Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

☑️ Viladrau i Andorra la Vella, noves Viles Florides. Bellaterra té uns 1.000 jardins privats molt cuidats i un espai públic verd com el que més.

☑️ Per què l’EMD de Bellaterra no proposa la candidatura del nostre poble, un dels més atractius de Catalunya

Detall de la Bellaterra florida||FOTO: BELLATERRA. CAT


Amb la incorporació d’aquestes localitats ja són 147 els municipis de Catalunya i Andorra que formen part de Viles Florides. Viladrau és el sisè municipi de la comarca d’Osona que se suma al moviment florit. Eminentment muntanyós i ble de boscos, bona part del terme municipal de Viladrau està integrat dins del Parc Natural del Montseny i disposa de paisatges espectaculars i racons de gran bellesa que han estat font d’inspiració de literats i poetes, i indret reconegut de bruixes, bandolers i dones d’aigua. Des del consistori es treballa per tenir un municipi en consonància amb l’entorn en què estan i consideren que una imatge cuidada és un factor a tenir en compte per millorar la qualitat de vida de veïns i visitants.

Flors de magnolia a un Jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Amb Andorra la Vella ja són quatre les parròquies d’Andorra que formen part de Viles Florides. Una parròquia, en paraules dels seus representants, sostenible, que fomenta la qualitat de vida, el passeig a peu i els hàbits saludables, i també engega accions per dissuadir els ciutadans d’utilitzar el cotxe. D’acord amb aquesta filosofia, l’adhesió a Viles Florides, referma la importància que es dona a l’enjardinament i potenciació dels espais verds.

Read Full Post »

Els plans d’integritat volen ser un segell de qualitat democràtica i mostra de compromís i garantia amb la transparència i la integritat.

Centre Cívic i seu de l’EMD de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, defensa, en aquest sentit, la necessitat del municipalisme d’anar més enllà de la bona gestió i el compliment de la llei:“Volem autoexigir-nos més eines, per poder fer millor la nostra feina. Volem impulsar bones pràctiques i establir mecanismes de prevenció i control.”


El projecte ha començat amb una prova pilot a dos municipis de més de 5.000 habitants, Terrassa i Mollet del Vallès. En la segona fase, per a ajuntaments petits i mitjans (de menys de 5.000 habitants), que es posarà a licitació el mes de febrer, participaran Vilobí d’Onyar i Sant Hipòlit de Voltregà.
L’objectiu de les proves pilot és disposar d’una guia metodològica i una guia d’autoavaluació amb indicadors adaptats al món local per facilitar que tots els ens locals de Catalunya puguin impulsar polítiques d’integritat pública.
El projecte té la participació de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que assumeix la formació i sensibilització en els ajuntaments i valida les fases del projecte, i de l’Administració Oberta de Catalunya, que dissenyarà una plataforma digital que incorpori la guia metodològica en integritat local.
A l’acte de presentació, fet el passat 21 de gener, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miquel Àngel Gimeno,va destacar que “la integritat en una institució exigeix que totes les persones que formen part d’una administració, siguin electes o treballadors, actuïn conforme amb els valors de la institució”. Per la seva part, la directora del Consorci d’Administració de Catalunya, Marga Bonmatí, va explicar que “hi ha una relació directa claríssima que els governs més transparents són els més íntegres i cal donar confiança a la ciutadania en les seves institucions i la millor manera és ser governs oberts”. També hi van ser presents l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la primera tinent d’alcalde de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, els dos municipis que estan treballant amb la primera fase del projecte de plans d’integritat. Per a Ballart, el project és un punt d’inflexió per millorar la qualitat democràtica dels ens locals: “És l’exemple que des del món municipal som referents.” Mentre que Mireia Dionisio va dir que cal treballar en aquests plans d’integritat pública. “Som servidors públics i gestionem diners públics i això ens ha de fer ser encara més ètics”, va concloure.
Per altra banda, Lluís Corominas, director de la Fundació Transparència i Bon Govern de l’ACM, assenyala que “no volem traslladar la compliance privada a l’àmbit públic, sinó anar més enllà, hem d’aspirar a una cultura d’integritat pública que es consolidi als nostres ajuntaments”. I avança que, per donar continuïtat al projecte, s’està parlant amb el govern de la Generalitat per a incorporar-la com una estratègia de país.

