Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra música’

Eliahu Inbal i Silvia Marcovici amb l’Orquestra de la RAI interpreten la Simfonia Espanyola de Eduard Lalo (1823/1892) amb l’Orquestra de la RAI.

Eliahu Inbal, director d’Orquestra

Estudià al Conservatori de Jerusalem, en el de París amb Louis Fourestier i en l’Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache. El 1963 guanyà el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà.

Dos anys més tard, debutà amb l’orquestra d’aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona.

Eliahu Inbal amb la violonista Silvia Marcovici i filla, visiten La Taula de Barcelona|BELLATERRA.CAT

El 1974, fou nomenat director de l’orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.

Ha estrenat L’ensorrament de la casa Usher de Claude Debussy, i ha gravat obres de Txaikovski i altres autors amb l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo.

Silvia Marcovici, violonista

Nascuda a Bacău, Romania, amb una família jueva, va estudiar al Conservatori de Bucarest. El seu debut internacional va ser als setze anys quan va actuar a The Hagueunder Bruno Maderna. El 1969 va guanyar el segon gran premi al Concurs de Marguerite Long-Jacques Thibaud de París (ningú va guanyar el primer) i el premi especial de Rainier III, Príncep de Mònaco. El 1970 va ser la guanyadora del primer premi al Concurs George Enescu de Bucarest. El 1972, va ser convidada per Leopold Stokowski a interpretar el Concert per a violí de Glazunov amb l’Orquestra Simfònica de Londres al Royal Festival Hall, gravat per Decca.

Silvia Marcovici i filla amb Eliahu Inbal, l’any 2001 a La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc|BELLATERRA. CAT

La seva discografia inclou Debussy, Franck, Fauré sonates per a Aurophon-Classics, el Concert per a violí de Sibelius amb Neeme Järvi i la Simfonia de Goteborg per a BIS. També els concerts de violí de Tchaikovsky, Brahms, Beethoven, Saint-Saënsand Bruch i el Lalo Symphonie Espagnole amb diverses orquestres, recollits en un conjunt de CD de Doremi.

Actua freqüentment a Amèrica del Sud i del Nord, Japó, Orient Mitjà i tota Europa. Marcovici ha estat productiu en música de cambra. Apareix sovint en recitals amb pianistes famosos i recentment també amb el seu fill Aimo Pagin, ell mateix pianista.

Viu a Estrasburg (França) i Graz (Àustria) on és professora a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz.

L’any 2001 a Barcelona, amb l’OBC i sota la direcció del mestre Eliahu Inbal, va interpretar la Simfonia Espanyola del compositor francès Eduard Lalo (1823-1892).

Read Full Post »

CD BELLATERRA D’ALIA VOX 2003

ARIANNA SAVALL FIGUERES
Veu i Arpa

Arianna Savall “Com si la bellesa de la veu d’Arianna fos realment la veu d’una fada
(El 9 Nou, MMVV 2010, el Sr. Rius)

Nascuda a Basilea (Suïssa) el 1972 en el si d’una família de músics catalans, Arianna Savall Figueras inicia els seus estudis de piano amb Susanne Hockenios, i d’arpa clàssica amb Magdalena Barrera. El 1991 comença, paral·lelament, els seus estudis de cant amb Maria Dolors Aldea al conservatori de Terrassa, on finalitza els seus estudis de cant i arpa.

El 1992 inicia l’estudi d’interpretació històrica amb Rolf Lislevand al Conservatori de Toulouse (França) i assisteix a diversos cursos amb Andrew Lawrence-King, Hopkinson Smith i amb els seus pares Montserrat Figueras i Jordi Savall.

De 1996 a 2001 torna a Suïssa per fer un “Aufbaustudium” de cant amb Kurt Widmer a la Schola Cantorum Basiliensis i al mateix temps s’especialitza en arpes històriques amb Heidrun Rosenzweig. El 2000 canta per primer cop l’òpera barroca “Opera Seria” (Viena 1769) de Florian Leopold al Theater Basel Gassman sota la direcció de Carles Harmuch.

Arianna SavallEn el 2002 debuta al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Orfeo de Claudio Monteverdi en el paper d’Eurídice sota la direcció del seu pare, Jordi Savall. Aquesta òpera es grava en DVD per a la BBC i opus art, i la crítica lloa l’espectacle com una de les versions més belles i màgiques d’Orfeu. Amb aquesta òpera actua en els Festivals i Òperes més prestigiosos, com és el cas d’Edimburg, Bordeus, Bremen, Viena, Milà, Madrid i Brussel·les.

Interpreta el paper de Casilda en l’òpera “Arianna” 1 pasticio de Haendel, al Teatre Scala de Basilea, participa en l’espectacle “Somnis i Folías” com a cantant i arpista al Teatre Liceu de Salamanca, canta a “Gelosia encara del ayre maten “una òpera de Juan Hidalgo a l’Auditori de Barcelona i al Konzerthaus de Viena. També participa com a solista al The Fairy Queen de Henry Purcell amb la Main Barockorchester Frankfurt, i canta el paper de Clorinda a Il Combattimento di Tancredi i Clorinda de C. Monteverdi amb Le Concerts des Nations.

