Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

A Bellaterra, la Llibreria Paper’s situa la seva parada a la Plaça del Pi, amb la venda de llibres amb el tradicional descompte del 10%, i joves del poble ofereixen roses i llibres econòmics d’ocasió trets de les biblioteques de les seves cases.

Sant Jordi amb el llibre i la rosa

La diada del patró nacional de Catalunya, Sant Jordi, és un dia que se celebra amb especial entusiasme als carrers i places de tota Catalunya. Es poden trobar llibres i roses a tots els racons dels pobles i milers de persones surten a passejar pels seus carrers. També és tradició penjar als balcons la senyera de Catalunya.

A Bellaterra, la Llibreria Paper’s situa la seva parada a la Plaça del Pi, amb la venda de llibres amb el tradicional descompte del 10%, i joves del poble ofereixen roses i llibres econòmics d’ocasió trets de les biblioteques de les seves cases i familiars.

Parada de la Llibreria Paper’s a la Plaça del Pi de Bellaterra

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d’abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l’amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l’esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l’estimada. A la dècada de 1930 s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la Diada Nacional de l’Aragó.

Punt de llibre de Sant Jordi 2023 ofert per Ignasi Roda, Cronista de Bellaterra

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Read Full Post »

24 productes agroalimentaris de Catalunya, cinc dels quals olis d’oliva, compten amb el distintiu de màxima garantia d’origen i qualitat que atorga la UE

Els menjars i sopars amb família i amics cobren especial importància durant aquestes dates de festes nadalenques, on no poden faltar a la taula els aliments de qualitat. L’àmbit europeu compta amb uns segells distintius que ho garanteixen. Són les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Es tracta de dues catalogacions relacionades amb productes agroalimentaris per a aliments autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la UE per la seva alta qualitat.

Els aliments que porten aquests segells són productes típics, arrelats a un territori amb unes característiques ambientals úniques, que els proporciona un sabor i una personalitat pròpia inimitables, resultat de l’estreta relació existent entre el producte, l’entorn geogràfic i una elaboració feta amb cura al llarg d’anys o segles d’història. L’àmbit dels vins, però, compta amb uns distintius diferents, les Denominacions d’Origen (DO).
Diferències entre DOP i IGP

Si estem en un comerç, sabem reconèixer aquests segells?

Quines diferències hi ha entre les DOP i les IGP? D’entrada, un d’ells, la Denominació d’Origen Protegida, porta un segell vermell i groc, i l’altre, la Indicació Geogràfica Protegida, de color blau i groc.
Ambdues etiquetes identifiquen els aliments amb la màxima garantia d’origen i qualitat que atorga la UE. Ara bé, la vinculació del producte amb el territori és més gran en el cas de les DOP, ja que totes les fases de producció i elaboració s’han de dur a terme en una zona geogràfica limitada definida. En canvi, en el cas de l’IGP algunes fases poden fer-se fora d’aquest territori, perquè no aporten característiques diferencials.
Malgrat les diferències i els matisos, ambdós tipus de distintiu gaudeixen del mateix grau de protecció i són una garantia d’alta qualitat per als consumidors.

24 productes catalans amb DOP i IGP

Per tal que un producte tingui una DOP és necessari que compleixi un reglament europeu molt estricte. A Catalunya hi ha dotze productes reconeguts amb DOP, cinc dels quals són olis d’oliva verge; el de Siurana, la Terra Alta, Baix Ebre-Montsià, Empordà i les Garrigues. També tenen el segell europeu el fesol de Sant Pau; la mongeta del ganxet; l’avellana de Reus; la mantega i el formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya; l’arròs del Delta de l’Ebre i la pera de Lleida.

Tal com passa amb les DOP, els productes amb IGP han de complir un estricte reglament europeu. A Catalunya hi ha deu productes reconeguts amb aquest distintiu. Aquests són el pollastre i capó del Prat; el gall del Penedès; la vedella dels Pirineus catalans; la llonganissa de Vic; la poma de Girona; la clementina de les Terres de l’Ebre; el calçot de Valls; la patata de Prades; el pa de pagès català i el torró d’Agramunt. També cal afegir la ratafia catalana i el brandi del Penedès, que compten amb el segell IG, Indicació Geogràfica de begudes alcohòliques i espirituoses.

Les zones geogràfiques on es produeixen o s’elaboren els productes amb DOP i IGP són de dimensions molt dispars. La més petita està formada per només un municipi, la IGP del Torró d’Agramunt; i, en canvi, la més gran abasta tot Catalunya, és la IGP del Pa de pagès català. El 95% de les comarques catalanes tenen com a mínim dos productes protegits com a DOP o IGP, perquè la protecció del patrimoni agroalimentari ve de lluny.

