Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

El BOE publica els 12 festius a tot Catalunya per a l’any que ve, als quals cal afegir dues festes locals, que va anunciar la Generalitat al juliol

Calendari 2021 d’esquirols|Avonside Publishing Ltd

CCMA| Ja és oficial la llista de festius per a l’any 2021. El BOE ha publicat aquest dilluns la llista de festius per a l’any vinent que, en el cas de Catalunya, la Generalitat va anunciar el mes de juliol.

En el calendari laboral de l’any vinent a Catalunya hi ha dotze festius als quals cal afegir dues festes locals, que decideixen els municipis.

El 2021 comença amb un cap de setmana llarg, perquè l’1 de gener és divendres. Després de la revetlla de Cap d’Any, per tant, un festiu i un cap de setmana.

Després del dia de Reis, que cau en dimecres, no hi ha cap festiu fins al cap de tres mesos, el 2 d’abril, Divendres Sant.

Aquest any la Setmana Santa és a cavall del març i l’abril, una setmana abans que el 2020. El Dilluns de Pasqua (Florida) és el 5 d’abril. (Això vol dir que a moltes poblacions on el Dilluns de Pasqua Granada també és festiu serà festa el 24 de maig).

Cap d’Any: divendres 1 de gener
Reis: dimecres 6 de gener
Divendres Sant: 2 d’abril
Dilluns de Pasqua Florida: 5 d’abril
Festa del Treball: dissabte 1 de maig
Sant Joan: dijous 24 de juny
Diada Nacional de Catalunya: dissabte 11 de setembre
Festa Nacional d’Espanya: dimarts 12 d’octubre
Tots Sants: dilluns 1 de novembre
Dia de la Constitució: dilluns 6 de desembre
Dia de la Immaculada: dimecres 8 de desembre
Nadal: dissabte 25 de desembre

El segon festiu a tot Catalunya enganxat a un cap de setmana no arriba fins al novembre: el dia 1, Tots Sants, cau en dilluns.

També cau en dilluns el 6 de desembre, dia de la Constitució. I per tant, la Immaculada –o la Puríssima– cau en dimecres. Per a alguns serà un cap de setmana llarg, per a d’altres, fins a cinc dies seguits de festa.

I tindran quatre dies seguits de festa les persones que puguin fer pont per Sant Joan o pel Pilar: el 24 de juny cau en dijous, i el 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, cau en dimarts.

El 2021 hi ha tres dissabtes festius, un fet que segurament celebrarà molta gent que acostuma a treballar aquest dia de la setmana. Cauen en dissabte l’1 de maig, Festa del Treball, l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i el 25 de desembre (Nadal). No és festiu Sant Esteve, que cau en diumenge.

Aquest calendari és d’aplicació a tot Catalunya amb l’excepció de l’Aran, on el 5 d’abril queda substituït pel dijous 17 de juny, Festa d’Aran.

Read Full Post »

Vol estendre les mesures del Segrià i l’Hospitalet a aquestes comarques, però no les aplicarà fins que no hi hagi una autorització judicial

CCMA|La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha anunciat aquest divendres que s’aplicaran a Barcelona i als municipis dels voltants les mateixes mesures que ja s’estan aplicant a tres barris de l’Hospitalet de Llobregat.

Les mesures també s’aplicaran a tot el Segrià i als municipis de la comarca de la Noguera. Budó ho ha anunciat juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el titular d’Interior, Miquel Buch, després de la reunió del PROCICAT que ho ha aprovat.

Màxim 10 persones, restriccions a restauració i comerços, oci i cultura tancats

Les mesures inclouen la prohibició de les reunions de més de 10 persones, tant en espais privats com públics, tret de les que convisquin en el mateix domicili habitualment.

En l’àmbit de la restauració passen per ampliar les distàncies entre taules a les terrasses i limitar l’aforament interior al 50%. Els ajuntaments podran autoritzar activitats sempre que compleixin les mesures necessàries.

