Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

La meva percepció de les coses m’ha fet precipitar en el meu judici alhora de manifestar que ens havien “birlat” El Ball de Festa Major.

El cert és que, tot mirat el programa, no havia trobat cap titular que l’anunciés.

El Francesc, editor de Bellaterra.cat, ha estat més atent i m’ha fet notar que hi havia una activitat anunciada com “DJ ANB YULIANOMUSIC”

He d’entendre, doncs, que això és el ball que jo reclamava, això sí, passat pel sedàs de la música enllaunada.

En el seu dia, i no parlo del cicle EMD, la UVB, a part del ball de festa major reglamentari amb músics en directe, va programar una nit de música enllaunada. Aleshores vaig manifestar que no em semblava bé programar aquest tipus d’activitat perquè no era sinó traslladar a la Festa Major el que durant tot l’any podíem trobar en un discoteca.

Això, és clar no és cap excusa i vull rectificar la meva declaració. Això sí, en benefici de la claredat, no hagués estat gens malament anunciar DJ YULIANOMUSIC com el ball de Festa Major. Demano disculpes.

Ignasi Roda

Read Full Post »

Bellaterra.Cat comparteix 6 vídeos d’El Tricicle, enregistrats en directe durant la seva participació a la Tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, com inici de la Festa Major Bellaterra 2022.

El Tricicle de Bellaterra, trio fraternal molt lligat al poeta Pere Quart.

Abans de començar amb la història d’aquest trio català, es podria fer un petit aclariment perquè el visitant no caigui en un error greu.  Aquests Tricicle no tenen res a veure amb la famosa companyia teatral formada el 1979 per Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.  El Tricicle dels que aquí parlarem, van néixer a finals dels anys 60 com a grup musical relacionat amb el moviment de la nova cançó.  I al seu lustre de vida, malgrat les seves nombroses actuacions, amb prou feines van deixar registrats un parell de singles.

El Tricicle va ser format pels germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda.  Tres nois que amb prou feines comptaven amb vint anys, però que estaven molt relacionats amb el món artístic ja que el seu pare era el director i crític teatral Frederic Roda i Pérez, un personatge força influent en la burgesia catalana que, a més de ser promotor cultural, va fundar  l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Institut Víctor Seix de Polemologia o el grup nacionalista catòlic CC, entre moltes altres coses.

El nom de la formació va ser un suggeriment de l’escriptor Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart.  És un joc de les paraules amb el seu cognom ja que “Tres rodes fan un tricicle“.  La paraula catalana roda en castellà es traduiria com a roda, per això és que tres rodes formen un tricicle.  El seu estil musical els entronca amb el moviment de la nova cançó, i els seus temes solien ser de temàtica humorística i irònica.  Segons expliquen les cròniques tenien un gran domini de l’escenari tot i que les composicions no eren gaire elaborades.  Però la força del grup radicava en els textos esmentats, la majoria adaptacions de poemes d’escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Joan Vergés o Pere Quart.  Aquest darrer a més va escriure alguns temes expressament per al grup.

Una de les seves primeres actuacions va ser el setembre del 1969, a Ripoll, al festival Concurs de Poesia que rendia homenatge aquell any a l’escriptor Pere Quart per la seva tasca realitzada a l’ordre líric i teatral.  El festival es celebrava a la localitat de Cantonigròs, a la comarca d’Osona, però aquell any es va decidir fer-ho itinerant per donar-lo més a conèixer.  El trio català va actuar de teloners de Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Falsterbo 3.

El Tricicle, com altres artistes menys reconeguts i coneguts del moviment de la nova cançó, van anar tocant pels pobles de tot Catalunya cantant i recitant poemes, moltes vegades sense cap retribució econòmica, només amb el sopar corresponent que els organitzadors de l’esdeveniment pagaven del seu  butxaca.  I sempre pendents de la censura regnant a l’època.  A banda dels seus habituals concerts a La Cova del Drac, els membres d’aquest trio comencen a diversificar el camp d’actuació, dedicant-se també al món del teatre.  Per exemple, Ignasi s’integra al Nou Grup de Teatre Universitari.  Un món, el teatre, que quan es dissolguin serà la llar de molts.

