Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra música’

Recordeu la el seu espectacular Adagio d’Espartaco?

Aram Khachaturian era fill d’un treballador armeni, i el més petit de cinc germans, va néixer el 6 de juny de 1903 a Kodjori, prop de Tbilisi (Geòrgia) i va morir a Moscou l’1 de maig de 1978)

Aram Khachaturian (1903-1978)

Va a Moscou i, malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i piano, entra a escola de Música Gnessine per estudiar el violoncel (1922-1925). El 1929 entra al Conservatori de Moscou, sota la tutela de Nikolai Miaskovski. Aram Khatxaturian acaba la seva carrera al Conservatori de Moscou en 1934, any en què també li concedirà el diploma de composició de l’Conservatori gràcies a la seva primera simfonia, dedicada a l’quinze aniversari de la fundació de la República Armènia.

D’aquest temps daten Toccata (1932), el Trio per a piano, violí i clarinet (1932), en el qual ja es reflectia la influència de Prokofiev i unaSuite de danses (1933) inspirada en tot tipus de balls; armenis, azerbaidjanesos, georgians, etc. Toca una música estrictament tonal, molt amarat de el folklore i els ritmes heroics d’Armènia. La barreja de sentimentalisme, l’èxtasi de l’emoció i el regionalisme musical, és perfectament convenient per a l’estètica oficial de la Rússia Soviètica

Durant els anys de la guerra, Aram Khatxaturian publicaria, entre altres coses, el seu famós ballet Gayaneh (1942), obra que va donar lloc a tres suites per a orquestra, de les quals forma part la seva celebèrrima Dansa de l’sabre. Khatxaturian era ja en aquests anys un dels compositors soviètics més coneguts, al costat de Shostakovicj i Prokofiev, i el principal representant de la música a Armènia, el folklore està sempre present en les seves obres.

Però en 1948, Khatxaturian és criticat amb severitat i acusat, juntament amb Prokofiev, Shostakovich i altres compositors, pel Comitè central de el partit comunista de tendències modernistes, burgeses i antirrevolucionarias en les seves composicions, acusacions de què Aram Khatxaturian es declararia culpable per així recuperar la seva notorietat.

En conseqüència d’aquests esdeveniments, es consagra a la composició de música de pel·lícules (Vladimir Ilitch Lenin, 1948, la Batalla de Stalingrad, 1949).

Després de la mort de Stalin, Aram Khatxaturian és un dels músics eminents que reclamen públicament una llibertat creativa més gran, però havia de però condemnar més tard totes les tendències amb destinació a l’dodecaphonisme o amb destinació a molt diferent avantguarda occidental. El 1954 és nomenat «Artista de la vila de la Unió Soviètica» i en 1959 va ser guardonat amb el «Premi Lenin».

A partir de 1950 estén les seves activitats a l’ensenyament ia la direcció d’orquestra. Dirigeix les seves pròpies obres al món sencer i rep una acollida triomfal a Nova York el 1968.

Malgrat que va abordar més o menys tots els gèneres, Aram Khatxaturian estava realment a gust quan escrivia música instrumental, on els seus dons de colorista, el seu sentit de l’ritme i la seva dansa troben el camp d’acció apropiat. Malgrat que el seu llenguatge és bastant tradicional, ens conquesta gràcies al seu dinamisme, el seu sentit de la festa musical i el virtuosisme de la seva orquestració.

Aram Khatxaturian va escriure també el que seria l’himne de la República Socialista Soviètica d’Armènia fins a 1991. Allí està considerat com un heroi nacional.

Read Full Post »

Davant la incertesa generada per la pandèmia de l’covid-19, els BBC Proms no podran tenir aquest any el seu format habitual.

L’emblemàtica cita, una de les més estimades pel públic britànic, es reinventa aquest any sota la fórmula d’un festival en format digital. Des del 17 de juliol i fins al 12 de setembre, els BBC Proms oferiran una amplíssima programació amb continguts dels seus arxius, a través de ràdio, televisió i internet.

