Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Covid-19’

Persones grans, i també joves, que han hagut de morir soles mentre els seus familiars se sentien impotents i ara no saben com gestionar el dol perquè no van poder fer un comiat que els ajudés a tancar la ferida.

Pares i mares teletreballant com poden mentre els seus fills els reclamen constantment i els retreuen que no estan prou per ells; nens que se senten desemparats perquè de sobte, de la nit al dia, han deixat de veure els amics, els mestres i els avis, i a casa els diuen a tota hora “Ara no, carinyo, que no puc”. Gent que viu sola i porta setmanes sense una abraçada ni un somriure. Adolescents que veuen com de cop els han robat el seu món i se senten més sols que mai. Les situacions són múltiples i moltes han afectat en molt poc temps milions de persones a tot el món.

Ja fa setmanes que la Generalitat ha posat en marxa una aplicació per mirar de donar suport psicològic i pal·liar l’aïllament social. Un estudi internacional, liderat per Open Evidence, una empresa relacionada amb la UOC, revela que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc. L’ONU també alerta que la pròxima crisi pot ser de salut mental i anima els estats a preparar plans per donar suport a les persones que poden patir seqüeles del confinament. Serà un tema important en els pròxims mesos perquè seran moltes les persones a qui aquest període d’angoixa, pors i estrès hauran deixat cicatrius que no sabran com gestionar. Caldran plans i un reforç del sistema sanitari no només per controlar la pandèmia, que encara està activa, sinó també per atendre aquesta nova casuística.

El dossier d’avui aborda alguns dels aspectes de la factura emocional del coronavirus, i diversos experts, com metges, psicòlegs o sociòlegs, hi expliquen quines poden ser aquestes seqüeles i per on caldrà actuar. Preveuen, per exemple, un augment de les consultes mèdiques de gent amb angoixa que té por de sortir de casa; també més baralles al carrer, perquè ara ha quedat clar que de l’actitud de cadascú en depèn també la salut dels altres i hi haurà més intransigència amb qui se salti els protocols alhora que més rebel·lia respecte al control constant… Alerten també de la temptació d’una sobremedicació per combatre les ferides emocionals, especialment amb els dols no fets.

És cert que hi ha el perill que aquest malestar social l’aprofitin els populismes, però també es pot veure com una oportunitat per canviar les coses. La lectura positiva també hi és. La societat en el seu conjunt ha sigut solidària. Hi ha hagut milers de casos de generositat, d’ajuda mútua als barris, a les finques, entre veïns. I en conjunt s’ha demostrat que som resilients. Que podem fer-ho. Que som prou forts per aguantar-ho. I aquesta és una seqüela positiva que ens convé no oblidar.

Read Full Post »

“Dedicat a tots els afectats per la Covid-19 i en memòria dels que malauradament ens han deixat”

Read Full Post »

Per primera vegada, una cançó que homenatge a les víctimes del Covid-19″

Feu la vostra aportació solidària entrant a l’enllac oficial de sota👇

http://www.joemcorono.com

Una versió de Lluís Llach que preten recordar la importància de col.laborar amb la ciència per evitar més morts i acabar abans amb la pandèmia.

LLETRA UN NÚVOL BLANC
(Lluís Llach)

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca…

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que…

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…

Read Full Post »

El Parlament de Catalunya va viure aquest divendres el debat de pressupostos més atípic de la seva història: amb molt pocs participants i la majoria amb guants i mascareta.

La imatge d’una infermera prenent la temperatura al president de la Generalitat, Quim Torra, a l’entrada de la cambra mostrava a la perfecció l’excepcionalitat del moment i confirmava que la crisi del coronavirus ho ha capgirat tot, no només les previsions econòmiques, que converteixen els pressupostos en paper mullat des del minut zero de la seva entrada en vigor, sinó fins i tot les dinàmiques polítiques. Ahir va ser el primer dia que el president va agrair el to de la cap de l’oposició, Lorena Roldán, de Ciutadans.

