Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

A partir del dijous 18 de març, l’EMD de Bellaterra ha posat en marxa un servei d’agents cívics de 24 hores. Aquest servei estarà a disposició del veïnat per tramitar qualsevol incidència.

Estem a l’espera que el govern municipal de l’EMD ens confirmi la creació del grup veïnal de d’aquests Agents Cívics al Telegram o Wassap

Els agents treballaran per garantir el respecte a les normes de circulació a la zona, així com també vetllar per aquelles tasques relacionades amb les competències de l’EMD o les que altres administracions presten a Bellaterra.

Per realitzar les seves tasques, els agents disposaran d’un cotxe i d’una moto amb els quals circularan pels carrers de Bellaterra. En qualsevol moment, el veïnat s’hi podran adreçar.

Els agents també vetllaran pel correcte funcionament del control de pas del Camí Antic i facilitant el pas dels vehicles d’emergències en cas de necessitat.

Davant de qualsevol situació perillosa, detectada pels mateixos agents o alertada pels veïns, els agents cívics contactaran amb els cossos policials o d’emergències competents.

Els agents cívics visitaran totes les cases de Bellaterra i faran entrega dels discos horaris per a l’estacionament de temps limitat a la plaça del Pi, i per lliurar un imant amb el seu telèfon de contacte, el 644 573 572.

Read Full Post »

Read Full Post »

Joan Recasens, David Sempere, Juan-José Vara, Francesc Cardoner, Marga Codina, Clara Forn, Violant González-Antó, Lluís Fernández, Xavier Olivella i Òscar Parés són els 10 candidats que s’han presentat a Primàries Sant Cugat d’entre els quals sorgirà l’alcaldable pel projecte per a les pròximes eleccions municipals a Sant Cugat del Vallès. Demòcrates Sant Cugat, tot i que oficialment va apostar per integrar-se a Junts per Sant Cugat, s’ha sumat en el projecte, presentant-hi tres candidatures, les de Lluís Fernàndez, Joan Recasens i Juan-José Vara.

Un candidat que s’escollirà amb els vots dels 756 inscrits, més aquells que encara es poden afegir al projecte, amb les eleccions primàries que se celebraran el 23 de febrer. Els vots es podran emetre de 10 a 20 hores a la Casa de Cultura i a l’Espai Jove de Valldoreix, i telemàticament.

Els 10 candidats s’han presentat aquest 14 de febrer en un acte celebrat al Casal Torreblanca, durant el qual els diferents candidats han exposat la seva motivació per participar del projecte:

Clara Forn: “Participo per imperatiu moral. No puc voler la independència i no fer res per aconseguir-ho”.

Xavier Olivella: “Participo per poder sortir del sistema de partits i poder treballar per la unitat, tal com treballa la societat civil”.

Joan Recasens: “És una opció de trencar les costures dels partits i fer evolucionar la democràcia”. Ha lamentat l’absència dels partits per fer una llista unitària, remarcant la “il·lusió perquè Catalunya sigui República”, i perquè els “municipis tinguin un pes important”.

David Sempere: “Per trencar les costures, i posar sobre la taula un altre model de Sant Cugat”, apostant per l’increment de la participació ciutadana, fer polítiques per disminuir l’atur i “exercir d’independentistes”, entre altres.

Juan-José Vara: “No puc fer un pas al costat amb què està passant a Catalunya. Em sento integrat, i m’encoratja que junts podem fer coses noves”.

Francesc Cardoner: “Crec en Primàries”, ha dit, presentant-se per Valldoreix, i lamentat l’absència dels altres partits.

Marga Codina: “Són independentista, no crec en els partits polítics. Se’m creava l’oportunitat de sortir del sistema de partits polítics; d’empoderar la gent. Crec en el poder de la gent; s’han de buscar maneres de participació”.

Violant González-Antó: “No busco una professió; sols si es poden fer les coses diferents”, ha dit, apuntant com a principis la “defensa de la República, de la independència pacífica i la justícia social”.

Lluís Fernández: “M’estimo Sant Cugat i estic aquí per il·lusió de canviar la política, que s’ha de dignificar”. Entre altres aspectes, ha marcat com a prioritaris la República i mirar l’entorn.

