Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra música’

“Tot un plaer de compartir amb el veïnat de Bellaterra aquest excepcional “Le Concert de Paris| 14 juillet 2019″ celebrat als Camps Elisis, amb la Tour d’Eifel de testimoni històric”

Read Full Post »

Amy Jade Winehouse (Londres 14 de setembre de 1983-Ib. 23 de juliol de 2011) va ser una cantant i compositora jueva britànica famosa, entre altres coses, per les seves barreges de diversos gèneres musicals, entre els quals destaquen el jazz, R & B, soul i ska.

Amy se la coneix per ser contralt, registre vocal que va ser descrit com «acústicament poderós» i capaç d’expressar «les seves emocions profundament».

En 2003 va llançar el seu àlbum debut, Frank, que va obtenir crítiques positives i va ser un èxit comercialment al seu país natal, el Regne Unit, i va ser nominat als premis Mercury Prize. El seu segon àlbum d’estudi, Back to Black, va ser publicat el 2006. Per aquest disc la cantant va aconseguir sis nominacions als Premis Grammy, de les quals va guanyar cinc, entre elles: Cançó de l’any, Enregistrament de l’any i Millor artista nova.

Aquest fet la va conduir a igualar el rècord de guardons obtinguts en una nit per un artista -logrado abans per Lauryn Hill, Norah Jones, Alicia Keys i Beyoncé-, obtenint un total de cinc, a més de ser la primera artista britànica guanyadora de cinc Grammys en una nit. Al seu torn això va provocar que estigués sota la mirada dels mitjans, ficant-se a la seva agitada vida personal.

Al febrer de 2007, va guanyar el BRIT Award a Millor Artista Britànica. També va guanyar un World Music Award i tres Premis Ivor Novello, entre d’altres prestigiosos reconeixements. Winehouse va ser acreditada com una influència detonant per a l’ascens de la popularitat de dones dedicades a la música i en particular de la música soul, i per enfortir la música britànica, sent una de les poques cantants de soul actuals que han influït fortament en la indústria musical.

També va rebre atenció dels mitjans per causes alienes a la seva veu. El seu estil distintiu, els seus tatuatges i el seu pentinat Beehive la van convertir en motiu d’inspiració per a alguns dissenyadors de moda, com Karl Lagerfeld. Els seus constants problemes legals, la seva addicció a les drogues i a l’alcohol, i les seves complicacions mèdiques derivades del seu comportament autodestructiu van ser font de titulars des de l’any 2007.

Va ser trobada morta al seu apartament el 23 de juliol de 2011, als 27 anys d’edat, després de patir una intoxicació etílica. Això es va revelar temps després de la seva mort, que al principi va ser associada a les seves múltiples addiccions. El seu àlbum Back to Black posteriorment es va convertir en l’àlbum més venut de segle XXI al Regne Unit. El 2012, Winehouse va ser inclosa en el nombre 26 en la llista de les «100 millors dones en la música» de la cadena VH1.

A partir de la tardor de 2019, un holograma de Winehouse farà una gira mundial que s’estendrà durant tres anys.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (contrabaix i baix elèctric).Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Lletra Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat
que des d’aquí es pot veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.

Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres Déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.

Esperarem que baixi el sol
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Read Full Post »

Recordeu la el seu espectacular Adagio d’Espartaco?

Aram Khachaturian era fill d’un treballador armeni, i el més petit de cinc germans, va néixer el 6 de juny de 1903 a Kodjori, prop de Tbilisi (Geòrgia) i va morir a Moscou l’1 de maig de 1978)

Aram Khachaturian (1903-1978)

Va a Moscou i, malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i piano, entra a escola de Música Gnessine per estudiar el violoncel (1922-1925). El 1929 entra al Conservatori de Moscou, sota la tutela de Nikolai Miaskovski. Aram Khatxaturian acaba la seva carrera al Conservatori de Moscou en 1934, any en què també li concedirà el diploma de composició de l’Conservatori gràcies a la seva primera simfonia, dedicada a l’quinze aniversari de la fundació de la República Armènia.

