Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Guia general de Comerços i Restaurants Jardí de Bellaterra

Dibuix original del bellaterrenc Guy Pérez Ciurezu | BELLATERRA GOURMET

GUIA COMERÇOS DE BELLATERRA

Farmàcia Marta Cau ☎️ 936914655
Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra http://www.farmaciabellaterra.com

Condis de Bellaterra ☎️ 935864607
Plaça del Pi, s/n, 08193 Bellaterra,
http://www.condis.es

Bonaparte Pa i Dolç ☎️ 935921600
Plaça del Pi, 4, 08193 Bellaterra
http://www.bonaparte.cat

Llibrería Paper’s ☎️ 935921093
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra

Estilistes Teresa Romero ☎️ 935 92 98 29
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.peluqueriasteresaromero.com

Family Can ☎️ 661333597
Plaça del Pi, 3, local 2, 08193 Bellaterra
http://www.familycan.cat

Banc de Sabadell ☎️ 935929703
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.bancsabadell.com

Benzinera Repsol ☎️ 935 801584
Carrer de Jeroni Marti, 1, 08193 Bellaterra
http://www.repsol.es

Club Bellaterra ☎️ 935 80 25 42
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.club-bellaterra.com

Mas i Fill de Bellaterra ☎️ 937254433
Plaça del Pi 3, local 4 · 08193 Bellaterra
http://www.masifill.com

Croshouse ☎️ 935 86 50 72
Carrer Santiago Rusiñol, 3, 08193 Bellaterra
http://www.croshouse.es

Taller de Serveis ☎️ 600 42 48 30
Plaça del Pi, 3, 08193 Bellaterra
http://www.tallerdeserveis.cat

Reparació Vehicles ☎️ 934 35 57 92
Carr. de Bellaterra, 70, 08193

MM Estudio ☎️ 699 649 319
Plaça del Pi, 5, 08193 Bellaterra
http://www.estudiomm.com

Original d’Enric Llimona Raymat |BELLATERRA GOURMET

GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA

Cafè del Club. ☎️ 935 929752
Placa del Pi, 3, 08193 Bellaterra

Turó de Sant Pau Restaurant Bar
☎️ 612 428 767 /660679 470
Carrer 9, n.69 bis, 08193 Bellaterra
http://www.turodesantpau.com

Ébano Gastro Bar ☎️ 935 80 33 40
Avinguda Film, 2, 08193 Bellaterra
http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner ☎️ 935 80 64 27
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra
http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo Restaurant ☎️ 935 80 66 60
C/. Lope de Vega, 5, 08193 Bellaterra
http://www.restaurantcanedo.com

Marcs Restaurant ☎️ 935 80 85 31
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra
http://restaurantmarcs.blogspot.com

Sant Pancraç Hotel Restaurant
☎️ 93 692 20 50/54935 92 97 52
Plaça del Pi, 2, 08193 Bellaterra

Read Full Post »

Ho ha confirmat la Conselleria de Medi Ambient de les Illes després de no capturar-ne cap exemplar des del juliol del 2018

“El veïnat de Bellaterra ha reclamat accions per eliminar-les del poble”

Vespa velutina o asiàtica a Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Les illes Balears s’han convertit en el primer territori europeu a erradicar la vespa asiàtica, una espècie exòtica invasora que és un predador molt agressiu de les abelles locals i amenaça l’apicultura i la biodiversitat.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, en una roda de premsa aquest dijous. El conseller ha recalcat que es tracta “d’una notícia excepcional per a la biodiversitat de l’arxipèlag” i ha posat en valor el personal tècnic i científic de les Illes, capaç de plantar cara als majors reptes que planteja l’emergència climàtica.

El darrer niu d’aquesta espècie a Mallorca, única illa de l’arxipèlag on s’havia detectat, es va localitzar al juliol del 2018. Des de llavors, no s’ha pogut confirmar la presència d’aquesta espècie invasora a l’illa en cap de les trampes que s’han repartit arreu del territori. En total i des del 2015, quan es van localitzar els primers exemplars a l’illa, s’han trobat i destruït 32 nius i s’han capturat 89 vespes asiàtiques.

La tasca l’han desenvolupat conjuntament els diferents agents de nedi ambient de l’illa, la Universitat de les Illes Balears (UIB), els ajuntaments afectats, les diverses associacions d’apicultors i caçadors i la ciutadania de l’arxipèlag, que ha participat en la localització de nius d’aquesta espècie.

