Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Gaudí’

La Generalitat ja ho va fer al febrer i ho va proposar a Madrid

El govern central ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs al temple de la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer en el consell executiu.

Formen part d’aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: ‘El Sant Sopar’, ‘L’orella de Malc’, ‘La traïció de Judes’, ‘La flagel·lació’, ‘L’Alfa i l’Omega’, ‘La negació de Pere’, ‘El judici de Jesús’, ‘El Cirineu’, ‘Jesús camí del Calvari’, ‘El soldat Longí’, ‘Els soldats jugant a daus’, ‘La Crucifixió’, ‘L’enterrament’, ‘L’Esperit Sant’ i ‘L’Ascensió’.

També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l’Evangeli (‘Porta de l’Evangeli de Mateu’ i ‘Porta de l’Evangeli de Joan’), la ‘Porta de Getsemaní’, la ‘Porta de la Coronació’ i els ‘Apòstols’ (‘Jaume el Menor’, ‘Bartolomeu’, ‘Tomàs’ i ‘Felip’).

En les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts ‘La porta major’ (que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició), la ‘Porta de la primera petició’, la ‘Porta de la segona petició’, la ‘Porta de la tercera petició’, la ‘Porta de la cinquena petició’, la ‘Porta de la sisena petició’ i la ‘Porta de la setena petició’.

També formen part de les obres de Subirachs l’escultura de sant Jordi, situada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí, situat al Museu de la Sagrada Família.

La culminació de la seva obraJosep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l’encàrrec de dur a terme els grups escultòrics de la façana de la Passió del temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.

Després de transitar en la seva escultura del Noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat el govern central.

Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor va recuperar l’expressionisme figuratiu, va buscar l’efecte dramàtic i va proposar una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells.

La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l’escena de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament, segons recull el BOE.

L’obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística: “Constitueix un episodi excepcional en el context de l’art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català”, ha destacat el govern d’Espanya.

Read Full Post »

wio_loveoflesbian
Foto: Propietat de la productora ElTerat

http://www.terra.tv/videos/Entretenimiento/Musica/Videoclips/7279-456405/Estreno-exclusivo-de-Wio-de-Love-of-Lesbian.htm

Direcció: Kike Maillo ( Goya 2012 al seu film EVA)

Ajudant i Storyboard: Guy Pérez (Dibuixant, Guionista i Director per l’ESCAC)

Felicitats al nostre veí Guy Pérez i Ciurezu, per la seva trajectoria profesional i la propera estrena del seu curt ” Trigo” amb Eduard Farelo, Maria Molins i Biel Montoro.

Read Full Post »

Fundació del TRIO BELLATERRA

 

La web del TRIO BELLATERRA és en construcció. Gràcies

TRIO BELLATERRA amb el belleterrenc Francesc Pérez Torres (Foto: bellaterra.cat)

Cristian Chivu (Violí),  Magdalena Menasi (Violoncel), Albert Guinovart (Piano) i Francesc Pérez i Torres (Representant Oficial) són els fundadors del TRIO BELLATERRA, que portaràn el nom del poble i la música clàssica arreu.

ALBERT GUINOVART  (Barcelona, 1962), Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, marxà a Londres per estudiar amb Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessats: Composició, Orquestració, Docència i Interpretació pianística. Entre altres, a tocat amb la Simfònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orquestra, Orchestre National de Toulouse, Orchestre National de Montpelier, Helsinki Philharmonic Orquestra i la Franz Liszt de Budapest.

Ha registrat amb Franz Paul Decker, Lawrence Foster, Edmond Colomer, Josep Pons, James Laughran, Chistopher Hodwood. Ha col-laborat amb artistes com Barbara Hendricks, Juan Diego Flores, Maria Bayo, Victoria de los Angeles, Jaume Aragall, Nacho Duato, etc., Compositor de bandes sonores, musicals i sintonies de TV, com Mar i Cel (1988-2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003), Paradís (2005), El Largo Invierno i Los Niños de Rusia (del director de cine Jaime Camino), La Monyos (de Mireia Ros), Coronel Macià (de Josep Mª  Forn), Nissaga de Poder, l’Herència, Laberint d’Ombres, Mirall Trencat i El Cor de la Ciutat, a més de muntatges musicals per Sergi Berbel, pel Teatre Nacional de Catalunya i la música pel Campionat de Natació del 2003 i la Sardana Marinera (2008). Albert Guinovart té molts enregistrements a EMI, Armonia Mundi i DECCA. Editorial Tritó i la Casa Boileau de Barcelona té editada la seva obra. També ha enregistrat obres de Joaquín Taurina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquin Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols i Stephen Heller.

Des del 2006 és professor d’orquestració i direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), situada a dins de L’Auditori de Barcelona, també seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

MAGDALENA MENASI (Galati), Violoncelísta. Estudia al Conservatori George Enescu de Iasi de Moldova, marxà a estudiar amb Ros Pople (GB), Radu Aldulescu (Itàlia), Vladimir Tonha (Rusia), Itzak Tamir (Israel) i el Quartet Enescu (París). Voloncelista solista de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest (1989-1993), Violoncelísta Solista de l’Orquestra de Ploiesti (1993-1996), i Violoncelísta de la Orquesta de Camara del Auditori de Zaragoza. Actualment és la Violoncelista Assistent de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Enregistraments per la TVR, RAI, i la Milano Rete A. Ha estat convidada al Festival d’Òpera de Macerata (Itàlia), Orquestra Nicolo Amati de Munich (Alemanya). Ha realitzat gires musicals per La Habana, Bari Sorento, Stresa i Gibraltar.  

CRISTIAN CHIVU (Bucarest, 4 de març del 1972). Violinísta. Diploma de Honor pel Conservatori de Música Ciprian Purumbescu de Bucarest. És el Concertino Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha estat Concertino de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest. Ha participat als London Proms amb l’OBC i Lawrence Foster i al Carnegie Hall de New York (EUA)………Continuará!!

 

Read Full Post »