Arianna Savall de 1997-2008 col·labora en nombrosos concerts i enregistraments amb Hespèrion XXI i amb el segell Alia Vox, grava el seu primer disc “Tons Humans” de José Marin on acompanya la seva mare a l’arpa i que va obtenir el “Diapason d’Or”.

Entre les últimes gravacions en què ha participat, podem citar “Don Quixot” que rep el premi per unanimitat “Record of the year” (Midem Classical Awards 2006), “La Folia” i “Ninna Nanna”, “Diàspora Sefardí” ( nominat als Grammy Awards 2001) que reben nombrosos premis; el disc en família “Du temps et de l’instant” nominat finalista als premis de la música de la SGAE el 2005 i “Lux Feminae” última publicació de Montserrat Figueras.

Paral·lelament, col·labora i grava també amb altres grups com Mala Punica “Heu-Avril” (ERATO), Ricercar Consort “Sopra la Rosa” (miraré), amb Rolf Lislevand “Alfabet” (naive), amb Pedro Estevan “L’aroma del temps” (Glossa), Il Desiderio “jouissance vous donneray” i “Vergine Bella” (AELUS), i “Klang der Staufer” amb la Capella Antiqua Bambergensis (CAB Records, 2010). Canta com a solista en les Vespres de Monteverdi sota la direcció de Pascal Crittin, amb l’Ensemble Vocale de St. Maurici, i amb La Fenice, sota la direcció de Jean Tubéry, amb qui participa també al programa “Un Camí de Sant Jaume”. El 2004 canta amb la Capella Reial de Catalunya, en el concert dedicat a M.A. Fuster a Versalles, gravat per MEZZO, en “Membra Jesu Nostri” de Buxtehude a Graz (Àustria) ia La Missa en Si menor de J.S. Bach.

El Mariner, una cançó tradicional catalana, inclosa en el seu CD dedicat a Bellaterra|Alia Vox 2003

Arianna Savall Figueras ha actuat per Europa, Escandinàvia, Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Corea del Sud, Singapur, Turquia, Rússia, Canadà i Israel.

La seva passió per la música antiga i per la improvisació la porta a l’altre extrem, la música contemporània, on inicia una intensa col·laboració amb el compositor suís Conrad Steinmann sobre la música grega antiga reconstruïda i els poemes de Safo. Fruit d’aquest treball és un disc molt apreciat per la crítica “Melpomen” i “Sappho and her time” (HARMONIA MUNDI).

Un treball molt experimental és el disc de Rolf Lislevand “Nuove musiche” (ECM) on Arianna Savall Figueras participa com a cantant i arpista.
El juny del 2006 interpreta l’obra per a soprano i nou instruments moderns de la compositora estoniana Helena Tulve (1972) “Lijnen” a Tallin, posteriorment gravat per ECM amb el grup Nyyd Ensemble sota la direcció de Olari Elts, amb qui actua també en la òpera de Rennes, cantant Quatre Instants de K.Saariaho. Amb Helena Tulve inicia diversos projectes que s’estrenen a l’Òpera de Mònaco “Equinoxe de l’Ame” i “Arbres ploren per pluja” amb Vox clamantis, sota la direcció de Jaan-Eik Tulve. El 2008 participa en el Carmina Burana de C.Orff sota la direcció de Manel Valdivieso i canta L’abbé Agathon d’Arvo Pärt amb el conjunt Cello Octet Amsterdam. El 2010 actua en diferents Festivals dedicats a la Música d’Arvo Pärt, entre ells, el Nargen Festival (Estònia), que celebra els 75 anys del compositor estonià, iniciant un intens treball amb ell i la seva dona, Nora, i canta amb el conjunt Parco della Musica Contemporanea Ensemble, sota la direcció de Tonu Kaljuste.

Els seus camins com a cantant i arpista es fusionen en el seu primer disc en solitari “Bella Terra” (Alia Vox, 2003) on interpreta les seves composicions i actua en nombrosos Festivals amb el seu conjunt, entre els quals cal esmentar el Festival de Música Viva a Vic, una gira amb Joventuts Musicals de Catalunya, el Festival de World Music “Sfinks” (Bèlgica 2004) “Stimmenfestspiele” (Suïssa, 2005), i The international Brosella Folk & Jazz Festival.

Cantar acompanyant-de l’arpa és una tradició ancestral que Arianna Savall Figueras s’inicia amb un treball de recuperació a través de la música antiga i la nova creació musical, i sempre amb les arpes històriques. El videoclip “L’Amor” amb textos de Miquel Martí i Pol, rep el premi “Coup de Coeur” atorgat per MEZZO TV al 2004.

