Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

La convocatòria de la protesta ha tingut lloc dijous 16 de setembre, el dia en què l’electricitat ha registrat un preu rècord, apropant-se perillosament als 200 euros MWh”

Bellaterra s’afegeix a l’apagada elèctrica el 8 d’octubre 2021, de 22:00 a 22:30 hores|Foto montage de Bellaterra.Cat

Els partits que van signar l’acord de la Llotja de Mar –ERC, JxCat, CUP, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i BNG– han convocat el 8 d’octubre a les 22.00 una apagada elèctrica multitudinària i un repic d’atuells de mitja hora. D’aquesta manera, volen fer visible el descontentament popular amb l’escalada descontrolada del preu de la llum, que dia rere dia bat rècords.

“Desconnecta de les elèctriques”

Així, han fet una crida a sindicats, municipis, agents socials i tota mena d’associacions a secundar-la protesta per enviar un clar missatge tant a les elèctriques com al Govern. “Apaguem els llums i fem soroll perquè escoltin el nostre enuig, la nostra ràbia. Desconnecta les elèctriques!”, reclama el manifest fet públic aquest dijous.

Les formacions convocants de l’apagada critiquen la “gran estafa que s’està perpetrant contra la ciutadania”, “generada i permesa per governs, elèctrics i els interessos econòmics compartits per tots ells”, després de la privatització d’empreses públiques, la desregulació del sistema i la manipulació del mercat.

Sobirania energètica

Davant això, asseguren que el govern “només ha adoptat mesures conjunturals i pedaços per enfrontar aquest escàndol fins que s’ha vist obligat per la pressió de l’opinió pública i de les forces polítiques sobiranistes i progressistes”. Destaquen que “quan ha pres una sola mesura que afecta mínimament els beneficis de les grans empreses, aquestes es rebel·len, amenacen i fan xantatge, no només al Govern, sinó a tota la ciutadania”.

Els convocants, igualment, reclamen la “sobirania energètica” per a País Basc, Galícia i Catalunya davant d’una “dependència política” respecte a l’Estat que consideren “una rèmora”.

Preu rècord

La convocatòria de la protesta té lloc el dia en què l’electricitat registra un preu rècord, apropant-se perillosament als 200 euros. Dijous dia 16 de setembre el preu mitjà de l’electricitat al mercat a l’engròs s’ha disparat als 188,18 euros per MWh. Suma així dos dies consecutius registrant un màxim històric, després de pujar gairebé un 10% i deixar enrere els 172 euros de dimecres.

Read Full Post »

El projecte eòlic Vivir de l’aire requereix almenys 12 milions d’euros de petits inversors i canviaria l’skiline del Vallès i Barcelona, i hauria de garantir que no interferiria amb el senyal de la Torre de telecomunicacions de Collserola

Collserola i Tibidabo vist des de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Proposen ubicar dos grans aerogeneradors al parc de Collserola per obtenir energia verda i conscienciar la ciutadania

L’entitat Viure de l’Aire es proposa ubicar dos grans aerogeneradors al parc natural de Collserola per aconseguir incrementar el percentatge d’energia verda produïda a Barcelona i, alhora, conscienciar la ciutadania de la necessitat d’un canvi del model energètic.

El projecte es finançaria amb les aportacions de centenars o milers de petits inversors fins a arribar almenys als 12 milions d’euros. L’energia produïda arribaria a l’equivalent al consum d’unes 8.000 famílies o a posar plaques fotovoltaiques a unes 90 illes de l’Eixample.

Segons l’entitat, Catalunya consumeix uns 168 TW/h d’energia, i només el 8% és renovable, cosa que provoca l’emissió de 44 milions de tones de CO2. El 21% de l’energia consumida és electricitat, i d’aquesta, només el 16% és renovable. Mentre que a l’estat es generen uns 600 W per habitant mitjançant parcs eòlics, a Catalunya només se’n generen 175 per habitant.
A la ciutat de Barcelona la demanda energètica és d’uns 16 TW/h, uns 9,8 per càpita. D’aquesta energia, el 70% és d’origen fòssil, el 21% és nuclear i el 9%, uns 144 GW/h anuals, és renovable, cosa que provoca l’emissió de 2,2 tones de CO2 per habitant i any. Del 9% de l’energia renovable consumida, el 8% es genera fora de la capital i l’1% es genera a la ciutat.
Barcelona no és una zona especialment ventosa, però els estudis inicials conclouen que l’energia eòlica és aprofitable a Collserola, Montjuïc, l’espigó del Fòrum i la muntanya del Guinardó. Es podrien instal·lar 4 molins de vent a Collserola i un a cadascun dels altres tres punts. Els aerogeneradors al mar s’han descartat perquè el cost es multiplica per 4 o per 8 i l’energia generada no cobriria aquest sobrecost.
Tenint en compte les servituds dels aeroports del Prat i Sabadell i les distàncies de seguretat de 250 a 400 metres respecte a línies elèctriques aèries, carreteres o habitatges s’han descartat els punts de Montjuïc, pel Prat, del Guinardó, pels habitatges propers, i el del Fòrum, per falta de vent.

