Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barcelona’

Quins bellaterrencs recorden d’haver-se pesat gratuïtament a la bàscula El Regulador de Les Rambles de Barcelona

El Regulador l’any 1960|CEDIDA

Al número 105 de la Rambla hi ha l’Hotel Bagués. Aquest local va ser, entre el 1948 i el 2009, la seu de la històrica joieria Bagués, avui situada al passeig de Gràcia. Aquí hi havia la coneguda bàscula El Regulador.

Diuen que l’edifici “El Regulador” deu el seu nom a un dels instruments més utilitzats pels veïns de la zona: la bàscula de l’Regulador, que va ser instal·lada en els anys 40 perquè qualsevol veí que ho desitgés pogués pesar-se; el que demostra que això és una altra de les llegendes i rumors que circulen és que abans de posar la bàscula la joieria ja es deia així i en les fotos de l’època queda demostrat.

Enllaç del vídeo la bàscula El Regulador👇

https://cdnapisec.kaltura.com/index.php/extwidget/preview/partner_id/2346171/uiconf_id/42600891/entry_id/0_q6e337bw/embed/dynamic

Un reclam comercial

Joan Oliveras Bagués, joier i president d’Amics de la Rambla, explica que el seu avi i el besoncle, en el moment d’obrir la joieria, a la cantonada del carrer del Carme amb la Rambla, van decidir instal·lar una bàscula gratuïta com a reclam per a la clientela.

Aquí hi havia la coneguda bàscula El Regulador. El nom de la botiga li van posar a partir d’una part del mecanisme dels rellotges, el regulador. D’aquesta manera, la joieria es va dir El Regulador Bagués.

Els propietaris de la joieria Bagués van posar la bàscula com a reclam comercial.

Cues per pesar-se

La pensada va tenir èxit i les cues per pesar-se sortien del vestíbul del comerç al carrer del Carme i arribaven fins a la Rambla. Des del 1948, milers de persones s’han pesat gratuïtament a la bàscula del Regulador.

La bàscula es va convertir, en paraules d’Oliveras, en un patrimoni comunitari gestionat pels amos de la joieria. De fet, quan la bàscula es va retirar per deixar pas a l’entrada i sortida de mercaderies, la gent del barri va protestar.

Gràcies a un acord entre els propietaris de la bàscula i el Mercat de la Boqueria, la bàscula El Regulador encara existeix i es pot visitar.

Al Mercat de la Boqueria

Al 2009, la família Bagués va cedir la bàscula a l’Associació de Comerciants de la Boqueria. Avui, la bàscula és a disposició dels usuaris del mercat. Celebritats com l’actor i director Josep Maria Flotats han estat clients de la bàscula.

Es tracta d’una bàscula mecànica força precisa. A l’esquerra hi té un ganxo per penjar-hi l’abric o altres objectes personals mentre es fa la pesada.

Anecdotari inesgotable

L’anecdotari de la bàscula, explica Oliveras, és inesgotable. Hi havia persones que es quedaven en roba interior per saber el seu pes exacte. També hi havia una senyora que cada setmana pesava el seu gos. I molta gent que hi feia la comprovació del pes dels productes que acabava de comprar al mercat.

Font: BETEVÉ. Sergi Hernández. Barcelona, ahora i siempre.

Read Full Post »

“Des de 1932 FGC és l’únic transport públic que té el poble de Bellaterra amb Barcelona”

Els desplaçaments individuals a peu, en bicicleta, en patinet i en vehicle privat creixen

Un estudi del RACC situa el descens de la mobilitat en un 20%

El Punt Avui|Marta Membrives.

La crisi del coronavirus ha provocat canvis radicals en les formes de mobilitat. Un de cada tres habitants de Barcelona i el seu entorn ha canviat el seu mitjà de transport habitual i s’estan fent 1.125.000 desplaçaments diaris menys que abans de la pandèmia.

Així ho constata un estudi elaborat pel RACC que es basa en enquestes fetes a 1.600 ciutadans residents a l’àrea metropolitana de Barcelona i més de 60.000 observacions de persones que es desplaçaven en diferents mitjans de transport durant el mes de setembre.

