Coneguda i admirada com la perla del Danubi, Budapest reuneix una afortunada combinació d’elegància arquitectònica, intens passat històric, i una gran oferta de lleure, amb l’aurèola dels seus prestigiosos banys termals. I, per descomptat, el riu. El Danubi al seu pas per la capital d’Hongria li atorga una atmosfera i una manera de contemplar la ciutat –escrutar una riba des de l’altra, o navegant per les seves aigües- que influeix en la perspectiva del visitant.
L’edifici més famós de Budapest, i probablement també d’Hongria, el Parlament , és una visita imprescindible per a qui s’interessi per la política centreeuropea. Va ser erigit en estil neogòtic amb tocs neobarrocs entre 1885 i 1902 després d’un concurs públic, que va guanyar l’arquitecte Imre Steindl, un visionari que va reclutar nombrosos artistes i artesans de l’època.
El riu és la millor manera d’abocar-se a aquesta urbs sorgida de dues (en realitat, tres) ciutats prèvies que es van unificar el 1873. Són: Boda, la ciutat alta al marge esquerre del Danubi; Obuda, l’antiga Buda; i Pest, la ciutat baixa a la riba dreta del riu. Des del 1987, Budapest amb les riberes del Danubi, el barri del castell de Buda i l’avinguda Andrássy és patrimoni mundial, segons la Unesco.
Objectiu: plasmar la sensació de força i autoestima dels hongaresos en aquell moment d’auge econòmic del país. També en aquesta època es van construir la plaça dels Herois, l’avinguda Andrassy, i diversos ponts sobre el Danubi. Ubicat a Pest, la glòria més gran del Parlament s’aprecia observant-lo amb perspectiva des de Buda, a l’altra riba del Danubi. O de nit des de la plaça Kossuth, il·luminat i amb el màgic atractiu de les gavines que el sobrevolen.
Totes les xifres del Parlament d’Hongria –al qual els turistes poden entrar només amb visita guiada- són desmesurades: l’ala que dóna al riu mesura 268 metres –més que el Parlament britànic de Westminster-, té una amplada màxima de 123, i la cúpula s’eleva 96 metres cap al cel. L’edifici consta de 40 milions de maons, la superfície de les seves quatre plantes suma 18.000 metres quadrats, i adornen les façanes 90 escultures de pedra, a més de les 162 que hi ha a l’interior.
Però potser el tresor del Parlament que millor il·lustra les tragèdies del segle XX és la corona de Sant Esteve, primer rei d’Hongria, coronat el Nadal de l’any 1000, que es custodia a la sala de la Cúpula. La corona, particular per estar rematada per una creueta torta, ha estat el símbol tradicional de la sobirania hongaresa, i el maig de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, va ser lliurada per un coronel magiar a un nord-americà per protegir-la del poder soviètic.
La corona va acabar creuant l’Atlàntic, i va ser emmagatzemada a la reserva d’or de Fort Knox (Kentucky) durant els decennis de la guerra freda i la divisió del món en dos blocs: capitalista i comunista. “No va ser considerada com a botí de guerra; més aviat, el Govern dels Estats Units la va emmagatzemar amb l’esperança de tornar-la al poble hongarès algun dia”, assenyala l’ambaixada nord-americana a Budapest.
El president nord-americà Jimmy Carter va decidir tornar la corona a Hongria tot i que el país estava encara sota règim comunista
El 1978 el llavors president dels EUA, Jimmy Carter, va decidir tornar la corona a Hongria tot i que encara estava sota règim comunista, en valorar que el grau de llibertats existent al país era un exemple per a la resta del bloc soviètic. La decisió va ser controvertida, però va prevaldre. Tota Hongria va contenir l’emoció davant del televisor durant la retransmissió del retorn de la corona. Molt a prop del Parlament hi ha a peu de carrer una estàtua de Ronald Reagan, un honor que molts magiars consideren que mereixia més Jimmy Carter. L’estàtua a Reagan va ser erigida el 2011 pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per la seva contribució a la fi del comunisme a l’Europa de l’Est.
No lluny del Parlament, a la riba del riu, es troba el commovedor monument Sabates al passeig del Danubi, creat el 2005 pels artistes hongaresos Giula Pauer i Can Togay. Les 60 sabates de metall al llarg de 40 metres homenatgen els milers de jueus assassinats pel partit nacionalsocialista hongarès, Nyilaskeresztes Párt (Partit de la Creu Fletxada) a instàncies de l’Alemanya nazi ocupant.
Eren conduïts a la riba del riu, i se’ls ordenava que es traguessin les sabates abans de disparar-los. Les persones tirotejades queien al riu, ja mortes o encara vives, i el corrent se les emportava. Les víctimes van ser 80.000. Entre aquesta ignomínia i les deportacions i crims precedents, van ser assassinats en total més de 568.000 jueus d’Hongria, la majoria al camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia ocupada.
Per això, explica l’editor Gábor Deák, fundador de l’Associació Cultural Hongaresa Jueva (Mazsike), “quan es va crear l’associació la tardor del 1988, es va decidir començar a numerar les targetes de soci a partir de la xifra 600.000, per commemorar aquest record”. Deák cita diplomàtics com el suec Raoul Wallenberg, l’espanyol Àngel Sanz Briz , o el suís Carl Lutz, que van salvar milers de vides en aquell temps terrible, i que tenen monuments o memorials en homenatge a Budapest. A la ribera del Danubi encara hi ha l’edifici de pisos que l’ambaixador Sanz-Briz va etiquetar com a “dependències de l’ambaixada espanyola” i en què va allotjar famílies senceres de jueus.