El Govern és conscient que per afrontar la crisi econòmica provocada pel covid-19 no n’hi ha prou amb uns pressupostos, sinó que cal un gran acord per a la reconstrucció, tan ampli com sigui possible, transversal, que involucri tots els sectors de la societat i que permeti tirar endavant les mesures necessàries per superar el xoc, i que en cap cas seran fàcils. Per això és encertada la iniciativa del president Torra de convocar una taula amb partits, agents socials, societat civil i en general totes les institucions que tinguin capacitat d’aportar coneixement en el complex debat que s’ha d’encetar sobre quin ha de ser el model de país post covid-19

Però perquè aquesta iniciativa sigui reeixida cal que es compleixin uns mínims. La primera condició és que s’aparquin els partidismes i els càlculs electorals. El repte que ha d’afrontar el país és de tal magnitud que reclama mirada llarga i grans dosis de generositat i empatia. La ciutadania no perdonarà que en aquest procés de repensar el país tornin a aflorar les batalletes i els recels entre uns i altres, la mirada curta, els retrets i l’electoralisme. Catalunya sempre ha tingut una elevada capacitat de concertació social, al contrari que Espanya, i una tradició de pactes nacionals d’ampli espectre. Ara cal estar a l’altura de les circumstàncies. Independentistes i no independentistes, dretes i esquerres, empresaris i treballadors, autònoms i creadors, tots han de participar d’aquest gran projecte.

La segona condició és que el debat s’ha d’abordar amb la màxima obertura de mires, sense apriorismes i sense prejudicis ideològics. La situació és completament nova i reclama mesures imaginatives i innovadores. El xoc que patirà l’economia és molt difícil d’encarar amb les receptes del passat perquè no respon a una crisi clàssica, no és producte de l’esclat d’una bombolla sinó d’una paralització de la producció i del consum que es dona a tot el món alhora. És hora de trencar tabús i explorar noves solucions.

I en tercer lloc caldrà tenir la vista posada en el mitjà i el llarg termini. Això vol dir estar disposat a fer sacrificis i a prendre mesures impopulars, si cal, per accelerar el canvi cap a un nou model productiu que s’adeqüi a les noves formes de vida i consum que s’imposaran. La normalitat que coneixíem abans de la pandèmia ja no tornarà, i qui abans s’adapti al nou paradigma tindrà molt de guanyat.

Read Full Post »

“El lloguer és una part important de la despesa per a bona part dels botiguers que, ara, no venen res”

Comerços de lloguer de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|El coronavirus manté abaixades milers i milers de persianes de restaurants i comerços que porten ja fa un mes que estan tancats. Què passa en aquests casos amb el lloguer dels locals, si ni tan sols han pogut obrir?

El lloguer del local és una de les despeses més importants, i més justament ara que no es ven res. Fins ara el govern no hi ha intervingut amb cap regulació extraordinària.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya llançarà la setmana que ve un servei de mediació per ajudar propietaris i llogaters de locals a arribar a acords.

La mediació es farà en una videoconferència en què es pretén que les dues parts exposin les seves necessitats. El nou recurs es basarà en l’experiència d’alguns arquitectes que ja han actuat com a mediadors de manera particular.

L’arquitecte Pere González Nebreda explica que ja han participat en uns vint casos, dels quals el noranta per cent s’han resolt d’una manera o una altra. De vegades la solució ha estat dràstica i han plegat. La majoria han acordat una reducció parcial de la renda o una carència o moratòria.

Llibreria PAPER’S de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

La propietària del local de la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès els ha condonat el lloguer dels mesos d’abril i maig enmig de l’aturada econòmica.

El cas d’aquesta llibreria no és el més habitual, com explica David Sánchez, president de Comertia:

“Hi ha un percentatge de propietaris que ho entenen, fins i tot alguns et condonen la totalitat mentre no hi ha activitat; altres condonen parcialment. I altres entenen que es posposa el pagament per quan torni l’activitat. Però hi ha casos, i percentualment és important, en què els propietaris no estan sent tan receptius.”

