Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

Albert Solé i el seu pare Jordi Solé Tura, a Romania, en un fotograma del documental ‘Bucarest, la memòria perduda’

El seu fill va fer llavors un documental sobre la seva vida i la seva malaltia, ‘Bucarest, la memòria perduda’, títol que evoca el seu exili en general i, en particular, la seva contribució a la clandestina Ràdio Pirenaica, que tenia la seva seu secreta a Bucarest, la capital de Romania.

Es tractava d’una emissora molt dura i crítica en contra del règim de Franco, en què es deien moltes veritats, de vegades exagerades, però la premsa franquista també era molt violenta. En tractar-se d’una ràdio nascuda en els anys de la guerra mundial, els que hi treballaven era gent que s’havia anat d’Espanya i ja no havien pogut tornar, pel que tot just coneixien la realitat del que passava allà en aquell moment. En canvi, jo acabava d’arribar, era jove i sabia el que estava succeint. Pertànyer a una generació diferent em permetia fer coses que ells no podien suposar, com ara posar el primer disc de Raimon. M’havien parlat d’un noi valencià que havia tret un disc i que ho feia molt bé, així que vaig aconseguir que m’ho enviessin i va sonar en la ràdio, cosa que va alarmar els més veterans de l’emissora, que em deien que em deixés de cantautors i posés més himnes. No els vaig fer gaire cas i vaig seguir posant discos dels nous cantautors que sortien, alhora que informava de notícies molt importants que m’arribaven des de Catalunya i de tot Espanya.


Nacionalitats i nacionalismes a Espanya’ (1985), escrit per Jordi Solé Tura.

Si el desaparegut Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució de 1978, visqués el pols actual de la política (i més en concret el del seu partit, el PSC, i el seu actual secretari el senyor Miquel Iceta, un subordinat del PSOE ), com a bon coneixedor i ponent de la Carta Magna, intentaria defensar el que ell mateix va formular per al problema del referèndum. Diu així: “Dret d’autodeterminació: El dret d’autodeterminació a través d’una consulta electoral significa que la població del territori on aquest dret s’exerceixi pot pronunciar-se per la independència o rebutjar-la. Però, precisament perquè és un dret d’autodeterminació, només es pronuncia la població del territori que pretén autodeterminar. La població de la resta de l’Estat -és a dir, en el nostre cas, de la resta d’Espanya- no es pronuncia electoralment, sinó que es limita a prendre nota del resultat electoral al territori en qüestió i acceptar el resultat “. Això està tret de la pàgina 155 del llibre ‘Nacionalitats i nacionalismes a Espanya’ (1985), escrit per Jordi Solé Tura.

No sé què fa el TC o el Govern central o la resta de politòlegs i oligarques per tal de no deixar anar la gallina dels ous d’or. Azorín ja deia el 1931 més o menys que Catalunya complia amb tots els requisits per ser una nació: cultura, llengua, folklore, història i tradicions pròpies. No val la possible votació al Congrés o una consulta a nivell nacional: la sobirania resideix en el poble i no en els polítics.

BIOGRAFIA DE JORDI SOLÉ TURA

Polític i advocat espanyol nascut a Mollet del Vallès (Barcelona) el 23 de maig de 1930. Va morir el 4 de desembre de 2009 a Barcelona. Va ser diputat socialista per Barcelona i president de la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés dels Diputats.

Fill de forners, va iniciar els seus primers estudis al seu poble natal, però, obligat per les necessitats familiars, els va abandonar per treballar en la forn dels seus pares. En 1951, amb 21 anys, va començar el Batxillerat com a alumne lliure, que va acabar en any i mig. Posteriorment, va ingressar a la Universitat Central de Barcelona, on es va llicenciar en Dret amb Premi Extraordinari el 1958. En l’últim curs de carrera, 1956-1957, va ser expulsat de la Facultat per participar en el Primer Congrés d’Estudiants. El 1958 va ingressar, com a professor ajudant, a la Càtedra de Dret Polític de la Facultat de Dret de la Universitat Central de Barcelona, i el 1959 va passar a professor adjunt. Aquest mateix any va fundar la revista Universitat. El 1960, a l’incrementar-se el nombre de detencions de comunistes catalans, va marxar a París, i el 1961, a Bucarest (Romania) per treballar a Ràdio Espanya Independent.

