Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Turisme’

ALBERT LLIMÓS| Per saber com batega Barcelona, ningú millor que el Juanito, el Joan Bayén, la cara visible del bar Pinotxo, a la Boqueria.

Una família fent-se una fotografia a l’interior de la Boqueria, buida.

Ell és un termòmetre infal·lible de la ciutat. Fa més de 70 anys que treu el cap darrere la barra de l’emblemàtic local i parla amb tothom, i mai havia vist una situació com l’actual. Al passadís central de la Boqueria, a mig matí, no hi ha ni 10 clients. La remor de fons que sempre ressona a l’interior del mercat pel bullici de curiosos vinguts de tot el món s’ha esvaït. El so d’una cullera colpejant el vidre se sent nítid. “Aquest silenci sembla el d’un enterrament”, sentencia pensatiu el Juanito. La Boqueria mai havia tingut aquesta quietud. “Després dels atemptats del 2001 a Nova York també es va parar tot, però va durar una setmana”, apunta un dels treballadors, el Jordi.

Un altre dels termòmetres de la ciutat és el Zurich de la plaça Catalunya.

Ningú espera. L’habitual postal d’algú recolzat a les escales del metro esperant la cita que arriba tard ha desaparegut. De les quaranta taules que hi ha, només sis estan ocupades. Al passeig de Gràcia la imatge és similar. Dues taules de catorze en un bar. Tres en un altre. Els bancs gairebé buits, acostumats a donar una treva als acalorats turistes, ara només els ocupen els operaris que treballen en la construcció, amos i senyors del passeig de Gràcia a l’hora de l’esmorzar.

Un turista passa per davant de l’oficina d’informació del palau Moja, tancada.

Sense turistes

A la Casa Batlló setze persones fan cua per entrar, quan normalment, en qualsevol altre moment, s’hi aplegarien centenars de curiosos: els uns fent fotos embadalits, els altres a punt per penetrar en la suggeridora morfologia gaudiniana. Una realitat perfecta per als pocs turistes que s’han atrevit a venir a Barcelona. Si al juny semblava que la cosa s’animava i a principis de juliol les previsions eren fins i tot optimistes, fa tot just un parell de setmanes tot es va acabar. De sobte. La Nora és una de les excepcions. Ha vingut amb la seva família a Catalunya perquè hi viu la seva germana. Arribada just ahir d’Alemanya, està a punt d’entrar a la Casa Batlló: “És perfecte. Tenim temps i espai per veure-ho tot sense fer cues”. Barcelona és pràcticament seva. Sense turistes ni molts veïns, que han fugit a correcuita.

El centre de la ciutat conté la respiració.

Hi ha espai per aparcar les motos a tot arreu. Totes les bicis del Bicing de la plaça Catalunya són al seu lloc. No hi ha moviment. Quan es creua la ronda de Sant Pere no cal fer cap eslàlom per evitar transeünts despistats. I això no passava des de la Barcelona preolímpica.

La Rambla està irreconeixible.

Des de la plaça Catalunya, llançant la mirada cap a mar, s’hi veuen tot just una quarantena de figures, algunes diminutes en la llunyania, passada la parròquia de la Mare de Déu de Betlem. “Un 24 de febrer a les 4 de la matinada hi ha la mateixa gent”, assegura un dels quiosquers, encarregat de continuar un negoci familiar que viu el pitjor moment des que el pare va instal·lar-se a la part alta de la Rambla fa més de 40 anys: dimecres va fer 25 euros nets de caixa. Amb el quiosc més pròxim han acordat tancar un dia a la setmana cadascun per així no prendre’s negoci.

Un cambrer esperant clients en una terrassa de la Rambla, completament buida.

Davant del Liceu un cambrer espera el primer client, amb totes les taules on abans hi havia sangria i paelles ara totalment buides. Altres restaurants, ni això. Ja no han obert. A la plaça Reial hi ha quatre taules ocupades d’entre pràcticament un centenar. El so d’una escombra acariciant els panots de terra -la mítica rajola de la flor- se sent amb insultant claredat, mentre els botiguers pakistanesos busquen avorrits el client que no arriba. Pel carrer Ferran gairebé hi ha més furgonetes repartint que vianants. A la plaça del Pi una cambrera fa números: en tot un matí ha servit 20 cafès. Al carrer Petrixol l’olor de xocolata s’ha esvaït. Les pròpies petjades se senten solemnes creuant el Pont del Bisbe, que uneix la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Mai la calavera amagada sota el pont havia estat tan sola, acostumada als milers de turistes que hi passen per sota sense adonar-se de la seva presència.

