Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/04/2023

Dimecres, 26 d’abril de 2023, a les 18h., en Xavier Trias al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, amb el candidat del partit polític Bellaterra Endavant , Josep Maria Riba, Toni Morral i Joan Sánchez Braut

Read Full Post »

Són el refugi més perfecte. Ells sempre hi són, a l’espera d’un crit d’auxili, d’aquelles necessitats d’escapar sense poder abandonar el lloc que et correspon.

Ana Castro, (Pozoblanco, Còrdova, 1990) és poeta i periodista especialitzada en Comunicació Corporativa.

És igual quina sigui la inclemència que et sobrevol; només cal estirar el braç cap a la prestatgeria, la tauleta de nit, el reposabraços del sofà…, tots aquests llocs que habiten silenciosament, esperant per salvar-te. Sí, salvar-te. No crec que hi hagi res que m’hagi salvat a la vida tantes vegades (i a tots els nivells) com un llibre.

Podria escriure cartes d’amor, poemes cursis… Es mereixen tota mena de manifestacions d’afecte, incloses les abraçades i les carícies. Quant consola de vegades posar la mà suau sobre la portada i recórrer-la. A més, tenen aquesta virtut de llegar en el moment adequat per arropar-te, bressolar-te o abraçar-te i també hi ha llibres que et canvien, que marquen un abans i un després en tu.

És igual com horrible sigui el context socioeconòmic que sempre hi ha somiadors que siguin obrint llibreries, creant llocs de connexió amb l’infinit. Després hi ha tot el que envolta el món editorial, però d’això els llibres no en tenen culpa, així que millor deixar-ho a part i celebrar el naixement de cadascun: els bons, els no tan bons i els dolents, perquè, escolta, tots tenen dret a existir, són la creació d’algú i segur que al llarg de tota la vida -ells són atemporals- arriben a les mans d’una persona que ho necessitava. Amb què hagin aconseguit que una única persona s’identifiqui amb ells i se senti menys sola hauran complert el seu propòsit (almenys això és el que jo persegueixo amb els meus).

Hi ha qui els utilitza o adquireix com a mers objectes, ens de bellesa, amb els quals molts simplement adornen sobre llibreries. I és que hi ha edicions realment precioses, altres trencadores i molones i després hi ha aquestes anhelades primeres edicions dels grans llibres que són or pur, joies de valor gairebé incalculable.

Quan els deixem anar, són del món per al món. Quina meravella que tinguen una vida pròpia independentment de la de l’autor, que en el fons és prescindible una vegada creada l’obra. Aquesta serà la que quedi i l’única cosa que importa al capdavall. I així arribem a la màxima qualitat: l’eternitat, la transcendència; és l’únic que romandrà intacte tal com ho creguem (i l’albergem) quan hàgim mort. L’única assegurança d’aquest futur tan temible que ens espera.

ANA CASTRO (Pozoblanco, Còrdova, 1990) és poeta i periodista especialitzada en Comunicació Corporativa. Viu a Madrid des del 2008. Des que el seu dolor crònic la va apartar definitivament de la seva carrera professional, fa tasques de correctora i traductora i imparteix cursos d’escriptura creativa. Ha publicat El quadre del dolor (Renaixement, 2017), III Premi de Poesia Juana Castro, i Rojo-Dolor. Antologia de dones poetes al voltant del dolor (Renaixement, 2021). Recentment (juny 2021) ha resultat mereixedora de la beca de recerca Miguel Fernández per El dolor i la malaltia a la poesia de Chantal Maillard, Isabel Bono i Marta Agut de la Ciutat Autònoma de Melilla. A finals d’octubre es publicarà Vidas con dolor (Antipersona, 2021), un llibre coordinat per l’autora on recopila testimonis de dones que viuen amb dolor crònic, inclòs el seu propi.

“Los libros: un salvavidas infinito” por Ana Castro

Son el refugio más perfecto. Ellos siempre están ahí, a la espera de un crito de auxilio, de esas necesidad de escapar sin poder abandonar el lugar que te corresponde. Da igual cuál sea la inclemencia que te sobrevuele; basta con estirar el brazo hacia la estantería, la mesilla de noche, el reposabrazos del sofá…, todos esos lugares que habitan silenciosamente, aguardando para salvarte. Sí, salvarte. No creo que haya nada que me haya salvado en la vida tantas veces (y en todos los niveles) como un libro.