Catalunya, pionera en els distintius de qualitat

Regular i vetllar per les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques és un dels eixos de la política agrària europea. Però, els distintius per protegir la qualitat diferenciada són anteriors a aquesta regulació de la UE. De fet, la Generalitat de Catalunya, des dels seus inicis, va voler protegir i valorar la riquesa del seu patrimoni agroalimentari, entenent-lo com un signe diferencial de la identitat cultural catalana.
Des de la seva restauració la Generalitat va assumir competències en aquest àmbit i en l’actualitat, l’Estatut estableix que el Govern té la competència exclusiva sobre les denominacions d’origen i altres mencions de qualitat dels productes agroalimentaris. Ara bé, tota la regulació i gestió que es fa des de les administracions té sentit perquè hi ha milers de persones treballant-hi al territori. La importància d’aquests distintius d’origen i qualitat rau en els agricultors, ramaders, productors, cooperatives, empreses… que produeixen i elaboren aquests magnífics productes.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Els productors de l’escumós preveuen una bona campanya de Nadal i unes vendes un 3% superiors el 2022

DO Cava de Catalunya|CEDIDA

Carmen Sánchez-Silva | Hi ha qui es remunta als feliços anys vint per descriure el moment que viu el mercat del cava. Després de la pandèmia i les restriccions a l’hostaleria, des de mitjans de l’any passat es va detectar en els consumidors una ànsia de celebrar que va fer que el sector tanqués el 2021 batent el seu rècord històric amb 252 milions d’ampolles expedides (+17%) malgrat el fre que va suposar la variant òmicron durant la recta final de l’any, la temporada alta amb entre el 30% i el 40% de les vendes. Ara que arriba el Nadal les bombolles segueixen saltant de dalt a baix, aprofitant que el seu sempitern rival, el més glamurós i reconegut xampany, compta amb una limitada oferta que està portant els principals cellers francesos a establir quotes.

En algunes de les caves de Sant Sadurní d’Anoia, el bressol d’aquest escumós que va facturar més de 1.300 milions d’euros l’any passat, també hi ha ampolles que es venen per quotes, com passa a Gramona oa Sumarroca. “Des del juny hem fixat quotes i frenat el creixement en alguns mercats internacionals perquè amb la producció que tenim no podem fer res més”, reconeix Xavier Gramona, vicepresident de la marca, que actualment produeix les bombolles que comercialitzarà d’aquí sis anys. Altres cellers admeten que les limitacions franceses els han permès rebre comandes de mercats on els costava entrar-hi, descriu Meritxell Juvé, consellera delegada de Juvé & Camps.

“Tenim una finestra d’oportunitat important perquè el xampany necessita més criança que el cava i n’hi ha poc”, manté Joaquim Tosas, al capdavant d’Aecava, la patronal del sector.  “És un moment únic perquè la bombolla està de moda al món, els caves que tenim són els millors de la història i hi ha escassetat de xampany.  El cava [que ha aprofitat molt pitjor que el xampany i el prosecco italià l’empenta de la demanda internacional en els darrers cinc anys] pot recuperar terreny a marxes de gegant”, pronostica Sergio Fuster, conseller delegat de Raventós Codorníu.  En els darrers 18 mesos el consum ha crescut.  Les dades de l’octubre de Nielsen assenyalen que mentre el consum de cava puja un 3,5%, el de prosecco baixa un 0,3% i el del xampany una mica menys, afegeix.

“L’any 2022 està sent força bo”, explica Tosas.  L’exportació està fent (cava és la denominació d’origen espanyola amb més vendes a l’exterior: el 71% del total, indica Damià Deàs, anterior president d’Aecava i director de Vilarnau).  Però és el mercat nacional el que millor es comporta una vegada recuperat el turisme.  Les vendes del sector van créixer un 10,6% el primer semestre de l’any, un percentatge que ha anat a menys i al setembre s’ha quedat una mica per sobre del 3%, segons Javier Pagés, president del Consell Regulador del Cava.  Tots dos esperen una bona campanya de Nadal que mantingui el creixement al 3% o més.  Es vendran 245 milions d’ampolles davant dels 238 milions del 2021.

El líder del mercat, Henkell Freixenet, que apuntava cap a un creixement del 10% fa pocs mesos, ja no ho veu tan clar perquè les últimes setmanes ha percebut que el ritme de venda està endarrerit respecte a Nadal.  “Des de principis de desembre veiem que els clients comencen a comprar més tard del que és normal.  Anem amb 10 dies de demora i això pot suposar que comercialitzem entre quatre i cinc milions d’ampolles menys”, analitza Pedro Ferrer, coconseller delegat de la companyia.  “Amb l’increment de la inflació es comença a notar que el consumidor està més remís”, recolza Fuster.

Els preus de les butllofes de cava s’han incrementat entre el 8% i el 10% de mitjana, segons Aecava, per pal·liar l’augment de costos dels insums dels cellerers, que es queixen no només de l’encariment a doble  dígit del vidre, el cartró, l’alumini o el raïm, sinó dels problemes de subministrament que estan patint “que no hem tingut mai”, anota Juvé.  “És una batalla perquè es mantingui el marge”, admet Ferrer.  “Ara el repte és com finançar el creixement perquè produir una ampolla costa gairebé el doble que el 2019”, expressa Joaquim Tosas.

 Ampolles més cars

 Tot i això, el sector està satisfet perquè el client aposta per burbulles de millor qualitat i això contribueix a disminuir l’estacionalitat del producte, l’etern repte dels cavistes.  Fins al setembre, els caves ecològics creixen un 64% i els de guarda superior (reserva, gran reserva i paratge qualificat) més del 20%.  “Fa molt de temps que intentem consolidar l’alta gamma.  I ara el més important és que el sector ha entès que no pot competir per preu sinó per qualitat”, vaig mantenir Juvé, que allargarà les criances (el 90% amb més de 25 mesos).  Els cellers estan fent la resta apostant per les seves ampolles premium.  “L’objectiu final de la nostra estratègia és elevar la categoria del cava i recuperar l’avantatge davant del xampany”, destaca Fuster.  “L’aposta pel valor ens ajuda amb els marges en un moment en què els costos estan disparats per la inflació”, afegeix.

És el rum recent pres per la DO Cava després d’una nova segmentació i zonificació, amb un fort enfocament cap a la sostenibilitat del territori, indica Pagés, tal com van alentar els cellers d’alta gamma que van abandonar la denominació i es van  constituir al voltant de Corpinnat.  Els 11 cellers d’aquesta associació, presidit anteriorment per Xavier Gramona, estan en converses amb el Consell i la patronal “per ordenar l’oferta del mercat de manera que el consumidor la pugui entendre”, en paraules del representant de Gramona.

Un mercat molt fragmentat

Des del 2009, el nom d’empreses elaboradors de cava no deixa de disminuir.  El 2021 es van quedar el 205 després d’un descens de l’1,9%.  Entre ells hi ha grans cellers, com Henkell Freixenet, que facturà 1.326 milions d?euros l?any passat, o Raventós Codorníu, que vendrà per valor d?uns 215 milions d?euros.  Però abans de res el sector està compost per petites empreses.  Juvé & Camps és una de les que més facturen: uns 25 milions d’euros.  El segueix un gran ram de cellers que es mouen entre els 14 milions de Gramona o els 7 i 8 milions de Sumarroca i Vilarnau.  I algunes cooperatives que guanyin pes al sector, segons el president de la denominació dorigen, Javier Pagés.  I darrere seu un enorme conjunt de petits elaboradors que amb prou feines mouen centenars de milers d’euros.
  Tot i que la pujada dels costos està posant en problemes algunes empreses, en paraules de Pagés, d’altres com Freixenet estan a punt de finalitzar una nova línia de producció en què ha invertit 15 milions d’euros, als quals se sumaran sengles als  propers quatre o cinc anys per incrementar la seva capacitat de producció.

Vinyes amb la Montanya de Montserrat al fons|CEDIDA

DO CAVA Productes de la terra

Aquest vi escumós, famós a tot el món, va començar a donar-se a conèixer a la zona de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) el 1872, quan Josep Raventós va elaborar les primeres 3.000 ampolles a la històrica casa Codorníu. Actualment, se’n produeixen més de 200 milions d’ampolles l’any.

El cava s’elabora seguint el mètode tradicional o champenoise, que consisteix a agafar vi fermentat en tonell i fer-li una segona fermentació, aquesta vegada en ampolla, afegint-hi sucre. Les botelles reposen aleshores durant nou mesos en posició horitzontal i generen un sediment que s’eliminarà després de girar-les un quart de volta dues vegades al dia. Finalment, es tanquen amb el seu tap característic.

A Catalunya, el cava únicament es pot elaborar dins el territori de la Denominació d’Origen Cava.

Aquesta denominació inclou 69 municipis que pertanyen als territoris següents: tota la comarca de l’Alt Penedès (28 municipis) i zones de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, la Conca de Barberà, el Garraf, el Maresme, la Selva i el Tarragonès.

Fora de Catalunya, el cava únicament s’elabora a 23 municipis de la Rioja, dos de l’Aragó, un de València i un altre d’Extremadura.

La verema del cava es fa habitualment de forma manual des de finals d’agost fins a finals d’octubre. Al Penedès, les varietats de raïm que es fan servir són preferentment de raïm blanc macabeu, xarel•lo, parellada i chardonnay.