Dels quatre possibles punts de Collserola, dos són de difícil accés, i per tant en quedarien només dos de disponibles a la zona del cementiri de Collserola i la Serra d’en Ferrer, prop de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Es tractaria de dues turbines de 115 metres d’alçada i 170 fins a la punta de les pales. Generarien uns 29 GW/h anuals, cosa que cobriria el consum de 8.800 llars i evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2.
Els promotors admeten que és un projecte difícil, que té un horitzó temporal de tres a cinc anys, però es basen en l’experiència viscuda a Pujalt (Anoia), amb un aerogenerador promogut per unes 600 famílies.

També caldria flexibilitzar la normativa sobre parcs naturals per autoritzar la instal·lació de molins de vent. La Generalitat s’ho està plantejant, ja que la Comissió Europea ha instat a analitzar cas per cas les possibles implantacions de plantes eòliques en zones protegides.
Però un altre dels objectius de la instal·lació és generar consciència a la ciutadania, sobretot la barcelonina. Es canviaria el perfil de la ciutat, però els molins encara estarien per sota de la cota de la Torre de comunicacions de Collserola, a la qual s’hauria d’evitar generar interferències.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

En el cas dels turismes, serà d’uns 31 euros de mitjana, de 16 euros per a les furgonetes i de 10 euros per a les motos. En total, es calcula que afectarà uns 2,2 milions vehicles.

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 

S’aplica a turismes, furgonetes i motocicletes, sobre la base de les emissions del 2020, i la recaptació es destinarà íntegrament al Fons Climàtic i al Fons del Patrimoni Natural

Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural. L’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per l’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa.

Calendari
– 1 de maig: publicació del padró provisional
– 4 de juny: data límit per presentar al·legacions (sol·licituds de modificació)
– 15 de juliol: data límit per domiciliar el pagament de l’exercici 2020
– 1 de setembre: publicació del padró definitiu
– A partir del 15 de setembre, inici del període de pagament

Des de la consulta del padró, fàcil i sense desplaçaments, es pot realitzar la consulta, el pagament i altres gestions relacionades.  

Vegeu la notícia: Publicació del padró definitiu de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles i inici de la fase de pagament (01.09.2021)

Més informació: canals d’atenció i assistència

Read Full Post »

A partir de setembre de 2021 els hereus podran vendre l’habitatge heretat sense haver d’esperar els dos anys que exigia la llei hipotecària”

Casa de Bellaterra projectada per l’arquitecte Enric Llimona Raymat|FOTO: BELLATERRA.CAT

El 2 de juny de 2021 el Govern va proclamar un decret que elimina el controvertit article 28 de la llei hipotecària.  A partir d’el 3 de setembre de 2021 aquest article deixarà de ser efectiu.  La coneguda com a “Llei de Cuba” restringia als hereus no directes vendre l’habitatge fins passats dos anys, un problema que, malauradament, s’ha vist incrementat a causa de la pandèmia, segons desprèn l’informe “Les herències d’habitatge durant la pandèmia  “elaborat per Fotocasa.

En què consisteix l’Article 28 de la Llei Hipotecària?

L’Article 28 de la Llei Hipotecària indicava que “les inscripcions de finques o drets reals adquirits per herència o llegat, no produeixen efectes, pel que fa a tercers, fins transcorreguts dos anys des de la data de la mort del causant”.

Això implicava que quan un familiar no directe (que no sigui fill, progenitor o cònjuge) heretava l’immoble, l’habitatge no podria tenir un nou propietari fins passats dos anys per si apareixia algun hereu forçós (com un fill no reconegut) que seria el  propietari ipso facto de l’immoble.

Com afectava a hereus i compradors l’Article 28?

Amb aquest article implicava que, si es venia un habitatge amb aquesta particularitat, el nou propietari podria perdre el seu habitatge al hereu legítim, encara que hauria de seguir pagant la seva hipoteca.

A més, els bancs són reticents a concedir hipoteques sobre aquest tipus d’habitatges, la qual cosa dificulta també aconseguir finançament per comprar-les.

El comprador d’un pis heretat podria perdre l’habitatge, però hauria de seguir pagant la hipoteca

D’altra banda, l’hereu tenia problemes per vendre el seu habitatge fins passats dos anys de la mort del propietari anterior.  A més, es veia forçat a vendre-la per un preu per sota de mercat si necessitava vendre-la abans d’aquest període pels càrrecs que comportava.

Què implica l’eliminació d’aquest article en la Llei Hipotecària?

La derogació d’aquest article de la llei hipotecària permet des del 3 de setembre 2021 que tots els habitatges afectats per aquesta normativa quedar lliure d’ella, és a dir, qualsevol immoble heretat (independentment del tipus d’hereu) es podrà registrar en el Registre de la  propietat amb un nou propietari sense cap període d’espera, de manera que es podrà vendre al moment sense restriccions.

A més, les persones que hagin comprat un habitatge dins d’aquest context i estiguin en els “dos anys d’espera” es veuran alliberats d’aquesta espera, i pot registrar-se com a propietaris de l’habitatge sense problema.