Tota mena de botigues i comerços podran continuar funcionant, però amb cita prèvia. En canvi cinemes, teatres i locals d’oci nocturn no podran obrir.

Caldrà autorització judicial

En tot cas, es demana que s’evitin les trobades socials, que són la major font de transmissió del virus, i que es converteixen en l’arrencada de les cadenes de contagis.

Aquestes mesures s’han establert en dues resolucions del govern amb una previsió inicial de durada de 15 dies. No es publicaran al Diari Oficial de la Generalitat ni entraran en vigor fins que no ho autoritzi una resolució judicial.

“No tornar a la situació del març”

Budó ha alertat que el moment actual és “díficil” i la situació “molt complicada”, i que per això “cal actuar amb celeritat per evitar tornar a la situació del març”:

“No volem escatimar recursos en la lluita contra aquesta pandèmia. Hem d’evitar un segon confinament de la població.”

“Hem de fer una passa enrere per no veure situacions pitjors. Som conscients de les dates en que estem quan la gent espera fer activitats socials, però som davant un estiu excepcional.”

“Estem reforçant la capacitat de rastreig, no volem escatimar recursos, hem d’evitar confinament total de la població que podria tenir efectes devastadors. Tots hem d’actuar coordinadament, demanem màxima consciencia per aturar transmissió de virus.”

“Fem una crida als que han relaxat les mesures”

Budó ha demanat a la ciutadania que torni a l’actitud de mesos enrere, quan la pandèmia estava plenament activa:

“Fem una crida als que han relaxat les mesures, estem davant l’última oportunitat per controlar-ho. Les dades dels contagis no són bones i cal actuar amb màxima responsabilitat.”

“Demanem que no us desplaceu a segones residències aquest cap de setmana.”

Les mesures a l’àrea de Barcelona afecten aquest municipi, i també els de Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues, l’Hospitalet, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Les mateixes mesures s’aplicaran als 33 municipis del Segrià:

Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torre-serona, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Vilanova de Segrià i Vilanova de la Barca.

A la Noguera són 23 municipis:

Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Tiurana, Torrelameu, Térmens, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià, Vilanova de l’Aguda i Àger.

“Deixem de socialitzar”

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha reclamat que cal rebaixar l’activitat social per frenar els contagis:

“Deixem de socialitzar, deixar de fer l’imprescindible, hem de fer l’imprescindible per evitar confinaments totals. Apliquem mesures per creixements que ens alerten en zones molt poblades. Cal baixar activitat social i sortir només per l’imprescindible.”

“Cal evitar la mobilitat en general. Estem en zones de més transmissió i desplaçar-nos és de molta responsabilitat de cadascú. Recomanem que la gent no es mogui si no és imprescindible.”

“No podem descartar res”

Vergés ha insistit que el motiu de les mesures és l’augment de casos, i que cal actuar “com abans millor”:

“No podem descartar res en aquesta epidèmia, però no volem anar més, per això implementem mesures on hi ha creixement de casos. Estarem molts mesos gestionant aquesta situació, i esperem que sigui com aquesta i no de segona onada. Mesures com abans millor i fer-ne cas com a societat. Crec que així ho podrem gestionar.”

“Un alt increment dels casos, veure la part asistencial compromeses, increment de casos a UCI i urgències, si això creix serà un motiu per ampliar mesures.”

Read Full Post »

“Bellaterra sempre dona la benvinguda amb les flors dels seus cuidats jardins privats, mereixedors de ser membres del club de Viles Florides de Catalunya

Jardí privat al barri de Terranova |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Quan les coses es posen serioses, a Catalunya s’aparquen les banderes , les identitats i les reivindicacions.

