Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘OBC’

Gheorghe Motatu Steurer, voloncelista|CEDIDA

El violoncelista Gheorghe Motatu va entrar l’any 1984, per oposició, a l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, com a consolidació del projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, interpreta les grans obres del repertori simfònic amb especial cura dels nostres artistes i el nostre patrimoni musical.

OBC sota la direcció de Lawrence Foster al Carnegie Hall de Nova York l’any 2002|OBC

Gheorghe Motatu va néixer a Bucarest, Romania, en una família de músics.  Comença a estudiar el piano amb la mare als 3 anys.  Van ser els seus professors: Maria Sova, Ana Antenliu-Pitis, Dan Mizrahy i Radu Constantinescu.  Als 12 anys comença el violoncel i treballa amb els professors: Mihail Orloff, Dimitrie Dinicu i Radu Aldulescu.  Es gradua al Conservatori “Ciprian Porumbescu” de Bucarest.  Perfecciona els estudis amb els professors: Pierre Fournier, Mstislav Rostropovitch, Vladimir Orlov i Maurice Gendrom. 

Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, totes dues de Bucarest.  Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra d’Anatol Vieru.
Al mateix temps actua intensivament en recitals de duet amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com a la majoria dels països d’Europa i als Estats Units. 

Gheorghe Motatu al Museu del Poble de Bucarest

Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Amsterdam, Catalunya Ràdio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per a la Fundació de Música Catalana Contemporània.

Ha estat violoncel·lista solista de l’Orquestra Simfònica Ràdio i de la Filharmònica “George Enescu”, les dues de Bucarest. Realitza el seu debut com a solista l’any 1970 amb el concert per a violoncel i orquestra de Anatol Vieru.

En el mateix temps actua intensivament en recitals de duo amb piano i amb diversos grups de cambra, tant a Romania com en la majoria dels països d’Europa i als Estats Units. Ha realitzat múltiples enregistraments per a la Ràdio de Bucarest, Viena, Ámsterdam, Catalunya Radio, RNE i també per a les cases de discos: Electrecord de Bucarest, Foc Nou de Barcelona i per la Fundació de Música Catalana Contemporània.

Palau de la Música Catalana de Barcelona|CEDIDA

En 1984 entra per oposició en la OCB (actualment OBC). És membre fundador de: Quartet Atheneum, Quartet Muzica, Quintet Muzica Nova, Quartet Gaudí, Quartet Belles Arts i Trio Marshall. Durant tot aquest temps ha mantingut una abundant activitat de concerts tant de duo amb piano com amb els grups abans esmentats i altres grups de cambra, a Barcelona, per tota Catalunya, a Madrid i a altres ciutats de l’estat Español, així com a França i a Alemanya. També ha actuat en diverses ocasions com a solista de piano o com a director amb la Orquestra de Cambra “Amics dels Clàssics” de Barcelona. Ha col·laborat en recitals de cambra amb artistes de primera línia com: Ludovica Mosca, Assumpta Coma, Francesc Teixidó, Antoni Besses, Ángel Jesús García, entre d’altres.
És membre de la AIE, SGAE y Unió Catalana de Compositors. Ha escrit obres per a piano, violoncel i la majoria dels instruments tradicionals de l’orquestra simfònica. També té obres per a diversos grups de cambra, cor a capella i per a orquestra simfònica.

Compagina la seva activitat com a solista amb la docència i la direccií d’orquestra. Ha estat professor a l’Escola Especial de Música no. 1 de Bucarest, i al Conservatori Professional de Manresa. També ha impartit Master classes a Barcelona, Mallorca i Cervera.
Últimament la seva activitat com a solista està centrada en recitals de violoncel sol, amb un repertori variat, incloent les 6 Suites de J. S. Bach.

Font: OBC, Gheorghe Motatu,

Read Full Post »

El periodista i divulgador musical David Puertas Esteve (Barcelona, 1969),va presentar el passat dijous 13 de febrer, a les 19 h., la seva primera novel·la El pianista cec (Pagès Editors) a la seu del Conservatori El Musical de Bellaterra.

David Puertas Esteve, responsable de documentació musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya|SIDOKUS

El pianista cec, tracte sobre una historia d’un jove pianista història en què hi tenen veu personatges de l’alçada dels grans compositors Mozart o Beethoven.

