Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barcelona’

El govern municipal planteja una reducció del 20 % en l’import de la taxa als veïns de Sant Andreu amb porta a porta que facin 40 aportacions anuals de matèria orgànica

La recollida porta a porta de Bellaterra funciona força bé i el veïnat fa una gran feina sense rebre cap bonificació|BELLATERRA.CAT

Olga Borràs Boada|A partir del 2022, l’Ajuntament de Barcelona vol bonificar la taxa de residus als veïns que tinguin implantat un sistema porta a porta individualitzat, és a dir, que permeti identificar si reciclen o no. De moment, només serà possible a Sant Andreu, on les bosses tenen un codi per saber qui les llença. En canvi, a Sarrià, on fa més temps que es fa la recollida porta a porta, no es podrà fer fins que hi hagi un sistema individualitzat.

La proposta que fa el govern municipal preveu una bonificació del 20 % de la taxa de residus als veïns amb porta a porta individualitzat que facin més de 40 aportacions anuals de matèria orgànica. La xifra queda lluny del 50 % de bonificació que demanava l’oposició. Tot i això, l’Ajuntament recorda que el descompte que proposen a la taxa de residus s’hi pot afegir una altra bonificació del 14 %, si es fan 15 o més aportacions als punts verds. Per fer-ho, cal disposar de la targeta metropolitana de deixalleries.

Els canvis del porta a porta a Barcelona: bústies i contenidors intel·ligents per a l’orgànicaAbans que acabi l’any, l’Ajuntament instal·larà un centenar de bústies i contenidors perquè els veïns de Sant Andreu puguin llençar-hi l’orgànica a qualsevol moment del dia

L’anunci s’ha fet coincidint amb la reformulació del sistema de recollida porta a porta a Sant Andreu, que ha fet ajornar la segona fase prevista per al 18 d’octubre. El govern municipal inclourà aquesta bonificació de la taxa de residus a les ordenances fiscals del 2022, que s’han de negociar amb l’oposició amb la intenció d’aprovar-les definitivament abans que acabi l’any.

Recollida selectiva porta a porta dels residus a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Font: Betevé

Read Full Post »

La candidatura de la capital catalana s’ha imposat a la de Pequín i serà la tercera ciutat a portar aquest títol després de Rio de Janeiro i Copenhaguen

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d’un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s’ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.

https://embed.ccma.cat/video/amp/embed/6112898/#amp=1

Barcelona serà la capital mundial de l’arquitectura per la Unesco l’any 2026. La notícia s’ha conegut aquest dimecres al migdia des de Rio de Janeiro, en l’Assemblea General de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). La candidatura de la capital catalana s’ha imposat a la de Pequín i serà la capital de la tercera edició d’aquesta iniciativa de la Unesco i la UIA.

Barcelona organitzarà esdeveniments durant tot el 2026 relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme en edificis emblemàtics de la ciutat i diferents institucions. I serà la seu del 29è Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes, un esdeveniment de referència en l’àmbit arquitectònic.
 https: d-3112051813422980057.ampproject.net/2107170150000/frame.html

Aquesta capitalitat donarà més projecció al patrimoni arquitectònic de la ciutat i la convertirà en centre del debat arquitectònic i urbà internacional. Barcelona tornarà a ser l’epicentre mundial de l’arquitectura trenta anys després d’haver acollit un altre congrès de la UIA.
 

El vídeo de la presentació oficial de la candidatura barcelonina, sota el lema “One today, one tomorrow“, fa un recorregut audiovisual per l’arquitectura barcelonina acompanyat d’elements com la música de Pau Casals i imatges dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992.

La primera capital mundial d’arquitectura ha estat Rio de Janeiro, però la trobada que s’havia de fer al 2020 finalment s’ha fet aquest 2021 en format 100% digital. La iniciativa es celebrarà cada tres anys i fa pocs dies s’ha conegut que Copenhaguen en serà la capital l’any 2023.

