Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Barcelona’

Les taronges les recull Espigoladors, una empresa sense ànim de lucre, que en fa melmelada amarga per a les visites protocol·làries al Palau de la Generalitat.

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

“La bellaterrenca Tensi Torrecilla és una amant de fer melmelada de taronges amargues de Bellaterra”

Detall Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat|BELLATERRA.CAT

Per Agustí Forné/TV3

El pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat és un espai emblemàtic, vinculat a molts moments polítics i històrics transcendentals. Però quina és la seva història? I què se’n fa, de les taronges?

Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat (1359-1362), no vivia al Palau de la plaça Sant Jaume. El primer inquilí va ser Alfons de Tous (1396-1413). Aleshores, no hi havia el Pati dels Tarongers.

Detall Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat|BELLATERRA.CAT

Quan era president Dionís de Carcassona (1533-1536) es va decidir construir el Pati dels Tarongers. I el 28 de gener de 1534 es van plantar els primers 24 arbres. Però, per què es van plantar tarongers?

Carme Narváez, professora d’Història de l’Art UB:

“La tradició del pati amb tarongers prové del Pròxim Orient. Són els àrabs els que introdueixen aquest costum. És una planta bonica, té fulles tot l’any i fruita. I, sobretot, la flor té una fragància molt profunda.”

Els tarongers de Palau fan taronges molt amargues i molt àcides. I com a l’Ebre, al País Valencià o a Israel, aquests dies es cullen. Un èxit, perquè han estat a punt de desaparèixer.

Detall Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat|BELLATERRA.CAT

Iris Pallisser, florista:

“Estan en un estat una mica deplorable, inclús alguns exemplars en perill de mort. De fet, encara no puc assegurar que no morin. Però espero que es recuperaran.”

De la collita se n’encarrega Espigoladors, una empresa sense ànim de lucre. Voluntaris recullen fruites i verdures que, pel seu aspecte, el mercat no accepta.

Detall Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat|BELLATERRA.CAT

Marc Farrés, Espigoladors:

“Ho donem a entitats socials, a bancs d’aliments i d’una petita part en fem melmelades, conserves, al nostre obrador, on fem inserció laboral per a persones o col·lectius amb risc d’exclusió.”

De les taronges en sortirà el primer miler de potets amb melmelada amarga del Pati dels Tarongers, amb què, d’aquí a pocs dies, s’obsequiarà les visites protocol·làries al Palau de la Generalitat.

Read Full Post »

Bellaterra podría practicar mides com aquestes de Barcelona, ja que no té cap carrer pels vianats, però sí propostes com la Plaça de Pi o Joan Fàbregas. Ho farà realitat l’EMD de Bellaterra? Les famílies del poble s’ho mereixen.

La Via Laietana i Gran de Gràcia han estat buits de cotxes la tarda d’ahir de dissabte en una iniciativa posada en marxa per l’Ajuntament de Barcelona com a mesura per combatre l’emergència climàtica.

El següent pas es farà al març, quan es tallaran l’eix Creu Coberta-carrer de Sants dissabte a la tarda i el carrer d’Aragó, diumenge al matí.

Els dos carrers, dels més importants de la ciutat, han impedit la circulació entre les cinc de la tarda i fins a les nou del vespre.

El següent pas es farà al març, quan es tallaran l’eix Creu Coberta-carrer de Sants dissabte a la tarda i el carrer d’Aragó, diumenge al matí.

Amb aquestes quatre vies, l’Ajuntament calcula que, durant les hores de restricció, hi deixaran de passar uns cent mil vehicles

Els carrers es tallaran el primer cap de setmana de cada mes i la mesura s’anirà ampliant a més carrers.

Read Full Post »

L’amiga de Bellaterra Amèlia Riera Toyos (Barcelona, 1934 – 28 de desembre de al 2019) va ser una pintora i gravadora espanyola. Va ser fundadora de l’Cicle d’Art d’Avui (1962) i de les Mostres de l’Art Nou (1964). Amèlia Riera era una gran admiradora del poble de Bellaterra i sovint ens visitava amb la seva família i amics. Durant molts anys, després d’assistir amb els seus amics als concerts de l’OBC del Palau de la Música Catalana, acudía a sopar a La Taula, un petit restaurant acollidor dels bellaterrencs Angi i Francesc, i com agraïment els hi va dedicar una obra original anomenada La Taula.