Una espècie procedent de la Xina

La vespa asiàtica (“Vespa velutina nigrithorax”), també coneguda com a vespa velutina, és una espècia invasora que viu originàriament a la Xina, al nord de l’Índia i a Indonèsia.

Es va detectar a Europa per primera vegada el 2004, a França. Es creu que va arribar a través d’un contenidor que venia de la Xina i que va desembarcar al port de Bordeus. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estima que n’hi havia milers de nius. El 2010 se’n va trobar el primer exemplar a Espanya, a la localitat navarresa d’Amaiur, i a partir d’aleshores es va estendre per tot el territori espanyol. S’estima que té una velocitat d’expansió de 100 km/any.

Es diferencien de les vespes vulgars per la seva mida, més grans, d’uns 3 centímetres, i perquè tenen les potes grogues i el final de l’abdomen d’un color ataronjat.

Vespa velutina o asiàtica (ACN/Fuentes B.)

Aquest tipus de vespa instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com a les agrícoles o boscoses. Aquesta diversitat d’espais on pot fer els nius ha permès que s’expandeixi d’una forma ràpida per tot Europa. A Catalunya, ja és present a la majoria de comarques del litoral i del nord-est del territori.

De fet, aquí Catalunya l’espècie està tan implantada que, tot i que hi ha diverses actuacions per preveure quines seran les zones més afectades i per eliminar nius, els experts creuen que serà impossible erradicar-la.

Un problema per a l’apicultura i la biodiversitat

La vespa asiàtica no és especialment agressiva per a les persones però sí per a la resta d’abelles i vespes vulgars.

És per això que afecta seriosament el sector apícola. Les vespes necessiten menjar insectes per poder alimentar les seves larves i les abelles es converteixen en un aliment més.

Un altre sector que també rep les conseqüències de la vespa asiàtica és l’agrícola. La disminució d’abelles fa que disminuexi la pol·linització i, consegüentment, també baixa la producció de fruits.

Una iniciativa ciutadana

El govern de les Illes Balears, que ha aconseguit erradicar la vespa velutina, creu que l’ajuda de la ciutadania ha sigut clau per aconseguir aquesta fita. I és que els veïns de Mallorca van poder participar en la detecció de nius a través d’una aplicació impulsada i desenvolupada des de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Es tracta de l’aplicació Vespapp, en què els usuaris podien senyalitzar on i quan havien trobat algun exemplar de la vespa asiàtica o algun niu.

Niu de vespes asiàtiques (ACN/Jaume Sancho )

Amb aquesta aplicació s’han rebut aproximadament 1.200 avisos i s’ha pogut crear un mapa interactiu per ubicar on se situaven les vespes a l’illa, una eina bàsica perquè el govern pogués situar les trampes per erradicar-les.

El nombre de trampes ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n van instal·lar 67 mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. El 2018 i el 2019 van ser els anys amb un major trampeig, amb 582 i 576 trampes, respectivament. Finalment, el 2020 n’hi ha hagut 280.

“S’ha erradicat l’espècie però no l’amenaça”

El conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir, ha volgut recordar que s’ha “erradicat l’espècie però no l’amenaça” i que aquesta podria introduir-se de nou a l’arxipèlag.

És per això que el govern balear preveu iniciar una nova fase de prevenció i vigilància per evitar que la vespa asiàtica torni a introduir-se a l’illa.

De fet, ja estan estudiant la possibilitat d’establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d’arribada d’espècies invasores a l’arxipèlag.

Font: CCMA. Berta Boter Carbonell

Read Full Post »

El bellaterrenc Santi Llorens exposa “Gravat, art anacrònic” a l’EMD de Valldoreix durant dos mesos

Susana Herrada, vocal de cultura de l’EMD de Valldoreix presenta l’obra del bellaterrenc Santi Llorens

La cita bíblica diu que ningú és profeta a casa seva i les experiències d’alguns artistes bellaterrencs la compleixen de dalt a baix. Ara és el cas de Santi Llorens, artista del gravat que té la seva casa taller al barri de Can Miró de Bellaterra, que ha exposat a moltes ciutats i pobles de Catalunya, però mai a Bellaterra.

Vista general de l’exposició de Santi Llorens a l’EMD de Valldoreix

‘Gravat, art anacrònic’ és la mostra artística inaugurada ahir dijous a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Vila de l’EMD de Valldoreix, i que es podrà visitar fins el dia 26 de gener de 2021. L’estrena va anar a càrrec de l’artista de gravats, el bellaterrenc Santi Llorens, i de la vocal de Cultura de Valldoreix Susana Herrada.