Òscar Parés: “Com a subjecte polític català penso que cap partit em representa, i no em puc quedar a casa”, apuntant que prové dels moviments socials i el món independentista.

Read Full Post »

Cerdanyola porta més de 3 anys marejant la perdiu per no acordar cap conveni amb Bellaterra

Som Alternativa Cerdanyola considera que el govern de la ciutat hauria de fer ús de les possibilitats que li atorga el nou Decret-Llei de 29 de març del 2019 que permet als Ajuntaments exercir un control econòmic de les despeses de les EMDs.
En concret, la citada norma permet que en les EMDs amb menys de 5.000 habitants, com és el cas de l’EMD de Bellaterra auditar les despeses nomenant un funcionari municipal que se’n faci càrrec. Som Alternativa entenem que la gestió econòmica de l’EMD de Bellaterra ha estat sempre opaca i creiem que l’alcalde hauria de nomenar ja un funcionari que s’encarregués de fiscalitzar la gestió que s’ha portat a terme i aixecar catifes.

Entrada a Bellaterra des de Sabadell |BELLATERRA. CAT

Des de Som Alternativa mantenen que la millor opció és el tancament de l’EMD per assignar un model de regidors de districte i mostren la seva sorpresa perquè cap partit de Cerdanyola no s’hagi pronunciat a favor d’aquesta opció. Com a demòcrates, no obstant, no s’oposarien a una independència de Bellaterra o una agregació a un altre municipi d’aquest nucli de població si els seus veïns ho decidissin majoritàriament, tot i que pensen que cal deixar clar que això no inclou ni la UAB ni el Turó de Sant Pau.

Som Alternativa rebutja que l’alcalde negociï un nou conveni un cop que la pròpia EMD ens ha deixat clar que el problema no és el conveni sinó que pretenen deixar de formar part de la ciutat. Troben que és pràcticament una manca de respecte als ciutadans de Cerdanyola i mostra que l’alcalde no ha entès l’arrel del problema ni el seu propi paper com a alcalde. A més que és inútil entrar en una negociació a setmanes de les eleccions en la que el President de l’EMD el que vol és generar conflicte per interessos electoralistes.

Read Full Post »

L’actor bellaterrenc Sergi Mateu Vives fent de Josep Puig i Cadafalch|CEDIDA

Encara que és més conegut gràcies als seus treballs a la pantalla petita i al cinema, Sergi té una dilatada experiència teatral, ja que molt aviat va sentir la seva vocació d’actor, començant ja en la dècada dels anys 70 va participar en un gran nombre de representacions teatrals, no havent abandonat mai els escenaris, en els quals continua treballant avui en dia. Algunes de les últimes obres que ha representat són “El censor” o “Las brujas de Salem”.Malgrat alguna petita intervenció anterior, es pot dir que Sergi va debutar al cinema l’any 1968, quan va rodar, sota les ordres de Francesc Bellmunt, “La ràdio folla”. A l’any següent va participar en el llargmetratge de Gonzalo Herralde, “Laura a la ciutat dels sants”.

Quant a la pantalla petita, va obtenir una gran popularitat per la seva intervenció en la sèrie “Hospital Central”, en què encarnava el paper del doctor Santiago Bernal, a principis emetre aquesta producció, entre els anys 2000 i 2003. Malgrat això, quan va treballar en aquesta sèrie ja tenia una gran experiència en el mitjà televisiu, especialment a la comunitat catalana, en la qual era un actor molt popular des de feia anys, i en la qual encara se li recorda per la seva participació en la sèrie ” Secrets de família ” en la qual representava el paper de l’enigmàtic Narcís Riera. També havia actuat anteriorment a la televisió, l’any 1999 en la sèrie “Periodistas”, sent destacable així mateix els seus treballs a Serrallonga”, de 2008 i que recrea la vida d’aquest famós bandoler català, i “La Riera“, l’any 2010. El 2011 va participar com a presentador del Fòrum Impulsa.