Sant Sadurní d’Anoia és la capital del Cava.

Al llarg de l’any hi tenen lloc dos esdeveniments on el cava és el protagonista. Un és el Cavatast, una mostra de caves i gastronomia que es fa a principis d’octubre, en què hi ha xerrades, estands i degustacions.

L’altre, organitzat per la confraria del cava, és la Setmana del Cava, que comença just després del Cavatast. Se celebra des de l’any 1982 i inclou un congrés internacional del cava, un dinar popular amb cava i l’elecció de la Reina del Cava.

També es posa en funcionament el Tren del Cava, un tren especial que fa el recorregut entre Barcelona i Sant Sadurní d’Anoia. A la meitat de la setmana, les caves del poble fan una jornada de portes obertes amb degustacions i tasts.

A més de Codorníu, l’altra empresa capdavantera en producció del cava català és Freixenet. Freixenet va començar el negoci el 1914. Ja el 1935 van obrir el primer establiment als Estats Units i els seus productes van ser acollits amb gran èxit.

La majoria de les caves catalanes es poden visitar. Les visites acostumen a incloure una explicació sobre el procés d’elaboració del cava, que de vegades es pot acompanyar d’exposicions o audiovisuals. Gairebé sempre, el passeig acaba amb una degustació dels productes de cada celler.

Font: Catalunya.Com, El País

Read Full Post »

La Generalitat demana precaució per una revetlla amb alt risc d’incendi.

El dispositiu de Sant Joan: més efectius d’emergències i mesures per evitar col·lapses.

Incendi 2019 zona Masia Can Jeroni|EMD DE BELLATERRA

Què es pot fer i què no per la revetlla de Sant Joan: restriccions i recomanacions

Aquesta revetlla de Sant Joan arriba en un cap de setmana llarg marcat per la calor i la sequera. En aquest context, les autoritats recomanen extremar les precaucions per tenir una revetlla segura.

En la primera revetlla sense restriccions per la covid, el Departament d’Interior desplega el dispositiu de Sant Joan més gran de la història.

Aquestes són les restriccions per Sant Joan: Qui pot tirar petards

No tothom pot encendre petards. La Generalitat recorda que hi ha diversos tipus de pirotècnia i que no tota és adequada per a tothom:

Els menors de 12 anys només poden encendre bengales petites. És la pirotècnia del tipus F1.

– Els menors de 16 poden fer ús de la pirotècnia F2: petards de potència mitjana i els coets i correcames petits.

– Per tirar coets grans –de la categoria F3– cal ser major d’edat.

On es poden encendre els petards i les fogueres

Els petards poden causar incendis. Per precaució, està prohibit l’ús de pirotècnia, fogueres o qualsevol element de foc a menys de 500 metres d’una zona forestal a tot Catalunya.

Aquesta mesura dura del 15 de març al 15 d’octubre perquè és el període considerat de risc d’incendi.

Dins de pobles i ciutats, per fer una foguera cal una autorització municipal.

En el cas dels castells de focs i correfocs, cal també l’autorització de la delegació del govern.

Ara bé, en els municipis afectats pel nivell 3 del Pla Alfa (nivell extrem de perill d’incendi) queda prohibit l’ús de pirotècnia, i també les fogueres o qualsevol foc arreu del terme municipal.

El mapa del Pla Alfa i quines comarques estan afectades es pot consultar en la pàgina de la web de la Generalitat.

Fanalets prohibits i altres mesures

-Aquesta revetlla es prohibeix l’enlairament de fanalets encesos a qualsevol punt del territori.

A més, els municipis poden establir altres restriccions, i limitar l’ús de petards i fogueres en funció del nivell de perill d’incendi forestal.

També es recomana habilitar espais concrets per tirar petards i fer fogueres, allunyats de vegetació, en els municipis afectats pel Pla Alfa nivell 2, amb perill molt alt d’incendi.

Recomanacions a la població

A banda de les restriccions, la Generalitat fa una sèrie de recomanacions a la població per evitar incendis i gaudir de la revetlla amb seguretat:

Comprar petards en els llocs homologats.
No guardar-se els petards a les butxaques, ni encendre’ls a les mans ni tenir-los a prop de la cara i el cos.
Si un petard no s’encén bé, no tocar-lo fins al cap de mitja hora i remullar-lo.
Fer servir mitjans segurs per encendre el material pirotècnic: metxes i similars.
Tirar sempre petards a més de mig quilòmetre de zones forestals i sempre tan lluny com sigui possible de qualsevol element de vegetació.
Llegir i seguir sempre les instruccions abans de manipular material pirotècnic. Comprovar sempre que no poden provocar incendis.
Ser especialment conscients dels riscos en l’ús de coets.
No tirar mai petards contra ningú, ni encendre’ls dins les cases ni tirar-los des de balconades i finestres.
Evitar també l’ús de pirotècnia en parcs o jardins i camps de conreu. Anar amb molta cura si es tiren coets, en especial en urbanitzacions, turisme rural i edificacions aïllades si hi ha vegetació a prop.
Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres.
Fer ús de pirotècnia “de baixa potència”. Es recomana l’ús de productes de caràcter familiar, que comporten menys risc en general.
Supervisar l’ús de petards per part dels menors d’edat, tot i que estiguin autoritzats a utilitzar-los per la seva edat.

