Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Bellaterra.Cat s’ha desplaçat un munt d’ocasions al punt de Serveis Sant Quirze dels Vallès, sigui per enviar o recollir paquets locals e internacionals, (aquesta botiga de serveis de confiança colabora amb DHL, UPS, Amazon, MRW, GLS, Celeritat i NACEX, el que fa siguin uns serveis molt complerts i eficients).

L’any 1980 Serveis Sant Quirze va tenir un somni i al 1982 ho varen fer realitat, perquè en el seu poble estimat no tenien un servei de qualitat oferint solucions a les llars, com per exemple, duplicat de claus de casa, garatge, cotxe, motos, reparació de sabates, fotocòpies, fotografia, vídeo i regals personalitzats, servei 24h d’obertura de portes i serralleria, venda de loteries, centre impresió digital i segells, recàrrega i occi digital, esmolar tot tipus d’estris per a tall, venda de petards, llaminadures, estampació de samarretes, mascotes, etc.,

Després de 40 anys aquella idea original continua igual que el primer dia: Oferir un bon servei personalitzats i ampliar-lo i millorar-lo dia a dia.

Des del primer dia que van obrir les portes, Serveis Sant Quirze han servit a milers de clients de Sant Quirze del Vallès i de tota la provincia, i quan el client traspassa les seves portes, ho recorden i repeteixen per un munt de raons i serveis professionals.

SERVEIS SANT QUIRZE

Carrer Travessera, 5, baixos
(08192 Sant Quirze del Vallès)

☎️ 93 721 34 78 – 93 721 64 22

📱 617 575 064 – 675 965 119

servisantquirze@gmail.com

🅿️ Parking Gratuït 15 minuts

Read Full Post »

El 7 de març de l’any 2007, Perejaume instal·là un cargol de bronze de 150 × 90 cm a l’espai que hi ha entre la riera de l’Eix central i la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. A la cabota del vis s’hi pot llegir: «Enclavament de Bellaterra. Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de desprendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi». Amb aquest ancoratge, Perejaume reivindica un reencantament amb la concreció de l’indret com a punt de partida per forjar una nova sensibilitat que sigui capaç d’enriquir la nostra experiència.

Classificació:  Acció Escultura
Intervenció en un espai Instal·lació

Materials: Cargol metàl·lic de bronze, amb rosca de vis i cabota d’estrella, que fa 1’5 m d’alçada i 90 cm de diàmetre.
Text bisellat de 184 lletres d’un mil·límetre de fondària.

Alt: 150 cm

Ample: 90 cm

Fondària: 90 cm

Descripció: Gran cargol de rosca collat a terra que du gravat el següent text a la cabota: “Mantingueu ferm el lloc en el lloc. Prou de despendre. Feu fermança local en tot i per tot. Deixeu en terra la perfecció de la terra. No la vulgueu traslladar a cap més banda. Claveu-la bé allà on es trobi”. 

Localitzacions: Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957) és un artista i poeta català. Va estudiar història de l’art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va practicar pintura i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra rep influències de Hans Syberg, Bruno Latour, Àngel Valente, Joan Brossa, Josep Maria Jujol o Joan Coromines. També d’altres menys coneguts com els pintors santpolencs Avi Vila i J. Pou. El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l’any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

Obra:

A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d’igual o més importància que l’anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs. Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions. No obstant, l’any 2013, la seva obra participà d’una exposició col·lectiva a l’espai expositiu de la Fundació.

Òculs del Gran Teatre del Liceu – Obra d’en Perejaume|CCMA

Obres destacades:

1984: El Postaler
1988: El Cim de Catiu d’Or
1991: Desescultura
1999: Platea Abrupta (Vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu)
2000: Courbet i Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure
2002: Correcció de la llera del Torrent de Folgueroles… i L’obra de Granollers., dins d’un projecte del MACBA i la Diputació de Barcelona
2007: Enclavament de Bellaterra
2010: Ballar la veu
2017: La rel de l’arbre és una roda. Els arbres ballen la paraula de Llull. Cartoixa d’ Escaladei

Font: Arxiu Perejaume, Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra.Cat ha contactat aquest matí amb la responsable de Càritas de Sabadell i ha desmentit la notícia de l’obertura d’un Alberg Social a Bellaterra, que va publicar el Tot Bellaterra

Read Full Post »

Read Full Post »