Després ampliar els seus estudis a París, va tornar a Barcelona a finals de 1964, i al començament de 1965 es va reincorporar a la Càtedra de Dret Polític de la Universitat Central de Barcelona. En 1966 va ser novament expulsat de la Universitat per participar a l’assemblea dels Caputxins de Sarrià. Va romandre dos anys separat de l’activitat docent, en els quals va realitzar diverses traduccions de l’anglès, francès i italià al castellà i al català. El 1967 es va doctorar en Dret i un any després va tornar a la Universitat, encara que per poc temps, ja que al començament de 1969 va ser detingut i condemnat a sis mesos de presó que va complir a la presó Model de Barcelona.

Anys després va accedir, per oposició, al lloc de professor agregat de Dret Polític de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va demanar trasllat per a la Universitat Central d’aquesta ciutat, en la qual és catedràtic de Dret Polític des de juliol de 1982. A partir de 1985, i fins a la seva tornada a la vida política activa, va ser degà de la Facultat de Dret d’aquesta Universitat.

Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de 1956, es va deslligar d’ell en 1964 després de les expulsions de Fernando Claudín i Jorge Semprún. Anys després, el 1970, va formar el partit Bandera Roja, i es va dedicar principalment al moviment polític de barris. El 1974, com la majoria d’aquest grup, es va incorporar de nou al PSUC, del qual des de 1975 va formar part del Comitè Central i des de 1978 del Comitè Executiu. Des de 1976 va ser també membre del Comitè Central del Partit Comunista d’Espanya (PCE).

En les eleccions del 15 de juny de 1977 va ser elegit diputat del PSUC per Barcelona. Al Congrés dels Diputats va ser portaveu i vicepresident del Grup Parlamentari Comunista. Va participar en la Comissió de Ponència Constitucional i va ser portaveu en el debat constitucional. Reelegit en les eleccions de l’1 de març de 1979, va ser membre de la Diputació Permanent del Congrés i de les Comissions de Reglament, Mixta Constitució-Reglament, d’Administració Territorial, Constitucional i de la de Justícia.
Com a membre de la Comissió Constitucional va participar en la preparació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Candidat al Congrés dels Diputats pel PSUC a les eleccions generals celebrades el 28 d’octubre de 1982, no va obtenir l’escó. Poc després, al desembre, va ser elegit candidat del PSUC a l’Alcaldia de Barcelona, per als comicis del 8 de maig de 1983. Va ser triat regidor, però va renunciar a l’octubre de 1983. La seva retirada voluntària de la política es va produir perquè no veia amb claredat l’espai polític comunista pel qual havia lluitat. Llavors es va reincorporar a la seva càtedra de Dret a Barcelona.

Després de les eleccions generals de juny de 1986, Solé Tura va mantenir contactes amb el líder socialista Raimon Obiols, que van donar com a resultat el seu acostament progressiu al Partit Socialista de Catalunya (PSC), que va culminar en les eleccions autonòmiques catalanes de maig de 1988 a l’ocupar el quart lloc, com a independent, a la candidatura del PSC per Barcelona. Va obtenir l’escó.

En les eleccions generals del 29 d’octubre de 1989 va ser elegit membre del Congrés dels Diputats, després d’ocupar el quart lloc en la llista del PSC-PSOE per Barcelona. Durant aquesta legislatura, i des del 21 de desembre, va ser president de la Comissió Constitucional de la Cambra Baixa. L’11 de març de 1991, amb la remodelació del Gabinet que va fer el president del Govern, Felipe González Márquez, va ser nomenat ministre de Cultura en substitució de Jorge Semprún.

Solé Tura va determinar com desafiament més important del seu departament la projecció exterior de la cultura espanyola, principalment a Hispanoamèrica, així com la cooperació cultural interior i la producció audiovisual. El 3 de desembre de 1992 va rebre a Amsterdam el Premi Erasmus.

Durant el seu mandat al capdavant del departament de Cultura es van dur a terme les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i del Teatre Reial, que no es van concloure durant el seu mandat; el Museu Thyssen Bornemisza, al Palau de Villahermosa de Madrid, es va inaugurar el 8 d’octubre de 1992; i el Centre Reina Sofia es va convertir en Museu d’Art Contemporani. A aquest centre es va traslladar, el 26 de juliol de 1992, el Guernica, emblemàtic llenç de Picasso que es trobava en el Casón del Bon Retiro. Va treballar en el pla d’actuació de ciutats històriques dut a terme entre el Ministeri d’Obres Públiques i Transports (MOPT), el de Cultura i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, signat el 4 de maig de 1993, i va potenciar el paper de l’Institut Cervantes a l’estranger.