Font: El Punt Avui, ACM,

Read Full Post »

El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants

Camí del Torrent de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT

Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.

El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».

D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.

Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.

La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.

Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.

A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.

També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.

A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.

7 línies estratègies d’actuació als municipis

Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.

La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.

Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).

Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra (Vallès Occidental) |FOTO: BELLATERRA. CAT

El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.

Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment  de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.

La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.

Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.

Font: Diputació de Barcelona

Read Full Post »

El termini per presentar les sol·licituds és de l’1 de febrer al 31 de desembre de 2021.

Cases i paisatge de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

El Consorci Metropolità de l’Habitatge posa en marxa la sol·licitud de subvencions per a l’adequació d’habitatges amb l’objectiu de fomentar i regular les actuacions en matèria de rehabilitació d’habitatges unifamiliars privats i individuals privats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Podran accedir a la convocatòria aquells habitatges que hagin estat construïts abans del 2010 (excepte per millores energètiques i de sostenibilitat i per actuacions de mobilitat de l’habitatge), que siguin de titularitat privada i constituir el domicili habitual i permanent del seu propietari o arrendatari. A més, els ingressos anuals de la unitat familiar seran computables i  no podran superar els establerts a les bases reguladores.

La convocatòria d’enguany recull les següents actuacions subvencionables: obtenció i/o millora de l’habitabilitat; actuacions de les instal·lacions de l’interior de l’habitatge; millores energètiques i de sostenibilitat; adaptació de la mobilitat de l’habitatge.

La quantia màxima de la subvenció a concedir per habitatge no podrà superar el 35% del cost subvencionable (no inclou taxes, impostos o tributs) fins a un màxim de 5.000 euros que pot ascendir a fins als 10.000€ si es tracta d’obres en habitatges de la Borsa de Lloguer Social del municipi.

El termini per presentar les sol·licituds és de l’1 de febrer al 31 de desembre de 2021.

No són subvencionables aquelles actuacions realitzades amb data anterior a la sol·licitud.

Per més informació: https://www.cmh.cat/web/cmh/ajuts/programes/programa-habitabilitat-2021

Read Full Post »

Ernest Maragall, d’ERC (78 anys), David González, del PSC (26 anys) i Alberto Tarradas, de Vox (24 anys) presidiran la mesa d’edat per a la constitució de la nova cambra

David González Chanca (PSC), diputat del Parlament de Catalunya i Carlos Cordón (PSC), alcalde de Cerdanyola del Vallés|FOTO: BELLATERRA. CAT

Parlament de Catalunya amb més diputades que mai i dels més renovats

La tretzena legislatura portarà a la cambra catalana més diputades que mai, però encara seran minoria respecte als seus companys. En aquestes eleccions s’han escollit 71 homes i 64 dones, i, per tant, la presència femenina ocuparà poc més del 47% dels seients.

Des del 1980, en què només es van elegir 7 dones, la presència femenina a l’hemicicle ha anat augmentat a poc a poc fins arribar a aquest 47,4% després del 14F.

Serà un hemicicle dels més renovats de la història. Més de la meitat dels elegits s’estrenaran en el càrrec. Són 71, un 52,6% dels diputats. L’última vegada en què hi va haver més diputats nous que antics va ser el 2015, l’any de Junts pel Sí, en què van passar a la política moltes persones de la societat civil.

I si ens fixem en l’edat dels escollits, el nou Parlament serà tan vell com fa una dècada. La mitjana d’edat s’havia situat al voltant dels 45 anys i, aquest cop, s’ha envellit dos anys. La mitjana és de 47.

Aquest cop, el diputat més jove és Alberto Tarradas, el cap de llista de VOX per Girona, que té 24 anys. I el més gran torna a ser Ernest Maragall, d’ERC, amb 78 anys. Tots dos presidiran la mesa d’edat per a la constitució de la nova cambra, juntament amb David González, del PSC (26 anys).