Durant les dues últimes setmanes de festival, però, la intenció és oferir concerts en viu des del Royal Albert Hall, amb diverses formacions musicals, des de recitals en solitari fins a música simfònica, amb intèrprets de rellevància internacional. La programació definitiva es farà pública en les properes setmanes, un cop aclarides les indicacions sanitàries per part de l’executiu britànic.

Per obrir el festival, la mítica First Night of the Proms comptarà amb l’actuació conjunta de tots els instrumentistes i cantants de la BBC, uns 350 músics que actuaran conformant una gran orquestra virtual, per interpretar un encàrrec especial, comissionat a Iain Farrington, qui ha combinat les nou simfonies de Beethoven en una partitura única, per retre homenatge a el geni de Bonn en el seu 250 aniversari.

En declaracions de David Pickard, director de BBC Proms: “Aquests són temps extraordinaris per a la nostra nació i la resta de món, però demostren que necessitem més que mai la música i les indústries creatives. Aquest any els Proms no tindran lloc tal com els coneixíem, sinó els Proms tal com els necessitem. Proporcionarem un estiu musical estimulant i enriquidor tant per al públic fidel dels Proms com per a aquelles persones que descobreixin per primera vegada les riqueses que tenim per oferir “.

Read Full Post »

BIOGRAFIA GRUP ELS PETS

Del 1985 al 1990

Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès on Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix, es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós que gaudeix amb la frescor i l’humor del grup.

Amb aquesta formació s’autofinancien el seu primer disc ‘Els Pets’ (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d’un gran eclecticisme, i les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.

Del 1991 al 1995

L’èxit del primer disc es multiplica amb ‘Calla i Balla’ (Discmedi 1991), l’esperat segon disc del grup, i inici de la seva col•laboració amb el guitarrista i productor Marc Grau. Aquest disc, amb les seves 45.000 còpies venudes, no només dobla les vendes del primer, sinó que es situa entre els cinc discs més venuts del rock en català. A finals d’any editen una tirada limitada de tots els seus singles amb portades originals, ‘Els Singles’ (Discmedi 1991) que s’exahureix en una setmana.

L’any 1992 consoliden el seu èxit amb l’àlbum ‘Fruits Sex’ (Discmedi 1992) i apleguen més de 150.000 persones arreu del Països Catalans. A finals d’any assoleixen el seu segon “Èxit d’Or” i reben el guardó de grup més popular de l’any a Ràdio 4.

L’any 1993 componen la sintonia de la campanya d’estiu de TV3 ‘Munta-t’ho bé’, i ho aprofiten per a enregistrar-la en un mini ‘CD Cap de Setmana’ (Discmedi 1993) amb noves versions de temes antics.

L’any 1994 veu l’aparició el seu quart àlbum ‘Brut Natural’ (Discmedi 1994) que esdevé el disc català més venut de l’any.

L’any 1995 i coincidint amb el desè aniversari del grup, Els Pets decideixen enregistrar 18 concerts de la gira “Gira Cua 95” de cara a treure el seu primer disc en directe. El resultat és ‘Vine a la festa’ (Discmedi 1995), un recull de les cançons més representatives del grup a més de quatre peces inèdites. A finals d’any resulten el millor grup en directe de l’any per la revista Enderrock, i queden primers en la deliberació dels premis “Èxits d’Or 95”.

Del 1996 al 2000

El 1997 Els Pets enregistren i publiquen el seu setè treball ‘Bondia’ que bat tots els rècords de la carrera discogràfica del grup: es vénen més de 100.000 còpies, s’assolieix el Disc d’Or i es converteixen en l’àlbum no recopilatori més venut del rock en català. Com a conseqüència de tot això Els Pets esdevé el primer grup que reuneix en un mateix any els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor Cançó (Bon dia) i Millor Concert (Vic) de la revista Enderrock.

El 1999 apareix ‘Sol’, que, seguint l’exitosa trajectòria del seu anterior treball, supera les 60.000 unitats venudes i proporciona a Els Pets el seu segon disc d’or consecutiu. A finals d’any reben un cop més els premis a millor grup, directe, disc i single per la revista Enderrock, i l’any següent, tot cel•lebrant els 15 anys de carrera reben el prestigiós premi Puigporret, atorgat per votació entre tots els crítics musicals del país.

