espectacles o actes culturals. El lema escollit de la campanya en contra és “la cultura és segura”.

El clam de “la cultura és segura”, que aquest cap de setmana ha omplert les xarxes i els actes culturals, encapçala el comunicat fruit de la reunió d’urgència, que el sector ha fet aquest dilluns al matí.

Ha estat abans que el Procicat hagi insistit que als ajuntaments poden demanar autorització per fer espectacles, si mantenen les mesures de seguretat i un registre de dades de contacte. Cada cas, però, ha de rebre l’autorització final del Departament de Salut, com ha passat aquest dilluns amb els festivals Grec i Cruïlla Barcelona.

Manifestació a les portes del Grec

La mateixa expressió “La cultura és segura” ha predominat en les pancartes que desenes de persones han ensenyat en una protesta davant del Teatre Grec de Barcelona, al vespre, poc abans de l’actuació de Peeping Tom, amb les entrades exhaurides per segon dia consecutiu.

Treballadors del sector cultural i espectadors han alçat la veu per denunciar que són caps de turc de la pandèmia i que, tot i el sector s’ha esforçat per adaptar-se a les circumstàncies, és el primer de caure amb les restriccions. És el que han fet constar en un manifest amb el títol “Jo, avui, vaig al Grec”.

Una de les manifestants, l’actriu Rosa Renom, ha defensat que anar al teatre és segur:

“Si els avions estan funcionant, per què no podem fer que la cultura també funcioni?”, es preguntava Pep Ballester.

Situació insostenible

Per a Isabel Vidal, presidenta d’Adetca, la patronal de les empreses de teatre de Catalunya, la situació és insostenible.

“Hi ha activitats que avui no saben què han de fer. Amb un públic que té una entrada i que té dret a saber què poden fer”

En el dur comunicat emès al matí es parla de perplexitat, d’indignació i de ridícul davant la mesura de suspendre la majoria d’activitats en teatres, cinemes i oci nocturn.

En opinió de Carmen Zapata, gerent ASAC, Associació Sales de Concerts, el sector cultural en ple està en joc.

“De tots els brots actius en aquest moment a Catalunya, cap -ha assegurat Zapata- ha sorgit en una activitat cultural; per tant, no hi ha cap raó objectiva que demani la suspensió.”

Risc de contagi baix

A més, consideren que els experts avalen que estem davant d’activitats on hi ha poc risc de contagi, tal com explica Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic.

“Si es tracta d’una activitat a l’aire lliure, -assegura Trilla- hi ha la distància de seguretat, la mascareta obligatòria i la gent vigila en el moment de les entrades i sortides, el risc real és molt baix. Per tant, el Grec seria una situació similar a les terrasses o la platja.”

Les empreses que treballen en el sector cultural se senten estigmatitzades i viuen en la inseguretat permanent.

Incertesa que genera por

Per Joan Subirats, tinent d’alcalde de Cultura Ajuntament de Barcelona, “la mateixa incertesa generada fa que la gent no hi vagi, quan, en realitat les situacions que es viuen són les mateixes que en altres àmbits de la vida local”.

El sector cultural demana que no se suspengui cap activitat cultural segura i que es facin campanyes de confiança entre el públic i no descarta demanar dimissions:

“No és admissible que un govern vagi en contra de la cultura -afirma Isabel Vidal-; per tant, si no hi ha rectificació, demanarem dimissions.”

Els equipaments culturals que no hauran de tancar amb les noves restriccions són biblioteques i museus, però també s’han afegit a la campanya per reivindicar-se i lluitar per la cultura.

Dues setmanes dures

A més del Sant Jordi previst pel 23 de juliol, el festival Grec de Barcelona havia quedat aturat pels brots de coronavirus, encara que finalment ha rebut autorització per continuar.

La consellera Mariàngela Vilallonga i l’alcaldessa Ada Colau, en l’espectacle inaugural del Grec (Edu Bayer / Ajuntament de Barcelona)

Moltes sales de cinema havien tornat a obrir portes fa dues setmanes, després del confinament, i confiaven a recuperar espectadors.