Podría escribirles cartas de amor, poemas cursis… Se merecen todo tipo de manifestaciones de afecto, incluidas los abrazos y las caricias. Cuánto consuela en ocasiones poner la mano suavente sobre su portada y recorrerla. Además, tienen esa virtud de legar en el momento adecuado para arroparte, mecerte o abrazarte y también hay libros que te cambian, que marcan un antes y un después en ti.

Da igual cuán horrible sea el contexto socioeconómico que siempre hay soñadores que sean abriendo librerías, creando sitios de conexión con el infinito. Luego está todo lo que envuelve el mundo editorial, pero de eso los libros no tienen culpa, así que mejor dejarlo aparte y celebrar el nacimiento de cada uno de ellos: los buenos, los no tan buenos y los malos, porque, oye, todos tienen derecho a existir, son la creación de alguien y seguro que al largo de toda su vida -ellos son atemporales- llegan a manos de una persona que lo necesitaba. Con que hayan conseguido que una única persona se identifique con ellos y se sienta menos sola habrán cumplido su propósito (al menos eso es lo que yo persigo con los míos).

Hay quien los utiliza o adquiere como meros objetos, entes de belleza, con los que muchos simplemente adornan sobre librerías. Y es que hay ediciones realmente preciosas, otras rompedoras y molonas y luego están esas ansiadas primeras ediciones de los grandes libros que son oro puro, joyas de valor casi incalculable.

Cuando los soltamos, son del mundo para el mundo. Qué maravilla que tengan una vida propia independientemente de la del autor, que en el fondo es prescindible una vez creada la obra. Ésta será la que quede y lo único que importa al fin y al cabo. Y así legamos a su máxima calidad: la eternidad, la trascendencia; es lo único que permanecerá intacto tal cual lo creamos (y lo albergamos) cuando hayamos muerto. El único seguro de ese tan temible futuro que nos espera.

ANA CASTRO (Pozoblanco, Córdoba, 1990) es poeta y periodista especializada en Comunicación Corporativa. Vive en Madrid desde 2008. Desde que su dolor crónico la apartó definitivamente de su carrera profesional, realiza tareas de correctora y traductora e imparte cursos de escritura creativa. Ha publicado El cuadro del dolor (Renacimiento, 2017), III Premio de Poesía Juana Castro, y Rojo-Dolor. Antología de mujeres poetas en torno al dolor (Renacimiento, 2021). Recientemente (junio 2021) ha resultado merecedora de la beca de investigación Miguel Fernández por El dolor y la enfermedad en la poesía de Chantal Maillard, Isabel Bono y Marta Agudo de la Ciudad Autónoma de Melilla. A finales de octubre se publicará Vidas con dolor (Antipersona, 2021), un libro coordinado por la autora en el que recopila testimonios de mujeres que viven con dolor crónico, incluido el suyo propio.

Font: Ana Castro, Córdoba,

Read Full Post »

Gemma Ruiz Palà, La Sotana, Sáenz de Urturi i Marian Rojas: els rànquings dels llibres més venuts d’aquest Sant Jordi 2023, a la Llibreria Papers de Bellaterra

Passejar, badar, remenar i comprar llibres, i regalar i rebre roses. La Diada de Sant Jordi va tornar amb tota la seva força i omple carrers i places d’arreu Catalunya. Compartim algunes imatges que vàrem recollir ahir a primera hora del matí.

A la Plaça del Pi de Bellaterra, van participar unes poques Entitats Veïnals, però cap presència oficial de l’EMD de Bellaterra, ni partits polítics locals.

Víctor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra, desitjant una Feliç Diada de Sant Jordi

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. Ignasi va obsequiar al veïnat un punt de llibre personalitzat pel Sant Jordi 2023

Petita Galeria de fotos de les Entitats Veïnals que varen participar ahir, Diada de Sant Jordi, a la Plaça del Pi de Bellaterra

Read Full Post »