Encara que va ser polèmic que aquest article no s’eliminés en el canvi de la nova llei hipotecària realitzat en 2019, la pandèmia ha tingut un paper important amb què el Govern prengués aquesta decisió ara.  La pandèmia, d’acord amb l’informe de Fotocasa “Les herències d’habitatge durant la pandèmia” ha fet que durant l’últim any les herències d’habitatges augmentessin a casa nostra.

L’increment d’hereus que venien el seu habitatge va ser del 23% del total de venedors en 2021. Mentrestant, els hereus que llogaven un habitatge van ser el 9,8% del total de arrendadors.

La història de la coneguda com la “Llei de Cuba”

L’Article 28 de la llei hipotecària té el seu sentit si ho posem en context.  Aquest article es va redactar el 1946 (menys de 50 anys des de la independència de Cuba d’Espanya)

Aquesta normativa tenia sentit fa 75 anys, ja que permetia als descendents d’espanyols emigrats a altres països (especialment en les antigues colònies) tinguessin temps de rebre la notícia de la mort i viatjar fins a Espanya per poder rebre la part que els corresponia de l’herència  .

Font: Agustina Battioli, Real Estate, Fotocasa

Read Full Post »

El preu de la llum pels núvols A|El Punt Avui

La llum puja cada cop que el govern de l’Estat remena per abaixar-la

Acostumats com ens tenen a tot tipus d’ocurrències, invents del professor Franz de Copenhague i tapaforats diversos, ja podem obrir paraigües per trobar aixopluc a la pluja d’idees que han engegat les ministres Montero i Ribera per fer abaixar el preu de la llum.

Es veu que encara no han potinejat prou, bo i que multiplica per més de tres el preu d’ara fa un any i en una setmana haurà fet cinc màxims històrics. Déu salvi a la reina! Tornen a parlar de grapejar la tarifa i la factura i fins i tot parlen de crear una empresa hidroelèctrica pública que aglutini les concessions una vegada expirin els seus terminis actuals.

No sé. O sí que sé, vaja. Més por que pedregada seca, que diria l’àvia Neus.

Una nova nòmina clientelar estil Tribunal de Cuentas o consell assessor de la Policia? Noves portes giratòries que condueixin a un nou consell amb sous de reiet? A la llum de l’experiència, més val que ho deixin passar, que ja tirarem. La idea seria que no hi hagués idees. Dit així pot fer lleig. Té un to d’ideologia inquisitorial, però els manobres hi guanyarem segur. Per tres raons. Primer, pel tipus d’idees que tenen i que han fet el que han fet amb el preu de la llum. Segon, per la traça que hi posen i han demostrat tenir a tirar-les endavant. I tercer, per l’allau de picardiosos adaptats al segle XXI que ja no es conformen a veure si en treuen un rosegó de pa i un tros de formatge: a la que ensumen diner públic, descontrol i comissions.

Read Full Post »

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, opina sobre els sous dels futbolistes

Somriures i llàgrimes de Leo Messi

Sí, ja sé que aquest és un article políticament incorrecte, perquè parlar de l’eixida de Messi del Barça i dels sous dels futbolistes, pot crear suspicàcies, ja que aquest tema alça passions i mou moltes emocions.

Aquests dies, la primera (i gairebé única) notícia dels mitjans de comunicació ha estat la fi de Messi al Barça. Frases com: Laporta trist amb l’adéu a Messi; Messi i el drama de la massa salarial; el retuit d’Enric Masip que aclareix molt de Leo Messi; dia 1 de l’era post-Messi; Minguella ja va alertar de la situació de Messi quan tothom creia que renovaria; la reacció de Guardiola a l’adéu de Messi; ja res no tornarà a ser igual; el plor de Messi és el plor del barcelonisme; se’n van les botes que van dur el Barça al cel; tot és Messi i altres comentaris semblants, han omplert les pàgines dels diaris (i no només dels esportius), les ones de la ràdio i les hores de televisió. L’adéu de Messi ha portat Catalunya (gairebé) a un estat de shock.

L’eixida de Messi del Barça, pràcticament ha anul·lat a les notícies el drama dels refugiats i dels immigrants, que continuen morint a la Mediterrània, l’atur, les guerres (oblidades) a tants i tants països, el negoci dels senyors de les guerres, que s’enriqueixen amb la venda d’armes, la violència de gènere, la situació dramàtica dels professionals de la salut que, esgotats, continuen lluitant contra la pandèmia i tants altres problemes de la nostra societat, que, informativament, han quedat mig oblidats en un segon, tercer o quart nivell informatiu. Fins i tot un periodista, molt mediàtic, escrivia al seu twitter, en relació a l’eixida de Messi: “Tinc 47 anys, però ara em posaria a plorar com un xiquet. Va ser molt, molt, molt bonic mentre va durar. Molta sort allà on vages”.