Detall de l’exposició de Santi Llorens a l’EMD de Valldoreix

“Sorprèn que el bellaterrenc del gravat Santi Llorens, hagi exposat primer a l’EMD de Valldoreix que al seu poble de Bellaterra”

Han passat més de 10 anys des de la creació de l’EMD de Bellaterra, que amb l’excusa de que no tenen fetes les instal·lacions ni llums per exposicions als Centres Cívics de l’EMD i el Turó de Sant Pau, el veïnat no ha pogut veure obres exposades d’altres artistes locals. Al poble li cal quelcom més que teatre i Festa Major, aquesta és la reclamació cultural permanent, més quan l’EMD té transferida des del minut 0 la competència de cultura per la seva promoció local.

Read Full Post »

“Bellaterra. Cat ho va publicar fa un temps i ho tornem a recordar per la vostra seguretat”

Estafadors envien un correu electrònic avisant de l’arribada d’un paquet amb la intenció d’aconseguir les vostre dades com DNI i foto.

Alerten d’una estafa vinculada a un fals paquet de Correus

Es tracta d’una tècnica anomenada ‘phising’ o suplantació de la identitat, en aquest cas, de l’empresa de missatgeria. El missatge arriba signat per la Societat Estatal de Correus i Telègrafs i té el seu logotip oficial.

Font: Correus, Diari de Girona,

Read Full Post »

Les bellaterrenques Laura i Marta de ilu ilus ens presenten una nova activitat creativa per desenvolupar l’expressió artística lliure, la “Pintarreta”.

“Perquè els infants i les famílies de Bellaterra són artistes creatius, la família local ilu ilu_lab han creat quelcom divertit que pot ser un bon regal per aquestes festes nadalenques”

Gaudiu d’aquest petit i divertit vídeo familiar👇

Ara és un moment especial per passar una bona estona en petit comitè familiar.

Ho venen online a través de la web oficial de GreenCornerss.

Anteriorment van fer una pre-venda a través del grup veïnal de WhatsApp “Bellaterra 🎁 Vending km0”, creat el mes de gener de 2020.

El kit conté una samarreta i una bossa de cotó 100% per personalitzar, un retolador tèxtil i un tríptic amb idees per inspirar-se. Podeu descarregar plantilles per practicar abans de pintar la samarreta👇 https://www.iluilus.com/pdf/pintarreta_iluilus.pdf.

La Pintarreta està en les talles 3-4, 5-6, 7-8, 9-11. El seu preu oficial és de 28 €, però ara es pot trobar a la web de http://www.greencornerss.com amb descompte pel BlackFriday.

També podeu trobar la seva col·lecció de mascaretes a la Farmàcia Caus a Bellaterra

Read Full Post »

Veí de Bellaterra acaba de trucar els bombers perquè al carrer Joaquim Ruyra, prop de l’escola Ramon Fuster hi havia una caixa elèctrica treient fum.

Caixa electrica Carrer Joaquim Ruyra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El nom de la Font de la Bonaigua de Bellaterra prové del Port de la Bonaigua del Pallars Sobirà i la Vall d’Aran del pirineu català.

Font de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La Font de la Bonaigua de Bellaterra (actualment d’aigua no potable), va ser construïda l’any 1930 per Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877-4 de novembre de 1965), arquitecte català situat a cavall entre el modernisme i altres estils arquitectònics de l’època. Va ser arquitecte municipal de Sardanyola de l’Vallès des de l’any 1905, però es poden trobar treballs seus en diferents ciutats de la zona de Vallès. Entre les seves obres realitzades amb els patrons de l’modernisme a Sant Cugat de Vallès es poden destacar: la casa Lluch, al principi de la carretera de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monès, més coneguda com casa Mònaco.

La Font de la Bonaigua va ser restaurada l’any 2005 per l’Ajuntament de Cerdanyola

L’estiu de 2005 l’Ajuntament de Cerdanyola, dins dels projectes de manteniment de la via pública, va renovar les rajoles del frontal de la Font de la Bonaigua de Bellaterra mantenint la mateixa imatge que tenia, amb la col·locació d’un terra nou de tova natural de fang i la instal·lació de tres noves reixes de desguàs fins ara inexistent. Les millores també va incloure la col·locació de set bancs i d’una porta que impedeix l’accés a l’aqüífer de la font que també ha estat sanejat i la millora del camí i de la zona de picnic del parc.

