Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Budapest’

Coneguda i admirada com la perla del Danubi, Budapest reuneix una afortunada combinació d’elegància arquitectònica, intens passat històric, i una gran oferta de lleure, amb l’aurèola dels seus prestigiosos banys termals. I, per descomptat, el riu. El Danubi al seu pas per la capital d’Hongria li atorga una atmosfera i una manera de contemplar la ciutat –escrutar una riba des de l’altra, o navegant per les seves aigües- que influeix en la perspectiva del visitant.

L’edifici més famós de Budapest, i probablement també d’Hongria, el Parlament , és una visita imprescindible per a qui s’interessi per la política centreeuropea. Va ser erigit en estil neogòtic amb tocs neobarrocs entre 1885 i 1902 després d’un concurs públic, que va guanyar l’arquitecte Imre Steindl, un visionari que va reclutar nombrosos artistes i artesans de l’època.

El riu és la millor manera d’abocar-se a aquesta urbs sorgida de dues (en realitat, tres) ciutats prèvies que es van unificar el 1873. Són: Boda, la ciutat alta al marge esquerre del Danubi; Obuda, l’antiga Buda; i Pest, la ciutat baixa a la riba dreta del riu. Des del 1987, Budapest amb les riberes del Danubi, el barri del castell de Buda i l’avinguda Andrássy és patrimoni mundial, segons la Unesco.

Castell de Buda a Budapest, antic palau reial dels reis d’Hongria.

Objectiu: plasmar la sensació de força i autoestima dels hongaresos en aquell moment d’auge econòmic del país. També en aquesta època es van construir la plaça dels Herois, l’avinguda Andrassy, i diversos ponts sobre el Danubi. Ubicat a Pest, la glòria més gran del Parlament s’aprecia observant-lo amb perspectiva des de Buda, a l’altra riba del Danubi. O de nit des de la plaça Kossuth, il·luminat i amb el màgic atractiu de les gavines que el sobrevolen.

Totes les xifres del Parlament d’Hongria –al qual els turistes poden entrar només amb visita guiada- són desmesurades: l’ala que dóna al riu mesura 268 metres –més que el Parlament britànic de Westminster-, té una amplada màxima de 123, i la cúpula s’eleva 96 metres cap al cel. L’edifici consta de 40 milions de maons, la superfície de les seves quatre plantes suma 18.000 metres quadrats, i adornen les façanes 90 escultures de pedra, a més de les 162 que hi ha a l’interior.

Corona de San Esteban | Foto: Ramon Cutanda

Però potser el tresor del Parlament que millor il·lustra les tragèdies del segle XX és la corona de Sant Esteve, primer rei d’Hongria, coronat el Nadal de l’any 1000, que es custodia a la sala de la Cúpula. La corona, particular per estar rematada per una creueta torta, ha estat el símbol tradicional de la sobirania hongaresa, i el maig de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, va ser lliurada per un coronel magiar a un nord-americà per protegir-la del poder soviètic.

La corona va acabar creuant l’Atlàntic, i va ser emmagatzemada a la reserva d’or de Fort Knox (Kentucky) durant els decennis de la guerra freda i la divisió del món en dos blocs: capitalista i comunista. “No va ser considerada com a botí de guerra; més aviat, el Govern dels Estats Units la va emmagatzemar amb l’esperança de tornar-la al poble hongarès algun dia”, assenyala l’ambaixada nord-americana a Budapest.

El president nord-americà Jimmy Carter va decidir tornar la corona a Hongria tot i que el país estava encara sota règim comunista

El 1978 el llavors president dels EUA, Jimmy Carter, va decidir tornar la corona a Hongria tot i que encara estava sota règim comunista, en valorar que el grau de llibertats existent al país era un exemple per a la resta del bloc soviètic. La decisió va ser controvertida, però va prevaldre. Tota Hongria va contenir l’emoció davant del televisor durant la retransmissió del retorn de la corona. Molt a prop del Parlament hi ha a peu de carrer una estàtua de Ronald Reagan, un honor que molts magiars consideren que mereixia més Jimmy Carter. L’estàtua a Reagan va ser erigida el 2011 pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, per la seva contribució a la fi del comunisme a l’Europa de l’Est.

Sabates al passeig del Danubi, un monument que recorda els milers de jueus assassinats

No lluny del Parlament, a la riba del riu, es troba el commovedor monument Sabates al passeig del Danubi, creat el 2005 pels artistes hongaresos Giula Pauer i Can Togay. Les 60 sabates de metall al llarg de 40 metres homenatgen els milers de jueus assassinats pel partit nacionalsocialista hongarès, Nyilaskeresztes Párt (Partit de la Creu Fletxada) a instàncies de l’Alemanya nazi ocupant.