El pianista cec ens apropa a la història del Don Juan, el primer creuer amb bandera espanyola que va navegar pel Mediterrani als anys 90. La veu del narrador és la del pianista de bord, un jove acabat de sortir del conservatori que anirà descobrint com enfrontar-se a la vida, més enllà d’aprendre a tocar boleros i cançons de moda. Una història sobre el mar i la música, però també sobre la misteriosa cantant de l’orquestra del creuer, en la que les aventures als ports de Marsella, Cartagena o Mallorca es barregen amb els relats d’un vell mestre que li parlava de Mozart, de Chopin, de Debussy i de Beethoven. El piano del vaixell es converteix en el personatge principal sobre el que gira una història de creixement, amistat i música.

Abans de tocar una peça musical, el mestre li explica al protagonista com va ser escrita aquella obra, qui va ser-ne el compositor, li explica alguna història referida a aquella peça que connecta el jove estudiant amb la seva pròpia experiència. És així com l’autor aprofita la ficció per fer divulgació musical, un David Puertas que acostuma a escriure programes de ma de concerts per a auditoris i festivals de prestigi i que en El pianista cec pren més llibertat per deixar que la imaginació també jugui un paper destacat en la seva obra.

L’AUTOR DAVID PUERTAS ESTEVE

David Puertas Esteve, fill i germà de músics, va néixer a Barcelona l’any 1969. Ha estudiat flauta travessera, flabiol i composició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu. També és Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a compositor ha estat guardonat en diferents certàmens dedicats a la música tradicional i popular: Premi Mollet amb Sardana Modal, Premi Pallars amb Ball de Gegants de La Pobla de Segur, Premi Figueres amb Ball dels Gegants Dalí i Gala, etcètera. Entre els nombrosos encàrrecs que ha rebut destaca l’harmonització d’El cant dels ocells per a quartet de corda en motiu de la presentació del Forum de les Cultures-2004 a l’Ajuntament de Barcelona, obra que ha editat Clivis Publicacions.
Ha estat productor del programa radiofònic Fes ta Festa de Ràdio 4 i responsable de documentació musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Actualment és professor de música de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes.
És autor del llibre Música encreuada… Els enigmes musicals i de 5 llibres de Sidokus (el Sudoku musical) conjuntament amb el seu germà Bernat. Tres d’ells editats per Clivis Publicacions; els altres dos s’han publicat en alemany a Schott Musik Verlag.

Read Full Post »

Eliahu Inbal i Silvia Marcovici amb l’Orquestra de la RAI interpreten la Simfonia Espanyola de Eduard Lalo (1823/1892) amb l’Orquestra de la RAI.

Eliahu Inbal, director d’Orquestra

Estudià al Conservatori de Jerusalem, en el de París amb Louis Fourestier i en l’Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache. El 1963 guanyà el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà.

Dos anys més tard, debutà amb l’orquestra d’aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona.

Eliahu Inbal amb la violonista Silvia Marcovici i filla, visiten La Taula de Barcelona|BELLATERRA.CAT

El 1974, fou nomenat director de l’orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.

Ha estrenat L’ensorrament de la casa Usher de Claude Debussy, i ha gravat obres de Txaikovski i altres autors amb l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo.

Silvia Marcovici, violonista

Nascuda a Bacău, Romania, amb una família jueva, va estudiar al Conservatori de Bucarest. El seu debut internacional va ser als setze anys quan va actuar a The Hagueunder Bruno Maderna. El 1969 va guanyar el segon gran premi al Concurs de Marguerite Long-Jacques Thibaud de París (ningú va guanyar el primer) i el premi especial de Rainier III, Príncep de Mònaco. El 1970 va ser la guanyadora del primer premi al Concurs George Enescu de Bucarest. El 1972, va ser convidada per Leopold Stokowski a interpretar el Concert per a violí de Glazunov amb l’Orquestra Simfònica de Londres al Royal Festival Hall, gravat per Decca.

Silvia Marcovici i filla amb Eliahu Inbal, l’any 2001 a La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc|BELLATERRA. CAT

La seva discografia inclou Debussy, Franck, Fauré sonates per a Aurophon-Classics, el Concert per a violí de Sibelius amb Neeme Järvi i la Simfonia de Goteborg per a BIS. També els concerts de violí de Tchaikovsky, Brahms, Beethoven, Saint-Saënsand Bruch i el Lalo Symphonie Espagnole amb diverses orquestres, recollits en un conjunt de CD de Doremi.

Actua freqüentment a Amèrica del Sud i del Nord, Japó, Orient Mitjà i tota Europa. Marcovici ha estat productiu en música de cambra. Apareix sovint en recitals amb pianistes famosos i recentment també amb el seu fill Aimo Pagin, ell mateix pianista.

Viu a Estrasburg (França) i Graz (Àustria) on és professora a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz.