Durant el curs 2006-2007 realitza un postgrau a l’ESMUC (Conservatori Superior de Música de Barcelona) sobre l’arpa barroca espanyola amb Andrew Lawrence-King.
El 2009 crea, amb el seu company Petter Udland Johansen, el conjunt Hirundo Maris, especialitzat en la música antiga, del Medieval fins al Barroc i en la creació pròpia. El nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica, fruit de l’extens treball en conjunt, i com aquest ocell migratori, retroba camins de mar i música que han unit des de temps remots els països escandinaus amb la península ibèrica.

A finals del 2009 apareix el seu segon treball, de creació pròpia, “Peiwoh” (Alia Vox) un homenatge a les arpes a través de la llegenda oriental que porta aquest nom. Amb aquest últim projecte, s’inicia una intensa gira per Europa, sent convidada pel Festival de Música Viva a Vic, el Ribermúsica (Barcelona), el MDR Musiksommer, All’Improviso (Polònia), per Philippe Maillard Productions (París), i per espazos Sonors (Santiago de Compostel·la). La crítica l’anomena “La fada de l’arpa”.

És finalista del III Premi Miquel Martí i Pol, 2011 amb la cançó “Si tornes” de l’àlbum Peiwoh (Alia Vox). També rep la distinció de “World Music de Catalunya 2011” de la Generalitat de Catalunya.

Podeu comprar els seus CD al poble de Bellaterra👇

Amb Hirundo Maris actuen en nombrosos Festivals d’arpa, entre ells el Festival de Dinan (Bretanya), Seduced by HARPS (Bèlgica), El Festival de Ostrava Ada Balová (República Txeca) inaugurant alguns d’ells com el Festival Internacional d’arpa a Sentmenat ( Catalunya) on se’ls convida regularment, i Arp Sanati Dergi a Istanbul (Turquia).

Col·labora amb diferents arpistes entre ells, Myrdhin i Zil (Bretanya), Robin Huw Bowen (Gal·les) i Sirin Pancaroglu (Turquia).

Imparteix nombrosos cursos, assistint regularment a Àustria (Handenberg) i a França, i ensenya a l’Escola de Música de Bellaterra (El Musical)

Read Full Post »

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

La universal pianista Alicia de Larrocha y su hija Alicia Torra de Larrocha|ANTONI BERNAD

Por ALICIA TORRA DE LARROCHA

*Lo que a mí me parecia normal, resulta que era una excepción

*Me di cuenta que mi família era diferente a la mayoria…..

Crecí en una familia en la que tanto mi padre como mi madre se dedicaban a lo mismo, pero él consideró que ella era mucho mejor. Ante esta situación, mi padre no dudó en dar un paso al lado y hacer todo lo posible por apoyarle y facilitarle el camino para que ella pudiera ejercer su verdadera vocación, sin tener que preocuparse por otros temas de los que él ya se ocuparía.

Lo que a mí me parecía normal, resulta que era una excepción! Me di cuenta de que mi familia era diferente a la de la mayoría… Mi padre se instaló un despacho en casa para gestionar los asuntos de mi madre y estar junto a nosotros y, así, ella podía viajar. ¡Siempre lo hizo sola; fue una mujer muy independiente y no tuvo problemas en abrirse camino en un mundo dominado por los hombres!
¡Con el tiempo he comprendido la suerte que tuvo al tener un hombre así a su lado (que no detrás)!!!

Cuántos casos ha habido y hay (suerte que cada vez menos…) en que una mujer con talento, por el hecho de ser madre, ha tenido que renunciar a dedicarse a lo que realmente vale por no tener el apoyo de su cónyuge…

REFLEXIÓN:

El feminismo no es equivalente al machismo. De una manera muy resumida, el machismo, es la creencia de que el sexo femenino es inferior con todas las consecuencias que ello conlleva (pensar que no tiene capacidad para ejercer ciertos cargos; dominarle, incluso, en casos extremos, ejerciendo la violencia; menospreciar sus opiniones, ante un mismo trabajo, pagarle menos que a un hombre y un largo etc.)
En cambio, el feminismo, lo concibo como una reivindicación de derechos para las mujeres, sin que, por ello, se menosprecie al otro género. Una de las reivindicaciones que claman al cielo es que, ante igualdad de currículum, de méritos y de conocimientos, debería haber igualdad de oportunidades y, sobre todo, de salarios. Otra, sería que, el cuidado de la casa y los hijos (si los hubiera) no son tareas exclusivas de la mujer. Ambos sexos están capacitados para ejercerlas.
Dicho esto, confieso que no estoy de acuerdo con la paridad. Considero que la selección de cargos debería basarse en escoger a los mejores, independientemente de si son hombres o mujeres. El quid de la cuestión es el haber podido tener las mismas oportunidades para estudiar, trabajar y así formarse un currículum.

Llamadme antigua, pero tampoco concibo la “galantería” (halagos respetuosos) como un signo de machismo, ni nunca me ha molestado, ni me he sentido discriminada cuando se usa el género masculino como genérico.

Por hoy, no reflexiono más…

Read Full Post »