L’Ajuntament de Cerdanyola també va instal·lar els nous bancs denominats antivandàlics per les seves característiques, elaborats amb ferro i travesses de pi de flandes tractat.

Llegenda de la Font de la Bonaigua:

Rajoles amb la llegenda de la Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“Si de la font beus aigua cada dia tindràs pau, prosperitat i alegria. Els teus fills serán sans, les filles belles, mai sofriras dolor ni malatia, i’t morirás de vell sense recança, tot beneint a Deu i amb l’esperança de millor vida”

Malgrat ser molt popular, la Font de la Bonaigua de Bellaterra, força coneguda per la població del Vallès, té una qualitat d’aigua no potable. Per tot això és important tenir molta precaució en el seu consum i seguir les recomanacions anunciades.

Antiga Font del Viot de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Si bevem aigua no potable de la Font de la Bonaigua o l’antiga Font del Viot (aquesta última tancada amb clau per l’EMD de Bellaterra), cal tindre present que aquesta aigua no rep cap mena de tractament perquè prové directament de filtracions del subsòl o d’una mina.

Tardor al Parc de la Font de Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Per això és important que siguem conscients que el mateix estat natural de les aigües pot provocar-nos algun malestar, ja que hi ha molts factors que en poden fer variar la seva qualitat. Els incidents que en fan variar la qualitat normalment no es noten en el gust de les aigües, i nosaltres les consumim amb total tranquil·litat, desconeixedors del risc al qual ens exposem.

Vídeo de la Font de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La casuística que afecta la sensible qualitat de les aigües ens fa ser prudents alhora de qualificar qualsevol font. Per això, mai es pot parlar de l’aigua d’una font com natural i potable, perquè no està clorada i no rep cap tractament que n’asseguri la seva qualitat de manera constant; es denominen fonts d’aigua sense garantia sanitària. Quan els resultats de les anàlisis surten amb algun valor que supera els paràmetres de referència, parlem d’aigua no potable.

Podríem dir que les fonts són la sortida a l’exterior d’un riu subterrani.

Aquests no funcionen de manera gaire diferent que els rius superficials: amb la sequera l’aigua s’estanca, concentra grans quantitats de matèria orgànica i fins i tot pot arribar a fer pudor. D’altra banda, després d’una pluja generosa l’aigua baixa tèrbola, remoguda, arrossegant gran quantitat de materials en suspensió.

A part de les alteracions naturals que afecten les aigües de les fonts, els estiatges i les pluges, en trobem d’altres de directes com el fet de realitzar un moviment de terres, adobar un hort o uns camps de conreu, etc. a les immediacions de les fonts.

Font: Wikipedia, Gencat, Diba, Ajuntament de Cerdanyola

Read Full Post »

La direcció general de Transports i Mobilitat i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) treballen per renovar, abans de finalitzar 2021, el parc mòbil dels serveis de busos d’aportació a les línies de Ferrocarrils i incorporar vehicles elèctrics en la seva explotació. Una d’aquestes connexions és la de l’estació de Bellaterra amb el Parc de l’Alba.

Estació Bellaterra dels FGC |BELLATERRA. CAT

El projecte suposa, segons indiquen els seus impulsors, un pas endavant per a la descarbonització i l’electrificació de la xarxa de busos interurbans i una aposta clara per a la mobilitat sostenible i neta. Aquesta mesura permetrà reduir l’emissió a l’atmosfera de 800 tones de gasos amb efecte d’hivernacle cada any, que és el que equival, per exemple, a la captació de carboni que fan 183.000 arbres en un any – un parc i mig de Collserola- o a les emissions en un any d’un municipi de 3000 habitants.

La proposta es basa en renovar els 12 autobusos d’aportació actuals per uns d’elèctrics en les set línies de bus que actualment uneixen diferents estacions de Ferrocarrils amb els entorns urbans i industrials propers i que van generar l’any 2019 una demanda de prop de 700.000 viatges.

Aquestes línies són les que uneixen l’estació de Bellaterra amb el Parc de l’Alba , Sant Vicenç dels Horts amb Torrelles de Llobregat, d’Olesa amb Esparreguera, de Capellades amb el poble, de Piera amb les urbanitzacions de l’entorn, de Piera amb Hostalets de Pierola i de Sant Joan amb el polígon de Can Sant Joan.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, destaca que “l’èxit de la descarbonització és la suma de moltes accions que, encara que no siguin d’un volum molt gran, es concreten i tenen un resultat efectiu com aquesta que avui presentem.” A més, per Gavín també representa “un salt en la intermodalitat sostenible.”