Del 2001 al 2005

El 2001 editen Respira, i donen un nou pas endavant en el procés de maduració que els ha col•locat al capdamunt de l’escena musical catalana. Seguint el fil de ‘Bondia’ i ‘Sol’, el grup de Constantí torna a apostar per un estil ja propi i consolidat que, utilitzant una aparent senzillesa compositiva, aconsegueix un cop més destil•lar cançons amb majúscules, de bon envellir, cançons amb pòsit, de les que es mantenen vives al marge de modes i estils. Amb ‘Respira’ retrobem un grup en ple procés de renovació, sota la direcció musical del prestigiós productor americà Brad Jones -substitut del irreemplaçable Marc Grau-.

El 2002 – 2003 Els Pets tornen a fer una gira pel Principat després de l’any sabàtic autoimposat aquest estiu, una pausa on s’han dedicat a tombar el Païs Valencià i les Illes Balears amb un èxit indiscutible. Aquesta esperadíssima gira comença el 17 de setembre a Tarragona i coincidirà amb la sortida del seu primer disc i DVD recopilatori, resum de 18 anys de carrera, en el qual hi haurà tots els seus èxits amb algunes remescles, remasteritzacions i elements inèdits.

L’any 2004 surt Agost al mercat, un disc amb el qual assoleixen el que semblava impossible: que la premsa especialitzada a nivell de l’estat espanyol reconegui el grup de Constantí com un referent del pop d’autor. Amb aquest nou treball Els Pets aconsegueixen definitivament el respecte de la crítica sense perdre l’acceptació popular que els manté com a grup de capcelera de la música pop en català. La cançó Agost és escollida entre les 25 millors cançons espanyoles de l’any per la revista “Rock de Lux” i tres premis més per la revista Enderrock l’any 2005: Millor disc de pop-rock pel treball ‘Agost’, Millor videoclip musical per ‘Agost’ i també el premi a la Millor lletra per aquesta cançó.

Aquest premis avalen una evidència: Els Pets son el grup de referència a Catalunya i el seu nou disc els col·loca una vegada més un graó per sobre de la resta del panorama musical català. Acompanyats de nou pel productor americà Brad Jones i amb l’ajut de la seva banda habitual (Jordi Picazos, Marc Grasas i Joan Pau Chaves).

Del 2006 al 2009

El 2006 comença amb la sortida al carrer a la primavera, del nou documental d’Els Pets: “Això és espectacle”. En aquest documental es pot gaudir d’un repàs exhaustiu de la Giravint amb actuacions de directe, imatges de backstage, resportatges de prêt à porter i alguna sorpresa. A la tardor arriba una de les gires més recordades de la història del grup: Els Pets fan teatre, una gira que col.loca el cartell d’entrades exhaurides en les 30 actuacions que mostren la maduresa del grup, capaç de defensar en format íntim i sense intermediaris lúdics un repertori farcit de cançons que deixen pòsit, Cal esmentar la acurada escenografia de Alvaro Sanz i la incorporació de Juantxe Aguiar al violí percussions i cordes varies. L’èxit rotund de la primera gira de teatres del grup els fa prometre una segona part en un futur immediat.

El 2007, tres anys mes tard d’Agost i amb el gust càlid de les coses fetes sense presses arriba el disc més ambiciós del grup:’Com anar al Cel i Tornar’. Una obra serena, plena d’energia però també de pausa que els torna a situar com a grup de referència en l’univers musical català. El seu pop d’autor torna a aconseguir el miracle de fer música accessible i de qualitat, arribant a diferents generacions sense trair aquesta manera tan seva d’explicar les coses. ‘Com anar al cel i tornar’ és un disc sorprenent i ambiciós, on es barregen timbres i colors mediterranis amb orquestracions de pel•lícula i on, malgrat les ganes d’experimentar i de sorprendre l’oïent, les tornades de cada cançó s’enganxen com les lleganyes del matí.