La candidatura de Barcelona compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a més del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Font: CCMA, Wikipèdia

Read Full Post »

1967: inauguració Sears de Diagonal

L’empresa nordamericana Sears Roebuck va inaugurar el dia 30 de març de 1967 els seus primers grans magatzems a Europa en un modern edifici aixecat a la cantonada Diagonal-Villarroel amb entrades per Diagonal, Villarroel i Buenos Aires. La presència de Sears va contribuir a dinamitzar la zona de Calvo Sotelo (avui plaça Francesc Macià).

L’illa Urgell- Buenos Aires-Villarroel-Diagonal va ser edificada integrament en poc anys. En el mateix espai on cinc anys enrera només hi havia un solar, que havia format part de la Granja Experimental, s’hi van aixecar en un tres i no res -juntament amb els magatzems Sears-, el bloc d’habitatges Quinta Avenida, l’edifici d’assegurances Winterthur i una torre de 22  pisos propietat del Banco de Madrid.

Sears només tenia la meitat de l’alçaria de El Corte Inglés de plaça Catalunya i va presentar-se en societat amb una targeta que permetia comprar sense diners amb la frase que va posar de moda la publicitat de l’empresa: “Sólo diga ¡Cárguelo a mi cuenta!”, o amb aquella altra que deia “Satisfacción garantizada o le devolvemos su dinero”.

1968: Vista a vol d’ocell dels magatzems Sears poc després d’inaugurar-se. Davant veiem l’edifici Winterthur encara en construcció. (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya)


El 1983 Galerias Preciados va assumir la direcció del centre incorporant-lo a la seva cadena i sense fer modificacions substancials en l’edifici.
Finalment el desembre de 1995 va adquirir-lo El Corte Inglés que va fer una reforma integral amb ampliació de l’edifici original.

1995: El Corte Inglés compra i reforma Galerias Preciados de Diagonal

El 2004 obria el nou Corte Inglés de Francesc Macià, una reforma d’Oriol Bohigas, David Mackay, Josep Martorell, Oriol Capdevila i Francesc Gual. Aquell projecte arquitectònic ha tingut una curta vida de disset anys. Ara l’edifici pertany a una altra empresa, que l’està reformant per reconvertir-lo en oficines i segurament comerços a la planta baixa.

Font: Barcelofília, Tot Barcelona

Read Full Post »

RTVE rescata fragments inèdits d’una entrevista que va fer a Montserrat Caballé i Freddie Mercury pel programa Informe Semanal l’any 1987 amb motiu de la presentació de la cançó rock-òpera “Barcelona” a Ibiza.

Read Full Post »

S’instal·len 50 metres quadrats amb un terra format per llambordes de plàstic i vidre reciclat per generar l’equivalent al consum elèctric de tres llars en un any

Els operaris instal·len el paviment solar (Europa Press)

Laura Galán

Barcelona fa una prova pilot amb una paviment solar que capta l’energia i la transforma en electricitat. S’ha instal·lat a les Glòries, en un espai que en el futur serà una plaça pública.

Aquest paviment fotovoltaic està format per una base de plàstic i vidre reciclat i està dissenyat de forma modular, cosa que facilita la instal·lació i el manteniment.

En total, se’n col·locaran 50 metres quadrats que captaran la llum solar per transformar-la en energia elèctrica que s’abocarà a la xarxa general.

El paviment incorpora el cablejat elèctric i un vidre altament resistent i antilliscant sobre els mòduls generadors.

La instal·lació tindrà una potencia de 9kWp, generarà una energia de 6,7 kWh i estarà connectada en mode autoconsum a un punt de Bicing proper.

Es calcula que amb aquesta superfície i potència es puguin generar uns 7.560 kWh/any, que equivaldria al consum energètic total de 3 llars, i suposa un estalvi de 2.722 kg de CO2 equivalent a l’any.

Estarà instal·lada mig any i durant aquest temps l’Agència de l’Energia farà un seguiment i monitoratge de les dades. Si es compleixen les expectatives s’estudiarà instal·lar-ho en altres espais de la ciutat.