L’any 2001 a Barcelona, amb l’OBC i sota la direcció del mestre Eliahu Inbal, va interpretar la Simfonia Espanyola del compositor francès Eduard Lalo (1823-1892).

Read Full Post »

Per Lluis Torres

Els bellaterrenc Angi i Francesc i Ramon Gener van crear l’any 2009, en el Restaurant La Taula de Barcelona, “Els Sopars de l’Òpera“, uns moments gastronomics de tertulia musical sobre el món de l’òpera que es presentava a la programació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i el de La Faràndula de Sabadell.

Ramon Gener presentant els Sopars Tertúlia de La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Aquella bella història va començar quan el baríton i pianista català Ramón Gener, veí del Restaurant La Taula, al sentir la música clàssica ambiental del restaurant, va entrar per oferir organitzar cada mes, La Taula de l’Òpera, uns sopars tertulia gastronòmics amb maridatge d’òpera, on Ramon aniria presentant i cantant obres que programava el Gran Teatre del Liceu, com també al de La Faràndula de Sabadell.

Detall dels sopars tertúlia La Taula de l’Òpera amb Ramon Gener|BELLATERRA GOURMET

Aquesta iniciativa va tindre molt bona acollida, i sempre van omplir les nits de La Taula d’Òpera, oferint el Menú Sorpresa amb Cava Brut, que Angi i Francesc, també van aportar aquesta exitosa proposta gastronòmica, des del primer dia que van obrir el seu propi Restaurant La Taula, un 30 de maig de 1994 (del 1998 fins el 2015, La Taula va ser un dels 5 restaurants Bib
Gourmand de Barcelona, recomanats per la Guia Michelin.

Detall del Restaurant La Taula d’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Ara, quan en Ramon Gener s’ha fet tot un clàssic en TV3, des del seu primer programa Òpera amb Texans, més tard amb This is Opera o el més recent This is Art, es just recordar els seus inicis en el Restaurant La Taula, situat en un. petit local del Carrer Sant Màrius del districte Sarrià Sant Gervasi de Barcelona.

Detall del Restaurant La Taula de l’Òpera de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

La Taula d’Òpera, amb el seu aforament limitat era perfecte per gaudir sense megafonia, tot un ambient íntim i proper, gaudint en directe, amb tot el Favoir Faire de Ramon Gener, i la saviesa portada dels seus anys com profesional al Teatre La Faràndula de Sabadell.

Carta de Lawrence Foster, director de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) |ARXIU ANGI I FRANCESC

Els bellaterrecs Angi i Francesc també van esponsoritzar les flors de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), sota la direcció del seu titular Lawrence Foster, al Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona.

RESTAURANT LA TAULA

Carrer Sant Màrius, 8-12

08022 Barcelona

☎️ 93 417 28 48

http://www.lataula.com

Read Full Post »

A només 53 km de Bellaterra es troba Mura, el preciós i molt cuidat poblet medieval de Mura (Bages), amb una població de 200 habitants.

Mura, un impressionant poblet medieval del Bages|BELLATERRA.CAT

Aquí es troba la casa pairal d’en Joan Alavedra, l’escriptor català qui va composar el poema El Pessebre, i que el mestre Pau Casal va adaptar per la seva universal obra “Poema del Pessebre“, enregistrada per primer cop en CD, pel director Lawrence Foster i L’OBC, (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Aquest CD el van premiat amb un Diapason d’Or, com la millor gravació de l’any.

Cal Teixidor, la casa pairal de Joan Alavedra a Mura (Bages)

Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona 1896 – 1981) fou un escriptor i periodista català. Fou secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. A l’exili, va viure a Prada de Conflent on es trobava sovint amb Pompeu Fabra i li dedicà un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou biògraf de Pau Casals, el qual musicà, en forma d’oratori, el llibre d’Alavedra “Poema del Pessebre”

Autodidacta, inicià la seva activitat periodística a Ràdio Barcelona. Els guions de la seva activitat a Radio Barcelona foren publicats en la recopilació “El fet del dia” (1935). La seva obra principal és el “Poema del pessebre” (1948), a partir del qual Pau Casals féu l’oratori “Poema del pessebre”. És autor d’una biografia de Pau Casals publicada el 1962 i d’una obra de divulgació dedicada al públic infantil i juvenil (“L’extraordinària vida de Pau Casals, 1970). Altres obres destacades publicades són “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975), sobre la seva amiga i admirada cantant contemporània, “Pelegrins en Montserrat i altres escrits” (1971) i la biografia de Francesc Macià “Francesc Macià. El camí cap a la Presidència de la Generalitat, 1859-1926”.