Recordant al nostre estimat veí Josep Mateu Morenilla (Sabadell, 30 març 1930-28 febrer 2022), parella de Carme Vives, pares de l’actor Sergi Mateu

Josep Mateu Morenilla|Foto: Josep Busoms

El bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, que ens va deixar el 28 de febrer de 2022, va ser un dels socis de la Càmara Club de Sabadell, que l’any 1945, un grup d’aficionats a la fotografia, que es reunien al desaparegut i històric Cafè Español de l’avinguda 11 de setembre (Avenida del Ejército Español en altres èpoques), al davant de l’Hotel Urpi, van decidir fundar un club de fotografia. El que en principi era un club d’amics i amants de la fotografia es va acabar convertint en associació l’any 1949, en l’actual Càmera Club Sabadell.

Entrevista al bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, gran amant de la fotografia, pel sabadellenc Josep Busoms 👇

Read Full Post »

Bellaterra.Cat, per saber quelcom sobre aquesta sorprenent sirena, va contactar amb els Bombers de la Generalitat i la policia urbana de Cerdanyola, però cap dels dos tenien constància i no podien confirmar si eren autèntiques de risc.

Tot indica que era una prova feta des de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el que és incomprensible és la no comunicació a les autoritats de Protecció Civil ni cap autoritat local.

Sirena de risc químic ahir a Bellaterra

Què són les sirenes de risc químic?

Les sirenes de risc químic són el sistema d’avís a la ciutadania previst en els plans de protecció civil per emergències químiques quan un accident químic és greu i pot afectar la població.

A tot Catalunya hi ha 86 sirenes instal·lades a 38 municipis, entre les quals, Barcelona. Mira com és un dels simulacres a Barcelona.

Com saber si una sirena indica un risc químic?

En el moment de l’avís s’emeten tres senyals d’un minut de durada separades per silencis de cinc segons. Això indica que hi ha hagut un accident químic. A partir d’aquí, s’han de prendre les mesures bàsiques de protecció.

Com actuar si sentim l’alerta de risc químic?

Si es tracta d’un avís real i no un simulacre es recomana:

Si som a casa: quedar-se dins,preferiblement a les habitacions més interiors, aturar els aparells de climatització, no anar a buscar els nens a l’escola i informar-se a través dels mitjans de comunicació.

Si estem viatjant en cotxe, hem de sortir-ne i tancar-nos en un edifici proper.
I és important no anar a recollir els nens a l’escola: allà ja estan ben protegits.

Si som al carrer, cal refugiar-se al primer edifici que trobem.

Quan ha passat el perill, un únic senyal continu de 30 segons indica que ara ja podem respirar tranquils.

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_tecnologics/risc_quimic/faqs-risc-quimic/les-sirenes-de-risc-quimic-/

Font: Gencat,

Read Full Post »

Placa de “Bellaterra, Bella Gent” de Josep Carner a una casa de Bellaterra

Aquest 2022 fa 122 anys que «Bella terra bella gent» va arribar a les llibreries. Un llibre sobre la pàtria, sobre l’amor a la terra, la figuera i el pi, els núvols que hi transiten, la llum del cel, la gent que l’habita, com els memorables personatges dels tres diumenges. Carner, poc donat a ser expansiu sobre els seus llibres, el defineix dins del tòpic pintoresc: un llenguatge que descriu vivament i animadament les coses, i que ell considera, en certs aspectes, afí a l’esplèndida facúndia barcelonina d’«Auques i ventalls». La coberta i la portada del llibre ens anuncien el títol «Bella terra bella gent» i seguidament, en una nova ratlla, el gènere de l’obra i el nom de l’autor: «rims de Josep Carner». «Rim» és paraula que, en l’obra de Carner, es relaciona amb els “Rims de l’hora”, 1911- 1915 (poesia d’ara, del temps, d’actualitat), és la secció diarística més densa i duradora de tota la poesia catalana: dos-cents vint-i-quatre poemes, sempre signats Two i convertits en rebost de tres llibres: «Auques i ventalls», «La paraula en el vent», «Bella tera bella gent». Si el poeta no era expansiu en públic sobre els seus llibres sí que ho era amb els amics més íntims, com el gramàtic Emili Vallès. Li dedica un exemplar del llibre acabat de sortir amb uns versos improvisats, fets a partir de la ratlla meravellosa de la mateixa anteportada, bella terra bella gent, un «vers» que defineix un metre de set síl·labes a la dedicatòria, que diu: Emili Vallès Vidal, d’Igualada natural (hi va néixe’ a Can Mi Vida –«honni soit» qui pensi mal), llegirà amb faç ensopida en el temps sagrat d’Advent aquest llibre que es nomena BELLA TERRA BELLA GENT Que li sigui lleu la pena i el gall dindi suculent. És una poesia en mètrica accentual (iambe, anapest, peó tercer), d’una musicalitat exquisida, pròpia del geni poètic de l’autor. Ell, en una ocasió, esmenta els versos de la composició com a “versots”, en el sentit de versos més llargs que els habituals en mètrica sil·làbica. La revisió obstinada dels seus versos (“el full de paper malcontent”) és el pensament dominant de Carner en poesia i s’expressa en la constant mobilitat dels seus textos. El poema coneix una lleu revisió el 1936 en ser publicada una nova edició del llibre pels volts de Sant Jordi d’aquell any, tres mesos abans de l’alçament militar. I després, revisat de nou, s’incorpora a «Poesia», 1957, a la secció »Lloc«, que pren el nom genèric de territori on el poeta va néixer i on segurament hauria volgut morir si “no hagués l’atzar esbarriat les coses!”. Però avui, avui! és el dia de la bella terra i la bella gent, el dia per llegir el poema en aquesta forma de 1918. Avui és un dia magnífic per llegir un dels millors poemes del llibre centenari, ‘El dia revolt’, un poema escrit sis anys abans, el 1912, i presentat als Jocs Florals de l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, a Barcelona, on va ser premiat amb l’Englantina.