Gira 2008. Els Pets tornen a la carretera el 2008 amb una proposta atrevida i innovadora que barreja nostàlgia i voluntat de futur. Per una banda, els de Constantí volen continuar ensenyant les cançons de l’últim disc amb la il•lusió que comporta la rebuda apoteòsica que ha tingut per part de públic i crítica. Per altra banda, volen celebrar el desè aniversari del seu disc més popular: “Bon Dia”, el qual es reeditat amb bonus tracks per la ocasió.
2010
Al 2010 arriba el disc més esperat de l’escena musical del nostre país. El 10 d’abril surt al carrer el nou disc d’Els Pets: ‘Fràgil’. El desè treball dels de Constantí ha estat produït un cop més pel prestigiós productor americà Brad Jones (Josh Rouse, The Shazam, Quique Gonzalez, etc..) i té vocació de disc clàssic i atemporal. Aquest cop el grup ha apostat per la senzillesa , per les instrumentacions poc carregades, per desvestir la cançó fins a despullar-la d’artificis. Són dotze cançons amarades en el pop energètic de la new wave, guitarres esmolades que embolcallen tornades enganxoses i memorables, i aquesta vegada, sorprenentment, amb pinzellades de la millor música negra dels 60 i 70s , aclucades d’ull al so Memphis, i fins i tot a la època gloriosa de la Tamla Motown.

El disc ha estat enregistrat a Banyeres del Penedès a la Casa Murada sota la producció de Brad Jones i mesclat als seus estudis ‘Alex the Great de Nashville’, Tenessee. Cal esmentar la col·laboració imprescindible en aquest nou disc dels músics habituals que acompanyen Els Pets els últims anys: Joan-Pau Chaves i David Muñoz “Gnaposs”, amb els quals el 23 d’abril iniciaran a Castelló d’Empúries una nova gira que passejarà el flamant nou disc arreu dels Països Catalans.

Han hagut de passar tres anys, però ja el tenim aquí. Es diu ‘Fràgil’ i com de costum, és un disc per quedar-se amb nosaltres per sempre. Tracta’l amb cura que et recompensarà.

Read Full Post »

Dàmaris Gelabert es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en l’àrea de musicoteràpia.

Posteriorment va enriquir els seus estudis i es va graduar amb honors al Berklee College of Music de Boston. És educadora de massatge infantil i creadora de l’mètode Totsona d’estimulació musical entre els 0 i els 6 anys, sent una de les pioneres a Espanya de les cançons personalitzades.

Al costat de el músic Àlex Martínez va crear el segell discogràfic Totsona Records per poder treure a mercat el seu pròpies cançons. Dins d’aquest ha publicat més de 10 discos, amb gairebé 200 cançons.

Actualment és professora al Màster de Musicoteràpia de l’ESMUC i de l’Escola Universitària Gimbernat. Al costat d’això, desenvolupa una rica activitat pedagògica addicional diferents cursos, seminaris …

D’altra banda Dàmaris combina la docència amb concerts i diferents espectacles per a nens i famílies.

L’any 2012 va inaugurar L’Espai Totsona (l’Espai Totsona) a la localitat de Cardedeu, on centralitza la tasca de la seva editorial i els seus treballs d’investigació i ensenyament. És germana de l’també cantant, membre de el grup GG, Gerson Gelabert

Read Full Post »

John Williams dirigeix Star Wars amb la Filharmònica de Viena

Cada 4 de maig els seguidors de la saga galàctica més famosa de tots els temps es reuneixen per celebrar el Dia de Star Wars amb festivals, maratons de pel·lícules i trobades amb seguidors disfressats de jedis, soldats imperials o altres personatges.

Però, ¿per què s’ha triat aquesta data i no una altra per a tal commemoració?

Els orígens de la popular efemèride res tenen a veure amb qüestions galàctiques, i poden sorprendre a més d’un fan.

El Star Wars Day va néixer arran d’una publicació al diari britànic London Evening News de el 4 de maig de de 1979.