Eren conduïts a la riba del riu, i se’ls ordenava que es traguessin les sabates abans de disparar-los. Les persones tirotejades queien al riu, ja mortes o encara vives, i el corrent se les emportava. Les víctimes van ser 80.000. Entre aquesta ignomínia i les deportacions i crims precedents, van ser assassinats en total més de 568.000 jueus d’Hongria, la majoria al camp d’extermini d’Auschwitz, a Polònia ocupada.

Per això, explica l’editor Gábor Deák, fundador de l’Associació Cultural Hongaresa Jueva (Mazsike), “quan es va crear l’associació la tardor del 1988, es va decidir començar a numerar les targetes de soci a partir de la xifra 600.000, per commemorar aquest record”. Deák cita diplomàtics com el suec Raoul Wallenberg, l’espanyol Àngel Sanz Briz , o el suís Carl Lutz, que van salvar milers de vides en aquell temps terrible, i que tenen monuments o memorials en homenatge a Budapest. A la ribera del Danubi encara hi ha l’edifici de pisos que l’ambaixador Sanz-Briz va etiquetar com a “dependències de l’ambaixada espanyola” i en què va allotjar famílies senceres de jueus.

“Durant l’època comunista, els jueus no revelàvem els nostres orígens i guardàvem silenci sobre les nostres tradicions; el poder no permetia l’antisemitisme, però hi era igualment”, assegura Deák, que va descobrir que era jueu als 18 anys. Es va haver d’esperar a l’inici dels anys vuitanta del segle XX perquè els hongaresos jueus comencessin a crear organitzacions i parlar en públic de la seva identitat. Actualment viuen al país uns 100.000 jueus, i hi ha moltes organitzacions, escoles, centres i revistes jueus. Ara, afirma Deák, la vida cultural jueva a Hongria està florint, com es va constatar amb la celebració dels Jocs Macabeus l’estiu del 2019 a Budapest.

Un lloc jueu fonamental és la Gran Sinagoga de Budapest del carrer Dohány. Construïda als anys cinquanta del segle XIX, és la més gran d’Europa i una de les més grans del món fora d’Israel. L’arquitecte vienès que la va dissenyar, Ludwig Förster, havia estudiat a Espanya i li va donar un estil neomorisc d’inspiració andalusa.

En l’actualitat, al voltant de la sinagoga s’alcen també el Museu Jueu d’Hongria amb els seus arxius; una segona sinagoga alçada el 1931 en memòria dels 10.000 soldats hongaresos jueus caiguts en la Primera Guerra Mundial; i un jardí amb cementiri dedicat a l’Holocaust, amb un memorial en forma de salze ploraner, en les fulles metàl·liques del qual estan inscrits els noms dels morts. Hi ha també un monument al diplomàtic suec Raoul Wallenberg, que ajudava jueus al final de la guerra i que va desaparèixer a mans de l’Exèrcit Roig.

A les fulles metàl·liques del salze estan inscrits els noms de les víctimes de l’Holocaust. Va ser financiat per l’actor jueu hongarès americà Toni Curtis

En una altra zona de la ciutat, hi ha també el Centre Memorial de l’Holocaust, establert el 1999, si bé el seu edifici actual es va construir el 2002.

A l’elegant avinguda Andrássy, jalonada d’edificis regis, que connecta el centre de la ciutat amb la plaça dels Herois, hi ha una visita ineludible per als que s’interessen per la història contemporània d’Hongria: la Casa del Terror (Terror Háza). Al número 60 d’aquesta avinguda dedicada al comte Gyula Andrássy, gran personatge de l’imperi austrohongarès, es va inaugurar el febrer del 2002 aquest museu que colpeja el visitant amb la seva exposició de les dues dictadures successives que va viure aquest país al segle XX: la feixista i la comunista.

L’entrada al museu és esglaiadora: al pati interior, les parets des de la planta baixa a la superior estan folrades amb 3.600 retrats en blanc i negre de persones que van patir presó i tortura en aquest edifici. L’immoble d’estil neorenaixentista, construït el 1880, va ser caserna general del Partit de la Creu Fletxada, els feixistes hongaresos que l’Alemanya nazi va posar al poder l’octubre del 1944 després d’envair el país, a la fase final de la Segona Guerra Mundial. La Creu Fletxada dirigia des d’allà brutals crims d’Estat.