Per partits i territoris

Per partits, qui menys percentatge de dones té entre els seus representats és Vox. La formació d’extrema dreta tindrà gairebé el triple d’homes que de dones a l’hemicicle (8 homes i 3 dones). També Ciutadans tindrà el doble d’homes que dones (4 i 2). En els grups de Junts i En Comú Podem també hi haurà més diputats que diputades.

En canvi, el PSC, ERC, la CUP-G i el PP tindran una dona més entre els seus representants.

Per edats, els partits més joves són En Comú Podem, amb una mitjana de 41,5 anys; seguit del Partit Popular, amb una mitjana de 43 anys.

I els que tenen una mitjana d’edat més elevada entre els seus representants, hi ha Ciutadans, amb 50 anys de mitjana, i Junts i el PSC, amb 49 i mig.

En la renovació del Parlament hi té molt a veure la irrupció de Vox a la cambra catalana, amb 11 diputats que no hi eren fins ara.

Entre els que sí que tenien representació, la CUP és qui més es renova. Només un dels seus diputats electes –Carles Riera– repeteix. També el PSC renova més de la meitat dels seus escons. 19 dels 33 diputats obtinguts són nous, sobretot, els escollits a les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida.

I és que per territoris, la demarcació de Lleida és la que aportarà més saba nova a la cambra catalana. Un 80% dels representants d’aquesta província s’estrenen. Només 3 de 15 ja eren diputats en la passada legislatura.

A Barcelona, en canvi, passa just el contrari: més de la meitat dels escollits per aquesta demarcació ja eren diputats. 

Read Full Post »

☑️ FAKE NEWS: Per què Francos (cap de gabinet del candidat Illa i ex portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) no demana perdó i rectifica els provocatius comentaris sobre el veïnat de Bellaterra

Victor Francos i Salvador Illa |CEDIDA

☑️ “L’any 1939, els veïns de Bellaterra eren a la Diagonal de Barcelona rebent al dictador Franco”

☑️ “Si depengués de mi, en 5 minuts eliminaría l’EMD i les pilones del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell

Carlos Cordón va anomenar a Victor Francos regidor responsable de relaccions amb Bellaterra però aquest sempre va deixar la cadira buida als plens de la Junta del Veinat. Les seves provocacions han estat permanents, segurament per treure més vots a Cerdanyola a costa de Bellaterra, tota una línia a l’estil del conflicte entre Catalunya i Espanya.

El temps ha demostrat que Ramon Andreu Atik (president de l’EMD de Bellaterra), que l’any 2009 va fundar el partit polític Gent x Bellaterra amb la família de Jordi Sans Castellví (administrador únic de la revista mensual gratuïta Tot Bellaterra), ha mantingut unes relaccions excel·lents amb el PSC de Cerdanyola.

Jordi Sans Castellvi i Ramon Andreu Atik, fundadors del partit pilitic Gent x Bellaterra |CEDIDA

Cal recordar que la presidència de Ramon Andreu ha confirmat que seguirá pagant anualment els 8.000 euros per publicitat institucional al Tot Bellaterra, a pesar de la falta de calaix permanent contable de l’Entitat Municipal de Bellaterra. L’EMD té en plantilla fixa un cap de premsa que a través del grup de WhatsApp Bellaterra TV, que publica els comunicats oficials del govern, però mai notícies de les moltes entitats cíviques de Bellaterra o dels vocals dels partits de l’oposició al govern de GxB. Al contrari de la majoria d’Ajuntaments de Catalunya, Ramon Andreu es nega a crear el Twitter Oficial de l’EMD de Bellaterra, evitant així la participació oberta del veïnat. Cerdanyola disposa de dos Twitter Oficials, un en nom de l’Ajuntament i altre (Cerdanyola Info) per publicacions generals de la ciutat.

Read Full Post »

☑️ David González Chanca (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) nou diputat al Parlament, seguirà sent regidor de Cerdanyola.

☑️ El regidor de relaccions de l’Ajuntament amb Bellaterra només ha participat una vegada a la Junta del Veïnat, tot i dir que no faria com Victor Francos (Cap de gabinet de Salvador Illa) que mai va assistir.