Ara s’han trobat que, entre les últimes mesures preses pel govern per frenar la Covid, hi ha el tancament d’aquests locals durant almenys dues setmanes.

Diuen que un segon confinament podria ser crític per poder continuar desenvolupant la seva feina. Es juguen el ser o no ser.

Read Full Post »

“No devoraràs aquest llibre: aquest llibre et devorarà a tu”

Sinopsi La sustancia del mal de Luca d’Andrea

El 1985, durant una terrible tempesta, tres joves són brutalment assassinats en el Bletterbach, un enorme canó tirolès els fòssils expliquen la història de l’món. Trenta anys més tard, el documentalista nord-americà Jeremiah Salinger s’instal·la a la petita localitat alpina amb la seva dona i la seva filla petita i, a mesura que va coneixent als habitants de la comunitat, s’obsessiona amb aquest cas mai resolt. Ningú al seu voltant desitja remoure el passat, com si aquell sagnant esdeveniment portés amb si una maledicció, i tots semblen amagar secrets inconfessables.

Ressenyes:

«El llibre us il·luminarà salvatgement i entendreu per què s’ha traduït a més de 30 idiomes. Doncs, com deia més o menys Pierre Lemaitre, en literatura, el crim és tan poderós com l’amor. I (aquí) hi ha molt de tots dos. […] La identitat de l’assassí o assassins no se’ns revelarà fins a l’última pàgina. Per entre mig gaudirem de múltiples indicis, línies de sondeig que són un mal pas, girs inesperats i escenes de magnífica tendresa en oposició a altres de gran tensió i discreta elegància narrativa. »
Ramon Ventura, El Periódico de Catalunya

Read Full Post »

Sònia i Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra us recomanen pasar un bon estiu regellin “Un verano en el viñedo” de Barbara Delinsky

Un verano en el viñedo de Barbara Delinsky a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

UN VERANO EN EL VIÑEDO

Natalie Seebring és una dona exquisida, de bona posició social, propietària d’unes vinyes i un pròsper celler. Quan, als pocs mesos de quedar vídua, anuncia el seu casament amb un capatàs, pateix la incomprensió dels seus fills, pel que decideix escribrir les seves memòries. Per ajudar-la, contracta a Olivia Jones, una somiadora, restauradora de fotografies antigues, que viu sola amb la seva filla Tess. Encara que l’idíl·lic entorn oculta secrets i tensions, la vida de les dues dones dóna origen a una història plena de força en què s’obre per Olivia l’esperança d’un nou amor.

Read Full Post »

“Bon inici d’estiu per regellir i gaudir en profunditat de la gran novel·la europea La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, apassionant i ambiciosa com cap altre”

La Plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda|BELLATERRA.CAT

Poques vegades s’ha escrit en la nostra llengua catalana amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n.

Una història individual que es transforma en imatge d’una època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX.

Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La mare de Frankenstein és una novel·la contemporània contextualitzada en la postguerra espanyola. Està escrita per Almudena Grandes i va ser publicada l’any 2020, conformant la sèrie “Episodis d’una Guerra Interminable”.

La Madre de Frankenstein a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Es tracta de la cinquena entrega d’aquesta sèrie sobre la Guerra Civil i el Franquisme, inspirada en els Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdos. La narració descriu una de les pitjors dècades de segle XX – els 50- i la situació de la psiquiatria a Espanya en aquesta època, amb eix central en l’última etapa de la vida d’Aurora Rodríguez Carballeira, ingressada al manicomi de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira va ser coneguda en els anys 30 per haver assassinat la seva filla prodigi Hildegart Rodríguez Carballeira, quan va percebre que perdia el control sobre ella i es va sentir fracassar en l’educació de la jove com a “model de dona de el futur”.

Read Full Post »

Older Posts »