La recerca conclou que la mobilitat s’ha reduït un 20% i que el teletreball és la principal causa de la davallada. El 40% dels treballadors ja no es desplacen diàriament al lloc de feina perquè un 20% teletreballen cada dia i un altre 20% combinen feina presencial i teletreball. Això provoca que una de cada quatre persones enquestades admeti que ha reduït un 25% el nombre de desplaçaments diaris. Els ciutadans que utilitzen el cotxe per anar a la feina o a estudiar són gairebé el doble que abans de la pandèmia. A dins de Barcelona han passat del 24% al 47%, i a la resta de l’àrea metropolitana, del 27% al 52%. A més, es constata un ús ineficient del vehicle privat ja que la mitjana d’ocupació és d’1,16 persones per cotxe.

Totes les formes de desplaçament individual han crescut en detrimentdel transport públic, que ha caigut. Ara un de cada tres barcelonins es desplaça a peu, mentre que abans ho feia un de cada quatre. És per això que l’informe recomana incrementar els espais segurs per als desplaçaments a peu, en bicicleta i en patinet, eliminar les voreres bici i assegurar el compliment dels límits de velocitat per part de tots els usuaris. També proposen una reducció de les tarifes del transport públic fora de les hores punta.

LA XIFRA

1,16 persones per cotxe és la mitjana d’ocupació dels vehicles privats, cosa que constata que se’n fa un ús ineficient.

Canvis urbanístics “ineficients”

Les accions d’urbanisme tàctic consistents a ampliar voreres per donar més espai a vianants tenen un resultat “ineficient”, segons l’estudi, que destaca que en carrers com la Via Laietana aquests espais amb prou feines es fan servir. De mitjana, menys del 20% dels vianants utilitzen els nous espais per caminar. És per això que el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, reclama que es faci una avaluació de l’ús que tenen i, si no es fan servir, proposa destinar-les a un altre ús. “Això no vol dir necessàriament tornar a posar el carril de circulació de vehicles”, matisa.

https://www.elpuntavui.cat

Read Full Post »

Recepta clásica dels Crepes Suzette del Restaurant Finisterre Barcelona*

Crepes Suzette del Restaurant Finisterre de Barcelona |BELLATERRA. CAT

INGREDIENTS PER LES CREPES:

200 gr de farina qualitat 000

30 gr de sucre

2 gr de sal

4 ous

500 ml de llet sencera

50 gr de mantega tova

100 ml de cervesa rosa

SALSA PER LES CREPES SUZETES:

125 gr de sucre

100 gr de mantega

150 ml de suc de taronja (2 a 3 taronges segons la seva mida)

100 ml de suc de llimona aproximadament (1 llimona gran)

ratlladura de taronja

10 ml Grand Marnier

PREPARACIÓ:

Barregeu la farina, sal i sucre. Afegir-lo poc a poc sense deixar de barrejar els ous, la llet, la mantega fosa i la cervesa rosa.

Deixeu refrigerar idealment d’una a dues hores.

PREPAREU LA SALSA SUZETTE.

Peseu el sucre i la mantega. Prepareu la ratlladura d’una taronja. Premeu les taronges i la llimona. Prepareu el Grand Marnier. A continuació, feu un caramel amb el sucre. Quan agafi un bonic color daurat afegiu-hi la mantega i barregeu-la immediatament. Afegiu-hi el suc de taronja i el suc de llimona. Barregeu-ho bé i deixeu-ho reduït fins que la salsa quedi força xaroposa. Afegiu el Grand Marnier i flambeu immediatament. Finalment, afegiu-hi la ratlladura fina de taronja. La salsa ja està llesta.

CUINEU LES CREPES

Plegueu els crepes en 2 i submergiu-los a la salsa Suzette. Deixeu-los banyar uns minuts i poseu-los en plats individuals. Regueu-ho amb una mica de salsa.

Bon profit i bona cuina!

Detall del menjador del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona

* El Restaurant Finisterre va ser un dels restaurants de Barcelona més rellevants de la segona meitat de segle XX, situat a l’Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.

Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover que va incloure com a accionista a Milagros Marín i va incorporar a Joaquim García Torrens que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana. El local es va decorar amb fusta guineana, a la planta baixa amb sòl de marbre s’exposava el marisc i tenia una barra que oferia la seva degustació. A l’entresòl hi havia el menjador amb una decoració marinera, on s’arribava per unes escales amb baranes de vaixell. Es va denominar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.

Portada de la carta del Restaurant Finisterre de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa causa de el trànsit i el soroll. A el morir Duran li va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.

Cendrer del Restaurant Finisterrecde Barcelona |BELLATERRA. CAT

L’any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps en el Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament el 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat de l’negoci. Va tancar amb un deute a la seguretat social de 73 milions de pessetes.

El menjardor estava dividit per 5 grups de serveis, i els seus cambrers històrics eren Escudero, Isaias, Bruch, Joan i Dupré. Els maitres Cases i Pauli. Puig el barman, i Pilar la responsable de guardarroba i banys.

Read Full Post »

“Bellaterra fa turisme local per Catalunya visitant la Casa Felip, una joia modernista de Barcelona”

Vitrall modernista d’Antoni Bordalba de la Casa Felip de Barcelona |ARXIU BELLATERRA. CAT

La Casa Felip és un edifici situat al número 20 del carrer Ausiàs Marc de Barcelona, a l’illa coneguda com la “zona d’or de l’tèxtil”. Aquesta part de l’Eixample es va enriquir a la fi de segle XIX quan la nova burgesia va encarregar la construcció de les seves residències per viure amb les seves famílies al costat de les manufactures tèxtils que s’havien instal·lat a la zona i de les quals alguns eren propietaris.Balconada Casa Felip |BELLATERRA. CATLa construcció o remodelació dels edificis responia a el nou ideari innovador de finals de segle que defensava l’arquitectura com un art total i integrador i que alhora va promoure la revitalització dels oficis artesans. Un moviment artístic que coneixem com a Modernisme, que va tenir una expressió particular i singular a Catalunya. L’enderrocament de les muralles que voltaven la ciutat, la nova urbanització de l’Eixample a través del Pla Cerdà i l’Exposició Universal del 1888 van ser la plataforma que va permetre un canvi radical de la ciutat de Barcelona. Seguint els models de les grans capitals europees, es va crear un nou concepte d’habitatge de tal manera que es van deixar de construir palauets familiars i individuals per edificar cases de veïns on el propietari vivia al pis principal i obtenia un rèdit dels lloguers de la resta dels pisos a altres famílies.Porta principal Casa Felip |BELLATERRA. CAT

L’arquitecteTelm Fernández Janot va néixer a Barcelona el 1855 i va morir a la mateixa ciutat en 1926. L’any 1873 va ingressar a l’Escola Superior d’Arquitectura on es va llicenciar en 1876.En els seus inicis, va exercir d’arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassoles, encara no integrat a la ciutat de Barcelona fins 1897. Entre els seus treballs hi havia la façana de l’Ajuntament que va ser construïda el 1884 i lamentablement enderrocada el 1968.Ràpidament va ser sol·licitat per l’alta burgesia per dissenyar els seus habitatges.
Entre les seves obres destaca la casa de Modest Andreu al carrer Ali Bei, construïda entre 1902 i 1906, i l’ampliació de l’edifici de la Central Catalana d’Electricitat, original de 1896-1899 de Pere Falqués. També va ser l’arquitecte de les conegudes com cases Felip al carrer Ausiàs Marc, dos edificis entre mitgeres que segueixen l’estil de l’època.Porta d’entrada a la vivenda principal|BELLATERRA. CAT

Manel Felip Sintas va ser la persona que va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Telm Fernandez. Nascut prop de l’any 1858, era fill d’Bonafici Felip Badia i Maria Sintas Parpal. El pare de Felip era originari de Cardona i es dedicava a l’activitat tèxtil.Seguint l’herència familiar es va dedicar també a l’tèxtil, especialitzant-se en la llana i el cotó. Es va casar amb Elvira Perez Capdevila, la família del dirigia l’empresa tèxtil Enrique Pérez i Germans.El 1905 va encarregar a Telm Fernandez Janot la construcció d’un edifici en uns terrenys que posseïa a l’Eixample com a residència familiar. El matrimoni va anar a viure a el pis principal de la finca, a la Casa Felip.El matrimoni no va tenir fills, i a la mort de Manel Felip el 2 de febrer de 1913 a l’edat de 55 anys, la seva hereva universal va ser la seva dona Elvira, que va morir al febrer de 1936.Escala de la vivenda principal|BELLATERRA. CAT