De la resta de filmografia de Sergi Mateu podem destacar títols com “Estación Central”, “Nunca estuve en Viena”, “L’ enfonsament del Titanic”, “El perquè de tot plegat”, “El verí del teatre”, “Jazz”, “Equinoccio” o “La última mirada”, entre molts altres.

Read Full Post »

«Que gent tan moderada com Quim Forn, Josep Rull o Jordi Turull siguen empresonats transforma la consciència d’una societat molt més que no ho farien mil lectures de Marx. S’entén tot de colp»

Per Vicent Partal

Ahir a La Vanguardia van demanar a Marta Pascal (PDECat) si s’hauria de promoure una nova opció política (contra Puigdemont). Pascal va dir que ‘podria ser una opció’ i a partir d’aquesta resposta tan prudent el diari del comte de Godó va engegar tota una operació mediàtica, amb què pràcticament donava per fet el retorn de la vella Convergència.

L’operació Marta Pascal té dos components bàsics. El primer és afegir-se a l’atac per terra, mar i aire contra el president Puigdemont. És evident que hi ha un desig que les eleccions li vagen molt malament, en què coincideix tot el poder: Puigdemont és la seua bèstia ara mateix, l’enemic a liquidar. Però el segon és molt més interessant, encara. La Vanguardia, i més actors, ara enyoren el pujolisme, l’autonomisme, aquella gent d’ordre amb qui era tan senzill de fer negocis multimilionaris. Però tenen dos entrebancs. El primer és que això ja no funciona així, com La Vanguardia mateix va comprovar amb l’operació Duran i Lleida: zero diputats. El segon és molt més important: volen ressuscitar una Catalunya conservadora que, simplement, ha deixat d’existir.

Tots estem d’acord que en una situació normal les etiquetes són bones per a ajudar a pensar i per a descriure situacions i formular hipòtesis: dreta, esquerra, conservador, liberal, socialista… Però quan la situació és extraordinària, aleshores les etiquetes esdevenen generalment obstacles. Per exemple, és evident que pretendre que avui al Principat el PSC és d’esquerres i Puigdemont de dretes no encaixa gens ni amb la realitat viscuda per la majoria de la gent ni amb els discursos i actituds dels uns i dels altres.

A VilaWeb l’analista Joe Brew ha explicat unes quantes vegades la incongruència dels vells clixés per a analitzar això que ens passa. I em permetreu que faça referència a un parell d’aquests clixés per a sustentar amb dades la tesi que la vella Catalunya conservadora de Jordi Pujol ja no existeix, i que això és gràcies al combat per la independència.

Aquest article, ‘L’independentisme és de dretes? Les dades que ho desmenteixen‘, per exemple, és molt important.

Brew no solament parteix de l’autoclassificació dels ciutadans, que sempre pot ser esbiaixada, sinó que analitza les respostes en relació amb la intervenció del govern en l’economia, els imposts i els serveis socials, el creixement econòmic, l’ecologia, l’emigració i l’eutanàsia, per dir uns quants àmbits. I fent això ja insinua un fet cabdal. Entre el 2014 i el 2018 els votants del PDECat s’han mogut a l’esquerra (d’una posició ideològica mitjana de 4,9 a 4,2 –on 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta–), mentre que els electors del PSC han passat a la mateixa distància però cap a la dreta (de 3,5 a 4,2).

[I segons les dades del CEO de divendres passat la tendència encara és més clara, perquè tant els votants del PSC com els del PDECat coincideixen ara en una posició de 3,9. Amb la qual cosa és remarcable d’observar que d’ençà del 2014 els votants del PSC s’han mogut quatre centèsimes cap a la dreta mentre que els del PDECat s’han mogut un punt sencer a l’esquerra.]

Una part de l’explicació de tot plegat pot provenir d’aquesta altra anàlisi, en què Joe Brew estudia les dades que donen diverses enquestes sobre la visió que tenen els ciutadans respecte del franquisme, un estudi en què es veu claríssima la ratlla que delimita d’una manera essencial avui la societat catalana.