A l’abril de 1993 va ser designat candidat amb el número tres de la llista del PSC-PSOE, per Barcelona al Congrés dels Diputats en els comicis generals del 6 de juny de 1993, en què va resultar elegit. El 14 de juliol de 1993 va cessar com a ministre de Cultura en ser nomenat el setè Govern de Felipe González. Va ser substituït en el càrrec per Carmen Alborch. A l’agost de 1993 li va ser concedida la Gran Creu de Carles III.

Amb l’inici de la V Legislatura, el 8 de setembre de 1993 va ser elegit president de la Comissió d’Afers Estrangers de la Cambra Baixa. A més, presideix la Comissió Mixta Congrés-Senat per a les Comunitats Europees. Jordi Solé Tura, a més de assidu col·laborador de diverses revistes i diaris, és autor de nombrosos llibres, entre ells: Catalanisme i revolució burgesa (1967), Introducció al règim polític espanyol (1971), Política internacional i conflictes de classe (1974), Ideari de Valentí Almiraill (1975), Diccionari del comunisme (1976), Constitucions i diaris constitucionals a Espanya (1978), Els comunistes i la Constitució (1978), i Nacionalitats i nacionalismes a Espanya (1985).

L’any 2004 se li diagnòstic la malaltia d’Alzheimer, pel que va decidir retirar-se. Va morir dos dies abans de la celebració del 31 aniversari de la Constitució espanyola. El seu fill, Albert Soler, va realitzar un documental anomenat Bucarest, la memòria perduda sobre la seva vida, que va obtenir un premi Goya.

Read Full Post »

Barbara Hendricks, nascuda a Arkansas (EUA), es va graduar als 20 anys amb una llicenciatura en Matemàtiques i Química.

Després estudia a la Juilliard School of Music de Nova York amb Jennie Tourel. Va debutar a l’òpera el 1974 a l’Operapera de San Francisco i al Festival Glyndebourne. Ella va començar al recital el mateix any, a l’Ajuntament de Nova York.

Des de llavors, la carrera i l’art de Barbara Hendricks han crescut constantment i s’ha convertit en un dels artistes més estimats i admirats del món. Ha actuat en totes les principals etapes d’òpera, incloses l’ Operapera de París, l’ Operapera metropolitana de Nova York, el Covent Garden de Londres i La Scala de Milà. Ha cantat sota la direcció dels directors més prestigiosos del nostre temps, com Daniel Barenboim, Leonard Bernstein, Karl Böhm, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, Bernard Haitink, Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Wolfgang Sawallisch i Sir Georg Solti. El recital és també una gran part de la seva vida i va fer concerts amb pianistes com Dmitri Alexeev, Michel Béroff, Yefim Bronfman, Michel Dalberto, Love Derwinger, Yuri Egorov, Ralf Gothoni, Radu Lupu, Joao Pires, Roland Pöntinen , Andras Schiff o Peter Serkin.

Barbara Hendricks amb Lawrence Foster, Pasqual Maragall, al restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|ARXIU BELLATERRA. CAT

És reconeguda com una de les recitades més actives de la seva generació. A més del repertori del lieder alemany, s’ha distingit com a intèrpret principal i defensor ardent de la música francesa, alemanya i escandinava. Barbara Hendricks també ha realitzat nombroses estrenes mundials de compositors com Gilbert Amy, David Del Tredici, Tobias Picker, Mari Takano, Bruno Mantovani, Krzysztof Penderecki, Arvo Pärt i, més recentment, ha interpretat el paper de l’Àngel en la creació de Peter Eötvös Angels a l’òpera d’Amèrica al Théâtre du Châtelet de París.

En el repertori de jazz, va debutar al Festival de Montreux el 1994. Des d’aleshores, ha actuat àmpliament en festivals de jazz d’arreu del món, acompanyada pel quartet Magnus Lindgren.