Diari de Girona|Ha sigut sempre així, al llarg de la història. Quan les coses es posen serioses, a Catalunya, segur que estem parlant de diners. La crisi del coronavirus molt probablement farà que aquest estiu a penes vingui turisme estranger, per la qual cosa el sector ha de confiar en el turisme espanyol, tal com s’ha reconegut des de l’administració catalana. I el turisme són diners, molts diners, exactament el 12% del PIB català. Així doncs, l’Agència Catalana de Turisme està a punt de posar en marxa una campanya dirigida a captar turisme espanyol, amb qui resulta que ara «ens uneixen molts vincles emocionals». La campanya veurà la llum d’aquí a pocs dies: al juny. Naturalment, això ha obligat a empassar-se gripaus i ara ja es parla de «regió» en referir-se a Catalunya, però també obligarà a tirar de Photoshop i eliminar de les fotos promocionals qualsevol referència reivindicativa, des d’estelades a llaços grocs. O trobar paratges o edificis que no llueixin aquests ornaments, però això seria tasca titànica.

Es tracta de donar als potencials turistes espanyols la imatge d’una Catalunya acollidora, on mai de la vida ningú li diria ni «coló» ni «nyordo» a algú originari d’altres regions d’aquest gran país que formem entre tots i blablabla. O això és el que sembla que pretendrà donar a entendre la campanya. Una campanya d’«aquí pau i després glòria».

Anem a exemples pràctics. Observin les imatges que acompanyen aquest article. En una es veu el pont de Besalú amb una feliç parella que s’hi ha instal·lat a sopar, imatge que va formar part d’una anterior campanya de l’Agència Catalana de Turisme dirigida als espanyols. No sembla gaire probable que en aquest indret s’hi serveixin àpats, però ho podem considerar una llicència poètica del publicista. El que seria més estrany, almenys avui, és que al pont no hi hagi símbols independentistes, tal com es veu en l’altra fotografia, presa ahir mateix. També s’hi podrien veure ninots penjant de caps per avall. Fa poc més d’un any hi havia els de Llarena, Franco i el Rei en un mur de la mateixa població. Es farà difícil la nova campanya, si el que es vol és donar imatge acollidora. Si en lloc del magnífic pont de Besalú s’opta per la imatge d’una platja, s’haurà de ser també curós, no sigui que aparegui alguna de les que els CDR van sembrar de creus grogues, amb pancartes que resaven «Catalonia is not Spain». O per la d’alguna carretera o autopista tallada amb pneumàtics cremant, una altra original forma de donar la benvinguda als visitants. Potser els turistes espanyols no captarien el peculiar sentit de l’humor català a l’hora de rebre i honorar els visitants, la nostra manera de fer-los sentir com a casa seva.

La campanya, segons van explicar els responsables de l’Agència Catalana de Turisme quan la van presentar -a Madrid, com no podia ser menys-, anirà dirigida a ressaltar els «vincles emocionals» entre els catalans i la resta d’espanyols, que almenys aquest estiu deixaran de ser uns feixistes que ens roben, o inclús que ens maten perquè porten cap aquí els seus virus.

Més que orelles del llop, les dents
La campanya va ser anunciada a inicis de maig, quan ja més que veure les orelles al llop, els responsables de turisme a Catalunya li veien fins i tot les dents. Amb les fronteres tancades, amb l’amenaça de quarantena pels turistes estrangers que vulguin venir a Espanya, i amb la certesa que altres destinacions estan posant moltes més facilitats a l’arribada de visitants estrangers, el turisme espanyol és el clau roent a què agafar-se per, si no salvar la temporada, almenys subsistir en espera de temps millors.

Si per aconseguir això, Catalunya ha de passar de país a regió, ha d’elogiar Espanya i els espanyols, i ha d’oblidar suposats espolis i antigues reivindicacions, es farà sense problemes.

Read Full Post »

El món de l’educació en el lleure està seriosament preocupat per les exigències de seguretat sanitària plantejades per la Generalitat per a les activitats en casals, colònies i campaments d’aquest estiu.