Museu Caasa del Terror (Terror Háza) de Budapest|WIKIPÈDIA

L’Hongria del regent Miklós Horthy havia col·laborat amb Adolf Hitler des del 1938, esperant així poder recuperar els territoris que va perdre el 1920 pel Tractat de Trianó després de la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa tropes magiars van combatre al costat de les alemanyes a Rússia ia Iugoslàvia . Amb l’arribada de l’Exèrcit Roig l’abril de 1945, es va instal·lar en aquest mateix edifici la policia secreta de l’Hongria comunista, que als seus soterranis va torturar dissidents.

“Volien convertir-nos en una mena d’“home soviètic”, però nosaltres volíem seguir sent hongaresos; per això la gent va agafar les seves bicicletes i còctels Molotov per encarar-se amb els tancs”, diu Mária Schmidt, directora general de la Casa del Terror, en al·lusió a la revolució hongaresa del 1956. Al museu es pot veure un tanc soviètic, sales i instruments de tortura, i el judici farsa (52 hores d’enregistrament) a Imre Nagy, l’exprimer ministre hongarès que es va alinear amb la revolució del 1956, i que va ser condemnat a mort i executat el 1958.

L’època comunista (1945-1989) va sembrar Hongria d’estàtues filosoviètiques i d’exaltació del comunisme que, amb els nous temps, desentonaven a les seves ubicacions. Davant la fúria iconoclasta que es va desfermar en altres països de l’Est després de la caiguda dels seus règims satèl·lit de l’URSS, a Budapest aquestes estàtues van ser desallotjades i el 1993 es va obrir amb elles el Memento Park. Obra conceptual de l’arquitecte Ákos Eleöd, passejant pel parc es veu en bronze Lenin, estàtues de líders comunistes hongaresos i de l’Est, monuments a l’amistat hongarès-soviètica, i les botes de Stalin (la resta de l’estàtua va ser destruït). El parc té un petit museu sobre la vida a l’època comunista.

Una de les poques estàtues comunistes prominents que va sobreviure al canvi de règim és l’escultura femenina que aixeca un palmell amb les dues mans al cim de la muntanya|CEDIDA

L’escultura va ser erigida el 1947 per homenatjar els soldats soviètics caiguts en l’alliberament del país, i de fet, hi havia sota el seu pedestal una estàtua d’un soldat soviètic, que va ser retirada i ara es troba al Memento Park.

La dona amb el palmell, que fa 14 metres d’alçada, es va salvar en part a causa de la seva privilegiada ubicació presidint des de dalt la ciutat, i perquè la seva imatge era ‘reciclable’ en símbol de llibertat. Després de la fi del comunisme es va canviar la inscripció sota l’estàtua, que ara commemora “tots els qui van sacrificar les seves vides per la independència, llibertat i prosperitat d’Hongria”.

Allà dalt hi ha també una ciutat de la construcció al segle XIX pels Habsburg, que va ser utilitzada per les forces soviètiques per aixafar la revolució del 1956. Ara hi ha un restaurant, un hotel i un museu. La panoràmica de Budapest i del Danubi des de dalt de la muntanya Gellért és colossal.

Font: La Vanguardia, Wikipedia

Read Full Post »

Des del pastís Dobos amb caramel i crema de vainilla, trobareu a continuació els pastissos clàssics hongarèsos més gustosos de les pastisseries històriques de Budapest

Dolços tradicionals hongaresos de la Pastisseria Ruszwurm de Buda, la histórica de l’emperatriu Sisí| ARXIU BELLATERRA GOURMET

Els pastissers hongaresos reflecteixen avui moltes influències: els forners i productors de dolços italians treballaven a la cort real d’Hongria a l’època medieval; Les postres turques es van popularitzar durant l’ocupació otomana del segle i mig; Tècniques i ingredients per elaborar pastissos d’Europa occidental es van filtrar al país a través de la veïna Àustria. Però va ser durant l’Imperi austrohongarès, a la segona meitat del segle XIX, quan les pastisseries d’Hongria van entrar a les seves, inventant una àmplia gamma de pastissos i figuretes de massapà que encara avui en dia són populars.

L’any 1884 va marcar tres fites. Dos forners, Emil Gerbeaud i Vilmos Ruszwurm, van començar cadascun el seu patrocini amb èxit per a una pastisseria que després va transformar la rebosteria de Budapest i que encara avui porten el seu nom (Café Gerbeaud i Ruszwurm). Va ser també quan el József C. Dobos va inventar el Dobos, el pastís més famós d’Hongria.

