Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘La Sardana’

Ceràmica amb la sardana al mur d’una casa de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats per les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat, en alguns moments més animat. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona i en qualsevol moment del ball pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana (llevat que es tracti d’un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la colla sardanista organitzada com a grup estable, semblant a l’esbart dansaire.

Sardanes de germanor|CEDIDA

El ball és més complex que no sembla. La sardana s’estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n’hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s’acaba de ballar. A més, han d’identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d’altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l’aire, el salt petit, el salt fort, etc. També hom parla de treure una sardana.

La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d’aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix com a música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions, però, estan arranjades per a altres formacions musicals o afegeixen un acompanyament coral o totes dues coses alhora.

La sardana tal com es coneix actualment data de mitjan segle xix. D’aleshores ençà s’ha cultivat ininterrompudament, de manera que hi ha més de trenta mil partitures de sardanes. La sardana fou temporalment prohibida durant el franquisme com a símbol nacional. L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la declarà element festiu patrimonial d’interès nacional.

Font: Wikipèdia, Bellaterra,

Read Full Post »