D’aquest temps daten Toccata (1932), el Trio per a piano, violí i clarinet (1932), en el qual ja es reflectia la influència de Prokofiev i unaSuite de danses (1933) inspirada en tot tipus de balls; armenis, azerbaidjanesos, georgians, etc. Toca una música estrictament tonal, molt amarat de el folklore i els ritmes heroics d’Armènia. La barreja de sentimentalisme, l’èxtasi de l’emoció i el regionalisme musical, és perfectament convenient per a l’estètica oficial de la Rússia Soviètica

Durant els anys de la guerra, Aram Khatxaturian publicaria, entre altres coses, el seu famós ballet Gayaneh (1942), obra que va donar lloc a tres suites per a orquestra, de les quals forma part la seva celebèrrima Dansa de l’sabre. Khatxaturian era ja en aquests anys un dels compositors soviètics més coneguts, al costat de Shostakovicj i Prokofiev, i el principal representant de la música a Armènia, el folklore està sempre present en les seves obres.

Però en 1948, Khatxaturian és criticat amb severitat i acusat, juntament amb Prokofiev, Shostakovich i altres compositors, pel Comitè central de el partit comunista de tendències modernistes, burgeses i antirrevolucionarias en les seves composicions, acusacions de què Aram Khatxaturian es declararia culpable per així recuperar la seva notorietat.

En conseqüència d’aquests esdeveniments, es consagra a la composició de música de pel·lícules (Vladimir Ilitch Lenin, 1948, la Batalla de Stalingrad, 1949).

Després de la mort de Stalin, Aram Khatxaturian és un dels músics eminents que reclamen públicament una llibertat creativa més gran, però havia de però condemnar més tard totes les tendències amb destinació a l’dodecaphonisme o amb destinació a molt diferent avantguarda occidental. El 1954 és nomenat «Artista de la vila de la Unió Soviètica» i en 1959 va ser guardonat amb el «Premi Lenin».

A partir de 1950 estén les seves activitats a l’ensenyament ia la direcció d’orquestra. Dirigeix les seves pròpies obres al món sencer i rep una acollida triomfal a Nova York el 1968.

Malgrat que va abordar més o menys tots els gèneres, Aram Khatxaturian estava realment a gust quan escrivia música instrumental, on els seus dons de colorista, el seu sentit de l’ritme i la seva dansa troben el camp d’acció apropiat. Malgrat que el seu llenguatge és bastant tradicional, ens conquesta gràcies al seu dinamisme, el seu sentit de la festa musical i el virtuosisme de la seva orquestració.

Aram Khatxaturian va escriure també el que seria l’himne de la República Socialista Soviètica d’Armènia fins a 1991. Allí està considerat com un heroi nacional.

Read Full Post »

Davant la incertesa generada per la pandèmia de l’covid-19, els BBC Proms no podran tenir aquest any el seu format habitual.

L’emblemàtica cita, una de les més estimades pel públic britànic, es reinventa aquest any sota la fórmula d’un festival en format digital. Des del 17 de juliol i fins al 12 de setembre, els BBC Proms oferiran una amplíssima programació amb continguts dels seus arxius, a través de ràdio, televisió i internet.

Durant les dues últimes setmanes de festival, però, la intenció és oferir concerts en viu des del Royal Albert Hall, amb diverses formacions musicals, des de recitals en solitari fins a música simfònica, amb intèrprets de rellevància internacional. La programació definitiva es farà pública en les properes setmanes, un cop aclarides les indicacions sanitàries per part de l’executiu britànic.

Per obrir el festival, la mítica First Night of the Proms comptarà amb l’actuació conjunta de tots els instrumentistes i cantants de la BBC, uns 350 músics que actuaran conformant una gran orquestra virtual, per interpretar un encàrrec especial, comissionat a Iain Farrington, qui ha combinat les nou simfonies de Beethoven en una partitura única, per retre homenatge a el geni de Bonn en el seu 250 aniversari.