EL DIA REVOLT

Fes batre de nou mon cor que s’enuja;
per cel, terra i mar emporta’t en folla carrera la vida que es dol,
o dia revolt de sol i de pluja,
o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol!

¿Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?
Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.
Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes
no saben si plores o rius.

Potent, en la nau abats el cordatge, la vela has retuda
i emplenes el bosc de laments;
i a l’era del cel hi menes batuda
dels núvols de flama que petja la bella quadriga dels vents.

Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les fulles, cantant, a l’atzar;
i clapes de llum la terra atuïda
i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar!

Regolfa ta veu per dintre la serra
i sonen les baumes d’aquesta clamor:
–Deixonda’t, o cor de la terra,
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Fúria i l’Amor–.

Trasbalses la pau en ta via;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; ¿què hi fa
si en una hora el consum?
i fins de la fossa n’aixeques follia
i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai?
¿Qui ha vist eixa llum que apar desfullada ginesta
i alegra i endola l’espai?

O dia revolt de sol i de pluja daurada,
o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol!
Salut a la saba del món, altre cop desvetllada;
salut al miracle que duus per demà si Déu vol!

Salut a la tendra donzella
que vela son pit, adés borronat;
a tota semença que puny la clivella
i a tota dolor que el cap ha vinclat per ésser alegria en l’eternitat.

Salut a la vida, de dintre la vida infinita,
que mai no ha cantada la humana cançó;
a la veritat que encara no és dita;
salut a qui és nat i encara no veu la clarô!

Bon dia pel tany qui desperta –l’alzina sabuda
només que de Déu, que ja guarda la seva llecor de perills!–.
Salut a la pàtria, tan feble i dolguda!
Salut a la pàtria que encar no és nascuda
com l’hem somniada sos fills!

Text: Josep Carner (Obra poètica. ECOC 1/1) «Llibres de poesia 1904-1924». Edició crítica de Jaume Coll. Barcelona: Edicions 62 (Biblioteca Clàssica Catalana), BeT 59, p. 674-676.

Font:

Read Full Post »

Que espera l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola per canviar el nom de l’avinguda del franquista Josep Maria Marcet per la del músic universal Jordi Savall? FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Lliçó magistral del bellaterrenc Jordi Savall, s’hi al Ateneu, inaugurant el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola. Reflexions sobre l’evolució de la música, el llenguatge més essencial i compartit, tendresa i sentiment. Buff, que bo!

… i sobre pobles oprimits i com les seves músiques ajuden a preservar la seva essència i història! I sobre la recuperació de músiques antigues i sobre com va decidir convertir-se en músic, i sobre… Ha sigut una hora deliciosa!!!

La Música: Reflexions sobre l’evolució d’un llenguatge essencial a l’ésser humà va ser el títol de la lliçó inaugural del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola que va impartir el músic bellaterrenc Jordi Savall, un dels més reconeguts intèrprets i estudiosos mundials de la música antiga a nivell mundial.

Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941 però veí de Bellaterra des fa dècades, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’edat mitjana al segle XIX.

Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi internacional i ha rebut els premis més reconeuguts des del Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música a la majoria de distincions del món cultural d’arreu d’Europa.

L’acte inaugural del curs estarà obert a la participació de la ciutadania de manera gratuïta i es realitzarà al teatre Ateneu el pròxim 19 d’octubre a les 18 hores. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la Vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la UAB, la doctora Maria Valdés Gázquez.

L’Aula i les seves activitats

L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola és una associació sociocultural independent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vetlla pels seus continguts. Sense afany de lucre i des de 2010, vol difondre la cultura de nivell universitari entre els majors de 55 anys, mitjançant sessions acadèmiques i visites culturals.

En aquest sentit, les pròximes activitats del curs ja previstes seran es conferències de la pintora i escultora Mariona Millà sobre la figura de Jaume Plensa sota el lema Escultor de l’esperit i de la llum ( 2 de novembre ); de l’historiador Jordi Maluquer sobre Els Indianos, el retorn dels emigrants catalans d’Amèrica (30 de novembre); o l’antropòleg i viatger polar Francesc Bailon sobre els Nenets, la cultura dels pastors de la Sibèria (15 de desembre). També hi ha programades diverses sortides com les del Poblat Ibèric d’Ullastret. Peratallada i Pals (9 de novembre) o a la Barcelona maçònica (23 de noviembre). El músic i crític Frederic Sesé clourà les activitats d’aquest 2022 amb una sessió sobre records sonors de Pau Riba, en homenatge al recentment desaparegut autor de Noia de porcellana.

Font: Joan Sánchez, Cerdanyola Info

Read Full Post »

Durant dues hores, els trens han passat més freqüentment entre Barcelona, Terrassa i Sabadell, com s’espera que serà definitivament abans que acabi l’any

Jaume Planagumà | La freqüència de pas dels trens dels FGC de la línia Barcelona-Vallès ja és més a prop de ser com la del metro. Aquest dissabte han posat a prova les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell) amb una prova pilot que ha simulat la freqüència de pas que assoliran els combois abans que acabi l’any. La previsió és que en hores punta hi hagi trens a Sabadell i Terrassa cada cinc minuts i a Sant Cugat, cada 2,5 minuts. En aquest darrer cas, actualment cal esperar un mínim de vuit minuts en els moments de màxima demanda, mentre que en les altres dues línies el temps d’espera és de 12 minuts.

Concretament, en la prova s’ha comprovat el bon funcionament de la senyalització de vies i trens, les infraestructures en general i la puntualitat dels trens. Per fer-ho, han incorporat més combois, com passarà quan es millori la freqüència de trens.

La prova ha durat dues hores
La prova ha durat dues hores, des de les 7.30 h fins a les 9.30 h del matí. Durant aquest interval de temps, els trens de les línies S1 i S2 han parat en totes les estacions.

Fins ara, FGC havia anat fent diverses proves puntuals i per trams a la línia, la d’aquest dissabte és, però, la primera que s’ha fet en la totalitat de la línia.


Font: Betevé

Read Full Post »

Apartado de correos 1001 és una pel·lícula policíaca dirigida per Juli Salvador el 1950. La filmació comença a Bellaterra

Forma part dels Bàsics del cinema català de la Filmoteca de Catalunya. Juntament amb Brigada criminal (Ignasi Ferrés Iquino, 1950) inicien una sèrie de films de cinema negre realitzats als anys 50, principalment a Barcelona. Se la considera la pel·lícula iniciadora del cinema policíac barceloní, tot i que Brigada criminal va ser estrenada dos dies abans.

Apart de pel gènere, destacà per estar rodada en els llocs reals on passava l’acció, la qual cosa era una novetat en aquell moment. Va aplicar la forma del neorealisme, però utilitzant una base argumental que agafava del cinema negre estatunidenc de la dècada del 1940. Tot i això l’argument es basa en un cas real de la crònica de successos del moment, concretament un cas d’estafa postal del qual prové el títol. Apart, tracta un tema nou en el cinema espanyol de l’època com és el tràfic de drogues, en aquest cas cocaïna, i la seva addicció.

A l’enllaç de sota podeu veure la pel·lícula completa 👇

Read Full Post »

Older Posts »