A la mort d’Elvira sense descendència, la Casa Felip la van heretar les seves nebodes, i el 1975 el va adquirir l’Ordre dels Germans Salesians de Tibidabo. Cinc anys més tard es va instal·lar, al pis principal, l’empresa tèxtil Noguera i Vintró, i el 1990 va esdevenir la seu del Club Privat Cercle Comtal (Kultrum S. A.). Finalment, el 1997, l’antiga residència dels Felip és adquirida pel Sr. Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic i col·leccionista d’art contemporani. Després d’una important restauració de el pis principal sota la direcció de Joan Llopis, el Sr. Vila va instal·lar les oficines de la Fundació Vila Casas, creada el 1986, per promocionar l’art contemporani català.

Detall vitrall modernista Les 3 Gràcies d’Antoni Bordalba Casa Felip de Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

La Casa Felip és un edifici situat al districte de l’Eixample de Barcelona que porta el nom de la persona que va encarregar la seva construcció, Manel Felip Sintas. És un edifici que consta de planta baixa i cinc pisos realitzat en estil modernista, la construcció va tenir lloc entre 1905 i 1913, i que està situat a la banda d’un altre edifici de Telm Fernández que també havia encarregat Manel Felip. De fet, Felip posseïa uns terrenys a l’Eixample i en l’any 1901 va encarregar a l’arquitecte que li construís un edifici de pisos al número 16 del carrer Ausiàs Marc. Segurament, content amb el resultat, en els terrenys contigus que també eren de la seva propietat li va encarregar un edifici de nova planta on va anar a viure amb la seva dona Elvira, instal·lant-se en la planta principal.

La Casa Felip consta de soterrani, baixos, tres pisos i àtic. A l’àtic es va instal·lar el servei de la casa, el xofer i el porter. La novetat de l’època va ser eliminar els pisos baixos i guanyar espai a peu de carrer per instal·lar comerços. L’edifici és una mostra rellevant de l’ideari de l’època, de l’Modernisme, on destaca la proliferació de les arts aplicades que tenen un paper principal en l’interior de l’edifici: vitrall, esgrafiat, forja …Detall façana Casa Felip |BELLATERRA. CAT

La façana es caracteritza per tenir un plantejament simètric, que queda esbiaixat pel moviment que atorguen els balcons dels pisos superiors i les dues tribunes de el pis principal. Els elements ornamentals produeixen un gran contrast en una façana plana realitzada amb grans i pesats carreus de pedra de Montjuïc. Les tribunes estan tancades amb vidre transparent i ornamentades amb motius que semblen que estan en moviment i que estan clarament inspirats en la natura. Cal destacar el conjunt de mènsules d’estil rococó i el coronament de l’edifici en forma de “coup de fuet”.Vestíbul Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

El vestíbul, les protagonistes són les arts decoratives, que tenen un paper determinant en la decoració de la casa. L’arquitecte va plantejar un vestíbul a l’estil d’un palauet, amb una impactant escala principal reservada als propietaris i un gran arc de guix que ens dóna accés a l’ascensor, a l’escala dels veïns i a la cabina de l’porter. Totes les parets estan decorades amb estuc i esgrafiat amb diferents motius florals i amb una gamma cromàtica de tonalitats ocres i verds. El treball podria ser obra de Joan Paradís, estucador que va treballar en importants edificis durant aquells anys.Detall interior Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

