Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

L’objectiu és evitar els trucs que actualment fan servir els ocupes per allargar els procediments, amb els perjudicis que això comporta als propietaris, com els pagaments de l’aigua, el gas o la llum i el deteriorament de l’immoble mentre hi són els ocupes.

Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|La principal novetat és que els fiscals demanin que es desallotgi de seguida l’habitatge, com a mesura cautelar mentre no es resol el cas, quan hi hagi indicis sòlids d’un delicte de violació o usurpació de domicili i es puguin verificar els perjudicis per al legítim usuari de l’immoble.

Una altra novetat és que a l’hora de demanar el desallotjament cautelar els fiscals no només tindran en compte les víctimes directes, sinó també els veïns a qui el delicte ocasioni un perjudici.

En els casos en què hi hagi persones vulnerables implicades en l’ocupació, la Fiscalia apunta que caldrà posar els fets en coneixement dels serveis socials perquè apliquin mesures per protegir-los, fins i tot facilitant-los allotjament. I és que, amb tot, el document també demana als fiscals que vetllin per la prudència i el respecte a les garanties dels investigats per ocupació.

Violació i usurpació

El document diferencia entre violació i usurpació. En el primer cas es refereix quan s’ocupa un habitatge que és una primera o segona residència on el propietari hi fa la seva vida privada i hi té la seva intimitat. Usurpació té a veure, en canvi, amb immobles i habitatges que no són la llar de ningú perquè estan buits o deshabitats.

En el cas que es tracti de violació de domicili, es demanarà el desallotjament en el mateix moment que hi hagi indicis rellevants del delicte, o sigui, de forma immediata.

El document estipula que els fiscals han de vetllar per la prudència i el respecte dels investigats i aconsella que es doni als ocupes l’oportunitat de comparèixer al jutjat per aportar, si el tenen, algun document que acrediti la possessió de l’habitatge i per donar la seva visió dels fets.

Però detalla que si no compareixen o és impossible entregar-los les citacions judicials perquè ho eviten, el procediment de desallotjament no quedaria paralitzat.

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va anunciar la instrucció la setmana passada per afrontar l’augment d’ocupacions d’habitatges, com demanava el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El Col·legi proposa que el desallotjament exprés estigui aprovat per llei, dins d’un termini de 48 hores després de l’ocupació.

La petició s’ha fet en el marc d’un increment del nombre de denúncies per ocupació il·legal d’habitatges a Catalunya des del 2015. L’any passat van superar les 8.300, molt per sobre de les 6.100 de l’any anterior.

Read Full Post »

En només un any, 77.000 residents a Catalunya s’han enriquit tant com el pressupost que la Generalitat destina a Salut

Sant Cugat del Vallès i Matadepera entre els municipis més rics de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons publica Oriol Puig del Diari de Girona, serà molt difícil aquesta vegada que fins i tot els que viuen sense necessitat de mirar el compte corrent per arribar a final de mes passin de puntetes per la crisi del coronavirus. El cop econòmic de la pandèmia no és estructural, com en la recessió anterior, però sí generalitzat, amb pràcticament dos mesos gairebé a zero en el comptador de l’activitat i els mercats dessagnant-se. Per als més rics, la situació és també absolutament inèdita, acostumats en la majoria de casos a surfejar les recessions amb el matalàs ple. Cada vegada més ple. A diferència del que va succeir amb el Producte Interior Brut (PIB), des que el 2011 es va recuperar l’Impost de Patrimoni per oxigenar la minvada recaptació de les comunitats autònomes, la fortuna del selectiu grup subjecte al gravamen no ha deixat de créixer.

Els contribuents catalans que declaren Impost de Patrimoni segueix creixent i, segons les últimes dades de l’Agència Tributària (corresponents al 2018 i fetes públiques la setmana passada), arriba a un nou màxim històric. Un total de 77.397 catalans van declarar béns per valor de 203.520 milions d’euros. Això suposa un creixement anual del 2% en el nombre de declarants i d’un 5% en el patrimoni declarat. En només un any, el seu patrimoni s’ha incrementat en 10.000 milions d’euros, una mica més que el pressupost que la Generalitat destina a finançar el sistema de Salut. Entre 2011 i 2018, el nombre de catalans «rics» ha augmentat un 72%.