En essència, entitats com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés, els dos principals agents del sector, consideren que els requisits establerts són, a la pràctica, gairebé impossibles d’aplicar. Si ja resulta complicat pensar en una escolarització per al setembre amb distàncies de seguretat i grups reduïts, encara es fa més complicat en el cas del lleure formatiu, l’essència del qual té a veure amb les activitats a l’aire lliure, esportives, en moviment. El contacte amb la natura i la convivència estreta i en llibertat entre els nois i noies són també elements cabdals d’aquesta formació informal tutelada per monitors joves que estableixen una relació molt propera amb els infants i adolescents.

¿Com es pot mantenir aquest esperit basat en una convivència intensa, en què els aspectes emocionals passen en primer pla per sobre dels continguts acadèmics propis de l’escola, quan, segons la proposta del Govern, els nois i noies no es poden relacionar espontàniament, no es poden tocar i han de mantenir una distància de seguretat de dos metres? No cal ser un expert en educació o en psicologia infantil per veure’n la dificultat. L’estiu i l’entorn d’unes colònies, casals o campaments són segurament els llocs menys propicis per fer complir unes normes tan estrictes. Des del sentit comú o des de l’experiència familiar, també queda clara la dificultat del repte. “Demanar que els nens juguin a dos metres de distància va contra la naturalesa de l’activitat de lleure i va contra la naturalesa dels nens”, afirma amb raó Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura.

Per tant, caldrà buscar maneres menys rígides de garantir la seguretat sanitària del lleure estival jove. Perquè el que està clar és que, després de mesos tancats a casa, sense poder anar l’escola i sense gaudir, doncs, de l’amistat i la convivència dels amics a l’aula, als patis i als jardins, els nois i noies tenen més necessitat que mai d’un estiu de lleure educatiu. No és realista creure que els monitors, fins i tot si hi ha recursos públics extra –cosa que ara mateix no està garantida– per redoblar esforços i augmentar les contractacions, puguin garantir el compliment d’unes normes com les que s’han proposat.

Segurament, la manera d’assegurar un estiu actiu per a tots ells passa per controls sanitaris previs, al més exhaustius possibles, que permetin després una activitat sense encotillaments inviables. I, això sí, amb condicions d’higiene més exigents de les habituals que probablement haurien d’estar tutelades i garantides amb la incorporació de professionals de la sanitat a les diferents activitats. Les monitores i monitors no poden fer el paper ni d’infermeres ni de vigilants de seguretat. No se’ls pot exigir aquesta responsabilitat, tan allunyada, d’altra banda, de la seva tasca formativa. Cal, doncs, pensar més a fons la manera de garantir els casals, colònies i campaments d’estiu.

Read Full Post »

Aquest divendres s’ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve.

L’Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l’intent de la comunitat autònoma d’anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita “nova normalitat”–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d’un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d’ara ja ningú no nega que l’epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d’haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S’estan donant instruccions raonables?

Certament, falten dades i credibilitat en la gestió pública de la pandèmia. Però s’ha avançat. Més enllà del ball polític, i d’una coordinació que massa sovint ha sigut impositiva, ara hi ha més sensació i evidències que la situació està sota control que fa unes setmanes. La detecció dels contagiats fent tests de forma general i ràpida és una de les condicions clau en les quals s’ha progressat: lentament i a vegades de forma desconcertant, sí. Seria necessari que ben aviat estigués ja garantit que qualsevol persona amb símptomes pogués ser diagnosticada en un termini màxim de 24 a 48 hores, a través de l’atenció primària. Com més precoç sigui la detecció, millor. Un cop confirmat un positiu, també resulta cabdal el rastreig dels contactes que ha tingut el malalt per frenar la cadena de contagis. En aquest sentit, al diari d’avui expliquem que el departament de Salut té previst incorporar 200 persones per fer aquesta tasca alhora detectivesca i científica amb l’objectiu d’identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l’epidèmia.