La seva primera referència oficial serà el single “Vaca Suïssa / Cap a la Lluna” (Concéntric, 1970).  Tots dos temes són adaptacions de textos de Pere Quart, el primer tret del llibre “Bestiari” (Pere Quart, 1937), mentre que el segon va ser escrit expressament per al trio.  El maig del mateix any toquen al Festival de la Fama celebrat al Teatre Victòria situat al Paral·lel barceloní.  Un espectacle on es prometia que seria a l’estil de l’Olympia de París.  Tres dies de concerts per on van passar Peret, Miguel Ríos, Els Albas o Betina.  El Tricicle van ser els teloners de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.  La seva actuació si ens cenyim a la crítica recollida a La Vanguardia de l’època va ser: “El Tricicle és un trio de germans que canten i que simulen tocar instruments, i van demostrar tenir en escena més aplom i confiança en ells mateixos que cap dels seus col·legues  .  Tenen un repertori intel·ligent i minoritari, i van desfermar l’entusiasme de bona part del públic“.

El seu segon i darrer treball, “Cançó Lirona / Poema Folk” (Concéntric, 1971), es grava pocs mesos després del primer i compta de nou amb un text de Pere Quart, i un altre del poeta Joan Vergés.  A finals d’aquell mateix any faran un espectacle conjunt amb Maria Dolors Laffitte.  D’aquest envit sembla que van sortir més ben parats ja que al mateix diari que abans es feia una gran defensa del trio: “Entre els tres membres d’El Tricicle voletegen idees.  Bastant abstractes encara, però idees.  I és important, en aquests temps, que hi hagi idees pròpies.  Per tant, aquest grup té un avantatge bàsic que pot cristal·litzar un dia.  I saben fer les coses amb gràcia, amb desimboltura allò que ha de ser el vehicle ideal per manifestar aquelles idees, fresques, noves i divertides”.  Però finalment no va cristal·litzar, ja que el grup es va dissoldre poc després, només destacant en aquests darrers anys d’existència la posada en escena de l’obra de Miquel Martí i Pol Inventari de Poble.

Després de la seva dissolució, Frederic es dedica de ple al món del teatre.  Ignasi, per la seva banda, es manté durant un breu període als dos mons.  Funda l’equip de poesia i forma el grup Taverna.  Tot i que el resultat artístic era molt bo i van ser habituals a La Cova del Drac el grup no va gravar mai res.  El més a prop que van estar va ser en la seva última actuació al Club Bellaterra, però una fallada tècnica durant l’enregistrament va fer que no es registrés res.  Finalment es van dissoldre pels diferents interessos dels membres de la banda i a causa dels alts costos que calien perquè el grup sonés bé.  Això els comportava moltes dificultats per trobar promotors que es fessin càrrec d’aquest import.  Posteriorment Ignasi canalitza la passió per la música fent més d’una vintena d’obres de teatre musical.  El 2003 torna al món musical ja com a cantautor i fundant el segell discogràfic Ímion.  Àlvar, per la seva banda, es va sentir menys dotat que els seus germans per al món teatral, però ha seguit lligat al món de la cultura com a cantautor o muntant algun espectacle teatral, així com al món de la política arribant a ser president de Ciutadans  pel Canvi.

Font: La Fonoteca,

Read Full Post »

Aportacions Catalanes Universals|Pagès Editors

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble de Catalunya en el decurs de la història en tots els camps d’activitat que n’han ultrapassat les fronteres. Les aportacions són molt variades i s’incardinen en els diversos camps de l’activitat humana (arts plàstiques, literatura, arquitectura, enginyeria, recerca, legislació, urbanisme, teatre, circ, esport, descobriments geogràfics, cuina, societat, educació, religió…). D’una manera especial sobresurten les aportacions en els àmbits de la medicina, la tècnica i la recerca, les arts plàstiques, la literatura, la música, l’arquitectura i la religió. Una magnífica carta de presentació de Catalunya que inclou un breu resum de la història del nostre país, les 223 aportacions explicades i il·lustrades i comentaris finals a càrrec de personatges catalans actuals de tots els àmbits.

La Biblioteca Popular per a la Dona

L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. 1911. Fot: Baguñá i Cornet.

Dins el context històric de la Renaixença, procés de recuperació de la llengua i la cultura catalanes del segle xix, el 1909 —dos anys després que Prat de la Riba hagués fundat l’Institut d’Estudis Catalans— es va crear a Barcelona la primera biblioteca pública femenina d’Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona.
La fundà Francesca Bonnemaison i Farriols, pedagoga, que era conscient de les greus mancances de les dones pel que fa a formació i autonomia personal, i coneixia els incipients corrents de feminisme. Per això, quan l’any 1909 el rector de l’església de Santa Anna de Barcelona li adjudicà la responsabilitat de la biblioteca parroquial Obra de Buenas Lecturas ubicada en el claustre, ella no dubtà a fer-ne un espai on totes les dones, i especialment les treballadores, poguessin ampliar els seus coneixements i fer sentir la seva veu. Aquest mateix any fundà la Biblioteca Popular per a la Dona i l’any següent l’acolliment de la proposta era tan gran i l’espai tan petit, que la biblioteca esdevingué institut i es traslladà a la Casa de la Misericòrdia del carrer d’Elisabets de Barcelona, amb el nom d’Institut de Cultura Biblioteca Popular per a la Dona. S’hi feien conferències i les classes s’orientaven dins l’àmbit científic, manual i artístic. Es crearen tallers semblants als del corrent artístic Arts and Crafts.

