Badia del Vallès és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Limita amb Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell. És un dels municipis amb la densitat de població més alta del país i un dels municipis més joves de Catalunya: el nou consistori es va constituir per primera vegada el 14 d’abril de 1994, amb el nom de Badia, modificat l’any següent. Abans l’àrea era coneguda com a Ciutat Badia
Badia, una ciutat feta a si mateixa
Ciutat Badia, Badia i Badia del Vallès són els tres noms amb els quals s’ha conegut la nostra població durant els seus primers vint-i-set anys d’història. Ciutat Badia va néixer com a projecte als anys 60 a Madrid. El Ministerio de la Vivienda va encarregar al Instituto Nacional de la Vivienda la construcció d’uns 12.000 habitatges de tipus social a la província de Barcelona, dels que finalment només se’n va arribar a construir 5.372, mitjançant l’Obra Sindicial del Hogar.
Per a la construcció es varen expropiar 887.441,82 metres quadrats dels municipis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Les obres s’iniciaren a finals dels anys seixanta i principis dels setanta i acabaren l’any 1973, però no es varen començar a ocupar fins al 1975, quan va ser inaugurada pels aleshores Prínceps d’Espanya el 14 de juliol d’aquell mateix any.
El règim jurídic que va adoptar la llavors anomenada Ciudad Badia va ser la creació d’una Mancomunitat amb els municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès que va tenir la primera seu a un pis del carrer Santander número 2. La gestió administrativa va passar per la creació d’una Comissió Gestora entre aquests dos municipis, en la qual, cada dos anys, els alcaldes s’intercanviaven els càrrecs: un ocupava la presidència i l’altre la vicepresidència.
Des de l’acabament de les obres, es van detectar tota una sèrie de dèficits d’equipaments i d’infraestructures que van originar que durant les dècades dels setanta i dels vuitanta es definissin els trets més característics de Badia: per una banda, l’aparició entre els/les badiencs/ques d’un fort caràcter reivindicatiu, i per l’altra, un important moviment veïnal associatiu que va anar creant un sentiment de poble, i que anirà incorporant, paulatinament, a la majoria de la població en la lluita per assolir les mancances de serveis que patia la ciutat (col·legis, escoles bressol, centres d’assistència mèdica, ajuntament, biblioteca, etc. ).
Aquest procés de construcció de la ciutat va posant de relleu les enormes dificultats que comportava per als/les ciutadans/es de Badia la dependència orgànica a altres municipis, la qual cosa, va fer que aparegués una forta voluntat per convertir la ciutat en un municipi independent. Fruit del consens de totes les forces polítiques i social, el 9 de febrer de 1994, el Parlament de Catalunya, en sessió plenària, va aprovar la Llei 1/94 de 22 de febrer per la creació del municipi de Badia del Vallès.
El 14 d’abril de 1994, quan es va constituir per primera vegada el nou consistori, naixia el municipi més jove de Catalunya.
Al llarg d’aquest temps, la principal preocupació del consistori ha estat la creació i millora dels serveis que reben els/les ciutadans/es, i, especialment, assolir una viabilitat econòmica real de la ciutat. El diàleg i el consens amb la Generalitat ha creat els mecanismes polítics i jurídics per a què Badia sigui un municipi amb una estabilitat econòmica i amb projecció de futur.
Badia del Vallès és una ciutat amb àmplies avingudes, zones verdes i d’agradables passejades que s’enorgulleix de ser una ciutat feta a si mateixa, oberta, plural, solidària i participativa.
Xifres i Dades principals
Població (Març 2010): 14.064 habitants
6927 homes
7137 dones
Superficie: 0,91 Quilòmetres quadrats.
Densitat de població : 15.026,9 (hab./Km2)
Altitud: 120 metres.
Coordenades: 427.529 UTMx / 4.595.092 UTMy
El municipi té el seu inici en la dècada dels 60, mitjançant un pla del govern espanyol que pretenia crear una zona d’habitatges a l’extraradi de Barberà del Vallès, en uns terrenys agrícoles que formaven part de les famílies Valls-Sanfeliu i Badia (llinatge que donà nom al nou barri). Havia de constar d’11.054 habitatges, i tots els serveis corresponents a aquest nombre d’habitants. Era una resposta de les autoritats d’aleshores a les fortes immigracions arribades a Catalunya des de la resta d’Espanya
L’any 1970 se n’inicia la primera fase, amb la construcció dels 4.156 primers habitatges, 98 locals i la urbanització interior. Abans de l’inici de la construcció de la 2a fase, el Ministeri d’Obres Públiques duu a terme la construcció de l’autopista Barcelona-Terrassa i el tercer cinturó, ocupant tres quartes parts del terreny previst per a aquesta segona fase, per la qual cosa només es poden construir 1.216 nous habitatges i 38 locals.