Amèlia Riera a l’entrada de casa seva de Plaça Catalunya de Barcelona (2016)|BELLATERRA. CAT

Enfront de l’abstracció informal dominant en el seu temps, Amelia Riera va crear un món personal, misteriós i inquietant, de caràcter surrealista i mirada pop des de la perspectiva de gènere, reivindicació a la qual ha estat una pionera de la seva generació. L’any 2015 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, i el 2016 va ser elegida acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obra La Taula 1994 d’Amèlia Riera|BELLATERRA. CAT

Els seus inicis artístics parteixen de l’academicisme figuratiu que transcorre per una etapa expressionista per arribar a una abstracció informal. A la dècada dels seixanta sorgeix en la seva obra una recuperació de l’lèxic figuratiu que donarà lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que crea diferents escenografies amb l’ús de la llum. L’obsessió per la mort, juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme són els conceptes clau que atorguen a la seva obra una aurèola de misteri i enigma. Un univers en què la inexistència de personatges provoca que els espectadors enfrontats amb la incommensurable solitud siguem protagonistes de plaers negatius i de terrors agradables.

Descansa en pau amiga nostra Amèlia!

Amèlia Riera (esquerra), amb els bellaterrencs de La Taula, Angi i Francesc|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918-24 decembre 2019)|BELLATERRA. CAT

Volem compartir amb les veïnes i veïns de Bellaterra la triste notícia dels traspàs de l’amic del nostre poble, Horari Miras Giner (Barcelona, 7 març 1918/24 desembre 2019). La notícia ens l’ha comunicat ahir al vespre el també molt estimat Mossen Carles de la Parroquia de la Bonanova de Barcelona.

Horaci Miras Giner amb el Doctor Joaquim Barraquer|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras visitava molt sovint Bellaterra, i compartía amb nosaltres el seu secret per haber arribat a l’edat de 101 anys, i tenir la vitalitat que va demostrar durant tants anys. L’afició principal d’Horaci ha estat sempre la muntanya, portava esquiant des de 1940, va inaugurar el primer teleesquí d’Espanya i va ser un dels fundador de les lestacións d’esquí Cerler d’Osca i La Molina de Girona.

Horaci Miras amb el pianista Radu Lupu, al. Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci, era un gran amant de la gastronomía, deia que el secret no és més que portar una vida sana. No va fumar mai en tota la seva llarga vida. Portava una bona alimentació i feia molt exercici físic, fins que fa mig any va caure a casa seva de Sant Gervasi i es va trencar el femur. El van operar amb tant d’èxit que amb una voluntat de ferro va tornar a caminar amb una forta voluntat personal.

Horaci Miras Giner va neixer el 7 de març de 1918 al carrer Carretes de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Quan va complir els 99 anys, el programa Temps de Neu de TV3 el va portar fins a La Molina per filmar-lo baixant lentament les pistas, però amb el seu gran estil. Com esportista aficionat va fer moltrs activitats va fer varies marxes pels Alps i uns anys va participar a la travessia del Port de Barcelona. Amant de la música clàssica i l’òpera, va esponzoritzar el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. L’aristocràcia de la ciutat comtal segueix recordant la seva petita ex Joieria Miras del Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer Consell de Cent (actual botiga Miu Miu del grup Prada).

Horaci Miras amb Mariona Carulla al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras també mantenia una gran admiració i amistat amb la familia Jordi Savall. Ens enorgulleix haber comptar entre els nostres amics, persones com Horaci i és per això que volíem compartir aquesta triste perdua.

Maria Rosa Raventós i Horaci Miras Gener a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El nostres sentiments i respecte per la seva companya Maria Rosa Raventós i famílies. Sempre guardarem un gran record per haver-lo tingut en les nostres vides. Descansi en pau!

Read Full Post »

NOTA: Sorprèn no siguin els Ajuntament, com fan països d’Europa, qui pagui a les famílies per la feina de reciclar cada dia.

A partir del maig, tres quartes parts de les famílies pagaran la nova taxa de residus, a través del rebut de l’aigua.

SÍLVIA MATEU/TV3

L’Ajuntament de Barcelona posarà, l’any que ve, una nova taxa de residus per a les famílies, que fins ara només pagaven els comerços i professionals. Es cobraran amb el rebut de l’aigua, que ja inclou una part pel tractament dels residus. Pel 75% dels barcelonins seran entre 2 i 4 euros mensuals, segons el consum d’aigua que hi hagi a cada casa

L’objectiu és augmentar la recollida selectiva perquè separar els residus és més barat i contamina menys que el tractament de rebuig.