Al repte concurs “Paviments generadors” de l’Ajuntament de Barcelona, s’hi van presentar set empreses. La proposta guanyadora va ser la del grup empresarial Sorigué, de Lleida, que ha rebut un premi subvenció de 30.000 euros.


Segons Sorigué, la solució pretén tant generar energia neta com utilitzar recursos i materials sostenibles per a la seva producció.

El repte “Paviments generadors: com podem incorporar la generació renovable local als paviments de la ciutat?”, es va llançar amb l’objectiu de conèixer solucions potencials de generació renovable local en paviments i analitzar la viabilitat d’implantar-les en carrers, places i vies d’accés a Barcelona.

La iniciativa s’emmarca dins del compromís amb l’Agenda 2030 i la voluntat de respondre als reptes de la transició ecològica i digital.

Barcelona vol ser una ciutat neutra de carboni al 2050 i reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 respecte als nivells de 1992.

El model aposta per generalitzar l’autogeneració i l’autoconsum aprofitant grans espais públics.

Font: Laura Galán, CCMA,

Read Full Post »

Barcelona és una ciutat europea gairebé ideal, amb un clima gairebé perfecte durant tot l’any, quilòmetres i quilòmetres de platges, parcs emblemàtics, arquitectura sorprenent i barris acolorits que marquen al seu ritme: artístic, sofisticat, bohemi. 

Barcelona|BESTCITIES. ORG

No és estrany que ocupi el Top 10 de la nostra categoria de llocs, que mesura tant els entorns naturals com els construïts d’una ciutat. 

Farcida d’història i amb la seva identitat cultural orgullosa a la màniga, Barcelona és un imant turístic, sovint per a la consternació de molts locals que veuen les multituds com una amenaça per a la seva ciutat. 

Barcelona ha liderat el món a respondre amb programes destinats a controlar els efectes del turisme fugitiu, com ara inversors immobiliaris que agafen apartaments només per llogar-los a Airbnb, esgotant una oferta ja limitada. 

En última instància, la pandèmia es va ocupar del “problema turístic”, amb resultats devastadors. 

Els brots d’infecció van provocar que fonts turístiques com França hagin prohibit tots els viatges ciutadans a la regió de Barcelona i fonts locals calculen que gairebé el 40% dels bars i restaurants tancats no podrien tornar a obrir mai.  Això és catastròfic per a una ciutat amb el rànquing número 3 de Vida nocturna mundial.  És impossible predir quan es podrà tornar a alimentar amb tapes a les Rambles per començar la nit abans d’explorar els parlants ocults del Barri Gòtic, el barri gòtic més gran d’Europa i el cor de Barcelona, i després agafar un Uber a la zona industrial.  club club de grans dimensions del Port Olímpic.  Quan el món reapareixi de la pandèmia, les cinquantes revisions de TripAdvisor de Barcelona entre les ciutats del món segurament necessitaran una reescriptura sombria.

http://www.bestcities.org

Read Full Post »

L’informe “The World’s Best Cities 2021”, considerat un dels rànquings mundials de referència, situa Barcelona en el vuitè lloc de la classificació, encapçalada per Londres

Barcelona i l’Hotel Arts vist des del mar mediterrani vist per l’artista Dev de l’Índia |BELLATERRA. CAT

Barcelona és la vuitena millor ciutat per viure-hi, treballar-hi, investigar-hi i per visitar aquest 2021, segons l’informe “The World’s Best Cities 2021”, elaborat per Resonance Consultancy i que s’ha fet públic aquest diumenge.

El primer lloc de la classificació l’ocupa Londres i, al davant de Barcelona també hi ha Nova York, París, Moscou, Tòquio, Dubai i Singapur. Al darrere de la capital catalana hi ha Los Angeles i Madrid.

Considerada com una de les classificacions mundials de referència, l’informe analitza estadístiques clau i ressenyes generades per usuaris, a més de l’activitat en línia en canals com Google, Facebook i Instagram.

Un pol d’atracció per al sector tecnològic

No és l’únic rànquing que situa Barcelona en el “top ten” de ciutats europees per a invertir-hi. Tot i l’actual moment de crisi, Barcelona és també una de les bases europees de “referència de start-ups” i la cinquena ciutat del món per establir-hi una empresa d’aquestes característiques, per darrere de Londres, Berlín, París i Amsterdam, segons l’estudi Eu-Starts-Up 2020.