Cal recordar (El Nacional, 6 d’agost de 2021) que durant la temporada 20/21, Messi va suposar al Barça un salari brut de 60,3 milions d’euros, tot i que l’argentí generava uns ingressos enormes i un rendiment esportiu monumental. I també, cal dir-ho, una immensa alegria als aficionats culers. Per la seua part, Griezmann va tindre una fitxa de 35,8 milions. El sou de Coutinho va ser de 24,5 milions. Pjanic, cobrà la temporada passada, 16,3 milions. Jordi Alba, Umiti i Dembélé, 12,8 milions cadascun d’ells; Sergi Roberto i De Jong, 10,6 milions; Piqué, 6,6 milions. I al Madrid, Hazard, 24,5 milions; al Liverpool, Salah, 12 milions; al Manchester United, De Gea, 21 milions i a la Juventus, Cristiano Ronaldo, 31 milions. Una cosa semblant passa amb els sous dels jugadors de l’Hèrcules, el València, el Castelló, l’Elx, el Llevant o el Vila-real.

Davant les fitxes dels jugadors, ¿què cobra un mestre, un infermer, una periodista o un metge? Què cobra un llaurador o un fuster? Quin sou té un cambrer? ¿Podem continuar amb aquestes despeses al futbol? ¿No aprendrem res de la pandèmia que estem vivint? ¿No ens diuen res les famílies que no poden arribar a finals de mes i que han de rebre ajuda de Càritas i dels Bancs d’Aliments?

Es parla molt de l’amenaça que suposa el canvi climàtic. I és cert. Però no parlem mai de l’amenaça que plana sobre nosaltres pel ritme de vida, insostenible, que portem. I crec que és hora de posar fil a l’agulla i canviar de rumb, encara que això siga impopular. I tot i que aquest article siga políticament incorrecte, cal replantejar ja, d’una manera totalment nova i racional, el món del futbol. Perquè el què no és racional, és que l’eixida de Messi del Barça siga més important que la mort dels refugiats, les guerres oblidades o els problemes econòmics que viuen moltes famílies. ¿No hauríem d’aprendre a viure amb més austeritat?

Fa un temps hi havia un eslògan de Càritas, per conscienciar-nos de la necessitat de ser solidaris amb els qui ho passen malament, que deia: “Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguen viure”. ¿No seria hora ja de fer realitat aquest lema, començant pel món del futbol?

Read Full Post »

Calçats Lázaro Premi Empresa d’Osca 2019

L’empresa originària d’Estadilla (Osca) rebia el premi a la Trajectòria Empresarial en els Premis Empresa Osca de l’any 2019

Radio Huesca/Laura Carnisser. El Govern d’Aragó, CEOS-CEPYME Osca i la Cambra de Comerç de la província reconeixien a Calçats Lázaro per la seva trajectòria empresarial en uns guardons que premiaven amb el Premi Empresa Osca 2019 a el Grup Empresarial Costa.

L’amor a les sabates, l’amor a la família i als el treball són les claus que han mantingut aquest negoci familiar al llarg de dos segles.  César Lázaro, actual propietari, explicava que la visió de l’negoci com a empresa familiar els ha permès mantenir-se en el temps.

L’aposta actual de Calçats Lázaro és seguir desenvolupant la seva pròpia firma de calçat i complements, que vendran en les seves pròpies botigues.  “Tenim molta informació de per on van les tendències, quins són els materials, quins colors o què ara, i volem posar tota aquesta informació a l’servei de la nostra pròpia marca”, assenyalava Lázaro.

Calçats Lázaro.

El futur passa per la venda en línia mantenint la professionalitat i el senyal d’identitat de Calçats Lázaro.  La idea és crear “l’experiència Lázaro” i aconseguir traslladar el servei i l’atenció a client de les botigues físiques a el món online.

Les sabates de Calçats Lazaro arriben ja a una desena de localitats de Catalunya i Aragó, com Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Barbastro, Fraga, Jaca, Monzón, Sabinanigo, Saragossa i Osca

Botigues Lázaro a Catalunya i Aragó

VENDA ONLINE👇 https://lazarozapaterias.es/

Santa Anna 10, Tárrega 973 500 996
Estació 18, Balaguer 973 041 356
Bertrand,16, Mollerussa 973 921 304
Romero 6, Barbastro  T 974 042 862
Avda. Aragón 32, Fraga T 672 43 25 23
Coso Alto 23, Huesca T 974 042 584
Coso Bajo 15, Huesca T 974 224 045
Calle Mayor 8, Jaca T 974 710 380
Calle Mayor 10, Jaca T 974 363 913
Joaquín Pano 15, Monzón 974 118 044
Serrablo 77, Sabiñánigo T 974 484 080
Pedro M. Ric 3, Zaragoza 976 924 881

Font: Ràdio Huesca, Calçats Lázaro

Read Full Post »

1967: inauguració Sears de Diagonal

L’empresa nordamericana Sears Roebuck va inaugurar el dia 30 de març de 1967 els seus primers grans magatzems a Europa en un modern edifici aixecat a la cantonada Diagonal-Villarroel amb entrades per Diagonal, Villarroel i Buenos Aires. La presència de Sears va contribuir a dinamitzar la zona de Calvo Sotelo (avui plaça Francesc Macià).