Francesca Bonnemaison Farriols Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

S’intentava donar a la dona una preparació adequada a les exigències de les noves professions i ampliar la seva cultura en una època en què no tenia encara accés a la universitat. Es creà també una borsa de treball.
Tot això fou possible en part perquè Francesca Bonnemaison, pel fet d’estar casada amb Narcís Verdaguer i Callís —cosí germà del poeta Jacint Verdaguer— es relacionà amb ambients intel·lectuals i polítics, especialment de la Lliga Regionalista, i amb la seva personalitat inquieta i el seu tracte amable i persuasiu, aconseguí sensibilitzar persones que s’implicaren en aquell projecte de cultura i hi invertiren recursos materials imprescindibles per al seu bon funcionament.

El prestigi de l’institut i de la biblioteca creixia, i el nombre de sòcies era cada vegada més gran; l’octubre del 1922 s’inaugurà una nova seu al carrer Sant Pere Més Baix, número, 7, de Barcelona, que arribà a les vuit mil associades.
Però la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) estroncà les activitats i Francesca Bonnemaison s’exilià a Suïssa. Tornà el 1941 i tingué una gran decepció quan veié que l’Institut s’havia convertit en Instituto de Cultura para la Mujer, dirigit per la Secció Femenina de la Falange amb uns objectius que ella no compartia.
Durant el franquisme, l’edifici fou cedit a la Diputació de Barcelona i allotjà diferents institucions. Finalment, quan l’Institut del Teatre el deixà lliure l’any 2000, es tornà a reivindicar com a espai de dones i, actualment, amb el nom d’Espai Francesca Bonnemaison, és la seu de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home, de l’Escola de la Dona i del Centre de Cultura de Dones.
L’entorn sociocultural de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) i la força de la societat civil de la Catalunya d’aquell temps, propiciaren aquesta aportació pionera a Europa, on fins uns vint anys més tard no apareixeren institucions semblants, com la Faucett Library de Londres (1926) i la Bibliothèque Marguerite Durand de París (1932).

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país

L’escultura de geometries i relleus
Les obres de l’escultor Josep Maria Subirachs són reconegudes com de les més expressives i representatives de l’art contemporani, mostren la modernitat del seu país, Catalunya, on ha estat precursor de l’avantguarda en la segona meitat del segle xx.
Amb un gran domini de la tècnica i amb una escrupolositat formal, ha creat un llenguatge propi, expressiu, amb escasses influències externes.
Les seves escultures s’exposen en nombrosos museus arreu del món: als Estats Units, Suïssa, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Suècia, la Xina, Corea i el Vaticà, i en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i altres ciutats de l’Estat espanyol.