El patrimoni notificat a Hisenda pels milionaris catalans bat així un rècord històric, impulsat, entre altres raons, per l’avanç de la recuperació econòmica fins a l’arribada de la covid-19. Les dades també mostren com es consolida la tendència de concentració d’una part rellevant de la riquesa a la part alta de la piràmide de les rendes.

Estan obligats a declarar aquest impost aquells contribuents amb un patrimoni superior a 700.000 euros, per al qual es té en compte el valor del conjunt dels seus béns o drets i s’exclou el valor de l’habitatge habitual (fins a un màxim de 300.000 euros). Aquest impost, creat el 1991, va ser suprimit en 2008 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i recuperat pel mateix executiu tres anys després.

La major part de contribuents d’aquest impost es concentren en quatre autonomies: Catalunya, amb 77.397, que encapçala la llista a certa distància amb la següent, que és la Comunitat Valenciana, amb 22.702 declarants; seguida de Madrid (18.587) i Andalusia (18.380), ambdues amb una xifra molt semblant. Per contra, Extremadura, amb 1.226 declarants per aquest impost, és l’autonomia on hi ha un menor nombre de rics; seguida de la Rioja, amb 2.352 contribuents, i Cantàbria, amb un total de 2.974 declarants.

El patrimoni mitjà reconegut pels contribuents de l’impost a Catalunya se situa en més de 2,6 milions d’euros, xifra que suposa un ascens del 3% respecte al 2017, com assenyala l’Agència Tributària.

Aposta pel totxo

Una part important dels béns declarats en l’Impost de Patrimoni a Catalunya està exempt de pagament. Concretament, un 40%, al voltant de 81.000 milions d’euros, segons l’anàlisi de l’Agència Tributària amb l’última campanya tancada. Això és atribuïble al fet que una part important del capital dels milionaris catalans són, precisament, participacions en empreses per les quals no cal pagar aquest gravamen.

Són 64.246 milions d’euros en firmes no cotitzades i 4.500 milions en companyies que sí que són presents en un mercat borsari. El de béns immobles és el segon gran grup que declaren els contribuents catalans que tributen per patrimoni, concretament sumen més de 48.000 milions.

Les xifres mostren una clara tendència de les grans fortunes catalanes a invertir més en el sector immobiliari que en l’economia productiva. Si bé és cert que la seva inversió en accions d’empreses ha crescut un 45% entre 2011 i 2018, la seva aposta pels béns immobles s’ha gairebé duplicat (+94%).

Read Full Post »

Ja s’han retirat les partides de l’embotit Solà dels supermercats.

Segons publica el Diari de Girona el ministeri de Sanitat francès ha informat de 18 casos de salmonel·losi provocats per un fuet d’una marca catalana venuts a la cadena de supermercats Auchan. Entre els afectats, hi ha dotze menors d’edat.

La partida de fuets on s’ha detectat la contaminació, de la marca Embutidos Solà de Vic, ja ha estat retirada dels punts de venda. Les autoritats franceses han demanat als consumidros que puguin tenir aquest producte a caa que no el consumeixin i que el retornin al punt de venda on el van adquirir.

Les malalties transmeses pels aliments causades per la salmonel·la provoquen trastorns gastrointestinals sovint acompanyats de febre en un termini de 48 hores després de consumir els productes contaminats. Aquests símptomes es poden agreujar en nens petits, individus immunodeprimits i ancians.

La salmonel·la és el bacteri que més intoxicacions alimentàries provoca, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Encara que aquest agent patogen és capaç de colonitzar tot tipus d’animals i vegetals, la seva presència és més comú en les aus de corral i els seus ous.

En els mesos d’estiu els casos de salmonel·losi es disparen, ja que amb el bon temps la gent sol menjar més vegades fora de casa. A més, les altes temperatures promouen la multiplicació de bacteris en els aliments contaminats.

Tot i que l’ou i la carn d’au de corral són els més coneguts, hi ha altres aliments (en la seva gran majoria derivats de l’ou), que solen passar per alt en la llista dels més propensos a tenir salmonel·la.

Read Full Post »

“Com regidor responsable de relaccions amb Bellaterra, mai es va presentat a una Junta del Veïnat de l’EMD i va deixar la cadira buida”

Victor Francos (esquerra) i Guillem Nadal, vocal de Gent x Bellaterra (dreta) |ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons informa Info Cerdanyola, Víctor Francos dimiteix per incompatibilitat amb les seves noves responsabilitats al ministeri de Sanidad.

Víctor Francos ha presentat aquest matí la seva renúncia als càrrecs de tinent d’alcalde i regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola després del seu nomenament ahir com a director de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Francos és una figura clau de la política local des de fa una dècada havent estat primer secretari, portaveu municipal i regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) tant als governs presidits per Carme Carmona i Carlos Cordón com a l’oposició i ara, indica, passarà a una “activa segona fila” al mapa polític de la ciutat.

Víctor Francos comunicava ahir per la tarda a l’executiva del PSC de Cerdanyola el seu nomenament com a cap de gabinet del ministre Salvador Illa i aquest matí ha presentat la renúncia als seus càrrecs a l’Ajuntament de Cerdanyola, on desenvolupava les tasques de responsable d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, Patrimoni, Serveis Jurídics, Secretaria i Relacions amb l’EMD de Bellaterra. Francos ja va formar part al mes de març del Comitè de Coordinació Interministerial davant la Covid-19, però el cerdanyolenc subratlla que era una tasca puntual mentre que les noves responsabilitats fan incompatible la dedicació a l’Ajuntament i al Ministeri.

El ja exregidor apunta que ha abordat amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, la situació en què deixa les seves responsabilitats municipals destacant que l’estat de la via pública, el civisme i el manteniment de zones comunes a la ciutat continuaran sent prioritat del govern de Cerdanyola al costat d’aspectes que no es veuen tant però afecten al funcionament de la maquinària interna municipal, com els Serveis Jurídics o la Secretaria. Francos manifesta també que en aquest any i mig al govern en aquest mandat s’ha avançat en la millora de relacions amb l’EMD de Bellaterra.

Víctor Francos no es pronuncia sobre la persona que assumirà ara aquestes responsabilitats -fins a la nova delegació tornen a ser de l’alcalde de la ciutat- ni si serà Marian Navarro, la següent de la llista a la candidatura presentada pel PSC a les passades eleccions municipals, una administrativa amb intensa activitat veïnal, havent estat presidenta de l’associació de veïns Banús-Bonasort, qui el substitueixi com a part del grup municipal.

Passar a una activa segona fila a la política local

La marxa de Víctor Francos suposa l’adéu a la política local d’una figura clau en el mapa polític cerdanyolenc durant, al menys, la darrera dècada. Assegura que no deixarà “mai de ser del PSC de Cerdanyola, però ara estaré en una activa segona fila”. Francos, que continuarà vivint a Cerdanyola, destaca que, “si se’m permet la broma”, continuarà “burxant al govern quan cregui que hi ha alguna cosa que es pot fer millor” o quan tingui una proposta que consideri que sigui bona per a la ciutat.

Francos va iniciar la seva carrera a la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de Cerdanyola passant a desenvolupar tasques a la direcció nacional de la formació sent elegit el seu primer secretari al 2003 -això el feia formar part també de l’executiva nacional del PSC-. Paral·lelament, s’incorporava a l’executiva cerdanyolenca del PSC i, al 2008, era elegit primer secretari de l’agrupació socialista local. Al 2011, va ser el número 2 de la candidatura del PSC a les eleccions municipals i va assumir les responsabilitats de Serveis Municipals, Alcaldia i Presidència en el nou govern encapçalat per Carme Carmona. Al 2015, amb el PSC a l’oposició, ocupa el càrrec de portaveu del grup municipal socialista, responsabilitat que mantindrà durant tot el mandat, i torna a ser un dels noms més destacats de la candidatura del PSC a les eleccions municipals de 2019 que portaran Carlos Cordón a l’alcaldia.

Paral·lelament, Francos ha ocupat càrrecs destacats a l’administració pública nacional des de la seva incorporació com assessor de José Montilla a la Presidència de la Generalitat al 2006, sent director de Relacions parlamentàries de la Presidència de la Generalitat (2006-2010), assessor parlamentari del Grup Socialista al Parlament de Catalunya (2011), coordinador general del PSC (2011-2013) o director de Gabinet de la Primera Secretaria del PSC (2013-2014).

El cerdanyolenc també ha estat assessor de la Diputació de Barcelona (2015-2016), director dels Serveis Jurídics del PSC (2017-2018), director del Parc Tecnològic de Vallès (2018-2019) i director de Relacions Institucionals i Comunicació Corporativa del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (2019-2020).

Home de confiança de Salvador Illa

El nomenament de Víctor Francos com a director de gabinet del Ministeri de Sanitat es produïa ahir, dimarts, 1 de setembre. El cerdanyolenc indica que les seves responsabilitats passaran per la coordinació de l’equip i tasques encomanades per Salvador Illa, portar l’agenda del ministre de Sanitat i, en resum, “fer-li la vida el més fàcil possible” a Illa. Francos agraeix la confiança dipositada en la seva persona pel ministre en un temps de gestió tan complicada en Sanitat com el de la pandèmia de la Covid-19, assumint la responsabilitat que això comporta.

El cerdanyolenc indica que “tothom està informat puntualment” de l’evolució que porta la pandèmia amb un moment de repunt de contagis, però també d’un nivell d’ingressos hospitalaris a planta i UCI i defuncions “considerablement més baix” que el patit durant els mesos de confinament, però que obliga a estar “atent, ser cautelosos i seguir les recomanacions dels responsables sanitaris per evitar mals majors”.

Read Full Post »

Autònoms i petits empresaris llancen un SOS

Eli Fernández, autonoma del Cafè Restaurant del Turó de Sant Pau de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Els treballadors autònoms s’estan prefigurant com un dels sectors més castigats per la incidència de la pandèmia i, alhora, com un dels més desatesos per les administracions. Aquest dilluns s’ha sabut que només un 5% dels autònoms de tot l’Estat han cobrat aquest mes la prestació per caiguda d’activitat, només 148.000 del total de més de tres milions que hi ha. Quin és el motiu? Doncs les draconianes condicions que es demanen per complir els requisits. Així, aquest ajut només es pot cobrar si pots acreditar una baixada de la facturació de més del 75% respecte a la mitjana del semestre anterior. Això en deixa fora, per exemple, algú que hagi tingut una reducció de la facturació del 50% o el 60%, unes xifres catastròfiques per a qualsevol economia. Si a això s’hi suma que no hi ha hagut moratòria en el pagament de les quotes, la situació és dramàtica.

La conseqüència d’aquest abandonament dels autònoms és que un percentatge significatiu, un 10% segons l’ATA, afronta un risc real d’haver de tancar el negoci de manera imminent. I si, com apunten les previsions, la incidència del virus es manté durant la tardor, hi ha el perill que es destrueixi una part del teixit productiu que tants anys ha costat de construir, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i el seu impacte negatiu en les finances públiques.

Per aquest motiu és urgent un replantejament d’aquestes ajudes estatals, rebaixant per exemple el percentatge de pèrdua de facturació que es demana. Cal tenir en compte que si aquestes ajudes serveixen perquè es puguin aguantar els negocis, ni que sigui amb respiració assistida, a la llarga hauran estat una bona inversió i hauran estalviat molts diners a l’erari públic.

Però és que, a més a més, la situació de pandèmia obliga a un enfocament micro, amb actuacions quirúrgiques, per encertar on es destina cada euro. I els autònoms, en una economia de pimes com la nostra, són un dels seus pilars principals. Es calcula que un 30% dels llocs de treball són creats per autònoms. Per tant, aquest és un sector que s’ha de cuidar especialment. Les grans empreses potser sí que poden aguantar millor l’impacte del coronavirus gràcies a l’ajuda que suposen els ERTO, però els autònoms es troben sovint a la intempèrie, sense més xarxa que el seu propi patrimoni. I això sense comptar els que estan endeutats perquè han fet una inversió per posar en marxa el negoci i ara es troben que no poden tirar-lo endavant.

La solució passa per combinar les ajudes amb moratòries i crèdits tous, en funció de la situació de cadascun. El que no es pot fer és permetre que tanquin negocis per manca de liquiditat puntual o perquè no compleixen uns requisits determinats. Cal afinar molt més en el tractament d’un col·lectiu que té situacions molt diverses, des del taller que dona feina a 10 persones fins a l’instal·lador de plaques solars. Perquè sense autònoms, sense aquesta xarxa de professionals que cada dia aixeca la persiana, no hi haurà recuperació econòmica.

Read Full Post »

Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquest interesant article de l’Anna R. Picas d’El Nacional

Bellaterra també va començar com poble d’estiueig els anys 1930

Sé que per ser una persona relativament petita, tinc una capacitat d’escopir bilis que deixaria bojos els millors gastroenteròlegs del país. De debò, ho sé i faig veritables esforços per moderar-me: però hi ha coses que em superen. I entre les que em posen més nerviosa, m’empipen i em revolten estan els barcelonins “que van al poble”. Persones que per tenir una casa d’estiueig es creuen amb el dret d’afirmar que tenen poble. No. És que no. Ni parlar-ne. Perquè passar uns dies en una caseta amb vistes al mar o una cabanya a la muntanya durant les vacances i algun cap de setmana perdut durant l’any és molt fàcil. Però, per bonic que sigui compartir aquestes estones amb vosaltres (que ho és): no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

Però fem una pausa. Perquè us alliçono des del meu privilegi i això ha de quedar clar. Igual que em queixo, vull ser honesta i dir que sóc del Maresme, no del far-west, Lleida, ni d’un racó tan oblidat del nostre imaginari col·lectiu com són les Terres de l’Ebre. M’he criat en el tercer nucli municipal més petit de Catalunya, però he tingut sempre Barcelona a 25 minuts i això em fa pitjor com a persona i em treu pedigrí. En sóc conscient. Però algú havia de fer una passa endavant, i m’ha donat la gana fer-la a mi.

I també, seguint amb les confessions, us vull dir que us entenc. Perquè dir que vas al poble, sempre a l’estiu, sempre amb bon temps, és molt temptador. TOTHOM vol ser de poble a aleshores, quan la brisa et pica a la cara, ho fas tot a l’aire lliure i menges gelats 24/7. Quan és temps de posar-te fins al cul de gintònics a la festa major i trobes aquell amor vacacional que, a sobre, no interferirà en el funcionament de la teva vida normal A LA CIUTAT. Però, la resta de l’any què?

Ser de poble vol dir fer-se amic de les mateixes persones que et fan bullying a l’escola perquè no hi ha prou gent per separar més els papers. Que els teus pares s’assabentin que festeges després que els hagin avisat tots i cada un dels adults del municipi. Passar més temps a Rodalies que a casa teva. Traslladar-se per anar a l’institut, a la universitat, per treballar. No tenir vida privada, perquè davant la falta de comerços i centres d’entreteniment, el safareig es converteix en una eina vital per la supervivència de la comunitat. Que el plat fort de l’any (sí, de tot l’any) sigui veure tocar l’Orquestra Girasol o la variant territorial que m’és s’escaigui a la teva zona. Viure en un lloc que bull d’activitat l’estiu i que queda desolat a l’hivern: tot tancat, gelateries, bars i pisos, massa cars pels veïns perquè la massificació els ha fet pujar de preu.

Promoció de Bellaterra com poble d’estiueig el 1930

No t’equivoquis. M’encanta tenir poble, haver-me criat a un poble. Però no són paratges idíl·lics. No són raconets de calma. No són oasis enmig del caos. És on viuen persones que tenen les seves merdes i mogudes vàries. Llocs on rula la droga que és un escàndol. Que tenen infraestructures de merda que la Generalitat no repara, perquè són quatre gats. On veus cada dia les mateixes cares fantàstiques i has de marxar cada cop que vols fer qualsevol cosa que no sigui anar al bar. Veniu, però amb respecte. Apreneu quin és el vostre lloc. Perquè acceptem-ho, no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

I dit això, confessió número 3: jo ara visc a Barcelona.

Read Full Post »

Avui diumenge 30 d’agost, ens ha despertat, un dia més, la mitja caça a la propera Serra del Galliner de Bellaterra, en concret en terrenys de Sant Quirze del Vallès. Esperem sigui l’ultim, ja que hem observat la poca presència a casa nostra, de tortolas i tudors.

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Read Full Post »

Una modificació urbanística de parc de Collserola tanca la porta a la infraestructura

Una obra centenaria. El túnel ferroviari de Vallvidrera, que travessa Collserola, porta en funcionament des de 1916 (Montse Giralt)

DAVID GUERRERO

L’ampliació de les connexions ferroviàries entre Barcelona i el Vallès és una necessitat incontestable. Ho demostren els trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) plens a vessar en hora punta abans que aparegués el coronavirus. La qüestió és com executar aquesta ampliació.

L’opció preferida durant molt de temps va ser la construcció d’un nou túnel sota la muntanya de Collserola des del districte d’Horta fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però la idea ha anat perdent força amb el pas dels anys fins a quedar descartada per la porta de darrere, amb una modificació urbanística que impedeix tirar endavant el projecte.

Tramitació discreta
El blindatge de la zona verda s’ha fet al costat de el pla especial de Collserola

En el seu lloc, guanya punts la construcció d’un túnel paral·lel a el ja existent, sense parades entre Sant Cugat i el centre de Barcelona, que permeti guanyar capacitat de passatge i reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte. Així ho recull el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030, on s’indiquen les prioritats en matèria d’obra pública per a la propera dècada. En aquest document s’apunta la conveniència de construir un nou túnel ferroviari entre el Vallès i Barcelona, tot i mantenir obertes totes les portes, tant la d’Horta com la de Vallvidrera.

La definició de l’traçat s’analitzarà en el corresponent estudi d’alternatives, segons resa el PDI, amb els avantatges i els inconvenients de cadascuna, però la veritat és que l’opció d’Horta ha estat desqualificada per anticipat. El rebuig definitiu de la idea, que en el seu moment va arribar a projectar tant viari com ferroviari, s’ha materialitzat amb total discreció emmascarat en una modificació puntual de Pla General Metropolità (MGPM) que s’ha tramitat en un paquet al costat de el Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPNat) per determinar les qüestions urbanístiques al costat de el document de caràcter mediambiental.

És en aquesta modificació de PGM on s’elimina la reserva prevista des de 1976 per al túnel d’Horta i que va ser motiu d’intensos debats polítics i tècnics durant la primera dècada dels 2000, amb opcions per a tots els gustos. Molt lluny de l’soroll de llavors, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja ho ha aprovat en la seva Consell Metropolità i la propera Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, prevista per al setembre, formalitzarà el tràmit definitiu al costat de el pla especial de Collserola, al que s’ha estat treballant durant pràcticament deu anys.

L’alternativa preferida
La Generalitat prioritza una nova connexió ràpida amb Sant Cugat en paral·lel a l’actual

A el mateix temps que s’enterra el túnel d’Horta, es comença a engendrar el segon de Vallvidrera, perforat a la zona de la muntanya més propera a què actualment està en funcionament. El projecte encara està verd, sense cap estudi redactat ni un dibuix sòlid, ni tan sols encarregat formalment, però és la proposta estrella a llarg termini de l’agenda estratègica de FGC, desenvolupada pel seu president, Ricard Font, per dotar d’un projecte de futur a la companyia, amb la mirada posada en el 2030.

L’ampliació de l’túnel de Vallvidrera actual, construït el 1916, queda descartada. Es pensa en una nova infraestructura moderna i adaptada a les necessitats actuals, molt diferents a les de fa un segle. Tot i que el recorregut de l’segon túnel és encara una simple línia d’una mica més de vuit quilòmetres traçats amb brotxa grossa al mapa, es planteja que vagi en paral·lel a el ja existent.

Una de les possibles vies d’entrada a Barcelona seria per Lesseps, abans d’arribar a l’estació de Gràcia, per connectar amb l’estació de la línia 3 de metro i amb el futur tram central de la línia 9, que tenint en compte el llarg termini d’aquest projecte ja hauria d’estar en marxa per llavors. A Gràcia, a més, si es compleix el calendari previst, ja arribaran també els trens de la línia de l’Llobregat, convertint-se així en un intercanviador de referència a la zona.

Noves línies
El túnel plantejat permet crear trens semidirectes de Vallès a el centre de Barcelona

La posada en marxa de l’túnel és fonamental per guanyar capacitat en una línia saturada. Podria arribar als 90 milions de passatgers davant dels 66 que mouen actualment. L’altra cosa que es pretén guanyar és temps. El túnel sense parades entre Sant Cugat i Barcelona permetrà saltar-totes les estacions de la part alta de la capital catalana i la zona de muntanya de Sant Cugat.

Segons els primers càlculs, podria reduir el temps de viatge actual a un quart d’hora, un estalvi decisiu per als veïns de Sant Cugat però també per als de la resta de la línia de Vallès, especialment Sabadell i Terrassa, que passarien a tenir trens semidirectes fins a la capital catalana sense haver de fer la gran quantitat de parades amb les que compta l’anomenat metro de Vallès. En aquests combois, el temps de viatge fins a plaça Catalunya quedaria per sota de la mitja hora, fent així el tren un mitjà de transport clarament competitiu davant l’alternativa de el vehicle privat.

Malgrat això, la qüestió no desperta consens entre tots els agents implicats fins al moment. Mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat els canvis urbanístics per tombar el túnel d’Horta, els alcaldes de Terrassa i Sabadell s’han unit precisament per reivindicar-lo. Les dues ciutats de l’Vallès Occidental van crear el mes passat una comissió bilateral i entre les primeres posicions de la llista de demandes es troba el túnel d’Horta per enllaçar les seves ciutats amb la UAB, la Sagrera i el 22 @.

La patronal FemVallès, en canvi, no comparteix opinió amb els alcaldes i creu que el pas de la línia per Vallvidrera és l’opció preferent a l’ésser menys costosa, més rendible per als usuaris en temps de viatge i més justa per mantenir l’equilibri entre Sabadell i Terrassa, amb els seus dos ramals actuals. Les prolongacions ferroviàries executades en els últims anys a Terrassa (2015) i Sabadell (2017) han superat totes les expectatives en volum de passatgers. Si els documents previs vaticinaven un creixement de l’15%, ha acabat sent d’al voltant de l’70%.

Debat obert
Els alcaldes de Sabadell i Terrassa aposten per l’opció descartada de el túnel d’Horta

Els estudis informatius han de dictaminar quin és el benefici social i econòmic de l’obra plantejada per la Generalitat, que apareix en el pla director d’infraestructures en desavantatge respecte a altres projectes al no disposar encara de la taxa interna de retorn, un aspecte decisiu per a les administracions a l’hora de prioritzar unes o altres infraestructures, més encara en un context d’estretor econòmica com el que s’acosta.