Dissabte 18 i Diumenge 19 de gener de 2020, es van celebrar dos concerts molt especials al Musikverein de Viena (Àustria), titulats ‘A tribute to John Williams’, on John Williams va dirigir a la Wiener Philharmoniker / Filharmònica de Viena, comptant amb la participació d’Anne-Sophie Mutter, per interpretar un programa dedicat completament a l’obra de Williams, amb especial enfocament a les peces incloses en l’àlbum de col·laboració entre Williams i Muttereditado el 2019, ‘Across the Stars’.

Eren dos concerts altament esperats, ja que inicialment s’havien programat per a octubre de 2018, i que a causa malaltia de l’compositor / director, van haver de ser cancel·lats.

Està clar que la Filharmònica de Viena no volia fer el seu debut en el món de la música de cinema amb qualsevol altre director al front de l’orquestra, d’aquí que al no estar Williams disponible, decidís cancel·lar els concerts (però al Royal Albert Hall , que tenia en 2018 un altre concert programat pocs dies abans amb Williams, va seguir endavant posant a Dirk Brossé a el front de la LSO.

Tots dos concerts es celebraven a hores bastant primerenques, tenint en compte el que habitualment estem acostumats amb altres concerts de música de cinema: a les 15: 30h el dissabte 18 ia les 11: 00h el diumenge 19. El lloc triat era la Sala Daurada – Großer Saal de l’senyorial Musikverein, lloc que tan bé coneixem d’haver vist en multitud d’ocasions a la televisió amb el Concert de Cap d’Any que es retransmet el dia 1 des de Viena.

Jhon Williams i Anne-Sophie Mutter

Curiosament, el majestuós recinte es feia de dia cobert de neu el dissabte 18, generant un ambient una mica màgic, que sumava a l’expectació per l’esdeveniment. Només arribar a el lloc, cridava l’atenció veure a la porta a diverses persones elegantment vestides amb un cartell de “Va buscar entrada”, disposades a aprofitar l’última oportunitat per acudir a el concert. I és que les entrades, que van sortir a la venda mesos abans, s’havien esgotat gairebé a al moment.

Amb uns preus entre els 8 € per les entrades de peu (a el fons de la galeria) i 240 € per a les entrades de pati de butaques (veure notícia), la venda va arrencar el 22 d’octubre de 2019 de forma preferent per a socis, a més de per a aquelles persones que havien comprat una entrada per al concert cancel·lat en 2018. Una deferència molt d’agrair per part de l’Musikverein, ja que la subscripció de soci que molta gent va adquirir només per aquests concerts, ja havia caducat en aquests moments. Pocs dies després, el 24 d’octubre, es van posar a la venda les entrades restants per al públic en general, esgotant-se totes elles en poques hores.

Read Full Post »

Us imagineu un Csárdás interpretat amb l’acústica del Parc de la Bonaigua de Bellaterra?

Csárdás per a violí (o mandolina) i piano és una composició de l’compositor italià Vittorio Monti (1868-1922) escrita en 1904.

Es basa en una Csárdás folklòrica hongaresa

Originalment va ser composta per a violí o mandolina i piano. Posteriorment s’han fet múltiples arranjaments per a orquestra i un gran nombre d’instruments solistes. La durada de la peça és d’aproximadament quatre minuts i mig.

Read Full Post »

Nessun dorma és una ària del darrer acte de Turandot, una òpera de Giacomo Puccini (1858-1924)

Gran Teatre del Liceu de Barcelona

El títol d’aquesta ària significa Que ningú no dormi i fa referència a la proclamació que la princesa Turandot fa per prohibir que ningú a Pequín dormi fins que no es trobi el nom del misteriós príncep Calaf. El príncep, que ha llançat el desafiament, canta fent avinent la seva convicció que el nom no serà descobert.

L’ària es popularitzà massivament quan una interpretació de Luciano Pavarotti va ser emprada per la BBC anglesa com a tema de la copa del món de futbol celebrada a Itàlia l’any 1990.