En declaracions de David Pickard, director de BBC Proms: “Aquests són temps extraordinaris per a la nostra nació i la resta de món, però demostren que necessitem més que mai la música i les indústries creatives. Aquest any els Proms no tindran lloc tal com els coneixíem, sinó els Proms tal com els necessitem. Proporcionarem un estiu musical estimulant i enriquidor tant per al públic fidel dels Proms com per a aquelles persones que descobreixin per primera vegada les riqueses que tenim per oferir “.

Read Full Post »

BIOGRAFIA GRUP ELS PETS

Del 1985 al 1990

Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès on Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix, es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós que gaudeix amb la frescor i l’humor del grup.

Amb aquesta formació s’autofinancien el seu primer disc ‘Els Pets’ (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d’un gran eclecticisme, i les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.

Del 1991 al 1995

L’èxit del primer disc es multiplica amb ‘Calla i Balla’ (Discmedi 1991), l’esperat segon disc del grup, i inici de la seva col•laboració amb el guitarrista i productor Marc Grau. Aquest disc, amb les seves 45.000 còpies venudes, no només dobla les vendes del primer, sinó que es situa entre els cinc discs més venuts del rock en català. A finals d’any editen una tirada limitada de tots els seus singles amb portades originals, ‘Els Singles’ (Discmedi 1991) que s’exahureix en una setmana.

L’any 1992 consoliden el seu èxit amb l’àlbum ‘Fruits Sex’ (Discmedi 1992) i apleguen més de 150.000 persones arreu del Països Catalans. A finals d’any assoleixen el seu segon “Èxit d’Or” i reben el guardó de grup més popular de l’any a Ràdio 4.

L’any 1993 componen la sintonia de la campanya d’estiu de TV3 ‘Munta-t’ho bé’, i ho aprofiten per a enregistrar-la en un mini ‘CD Cap de Setmana’ (Discmedi 1993) amb noves versions de temes antics.

L’any 1994 veu l’aparició el seu quart àlbum ‘Brut Natural’ (Discmedi 1994) que esdevé el disc català més venut de l’any.

L’any 1995 i coincidint amb el desè aniversari del grup, Els Pets decideixen enregistrar 18 concerts de la gira “Gira Cua 95” de cara a treure el seu primer disc en directe. El resultat és ‘Vine a la festa’ (Discmedi 1995), un recull de les cançons més representatives del grup a més de quatre peces inèdites. A finals d’any resulten el millor grup en directe de l’any per la revista Enderrock, i queden primers en la deliberació dels premis “Èxits d’Or 95”.

Del 1996 al 2000

El 1997 Els Pets enregistren i publiquen el seu setè treball ‘Bondia’ que bat tots els rècords de la carrera discogràfica del grup: es vénen més de 100.000 còpies, s’assolieix el Disc d’Or i es converteixen en l’àlbum no recopilatori més venut del rock en català. Com a conseqüència de tot això Els Pets esdevé el primer grup que reuneix en un mateix any els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor Cançó (Bon dia) i Millor Concert (Vic) de la revista Enderrock.

El 1999 apareix ‘Sol’, que, seguint l’exitosa trajectòria del seu anterior treball, supera les 60.000 unitats venudes i proporciona a Els Pets el seu segon disc d’or consecutiu. A finals d’any reben un cop més els premis a millor grup, directe, disc i single per la revista Enderrock, i l’any següent, tot cel•lebrant els 15 anys de carrera reben el prestigiós premi Puigporret, atorgat per votació entre tots els crítics musicals del país.