Barbara Hendricks va interpretar Mimi a La Bohème, una pel·lícula dirigida per Luigi Comencini i Anne Truelove el 1994 en la producció de Rake’s Progress dirigida per Esa-Pekka Salonen, un film que va atorgar nombrosos premis internacionals. Va ser membre del jurat presidit per David Cronenberg al Festival de Cannes el 1999.

Barbara Hendricks és una de les artistes més venudes actualment. Ha realitzat més de 80 discos per a Sony, Decca, Deutsche Grammophon, Philips, Erato i EMI. Entre 1983 i 2004 va enregistrar més de 50 discos exclusivament per a EMI Classics. El 2006 va llançar la seva pròpia companyia discogràfica, Arte Verum, per la qual ara es registra exclusivament. Ella segueix sent una artista de concerts molt activa, actuant a tot el món, ja sigui amb orquestra, en el repertori de música de cambra i jazz, o en recital

Barbara Hendricks signa al llibre d’honor del restaurant La Taula dels bellaterencs Angi i Francesc

Després de gairebé 20 anys d’incansable servei a la causa dels refugiats, en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, va rebre el títol d’Ambaixadora Honorífica per a l’ACNUR; encara compleix missions especials utilitzant la seva llarga experiència en el camp. El 1991 i el 1993 va oferir dos concerts solidaris a Sarajevo i Dubrovnik, mentre la guerra anava a l’antiga República Iugoslava. El 1998 va fundar la Fundació Barbara Hendricks per a la Pau i la Reconciliació, que dóna suport a la seva lluita per la prevenció de conflictes a tot el món, que facilita la reconciliació i la construcció de la pau en zones de conflicte.

Barbara Hendricks ha rebut nombrosos premis i premis, tant per la seva tasca artística com pel seu compromís humanitari. És, així, doctora Honoris Causa de les universitats de Louvain-la-Neuve (Bèlgica) i Grenoble (França), doctora en dret per la Universitat de Dundee (Escòcia), doctora en música per la Universitat Nebraska Wesleyan i doctora honoraria de Música de la Juilliard School of Music de Nova York. També és membre de l’Acadèmia Sueca de Música. Finalment, va rebre el Premi Príncep d’Astúries (Espanya), el títol de Comandant de les Arts i les Lletres del Govern francès i va ser ascendit al cavaller de la Legió d’Honor per François Mitterrand.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2013 va participar amb una ponència, juntament a Elena Gadel, al Fòrum Impulsa. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Read Full Post »

El vídeo repassa amb imatges espectaculars i emotives com es fan les torres humanes i quins riscos comporta

Nació Digital: “Davant l’opressió, el poble català sempre ha perdurat un fort sentiment d’identitat. En el passat, van ser perseguits per parlar la seva pròpia llengua”. Així comença l’emotiu documental de National Geographic sobre els castells i els castellers que han fet públic avui al seu compte de YouTube. A través de diversos testimonis i multitud d’imatges, la cadena de documentals nord-americana ha fet un detallat retrat de la tradició catalana de les torres humanes.

Recorden com d’arrelada està aquesta tradició en multitud de pobles, viles i ciutats d’arreu del territori català, destacant com “unifica” així als ciutadans de Catalunya. National Geographic ha posat èmfasi en la bellesa i els riscos de les estructures humanes que creen les colles castelleres, vertebrant tradició amb l’actualitat.

Read Full Post »

Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presos polítics catalans a Madrid.

Segons informacions d’última hora del Diari Digital Catala, l’ONU ha demanat l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Avançat per ‘Nació Digital’, l’advocat Ben Emmerson farà públic aquest dimecres el dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, demanant indemnitzacions als presos. A més, han afirmat que l’estat espanyol els hauria d’indemnitzar econòmicament per haver-los privat de llibertat quan encara no hi ha sentència i no tenen responsabilitats executives.

El prestigiós advocat Ben Emmerson va presentar el febrer del 2018 una comunicació al grup de treball perquè confirmés o no si la situació d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. La resposta, contundent, ha estat que sí.

El dictamen del grup, presidit pel mexicà José Guevara Bermúdez, ha estat molt contundent amb el Ministeri d’Exteriors espanyols. Una de les seves objeccions és que els van enviar molt tard i amb moltes deficiències la informació sol·licitada sobre els presos catalans.

Read Full Post »

Descobreix la ruta florida dels arbres monumentals de Catalunya.

Ingressarà un dia Bellaterra, en aquest club de la natura de Catalunya?