En la mateixa línia, l’informe anual de la revista FDI Intelligence del grup Financial Times, publicat al juny, situa Barcelona com la segona ciutat en estratègia d’atracció del sector tecnològic en una classificació d’una cinquantena d’ecosistemes tecnològics que lidera, també, Londres.

Malgrat la situació actual, la revista destaca que Barcelona “s’ha vist reforçada com a amfitriona dels principals esdeveniments tecnològics mundials, com el Mobile World Congress i l’Smart City Expo”. A més, l’informe considera Barcelona i la seva àrea metropolitana com “una destinació líder al mapa d’ecosistemes tecnològics mundials” i destaca infraestructures com els parcs científics, les universitats o el districte 22@.

La mateixa revista, en el rànquing “Top 10 Tech Cities of the Future 2020/2021”, situa la capital catalana en la vuitena posició entre les ciutats europees tecnològiques del futur i en cinquè lloc pel que fa a “millors perspectives per rebre inversions en innovació, tecnologia i start-ups”, només superada per Londres, Dublín, París i Amsterdam.

En el baròmetre de Saffron City Brand, que analitza les marques de turisme més fortes, Barcelona ocupa la setena posició, al darrere de París, Londres, Tòquio, Nova York, Singapur i Dubai.

Font: CCMA. http://www.bestcities.org

Read Full Post »

Una de cada cinc llars ateses per Càritas Barcelona no té cap mena d’ingrés i el 63% es troba en situació de pobresa severa.

Família en situació de vulnerabilitat

El Punt Avui|L’entitat ha recollit aquestes dades, corresponents al setembre, en un informe que mostra l’impacte social de la pandèmia. Càritas alerta, en el document, de noves formes de precarietat laboral, amb més exposició davant de la Covid-19 o dificultats per fer la quarantena: el 69% de les persones diu que tindria conseqüències com l’acomiadament o pèrdua d’ingressos. El 43% de les llars ateses, on viuen 5.800 infants o joves, no té internet o habilitats per connectar-se i l’entitat alerta que aquesta “apagada tecnològica” genera desigualtat d’oportunitats. Només el 5% de les llars cobra la renda garantida de ciutadania i el 61% no la coneix.Al febrer, abans de l’esclat de la pandèmia, les llars ateses per Càritas que no tenien cap mena d’ingrés eren una de cada deu (8%). A l’abril, durant l’impacte més virulent de la Covid-19, aquesta situació es va agreujar: una de cada quatre (25%) llars no tenien ingressos. Ara, en són una de cada cinc (19%), on viuen 7.600 persones. Prop de 30.000 persones es troben en situació de pobresa severa.

Segons dades dels primers mesos de la pandèmia (d’abril a agost), les ajudes econòmiques de Càritas per a aliments es van triplicar i les relacionades amb l’habitatge, duplicar.

Pel que fa a ajudes econòmiques per a aliments, s’ha passat d’atendre 1.449 persones el 2019 a 5.057 el 2020 –d’abril a desembre, amb dades provisionals–; les ajudes per pagar l’habitatge s’han pràcticament doblat (2.088 persones ateses el 2019; 3.671 el 2020).El 53% de les persones ateses no tenen feina i el 17% té una ocupació informal. A més, Càritas alerta de noves formes de precarietat laboral, ja que moltes persones en una situació fràgil en el mercat laboral no opten al teletreball o no tenen protecció si emmalalteixen o han de fer aïllaments. El 64% de les persones diu que ha assumit riscos relacionats amb la covid-19 que hauria preferit evitar i que el 69% tindria dificultats per fer la quarantena si fos necessari.