Per la seva part, el director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, remarca que “FGC és un soci amb el territori” ja que aquesta actuació “permet fer competitius tots aquells territoris on no hi ha pròpiament una estació de Ferrocarrils i això és una aposta que dona fruits”.

El president d’FGC, Ricard Font, apunta que amb aquesta iniciativa “reforcem el nostre paper com a activistes en la lluita contra el canvi climàtic, per la reducció de la contaminació i, alhora, reforça la nostra aposta per ser tractors de la transició energètica del país, amb la voluntat de promoure una mobilitat més sostenible i neta”. Fonts assegura que FGC està fent una transició d’empresa ferroviària a una empresa que es preocupa en la mobilitat en el seu conjunt”.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

“Des de 1932 FGC és l’únic transport públic que té el poble de Bellaterra amb Barcelona”

Els desplaçaments individuals a peu, en bicicleta, en patinet i en vehicle privat creixen

Un estudi del RACC situa el descens de la mobilitat en un 20%

El Punt Avui|Marta Membrives.

La crisi del coronavirus ha provocat canvis radicals en les formes de mobilitat. Un de cada tres habitants de Barcelona i el seu entorn ha canviat el seu mitjà de transport habitual i s’estan fent 1.125.000 desplaçaments diaris menys que abans de la pandèmia.

Així ho constata un estudi elaborat pel RACC que es basa en enquestes fetes a 1.600 ciutadans residents a l’àrea metropolitana de Barcelona i més de 60.000 observacions de persones que es desplaçaven en diferents mitjans de transport durant el mes de setembre.

La recerca conclou que la mobilitat s’ha reduït un 20% i que el teletreball és la principal causa de la davallada. El 40% dels treballadors ja no es desplacen diàriament al lloc de feina perquè un 20% teletreballen cada dia i un altre 20% combinen feina presencial i teletreball. Això provoca que una de cada quatre persones enquestades admeti que ha reduït un 25% el nombre de desplaçaments diaris. Els ciutadans que utilitzen el cotxe per anar a la feina o a estudiar són gairebé el doble que abans de la pandèmia. A dins de Barcelona han passat del 24% al 47%, i a la resta de l’àrea metropolitana, del 27% al 52%. A més, es constata un ús ineficient del vehicle privat ja que la mitjana d’ocupació és d’1,16 persones per cotxe.

Totes les formes de desplaçament individual han crescut en detrimentdel transport públic, que ha caigut. Ara un de cada tres barcelonins es desplaça a peu, mentre que abans ho feia un de cada quatre. És per això que l’informe recomana incrementar els espais segurs per als desplaçaments a peu, en bicicleta i en patinet, eliminar les voreres bici i assegurar el compliment dels límits de velocitat per part de tots els usuaris. També proposen una reducció de les tarifes del transport públic fora de les hores punta.

LA XIFRA

1,16 persones per cotxe és la mitjana d’ocupació dels vehicles privats, cosa que constata que se’n fa un ús ineficient.

Canvis urbanístics “ineficients”

Les accions d’urbanisme tàctic consistents a ampliar voreres per donar més espai a vianants tenen un resultat “ineficient”, segons l’estudi, que destaca que en carrers com la Via Laietana aquests espais amb prou feines es fan servir. De mitjana, menys del 20% dels vianants utilitzen els nous espais per caminar. És per això que el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, reclama que es faci una avaluació de l’ús que tenen i, si no es fan servir, proposa destinar-les a un altre ús. “Això no vol dir necessàriament tornar a posar el carril de circulació de vehicles”, matisa.

https://www.elpuntavui.cat

Read Full Post »

«Hauria pogut ser monjo, músic o batlle de Barcelona, però la vocació i la passió el van encaminar cap a la pedagogia i el mestratge»

Martí Estruch Axmacher (Vilaweb)

Era l’hora del pati a l’escola Tagore de Bellaterra i feia un bon dia. Teníem sis anys i el joc consistia a anar eliminant formigues a mesura que sortien del niu. Quan no en sortien més, hi abocàvem una mica d’aigua i l’èxode es reprenia. Per ser l’any 1975, allò era molt més apassionant que qualsevol videojoc, oimés tenint en compte que encara no els havien inventat. De cop, una veu masculina dolça però ferma va interrompre la nostra escabetxina: ‘Per què ho feu això? Les formigues també són criatures de Déu i mereixen viure.’ Des d’aleshores, sempre que mato una formiga, o fins i tot un mosquit, penso en Ramon Fuster, el director de la meva escola.