Les obres acaben l’any 1973, amb 5.372 habitatges edificats, però no s’inaugura fins a l’any 1975. L’acte d’inauguració fou a càrrec del llavors Príncep Joan Carles. També a l’any 1975 s’enderroca la masia de Sanfeliu, un dels únics vestigis històrics de l’actual municipi, i actualment en el seu solar hi trobem la biblioteca municipal. Actualment les úniques proves del seu passat agrícola són la presència d’alguns lledoners i ametllers.
El 14 d’abril del 1994, es va constituir per primera vegada l’Ajuntament de Badia del Vallès, independitzant-se d’una mancomunitat formada per Barberà i Cerdanyola, i deixà de ser un barri perifèric, creant-se així la ciutat actual.
La masia de Can Santfeliu, amb els seus terrenys corresponents i una zona de camp, propietat d’Emília Badia, van ser convertits en una ciutat plena de blocs de pisos, la majoria d’ells prefabricats amb un sistema francès de construcció de peces modulars, al costat d’espais oberts enjardinats i àmplies avingudes.
Aquest tipus d’habitatges eren la clara expressió del desarrollismo franquista que va voler crear un nou model de ciutat on convisquessin diferents classes socials. Per a això es van distribuir el 66% d’aquesta habitatges entre funcionaris i empleats d’empreses públiques i el restant 34% habitatges van ser atorgades a treballadors a través de l’Obra Sindical del Hogar.
Les famílies a les quals se’ls havia atorgat l’habitatge tenien un termini d’un any per a traslladar-hi la seva residència. Un nombre significatiu d’habitatges estaven desocupats. Transcorregut aquest termini, es va originar un procés d’ocupació per altres famílies coneixedores de la situació.
La falta d’equipaments i serveis, exceptuant quatre col·legis d’ensenyament primari, va donar pas a un moviment associatiu i veïnal potent. Quatre col·legis d’ensenyament primari més, un centre de Formació Professional, un institut de batxillerat, tres guarderies públiques, un mercat municipal, un nou Centre d’Assistència Primària, un casal per a la gent gran i una biblioteca van ser els assoliments d’aquesta lluita veïnal, sent el Centre Cívic la demanda que més anys va trigar a acomplir-se: catorze anys. No es va inaugurar fins a l’any 2002.
Una altra singularitat de Badia del Vallès és que, igual que els habitatges, tots els equipaments existents en el municipi són de titularitat pública. Aquest moviment associatiu i veïnal, després dels assoliments reivindicatius inicials, es va organitzar entorn de la Federació d’Entitats Culturals de Badia del Vallès. Aquesta entitat va ser la primera federació d’àmbit territorial que es va constituir a Catalunya i serveix com a model organitzatiu.
Com que tots els habitatges del municipi són de protecció oficial, tenen un preu màxim fixat i el canvi de titularitat necessita el vistiplau d’ADIGSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, tot i que la pràctica habitual és que les vendes es produeixin a preus semblants als de mercats, generant problemes financers i fiscals.
Actualment la major part dels edificis d’habitatge de la població ja han complert més de 45 anys. Aquest fet i sumat a les pobres condicions amb les quals es van construir els diferents blocs així com l’ús de materials de poca qualitat i nocius per la salut (fibrociment amb amiant) han fet que l’estat de conservació de molts d’ells sigui baix. Es calcula que el 60% dels blocs presenten patologies importants i un 8% patologies greus, i que 9 de cada 10 edificis tenen amiant en un estat tan degradat que hauria de ser retirat tan aviat com sigui possible per tal de garantir la salut dels badiencs. De fet, es calcula que hi ha 17 kg d’amiant-ciment per cada veí de la ciutat.
És un dels municipis més petits d’Espanya i amb una de les densitats de població més altes. La població resideix en blocs de pisos, d’entre 5 i 16 plantes, envoltats de parcs i zones verdes.
Símbols de Badia del Vallès
L’escut de Badia del Vallès es caironat partit: d’or; i sinople; ressaltant sobre la partició una oreneta de sable volant. Per timbre una corona mural de vila.
Badia del Vallès utilitza una bandera heràldica, i segueix el mateix patró que el seu escut, y es defineix com una «bandera apaïsada de proporcions dos d´ alt per tres de llarg, bicolor vertical groga i verda, amb l’oreneta negra amb el pit blanc de l’escut, d’alçada 5/7 de roba, centrada al mig de la partició». (DOGC el 6 de noviembre de 1998).
La bandera de Badia del Vallès presenta l’oreneta, escollida com a símbol de la immigració, mentre que els colors de cada partició representen els dos municipis originaris (or per Barberà i sinople per Cerdanyola)
BELLATERRA.CAT 