L’illa Urgell- Buenos Aires-Villarroel-Diagonal va ser edificada integrament en poc anys. En el mateix espai on cinc anys enrera només hi havia un solar, que havia format part de la Granja Experimental, s’hi van aixecar en un tres i no res -juntament amb els magatzems Sears-, el bloc d’habitatges Quinta Avenida, l’edifici d’assegurances Winterthur i una torre de 22  pisos propietat del Banco de Madrid.

Sears només tenia la meitat de l’alçaria de El Corte Inglés de plaça Catalunya i va presentar-se en societat amb una targeta que permetia comprar sense diners amb la frase que va posar de moda la publicitat de l’empresa: “Sólo diga ¡Cárguelo a mi cuenta!”, o amb aquella altra que deia “Satisfacción garantizada o le devolvemos su dinero”.

1968: Vista a vol d’ocell dels magatzems Sears poc després d’inaugurar-se. Davant veiem l’edifici Winterthur encara en construcció. (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya)


El 1983 Galerias Preciados va assumir la direcció del centre incorporant-lo a la seva cadena i sense fer modificacions substancials en l’edifici.
Finalment el desembre de 1995 va adquirir-lo El Corte Inglés que va fer una reforma integral amb ampliació de l’edifici original.

1995: El Corte Inglés compra i reforma Galerias Preciados de Diagonal

El 2004 obria el nou Corte Inglés de Francesc Macià, una reforma d’Oriol Bohigas, David Mackay, Josep Martorell, Oriol Capdevila i Francesc Gual. Aquell projecte arquitectònic ha tingut una curta vida de disset anys. Ara l’edifici pertany a una altra empresa, que l’està reformant per reconvertir-lo en oficines i segurament comerços a la planta baixa.

Font: Barcelofília, Tot Barcelona

Read Full Post »

230 veïnes i veïns del grup de WhatsApp “Bellaterra Vending Km0” -creat el més el gener de 2020- han publicat i venut més de 8.000 productes de segona, donant sortida a tot allò que ja no s’utilitza o dorm al traster de les cases del veïnat. També, i per primera vegada, s’ha fet el primer Bellaterra Market 2à Ma organitzat a un jardí privat del nostre poble, amb intenció de fer-ho en directe un cop al mes.

La conscienciació pel reciclatge s’estén cada cop més a la roba, Càritas o Humana estan obrint més botigues o espais per vendre roba de segona mà.

La iniciativa coincideix amb l’auge de la roba de segona mà. Són molts els clients que hi opten, no només pel preu, més econòmic, sinó també pel component social i mediambiental del projecte. La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta.

Un hipermercat a Sant Boi de Llobregat ha obert un estand de roba, gràcies a un acord entre Càritas i Alcampo. És el primer a tot Espanya i no serà l’últim, ja que el projecte és obrir-ne a tots els centres de la cadena.

Una iniciativa pionera que aposta per l’economia circular, és a dir, més aprofitament i menys residus, i que dona feina a persones en risc d’exclusió social.
Ainhoa Ferrandis, directora adjunta d’Alcampo Sant Boi de Llobregat, explica que ells cedeixen l’espai perquè “també és imatge amb l’objectiu d’avançar i atreure gent.”

“Vam començar el catorze de maig i està superant totes les nostres expectatives, una roba de molt alta qualitat, que prové de diferents fonts, a través de Càritas, i que va des dels 2 fins als 20 euros. És una nova oportunitat per a la roba i per a les persones.”

I una oportunitat per trencar estigmes, a través del projecte Moda-re, Càritas també vol dignificar l’ús de la roba usada, que recullen a través dels contenidors repartits pel territori, i alhora contribuir a no generar tants residus.

Albert Alberich, director de Moda-re Càritas, explica que és una manera de sensibilització de la societat, botigues amb el màxim nivell, totalment homologables.

“El col·lectiu de de gent jove, universitaris, està present a les nostres botigues. L’impacte mediambiental jo crec que és fonamental per la incorporació de nou públic.”

També ho tenen clar a Humana, on a la seva planta, cada dia, trien i classifiquen disset tones de roba feta servir, que venen a les seves botigues, cada cop més, ara ja una vintena a Barcelona. I els beneficis, els destinen a projectes socials a l’Àfrica.

Joan Carles Montes, del Departament de Comunicació d’Humana, explica que són capaços de donar una segona a vida a més del 90% del que recullen. És la fracció que té un aprofitament i de reutilització o reciclatge més elevat que qualsevol altra fracció.

L’any passat, a Catalunya, es van generar gairebé 166.000 tones de residus tèxtils. D’aquestes, els operadors autoritzats en van tractar 17.561, per tant, vol dir que només es recull selectivament un 10,6 per cent dels residus tèxtils.

S’espera que amb la nova llei de residus, que s’està tramitant al Congrés, i que farà obligatori separar els residus tèxtils, es fomentarà el reciclatge.

Des d’Humana creuen que hi hauria d’haver més contenidors al carrer perquè la gent tingués més facilitat per deixar-hi la seva roba.

“Entre tots, operadors i gestors autoritzats, hem de generar la confiança que la roba que diposita al contenidor se’n fa un bon ús.”

I generar aquesta confiança és clau per fomentar el reciclatge en un dels sectors més contaminants al món.