Aleshores, innocent de mi, no podia pas saber que l’escola Tagore era un oasi enmig del desert i que Ramon Fuster era un home extraordinari. Pensava que la meva escola era com les altres i amb prou feines devia capir quina era la funció d’un director, més enllà de protegir-ne les bestioles. Quan tens sis anys, encara no imagines com n’està, de mal organitzat i mal repartit, el món, i el fet que per esmorzar uns portin entrepans de Nocilla dins la motxilla oficial del Barça i uns altres una poma tallada a trossos en una bossa cosida a casa són misteris insondables, mers indicis que encara són molt lluny de la rastellera de xifres que David Fernàndez és capaç de recitar de memòria i que mostren que no són només els esmorzars i les motxilles cares allò que ens separa, independentment que menjar una peça de fruita per esmorzar sigui molt més saludable.

Però el fet indubtable és que el Tagore era alhora illa i oasi: una escola catalana, mixta, laica i moderna en ple franquisme. Una escola repartida en diversos edificis que havien estat cases familiars, enmig de la natura, amb moltes flors, un castanyer davant la torre principal i tot de pins dels quals baixaven les erugues de la processionària, que es mostraven encara més endreçades a l’hora de desfilar i sobretot més difícils d’exterminar que les formigues. Una escola on fèiem jocs florals per Sant Jordi, panellets per Tots Sants i Els pastorets per Nadal. Una escola que neix el 1957 en el decurs d’una reunió clandestina del moviment Crist Catalunya, quan l’advocat, activista i dramaturg Frederic Roda li fa arribar un trosset de paper amb la següent proposta: ‘Ramon, fem una escola?’

Si Ramon Fuster ‘només’ hagués fundat l’escola Tagore, ja hauria acomplert amb escreix l’objectiu vital, com es podria definir: fer quelcom de positiu per a la societat i per al país. Però és llegint l’excel·lent biografia que n’ha escrit Genís Sinca (Ramon Fuster i Rabés, biografia del mestre, a Pagès Editors) com podem fer-nos una idea de la dimensió real del personatge: un homenot fora de mida i certament inabastable en un article com aquest. De manera discreta però exercint un lideratge inequívoc, trobem el nom de Fuster lligat a projectes cabdals en aquella època, com l’Escola de Jardineres Educadores, el Col·legi de Llicenciats, Cavall Fort, les escoles Sant Jordi o el diari Avui, entre més. I llegint el llibre de Sinca t’adones que Fuster no era un més en aquests projectes, sinó que n’era motor, peça cabdal i, sovint, imprescindible.

Hauria pogut ser monjo, músic o batlle de Barcelona, però la vocació i la passió el van encaminar cap a la pedagogia i el mestratge. Va formar centenars, potser milers, d’educadors, mestres i professors, amb unes idees modernes i desconegudes al sud dels Pirineus en aquella època. Fuster capta l’essència dels moviments pedagògics renovadors de Piaget, Freinet, Montessori i companyia i se’ls fa seus, creant-ne un de propi. Directament i indirecta, va influir en milers d’alumnes, i és prou simptomàtic que gent tan diversa ideològicament com Federico Mayor Zaragoza, Miquel Roca i Junyent i Ernest Maragall, que el van tenir de professor a Virtèlia, se’n declarin deutors. Maragall, per cert, li atribueix un altre possible ofici: ‘Hauria pogut ser ministre d’educació si hagués estat en un país normal.’

El país no era, ni és, normal. Amb prou feines era país. Ramon Fuster forma part d’aquesta colla de prohoms que es van dedicar a fer-lo quan Catalunya era un erm, fruit de la derrota de la guerra del 1936-1939 i de la grisor i la repressió del franquisme posterior. Fuster, amb Raimon Galí, amb Joan Triadú, amb Josep Espar i Ticó, amb el mateix Jordi Pujol que tant va popularitzar l’expressió, i amb tants altres des de posicions i àmbits diversos, fan aquest país nostre, o el refan, com si fossin formiguetes: de manera tossuda, disciplinada, incansable, assumint riscos i sacrificant sovint família i lleure. Ells han ajudat en gran manera a dur Catalunya on és ara, a una posició en què per a molts s’ha fet evident que és impossible de continuar fent país sense disposar d’un estat propi. En honor a ells, també, penso que fóra bo deixar les batalletes partidistes de banda i dedicar-nos a culminar la tasca. Si fóssim formigues, potser ja ho tindríem fet.

Font: Vilaweb

Read Full Post »

Older Posts »