Els votants de PP, Cs i PSC són els qui rebutgen menys el franquisme, encara que evidentment amb matisos importants entre ells. Més endavant vénen els de Podem. I tan sols darrere de Podem i de tots els partits espanyolistes apareixen els votants del PDECat, els d’ERC i els de la CUP. Resulta molt xocant de comprovar que condemnen el franquisme un 63% dels votants del PSC i un 73% dels de Podem; i, en canvi, entre els del PDECat –teòricament conservadors– la xifra s’enfila a un 81%.

Com s’entén que els teòricament conservadors catalans siguen més antifranquistes que la teòrica esquerra espanyola? Quina explicació hi ha per a un fenomen com aquest? Només n’hi ha una de possible, que és l’adscripció nacional. Simplement es fa molt complicat de sentir-se nacionalment català –independentista per dir-ho en termes moderns– i no condemnar rotundament el franquisme, un règim basat en l’anticatalanisme més visceral, per més catalans que hi col·laborassen.

I és sobre aquesta base que cal entendre que des que va començar l’actual procés d’independència, el 2010, l’avanç de l’independentisme polític ha anat paral·lel a un augment de la crítica al sistema, al règim, que possibilitava cada vegada més una situació de subordinació i agressió contra la nació catalana i aquells qui se’n senten part.

I el fet més interessant és que això ha afavorit un canvi sociològic molt notable que precisament Puigdemont explica en la seua persona millor que ningú. El seu discurs ha evolucionat cap a una radicalitat democràtica que és imprescindible per a combatre per l’autodeterminació amb garanties d’èxit. Dins el sistema, simplement no es pot guanyar. Com a exemple, en aquesta entrevista de VilaWeb del desembre, Puigdemont, després de parlar dels temes d’actualitat, enfila una reflexió sobre els drets democràtics i sobre com hauria de funcionar la república que ningú no pot esperar que isca de boca d’un polític conservador. I això encara es veu més clar en aquesta entrevista(segona part) en anglès, a la prestigiosa publicació nord-americana Salon.

I si expliquem que això ha passat entre els independentistes, alhora cal remarcar que l’espanyolisme, inclòs el PSOE, ha anat en regressió cap a l’autoritarisme i cap a la comprensió i la tolerància envers el franquisme. La coincidència estratègica del PSC amb Cs i PP en el bloc del 155 ha estirat l’espanyolisme brutalment cap a la dreta i cap a la reacció. I l’independentisme ha anat escorant-se cap a l’esquerra, fins i tot sense moure’s d’allà on era cadascú. La mateixa persona als anys noranta podia ser un votant moderat de Convergència i Unió, poc disposat a trencar amb res, i avui, en canvi, entén que és imprescindible una ruptura perquè els seus drets democràtics més bàsics són amenaçats. Que gent tan moderada com Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull siguen empresonats transforma la consciència d’una societat molt més que no ho farien mil lectures de Marx. S’entén tot de colp.

S’entén, evidentment, només si es vol entendre. Torne a dir que la caricatura no hi ajuda gens ni mica. I no dic que els votants del PDECat s’hagen convertit en esquerrans necessàriament. Però sí que els votants del PDECat han deixat de ser conservadors. I això hi ha massa gent que no ho vol veure. Segurament perquè se li complica la imatge del país que tenim i perquè si fos honrat es trobaria obligat a abandonar certeses antigues i eslògans exhaurits.

Per tot plegat una operació per a ressuscitar allò que va ser la vella Convergència avui és condemnada al fracàs més absolut: no hi ha espai per a fer-ho perquè la reacció antidemocràtica de l’estat espanyol ha obligat el país a l’enfrontament, i això l’ha apartat completament del conservadorisme. Tant que, i no em puc estar de dir-ho, segons el darrer CEO pràcticament la meitat dels lectors de La Vanguardia són partidaris de la independència de Catalunya. Ves per on…

Read Full Post »

Aquesta és la història resumida del clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), amb una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

Clot de Can Fatjó dels Aurons, Km0 de Bellaterra i Sant Cugat|SANT CUGAT. CAT

Des del 15 de desembre de 2018, més del 50% dels habitants de Bellaterra han signat perquè Can Fatjó dels Aurons pasi a ser part del seu territori i annexionar-se a Sant Cugat del Vallès

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2019 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per als veïns de Bellaterra i Sant Cugat.

Read Full Post »

Older Posts »