El silenci és pesat. I traïdor. Un cotxe passa fregant un home gran que creua per un pas de vianants. El vehicle s’atura en sec i el conductor començar a vociferar, amenaçant amb baixar mentre es treu el cinturó. L’inaudible “ capullo ” que ha proferit l’home al creuar quan ha vist el vehicle tan a prop, fruit de la calma inaudita al carrer Casp, ha arribat nítidament a l’interior del vehicle.

A l’Eixample la ciutat batega a un altre ritme. Tot i que es nota l’absència de molts veïns, instal·lats en segones residències des de fa dies, hi ha encara un vaivé constant de vehicles i terrasses plenes. No obstant això, la ciutat mostra les seves cicatrius cada pocs metres. Avançant pel carrer Consell de Cent, entre el Parc de Joan Miró i el passeig de Gràcia, es poden comptar 58 locals tancats. Són poc menys de dos quilòmetres. 58 locals, moltes famílies. I no és una excepció. Al carrer de sota, Diputació, la mateixa trista imatge. Persianes abaixades, cartells de lloguer i portes tancades. Moltes no tornaran a obrir mai més.

Read Full Post »

També es reserven dues setmanes per als professionals que han combatut la crisi, mentre que reprendre les obres depèn del flux de turistes que arribi

La Sagrada Família buida de visitants|FOTO DE BELLATERRA. CAT

CCMA|La Sagrada Família tornarà a obrir les portes el 4 de juliol, però no es reprendrà la construcció del temple fins que el flux de turistes ho garanteixi, cosa que pot fer retardar el final de les obres més enllà del 2026 que s’havia previst.

Les portes de la Sagrada família s’obriran en tres fases: la primera per agrair el treball de tots els professionals que han combatut la crisi de la pandèmia, una segona fase dedicada a tots els barcelonins i la tercera, que no te data, que obrirà l’accés a tota la resta de visitants de fora del país.

Xavier Martínez, director general de la Junta Constructora de la Sagrada Família, ho ha anunciat aquest dilluns.

“El Patronat de la Sagrada Família vol reobrir les seves portes tenint un gest de gratitud amb aquelles persones que amb el seu treball, voluntat i responsabilitat estan contribuint a superar aquesta situació ajudant els altres.”

La primera fase s’ha anomenat Homenatge. Es reservaran els dos primers caps de setmana de juliol a sanitaris, cossos de seguretat i entitats del tercer sector i a tots els professionals que han combatut la crisi, que, amb els seus familiars, podran visitar gratuïtament el temple.

La segona fase, Hora Barcelona, començarà a partir del 18 de juliol, i està dedicada a tots els barcelonins, que tindran entrada gratuïta qualsevol dissabte o diumenge a la tarda, fins a finals d’any.

Martínez ha explicat que aquestes visites seran exclusives

“Volem retre un homenatge a tots els barcelonins pel seu esforç i volem que se sentin protagonistes en un entorn mol diferent del que és habitual.”

I l’obertura als visitants de pagament, la tercera fase, no es decidirà fins que no es detecti “un flux de turistes constant”, ha dit Martínez que ha afegit que hores d’ara no es pot posar una data.

“En aquests moments hi ha moltes incerteses de quan aquest turisme podrà venir a la ciutat. Hi ha fonts molt optimistes que diuen que, a partir de juliol, aquest flux començarà a arribar. Hi ha altres visions més pessimistes que diuen que fins després de l’estiu no vindran a Barcelona. La Sagrada Família està preparada per obrir les portes en el moment que es decideixi.”

I, d’aquest flux de visites, en depèn que es pugui reprendre la construcció del temple, que ha quedat aturada per la falta d’ingressos que proporcionen les visites. Un fet que pot retardar l’objectiu d’acabar l’obra el 2026.

Read Full Post »

Quan les coses es posen serioses, a Catalunya s’aparquen les banderes , les identitats i les reivindicacions.

Diari de Girona|Ha sigut sempre així, al llarg de la història. Quan les coses es posen serioses, a Catalunya, segur que estem parlant de diners. La crisi del coronavirus molt probablement farà que aquest estiu a penes vingui turisme estranger, per la qual cosa el sector ha de confiar en el turisme espanyol, tal com s’ha reconegut des de l’administració catalana. I el turisme són diners, molts diners, exactament el 12% del PIB català. Així doncs, l’Agència Catalana de Turisme està a punt de posar en marxa una campanya dirigida a captar turisme espanyol, amb qui resulta que ara «ens uneixen molts vincles emocionals». La campanya veurà la llum d’aquí a pocs dies: al juny. Naturalment, això ha obligat a empassar-se gripaus i ara ja es parla de «regió» en referir-se a Catalunya, però també obligarà a tirar de Photoshop i eliminar de les fotos promocionals qualsevol referència reivindicativa, des d’estelades a llaços grocs. O trobar paratges o edificis que no llueixin aquests ornaments, però això seria tasca titànica.

Es tracta de donar als potencials turistes espanyols la imatge d’una Catalunya acollidora, on mai de la vida ningú li diria ni «coló» ni «nyordo» a algú originari d’altres regions d’aquest gran país que formem entre tots i blablabla. O això és el que sembla que pretendrà donar a entendre la campanya. Una campanya d’«aquí pau i després glòria».

Anem a exemples pràctics. Observin les imatges que acompanyen aquest article. En una es veu el pont de Besalú amb una feliç parella que s’hi ha instal·lat a sopar, imatge que va formar part d’una anterior campanya de l’Agència Catalana de Turisme dirigida als espanyols. No sembla gaire probable que en aquest indret s’hi serveixin àpats, però ho podem considerar una llicència poètica del publicista. El que seria més estrany, almenys avui, és que al pont no hi hagi símbols independentistes, tal com es veu en l’altra fotografia, presa ahir mateix. També s’hi podrien veure ninots penjant de caps per avall. Fa poc més d’un any hi havia els de Llarena, Franco i el Rei en un mur de la mateixa població. Es farà difícil la nova campanya, si el que es vol és donar imatge acollidora. Si en lloc del magnífic pont de Besalú s’opta per la imatge d’una platja, s’haurà de ser també curós, no sigui que aparegui alguna de les que els CDR van sembrar de creus grogues, amb pancartes que resaven «Catalonia is not Spain». O per la d’alguna carretera o autopista tallada amb pneumàtics cremant, una altra original forma de donar la benvinguda als visitants. Potser els turistes espanyols no captarien el peculiar sentit de l’humor català a l’hora de rebre i honorar els visitants, la nostra manera de fer-los sentir com a casa seva.

La campanya, segons van explicar els responsables de l’Agència Catalana de Turisme quan la van presentar -a Madrid, com no podia ser menys-, anirà dirigida a ressaltar els «vincles emocionals» entre els catalans i la resta d’espanyols, que almenys aquest estiu deixaran de ser uns feixistes que ens roben, o inclús que ens maten perquè porten cap aquí els seus virus.

Més que orelles del llop, les dents
La campanya va ser anunciada a inicis de maig, quan ja més que veure les orelles al llop, els responsables de turisme a Catalunya li veien fins i tot les dents. Amb les fronteres tancades, amb l’amenaça de quarantena pels turistes estrangers que vulguin venir a Espanya, i amb la certesa que altres destinacions estan posant moltes més facilitats a l’arribada de visitants estrangers, el turisme espanyol és el clau roent a què agafar-se per, si no salvar la temporada, almenys subsistir en espera de temps millors.

Si per aconseguir això, Catalunya ha de passar de país a regió, ha d’elogiar Espanya i els espanyols, i ha d’oblidar suposats espolis i antigues reivindicacions, es farà sense problemes.

Read Full Post »

Espanya obliga els turistes a passar dues setmanes de quarantena des del 15 de maig, una mesura molt criticada pel govern francès.

Plaça Octavià i monestir de Sant Cugat del Vallès|BELLATERRA. CAT

CCMA|Laura Galán

A partir de l’1 de juliol el estrangers que visitin Espanya ja no hauran de passar la quarantena de dues setmanes imposada pel govern espanyol a mitjans de maig per evitar rebrots de coronavirus.

La desescalada total és preveu per a finals de juny i serà aleshores quan ja no caldrà que les persones que vinguin de fora passin la quarantena.

Ho ha anunciat la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, després d’una reunió interministerial en què es tractava el tema de la reactivació del turisme internacional.

L’aclariment s’ha fet després d’unes declaracions de la ministra francesa de Transició Energètica en què recomanava als seus compatriotes no anar de vacances a Espanya.

En un entrevista a La Sexta, recollides per Europa Press, la ministra d’Exteriors, González Laya, ha defensat, però, que la decisió de posar final a la quarantena “no és el resultat de pressions de ningú, sinó de l’esforç de tots”.

“A mesura que anem guanyant espais de llibertat, aquestes mesures a la frontera poden canviar.”

El govern espanyol va imposar la quarantena el 15 de maig i durant tot l’estat d’alarma sense anunciar una possible data d’acabament.

Aquesta decisió va generar malestar en el sector turístic i en altres països. França, que no imposa quarantena als ciutadans de la zona Schengen sí que l’ha imposat als espanyols “com a mesura de reciprocitat”.

La ministra de Transició Ecològica i Inclusió del govern francès, Élisabeth Borne, va dir aquest diumenge que “no convidava els francesos a viatjar a Espanya “per les seves mesures contradictòries.”

La ministra González Laya ha assegurat que la posició de França no ha influït en la decisió d’aixecar la quarantena a partir del juliol.

Dissabte el president Pedro Sánchez va parlar de reactivació del turisme i aixecament de la quarantena per a persones que vinguin de fora d’Espanya.

Read Full Post »