“Durant l’època comunista, els jueus no revelàvem els nostres orígens i guardàvem silenci sobre les nostres tradicions; el poder no permetia l’antisemitisme, però hi era igualment”, assegura Deák, que va descobrir que era jueu als 18 anys. Es va haver d’esperar a l’inici dels anys vuitanta del segle XX perquè els hongaresos jueus comencessin a crear organitzacions i parlar en públic de la seva identitat. Actualment viuen al país uns 100.000 jueus, i hi ha moltes organitzacions, escoles, centres i revistes jueus. Ara, afirma Deák, la vida cultural jueva a Hongria està florint, com es va constatar amb la celebració dels Jocs Macabeus l’estiu del 2019 a Budapest.
Un lloc jueu fonamental és la Gran Sinagoga de Budapest del carrer Dohány. Construïda als anys cinquanta del segle XIX, és la més gran d’Europa i una de les més grans del món fora d’Israel. L’arquitecte vienès que la va dissenyar, Ludwig Förster, havia estudiat a Espanya i li va donar un estil neomorisc d’inspiració andalusa.
En l’actualitat, al voltant de la sinagoga s’alcen també el Museu Jueu d’Hongria amb els seus arxius; una segona sinagoga alçada el 1931 en memòria dels 10.000 soldats hongaresos jueus caiguts en la Primera Guerra Mundial; i un jardí amb cementiri dedicat a l’Holocaust, amb un memorial en forma de salze ploraner, en les fulles metàl·liques del qual estan inscrits els noms dels morts. Hi ha també un monument al diplomàtic suec Raoul Wallenberg, que ajudava jueus al final de la guerra i que va desaparèixer a mans de l’Exèrcit Roig.
En una altra zona de la ciutat, hi ha també el Centre Memorial de l’Holocaust, establert el 1999, si bé el seu edifici actual es va construir el 2002.
A l’elegant avinguda Andrássy, jalonada d’edificis regis, que connecta el centre de la ciutat amb la plaça dels Herois, hi ha una visita ineludible per als que s’interessen per la història contemporània d’Hongria: la Casa del Terror (Terror Háza). Al número 60 d’aquesta avinguda dedicada al comte Gyula Andrássy, gran personatge de l’imperi austrohongarès, es va inaugurar el febrer del 2002 aquest museu que colpeja el visitant amb la seva exposició de les dues dictadures successives que va viure aquest país al segle XX: la feixista i la comunista.
L’entrada al museu és esglaiadora: al pati interior, les parets des de la planta baixa a la superior estan folrades amb 3.600 retrats en blanc i negre de persones que van patir presó i tortura en aquest edifici. L’immoble d’estil neorenaixentista, construït el 1880, va ser caserna general del Partit de la Creu Fletxada, els feixistes hongaresos que l’Alemanya nazi va posar al poder l’octubre del 1944 després d’envair el país, a la fase final de la Segona Guerra Mundial. La Creu Fletxada dirigia des d’allà brutals crims d’Estat.
L’Hongria del regent Miklós Horthy havia col·laborat amb Adolf Hitler des del 1938, esperant així poder recuperar els territoris que va perdre el 1920 pel Tractat de Trianó després de la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa tropes magiars van combatre al costat de les alemanyes a Rússia ia Iugoslàvia . Amb l’arribada de l’Exèrcit Roig l’abril de 1945, es va instal·lar en aquest mateix edifici la policia secreta de l’Hongria comunista, que als seus soterranis va torturar dissidents.
“Volien convertir-nos en una mena d’“home soviètic”, però nosaltres volíem seguir sent hongaresos; per això la gent va agafar les seves bicicletes i còctels Molotov per encarar-se amb els tancs”, diu Mária Schmidt, directora general de la Casa del Terror, en al·lusió a la revolució hongaresa del 1956. Al museu es pot veure un tanc soviètic, sales i instruments de tortura, i el judici farsa (52 hores d’enregistrament) a Imre Nagy, l’exprimer ministre hongarès que es va alinear amb la revolució del 1956, i que va ser condemnat a mort i executat el 1958.
L’època comunista (1945-1989) va sembrar Hongria d’estàtues filosoviètiques i d’exaltació del comunisme que, amb els nous temps, desentonaven a les seves ubicacions. Davant la fúria iconoclasta que es va desfermar en altres països de l’Est després de la caiguda dels seus règims satèl·lit de l’URSS, a Budapest aquestes estàtues van ser desallotjades i el 1993 es va obrir amb elles el Memento Park. Obra conceptual de l’arquitecte Ákos Eleöd, passejant pel parc es veu en bronze Lenin, estàtues de líders comunistes hongaresos i de l’Est, monuments a l’amistat hongarès-soviètica, i les botes de Stalin (la resta de l’estàtua va ser destruït). El parc té un petit museu sobre la vida a l’època comunista.
L’escultura va ser erigida el 1947 per homenatjar els soldats soviètics caiguts en l’alliberament del país, i de fet, hi havia sota el seu pedestal una estàtua d’un soldat soviètic, que va ser retirada i ara es troba al Memento Park.
La dona amb el palmell, que fa 14 metres d’alçada, es va salvar en part a causa de la seva privilegiada ubicació presidint des de dalt la ciutat, i perquè la seva imatge era ‘reciclable’ en símbol de llibertat. Després de la fi del comunisme es va canviar la inscripció sota l’estàtua, que ara commemora “tots els qui van sacrificar les seves vides per la independència, llibertat i prosperitat d’Hongria”.
Allà dalt hi ha també una ciutat de la construcció al segle XIX pels Habsburg, que va ser utilitzada per les forces soviètiques per aixafar la revolució del 1956. Ara hi ha un restaurant, un hotel i un museu. La panoràmica de Budapest i del Danubi des de dalt de la muntanya Gellért és colossal.
Font: La Vanguardia, Wikipedia
BELLATERRA.CAT 