Seguint la nostra ruta nadalenca, a només 15 km de Bellaterra, hem passejat i visitat l’estimada Terrassa, pròspera vila del Vallès Occidental, d’uns 221.000 habitants, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.
Terrassa és puntera en l’economia del coneixement, no tan sols per la seva localització i les xarxes de comunicació (reals i virtuals) de les que disposa, sinó especialment pel valor afegit i diferencial que suposa tenir un conjunt plural i divers de centres universitaris.
L’oferta universitària de Terrassa també ofereix especialitats sanitàries. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa o l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia.
Seu de la UPC (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual), el centre més gran de la UPC i un referent en enginyeria industrial, aeroespacial i de sistemes audiovisuals. Molts bellaterrencs van estudiar aquí, entre ell en David Alexandre Pérez, que des de l’any 2010 és Doctor Enginyer Manager a Airbus Alemanya.
Seu de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), aquesta escola universitària ha estat seleccionada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter o Premier i ha aconseguit més de 500 premis internacionals amb pel·lícules realitzades pels seus estudiants i graduats. Alguns dels seus alumnes van ser Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Kike Maíllo, Mar Coll, Roser Aguilar, Oriol Tarragó o el bellaterrenc Guy Pérez.
Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d’un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s’han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s’hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d’on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d’Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d’un important jaciment al Parc de Vallparadís.
S’ubica també el Campus Universitari de Salut, amb l’Hospital Universitari. En aquest espai, es fomenta la gestió del coneixement i s’aposta per una formació de qualitat per als futurs professionals de la salut. A més, es realitzen projectes d’investigació biomèdica i social.
Durant l’edat mitjana, la vila de Terrassa, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau, i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L’any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s’establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.
Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l’antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se’n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.
Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d’aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l’edifici de l’Ajuntament (1902), l’Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.
L’1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s’annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l’any 1900. Sabadell se n’annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n’Oriac…) i Rubí una altra (Castellnou).
L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa (La parròquia de la Santa Creu de Bellaterra/1930) pertany al bisbat de Terrassa) com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d’un bisbat. A mitjan segle v, l’any 450, ja hi havia el bisbat d’Ègara, on se celebrà l’any 614 el Concili d’Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l’antic bisbat d’Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
Font: Wikipèdia,
BELLATERRA.CAT 