A l’interior de l’habitatge es conserva l’arquitectura i decoració de principis de segle XX, harmonitzada amb algunes de les obres d’art contemporani de la col·lecció de l’propietari, contrast interessant i que queda integrat en la decoració de el pis principal. La porta d’entrada a el pis principal és de fusta de roure, decorada amb ferro forjat i un vidre translúcid. Al centre es representa un gira-sol, vinculat a la devoció a Déu, encara que també té una relació amb el possible origen americà dels negocis dels Felip. El gira-sol es repeteix constantment a l’interior de l’habitatge i apareix també en els sostres.El bellaterrenc Francesc Pérez amb l’escriptora Rosa Chacel a la capella de la Casa Felip|ARXIU BELLATERRA. CAT

La Capella. Al vestíbul de l’habitatge trobem la capella particular de la família, on tenim coneixement que es celebrava missa els diumenges amb assistència d’amics i veïns. La capella és una mostra de la religiositat dels propietaris. És un espai de petites dimensions a què s’accedeix a través d’una porta de fusta decorada amb motius florals en la seva part exterior, i que contrasta amb les pintures d’àngels celestials de la part posterior de la porta. Al sostre es representa la Sagrada Eucaristia. L’estètica de la capella la identifiquem amb l’ideari de l’Cercle Artístic de Sant Lluc, institució creada el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, defensora de la moral catòlica i les virtuts familiars. Saló de visites de Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Al Saló de respecte situat a la façana d’Ausiàs Marc trobem el saló de visites. És d’estil neorococó, ja que la seva decoració ens recorda a la dels palaus francesos de el segle XVIII. Aquest canvi de decoració i aquesta recuperació d’estils i gustos de l’passat va ser molt habitual en aquesta època. És un espai que mostra riquesa i ostentació, amb la intenció de recordar els salons aristocràtics de la França de Versalles. El sòl de l’estada és geomètric, amb marqueteria de fusta de boix, bedoll i noguera, en tres colors. El saló també està dividit en dos espais, separats per un arc que descansa sobre columnes de marbre de Carrara amb capitells decorats amb motius vegetals i daurats.Portda saleta privada Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Servei. El passadís que dóna accés als espais de servei transmet un estil decoratiu diferenciat amb uns dissenys més simples, però no per això de menys bellesa. Destaca la gran finestra en forma de papallona que permet l’entrada de llum a la cuina de la casa. La cuina conserva actualment les rajoles originals, cobreixen parets i sostre en la seva totalitat i un tram d’escala que dóna accés a un petit espai de sostre baix que havia d’utilitzar el servei dels Felip. En aquest petit passadís també es pot veure la porta de servei de el pis principal.Taula imperial ex Cercle Comtal |ARXIU BELLATERRA. CAT

Saló familiar. Ens situem ja a la part privada o familiar dels Felip, el saló. S’accedeix a través de dues portes que combinen fusta amb motius vegetals i vitralls translúcids de vidre plomat amb temes florals. El saló-menjador està concebut com una estada íntima, que contrasta enormement amb el luxe i la riquesa de la sala de respecte. A l’interior, podem observar la bellesa de les arts decoratives en els seus mosaics, fusta, vitrall … El mobiliari de la sala no es conserva actualment a l’habitatge, però es pot veure al Museu de l’Modernisme de Barcelona. El conjunt va ser realitzat pel moblista Joan Busquets. La sala està decorada amb un ampli arrambador de fusta amb motius florals, i al sostre observem roses esculpides i flors pintades de color daurat.Xemeneia modernista Casa Felip|ARXIU BELLATERRA. CAT

Xemeneia. Algunes fonts diuen que Lambert Escaler i Milà (1874-1957) va ser l’autor de les representacions figurades de la sala. Les seves obres es van inspirar en artistes com Alphonse Mucha, creant figures femenines amb el cabell ondulat, com en moviment, amb l’ideari de el cos femení com a ideal de bellesa. Les portes de la sala estan coronades per dosDetall vitrall modernista Les tres senyoretes d’Antoni Bordalba de la Casa Felip |ARXIU BELLATERRA. CAT

Vitrall modernista Les 3 Gràcies d’Antoni Bordalba

Just davant de la xemeneia podem veure el vitrall que dóna accés a la part posterior de l’edifici i a l’antic jardí. El vitrall és la joia de la casa, fa deu metres de llarg per dos d’alt. L’autor va ser Antoni Bordalba i es tracta d’una de les millors obres modernistes. El finestral de tres trams està format per tres panells de vitrall executats amb la tècnica de l’emplomat i tires de coure. Es presenta un paisatge idíl·lic d’arbres florits, camins de pedra, el riu … que serveixen com a marc decoratiu de tres nimfes agafades per les mans i ballant que podrien fer referència a les tres Gràcies: Aglaia (bellesa), Talia (festivitat) i Eufrosine (joia). Són les deesses de l’desig, la bellesa, la natura, la creativitat humana, la fertilitat …

Font: Cases Singulars, Cercle Comtal

Read Full Post »

“Bellaterra.Cat us recomana aquest seriós, delicat i perfumat Servei de Confiança (sense intermediaris), per omplir la joia de les vostres vides amb flors, des de les botigues Flors & GO, dels nostres veïns, els bellaterrencs Mar i Yanka”

Botiga Flors and GO de La Illa

Botiga Flors and GO Rambla del Prat

Flors and GO

La Illa i Rambla del Prat

http://www.florsandgo.com

+34 93 444 00 34

(Barcelona)

Read Full Post »

El centre hospitalari està sent fonamental en la investigació, suport i atenció als afectats per la COVID-19.

Bon Preu vol retornar a tot el personal un agraïment en forma de 7% de bonificació en productes d’alimentació als establiments Bonpreu i Esclat.

Bon Preu ha volgut posar en valor la tasca que està desenvolupant el personal sanitari de l’Hospital Clínic de Barcelona arran de la COVID-19.

Per aquest motiu, l’equip del centre hospitalari gaudirà d’una bonificació del 7% en productes d’alimentació als establiments Bonpreu i Esclat fins al 31 de desembre de 2020.

Aquesta iniciativa pretén reconèixer l’excepcional labor dels treballadors i treballadores de l’Hospital Clínic de Barcelona durant l’alerta sanitària retornant-los-hi aquest agraïment amb una bonificació en un altre servei essencial, com és el de l’alimentació.

Bon Preu és molt conscient de les necessitats que aquesta crisi ha provocat al conjunt del país, i és per això que està posant en marxa múltiples iniciatives per donar suport a diversos col·lectius. A destacar que el propi personal del Grup Bon Preu tindrà un increment del descompte en les seves compres a tots els establiments del Grup; la col·laboració amb entitats socials com la Creu Roja amb l’entrega de 20 tones de productes d’alimentació i col·laboracions amb múltiples ajuntaments catalans com el de Sant Cugat, Manlleu, Tossa de Mar o Platja d’Aro.

Des de la Direcció de l’empresa insisteixen en que és un moment clau per estar al costat dels ciutadans d’aquest país i d’aquelles famílies que més ho necessiten.

Read Full Post »

Nessun dorma és una ària del darrer acte de Turandot, una òpera de Giacomo Puccini (1858-1924)

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

El títol d’aquesta ària significa Que ningú no dormi i fa referència a la proclamació que la princesa Turandot fa per prohibir que ningú a Pequín dormi fins que no es trobi el nom del misteriós príncep Calaf. El príncep, que ha llançat el desafiament, canta fent avinent la seva convicció que el nom no serà descobert.

L’ària es popularitzà massivament quan una interpretació de Luciano Pavarotti va ser emprada per la BBC anglesa com a tema de la copa del món de futbol celebrada a Itàlia l’any 1990.

Read Full Post »

El gran problema i realitat és que la majoria de locals són petits, (amb un aforament de uns 30 clients), el que significa que només podran servir uns 10 menús del migdia, una xifra impossible de soportar per la supervivència diària i el manteniment del personal de servei.

Restaurant Via Veneto amb poca separació entre taules|TRIPADVISOR

Per exemple, aquesta serà la crua realitat de milers de locals de Catalunya, siguin discrets o luxosos, com per exemple el Restaurant Via Veneto de Barcelona, – el seu menjador té un aforament màxim de 60 clients – podria només aceptar 20, és provocar el tancament definitiu.