Josep Maria Subirachs amb Francesc Pérez, del Cercle Comtal de Barcelona

Ha creat una gran quantitat d’escultures per a espais oberts, entre d’altres destaquen: Forma 212 a l’entrada dels jardins Mundet de Barcelona (1957), la façana i les portes del santuari de la Virgen del Camino a Lleó (1961), el monument a Narcís Monturiol a Barcelona (1963), el monument a les Olimpíades a Mèxic (1968), el monument a Ramon Llull a Montserrat (1977), el monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera (1982), el monument a la unió d’Orient i Occident a Seül (1988), els monuments a Francesc Macià, a Vilanova i la Geltrú (1983) i a Barcelona (1991), i el recobriment escultòric de la Façana de la Passió del temple de la Sagrada Família a Barcelona, que li fou encarregat el 1987.
Ha utilitzat tota mena de materials: terra cuita, bronze, fusta, ferro, marbre, formigó, fibrociment, pedra i també coure, vidre, alumini, acer i vori. Darrerament ha combinat fragments pictòrics amb les escultures.
Com a gravador ha treballat la litografia, la serigrafia, l’aiguafort, el linòleum i la punta seca.
Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, dibuixant i gravador, treballà com a aprenent en el taller d’Enric Monjo (1942-1947). Estudià com a alumne lliure a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945) i Enric Casanoves fou el mestre amb qui aprofundí el treball d’escultor (1947-1948).
Als vint-i-un anys realitzà la seva primera exposició a la Casa del Llibre (Barcelona, 1948). Participà a partir del 1949 en diverses edicions del Saló d’Octubre de Barcelona.
Becat per l’Institut Francès a París (1951), residí uns anys a Bèlgica (1954-1956), on féu diverses exposicions. Entre altres reconeixements, obtingué una medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria (1957), el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i el Juli Gonzàlez de l’Associació d’Artistes Actuals (1958). En les dècades dels anys seixanta i setanta exposà en nombroses ciutats de la resta d’Europa i dels Estats Units.
Després de les primeres obres influïdes pel Noucentisme, moviment cultural iniciat a Catalunya a la primeria del segle xx, evolucionà vers un expressionisme i un procés d’esquematització que desembocà en l’abstracció amb una evolució posterior vers un neofigurativisme en els quals barreja figura i abstracció, positiu i negatiu, d’una manera personal, amb la utilització de la dialèctica còncau-convex, de manera que el buit té el seu propi espai al costat de la forma.
Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1979), Corresponding Member de la Hispanic Society of America de Nova York, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres de la República Francesa (1986) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), entre altres reconeixements amb què fou distingit.

Font: El Punt Avui, Pagès Editors, AFB, http://www.funDoc.net

Read Full Post »

Quatre dels assaltants han ingressat a la presó després de passar a disposició del jutge i una de les víctimes de l’assalt va ser detingut per possessió i tràfic de drogues.

Els Mossos d’Esquadra de la Divisió de Recerca Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Nord han detingut cinc persones a Bellaterra per irrompre en un domicili aliè i assaltar les persones que eren al seu interior.  Als presumptes autors també se’ls atribueixen delictes contra la salut pública i de robatori amb violència.

Segons informa aquest dissabte Mossos d’Esquadra en un comunicat, els fets van passar el 16 de juliol passat durant el migdia.  Els cinc assaltants van entrar per força al domicili de Bellaterra, on s’estava celebrant una festa des de la nit anterior.  Un cop a l’interior, encaputxats i empunyant armes de foc i armes blanques, els presumptes autors van assaltar i van emmordassar vuit persones amb l’objectiu de robar les drogues amb què estaven traficant.

Segons el mateix comunicat, tres persones van resultar ferides per arma blanca durant l’assalt, mentre que la resta va patir lesions lleus.  A més, una d’elles va poder alertar Mossos d’Esquadra i diversos agents del cos es van personificar immediatament al lloc, aconseguint així aturar in fraganti tres homes d’entre 21 i 32 anys.  Un amb una desena d’antecedents.

Poques hores després, una patrulla va detenir dues persones que s’amagaven en una zona boscosa propera i després d’inspeccionar les motxilles van trobar brides, una quantitat d’estupefaents similar a la robada al domicili i al mòbil d’una de les víctimes.  Durant la detenció, una va aconseguir escapar en carregar contra un dels agents però va ser detingut dos dies després, el 18 de juliol.

A més, una de les víctimes de l’assalt al domicili, un home de 30 anys, va ser detingut per possessió i tràfic de drogues.

Quatre dels assaltants han ingressat a la presó després de passar a disposició del jutge d’instrucció en funcions de Cerdanyola del Vallès.  De moment, la investigació continua oberta i es treballa amb la hipòtesi que els assaltants coneixien les activitats il·lícites dels integrants del pis, i per això van preparar l’assalt amb l’objectiu de fer-se amb els estupefaents.

Font: La Vanguardia

Read Full Post »

Camí Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental)

Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
A l’eixida, tota sola,
veig una malva reial.

Al safareig, de basarda,
batega la llum que mor.
Allí plau, caient la tarda,
berenar d’un préssec d’or.

Travessa l’horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

Josep Carner fragment de “Com el Vallès no hi ha res”, Bella Terra Bella Gent (1918)

Read Full Post »

El nou esquema és més eficient i suposarà un estalvi d’emissions de gasos contaminants de 32 tones de diòxid de carboni anuals

Estudiants de Manresa agafant un autobús a Bellaterra | AGB

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) reordenarà les parades d’autocars del campus de Bellaterra per passar de la desena de punts d’arribada a només dos, que estaran a deu minuts caminant com a màxim de qualsevol punt del campus. Així les dues noves parades estaran a l’Eix Central, una a tocar de la parada dels FGC i l’altra a la zona del SAF i Ciències. Des d’allà connectaran amb el servei de bus intern que recorre totes les facultats i edificis, com el Rectorat o la Vila Universitària. La línia Barcelona-Cerdanyola-UAB, els serveis setmanals i els nocturns, però, continuaran fent els mateixos recorreguts i parades que fan a dia d’avui.