Telèfons d’emergències

Davant qualsevol incident, cal recordar el telèfon d’emergències 112.

La revetlla i la matinada de Sant Joan és, juntament amb la revetlla de Cap d’Any, la nit de màxima activitat de l’any d’aquest servei. Per això, s’ha reforçat el dispositiu d’operadors i supervisors.

Font: CCMA, Generalitat de Catalunya

Read Full Post »

Des de la seva presentació al Centre Cívic el 4 d’abril de 2019, organitzat per la Unió Veïnat Bellaterra, el Col·lectiu Solar ha fet efectiu a Bellaterra amb unes 50 instal·lacions complertes de plaques fotovoltaiques, aprofitant un descompte inicial del 40% i fer més barata l’adquisició d’energia elèctrica, tot ajudant a promoure l’alliberació de l’energia. La premisa del Col·lectiu Solar va ser aglutinar interessats en un mínim de 300 cases del Vallès Occidental, i així poder abaratir el cost amb aquest 40%, fent possible que la inversió es recuperi en 4 o 6 anys. |FOTO: BELLATERRA.CAT

ARA EDITORIAL

Catalunya ha sigut històricament pionera en molts àmbits, per exemple amb la industrialització, però cal reconèixer que en les energies renovables ha quedat endarrerida respecte a altres territoris de l’Estat, i encara més respecte als països del centre i el nord d’Europa. Les xifres són especialment cridaneres. De mitjana, a Espanya la potència elèctrica instal·lada corresponent a les energies renovables és del 54%, però només del 30% a Catalunya. La generació elèctrica de renovables és del 44% a Espanya i del 20% a Catalunya, menys de la meitat. En el cas de la solar les instal·lacions a Catalunya representen l’1% del total espanyol, i en el cas de l’eòlica el 4,9%. Abans de l’aprovació del decret de renovables el 2019 hi va haver una dècada de paràlisi a Catalunya que la resta de territoris sí que van aprofitar i que fa que ara ens portin un cert avantatge. És veritat que ara s’han multiplicat els projectes, de tal manera que al territori proliferen les entitats conservacionistes que rebutgen les instal·lacions perquè consideren que malmeten el paisatge i, a més, no ofereixen un retorn econòmic clar per a la població autòctona.

El pacte de govern entre ERC i la CUP inclou una moratòria de projectes que encara pot agreujar més el retard de Catalunya a l’hora de garantir-se un subministrament energètic net, sobretot tenint en compte que les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, que ara proveeixen el 54% de l’electricitat, s’haurien d’apagar la pròxima dècada. Entremig hi ha un altre debat que sobrevola la qüestió: ¿Catalunya té necessitat de ser autosuficient energèticament o simplement podria importar l’electricitat que es pogués produir en zones limítrofes com ara l’Aragó, on hi ha previst construir grans instal·lacions solars a la zona dels Monegres?

En tot cas, més que aturar tots els projectes el que caldria és intensificar el diàleg amb el territori, amb els ajuntaments afectats, i afinar al màxim cada projecte per assegurar que tingui un impacte positiu sobre el territori. Tot el que sigui percebut com una imposició acabarà sent contraproduent perquè pot produir un efecte mirall en altres llocs del territori i estendre l’oposició a les instal·lacions de plaques solars i aerogeneradors. Tot això, però, s’ha de fer ràpid per assegurar que Catalunya pot complir amb els objectius de descarbonització fixats per la Unió Europea. En el fons, la lluita contra l’emergència climàtica també comportarà que ens acostumem a veure molins i plaques solars. Evidentment, com menys impacte paisatgístic tinguin millor, i si poden anar en zones ja usades per l’home, com cobertes de grans naus, carreteres o canals d’aigua, doncs millor.

El que sí que avança a gran ritme són les petites instal·lacions solars d’autoabastiment familiar, que des de la supressió de l’impost al sol el 2019 es tripliquen cada trimestre. Aquest bon ritme demostra que la ciutadania està més que conscienciada i veu els avantatges de la producció pròpia d’energia. Ara només falta que les administracions acompanyin per fer el gran salt endavant que Catalunya necessita.