Sant Cugat del Vallès, Km0 de Bellaterra, és una de les Viles Florides més atractives de Catalunya | BELLATERRA.CAT
El 2012 es van complir 25 anys de la primera declaració d’arbre monumental a Catalunya, ja que el 1987 s’aprovà un decret per tal de conservar i protegir els arbres singulars que formen part, per la seva particularitat i espècie arbòria, patrimoni natural de Catalunya.
Des de llavors s’han declarat més de dos-cents arbres que es troben repartits pel territori però els primers a acollir-se a aquesta protecció van ser el Pi de les tres branques (Berguedà) i el roure de Can Codorniu (Alt Penedès).

Monumental roure situat a la carretera BV-1414, reproduït al llibre Bellaterra Crònica de 75 anys (1930-2005), obra d’Ignasi Roda Fàbregas|Foto: Santi de Pablo

Els arbres declarats monumentals es troben senyalitzats amb un rètol informatiu i n’hi ha que són de propietat pública però d’altres privats.

http://www.vilesflorides.cat

Read Full Post »

Heu percebut el terratrèmol per Bellaterra? Esperem noticies de les nostres veïnes i veïns?

Un terratrèmol s’ha notat a Barcelona aquest dimecres a les 17.30 h. El sisme ha estat a prop de la Seu d’Urgell, entre els municipis de Pla de Sant Tirs i Montferrer -a més de 100 quilòmetres de Barcelona- però la tremolor ha arribat fins a la ciutat. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Instituto Geográfico Nacional han confirmat el terratrèmol, tot i que els mesuraments de cada organisme hi aprecien una magnitud lleugerament diferent.

ICGC: Confirmació de #Terratrèmol de magnitud 4.2 a Alt Urgell https://t.co/CIgfUECia8

IGN-CNIG: #terremoto 03/04/2019 15:29:52UTC NW RIBERA D URGELLET_L mag=4.3 prof=5km cálculo provisional https://t.co/SsoSfrg85y

José G. Navarro: i tant! Notat al costat del camp del Barça. L’aigua de l’ampolla q tinc davant s’ha bellugat durant 4″

Antoni Vélez: Hem notat d’una forma més que perceptible terratrèmol a Sant Adrià de Besòs. Moviment de l’edifici i cadires del despatx. Emergències ens diu que és terratrèmol a Seu d’Urgell #terratrèmol #santadria #earthquake #barcelona #catalunya

Segons l’organisme català, la tremolor ha assolit una magnitud de 4.2 graus a l’escala Richter i s’ha produït exactament a les 17:29 de la tarda. L’ICGC qualifica aquest tipus de terratrèmols, d’entre 4 i 5 graus, amb la definició de “percebut a gran part del territori” i causant de “possibles danys lleugers”. El sisme ha tingut lloc a una profunditat de només un quilòmetre dins l’escorça terrestre. Aquesta proximitat amb la superfície ha fet que la vibració s’hagi pogut notar a molts quilòmetres de distància. L’ICGC també ha publicat un mapa amb la ubicació exacta de l’epicentre del sisme.

Raquel: Fa uns minuts he sentit com tremolava la casa. #Guinardó

Segons dades de Protecció Civil, no es té constància que el terratrèmol hagi provocat danys materials. El telèfon d’emergències 112 de Catalunya ha rebut 42 trucades, de les que gairebé la meitat han estat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els Bombers de Barcelona no han registrat cap trucada a la ciutat a causa de la vibració. D’altra banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha activat un qüestionari per recollir el testimoni de les persones que han percebut el terratrèmol. Diversos usuaris de Barcelona s’han fet ressò del terratrèmol a través de les xarxes socials.

Repercussió a les xarxes socials

Alguns usuaris de twitter també han compartit les seves sensacions al compte de btveltemps.

L’últim sisme d’aquesta magnitud a Catalunya va ser el 29 d’octubre de 2015 a l’Alt Empordà, a Sant Pere Pescador.

Read Full Post »

Bellaterra.Cat té el plaer de compartir amb els veïns del nostre poble de Bellaterra, una petita selecció de fotografies fetes avui dia 3 de gener, al Palau de la Generalitat de Catalunya, durant la nostra visita, de 16 a 18 hores. Demà a la mateixa hora, teniu una oportunitat més, per visitar-lo en directe.

Read Full Post »

Older Posts »