Els autocars arriben des de 87 municipis d’arreu de Catalunya – el 2016, n’eren 63 – i el fan servir diàriament 1.700 persones, tot i que podrien arribar a ser 3.000. Hi arriben 16 línies d’autobús interurbà que connecten el campus amb 50 municipis; i 4 línies més que donen servei a la UAB de manera setmanal des de 30 municipis.

El nou esquema dels serveis d’autocars, traçat pel Vicerrectorat del Campus, Sostenibilitat i Territori amb la col·laboració de la Direcció General de Mobilitat i Transport de la Generalitat, és més eficient i suposarà un estalvi d’emissions de gasos contaminants de 32 tones de diòxid de carboni anuals.

En el marc de la política de mobilitat sostenible de la UAB, el Vicerectorat de Campus, Sostenibilitat i Territori, amb la col·laboració de la Direcció General de Mobilitat i Transport de la Generalitat, ha traçat un nou esquema dels serveis d’autocars que asseguren que és més eficient, i que suposaran una estalvi d’emissions de gasos contaminants de 32 tones de diòxid de carboni anuals.

Font: Nació Sabadell

Read Full Post »

Carme Balcells en una foto d’estudi de 1983

Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d’agost de 1930 – Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d’un llibre.

L’editora Carmen Balcells donarà nom a una plaça del districte de Sant Martí, després que aquest dimarts ho hagi aprovat la ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona. En concret donarà nom a l’espai ubicat entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento i la Plaça Angeleta Ferrer.Balcells va representar fins a sis Premis Nobel —Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda—, i se la considera un personatge clau del boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX. Balcells va morir a l’edat de 85 anys el 20 de setembre del 2015.

Margarita Brender Rubira

A Sant Martí també s’hi afegirà el nom de Margarita Brender i Rubira (1919-2020) primera dona arquitecta a Catalunya. Donarà nom a l’espai enjardinat situat a la cruïlla entre els carrers Freser, Trinxant i Indústria.

Carme Claramunt i Barot

Carme Claramunt, la primera dona afusellada al Camp de la Bota l’abril del 1939, posarà el seu nom a un jardí adjacent al monument a la Presó de Dones de les Corts, a la cruïlla Joan Güell / Europa, al barri de Les Corts.

Josefina Torrents Illa

A Gràcia, el vial ubicat entre la carretera del Carmel i l’Avinguda de Pompeu Fabra serà batejat amb el nom de Josefina Torrens Illa (1902-2006), una de les pioneres de la natació a Catalunya, nedadora destacada del Club Natació Barcelona, feminista i socialment compromesa.

L’interior d’illa de l’antic Cinema Niza es dirà Treballadores de la Numax.

També s’ha aprovat el nom ’Treballadores de la Numax’ per a l’interior d’illa entre els carrers Sicília, Rosselló i Sardenya i la Plaça de la Sagrada Família, on antigament estaven situats els cinemes Niza. Numax, situada en el mateix emplaçament, fou una antiga fàbrica d’electrodomèstics en què la majoria de mà d’obra eren dones, que van protagonitzar una llarga lluita per millorar les condicions laborals.

Dolors Canals i Farriols

Dolors Canals i Farriols (1913-2010) també formarà part del Nomenclàtor de la ciutat al districte de Sant Andreu. Nomenada pel Ministeri de Treball de la República delegada a Catalunya per organitzar les escoles bressol de guerra, va protagonitzar una trajectòria professional modèlica des del punt de vista pedagògica, però truncada per la guerra i l’exili posterior. Donarà nom al passatge situat entre la Plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert.

Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra

NOTA: Al contrari que Barcelona, Ramón Andreu, del partit Gent per Bellaterra, que governa l’EMD des de 2010, manté un sol nom de dona al nomenclàtor del poble -el de Marcè Rodoreda– i manté els dels franquistes José María Marcet -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960- i Joan Baptista Viza (1884-1979), que va deixar Bellaterra per ajudar a Franco des de Burgos.

Font: El Punt Avui, Wikipèdia, Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

Bellaterra.Cat ho reprodueix amb vista d’una millor comprensió del greu problema i per aclarir les solucions legals

Vicente Magro, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem i un dels grans especialistes en aquesta temàtica ha elaborat aquest decàleg, que clarifica la solució de les ocupacions d’habitatges que es produeixen a Espanya. Els deu consells estan dirigits als veïns dels habitatges ocupats sobre les mesures que poden prendre per combatre aquesta xacra que cada dia va a més.