Font: Ara, UVB,

Read Full Post »

El BOE publica els 12 festius a tot Catalunya per a l’any que ve, als quals cal afegir dues festes locals, que va anunciar la Generalitat al juliol

Calendari 2021 d’esquirols|Avonside Publishing Ltd

CCMA| Ja és oficial la llista de festius per a l’any 2021. El BOE ha publicat aquest dilluns la llista de festius per a l’any vinent que, en el cas de Catalunya, la Generalitat va anunciar el mes de juliol.

En el calendari laboral de l’any vinent a Catalunya hi ha dotze festius als quals cal afegir dues festes locals, que decideixen els municipis.

El 2021 comença amb un cap de setmana llarg, perquè l’1 de gener és divendres. Després de la revetlla de Cap d’Any, per tant, un festiu i un cap de setmana.

Després del dia de Reis, que cau en dimecres, no hi ha cap festiu fins al cap de tres mesos, el 2 d’abril, Divendres Sant.

Aquest any la Setmana Santa és a cavall del març i l’abril, una setmana abans que el 2020. El Dilluns de Pasqua (Florida) és el 5 d’abril. (Això vol dir que a moltes poblacions on el Dilluns de Pasqua Granada també és festiu serà festa el 24 de maig).

Cap d’Any: divendres 1 de gener
Reis: dimecres 6 de gener
Divendres Sant: 2 d’abril
Dilluns de Pasqua Florida: 5 d’abril
Festa del Treball: dissabte 1 de maig
Sant Joan: dijous 24 de juny
Diada Nacional de Catalunya: dissabte 11 de setembre
Festa Nacional d’Espanya: dimarts 12 d’octubre
Tots Sants: dilluns 1 de novembre
Dia de la Constitució: dilluns 6 de desembre
Dia de la Immaculada: dimecres 8 de desembre
Nadal: dissabte 25 de desembre

El segon festiu a tot Catalunya enganxat a un cap de setmana no arriba fins al novembre: el dia 1, Tots Sants, cau en dilluns.

També cau en dilluns el 6 de desembre, dia de la Constitució. I per tant, la Immaculada –o la Puríssima– cau en dimecres. Per a alguns serà un cap de setmana llarg, per a d’altres, fins a cinc dies seguits de festa.

I tindran quatre dies seguits de festa les persones que puguin fer pont per Sant Joan o pel Pilar: el 24 de juny cau en dijous, i el 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, cau en dimarts.

El 2021 hi ha tres dissabtes festius, un fet que segurament celebrarà molta gent que acostuma a treballar aquest dia de la setmana. Cauen en dissabte l’1 de maig, Festa del Treball, l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i el 25 de desembre (Nadal). No és festiu Sant Esteve, que cau en diumenge.

Aquest calendari és d’aplicació a tot Catalunya amb l’excepció de l’Aran, on el 5 d’abril queda substituït pel dijous 17 de juny, Festa d’Aran.

Read Full Post »

Vol estendre les mesures del Segrià i l’Hospitalet a aquestes comarques, però no les aplicarà fins que no hi hagi una autorització judicial

CCMA|La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha anunciat aquest divendres que s’aplicaran a Barcelona i als municipis dels voltants les mateixes mesures que ja s’estan aplicant a tres barris de l’Hospitalet de Llobregat.

Les mesures també s’aplicaran a tot el Segrià i als municipis de la comarca de la Noguera. Budó ho ha anunciat juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el titular d’Interior, Miquel Buch, després de la reunió del PROCICAT que ho ha aprovat.

Màxim 10 persones, restriccions a restauració i comerços, oci i cultura tancats

Les mesures inclouen la prohibició de les reunions de més de 10 persones, tant en espais privats com públics, tret de les que convisquin en el mateix domicili habitualment.

En l’àmbit de la restauració passen per ampliar les distàncies entre taules a les terrasses i limitar l’aforament interior al 50%. Els ajuntaments podran autoritzar activitats sempre que compleixin les mesures necessàries.

Tota mena de botigues i comerços podran continuar funcionant, però amb cita prèvia. En canvi cinemes, teatres i locals d’oci nocturn no podran obrir.

Caldrà autorització judicial

En tot cas, es demana que s’evitin les trobades socials, que són la major font de transmissió del virus, i que es converteixen en l’arrencada de les cadenes de contagis.

Aquestes mesures s’han establert en dues resolucions del govern amb una previsió inicial de durada de 15 dies. No es publicaran al Diari Oficial de la Generalitat ni entraran en vigor fins que no ho autoritzi una resolució judicial.

“No tornar a la situació del març”

Budó ha alertat que el moment actual és “díficil” i la situació “molt complicada”, i que per això “cal actuar amb celeritat per evitar tornar a la situació del març”:

“No volem escatimar recursos en la lluita contra aquesta pandèmia. Hem d’evitar un segon confinament de la població.”

