Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Lawrence Foster’

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

Per Lluis Torres

Els bellaterrenc Angi i Francesc i Ramon Gener van crear l’any 2009, en el Restaurant La Taula de Barcelona, “Els Sopars de l’Òpera“, uns moments gastronomics de tertulia musical sobre el món de l’òpera que es presentava a la programació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i el de La Faràndula de Sabadell.

Ramon Gener presentant els Sopars Tertúlia de La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Aquella bella història va començar quan el baríton i pianista català Ramón Gener, veí del Restaurant La Taula, al sentir la música clàssica ambiental del restaurant, va entrar per oferir organitzar cada mes, La Taula de l’Òpera, uns sopars tertulia gastronòmics amb maridatge d’òpera, on Ramon aniria presentant i cantant obres que programava el Gran Teatre del Liceu, com també al de La Faràndula de Sabadell.

Detall dels sopars tertúlia La Taula de l’Òpera amb Ramon Gener|BELLATERRA GOURMET

Aquesta iniciativa va tindre molt bona acollida, i sempre van omplir les nits de La Taula d’Òpera, oferint el Menú Sorpresa amb Cava Brut, que Angi i Francesc, també van aportar aquesta exitosa proposta gastronòmica, des del primer dia que van obrir el seu propi Restaurant La Taula, un 30 de maig de 1994 (del 1998 fins el 2015, La Taula va ser un dels 5 restaurants Bib
Gourmand de Barcelona, recomanats per la Guia Michelin.

Detall del Restaurant La Taula d’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Ara, quan en Ramon Gener s’ha fet tot un clàssic en TV3, des del seu primer programa Òpera amb Texans, més tard amb This is Opera o el més recent This is Art, es just recordar els seus inicis en el Restaurant La Taula, situat en un. petit local del Carrer Sant Màrius del districte Sarrià Sant Gervasi de Barcelona.

Detall del Restaurant La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

La Taula d’Òpera, amb el seu aforament limitat era perfecte per gaudir sense megafonia, tot un ambient íntim i proper, gaudint en directe, amb tot el Favoir Faire de Ramon Gener, i la saviesa portada dels seus anys com profesional al Teatre La Faràndula de Sabadell.

Carta de Lawrence Foster, director de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) |ARXIU ANGI I FRANCESC

Els bellaterrecs Angi i Francesc també van esponsoritzar les flors de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), sota la direcció del seu titular Lawrence Foster, al Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona.

RESTAURANT LA TAULA

Carrer Sant Màrius, 8-12

08022 Barcelona

☎️ 93 417 28 48

http://www.lataula.com

Read Full Post »

A només 53 km de Bellaterra es troba Mura, el preciós i molt cuidat poblet medieval de Mura (Bages), amb una població de 200 habitants.

Mura, un impressionant poblet medieval del Bages|BELLATERRA.CAT

Aquí es troba la casa pairal d’en Joan Alavedra, l’escriptor català qui va composar el poema El Pessebre, i que el mestre Pau Casal va adaptar per la seva universal obra “Poema del Pessebre“, enregistrada per primer cop en CD, pel director Lawrence Foster i L’OBC, (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Aquest CD el van premiat amb un Diapason d’Or, com la millor gravació de l’any.

Cal Teixidor, la casa pairal de Joan Alavedra a Mura (Bages)

Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona 1896 – 1981) fou un escriptor i periodista català. Fou secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. A l’exili, va viure a Prada de Conflent on es trobava sovint amb Pompeu Fabra i li dedicà un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou biògraf de Pau Casals, el qual musicà, en forma d’oratori, el llibre d’Alavedra “Poema del Pessebre”

Autodidacta, inicià la seva activitat periodística a Ràdio Barcelona. Els guions de la seva activitat a Radio Barcelona foren publicats en la recopilació “El fet del dia” (1935). La seva obra principal és el “Poema del pessebre” (1948), a partir del qual Pau Casals féu l’oratori “Poema del pessebre”. És autor d’una biografia de Pau Casals publicada el 1962 i d’una obra de divulgació dedicada al públic infantil i juvenil (“L’extraordinària vida de Pau Casals, 1970). Altres obres destacades publicades són “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975), sobre la seva amiga i admirada cantant contemporània, “Pelegrins en Montserrat i altres escrits” (1971) i la biografia de Francesc Macià “Francesc Macià. El camí cap a la Presidència de la Generalitat, 1859-1926”.