A més a més els establiments hauran d’adaptar moltes mesures per assegurar la seguretat de clients i empleats quan tornin a l’activitat, – però diposant ja del mínim personal-, la feina acumulada serà inmensa i difícil de portar-la a terme amb rigorositat, seguint la nova normativa.

L’inici de l’desconfinament o sembla cada vegada més proper en algunes ciutats, i amb això, la possible reobertura de bars i restaurants, tancats des de l’inici de l’estat d’alarma. No obstant, el funcionament d’aquests establiments haurà de ser molt diferent en el futur per assegurar la seguretat de clients i empleats. Alguns estan prenent ja mesures de preparació per a la seva nova realitat, com la instal·lació de mampares de separació entre taules de comensals, però els petits ho tindran magre per fer-ho efectiu.

Caldrà una guia que ajudi els hostalers i personal d’hostaleria per afrontar la posada en marxa del negoci davant d’una situació d’incertesa i amb molts dubtes per l’alerta sanitària del coronavirus.

S’haurà d’aborda com han de ser les fases de preobertura, posada en marxa i post-obertura per garantir seguretat i protecció a personal, clients i proveïdors durant la desescalada del coronavirus.

Abans d’obrir, desinfecció

Per afrontar l’obertura del primer dia, els empresaris de bars i restaurants han de fer una neteja i desinfecció exhaustiva el local per evitar contagis de coronavirus. A més, un cop obert l’establiment, hi haurà obligació de canviar amb freqüència la vaixella, i desinfectar periòdicament els poms, taules o utensilis.

Proveïdors i recepció de comandes

Es preveu que s’estableixin horaris per rebre la mercaderia i desinfectar-la, en una zona el més a prop possible de l’entrada dels bars i restaurants. “S’eliminaran els embolcalls dels productes abans que entrin al local, es desinfectaran, un per un, els envasos de vidre, llaunes, etc. I els productes frescos entraran al local en caixes de plàstic prèviament desinfectat”, diuen des del Gremi de Restaurants.

Què han de fer els cambrers?

Segons les propostes, serà obligatori que els treballadors accedeixin al seu lloc amb la roba i el calçat de treball. Tots hauran de portar el seu uniforme net, les seves respectives màscares i rentades les mans per evitar contagis de coronavirus.

Quedaran prohibides les sortides a l’exterior per fumar o per a compres imprevistes, així com l’ús de el telèfon mòbil i altres efectes personals durant l’horari de servei.

Gremi de Restaurants sosté que es respectarà en tot moment la distància d’un metre i mig entre els empleats i es realitzarà una desinfecció diària de les taquilles i els uniformes.

A més de l’ús dels equips de protecció contra el coronavirus i el rentat de mans per evitar nous casos de coronavirus, la guia també marca la forma de treballar tant a la cuina, com en sala o la barra. La idea inicial és que, en la mesura del possible, es delimiten els espais de treball en el primer cas amb cintes de seguretat.

Es proposa distribuir cartells que recordi a l’equip els nous hàbits i la recomanació de fomentar el pagament amb targeta i evitar diners en efectiu (ajuda que els bancs hagin aumentat a 50€ el pagament a través de datafòn per evitar s’hagin de tocar les tecles per pulsar en pin)

Com cal reestructurar el local?

Es reestructuraran les taules per respectar les distàncies i atendre els clients i es qüestiona si es mantindran operatives les barres dels bars, dependrà de les característiques de el local ..

Es col·locaran gels de hidroalcohol a l’entrada de el local, a la sortida dels lavabos, es realitzaran desinfeccions periòdiques aprofitant els moments de menys afluència tant en tiradors, picaportes, zones de pas, taules, cadires, cetrilleres, tovallons i s’ha de ventilar després de cada servei.

¿I les terrasses?

Les terrasses també hauran de redistribuir per garantir la seguretat de el client davant del coronavirus i que les taules respectin les mesures de distanciament, bé físicament o col·locant mampares o elements de protecció.

Read Full Post »

El pasado 24 de Abril del 2014, inauguramos el nuevo espacio de Jorquera Pianos Steinway & Sons Barcelona. Espacio, puesto que pretendía y así ha sido precisamente, un “espacio”, un lugar abierto, dedicado a hacer realidad un sin fin de sueños, propios y ajenos, en un entorno que, sin pretensiones, conjugue todo tipo de actividades.