“Hem de fer una passa enrere per no veure situacions pitjors. Som conscients de les dates en que estem quan la gent espera fer activitats socials, però som davant un estiu excepcional.”

“Estem reforçant la capacitat de rastreig, no volem escatimar recursos, hem d’evitar confinament total de la població que podria tenir efectes devastadors. Tots hem d’actuar coordinadament, demanem màxima consciencia per aturar transmissió de virus.”

“Fem una crida als que han relaxat les mesures”

Budó ha demanat a la ciutadania que torni a l’actitud de mesos enrere, quan la pandèmia estava plenament activa:

“Fem una crida als que han relaxat les mesures, estem davant l’última oportunitat per controlar-ho. Les dades dels contagis no són bones i cal actuar amb màxima responsabilitat.”

“Demanem que no us desplaceu a segones residències aquest cap de setmana.”

Les mesures a l’àrea de Barcelona afecten aquest municipi, i també els de Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues, l’Hospitalet, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Les mateixes mesures s’aplicaran als 33 municipis del Segrià:

Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torre-serona, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Vilanova de Segrià i Vilanova de la Barca.

A la Noguera són 23 municipis:

Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Tiurana, Torrelameu, Térmens, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià, Vilanova de l’Aguda i Àger.

“Deixem de socialitzar”

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha reclamat que cal rebaixar l’activitat social per frenar els contagis:

“Deixem de socialitzar, deixar de fer l’imprescindible, hem de fer l’imprescindible per evitar confinaments totals. Apliquem mesures per creixements que ens alerten en zones molt poblades. Cal baixar activitat social i sortir només per l’imprescindible.”

“Cal evitar la mobilitat en general. Estem en zones de més transmissió i desplaçar-nos és de molta responsabilitat de cadascú. Recomanem que la gent no es mogui si no és imprescindible.”

“No podem descartar res”

Vergés ha insistit que el motiu de les mesures és l’augment de casos, i que cal actuar “com abans millor”:

“No podem descartar res en aquesta epidèmia, però no volem anar més, per això implementem mesures on hi ha creixement de casos. Estarem molts mesos gestionant aquesta situació, i esperem que sigui com aquesta i no de segona onada. Mesures com abans millor i fer-ne cas com a societat. Crec que així ho podrem gestionar.”

“Un alt increment dels casos, veure la part asistencial compromeses, increment de casos a UCI i urgències, si això creix serà un motiu per ampliar mesures.”

Read Full Post »

“Bellaterra sempre dona la benvinguda amb les flors dels seus cuidats jardins privats, mereixedors de ser membres del club de Viles Florides de Catalunya

Jardí privat al barri de Terranova |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Quan les coses es posen serioses, a Catalunya s’aparquen les banderes , les identitats i les reivindicacions.

Diari de Girona|Ha sigut sempre així, al llarg de la història. Quan les coses es posen serioses, a Catalunya, segur que estem parlant de diners. La crisi del coronavirus molt probablement farà que aquest estiu a penes vingui turisme estranger, per la qual cosa el sector ha de confiar en el turisme espanyol, tal com s’ha reconegut des de l’administració catalana. I el turisme són diners, molts diners, exactament el 12% del PIB català. Així doncs, l’Agència Catalana de Turisme està a punt de posar en marxa una campanya dirigida a captar turisme espanyol, amb qui resulta que ara «ens uneixen molts vincles emocionals». La campanya veurà la llum d’aquí a pocs dies: al juny. Naturalment, això ha obligat a empassar-se gripaus i ara ja es parla de «regió» en referir-se a Catalunya, però també obligarà a tirar de Photoshop i eliminar de les fotos promocionals qualsevol referència reivindicativa, des d’estelades a llaços grocs. O trobar paratges o edificis que no llueixin aquests ornaments, però això seria tasca titànica.

Es tracta de donar als potencials turistes espanyols la imatge d’una Catalunya acollidora, on mai de la vida ningú li diria ni «coló» ni «nyordo» a algú originari d’altres regions d’aquest gran país que formem entre tots i blablabla. O això és el que sembla que pretendrà donar a entendre la campanya. Una campanya d’«aquí pau i després glòria».