David González Chanca (PSC Cerdanyola) i Ramon Andreu Atik (GxB)|FOTO: BELLATERRA. CAT

La intenció inicial de David González, que ahir era escollit diputat al Parlament de Catalunya, és fer compatible aquest càrrec amb les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Cerdanyola, tot i que destaca que ’alcalde de la ciutat és qui té la responsabilitat última sobre el govern municipal i ha de confiar en la seva tasca.

David González explica que fa dos anys es va presentar com a candidat a les eleccions municipals amb l’objectiu de treballar per Cerdanyola “per millorar la meva ciutat i aquest compromís continua”, però apunta que ha d’abordar aquesta compatibilitat dels càrrecs, i com es pot organitzar, amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, “que finalment té la darrera responsabilitat i ha de confiar en mi per poder desenvolupar” les tasques al govern municipal.

David González és un dels pesos pesants del govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola. Des de l’inici de mandat, González és el portaveu del grup municipal socialista i ha portat les responsabilitat de Bon Govern i Qualitat Democràtica; UAB i Ciutat del Coneixement; Educació; Joventut; i Tecnologies i Sistemes d’Informació. A aquestes regidories es va sumar la de Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a partir de setembre de l’any passat, arran de la renúncia d’un altre dels homes forts del govern Cordón, Víctor Francos, a causa del seu nomenament com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat -en aquestes eleccions, Francos ha dirigit la campanya d’Illa-. González és també el segon tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.

Únic cerdanyolenc al Parlament

David González serà l’únic diputat a la cambra del Parc de la Ciutadella després de les eleccions al Parlament celebrades ahir, en què va ser escollit com a nñumero 21 de la llista del PSC. L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà es va quedar a prop de ser elegit com a número 6 de la candidatura de la CUP-Guanyem per Barcelona, ja que aquesta formació va aconseguir 5 diputats a la nostra circumscripció. En el passat mandat, la ciutat comptava amb dos diputats, Antoni Morral, de Junts per Catalunya, i María Valle, de Ciutadans.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

JUNTS guanya el 14-F a Bellaterra

Laura Borras candidata de Junts a la Presidencia de la Generalutat|FOTO: BELLATERRA. CAT

☑️Aixi ha votar el veïnat de Bellaterra avui 14 de febrer de 2021 al Centre Cívic de la Plaça Maragall.

Cens: 2.104

Participació: 69.9 (2017: 89,65 %)

JUNTS: 436 (2017: 723 vots)

ERC: 233 (2017: 308 vots)

PSC: 224 (2017: 168 vots)

PdeCAT: 144 (2017 : 0 vots)

VOX: 121 (2017: 0 vots)

C’s: 94 (2017: 384 vots)

PP: 89 (2017: 83 vots)

CUP: 53 (2017: 63 vots)

ECP: 41 (2017: 61 vots)

PNC: 19 (2017: 0 vots)

PRIMÀRIES: 8 (2017: 0 vots)

RECORTES o: 8 (2017: 0 vots)

FNC: 3 (2017: 0 vots)

Read Full Post »

Read Full Post »

Col·legi electoral de Bellaterra situat al Centre Cívic de la Plaça Maragall

El cens de Bellaterra per aquestes eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya és de 2.104 persones.

L’únic col·legi electoral del poble està situat al Centre Cívic de la Placa Maragall i cap al barri del Turó de Sant Pau. L’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD han preparat i higienitzat els espais electorals per a poder-hi votar amb total garantia. A la planta baixa del Centre Cívic s’han instal·lat tres meses electoral i una a la sala petita situada a de la planta de les oficines de l’EMD, d’accés a través de l’escala exterior a tocar el Passatge Casimir Cots.

El veïnat de Bellaterra té a la seva disposició la nova aplicació que la Generalitat de Catalunya ha creat per al seguiment de les eleccions del proper 14 de febrer. Sota el nom “Eleccions 14F”, l’app permet seguir en temps real els comicis al Parlament des del mòbil o la tauleta. Com a cada procés electoral, s’hi poden consultar les dades de participació i els resultats de les candidatures, amb la possibilitat de comparar-los amb els d’anteriors convocatòries. També inclou la funcionalitat ‘El meu Parlament’, amb la qual l’usuari pot crear possibles aliances per aconseguir majories al Parlament.

Read Full Post »

Older Posts »