Plaça a la casa pairal de Joan Alavedra, al poble de Mura|BELLATERRA.CAT

En la seva joventut va compartir amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc (agrupació 2, tomba menor 332).

Un dels seus fills va ser Macià Alavedra i Moner, ex-dirigent de CDC i Conseller de Governació i d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Read Full Post »

Fundació del TRIO BELLATERRA

 

La web del TRIO BELLATERRA és en construcció. Gràcies

TRIO BELLATERRA amb el belleterrenc Francesc Pérez Torres (Foto: bellaterra.cat)

Cristian Chivu (Violí),  Magdalena Menasi (Violoncel), Albert Guinovart (Piano) i Francesc Pérez i Torres (Representant Oficial) són els fundadors del TRIO BELLATERRA, que portaràn el nom del poble i la música clàssica arreu.

ALBERT GUINOVART  (Barcelona, 1962), Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, marxà a Londres per estudiar amb Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessats: Composició, Orquestració, Docència i Interpretació pianística. Entre altres, a tocat amb la Simfònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orquestra, Orchestre National de Toulouse, Orchestre National de Montpelier, Helsinki Philharmonic Orquestra i la Franz Liszt de Budapest.

Ha registrat amb Franz Paul Decker, Lawrence Foster, Edmond Colomer, Josep Pons, James Laughran, Chistopher Hodwood. Ha col-laborat amb artistes com Barbara Hendricks, Juan Diego Flores, Maria Bayo, Victoria de los Angeles, Jaume Aragall, Nacho Duato, etc., Compositor de bandes sonores, musicals i sintonies de TV, com Mar i Cel (1988-2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003), Paradís (2005), El Largo Invierno i Los Niños de Rusia (del director de cine Jaime Camino), La Monyos (de Mireia Ros), Coronel Macià (de Josep Mª  Forn), Nissaga de Poder, l’Herència, Laberint d’Ombres, Mirall Trencat i El Cor de la Ciutat, a més de muntatges musicals per Sergi Berbel, pel Teatre Nacional de Catalunya i la música pel Campionat de Natació del 2003 i la Sardana Marinera (2008). Albert Guinovart té molts enregistrements a EMI, Armonia Mundi i DECCA. Editorial Tritó i la Casa Boileau de Barcelona té editada la seva obra. També ha enregistrat obres de Joaquín Taurina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquin Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols i Stephen Heller.

Des del 2006 és professor d’orquestració i direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), situada a dins de L’Auditori de Barcelona, també seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

MAGDALENA MENASI (Galati), Violoncelísta. Estudia al Conservatori George Enescu de Iasi de Moldova, marxà a estudiar amb Ros Pople (GB), Radu Aldulescu (Itàlia), Vladimir Tonha (Rusia), Itzak Tamir (Israel) i el Quartet Enescu (París). Voloncelista solista de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest (1989-1993), Violoncelísta Solista de l’Orquestra de Ploiesti (1993-1996), i Violoncelísta de la Orquesta de Camara del Auditori de Zaragoza. Actualment és la Violoncelista Assistent de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Enregistraments per la TVR, RAI, i la Milano Rete A. Ha estat convidada al Festival d’Òpera de Macerata (Itàlia), Orquestra Nicolo Amati de Munich (Alemanya). Ha realitzat gires musicals per La Habana, Bari Sorento, Stresa i Gibraltar.  

CRISTIAN CHIVU (Bucarest, 4 de març del 1972). Violinísta. Diploma de Honor pel Conservatori de Música Ciprian Purumbescu de Bucarest. És el Concertino Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha estat Concertino de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest. Ha participat als London Proms amb l’OBC i Lawrence Foster i al Carnegie Hall de New York (EUA)………Continuará!!

 

Read Full Post »