Read Full Post »

Eliahu Inbal i Silvia Marcovici amb l’Orquestra de la RAI interpreten la Simfonia Espanyola de Eduard Lalo (1823/1892) amb l’Orquestra de la RAI.

Eliahu Inbal, director d’Orquestra

Estudià al Conservatori de Jerusalem, en el de París amb Louis Fourestier i en l’Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache. El 1963 guanyà el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà.

Dos anys més tard, debutà amb l’orquestra d’aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona.

Eliahu Inbal amb la violonista Silvia Marcovici i filla, visiten La Taula de Barcelona|BELLATERRA.CAT

El 1974, fou nomenat director de l’orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.

Ha estrenat L’ensorrament de la casa Usher de Claude Debussy, i ha gravat obres de Txaikovski i altres autors amb l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo.

Silvia Marcovici, violonista

Nascuda a Bacău, Romania, amb una família jueva, va estudiar al Conservatori de Bucarest. El seu debut internacional va ser als setze anys quan va actuar a The Hagueunder Bruno Maderna. El 1969 va guanyar el segon gran premi al Concurs de Marguerite Long-Jacques Thibaud de París (ningú va guanyar el primer) i el premi especial de Rainier III, Príncep de Mònaco. El 1970 va ser la guanyadora del primer premi al Concurs George Enescu de Bucarest. El 1972, va ser convidada per Leopold Stokowski a interpretar el Concert per a violí de Glazunov amb l’Orquestra Simfònica de Londres al Royal Festival Hall, gravat per Decca.

Silvia Marcovici i filla amb Eliahu Inbal, l’any 2001 a La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc|BELLATERRA. CAT

La seva discografia inclou Debussy, Franck, Fauré sonates per a Aurophon-Classics, el Concert per a violí de Sibelius amb Neeme Järvi i la Simfonia de Goteborg per a BIS. També els concerts de violí de Tchaikovsky, Brahms, Beethoven, Saint-Saënsand Bruch i el Lalo Symphonie Espagnole amb diverses orquestres, recollits en un conjunt de CD de Doremi.

Actua freqüentment a Amèrica del Sud i del Nord, Japó, Orient Mitjà i tota Europa. Marcovici ha estat productiu en música de cambra. Apareix sovint en recitals amb pianistes famosos i recentment també amb el seu fill Aimo Pagin, ell mateix pianista.

Viu a Estrasburg (França) i Graz (Àustria) on és professora a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz.

L’any 2001 a Barcelona, amb l’OBC i sota la direcció del mestre Eliahu Inbal, va interpretar la Simfonia Espanyola del compositor francès Eduard Lalo (1823-1892).

Read Full Post »

CD BELLATERRA D’ALIA VOX 2003

ARIANNA SAVALL FIGUERES
Veu i Arpa

Arianna Savall “Com si la bellesa de la veu d’Arianna fos realment la veu d’una fada
(El 9 Nou, MMVV 2010, el Sr. Rius)

Nascuda a Basilea (Suïssa) el 1972 en el si d’una família de músics catalans, Arianna Savall Figueras inicia els seus estudis de piano amb Susanne Hockenios, i d’arpa clàssica amb Magdalena Barrera. El 1991 comença, paral·lelament, els seus estudis de cant amb Maria Dolors Aldea al conservatori de Terrassa, on finalitza els seus estudis de cant i arpa.

El 1992 inicia l’estudi d’interpretació històrica amb Rolf Lislevand al Conservatori de Toulouse (França) i assisteix a diversos cursos amb Andrew Lawrence-King, Hopkinson Smith i amb els seus pares Montserrat Figueras i Jordi Savall.

De 1996 a 2001 torna a Suïssa per fer un “Aufbaustudium” de cant amb Kurt Widmer a la Schola Cantorum Basiliensis i al mateix temps s’especialitza en arpes històriques amb Heidrun Rosenzweig. El 2000 canta per primer cop l’òpera barroca “Opera Seria” (Viena 1769) de Florian Leopold al Theater Basel Gassman sota la direcció de Carles Harmuch.