Helena Jorquera a la seva botiga de Pianos Jorquera de Barcelona|CEDIDA

Han pasado 7 años y solo puedo agradecer todas las muestras de apoyo y halagos que en este tiempo se han sucedido. Un sueño hecho realidad; no sólo mi sueño, sino el de amadísimas e inolvidables personas que soñaron conmigo. Y, más que un sueño, ha sido un auténtico regalo el contar ya con la 5ª generación, que tened por seguro, es una gran motivación y reto personal.

¡Hemos pasado del 2.0 al 5.0 sin transición!

Web nueva e Instagram con nuevos contenidos que sería de gran ayuda que dierais “voces”, ya que vuestra ayuda es inestimable y necesaria para seguir avanzando.
Por todo ello, será siempre un honor recibiros en mi “espacio natural” (como lo llamaba mi padre -y que compartíamos-, puesto que los que me conocéis bien, sabéis que me desenvuelvo mejor entre teclas que entre personas).

Allí os espero siempre y, cuando el bicho amaine, volveré a celebrar todas y cada una de vuestras visitas.

GRACIAS a todos y GRACIAS a Jorquera’s Team, un equipo imprescindible y necesario.

PD: Siempre habrá un abrazo a vuestra disposición (aunque tengamos que inventarnos una nueva modalidad).

Bienvenidos a Jorquera pianos. Importador Oficial Steinway & Sons.

La empresa Jorquera Pianos, fue fundada en el año 1853. Nuestra amplia experiencia en el mundo de la música, y más concretamente en el piano, es la que ha hecho posible que reconocidas personalidades del mundo artístico y las más importantes entidades, escuelas, teatros e instituciones, nos reconozcan para contar con ellos entre nuestros clientes y amigos.

Tienda de instrumentos musicales en Barcelona

La actividad de Jorquera Pianos, no se limita simplemente a la venta de instrumentos y pianos digitales. Nuestros servicios abarca el cuidado en nuestros propios talleres de todo tipo de pianos, claves, armóniums y pianolas hasta el uso de nuestros pianos para conciertos de alto nivel.

Ofrecemos un Servicio completo y asesoramiento de todo tipo tanto para principiantes, aficionados, hasta llegar al profesional de más alto nivel. Nuestra actividad se convierte en colaboración en los conciertos que se incluyen dentro de los festivales más prestigiosos y concursos más notorios.

¿Qué ventajas ofrecemos a la hora de comprar un piano con nosotros?

En Jorquera Pianos nos avala nuestra experiencia y trayectoria. Nos encargaremos de asesorarte de la mejor forma de cara a que encuentres el piano que más se adapta a tus necesidades.

Nuestros expertos te resolverán las dudas convenientes en materia de calidad, enfoque del piano y por supuesto el presupuesto.

Pianos de ocasión

Desde el piano para el principiante hasta el profesional, nuestros pianos de segunda mano son seleccionados bajo un riguroso criterio técnico por nuestros especialistas en el sector.

Servicios

En nuestro taller damos vida a instrumentos casi desahuciados y condenados al olvido, dándoles una nueva oportunidad. Descubre todos los servicios sobre pianos que ofrecemos.

Alquiler de pianos

Disponemos de una amplia selección en nuestra flota de pianos de alquiler. Cuidamos hasta el más mínimo detalle para que el instrumento esté a la altura del profesional más exigente.

Jorquera pianos
Importador Oficial Steinway & Son

Carrer de Ferran Agulló, 10
08021 Barcelona ☎️ 934 14 02 90
http://www.jorquerapianos.com

Read Full Post »

“Llibres del Mirall és una llibreria de Barcelona online especialitzada en primeres edicions vintage

Podeu veure una selecció de llibres de literatures diverses – italiana, nòrdiques, eslaves, etc. – amb un descompte especial del 50%. Per veure tots els llibres d’aquestes literatures en oferta podeu clicar aquí: http://www.llibresdelmirall.com

LLIBRES DEL MIRALL

Read Full Post »

Older Posts »