Les botigues de roba i la restauració són les que corren més perill de no poder tornar a obrir quan s’acabi el confinament. La roba passa de temporada i l’estoc que es va comprar no es podrà vendre o s’haurà de rebaixar molt.

En el cas de la restauració també hi ha molts aliments que hauran caducat i faran un gran forat en els comptes de l’empresa. Tots dos tipus de comerç necessiten molta mà d’obra, i això els fa més vulnerables.

L’observatori comercial Eixos ha fet una anàlisi de riscos en què preveu la possibilitat de tancaments massius.

Read Full Post »

“No, l’alcohol no protegeix contra el COVID-19 segons l’OMS d’Europa”

Per Rafael Cereceda, Euronews i OMS

Celler particular de vins|CEDIDA

L’oficina de l’Organització Mundial de la Salut per a Europa ha emès una nota recordant que l’alcohol “no protegeix contra el COVID-19” i crida a que es restringeixi l’accés a les begudes alcohòliques durant el confinament.

L’organisme basat a Ginebra considera que els governs haurien de fer ús de la legislació que restringeix l’accés a les begudes alcohòliques i fins i tot reforçar les restriccions durant el període de confinament que vivim per frenar la propagació de la pandèmia.

“Els vincles entre les situacions d’estrès traumàtic i l’ús de substàncies estan ben establerts. Responem amb els mitjans habituals: analgèsics, alcohol, drogues recreatives”, explica Philippe Batel, psiquiatre expert en addiccions, director de centre d’addiccions de Charente.

“En una situació de confinament, la majoria de les estratègies per fer front a l’estrès, com els esports o sortir, ja no existeixen. Però cada vegada hi ha més estrès. I l’estratègia més a l’abast és l’ús de substàncies”, diu Elsa Taschini, psicòloga especialitzada i cofundadora de l’associació Addict’Elles.

El fenomen és previsible, fins i tot entre les persones que no pateixen grans addiccions, i l’OMS ho aborda en les seves recomanacions per a “fer front a l’estrès” durant l’epidèmia trucant a no intentar canalitzar les emocions fumant, bevent alcohol o consumint altres estupefaents.

L’oficina europea de l’OMS recorda que el consum d’alcohol en un període que pot ser dur com el confinament, pot propiciar problemes afegits de salut, comportaments de risc i exacerbar els problemes de salut mental i fins i tot la violència.

Després del primer mes de tancament forçós, molts països han detectat increments en la violència de gènere en el si de les llars confinats i han intentat posar mesures per frenar-la.

L’organització recorda que cada any mor un milió de persones a la regió europea a causa de l’alcohol i que el Vell Continent és on més alcohol es consumeix i on hi ha una major prevalença de trastorns relacionats amb el consum d’alcohol així com la major proporció de morts causades per l’alcohol.

Per això anima els governs de la regió a mantenir controls en l’accés, si és possible reforçar-los i a comunicar amb la ciutadania sobre els riscos.

A Espanya, per exemple, després de les primeres setmanes de confinament, s’ha detectat un augment considerable de l’consum de begudes alcohòliques, sobretot cervesa o vi. A França, en canvi les vendes han baixat, tot i que el Govern ha permès que les botigues especialitzades segueixin obertes.

Alguns paíes com Sud-àfrica o Groenlàndia han prohibit la venda d’alcohol durant el confinament. Els restaurants de Hong Kong tenen prohibit servir alcohol perquè “facilita l’acostament” i afavoreix el contagi.

No, l’alcohol no protegeix contra el COVID-19

Enfront de la circulació d’alguns mites desgavellats i totalment falsos que l’alcohol protegiria enfront de virus, l’OMS ha creat un full informatiu (en anglès) en la qual desmunten alguns mites que circulen per les xarxes.

“La por i la desinformació han generat un mite perillós segons el qual el consum d’alcohol d’alta graduació pot matar el virus COVID-19”. No és així. El consum de qualsevol tipus d’alcohol suposa riscos per a la salut, però el consum d’alcohol etílic d’alta potència (etanol), especialment si ha estat adulterat amb metanol, pot tenir greus conseqüències per a la salut, inclosa la mort. Recentment s’han donat casos al Perú.