L’Ajuntament ja ha començat els tràmits perquè la nova taxa es comenci a aplicar al maig de l’any que ve o poc més tard.

Europa obliga a millorar la gestió dels residus per protegir el medi ambient i, per tant, la salut de les persones. La directiva europea marca que el 2025 la recollida selectiva haurà de ser del 55% del total. A Barcelona està estancada, des des fa anys, al voltant del 35-40%.

10,4% d’emissions de CO2

Cada habitant de Barcelona genera un total de 493 kg de residus anuals, 308 dels quals es recullen com a fracció no selectiva, és a dir, com a resta o rebuig. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle varien segons com es gestionin els residus. On més emissions de CO2 es genera és amb la incineració.

El tractament de residus municipals és el responsable del 10,4% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona. La taxa hauria d’ajudar a reduir aquestes emissions.

El regidor de Transició Energètica i Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha destacat la importància ecològica d’aquesta mesura, després de la zona de baixes emissions que començarà al gener:

“És la segona mesura més important que té a veure amb el canvi climàtic. Aquesta taxa ens ha de permetre avançar cap a una de generació o una taxa justa. En funció del nostre comportament, de si reciclem o no reciclem, pagarem més o menys.”

Abaratir costos

Quan no se separa, el procés de recollir i reciclar té un cost més alt per a cada habitant.

El cost i recollida de la fracció rebuig és de 206 euros per tona, la fracció orgànica surt a 124 euros per tona i el tractament de paper i vidre és d’uns 45 euros la tona, més de quatre vegades més barat que el tractament de rebuig.

Abaratir costos

Quan no se separa, el procés de recollir i reciclar té un cost més alt per a cada habitant.

El cost i recollida de la fracció rebuig és de 206 euros per tona, la fracció orgànica surt a 124 euros per tona i el tractament de paper i vidre és d’uns 45 euros la tona, més de quatre vegades més barat que el tractament de rebuig.

S’aplicaran reduccions de la quota de fins al 14% per als usuaris dels punts verds fixos i mòbils.

12.500 llars en situació de vulnerabilitat estaran exemptes del pagament.
S’aplicaran reduccions de la quota de fins al 14% per als usuaris dels punts verds fixos i mòbils.

12.500 llars en situació de vulnerabilitat estaran exemptes del pagament.

Read Full Post »

Més contents que un gínjol!

“L’Associació Salvem el Ginjoler va fer realitat evitar la seva tala i crear la Placeta del Ginjoler”

Ara es compleixen el 12è aniversari de la lluita veïnal de Sant Gervasi per salvar el ginjoler històric del carrer Arimón de Sant Gevasi.

Ginjoler del carrer Arimón de Sant Gervasi|ARXIU BELLATERRA. CAT

LLUÍS TORRES

El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.

L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.

Actual Placeta del Ginjoler del Carrer Arimon, amb el gran mural creat per alumnes de l’Escola Massana|CEDIDA

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar les veïnes i veins i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.

A l’enllaç de sota podeu veure el vídeo Salvem el Ginjoler d’Aquí va Passar de Betevé.

https://beteve.cat/va-passar-aqui/salvem-el-ginjoler/

Read Full Post »

Cicle. Recuperem la memòria històrica a través de xerrades, tallers, exposicions, itineraris i un club de lectura. Del 20 de novembre al 9 de maig.

Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo (Anagrama i Ajuntament de Barcelona, 2019), de Manuel Vázquez Montalbán, us convidem a participar en aquest cicle d’activitats de recuperació de la memòria històrica, organitzat per Biblioteques de Barcelona i els centres cívics.

La inauguració del cicle tindrà lloc el dimecres 20 de novembre (19h) a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, on es donarà una visió general del període i es presentaran les activitats del cicle. Anirà a càrrec de Xavier Domènech, historiador, i Emili Cortavitarte, coordinador del cicle i president de Fundació Salvador Seguí.

Organitzen:
Xarxa de Centres Cívics de Barcelona
Biblioteques de Barcelona

Hi col·laboren:
Anagrama
Agència Literària Carmen Balcells

Read Full Post »

Older Posts »