Plaça a la casa pairal de Joan Alavedra, al poble de Mura|BELLATERRA.CAT

En la seva joventut va compartir amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc (agrupació 2, tomba menor 332).

Un dels seus fills va ser Macià Alavedra i Moner, ex-dirigent de CDC i Conseller de Governació i d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

Read Full Post »

  

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) farà un concert inaugural gratuït a la Sagrada Família el 20 de setembre. L’actuació servirà per presentar el nou director de l’orquestra, el japonès Kazushi Ono, que dirigirà l’OBC en els pròxims cinc anys. 

  

La seva primera temporada al capdavant de l’OBC s’estrenarà amb un concert inaugural a la Sagrada Famíliaon s’interpretaran obres de Vivancos, Mozart, Fauré i Takemitsu. Serà un concert gratuït que es farà el 20 de setembre. Les entrades se sortejaran entre els espectadors que la vulguin veure al juny.

En la temporada 2015-2016, l’OBC oferirà 80 concerts amb propostes simfòniques clàssiques, barroques i del segle XX. Ono dirigirà diverses d’aquestes obres com el primer concert a L’Auditori de la temporada, el 26 de setembre, amb el ‘Daphnis i Chloé’, de Ravel. Al llarg de la temporada també hi haurà directors convidats com Jordi Savall o Jan Willem de Vriend. Entre els solistes hi ha programades actuacions de Joshua Bell, Lang Lang o Alisa Weilerstein.

L’OBC interpretarà obres de Brahms, Mahler, Beethoven, Prokófiev i també propostes més populars com músiques de pel·lícules, de ‘Gladiator’ i ‘Pirates del Carib’. També es faran els “afters”, actuacions d’estils diferents que tindran lloc després de les actuacions de l’OBC els dissabtes.

A més, s’amplien els descomptes per a joves fins als 35 anys, que pagaran un preu únic de 18 euros per concert.

http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Japon%C3%A8s

Read Full Post »

  

L’estació de metro d’Universitat serà per unes hores una sala de concerts de música clàssica. Això passarà el 3 de juny vinent, al matí, quan s’hi instal·larà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), en una proposta original -i gratuïta- del programa TMB Cultura.

Seran una cinquantena de músics de l’OBC, encapçalats pel seu director titular, Pablo González, els que ocuparan l’espai habitual de les activitats culturals al vestíbul de la línia 2 de metro, al subsòl de la plaça de la Universitat. Un marc ben diferent de L’Auditori, la seva seu permanent, lloc habitual dels assajos i escenari de la temporada regular de concerts de l’OBC.

L’OBC, fundada el 1944 com a orquestra municipal de Barcelona, és la principal formació simfònica de Catalunya i una de les més importants d’Espanya. A més de l’activitat regular de concerts ─uns 90 anuals─, ha protagonitzat enregistraments per als segells més prestigiosos, tres dels quals li han valgut premis Grammy. Per principis, té el compromís de divulgar la música clàssica i contemporània de totes les cultures i tendències donant prioritat a la difusió dels compositors catalans.

Read Full Post »

TRIO BELLATERRA: Cristian Chivu (Violí) Magdalena Manasi (Violoncel) Albert Guinovart (Piano)

ARTS QUARTET: Magdalena Manasi (Violoncel) Alexandra Presaizen i Cristian Chivu (Violins) Paul Cortese (Viola)  i Albert Guinovart (Piano)

CICLE: Temporada de Cambra 2010/ 2011

SALA: Sala 2 Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona

OBRES:

WEBERN, Langsamer Satz

BROTONS, Quartet amb piano en mi, OP.48, “A celebration of living”

SCHUMANN, Quintet per a piano i cordes en mi bemoll major, OP.44

 

Arts Quartet  amb Albert Guinovart,  avui 21 febrer “20:00 hores” L’Auditori de Barcelona  

 L’experimentat Arts Quartet torna a presentar-se amb quintet amb piano en la seva nova participació a la Temporada de Cambra de l’Auditori de Barcelona (seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Aquesta formació de la que també  surt el Trio Bellaterra, pren unes dimensions gairebé orquestral a les mans de Robert Schumann, en una de les obres més conegudes del compositor alemany. Anton Webern la utilitza per fer una exaltació de l’amor a trevés d’un llenguatge molt personal que tot just començava a forjar i que Salvador Brotons ens mostra la joia de viure mitjançant una composició atonal però no per això exempta de lirisme.

 

 

 

Read Full Post »