Auge de la roba de segona mà, més barata i sostenible
La indústria tèxtil és la segona més contaminant a escala mundial i el reciclatge encara és molt baix

Font: CCMA, Bellaterra Vending Km0, Bellaterra Market 2à Mà,

Read Full Post »

Al cap del dia utilitzem desenes d’electrodomèstics a casa com la rentadora, la secadora o el rentavaixelles, però a partir de l’1 de juny fer-los servir a una hora o a una altra tindrà efectes a la factura

El proper 1 de juny entra en vigor la nova tarifa de la llum. Atenció a aquestes sigles, 2.0TD, perquè així es com es dirà la nova tarifa per a tots els clients domèstics i petits negocis que tinguin contractada una potència inferior als 15 kW.

La nova tarifa està cridada a  modificar els nostres patrons de consum. Ens obligarà a mirar el rellotge abans de posar la rentadora, perquè de fer-ho a una hora o a una altra el preu podrà més que doblar-se. 

Però, atenció, tot i que el canvi és substancial, només afecta una part de la factura, la part regulada: els peatges i càrrecs. Els peatges serveixen per pagar el transport i la distribució de l’electricitat fins a casa, i els càrrecs serveixen per pagar altres conceptes inclosos a la factura com les primes a les renovables, o el dèficit de tarifa, etc.

Però quant pesen aquests peatges i càrrecs a la nostra factura? Doncs aproximadament suposen el 40% de tot allò que paguem a final de mes.

Com serà la nova distribució d’aquests càrrecs i peatges?

Amb la nova tarifa continuarem pagant aquests peatges i càrrecs en funció del terme d’energia, allò que consumim i que per tant varia mes a mes; i en funció del terme de potència, la part fixa de la factura, allò que paguem per estar connectats a la xarxa independentment del que consumim.

La diferència, però, radica en què, tot i que continuarem pagant més en funció de la potència contractada (un 55%), es potencia la part variable (que passa del 40% al 45%), on també pagarem més o menys en funció de l’hora en què consumim.

L’objectiu de tot plegat és fer els consumidors més conscients de la necessitat d’aplicar mesures d’estalvi energètic i sobretot desplaçar el seu consum fora de les hores punta, per evitar haver de fer noves inversions a la xarxa que encaririen més la factura.

“Què passa ara? Com que no estem incentivats a equilibrar consums, tothom consumeix a les mateixes hores, al vespre quan arribem a casa o al migdia. Això implica que les xarxes s’hagin de sobredimensionar només per a aquestes hores i això té un cost per al sistema”, explica Josep Graell, cofundador de Grupo Trébol Energía.

A més, davant un escenari cada cop més gran d’electrificació, amb la implantació del cotxe elèctric, per exemple, la necessitat de no tensionar les xarxes encara pren més importància. “D’aquesta manera el sistema actual amb la infraestructura que ja tenim ara serà capaç de donar més resposta al vehicle elèctric i sense fer inversions que repercutirien en increment”, conclou Pep Sala, conseller de la CNMC.

Però com m’afecten les noves tarifes?

Si ja tenies una tarifa amb discriminació horària (és a dir, pagaves la llum a preus diferents en funció del moment del dia, més cara al migdia i a la tarda, i més barata a la nit i al matí)  la nova tarifa et resultarà familiar. Ara tothom tindrà discriminació horària.

Hi haurà tres períodes d’energia, això vol dir que el dia es dividirà en tres franges: punta, plana i vall. Els peatges i càrrecs que pagarem a cada franja seran diferents, i l’efecte immediat serà que posar la rentadora a l’hora punta serà més car que a l’hora vall.

Aquesta serà la distribució:

Hores punta, les més cares. S’aplicaran els dies laborables de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00
Hores planes, més barates. S’aplicaran els dies laborables de 8.00 a 10.00, de 14.00 a 18.00 i de 22.00 a 00.00
Hores vall, les més barates. S’aplicaran els dies laborables des de les 00.00 fins a les 8.00 i també tots els caps de setmana i festius.

La discriminació horària també afectarà la potència, allò que paguem per estar connectats a la xarxa i disposar quan vulguem de l’energia que necessitem sense talls de subministrament. Fins ara només podíem tenir una potència i per aquesta pagàvem el mateix durant tot el dia. Amb la nova tarifa podem contractar dues potències diferents, amb preus també diferents.

De fet, de forma automàtica, al juny ja tindrem dos períodes contractats tot i que, fins que no diguem el contrari, de la mateixa potència.

El primer període anirà de dilluns a divendres de les 8.00 del matí fins a les 00.00 de la matinada i el segon període s’aplicarà els laborables des de les 00.00 de la matinada fins a les 8 del matí i també els caps de setmana i els festius.

Aquesta opció és molt útil, per exemple, per a aquells que disposen d’un cotxe elèctric o calefacció per acumuladors. Aquests clients havien de contractar una potència molt elevada tot i que només la necessitessin en el moment que carregaven el vehicle o bé a la nit, quan es carreguen les reserves de calor. Per tant, per una necessitat d’unes hores pagaven un excés de potència que no necessitaven durant la resta del dia.