El magistrat del Suprem, Vicente Magro, ha elaborat aquest decàleg per fomentar la col·laboració veïnal davant de les ocupacions. Foto: Carlos Berbell

PUNT PRIMER: LA REALITAT I POSSIBILITAT QUE EXISTEIXI UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL EN L’IMMOBLE D’UNA COMUNITAT

La comunitat de propietaris han de conèixer que el fenomen de l’ocupació il·legal és una realitat al nostre país i que hi ha la possibilitat que en qualsevol comunitat un immoble, sigui habitat, o no, però habitatge d’un propietari pot ser ocupada il·legalment per tercers.

«Que ocupin il·legalment casa teva és una possibilitat que no es pot descartar».

PUNT SEGON: LA SOLIDARITAT NECESSÀRIA DELS VEÏNS A AJUDAR EN CAS D’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’IMMOBLES

No és possible que els veïns d’una comunitat actuïn sota una mena de «silenci còmplice» dels mateixos que el dia que s’escolta i percep que s’està produint una ocupació il·legal d’immoble per tercers s’abstinguin d’intervenir i no avisin les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat que són testimonis d’una ocupació il·legal que «s’acaba de produir».

«No al silenci còmplice dels veïns d’ una comunitat quan detecten que una ocupació il·legal s?ha produït».

PUNT TERCER: CONSCIÈNCIA QUE UN DIA POT SER SEU L’HABITATGE OCUPAT

Aquest esperit de solidaritat i col·laboració també s’ha de fer sota la creença i possibilitat que un dia l’habitatge ocupat sigui el seu, i és en aquest moment quan s’ha de assegurar que en aquest cas voldria que els altres veïns també tinguin present aquesta solidaritat quan la habitatge ocupat sigui el seu.

“Un dia pots ser tu la víctima de l’ocupació”.

PUNT QUART: SI EL DELICTE ÉS FLAGRANT I S’ACABA DE COMETRE L’OCUPACIÓ ELS VEÏNS PODEN ACTUAR

La possibilitat que la policia pugui accedir a l’immoble sense ordre judicial per la via de la flagrància depèn que els veïns siguin solidaris en aquest tema i denunciïn de manera puntual aquest fet de l’ocupació il·legal perquè els agents policials puguin accedir per tractar-se de un delicte flagrant.

«El veí ha de denunciar l’ocupació il·legal immediatament donant compte a la policia que s’acaba de produir l’accés il·legal a un immoble per donar peu que la policia pugui entrar a l’immoble en les 24 hores de l’accés il·legal.

PUNT CINQUÈ: NO TRUCAR A LA POLICIA QUAN PASSA L’OCUPACIÓ POT ACTUAR CONTRA EL VEÍ SI DESPRÉS EXISTEIXEN ACTUACIONS IL·LEGALS A LA COMUNITAT QUE HAURAN DE SUPORTAR

No sempre l’ocupant comet altres il·lícits a la comunitat al marge de l’ocupació, però en altres casos també es poden donar activitats molestes, o exercici de conductes il·lícites en diferents àmbits que si el veí no denuncia de manera immediata l’ocupació il·legal el mateix dia que aquesta es produeix haurà d’assumir aquestes molèsties en persistir l’ocupació i dependre de l’expulsió de les complicacions que sorgeixin en el procediment judicial fins a arribar al llançament.

«Si no actues immediatament, després pots ser tu la víctima d’altres il·lícits».

PUNT SISÈ: SI NO ETS SOLIDARI AMB ELS TEUS VEÏNS POT QUE QUAN TU HO NECESSITIS ELLS TAMPOC SIGUIN SOLIDARIS AMB TU

Si no s’implementen a les comunitats de propietaris la cultura de la solidaritat veïnal davant l’ocupació pot comportar que més tard els veïns tampoc truquin a la policia quan l’habitatge ocupat sigui el seu.

«Si no actues a temps i immediatament quan es produeix l’ocupació i no crides la policia en aquell moment pot ser que un altre dia ocupin el teu habitatge».

PUNT SETÈ: QUAN CONEGUI EL FET DE L’OCUPACIÓ CAL CRIDAR A LA POLICIA D’IMMEDIAT I IDENTIFICAR-SE

No és vàlida la denúncia de l’ocupació transcorregudes 24 hores de produïda?

L’ocupació ja no es tractaria d’un delicte flagrant i els agents no podrien accedir a l’immoble sense ordre judicial. La flagrància detectada davant la denúncia immediata és el que permet la ràpida actuació policial.