Una altra realitat preocupant és que les ajudes socials no estan arribant a les famílies. Segons l’informe, el 61% de les llars ateses no sap què és la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i només el 5% la cobra. El 7% l’ha sol·licitat; el 23% no hi té dret i el 4% no sap com demanar-la. Pel que fa a l’Ingrés Mínim Vital, renda que el govern espanyol va aprovar després de la primera onada per combatre la pobresa, el 64% no el coneix; el 14% l’ha sol·licitat i el 22% no té suficient informació per saber com demanar-lo. “Tenim un sistema de prestacions econòmiques que havia de ser la darrera xarxa protectora davant la pobresa severa que no està arribant a les famílies que veiem en el dia a dia”, va advertir Miriam Feu, una de les responsables de Càritas a Barcelona

Read Full Post »

Joseph Karl Stieler (Magúncia, 1 de novembre de 1781-Munic 9 d’abril de 1858) va ser un pintor alemany.

Retrat de Beethoven pintat per Joseph Carl Stieler entre els anys 1819-20|J. QUINTANA ANTIGUEDADES (1953) Passeig de Gràcia, 57 i Sant Sever, 7 (Barcelona)

Nascut en una família de gravadors, va rebre del seu pare, August Friedrich Stieler, una formació artística. Va començar la seva carrera com a pintor de miniatures.

El seu estil en el retrat es veu influït principalment per la seva formació al taller de François Gérard, alumne de Jacques Louis David.

El 1808, es va establir com a retratista a Frankfurt de l’Main. Va viatjar a Itàlia en 1810. En 1816 va ser a Viena per pintar un retrat a l’emperador Francesc I. De febrer a abril de 1820 va treballar en el retrat de Beethoven, que avui dia és un dels retrats més coneguts de compositor.

Reproducció de l’original a Bellaterra J. QUINTANA ANTIGUEDADES (1953) Passeig de Gràcia, 57 i Sant Sever, 7 (Barcelona) ☎️ 75282 i 17301

JOSEPH CARL STIELER

El retrat de Beethoven pintat per Joseph Carl Stieler el 1819-20 és un dels retrats més coneguts dels pintors del compositor. Va ser adquirida pel germà de Louis Spohr en un sorteig de l’Associació d’Art de Brunswick. Va valorar molt el retrat perquè Stieler li havia assegurat, quan es van trobar a casa del seu amic Kaulbach a Munic, que era l’únic pintor a qui Beethoven havia permès seure, i això només per voluntat específica dels amics i mecenes del compositor. , els Brentanos. S’entén que és una molt bona semblança; només calia pintar les mans de memòria, ja que Beethoven no es va poder convèncer de seure més.

El retrat de Stieler era atresorat i ben cuidat a la llar Spohr. El permís per a les reproduccions no es va donar fins 30 anys després de la mort del pintor i l’empresa Hanfstaengl, que va fer reproduccions litogràfiques, no va poder produir la seva impressió “Aquarel” fins al 1907. A la mort de Spohr, la pintura va ser heretada per la seva filla Rosalie, la comtessa Sauerma, coneguda arpista. Va ser a través de la mediació del musicòleg Max Friedländer que Henri Hinrichsen, propietari de l’editorial musical de C.F. Peters, Leipzig, el va poder comprar per 25.000 M a la comtessa Sauerma el 10 de febrer de 1909. Tenia un lloc privilegiat com a símbol del C.F. La tradició de Peters, a la seva sala de música privada de 10 Talstrasse, Leipzig, la casa de la família Hinrichsen i els locals comercials de C.F. Peters. Un any més tard, va produir un nombre limitat de reproduccions per a la presentació a uns quants amics seleccionats. Un d’ells va ser el compositor Max Reger, a qui admirava tremendament. Henri Hinrichsen va ser l’única persona que va ajudar i va donar suport al compositor workaholic en moltes dificultats.

Henri Hinrichsen era jueu i el 1939 el negoci de C.F. Peters li va ser confiscat i «arianitzat». També es va confiscar tota la seva col·lecció d’art privada, que incloïa el retrat de Stieler, així com la seva valuosa col·lecció de compositors amb cartes i manuscrits autografiats. Henri Hinrichsen va ser assassinat a les cambres de gas d’Auschwitz el 17 de setembre de 1942. Era el meu avi.