Del 2001 al 2005

El 2001 editen Respira, i donen un nou pas endavant en el procés de maduració que els ha col•locat al capdamunt de l’escena musical catalana. Seguint el fil de ‘Bondia’ i ‘Sol’, el grup de Constantí torna a apostar per un estil ja propi i consolidat que, utilitzant una aparent senzillesa compositiva, aconsegueix un cop més destil•lar cançons amb majúscules, de bon envellir, cançons amb pòsit, de les que es mantenen vives al marge de modes i estils. Amb ‘Respira’ retrobem un grup en ple procés de renovació, sota la direcció musical del prestigiós productor americà Brad Jones -substitut del irreemplaçable Marc Grau-.

El 2002 – 2003 Els Pets tornen a fer una gira pel Principat després de l’any sabàtic autoimposat aquest estiu, una pausa on s’han dedicat a tombar el Païs Valencià i les Illes Balears amb un èxit indiscutible. Aquesta esperadíssima gira comença el 17 de setembre a Tarragona i coincidirà amb la sortida del seu primer disc i DVD recopilatori, resum de 18 anys de carrera, en el qual hi haurà tots els seus èxits amb algunes remescles, remasteritzacions i elements inèdits.

L’any 2004 surt Agost al mercat, un disc amb el qual assoleixen el que semblava impossible: que la premsa especialitzada a nivell de l’estat espanyol reconegui el grup de Constantí com un referent del pop d’autor. Amb aquest nou treball Els Pets aconsegueixen definitivament el respecte de la crítica sense perdre l’acceptació popular que els manté com a grup de capcelera de la música pop en català. La cançó Agost és escollida entre les 25 millors cançons espanyoles de l’any per la revista “Rock de Lux” i tres premis més per la revista Enderrock l’any 2005: Millor disc de pop-rock pel treball ‘Agost’, Millor videoclip musical per ‘Agost’ i també el premi a la Millor lletra per aquesta cançó.

Aquest premis avalen una evidència: Els Pets son el grup de referència a Catalunya i el seu nou disc els col·loca una vegada més un graó per sobre de la resta del panorama musical català. Acompanyats de nou pel productor americà Brad Jones i amb l’ajut de la seva banda habitual (Jordi Picazos, Marc Grasas i Joan Pau Chaves).

Del 2006 al 2009

El 2006 comença amb la sortida al carrer a la primavera, del nou documental d’Els Pets: “Això és espectacle”. En aquest documental es pot gaudir d’un repàs exhaustiu de la Giravint amb actuacions de directe, imatges de backstage, resportatges de prêt à porter i alguna sorpresa. A la tardor arriba una de les gires més recordades de la història del grup: Els Pets fan teatre, una gira que col.loca el cartell d’entrades exhaurides en les 30 actuacions que mostren la maduresa del grup, capaç de defensar en format íntim i sense intermediaris lúdics un repertori farcit de cançons que deixen pòsit, Cal esmentar la acurada escenografia de Alvaro Sanz i la incorporació de Juantxe Aguiar al violí percussions i cordes varies. L’èxit rotund de la primera gira de teatres del grup els fa prometre una segona part en un futur immediat.

El 2007, tres anys mes tard d’Agost i amb el gust càlid de les coses fetes sense presses arriba el disc més ambiciós del grup:’Com anar al Cel i Tornar’. Una obra serena, plena d’energia però també de pausa que els torna a situar com a grup de referència en l’univers musical català. El seu pop d’autor torna a aconseguir el miracle de fer música accessible i de qualitat, arribant a diferents generacions sense trair aquesta manera tan seva d’explicar les coses. ‘Com anar al cel i tornar’ és un disc sorprenent i ambiciós, on es barregen timbres i colors mediterranis amb orquestracions de pel•lícula i on, malgrat les ganes d’experimentar i de sorprendre l’oïent, les tornades de cada cançó s’enganxen com les lleganyes del matí.