Cal tenir en compte, per exemple, que no hi ha flagrància si un veí se’n va de casa uns dies de casa meva i quan torna està ocupada. No concorren els elements de la immediatesa i correspondència del delicte comès i necessitat d’evitar-ho i protegir la víctima.

El delicte ja s’ha comès, hi ha perpetuació. No hi ha flagrància en casos transcorreguts més de 24 hores des de locupació. En aquests casos, caldria acudir al jutjat de guàrdia a demanar la cautelar urgent d’expulsió

A més, la identificació del veí és fonamental perquè la policia pugui tenir cobertes les espatlles, davant la possible al·legació de l’ocupant il·legal que els agents han fet una entrada il·legal en domicili sense ordre judicial, quan és la fragància del fet delictiu el que els permet aquest accés.

I per això necessiten que els veïns que truquen a la policia s’identifiquin i puguin servir de prova suficient i eficaç davant de qualsevol oposició de l’ocupant il·legal que l’accés policial sigui realitzat sense ordre judicial.

No es pot parlar d’un concepte de la flagrància més extensiu que restrictiu per facilitar l’expulsió immediata per la policia. Cal actuar amb rigor i ajustar-se als paràmetres legals i a la immediatesa que s’estigui ocupant o s’acabi d’ocupar.

De cap manera és flagrant si els ocupants il·legals van entrar fa dos dies i ara s’interessa a la policia que entrin sense ordre judicial. No es pot fer d’aquesta manera.

«La denúncia a la policia quan es detecti una ocupació il·legal ha de ser immediata perquè la policia pugui actuar aquell dia. Denunciar més tard és «molt tard ja». I cal identificar-se el veí perquè la policia tingui la prova que l’ocupació va ser en aquell instant i no més tard. No es tracta de ser solidari de manera anònima».

PUNT VUIT: NO FA FALTA QUE ACTUIS DAVANT UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL. NOMÉS HAS DE CRIDAR A LA POLICIA.

No s’exigeix al veí que sigui un heroi i que sigui ell qui actuï.

Només ha de denunciar l’ocupació, però immediatament quan aquesta passi.

«Denunciar l’ocupació del pis del veí més tard del moment en què es produeix ja és tard i no permet l’expulsió immediata».

PUNT NOU: L’OCUPANT IL·LEGAL NO HA DE PRENDRE REPRESÀLIES QUAN SE LI DENÚNCIA.

El veí només ha de donar compte de l’ocupació il·legal perquè la policia pugui actuar immediatament davant de delicte flagrant.

L’ocupant no ha de saber qui va fer la denúncia, ja que si ho fa tot de manera immediata, la policia podrà actuar davant el delicte flagrant i expulsar immediatament els ocupants posant-se en contacte amb el titular de l’immoble per preguntar-li sobre el que ha passat i si ha permès accedir a casa seva a algú.

PUNT DEU: LA DENÚNCIA DEL VEÍ IMMEDIATA ALS FETS DE L’OCUPACIÓ EVITA QUE EL PROPIETARI DE L’IMMOBLE HAGI DE RECÓRRER A UN PROCEDIMENT JUDICIAL PER ACONSEGUIR L’EXPULSIÓ

Com que es tracta de delicte flagrant, la prova de càrrec que constitueix la denúncia veïnal permet als agents tenir les proves suficients que l’accés il·legal s’ha fet «en aquell moment», que és el que habilita als agents l’accés per procedir a l’expulsió dels ocupants il·legals.

En cas de denúncia instantània a l’ocupació, en aquests casos podria actuar la policia fins i tot sense ordre judicial. En efecte. Si ens trobem davant de casos d’ocupació que s’estan perpetrant, o s’acaben de cometre es tracta d’un delicte flagrant que habilita que les Forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble, fins i tot demanant el titular l’ajuda d’un manyà, procedir a la detenció dels ocupes il·legals.

Doncs bé, aquests deu punts del present decàleg haurien de constituir una línia conductual a seguir per plasmar-se a les comunitats de propietaris i establir una publicitat per part dels col·legis professionals d’administradors de finques i advocats, així com de l’Administració pública per donar-ne la deguda publicitat a la necessitat dels ciutadans que visquin en una Comunitat de propietaris de seguir aquestes línies bàsiques d’actuació, per tal de procedir d’una manera uniforme i homologada davant del coneixement de quina és la seva obligació davant del sistema de l’ocupació il·legal i del moment en què s’ha de produir la denúncia per possibilitar que les forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble i expulsar-los de manera immediata davant la virtualitat del concepte de la flagrància determinat per la denúncia immediata del veí.

