Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Vallés occidental’

[VIDEO TVE] Presenta: El Pedregal de Bellaterra (1960-2017)

Read Full Post »

La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.

Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.

Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.

Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT

Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.

Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.

Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT

Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Read Full Post »

Per P. J. Armengou

Quatre quilòmetres de túnels sota la ciutat de Barcelona per unir el Vallès Occidental i el Baix Llobregat mitjançant els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). És la idea de fons del projecte constructiu que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha encarregat a Infraestructures.cat: perllongar la línia Llobregat-Anoia entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia i unir definitivament la xarxa ferroviària catalana.

Mapa del perllongament previst a Barcelona / CEDIDA

A més dels dos túnels de quatre quilòmetres de llarg i 6,7 metres de diàmetre; el projecte detallarà tècnicament l’obra civil necessària per fer tres noves estacions i remodelar l’estació de Plaça Espanya. Les tres incorporacions a la xarxa d’estacions de Barcelona seran Hospital Clínic –amb connexió amb la línia 5 de metro–, Francesc Macià –on es podrà enllaçar amb el tranvia–, i Gràcia, on es podrà fer transbord i agafar la línia Barcelona-Vallès cap a Sabadell o Terrassa.

A la parada de Plaça Espanya, es vol remodelar el vestíbul ja existent i l’intercanviador amb les línies 1 i 3 de metro; a més de fer que l’espai estigui adaptat a persones amb mobilitat reduïda. Les tres noves estacions, expliquen des de la conselleria, també tindran en compte aquest criteri constructiu.

El pressupost estimat pel projecte és de 238 milions d’euros i està contemplat en el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 com una actuació prioritària per ampliar la cobertura de transport públic a Catalunya.

Read Full Post »

Del Pinsap de Bellaterra broten cons de tots dos sexes, però perquè no passi l’autofecundació, les femenines se situen a la part alta de l’arbre i les masculines baixa. Les dues maduren a la primavera.

Cons masculins del Pinsap de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Localitzacions:
La major part dels es troben en àrees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Serra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Serra Bermeja, a la província de Màlaga, i Parc Natural Serra de Grazalema a la província de Cadis. A la Serra de Santa Cruz, Orcajo (província de Saragossa), fora de la seva àrea natural de distribució, hi ha també un pinsapar, fruit d’una repoblació de principis del segle XX.

Cons femenins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Descripció:
És un arbre robust, de fins a 30 metres d’alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l’edat i de les adversitats sofertes per l’arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d’àpex agut, disposades helicoïdalment, cosa que dóna a les branquetes l’aspecte d’un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l’àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l’eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.

Pinsap de 25 anys al barri del Viot|BELLATERRA. CAT

El seu hàbitat:
Els boscos peninsulars d’aquesta espècie es troben entre 1.000-1.700 metres d’altitud. Són formacions pures o barrejades en menor mesura amb roure valencià (Quercus faginea), auró negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no gaire extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, i es pot classificar aquest clima com a submediterrani de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tota la seva esplendor en les zones d’obaga, i no falten als solells, encara que en aquest cas són boscos més esclarissats. Aquesta espècie és indiferent al substrat, i creix tant en sòls calcaris com de peridotites.

Detall del Pinsap|BELLATERRA. CAT

El seu hàbitat:
Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgístic i científic. Malgrat la protecció de què gaudeixen aquests boscos, encara són molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanístics, erosió, falta de regeneració per sobrepastoreig, excés de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la ciència pel botànic suís Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne (‘Viatge botànic pel sud d’Espanya’), 1838.


Cons masculins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Quan consultem el plànol oficial de l’EMD de Bellaterra sorprèn veure el seu barri del Turó de Sant Pau (Ubanització Turó de Sant Pau?), amb un nomenclàtor que recorda els carrers del barri de Manhattan de Nova York.

Després de 1972, any de l’inici de la seva construcció, no s’ha trobat cap nom històric per donar-lo als seus 13 carrers?

La seva integració com barri de L’EMD de Bellaterra va ser votat per la majoritària de les seves veïnes i veïns, com també ho han fet signant per l’annexió a Sant Cugat del Vallès.

HISTÒRIA DEL TURÓ DE SANT PAU

Les cases del Turó de Sant Pau van ser adquirides no només pels professors de la UAB

Part dels terrenys expropiats pel Campus es van destinar a la construcció d’habitatges privats

A més de la construcció dels edificis per a les facultats al Campus de Bellaterra, es va projectar edificar habitatges destinats al professorat de la universitat seguin el model anglosaxó. Tot i això, la construcció va ser lenta i problemàtica i els terrenys i habitatges van acabar venuts de vegades a persones que no tenien res a veure amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vista aèria dels habitatges del turó de Sant Pau.  Desconegut  /  26-06-1991  /  Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

La construcció dels edificis al nou Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i la selecció del seu professorat va comportar que el Patronat plantegés la necessitat de construir uns habitatges destinats als nous docents, seguint el model de les universitats anglosaxones. Per fer-ho, es van separar alguns dels terrenys que s’havien adquirit per al campus.

Els primers habitatges es van construir a la part nord, al Turó de Sant Pau de la Serra de Galliners, a tocar del terme municipal de Sabadell.

La cooperativa d’habitatges, aliena a la universitat, va obrir una recollida de sol·licituds pels 100 habitatges que es van programar de 100, 150 i 200 m2. Els edificis es van començar a construir a l’abril de 1972, si bé hi van haver importants problemes econòmics a l’hora de vendre els habitatges. En molts casos, els professors que havien sol·licitat un lloc on viure no van poder assolir el preu que la cooperativa demanava, motiu pel qual es van fer enrere. Aquesta va ser la primera actuació orientada a dotar el Campus d’habitatges.

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

“Trobo discutible el que es va fer a la part del turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària. Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […]

Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Autor
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Alexandre Lavado i Campàs – 06/06/2017

Read Full Post »

Arbre caigut a la riera del Carrer Mestre Nicolau de Bellaterra, amb la BV-1414|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »