Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

El Centre Direccional de Cerdanyola a tocar el km0 de Bellaterra i la UAB que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac denunciat als tribunal per entitats cíviques i alguns partits polítics

Km0 de Bellaterra i la UAB a tocar el Centre Direccional de Cerdanyola

El Vallès Occidental és un dels motors econòmics de Catalunya i com a pol productiu són cada vegada són menys els espais naturals de la comarca. Un dels més polèmics des de fa anys, i que torna a estar en l’ordre del dia, és el polèmic Centre Direccional de Cerdanyola, un macrocomplex residencial, econòmic i comercial que la Generalitat vol construir a tocar del Parc Tecnològic del Vallès, la UAB i Bellaterra.

Recentment, entitats ecologistes i partits polítics de Cerdanyola han sumat esforços per plantar-se davant del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional d’aquesta ciutat i han presentat un altre recurs contenciós administratiu per tombar-lo.

El projecte afecta 470 hectàrees i inclou la construcció de 5.400 habitatges, un complex amb un sostre comercial de 57.000 metres quadrats i 1,5 milions de metres quadrats de sostre per activitats econòmiques, entre el castell de Sant Marçal, l’estació de l’R8 de Rodalies i a tocar dels antics abocadors.

Consideren que la comarca no necessita aquest macrocomplex i menys en un entorn natural com el corredor del Vallès, que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un corredor que els últims mesos també s’ha vist amenaçat per la voluntat de la Generalitat de reobrir l’antic camp de golf de Can Sant Joan -entre Rubí i Sant Cugat- en lloc de convertir la zona boscosa en un gran parc públic, tal com demanen els ajuntaments i entitats locals.

El conflicte a Cerdanyola ve de lluny.

L’any 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el primer PDU a la zona deixant-lo sense efecte gràcies a un primer contenciós presentat l’any 2014. No obstant això, el departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb l’Incasòl, han tirat endavant un nou planejament, aprovat el passat mes de juliol del 2019. Tot i que el document inclou alguns canvis com ara la rebaixa del sostre comercial -una de les principals demandes del petit comerç de Sant Cugat i Cerdanyola- des de les entitats consideren que no són suficients i és per això que han decidit passar de nou, a la reivindicació als tribunals

El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

Abocador de Can Fatjó dels Aurons aprovat per l’ex alcalde de Cerdanyola Toni Morral (ICV) frenat pel veïnat de Bellaterra i Sant Cugat|BELLATERRA.CAT

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de
Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental)

Read Full Post »

El Partit Comunista de la Xina compleix cent anys dijous que ve.  Durant aquest segle ha fet moltes coses, entre elles reconèixer a el règim de Franco

Postal 1974 de l’ballet maoista ‘Destacament Vermell de Dones’ ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS

Mao va acabar la seva Llarga Marxa en 1935 i Franco començava la seva en 1936.

Les dues marxes van avançar en direccions més aviat oposades, però amb el temps i una canya acabarien reconeixent-se mútuament: la Xina de Mao i l’Espanya de Franco van establir relacions diplomàtiques plenes a mitjans de 1973, amb els dos dictadors encara vius.

Un cavall va arruïnar la carrossa de fades diplomàtiques.  Al novembre d’aquell any es va celebrar al Palau Reial de Madrid la cerimònia de presentació a Franco de les cartes credencials de l’ambaixador xinès, Chen Chao Yuan.  La conversa entre l’emissari de Mao i el Generalísimo va ser com la seda, però el diplomàtic xinès va agafar un gran disgust quan, per primera vegada, es va trencar la tradició d’entrar a palau en una carrossa no massa proletària: una berlina amb postilló, palafreners  , lacais i cotxer.  L’ambaixador de Mao no es va creure que un dels cavalls de l’regiment de la guàrdia de palau hagués caigut malalt.  Va prendre com una excusa i un menyspreu.

Va haver-hi un altre mal rotllet.  Com la Xina no deixava que l’ambaixador espanyol es mogués més enllà d’un radi de 40 quilòmetres de Pequín, Espanya no permetia a l’ambaixador xinès moure més enllà de les províncies limítrofes de Madrid.  “Miri, el dia que el nostre ambaixador pugui anar a Xangai, vostè podrà anar a Barcelona”, li va dir el ministre d’Exteriors espanyol, Laureano López Rodó, a Chen Chao Yuan.

1973

“Fins Guadalajara”, va dir Franco quan li van preguntar què radi de moviment se li donaria a l’ambaixador de Mao

El moment Fernando Esteso el va posar el mateix dictador (l’hispà, no el xinès).  López Rodó li va comentar a Franco el radi de moviment autoritzat per l’ambaixador xinès i li va preguntar si li havien de permetre desplaçar-se a Segòvia, Àvila, l’Escorial, Toledo i Aranjuez.  “Deixi-li vostè anar també a Guadalajara”, va contestar el Caudillo.

En el seu últim discurs de Cap d’Any, Franco ja havia deixat anar que Espanya havia de obrir-se a les “noves realitats”, apuntant a les dictadures comunistes.  I el règim, a l’anotar els seus dubtes de si abraçar o no a Mao, ho va solucionar amb la fórmula màgica que ens fa avançar, individual i col·lectivament, sense haver de fer-nos massa preguntes: “Contradiccions raonables”.

Tres mesos després de l’abraçada sense carrossa de fades i amb límit a Guadalajara, Mao va permetre l’entrada d’un primer grup de turistes espanyols (Xina limitava l’entrada cada any a sis mil turistes estrangers i als només dotze ciutats).  Hi va haver una allau de peticions, i la selecció de el règim xinès per decidir qui aniria i qui no -la majoria serien catalans i mallorquines- va ser rigorosíssima.  Encara no m’explico com els meus pares van passar el sedàs de la Ciutat Prohibida.

Així van conèixer la Xina de la bicicleta com a únic transport privat i la recollida domiciliària d’excrements per adobar els conreus.  A la legació espanyola, gairebé sense estrenar, els va rebre l’ambaixador, Ángel Sanz-Briz, el diplomàtic que trenta anys abans havia salvat a Budapest la vida de cinc mil jueus.  La foto de el grup es va publicar al gravat en relleu de La Vanguardia.

Amb un guia per controlar cada tres estrangers, els van portar a llocs meravellosos.  A veure el apastelado ballet revolucionari Destacament Vermell de Dones, que dos anys abans havien dansat davant Richard Nixon.  O a un lloc tan tremendament turístic com un quiròfan per presenciar una operació de cervell a crani obert.

Operació a crani obert en un hospital de Pequín el 1974| ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS

Al meu pare, llaner de Sabadell, li hagués agradat visitar alguna fàbrica tèxtil de Mao.  Però no hi havia marge per massa preguntes i va haver de conformar amb un fullet on Liu Kui Ying, vicepresidenta de l’Comitè Revolucionari de la Fàbrica Tèxtil Nombre 2 de Pequín, declarava: “Per poder capacitar-nos més, els quadres de la fàbrica vam dedicar un dia a la  setmana a l’estudi de les obres de Marx, Engels, Lenin i Stalin “.

De tota aquesta biblioteca d’ideòlegs de pell blanca els queda Marx, els pensaments van ser traduïts per primera vegada a el xinès per un missioner cristià britànic el 1899. El règim xinès ho recorda amb intensitat (a Marx, de l’missioner ja ningú se’n recorda).  L’actual líder suprem, Xi Jinping, està doctorat en Marxisme i Pequín va començar a celebrar fa sis anys un Congrés Mundial sobre Marxisme.  La seva tercera edició, el maig de l’any passat, va ser suspesa per la realitat: una pandèmia difícil de planificar.

Desconec si la néta de la vicepresidenta de l’Comitè Revolucionari de la Fàbrica Tèxtil Nombre 2 de Pequín es va apuntar a l’Tercer Congrés Mundial sobre Marxisme.  Però en aquest fascinant experiment -construir el somni comunista a cops de capitalisme- costa molt no imaginar llegint a la intimitat a Milton Friedman, el Marx neoliberal.  Com diria el règim franquista a l’abraçar Mao, “contradiccions raonables”.  I a guanyar pasta, que són dos dies.

Perquè aquest és el tema.  La pasta.  Una dècada després de l’operació a crani obert, Felipe González va visitar Pequín i el llavors líder suprem, Deng Xiaoping, no va deixar de repetir-li el conte: “Gat blanc o gat negre, tant és, l’important és que caci ratolins”.

I els ratolins, com sempre, devorats per gats que es vesteixen de el color que calgui.

Calendari per a l’any 1974 de la corporació estatal xinesa d’exportació i importació tèxtil|ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS

Font: La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas

Read Full Post »

“Quan al cap de 20 minuts van arribar els bombers de Generalitat, els veïnat proper ja havia estingit l’incendi allargant les seves pròpies mànegues d’aigua, i amb extintors privats”

Incendi de xiprers a causa de cohets i petards durant la revetlla de Sant Joan|BELLATERRA.CAT

🎥 Vídeo per gentilesa de la nostra veïna Ana Collado👇

https://youtube.com/shorts/KAo5Vi2vvVc?feature=share

Detall dels xiprers cremats durant la revetlla de Sant Joan|BELLATERRA.CAT

Els Bombers de la Generalitat van atendre ahir de matinada, durant la revetlla de Sant Joan, trucades del veïnat de Bellaterra (Vallès Occidental) per un incendi -a causa de focs d’artifici- al jardí d’una casa del Camí Antic amb el carrer Casas i Amigó,  però quan va arribar la dotació -després de 20 minuts- van comprovar que els veïnat proper ja havia estingit l’incendi allargant les seves pròpies mànegues d’aigua, i amb extintors privats. Feliçment no es va registrar cap incidència greu ni cap sinistre major perquè els propietaris eren  ausents.

Read Full Post »

Els nou líders independentistes sortint de les presons definitivament, ahir dimecres 23 de juny|CCMA

L’existència de prop de 3.000 persones amb alguna causa judicial pendent relacionada amb l’1-O o amb les mobilitzacions posteriors ha fet que l’independentisme hagi estat contingut a l’hora de celebrar la posada en llibertat dels nou presos polítics. Però no hi ha dubte que després de gairebé quatre anys entre reixes, els indults es poden considerar una victòria del moviment independentista, ja que el gest del govern de Pedro Sánchez no s’entendria sense la perseverança en les mobilitzacions de protesta, sense el suport electoral rebut pels partits sobiranistes i, per descomptat, sense les victòries judicials a Europa i la pressió d’organismes internacionals com el Consell d’Europa o ONGs com Amnistia Internacional. És tot aquest seguit de factors, sumats a la necessitat aritmètica que té el PSOE del suport d’ERC al Congrés (és a dir, un altre cop els vots independentistes), el que explica que un govern espanyol s’hagi atrevit a desautoritzar el poder judicial amb una decisió que, com era previsible, ha crispat encara més la dreta.

Perquè els indults són, en essència, un pas que busca treure el conflicte català de les urpes de la justícia per tornar-lo a la política, és a dir, a la taula de negociació. Hi ha una frase de l’informe que justifica l’indult a Raül Romeva especialment significativa en aquest sentit: “El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana provocades per la contraposició d’ideals polítics”. És a dir, el govern espanyol admet que la sentència del Suprem no ajudava a resoldre el conflicte, ans al contrari, el que feia era exacerbar-lo i enquistar-lo, i per això el millor era deixar la seva conseqüència més visible, les penes de presó, sense efecte.

Però com dèiem el PSOE no ha arribat tot sol i de manera ràpida a aquesta conclusió. Ha calgut que en repetides ocasions des de l’1-O es comprovés a les urnes la fortalesa del moviment independentista, que es veiés al carrer la indignació que provocava la sentència, i que des d’Europa es qüestionés la manera de procedir de la justícia espanyola. El súmmum ha hagut de ser veure com el Consell d’Europa posava Espanya al mateix paquet que Turquia en un informe sobre drets humans. ¿Algú pensa que això s’hauria aconseguit sense aquesta feina de diplomàcia informal que tan bé ha sabut fer l’independentisme en el seu conjunt? Algú creu que, sense la certesa que l’independentisme no desapareixeria pel fet d’empresonar una part dels seus líders, Pedro Sánchez s’hauria mogut?

Per tot això resulta incomprensible que una part de l’independentisme insisteixi a recelar dels indults i a posar en dubte la integritat dels presos. El missatge que tots ells van llançar aquest dimecres, a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, demostra que cap ha renunciat a la seva veu ni al seu compromís ni a les seves conviccions. És per això que la dreta espanyola, el poder judicial i en general l’estat profund estan tan indignats. I per això l’independentisme ha de saber que aquesta és una victòria.

Read Full Post »

Entitats animalistes com PACMA o Birds Friends demanen evitar la pirotècnia en la revetlla de Sant Joan d’aquest dimecres per l’efecte que té en animals domèstics i salvatges, en els que causa sofriment i en ocasions mort, afirmen.

Shira, una mascota RhodesianRidgeback a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

“La pirotècnia provoca atordiment, desorientació, nàusees, taquicàrdia, tremolors, por i fins i tot mort” en animals, ha alertat el Partit Animalista (Pacma) en una campanya de conscienciació en xarxes socials.

Entitats com Birds Friends assenyalen que, si bé és conegut l’efecte que tenen els petards en gossos i gats domèstics, aquests també afecten fauna urbana i salvatge, com les aus, a les quals també causa taquicàrdies, tremolors i atordiment.

La por als petards dels gossos

Molts gossos tenen por als sorolls forts com petards o trons, de fet més del 55 % segons diferents estudis.  Les seves reaccions van des d’una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic amb tremolors, panteix i gemecs intensos afectant la seva qualitat de vida, tendeixen a amagar-se davant de l’estímul negatiu (tro o petard) perquè d’aquesta manera redueixen la presencia o intensitat d’allò que els espanta

Busquen llocs on amagar-se (sota el llit, darrera un moble) o intenten fugir posant-se en perill (rasquen portes, salten murs) fins i tot marxen descontrolats posant se en risc provocant un accident i es poden perdre’s (per això és convenient que estiguin ben identificats amb plaques i sempre amb xip) .

Què  NO  hem de fer davant una situació de por:

No castigar, encara que bordi o estigui nerviós
No cariciar, tranquil·litzar, ni agafar en braços, protegir ni mimar
No deixar-lo sol, ja que es pot lesionar o intentar fugir
Si troba un lloc on amagar-se deixar-lo, no forçar-lo a sortir-ne
No donar fàrmacs si no és amb el consell del veterinari. Tot medicament té efectes secundaris que cal valorar tant amb gossos joves però sobretot amb gossos ja més vellets.

Què SÍ  hem de fer davant d’una resposta de por:

Estar preparats amb antelació, intentar que faci molt exercici físic el dia dels petards o trons
Baixar persianes i tancar finestres per esmorteir el soroll
Evitar les zones on sabem que es celebra una foguera o revetlla
Actuar amb normalitat i no estar nerviosos
Adequar una zona de seguretat on pugui amagar-se i acompanyar-lo si no hi va per iniciativa pròpia però sense forçar-lo
Acceptar vulgui amagar-se en un altre lloc, no treure’l  a la força
Quedar-nos amb ell uns minuts, relaxem-nos al seu costat
Acariciar quan no mostri por i estigui tranquil
Si s’ha de treure de casa cal portar-lo sempre lligat, evitar que fugi
El cas de què l’animal tingui una resposta molt exagerada consultar el veterinari per si cal medicació, sempre sota control facultatiu.

Font: PACMA, Birds Friends, Can Cirera

Read Full Post »

Toni Morral (ICV), l’alcalde en aquells monents, (a causa del seu silenci administratiu), autoritzava a Puigfel a tirar endavant el permís per omplir de deixalles el Clot de Can Fatjó dels Aurons i que l’Ajuntament de Cerdanyola pogués ingresar 9.000.000 d’euros. La lluita del veïnat va fer possible frenar aquella fosca decisió.

Clot de Can Fatjó dels Aurons | BELLATERRA.CAT

L’any 2011 la Plataforma Contra l’Abocador de Can Catjó, va convocar urgentment al veïnat de Bellaterra al Centre Cívic de de la Plaça Maragall, per evitar que Puigfel omplis amb palets de deixalles el gegantí clot situat al km0 de Bellaterra i Sant Cugat.

L’assistència va ser multitudinària, i el veïnat es va conscienciar dels greus problemes, una vegada escoltades les exposicions de la Plataforma Cívica, que va aconseguir el replantejament i posicionament de les administrauacions públiques implicades.

HISTÒRIA DEL CLOT DE CAN FATJÓ DELS AURONS, KM0 DE BELLATERRA

El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de
Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental), fins saber com s’acabarà d’omplir aquest clot.

Read Full Post »

Barcelona Urban & Cleaner està especialitzat en neteja i desinfecció a domicili de sofàs, catifes i matalassos.

Els seus seveis a cases de Bellaterra o empreses com Hotels Melià, Cofidis, Ok Sofàs O Clínica Estètica Sosa Viaín, és una garantia i referències de qualitat, servei i bon preu.

Especialitzats en neteja de tapisseries basat en un poderós dispositiu dissenyat per a generar una força de succió d’alta potència, l’únic capaç d’eliminar el 90% de la brutícia i fins i tot les taques més difícils, a el mateix temps que emet llum ultraviolada amb efecte  germicida contra els àcars, els bacteris, espores de fongs i virus.

El procediment en tres fases: Ultra succió + Neteja amb productes biodegradables + Desinfecció amb raigs ultraviolats i ozó és totalment natural, lliure de químics i segur per a les famílies i mascotes.

Tècnic de Barcelona Urban & Cleaner netejant uns sofàs a Bellaterra| BELLATERRA.CAT

BARCELONA URBAN & CLEANER

(Pressupost i desplaçament gratuït)

Avinguda de Can Serra, 12 (08906 L’Hospitalet de Llobregat)

http://www.barcelonaurbancleaner.es

info@barcelonaurbancleaner.es

☎️631605520

Read Full Post »

El febrer de l’any 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, on es va ubicar el Campus de Bellaterra de la UAB”

L’estació de Bellaterra era un punt d’arribada multitudinari on els estudiants de la UAB esperaven l’autobús per anar a les Facultats|UAB


HISTÒRIA DE LA UAB

El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. El mateix juliol de 1968 el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l’agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (actualment l’EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l’any 1971, l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972 i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat” l’any 1973.

Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén de bon principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre el 1972 i el 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat de les Illes Balears el 1978, i a Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Des dels inicis, la UAB va intentar posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model va topar, però, amb l’autoritarisme del règim dictatorial de l’època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. Vicent Gandia Gomar i el Dr. Josep Cabré Piera. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del Manifest de Bellaterra l’any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable.

El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s’aproven els segons estatuts de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració amb altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la Llei orgànica de reforma universitària (LRU, 1983).

Durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr. Càndid Genovard Rosselló i el rectorat del Dr. Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A l’inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr. Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció es converteixen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

D’altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el rectorat del Dr. Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.

La UAB, on des dels seus inicis s’impartien estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, l’ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement.

Durant els anys noranta, també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que fan palès el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la Llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda, i pel procés de Bolonya, de l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB. Pel que fa al procés d’adaptació cap a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomentin la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració de l’International Welcome Point el gener de 2007.

El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, que aplega els estudis d’aquesta branca de coneixement, en què la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb més diversitat de títols, i la Facultat de Ciències.

En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluís Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d’ensenyament secundari a la universitat que ràpidament esdevenen una referència: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l’Observatori per a la Igualtat.

Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i al foment de l’emprenedoria, la UAB fa un important pas endavant l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.

Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la UAB. Així, la UAB disposa d’una oficina a Shanghai des del 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU, en anglès) i l’associació Aliança 4 Universitats (A4U).

En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d’aquests àmbits.

La UAB clou el 2009, any d’inici del rectorat de la Dra. Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un ambiciós pla estratègic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.

Durant el mandat del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.

En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència i esdevé una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts, gratuïts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.

La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com a un dels millors projectes d’arquitectura sostenible del país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb una gestió responsable de l’espai i dels recursos.

Durant el mandat de la rectora Margarita Arboix Arzo (2016-2020), la UAB esdevé la primera universitat catalana que obté la certificació dels processos de gestió interna de la qualitat i es consolida l’estratègia d’internacionalització de la Universitat amb la participació en l’ECIU University, un nou model d’universitat internacional que vol respondre als reptes socials amb formes innovadores de formació i recerca.

Sota el lema «L’audàcia del coneixement», durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019 la UAB celebra la commemoració del 50è aniversari de la seva creació amb diferents actes institucionals i culturals al campus i a les ciutats del seu entorn que posen èmfasi en les fites assolides al llarg de cinquanta anys d’història. Paral·lelament, es posa en marxa un procés de reflexió estratègica per definir la visió de la Universitat en l’horitzó de 2030.

El 13 de novembre de 2020 el Dr. Javier Lafuente Sancho pren possessió del càrrec de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de 50 anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les dues-centes millors universitats del món als principals rànquings internacionals d’universitats.

Rectors de la UAB

Juliol de 1968 – 26.8.1970
Vicent Villar Palasí (president de la Comissió Promotora)

27.8.1970 – 28.7.1973
Vicent Villar Palasí

28.7.1973 – 13.9.1975
Vicent Gandia Gomar

13.9.1975 – 7.5.1976
Josep Cabré Piera

7.5.1976 – 25.1.1980
Josep Laporte Salas

25.1.1980 – 28.3.1980
Ramon Pascual de Sans (rector en funcions)

28.3.1980 – 18.4.1985
Antoni Serra Ramoneda

18.4.1985 – 13.2.1986
Càndid Genovard Rosselló (rector en funcions)

13.2.1986 – 20.3.1990
Ramon Pascual de Sans

20.3.1990 – 25.3.1994
Josep M. Vallès Casadevall

25.3.1994 – 21.3.2002
Carles Solà Ferrando

21.3.2002 – 14.1.2009
Lluís Ferrer Caubet

14.1.2009 – 22.6.2012
Ana Ripoll Aracil

22.6.2012 – 6.6.2016
Ferran Sancho Pifarré

6.6.2016 – 13.11.2020
Margarita Arboix Arzo

13.11.2020 – fins a l’actualitat
Javier Lafuente Sancho

Contacte
Punt d’informació
Plaça Cívica
08193 Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès)
Tel. + 34 93 581 11 11
informacio@uab.cat

Read Full Post »

Des de l’any 2009, Bellaterra.Cat pública notícies properes de Bellaterra “Sense ànim de lucre

Cables de fibra de Movistar abandonats a l’espai públic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Si hi ha un aspecte que ha transformat per complet el dia a dia de la societat actual, marcant un veritable abans i després i oferint enormes possibilitats a escala mundial per comunicar-nos, entretenir-nos o treballar, aquest és, sense cap mena de dubte, l’Internet. Així, tal és la seva implantació en el nostre dia a dia i la seva constant evolució, que resulta pràcticament impossible imaginar una vida sense connexió permanent.

Dia mundial Internet

I si diem tot això, és perquè, precisament, avui, 17 de maig, se celebra el ‘Dia Mundial d’Internet’, una data escollida durant la Cimera de la Societat de la Informació celebrada l’any 2005, i que rendeix homenatge al dia en què es va crear la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per aquest motiu, creiem que no hi ha millor forma de celebrar aquesta jornada que fer-ho amb 10 curiositats sobre la història d’Internet que possiblement no coneixes.

Per què un 17 de maig?

Tot i que la data original per celebrar el ‘Dia Mundial d’Internet’ era el 25 d’octubre, durant la Cimera que l’ONU va celebrar a Tunísia l’any 2005 es va decidir canviar la data al 17 de maig, ja que d’aquesta manera es feia coincidir la jornada amb el que fins al moment es coneixia com el Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació.

Leonard Kleinrock, el precursor

L’any 1962, el científic del MIT, Leonard Kleinrock, va presentar la seva tesi doctoral en què proposava compartir paquets de dades fragmentades en petites parts mitjançant diferents ordinadors. Ell encara no ho sabia, però l’Internet acabava de néixer. Amb tot, no va ser fins a l’any 1969 quan dues computadores es van connectar entre elles, aconseguint establir una comunicació entre la Universitat de Califòrnia i l’Institut d’Investigacions d’Stanford.

Les millors connexions a Noruega, Corea del Sud, Noruega i Hong Kong són els paDia Mundial Internetïsos amb millor connexió a Internet, mentre que Veneçuela, Paraguai i Namíbia compten amb les infraestructures més pobres.

Els cercadors, entre les webs més visitades

Com no podia ser d’una altra manera, Google, Youtube, Facebook i Baido, el motor de cerca xinès, es troben al capdavant de les pàgines més visitades. No obstant això, altres pàgines d’oci com Instagram o  Netflix també comencen a escalar cap a les primeres posicions, ocupant la 15a i 27a posició respectivament.

Els alemanys, la població europea més “connectada”

Amb una penetració en el 89% de la població, Alemanya va ser, l’any 2017, el país de la Unió Europa amb més usuaris connectats. A escala mundial, Àsia és el continent amb més usuaris, amb un total de 2.023.630.194 milions, una xifra que suposa el 48% de la població. Aquesta xifra, però, contrasta notablement si ens fixem en l’índex de connectivitat de països punters com ara els Estats Units, on el 95% de la població està connectada.

Brasil, el país que navega més hores al dia

Brasil, Xina, Estats Units, Itàlia i Espanya. Aquests són, per ordre, els països que naveguen més hores diàries per Internet mitjançant dispositius mòbils. Cal remarcar que en tots els casos se superen les 5 hores de mitjana.

Prop de 30.000 webs són ‘hackejades’ cada dia

Encara que sembli difícil de creure, 30.000 llocs web són hackejats cada dia. En aquest sentit, només el 48,2% del tràfic a Internet correspon a éssers humans, mentre que el 51,8% restant prové dels robots, tècnicament coneguts com a “boots”, encarregats d’automatitzar accions a través d’Internet, com ara reservar una taula online o realitzar una comanda.

Només coneixem el 15%

Tot i que podem arribar a pensar que Internet és petit, un usuari mitjà només coneix un 15% de tot allò que existeix a Internet. Una dada, si més no, curiosa.

269.000 milions d’emails al dia i 3.000.000.000 de cerques a Google

D’acord a les dades obtingudes per The Rdicati Group, cada dia s’envien més de 269.000 correus arreu del món i es realitzen gairebé 3.000.000.000 cerques a Google. D’aquestes cerques, gairebé una quarta part són noves, és a dir, no s’havien fet mai abans.

46.200 fotos penjades a Instagram cada minut

Només a Instagram, cada minut es publiquen 46.200 fotos noves. Si ens fixem en altres plataformes, Twitter rep 452.000 nous tuits cada minut i Facebook 900.000 registres.

Font: Gencat

Read Full Post »

Bellaterra a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Obrint l’enllaç de sota podeu consultar Bellaterra a l’ICGC👇

http://www.icc.cat/vissir3/index.html?mp_y=n%3A4595724.4999846555&mp_x=n%3A423580.9166564009&&mp_zoom=n%3A9&mp_visibility_Topogr%26agrave%3Bfic=b%3A1&mp_visibility_Ortofoto=b%3A0

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com a una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).

Les funcions del ICGC estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.

Read Full Post »

Older Posts »