L’OMS adverteix que, a canvi, consumir alcohol ens pot fer més vulnerables a l’COVID-19.

“En particular, l’alcohol compromet el sistema immunològic de el cos i augmenta el risc de resultats adversos per a la salut. Per tant, les persones han de reduir el seu consum d’alcohol sempre, i en particular durant la pandèmia de COVID-19” diu la organització.

L’organització dependent de l’ONU adverteix també que la situació d’aïllament sumada a l’alcohol és especialment perillosa per a les persones amb trastorns previs relacionats amb l’alcohol.

Read Full Post »

A poc a poc els diferents organismes econòmics, nacionals i internacionals, van corregint totes les seves previsions per adaptar-les al sotrac, inèdit en la història recent, que suposa la crisi del coronavirus.

Voluntaris de la creu roja donen mascaretes a passatgers a l’estació de metro de La Sagrera|Francesc Melcion

Aquest dimarts ha sigut l’FMI el que ha pronosticat per a l’economia espanyola una caiguda del PIB del 8% i un atur per sobre del 20% al final del 2020. Per fer-nos-en una idea, des que es van crear les estadístiques de l’INE sobre el PIB mai s’havia produït un xoc tan brusc. I els especialistes en història econòmica apunten que caldria remuntar-se a la Guerra Civil per veure una contracció de l’activitat econòmica similar. A més, el xoc és global i afecta tot el planeta.

Per tant, no ens podem enganyar. El que vindrà serà duríssim i requerirà grans dosis de solidaritat i responsabilitat per part de tothom perquè els efectes d’aquesta pandèmia no els paguin els més vulnerables. I les crisis econòmiques, convé no oblidar-ho ara que estem en plena emergència sanitària, també acaben tenint efectes sobre la salut de les persones, tal com es va poder comprovar durant la recessió 2008-2014.

En aquest sentit, els principals responsables de liderar la resposta –actuant de manera coordinada en el marc europeu– són els estats, que s’hauran de convertir en els pagadors en última instància encara que sigui al preu d’un elevat endeutament públic. Ara bé, les administracions no són éssers màgics capaços de crear diners i riquesa del no res. Aquest deute l’haurem de pagar tard o d’hora. Si no nosaltres, els nostres descendents, tret que es trobin solucions alternatives ben poc previsibles a mitjà termini. En economia no existeixen els miracles i, per tant, l’únic que es pot fer és mirar que l’esforç col·lectiu que cal realitzar es reparteixi de forma equitativa i justa, tant en termes socials com generacionals.

Cal subratllar, però, que hi ha dos sectors de la població que hauran de ser especialment solidaris en aquest sacrifici col·lectiu perquè tenen una posició de privilegi. D’una banda, les grans empreses i els que gaudeixen de rendes elevades, que hauran d’entendre que el seu esforç fiscal i la seva contribució a les arques públiques haurà de ser superior en els pròxims anys. Tant de bo, sigui dit de passada, el covid-19 serveixi perquè hi hagi un gran acord internacional contra els paradisos fiscals que permeti lluitar millor contra el frau. De l’altra, els que tenen la feina assegurada, és a dir, els treballadors públics, també hauran de fer un pas endavant. I és que de la mateixa manera que en moltes empreses s’estan pactant retallades de sou o rebaixes de les vacances per intentar superar al tràngol, també potser seran necessàries mesures excepcionals com ara allargar el curs escolar fins al juliol o altres fórmules que ajudin a reduir l’impacte negatiu en la societat del temps de confinament obligat.

Per sortir d’aquesta crisi tothom haurà de fer un esforç i prioritzar el bé comú. Està en les nostres mans, les de tots, que la recuperació es faci sobre unes bases més justes per construir un sistema més humà i respectuós amb el planeta. Per això caldrà que cadascun de nosaltres es pregunti abans quin sacrifici està disposat a fer.

Read Full Post »

Older Posts »