Arianna SavallEn el 2002 debuta al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Orfeo de Claudio Monteverdi en el paper d’Eurídice sota la direcció del seu pare, Jordi Savall. Aquesta òpera es grava en DVD per a la BBC i opus art, i la crítica lloa l’espectacle com una de les versions més belles i màgiques d’Orfeu. Amb aquesta òpera actua en els Festivals i Òperes més prestigiosos, com és el cas d’Edimburg, Bordeus, Bremen, Viena, Milà, Madrid i Brussel·les.

Interpreta el paper de Casilda en l’òpera “Arianna” 1 pasticio de Haendel, al Teatre Scala de Basilea, participa en l’espectacle “Somnis i Folías” com a cantant i arpista al Teatre Liceu de Salamanca, canta a “Gelosia encara del ayre maten “una òpera de Juan Hidalgo a l’Auditori de Barcelona i al Konzerthaus de Viena. També participa com a solista al The Fairy Queen de Henry Purcell amb la Main Barockorchester Frankfurt, i canta el paper de Clorinda a Il Combattimento di Tancredi i Clorinda de C. Monteverdi amb Le Concerts des Nations.

Arianna Savall de 1997-2008 col·labora en nombrosos concerts i enregistraments amb Hespèrion XXI i amb el segell Alia Vox, grava el seu primer disc “Tons Humans” de José Marin on acompanya la seva mare a l’arpa i que va obtenir el “Diapason d’Or”.

Entre les últimes gravacions en què ha participat, podem citar “Don Quixot” que rep el premi per unanimitat “Record of the year” (Midem Classical Awards 2006), “La Folia” i “Ninna Nanna”, “Diàspora Sefardí” ( nominat als Grammy Awards 2001) que reben nombrosos premis; el disc en família “Du temps et de l’instant” nominat finalista als premis de la música de la SGAE el 2005 i “Lux Feminae” última publicació de Montserrat Figueras.

Paral·lelament, col·labora i grava també amb altres grups com Mala Punica “Heu-Avril” (ERATO), Ricercar Consort “Sopra la Rosa” (miraré), amb Rolf Lislevand “Alfabet” (naive), amb Pedro Estevan “L’aroma del temps” (Glossa), Il Desiderio “jouissance vous donneray” i “Vergine Bella” (AELUS), i “Klang der Staufer” amb la Capella Antiqua Bambergensis (CAB Records, 2010). Canta com a solista en les Vespres de Monteverdi sota la direcció de Pascal Crittin, amb l’Ensemble Vocale de St. Maurici, i amb La Fenice, sota la direcció de Jean Tubéry, amb qui participa també al programa “Un Camí de Sant Jaume”. El 2004 canta amb la Capella Reial de Catalunya, en el concert dedicat a M.A. Fuster a Versalles, gravat per MEZZO, en “Membra Jesu Nostri” de Buxtehude a Graz (Àustria) ia La Missa en Si menor de J.S. Bach.

El Mariner, una cançó tradicional catalana, inclosa en el seu CD dedicat a Bellaterra|Alia Vox 2003

Arianna Savall Figueras ha actuat per Europa, Escandinàvia, Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia, Japó, Nova Zelanda, Corea del Sud, Singapur, Turquia, Rússia, Canadà i Israel.

La seva passió per la música antiga i per la improvisació la porta a l’altre extrem, la música contemporània, on inicia una intensa col·laboració amb el compositor suís Conrad Steinmann sobre la música grega antiga reconstruïda i els poemes de Safo. Fruit d’aquest treball és un disc molt apreciat per la crítica “Melpomen” i “Sappho and her time” (HARMONIA MUNDI).