A Hongria, haureu de visitar una pastisseria dedicada –hongaresa cukrászdain– per provar els pastissos locals perquè els restaurants no els serveixen (aquests són els meus preferits). Hi ha una cultura pastissera a Budapest que és poc probable que experimenteu a la majoria de llocs: les cukrászdas es fan arreu a la ciutat i cada barri ofereix almenys un parell. A més d’una gamma de pastissos, també serveixen cafè, te i galetes salades.

El Top 11 dels millors pastissos d’Hongria

1 – Dobos torte: creada per la confitería local József C. Dobos el 1884, es tracta de la pintoresca bossa hongaresa que practica capes de crema de mantega de xocolata. Després de patètics intents de competidors per replicar la seva preparació, Dobos va decidir fer pública la recepta i, encara avui, trobareu Dobos torte a la majoria de la pastisseria de Budapest. La característica signatura del pastís és la brillant i tapa trencada de caramel.

2 – Esterházy torte: anomenat després d’una important família reial hongaresa, Esterházy torte és una de les més conegudes dins i fora del país. Comprèn capes alternes de nous o ametlles mòltes i mantega inflectada amb rom amb un recobriment fondant blanc. En el seu millor moment, el torte Esterházy és ric, però no clou.

3 – Somlói galuska: Tot i ser una invenció relativament recent, que data dels anys cinquanta, el galuska somlói és un postre profundament estimat a tota Hongria. Consisteix en un pa de pessic en remull amb crema de vainilla, crema de xocolata i nata batuda, i un ruixat de nous i panses. A més de la pastisseria, també la serveixen molts restaurants.

4 – Gerbeaud: aquest pastís de mida mossegada, creat per l’icònic Café Gerbeaud, és un element bàsic de totes les pastisseries hongareses. Sota unes glaçades de xocolata es troben les capes d’un farcit dolç fet de nous i melmelada d’albercoc.

5 – Strudel (rétes): els strudels van evolucionar a partir dels pastissers de pasta filo que els hongaresos van adoptar als turcs otomans que van governar el país als segles 16-17 Més tard, els strudels es van estendre per tot l’Imperi austrohongarès. La gran varietat de farcits, tant dolços com salats, fan que els strudels a Hongria siguin únics. Heu tingut prou strudels de poma a Viena? Cap problema, proveu-ne un amb formatge cottage, llavors de rosella o col a Budapest.

6 – Krémes: Semblant a un pastís napolità , krémes és un milfulles de natilles a tota Europa central, cada país presenta una versió lleugerament diferent. A Hongria, a part dels de crema regulars (el farcit de crema de vainilla), també hi ha els krémes de “França”, que porten una capa addicional de crema batuda i un esmalt de caramel a la part superior.

7 – Rákóczi túrós: Fins i tot la majoria dels hongaresos creuen que aquest pastís de merengue amb confitura d’albercocs porta el nom del famós príncep i líder revolucionari del país, Ferenc II Rákóczi, però la veritat és més banal: János Rákóczi, és el monjo que el va inventar els anys trenta.

Flodni, pastís jueu hongarès fet per Angi de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

8 – Flódni: Aquest ric pastís farcit amb melmelada de pruna, nous, poma i llavors de rosella entre fines capes de pa de pessic és original de la població jueva d’Hongria i s’ha convertit en un tradicional, ho serveixen tant a les pastisseries com als restaurants d’estil jueu.

9 – Galetes de Linzer i Isler: Totes dues galetes farcides amb confitura de fruites van anar cap a Hongria des d’Àustria amb algunes voltes i voltes. Històricament, el linzer i l’isler han estat els dolços estereotipats servits durant un te a la tarda. La diferència principal entre tots dos és el glaç de vidre de xocolata.

10 – Bejgli: Durant el Nadal, cap taula de menjador hongaresa està completa sense aquests panets dolços farcits de llavors de rosella mòlta i nous. Les persones solen col·locar-les en un plat al costat, perquè hi ha creences populars que les llavors de rosella aporten prosperitat i les nous mantenen problemes. Bejgli es remunta al seu origen a Silèsia, a Polònia actual.

11 – Rigó Jancsi: Aquest bescuit en forma de cub rep el nom del cèlebre violinista gitano hongarès la història del qual va escandalitzar Europa a finals del segle XIX: Rigó va seduir a la princesa Chimay, una nord-americana belga, que va fugir amb ell, deixant enrere un marit i dos fills. El seu romanç no va durar gaire, a diferència del pastís ple de crema de xocolata inspirat per Rigó, que es va convertir en un clàssic, tot i que no totes les pastisseries ho serveixen avui dia.

Read Full Post »