Gira 2008. Els Pets tornen a la carretera el 2008 amb una proposta atrevida i innovadora que barreja nostàlgia i voluntat de futur. Per una banda, els de Constantí volen continuar ensenyant les cançons de l’últim disc amb la il•lusió que comporta la rebuda apoteòsica que ha tingut per part de públic i crítica. Per altra banda, volen celebrar el desè aniversari del seu disc més popular: “Bon Dia”, el qual es reeditat amb bonus tracks per la ocasió.
2010
Al 2010 arriba el disc més esperat de l’escena musical del nostre país. El 10 d’abril surt al carrer el nou disc d’Els Pets: ‘Fràgil’. El desè treball dels de Constantí ha estat produït un cop més pel prestigiós productor americà Brad Jones (Josh Rouse, The Shazam, Quique Gonzalez, etc..) i té vocació de disc clàssic i atemporal. Aquest cop el grup ha apostat per la senzillesa , per les instrumentacions poc carregades, per desvestir la cançó fins a despullar-la d’artificis. Són dotze cançons amarades en el pop energètic de la new wave, guitarres esmolades que embolcallen tornades enganxoses i memorables, i aquesta vegada, sorprenentment, amb pinzellades de la millor música negra dels 60 i 70s , aclucades d’ull al so Memphis, i fins i tot a la època gloriosa de la Tamla Motown.

El disc ha estat enregistrat a Banyeres del Penedès a la Casa Murada sota la producció de Brad Jones i mesclat als seus estudis ‘Alex the Great de Nashville’, Tenessee. Cal esmentar la col·laboració imprescindible en aquest nou disc dels músics habituals que acompanyen Els Pets els últims anys: Joan-Pau Chaves i David Muñoz “Gnaposs”, amb els quals el 23 d’abril iniciaran a Castelló d’Empúries una nova gira que passejarà el flamant nou disc arreu dels Països Catalans.

Han hagut de passar tres anys, però ja el tenim aquí. Es diu ‘Fràgil’ i com de costum, és un disc per quedar-se amb nosaltres per sempre. Tracta’l amb cura que et recompensarà.

Read Full Post »

Dàmaris Gelabert es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en l’àrea de musicoteràpia.

Posteriorment va enriquir els seus estudis i es va graduar amb honors al Berklee College of Music de Boston. És educadora de massatge infantil i creadora de l’mètode Totsona d’estimulació musical entre els 0 i els 6 anys, sent una de les pioneres a Espanya de les cançons personalitzades.

Al costat de el músic Àlex Martínez va crear el segell discogràfic Totsona Records per poder treure a mercat el seu pròpies cançons. Dins d’aquest ha publicat més de 10 discos, amb gairebé 200 cançons.

Actualment és professora al Màster de Musicoteràpia de l’ESMUC i de l’Escola Universitària Gimbernat. Al costat d’això, desenvolupa una rica activitat pedagògica addicional diferents cursos, seminaris …

D’altra banda Dàmaris combina la docència amb concerts i diferents espectacles per a nens i famílies.

L’any 2012 va inaugurar L’Espai Totsona (l’Espai Totsona) a la localitat de Cardedeu, on centralitza la tasca de la seva editorial i els seus treballs d’investigació i ensenyament. És germana de l’també cantant, membre de el grup GG, Gerson Gelabert

Read Full Post »

John Williams dirigeix Star Wars amb la Filharmònica de Viena

Cada 4 de maig els seguidors de la saga galàctica més famosa de tots els temps es reuneixen per celebrar el Dia de Star Wars amb festivals, maratons de pel·lícules i trobades amb seguidors disfressats de jedis, soldats imperials o altres personatges.

Però, ¿per què s’ha triat aquesta data i no una altra per a tal commemoració?

Els orígens de la popular efemèride res tenen a veure amb qüestions galàctiques, i poden sorprendre a més d’un fan.

El Star Wars Day va néixer arran d’una publicació al diari britànic London Evening News de el 4 de maig de de 1979.