Ara podran contractar aquesta potència elevada a la nit, en el període vall, quan serà més barata i carregar el cotxe llavors, i tenir una menor potència la resta del dia, -hora punta- quan costarà més i no en necessiten tanta.

Però llavors pagaré més o menys?

Per a la majoria de consumidors, si mantenen els mateixos hàbits de consum, la nova tarifa no suposarà una rebaixa important. De fet, per a molts fins i tot es traduirà en un increment de preu. Algunes consultores ja han fet els primers càlculs i això és el que se’n desprèn.

Per exemple, la consultora Trébol ha fet el càlcul per a un consumidor domèstic mitjà i estima que el canvi de tarifa li comportarà un estalvi d’entre un i dos euros mensuals. Ara bé, aquells clients, amb la mateixa potència i consum anual que tenien una tarifa amb discriminació horària, no els surt tan bé i veuran incrementada la seva factura en quatre o cinc euros mensuals, uns 60 al cap de l’any.

I per què aquesta diferència? Perquè els que tenien discriminació horària concentraven el seu consum a la nit i al matí, quan per a ells l’energia era més barata, ara, però, bona part de les hores més cares es concentren al matí. Com apunta Josep Graell:

“Això penalitza una mica els que havien sigut una mica eficients, però segurament també seran els que més ràpidament s’adaptaran a aquests nous períodes, donant-los més estalvi potencial del que tenien fins ara.”

L’OCU, en les seves estimacions, només preveu un estalvi per als consumidors domèstics de “cinc euros anuals” i el seu portaveu, Enrique García, denuncia, que “els consumidors que fins ara tenien la tarifa més barata, la de discriminació horària, tindran un augment anual de 57 euros”.

Remarquen, però, que l’impacte dependrà molt de cada llar, de quina distribució del consum faci i de com estigui de disposat a canviar els seus hàbits.

Em compensarà llavors estar pendent del rellotge per posar la rentadora?

La resposta és sí, et compensarà. Podem aconseguir rebaixes significatives en la nostra factura si modifiquem els nostres hàbits de consum. El cap de setmana serà quan menys pagarem. Per tant, traslladar les rentadores i assecadores als dissabtes o diumenges rebaixarà la factura. A més, l’estalvi en aquest cas serà doble, no només pagarem menys peatges i càrrecs sinó que també pagarem menys per la matèria prima  –en aquest cas la llum- ja que el cap de setmana amb menys demanda també acostuma a ser més barata, com explica Pep Salas, conseller de la CNMC:

“Fins ara, un canvi de posar la rentadora a una hora o una altra  tenia un impacte molt petit a la factura i, per tant, un ho percebia com que no valia la pena; ara serà diferent, si modifiquem el moment en què consumim, podrem estalviar de manera significativa.”

La consultora energètica Trébol Energía hi posa números: “Posar la rentadora tot l’any a les hores barates ens permetrà només amb aquesta mesura un estalvi d’entre 40 i 50 euros anuals, si això ho extrapolem a tots els electrodomèstics del nostre ús diari, realment ens permet estalviar molt sent molt eficients”. Estimen que l’estalvi podria arribar als 100 o 150 euros l’any, però, és clar, tot depèn de la nostra capacitat de traslladar el consum a les hores vall. 

Hi haurà electrodomèstics que farem servir a diari, per exemple, el rentavaixelles. Posar-ho a partir de les deu de la nit serà més econòmic que a les nou. I si no en volem estar pendents, programar els electrodomèstics perquè comencin a funcionar a les hores vall pot ser una bona opció.

De fet, això és el que es busca amb aquesta nova tarifa de la llum, desplaçar el consum a les hores de menor demanda i aplanar la corba de preus. En definitiva, es premia els clients que en facin un ús més responsable.

Una altra manera d’estalviar és ajustar la potència, i contractar estrictament la que necessito, sobretot la del període 1 (la que va de 8 del matí a 12 de la nit els dies laborables). Els experts diuen que si els ploms es disparen menys de dos cops l’any és probable que tingui una potència contractada per sobre de la que necessito.

Jo estic al mercat lliure, a mi també m’afecta?

Sí, afecta a tot el que tingui un contracte amb una comercialitzadora elèctrica. Tant si és una que opera al mercat regulat com al mercat lliure.

El que canvia amb la nova tarifa són els peatges i càrrecs que paguem tots els clients a través de la factura de la llum. I això, encara que a la factura s’especifiqui d’una manera més o menys clara, ho paguen tots els clients sense diferència. Si estàs al mercat regulat, la nova tarifa es reflectirà a la factura des del primer dia;  si estàs al mercat lliure, probablement hagis rebut ja una carta de la teva comercialitzadora informant-te de canvis al contracte.

I és que encara que hagis pactat un preu fix per kw/h per tot un any, el més habitual és que al teu contracte hi hagi una clàusula que reculli la possibilitat per a la comercialitzadora de traslladar al client els possibles canvis que hi puguin haver en la part regulada de la factura. I, precisament, amb la nova tarifa de la llum el que es modifica és la part regulada.