Font: Confilegal

Read Full Post »

SENSE PARAULES🐿️

Read Full Post »

La Generalitat demana precaució per una revetlla amb alt risc d’incendi.

El dispositiu de Sant Joan: més efectius d’emergències i mesures per evitar col·lapses.

Incendi 2019 zona Masia Can Jeroni|EMD DE BELLATERRA

Què es pot fer i què no per la revetlla de Sant Joan: restriccions i recomanacions

Aquesta revetlla de Sant Joan arriba en un cap de setmana llarg marcat per la calor i la sequera. En aquest context, les autoritats recomanen extremar les precaucions per tenir una revetlla segura.

En la primera revetlla sense restriccions per la covid, el Departament d’Interior desplega el dispositiu de Sant Joan més gran de la història.

Aquestes són les restriccions per Sant Joan: Qui pot tirar petards

No tothom pot encendre petards. La Generalitat recorda que hi ha diversos tipus de pirotècnia i que no tota és adequada per a tothom:

Els menors de 12 anys només poden encendre bengales petites. És la pirotècnia del tipus F1.

– Els menors de 16 poden fer ús de la pirotècnia F2: petards de potència mitjana i els coets i correcames petits.

– Per tirar coets grans –de la categoria F3– cal ser major d’edat.

On es poden encendre els petards i les fogueres

Els petards poden causar incendis. Per precaució, està prohibit l’ús de pirotècnia, fogueres o qualsevol element de foc a menys de 500 metres d’una zona forestal a tot Catalunya.

Aquesta mesura dura del 15 de març al 15 d’octubre perquè és el període considerat de risc d’incendi.

Dins de pobles i ciutats, per fer una foguera cal una autorització municipal.

En el cas dels castells de focs i correfocs, cal també l’autorització de la delegació del govern.

Ara bé, en els municipis afectats pel nivell 3 del Pla Alfa (nivell extrem de perill d’incendi) queda prohibit l’ús de pirotècnia, i també les fogueres o qualsevol foc arreu del terme municipal.

El mapa del Pla Alfa i quines comarques estan afectades es pot consultar en la pàgina de la web de la Generalitat.

Fanalets prohibits i altres mesures

-Aquesta revetlla es prohibeix l’enlairament de fanalets encesos a qualsevol punt del territori.

A més, els municipis poden establir altres restriccions, i limitar l’ús de petards i fogueres en funció del nivell de perill d’incendi forestal.

També es recomana habilitar espais concrets per tirar petards i fer fogueres, allunyats de vegetació, en els municipis afectats pel Pla Alfa nivell 2, amb perill molt alt d’incendi.

Recomanacions a la població

A banda de les restriccions, la Generalitat fa una sèrie de recomanacions a la població per evitar incendis i gaudir de la revetlla amb seguretat:

Comprar petards en els llocs homologats.
No guardar-se els petards a les butxaques, ni encendre’ls a les mans ni tenir-los a prop de la cara i el cos.
Si un petard no s’encén bé, no tocar-lo fins al cap de mitja hora i remullar-lo.
Fer servir mitjans segurs per encendre el material pirotècnic: metxes i similars.
Tirar sempre petards a més de mig quilòmetre de zones forestals i sempre tan lluny com sigui possible de qualsevol element de vegetació.
Llegir i seguir sempre les instruccions abans de manipular material pirotècnic. Comprovar sempre que no poden provocar incendis.
Ser especialment conscients dels riscos en l’ús de coets.
No tirar mai petards contra ningú, ni encendre’ls dins les cases ni tirar-los des de balconades i finestres.
Evitar també l’ús de pirotècnia en parcs o jardins i camps de conreu. Anar amb molta cura si es tiren coets, en especial en urbanitzacions, turisme rural i edificacions aïllades si hi ha vegetació a prop.
Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres.
Fer ús de pirotècnia “de baixa potència”. Es recomana l’ús de productes de caràcter familiar, que comporten menys risc en general.
Supervisar l’ús de petards per part dels menors d’edat, tot i que estiguin autoritzats a utilitzar-los per la seva edat.

Telèfons d’emergències

Davant qualsevol incident, cal recordar el telèfon d’emergències 112.

La revetlla i la matinada de Sant Joan és, juntament amb la revetlla de Cap d’Any, la nit de màxima activitat de l’any d’aquest servei. Per això, s’ha reforçat el dispositiu d’operadors i supervisors.

Font: CCMA, Generalitat de Catalunya

Read Full Post »

Older Posts »