Un treball molt experimental és el disc de Rolf Lislevand “Nuove musiche” (ECM) on Arianna Savall Figueras participa com a cantant i arpista.
El juny del 2006 interpreta l’obra per a soprano i nou instruments moderns de la compositora estoniana Helena Tulve (1972) “Lijnen” a Tallin, posteriorment gravat per ECM amb el grup Nyyd Ensemble sota la direcció de Olari Elts, amb qui actua també en la òpera de Rennes, cantant Quatre Instants de K.Saariaho. Amb Helena Tulve inicia diversos projectes que s’estrenen a l’Òpera de Mònaco “Equinoxe de l’Ame” i “Arbres ploren per pluja” amb Vox clamantis, sota la direcció de Jaan-Eik Tulve. El 2008 participa en el Carmina Burana de C.Orff sota la direcció de Manel Valdivieso i canta L’abbé Agathon d’Arvo Pärt amb el conjunt Cello Octet Amsterdam. El 2010 actua en diferents Festivals dedicats a la Música d’Arvo Pärt, entre ells, el Nargen Festival (Estònia), que celebra els 75 anys del compositor estonià, iniciant un intens treball amb ell i la seva dona, Nora, i canta amb el conjunt Parco della Musica Contemporanea Ensemble, sota la direcció de Tonu Kaljuste.

Els seus camins com a cantant i arpista es fusionen en el seu primer disc en solitari “Bella Terra” (Alia Vox, 2003) on interpreta les seves composicions i actua en nombrosos Festivals amb el seu conjunt, entre els quals cal esmentar el Festival de Música Viva a Vic, una gira amb Joventuts Musicals de Catalunya, el Festival de World Music “Sfinks” (Bèlgica 2004) “Stimmenfestspiele” (Suïssa, 2005), i The international Brosella Folk & Jazz Festival.

Cantar acompanyant-de l’arpa és una tradició ancestral que Arianna Savall Figueras s’inicia amb un treball de recuperació a través de la música antiga i la nova creació musical, i sempre amb les arpes històriques. El videoclip “L’Amor” amb textos de Miquel Martí i Pol, rep el premi “Coup de Coeur” atorgat per MEZZO TV al 2004.

Durant el curs 2006-2007 realitza un postgrau a l’ESMUC (Conservatori Superior de Música de Barcelona) sobre l’arpa barroca espanyola amb Andrew Lawrence-King.
El 2009 crea, amb el seu company Petter Udland Johansen, el conjunt Hirundo Maris, especialitzat en la música antiga, del Medieval fins al Barroc i en la creació pròpia. El nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica, fruit de l’extens treball en conjunt, i com aquest ocell migratori, retroba camins de mar i música que han unit des de temps remots els països escandinaus amb la península ibèrica.

A finals del 2009 apareix el seu segon treball, de creació pròpia, “Peiwoh” (Alia Vox) un homenatge a les arpes a través de la llegenda oriental que porta aquest nom. Amb aquest últim projecte, s’inicia una intensa gira per Europa, sent convidada pel Festival de Música Viva a Vic, el Ribermúsica (Barcelona), el MDR Musiksommer, All’Improviso (Polònia), per Philippe Maillard Productions (París), i per espazos Sonors (Santiago de Compostel·la). La crítica l’anomena “La fada de l’arpa”.

És finalista del III Premi Miquel Martí i Pol, 2011 amb la cançó “Si tornes” de l’àlbum Peiwoh (Alia Vox). També rep la distinció de “World Music de Catalunya 2011” de la Generalitat de Catalunya.

Podeu comprar els seus CD al poble de Bellaterra👇

Amb Hirundo Maris actuen en nombrosos Festivals d’arpa, entre ells el Festival de Dinan (Bretanya), Seduced by HARPS (Bèlgica), El Festival de Ostrava Ada Balová (República Txeca) inaugurant alguns d’ells com el Festival Internacional d’arpa a Sentmenat ( Catalunya) on se’ls convida regularment, i Arp Sanati Dergi a Istanbul (Turquia).

Col·labora amb diferents arpistes entre ells, Myrdhin i Zil (Bretanya), Robin Huw Bowen (Gal·les) i Sirin Pancaroglu (Turquia).

Imparteix nombrosos cursos, assistint regularment a Àustria (Handenberg) i a França, i ensenya a l’Escola de Música de Bellaterra (El Musical)

Read Full Post »

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

Older Posts »