Ara bé, la diversitat d’oferta al mercat lliure farà que depenent de l’oferta aquesta nova tarifa es traslladi de forma més o menys directa als clients. Molts passaran també a pagar la llum a preus diferents segons l’hora però aquells per exemple que tinguin una tarifa plana, potser no tindran l’al·licient de modificar el seus patrons de consum, perquè pagaran el mateix cada mes. Ara bé la seva comercialitzadora sí que haurà de pagar diferents càrrecs i peatges en funció de a quines hores posi el forn o la rentadora. I aquí adverteix l’OCU:

“Compte, que encara que el consumidor no se n’adoni, potser està consumint en aquests trams diferents, i aquest benefici de consumir a l’hora vall no ho veu reflectit a la seva factura i és la comercialitzadora la que finalment veu reduïts aquells peatges”, i la que per tant capitalitza aquell estalvi.

Enrique García de l’OCU, adverteix que”això ja ha passat. Ara mateix en la tarifa actual hi ha consumidors que estan en discriminació horària i no ho saben i aquest benefici en els peatges se’ls emporta la comercialitzadora”.

És un moment, per tant, per analitzar amb detall el nostre consum i estudiar les ofertes del mercat per saber quina és la que millor s’adequa al nostre estil de vida i la que més ens permet estalviar.

“És important –recorda Graell- saber què vols fer tu, si tu et vols despreocupar, segurament són opcions bones les tarifes planes on no t’hagis de preocupar quan consumeixes , però si tu realment vols optimitzar el teu consum, és bo que et repercuteixi segons les hores els preus reals, perquè així realment l’estalvi se’t traspassarà a tu”.

En aquest sentit, Pep Salas, recorda que la”CNMC té a la seva web un comparador que permet, posant les teves dades, accedir a tot el ventall (d’ofertes) sense cap tipus d’interès de totes les comercialitzadores que potencialment et donarien aquell teu servei al millor preu. Les ordena de barata a cara”.

Una eina, reconeix, que fins ara tenia un servei limitat, però que cada vegada prendrà més importància.

I amb aquesta nova tarifa seguirem veient pics de preus com va passar amb el temporal Filomena?

Males notícies, aquesta reforma de la llum no evitarà la volatilitat en el preu de la llum. Els que estiguin al mercat regulat, continuaran pagant la llum a un preu diferent cada hora, patiran per tant pujades com la darrera viscuda al gener, però també es beneficiaran de les baixades, en canvi, els que estan al mercat lliure, acostumen a pactar amb la seva comercialitzadora un preu fix per a tot l’any.

Aquesta nova tarifa elèctrica només afecta la part regulada de la factura, la que fa referència als peatges i càrrecs, que suposen el 40% del rebut de la llum, la resta, la part d’impostos i la part que paguem pel que costa l’energia queda igual.

A grans trets,  els diners que paguem a la factura de la llum es distribueixen en tres grans conceptes: 

L’electricitat que consumim. Suposa un 29% de tot el que paguem. La nova tarifa no modificarà la manera en què es fixa el preu de l’electricitat als mercats majoristes. Un sistema que va ser fortament qüestionat arran del temporal Filomena quan els preus van marcar màxims històrics per caure als pocs dies a menys de la meitat. Així doncs, els preus als mercats majoristes continuaran fixant-se de la mateixa manera, de forma diària, i per cada hora. L’oferta, la demanda, la quantitat d’energies renovables, el preu del CO2, o del gas, continuaran influint en el preu final que paguem per l’energia.

La part regulada. Suposa un 51% de tot el que paguem. Aquí trobem els peatges –fixats per la CNMC- i que serveixen per pagar bàsicament el transport i la distribució de l’electricitat des del punt d’origen fins a casa del client; i els càrrecs –fixats pel ministeri- on s’inclouen els costos del règim especial de les energies renovables –les anomenades “primes”, el dèficit de tarifa, la compensació de la generació extrapeninsular, la manera de compensar el sobrecost que té produir electricitat a les illes Canàries-, o els costos associats a la indústria nuclear com el tractament de residus.

Els impostos, suposen un 20% de tot el que paguem. Inclouen l’impost del 5% sobre el consum i l’IVA del 21% sobre l’impost total de la factura.

I la factura… l’entendré amb tants canvis?

La factura canviarà també a partir de l’1 de juny, d’entrada només tindrà dos fulls, però alguns apartats es compliquen. “La factura tindrà més rengleres, explica Pep Salas, conseller de la CNMC, tindrà més conceptes”. I és que a partir del juny tindrem dues potències, ara només una, i tres períodes d’energia, i tot això ha de quedar reflectit a la factura.”Des d’aquest punt de vista, ho podrem percebre com que serà més difícil d’entendre, però, vaja, és més difícil d’entendre perquè et dona més informació. El repte –afegeix-, serà si la comercialitzadora a part dels requisits mínims legals que li obliga el BOE, decideix donar un nivell d’informació mes desgranada al consumidor”. 

El BOE determina com haurà de ser el nou model de factura per a aquells que estiguin al mercat regulat. Ara bé, moltes de les novetats en la factura també seran d’obligat compliment per a les comercialitzadores del mercat lliure.

Font: CCMA, Esther Ortega

Read Full Post »

Older Posts »