En aquesta ràtio, una de les actuacions més ben posicionades per fer-se realitat en la propera dècada és la prolongació de la línia 8 de plaça Espanya a Gràcia, que ja està situada com una de les màximes prioritats de la Generalitat. Al costat de la finalització de la línia 9 de metro i la connexió de l’tramvia per la Diagonal, és una de les obres que més possibilitats tenen de tirar endavant a curt termini.

Read Full Post »

“La caça de mitja veda iniciada la matinada d’avui diumenge dia 16 d’agost a la Serra de Galliners, ha despertat Bellaterra a les 7 hores”

Tórtores caçades| Arxiu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Segons ens ha informat aquest matí la Guardia Urbana de Sant Quirze del Vallès, les dates que es permetrà la “Caça de Mitja Veda” ha començat avui diumenges 16 i s’allargarà pocs dies. La Urbana diu es tracte de caça organitzada privada i amb permisos oficials autoritzats directament per la Guàrdia Civil.

Ous de Catalunya |CEDIDA

Aquest diumenge 16 d’agost s’ha obert la mitja veda de caça, un període hàbil per caçar principalment aus migratòries com ara guatlles, tórtores, tudons, coloms, estornells, gavines rialleres, gavians i, també, guineus.

La caça només està permesa en els terrenys de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu Pla tècnic de gestió cinegètica, com és el cas de la Serra de Galliners.

Zona de la Serra de Galliners]|GOOGLE MAPS

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Alhora, es recorda als caçadors que existeix un estudi del seguiment de les poblacions de tórtora vulgar al qual es pot contribuir a través de la següent web: http://www.sioc.cat

Read Full Post »

No tothom pot presumir de tenir un d’aquests tramvies al seu domicili.

Martí Paola|La Vanguardia

Josep Maria Mas és un bellaterrenc apassionat pel món dels tramvies que, un bon dia, va tenir l’oportunitat de recuperar un dels combois originals que pujaven fins a l’estació de l’funicular del Tibidabo.

Ho va fer mitjançant un col·leccionista de vehicles antics, qui hi va proporcionar pràcticament desballestat i fet un acordió després que el vehicle passés en un descampat més de 25 anys exposat a les inclemències meteorològiques.

Després destinar una quantitat indecent d’hores lliures del seu temps, diners i molta paciència, aquest advocat jubilat va aconseguir rehabilitar a la perfecció i complir així un dels seus somnis: tenir un d’aquells tramvies que de petit el van portar per Barcelona.

Mas recorda que fa uns setanta anys a la capital catalana tot just circulaven cotxes ni autobusos i que el tramvia era el mitjà de transport predilecte per la majoria dels barcelonins. Ell mateix pujava cada dia en un dels que connectava el centre de la ciutat amb la zona de la Bonanova, on anava a l’escola.

Aquells records i la seva autèntica passió per aquest mitjà de transport van portar al nostre protagonista a aconseguir aquesta gesta, que ja va ser reconeguda en el seu dia per la presidència de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amb una invitació per sumar-se a l’Consell Assessor de Patrimoni Històric de Catalunya. “Això ho vaig fer per mi, perquè tenia il·lusió de tenir un d’aquells tramvies que recorrien tot Barcelona”, compta amb nostàlgia.

Al llarg de dos anys, aquest apassionat pel ferrocarril urbà va desmuntar, netejar, arreglar, va pintar i va adequar un vehicle excepcional datat de 1901 i que, amb tota probabilitat, va inaugurar la línia blava que pujava fins al peu de l’funicular del Tibidabo, també obert aquell any.

Un recorregut i una infraestructura que recentment ha captat l’interès informatiu per la decisió de l’ajuntament de Barcelona de suspendre durant dos anys aquest servei de transport que porta gairebé 120 funcionant.

Fins ara, el Tramvia Blau era l’únic supervivent de l’antiga xarxa de tramvies de Barcelona, amb un recorregut d’un quilòmetre 276 metres des de l’inici de l’avinguda Tibidabo fins a la plaça Dr. Andreu, amb un desnivell de 93 metres.

Read Full Post »

Older Posts »