El fill de Henri Hinrichsen, Walter Hinrichsen, el meu oncle, ciutadà dels EUA, va tornar a Alemanya el 1945 com a sergent de l’exèrcit nord-americà, quan va ser nomenat oficial de música a la Comissió de Control de Berlín. Va recuperar el retrat de Beethoven de Carl Stieler a Leipzig, durant els tres mesos immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, abans que els russos ocupessin l’Alemanya de l’Est. Walter es va endur el retrat als EUA, on el va penjar al seu despatx del C.F. Peters Corporation a Nova York. Al seu moment, es va pintar una còpia per substituir-la i l’original es va vendre a la casa Beethoven de Bonn el 1981, on ara penja.

Font: Irene Lawford-Hinrichsen

Read Full Post »

Quins bellaterrencs recorden d’haver-se pesat gratuïtament a la bàscula El Regulador de Les Rambles de Barcelona

El Regulador l’any 1960|CEDIDA

Al número 105 de la Rambla hi ha l’Hotel Bagués. Aquest local va ser, entre el 1948 i el 2009, la seu de la històrica joieria Bagués, avui situada al passeig de Gràcia. Aquí hi havia la coneguda bàscula El Regulador.

Diuen que l’edifici “El Regulador” deu el seu nom a un dels instruments més utilitzats pels veïns de la zona: la bàscula de l’Regulador, que va ser instal·lada en els anys 40 perquè qualsevol veí que ho desitgés pogués pesar-se; el que demostra que això és una altra de les llegendes i rumors que circulen és que abans de posar la bàscula la joieria ja es deia així i en les fotos de l’època queda demostrat.

Enllaç del vídeo la bàscula El Regulador👇

https://cdnapisec.kaltura.com/index.php/extwidget/preview/partner_id/2346171/uiconf_id/42600891/entry_id/0_q6e337bw/embed/dynamic

Un reclam comercial

Joan Oliveras Bagués, joier i president d’Amics de la Rambla, explica que el seu avi i el besoncle, en el moment d’obrir la joieria, a la cantonada del carrer del Carme amb la Rambla, van decidir instal·lar una bàscula gratuïta com a reclam per a la clientela.

Aquí hi havia la coneguda bàscula El Regulador. El nom de la botiga li van posar a partir d’una part del mecanisme dels rellotges, el regulador. D’aquesta manera, la joieria es va dir El Regulador Bagués.

Els propietaris de la joieria Bagués van posar la bàscula com a reclam comercial.

Cues per pesar-se

La pensada va tenir èxit i les cues per pesar-se sortien del vestíbul del comerç al carrer del Carme i arribaven fins a la Rambla. Des del 1948, milers de persones s’han pesat gratuïtament a la bàscula del Regulador.

La bàscula es va convertir, en paraules d’Oliveras, en un patrimoni comunitari gestionat pels amos de la joieria. De fet, quan la bàscula es va retirar per deixar pas a l’entrada i sortida de mercaderies, la gent del barri va protestar.

Gràcies a un acord entre els propietaris de la bàscula i el Mercat de la Boqueria, la bàscula El Regulador encara existeix i es pot visitar.

Al Mercat de la Boqueria

Al 2009, la família Bagués va cedir la bàscula a l’Associació de Comerciants de la Boqueria. Avui, la bàscula és a disposició dels usuaris del mercat. Celebritats com l’actor i director Josep Maria Flotats han estat clients de la bàscula.

Es tracta d’una bàscula mecànica força precisa. A l’esquerra hi té un ganxo per penjar-hi l’abric o altres objectes personals mentre es fa la pesada.

Anecdotari inesgotable

L’anecdotari de la bàscula, explica Oliveras, és inesgotable. Hi havia persones que es quedaven en roba interior per saber el seu pes exacte. També hi havia una senyora que cada setmana pesava el seu gos. I molta gent que hi feia la comprovació del pes dels productes que acabava de comprar al mercat.

Font: BETEVÉ. Sergi Hernández. Barcelona, ahora i siempre.

Read Full Post »

Older Posts »