Dissabte 18 i Diumenge 19 de gener de 2020, es van celebrar dos concerts molt especials al Musikverein de Viena (Àustria), titulats ‘A tribute to John Williams’, on John Williams va dirigir a la Wiener Philharmoniker / Filharmònica de Viena, comptant amb la participació d’Anne-Sophie Mutter, per interpretar un programa dedicat completament a l’obra de Williams, amb especial enfocament a les peces incloses en l’àlbum de col·laboració entre Williams i Muttereditado el 2019, ‘Across the Stars’.

Eren dos concerts altament esperats, ja que inicialment s’havien programat per a octubre de 2018, i que a causa malaltia de l’compositor / director, van haver de ser cancel·lats.

Està clar que la Filharmònica de Viena no volia fer el seu debut en el món de la música de cinema amb qualsevol altre director al front de l’orquestra, d’aquí que al no estar Williams disponible, decidís cancel·lar els concerts (però al Royal Albert Hall , que tenia en 2018 un altre concert programat pocs dies abans amb Williams, va seguir endavant posant a Dirk Brossé a el front de la LSO.

Tots dos concerts es celebraven a hores bastant primerenques, tenint en compte el que habitualment estem acostumats amb altres concerts de música de cinema: a les 15: 30h el dissabte 18 ia les 11: 00h el diumenge 19. El lloc triat era la Sala Daurada – Großer Saal de l’senyorial Musikverein, lloc que tan bé coneixem d’haver vist en multitud d’ocasions a la televisió amb el Concert de Cap d’Any que es retransmet el dia 1 des de Viena.

Jhon Williams i Anne-Sophie Mutter

Curiosament, el majestuós recinte es feia de dia cobert de neu el dissabte 18, generant un ambient una mica màgic, que sumava a l’expectació per l’esdeveniment. Només arribar a el lloc, cridava l’atenció veure a la porta a diverses persones elegantment vestides amb un cartell de “Va buscar entrada”, disposades a aprofitar l’última oportunitat per acudir a el concert. I és que les entrades, que van sortir a la venda mesos abans, s’havien esgotat gairebé a al moment.

Amb uns preus entre els 8 € per les entrades de peu (a el fons de la galeria) i 240 € per a les entrades de pati de butaques (veure notícia), la venda va arrencar el 22 d’octubre de 2019 de forma preferent per a socis, a més de per a aquelles persones que havien comprat una entrada per al concert cancel·lat en 2018. Una deferència molt d’agrair per part de l’Musikverein, ja que la subscripció de soci que molta gent va adquirir només per aquests concerts, ja havia caducat en aquests moments. Pocs dies després, el 24 d’octubre, es van posar a la venda les entrades restants per al públic en general, esgotant-se totes elles en poques hores.

Read Full Post »

Us imagineu un Csárdás interpretat amb l’acústica del Parc de la Bonaigua de Bellaterra?

Csárdás per a violí (o mandolina) i piano és una composició de l’compositor italià Vittorio Monti (1868-1922) escrita en 1904.

Es basa en una Csárdás folklòrica hongaresa

Originalment va ser composta per a violí o mandolina i piano. Posteriorment s’han fet múltiples arranjaments per a orquestra i un gran nombre d’instruments solistes. La durada de la peça és d’aproximadament quatre minuts i mig.

Read Full Post »

Nessun dorma és una ària del darrer acte de Turandot, una òpera de Giacomo Puccini (1858-1924)

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

El títol d’aquesta ària significa Que ningú no dormi i fa referència a la proclamació que la princesa Turandot fa per prohibir que ningú a Pequín dormi fins que no es trobi el nom del misteriós príncep Calaf. El príncep, que ha llançat el desafiament, canta fent avinent la seva convicció que el nom no serà descobert.

L’ària es popularitzà massivament quan una interpretació de Luciano Pavarotti va ser emprada per la BBC anglesa com a tema de la copa del món de futbol celebrada a Itàlia l’any 1990.

Read Full Post »

Older Posts »