Mentre que la corba de morts sembla que remet i l’ocupació de les UCI baixa, la de contagis no ho fa tant. En principi sembla que respon a l’esmentat augment de tests. Però no es pot abaixar la guàrdia, ni des del punt de vista del dispositiu sanitari ni tampoc pel que fa a la resposta ciutadana. Malgrat que les decisions a vegades siguin erràtiques i no siguin sempre lògiques, complir-les és important. La superació d’una epidèmia –de qualsevol epidèmia– no pot ser individual. Només la resposta col·lectiva funciona. I no és només un tema de solidaritat, sinó senzillament mèdic, empíric. És, al capdavall, una qüestió de sentit comú. La protecció i responsabilitat de cada persona ens evita de ser contagiats i de contagiar. El desconfinament, doncs, s’haurà de fer necessàriament sota el signe de la prudència, i haurà d’anar acompanyat d’una política eficaç d’identificació i rastreig de contagis, i naturalment de tractament dels malalts. Només amb tot això garantit podrem avançar en seguretat per vèncer el covid-19.

Read Full Post »

Orgull i passió per la nostra bella terra!!

Read Full Post »

Aquest dimecres el departament de Salut enviarà al ministeri de Sanitat la seva proposta per començar el desconfinament per regions sanitàries.

A més d’adjuntar totes les dades que li demanen, haurà d’argumentar quines zones estan en condicions de passar a la fase 1 a partir de dilluns que ve. Es dona per fet que les regions amb menys incidència de la malaltia (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Girona) passaran el dia 11 a la fase 1, però hi ha dubtes sobre la Catalunya Central (sobretot per la conca d’Òdena), les àrees metropolitanes nord i sud i, singularment, la ciutat de Barcelona.

La Generalitat ha batallat des de l’inici de la crisi per poder aplicar un model de desconfinament propi que s’adapti a la diferent realitat territorial de Catalunya. El model de cogovernança aprovat pel govern espanyol especifica que són els governs autonòmics els que han de fer la proposta de quines àrees han de passar de fase i, tot i que l’executiu de Sánchez es reserva el dret a actuar de forma unilateral, cal esperar que respectarà les peticions que li facin arribar.

Per a la Generalitat tindria poc sentit haver defensat un model propi per després no aplicar cap criteri diferenciat en les diverses regions sanitàries, sobretot perquè l’impacte que hi ha tingut el coronavirus varia molt. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid. Ara, però, ha arribat l’hora que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de plantejar quin és el seu model de desconfinament, i això equival a prendre mesures que poden resultar impopulars, com ara que Barcelona es quedi sense passar a la fase 1 a partir de dilluns. Cal tenir en compte que aquesta decisió, que pot estar justificada des d’un punt de vista de salut, té implicacions econòmiques i socials molt importants. Aquest dimarts les patronals ja han advertit que seria “dramàtic” que Barcelona no pogués passar de fase.

Recordem que a la fase 1 es permet la reobertura de les terrasses amb un 50% del seu aforament, l’obertura de botigues de menys de 400 metres i les reunions socials amb menys de 10 persones. Per això, a l’hora de decantar-se per un ritme de desconfinament asimètric, cal ponderar també l’impacte econòmic i buscar maneres per minimitzar-lo. Fer entendre que en un lloc es podrà reprendre tota aquesta activitat i en una altra àrea veïna no, demana altes dosis de pedagogia, arguments que siguin racionals i lideratge polític.

En aquest cas concret, hauria de ser la màxima autoritat del país, és a dir, el president Quim Torra, qui hauria de liderar les explicacions perquè la població implicada entengui, si és el cas, que ha de fer un sacrifici més gran. Amb l’inici de l’aixecament de les restriccions, l’arribada del bon temps i la inquietant crisi econòmica, hi ha el perill que la ciutadania es relaxi en les mesures de protecció. Si a això hi afegim la falta de tests per saber quina és exactament la penetració de la malaltia entre la població, tenim un còctel perillós. Ara és el moment de governar. I això equival en moltes ocasions a prendre decisions difícils però necessàries, a equilibris de vegades impossibles, i a explicar les decisions amb autoritat tècnica i política.