Anem a exemples pràctics. Observin les imatges que acompanyen aquest article. En una es veu el pont de Besalú amb una feliç parella que s’hi ha instal·lat a sopar, imatge que va formar part d’una anterior campanya de l’Agència Catalana de Turisme dirigida als espanyols. No sembla gaire probable que en aquest indret s’hi serveixin àpats, però ho podem considerar una llicència poètica del publicista. El que seria més estrany, almenys avui, és que al pont no hi hagi símbols independentistes, tal com es veu en l’altra fotografia, presa ahir mateix. També s’hi podrien veure ninots penjant de caps per avall. Fa poc més d’un any hi havia els de Llarena, Franco i el Rei en un mur de la mateixa població. Es farà difícil la nova campanya, si el que es vol és donar imatge acollidora. Si en lloc del magnífic pont de Besalú s’opta per la imatge d’una platja, s’haurà de ser també curós, no sigui que aparegui alguna de les que els CDR van sembrar de creus grogues, amb pancartes que resaven «Catalonia is not Spain». O per la d’alguna carretera o autopista tallada amb pneumàtics cremant, una altra original forma de donar la benvinguda als visitants. Potser els turistes espanyols no captarien el peculiar sentit de l’humor català a l’hora de rebre i honorar els visitants, la nostra manera de fer-los sentir com a casa seva.

La campanya, segons van explicar els responsables de l’Agència Catalana de Turisme quan la van presentar -a Madrid, com no podia ser menys-, anirà dirigida a ressaltar els «vincles emocionals» entre els catalans i la resta d’espanyols, que almenys aquest estiu deixaran de ser uns feixistes que ens roben, o inclús que ens maten perquè porten cap aquí els seus virus.

Més que orelles del llop, les dents
La campanya va ser anunciada a inicis de maig, quan ja més que veure les orelles al llop, els responsables de turisme a Catalunya li veien fins i tot les dents. Amb les fronteres tancades, amb l’amenaça de quarantena pels turistes estrangers que vulguin venir a Espanya, i amb la certesa que altres destinacions estan posant moltes més facilitats a l’arribada de visitants estrangers, el turisme espanyol és el clau roent a què agafar-se per, si no salvar la temporada, almenys subsistir en espera de temps millors.

Si per aconseguir això, Catalunya ha de passar de país a regió, ha d’elogiar Espanya i els espanyols, i ha d’oblidar suposats espolis i antigues reivindicacions, es farà sense problemes.

Read Full Post »

El món de l’educació en el lleure està seriosament preocupat per les exigències de seguretat sanitària plantejades per la Generalitat per a les activitats en casals, colònies i campaments d’aquest estiu.

En essència, entitats com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés, els dos principals agents del sector, consideren que els requisits establerts són, a la pràctica, gairebé impossibles d’aplicar. Si ja resulta complicat pensar en una escolarització per al setembre amb distàncies de seguretat i grups reduïts, encara es fa més complicat en el cas del lleure formatiu, l’essència del qual té a veure amb les activitats a l’aire lliure, esportives, en moviment. El contacte amb la natura i la convivència estreta i en llibertat entre els nois i noies són també elements cabdals d’aquesta formació informal tutelada per monitors joves que estableixen una relació molt propera amb els infants i adolescents.

¿Com es pot mantenir aquest esperit basat en una convivència intensa, en què els aspectes emocionals passen en primer pla per sobre dels continguts acadèmics propis de l’escola, quan, segons la proposta del Govern, els nois i noies no es poden relacionar espontàniament, no es poden tocar i han de mantenir una distància de seguretat de dos metres? No cal ser un expert en educació o en psicologia infantil per veure’n la dificultat. L’estiu i l’entorn d’unes colònies, casals o campaments són segurament els llocs menys propicis per fer complir unes normes tan estrictes. Des del sentit comú o des de l’experiència familiar, també queda clara la dificultat del repte. “Demanar que els nens juguin a dos metres de distància va contra la naturalesa de l’activitat de lleure i va contra la naturalesa dels nens”, afirma amb raó Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura.

Per tant, caldrà buscar maneres menys rígides de garantir la seguretat sanitària del lleure estival jove. Perquè el que està clar és que, després de mesos tancats a casa, sense poder anar l’escola i sense gaudir, doncs, de l’amistat i la convivència dels amics a l’aula, als patis i als jardins, els nois i noies tenen més necessitat que mai d’un estiu de lleure educatiu. No és realista creure que els monitors, fins i tot si hi ha recursos públics extra –cosa que ara mateix no està garantida– per redoblar esforços i augmentar les contractacions, puguin garantir el compliment d’unes normes com les que s’han proposat.

Segurament, la manera d’assegurar un estiu actiu per a tots ells passa per controls sanitaris previs, al més exhaustius possibles, que permetin després una activitat sense encotillaments inviables. I, això sí, amb condicions d’higiene més exigents de les habituals que probablement haurien d’estar tutelades i garantides amb la incorporació de professionals de la sanitat a les diferents activitats. Les monitores i monitors no poden fer el paper ni d’infermeres ni de vigilants de seguretat. No se’ls pot exigir aquesta responsabilitat, tan allunyada, d’altra banda, de la seva tasca formativa. Cal, doncs, pensar més a fons la manera de garantir els casals, colònies i campaments d’estiu.

Read Full Post »

Older Posts »