Read Full Post »

“Es tracte d’una dona de Barcelona que ha vingut del nord d’Itàlia”

El Departament de Salut ha confirmat el primer cas de coronavirus a Catalunya. És el quart a Espanya i el primer, també peninsular.

Salut ha convocat una roda de premsa a les 16.30 per donar-ne més detalls.

Encara no fa vint-iquatre hores es va confirmar el tercer cas, un turista italià que està de vacances a Tenerife. Aquest matí, el miler de persones que s’allotgen a l’hotel on s’estava aquest italià, que és metge i prové de la zona d’Itàlia on hi ha un focus, els han confinat per tal de fer-los proves mèdiques.

–Estem treballant per ampliar aquesta informació–

Read Full Post »

Es tracta d’un increment inferior al de l’1,67% i l’1,91% que es van aplicar el 2019 i 2018

El preu mitjà del peatge de les autopistes que conformen la xarxa estatal pujarà un 0,84% a partir de l’1 de gener que de 2020, segons han informat a Europa Press en fonts de sector.

La pujada s’aplicarà a totes les autopistes dependents de l’Administració General de l’Estat, excepte en les nou que van ser ‘rescatades’ per l’Estat i que actualment gestiona el Ministeri de Foment.

Seittsa, la firma pública que explota aquestes vies ho fa a través d’un contracte que no és de concessió, per la qual cosa no se’ls aplica la pujada fixada per a contractes concessionals, segons han explicat a Europa Press en fonts de Foment.

Aquestes nou autopistes, que sumen uns 700 quilòmetres, són les quatre radials de Madrid, la M-12 que uneix la capital i l’aeroport, l’AP-41 Madrid-Toledo, l’AP-36 Ocaña-La Roda i els trams de l’AP-7 entre Cartagena i Vera, i la Circumval·lació d’Alacant.

La pujada per al 2020 tampoc s’aplicarà a dues autopistes, les que per tal d’any acaben el seu contracte de concessió, tornen a l’Estat i suprimeixen el cobrament de peatge.

Es tracta del tram de l’AP-7 entre Tarragona, València i Alacant, i de l’AP-4 entre Sevilla i Cadis, ambdues actualment gestionades en concessió per Abertis. Totes dues segueixen a l’AP-1 Burgos-Armiñón, que el desembre de 2018 es va convertir en la primera via de pagament a culminar el seu contracte de concessió, desmantellar les barreres de peatge i revertir a l’Estat.

La pujada mitjana dels peatges per al 2020 s’aplica no obstant això al gruix de la xarxa estatal, és a dir, en un total de 1.270 quilòmetres de vies de pagament.

Tres anys de pujades

Es tracta d’un increment inferior al de l’1,67% i l’1,91% que, respectivament, es van aplicar el 2019 i 2018. No obstant això, suposa encadenar tres exercicis de pujades després dels descensos registrats en 2016 i 2017.

L’actualització del preu mitjà del peatge de les autopistes és fruit d’una fórmula de revisió automàtica anual que el sector va pactar amb el Govern el 2002.

Aquesta fórmula té entre les seves principals variables l’IPC mitjà entre els mesos d’octubre d’un any i del següent que, posteriorment, es pondera en funció de l’evolució dels tràfics.

La nova actualització anual dels peatges tindrà lloc en ple debat sobre la necessitat de garantir el manteniment i la viabilitat de la xarxa d’autopistes i autovies de l’Estat, que comporta sospesar l’eventual articulació d’un peatge per l’ús de les autovies.

El debat està actualment en suspens davant la situació d’interinitat de Govern, puix que l’última Legislatura va concloure abans que es constituís la Comissió del Congrés dels Diputats que anava a encarregar-se d’abordar-lo.

De moment, la pujada de 2020 es registrarà en tant la xarxa d’autopistes estatals encadenarà el 2019 un sisè any consecutiu de creixement dels seus tràfics.A tancament del passat mes de setembre, les vies de pagament comptabilitzen una mitjana de 21.012 usuaris al dia, un 4,8% més que un any abans.

Read Full Post »

Older Posts »