Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

El nou barri doblarà gairebé la població de Bellaterra”

El Consorci del Parc de l’Alba anuncia l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba.

La plataforma cerdanyolenca Refem el Direccional ha denunciat públicament que el PDU s’ha aprovat “sense donar resposta a les al·legacions lliurades”, i asseguren que emprendran accions legals contra el planejament interposant un contenciós administratiu.

Parc Alba de Cerdanyola del Vallès

El Consorci del Parc de l’Alba comunica a la seva pàgina web l’aprovació definitiva, el passat 22 de desembre, del Pla Director Urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba, l’àrea empresarial del qual s’anomena Barcelona Synchrotron Park.

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional. El 22 de desembre de 2020, la Comissió va donar llum verda al planejament per urbanitzar el Parc de l’Alba i que inclou, entre altres coses, la construcció de més de 5.300 nous habitatges.

Des del Consorci remarquen que “l’objectiu del PDU és oferir un nou marc normatiu modern, especialment adaptat a la ubicació d’empreses innovadores i centres de recerca a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la creació d’un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent, amb un parc per viure i treballar”.

El Parc de l’Alba és un parc públic de 408 hectàrees que busca acollir empreses innovadores al voltant del sincrotró ALBA, dins la seva zona empresarial, el Barcelona Synchrotron Park d’1,39 milions de m2 de sostre; crear un nou barri residencial amb 5.377 habitatges, el 47 % dels quals de protecció oficial; a l’hora que vol protegir la biodiversitat a les zones verdes, que representen el 41% de les 408 hectàrees.

Font: Consorci Parc Alba.

Read Full Post »

Islàndia s’ha convertit primer país en prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones en feines de la mateixa categoria.

Diferència salarial entre homes i dones a Islàndia és il·legal des de 2019

Una llei, en vigor des de l’1 de gener de 2019, que estableix que la diferència salarial per gènere és il·legal tant en empreses privades com en públiques de més de 25 treballadors.

També prohibeix la desigualtat de salaris per nacionalitat o religió.

La norma estableix sancions per les organitzacions que ho incompleixin i els exigirà un certificat d’”igualtat salarial”. Per obtenir-lo s’hauran de sotmetre a auditories.

El país nòrdic, capdavanter en polítiques de la dona, prem així l’accelerador conscient que encara falta camí per recórrer. Es marquen el 2022, per acabar amb la bretxa salarial, en un país on tot i estar per sobre de la mitjana mundial, només el 38% dels parlamentaris són dones, com la primera ministra, Katrin Jakobsdóttir.

Amb aquesta i d’altres mesures, Islàndia encapçala també el rànquing mundial en igualtat de gènere, segons un informe del 2017 del World Economic Forum.

Investigadors en igualtat de gènere s’han felicitat per la mesura i esperen que la legislació islandesa animi altres països a abordar mesures contra aquesta diferència salarial. Subratllen la necessitat de combatre la falta de polítiques a favor de les dones a escala global.

Font: BBC

Read Full Post »

Al setembre acaben algunes concessions de les autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat

AP7 al seu pas per Bellaterra|CEDIDA

Els transports públics no pujaran de preu durant el 2021 ni a l’àrea metropolitana de Barcelona ni a cap de les capitals catalanes. Valdran igual metro, autobús i tramvia i també Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat mantenen igual els bitllets.

El transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona manté les mateixes tarifes i la mateixa oferta de títols durant l’any 2021, tot i la previsió de dèficit de 750 milions d’euros i una caiguda dràstica d’usuaris. Ho va anunciar l’Autoritat del Transport Metropolità pocs dies abans de Nadal. Això també vol dir que els títols de transport que s’hagin comprat durant el 2020 no caducaran fins al 31 de desembre del 2021.

Així, per a una zona, la T-Casual, que l’any passat va substituir la T-10, seguirà valent 11 euros amb 35 cèntims. La T-Usual, en comptes de la T-Mes, 40 euros.

T-Casual: 11,35 euros
T-Usual: 40 euros
T-Jove: 80 euros
T-Dia: 10,50 euros
T-Grup: 79,45 euros
T-Familiar: 10 euros

També es mantenen igual els preus dels abonaments del Bicing i la primera mitja hora de la bicicleta elèctrica i la mecànica.

Taxi

També manté intactes les tarifes, en un any especialment difícil per al taxi, directament afectat per la gairebé desaparició del turisme i la caiguda de l’activitat econòmica. La baixada de bandera continua a 2,25 euros i tampoc hi ha canvis amb els suplements per als trajectes de l’aeroport (4,30 euros), amb origen a l’Estació Marítima del Moll Adossat (4,30 euros) o a l’Estació de Sants (2,50 euros), entre d’altres.

Aquest 2021, el sector es proposa consolidar la tarifa a preu tancat que s’ofereix a través de diverses aplicacions mòbils.

Peatges més barats

Les autopistes que depenen de l’Estat baixen 11 cèntims de mitjana, després de tres anys d’augments. El preu mitjà s’actualitza a través d’una fórmula de revisió que té en compte sobretot l’IPC mitjà entre l’octubre d’un any i el mateix mes del següent i l’evolució dels vehicles que hi passen.

A les autopistes que depenen de la Generalitat s’abaixarà el preu del peatge un 0,8% de mitjana, en consonància amb la davallada de l’IPC del mes d’octubre.

Peatges que s’eliminen

Però la gran novetat per a molts conductors arribarà l’1 de setembre, perquè acaben algunes concessions i deixaran de pagar els peatges a quatre autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat.

Els peatges que desapareixeran al setembre són aquests:

AP-7 entre Tarragona i la Jonquera
AP-7 entre Montmeló i el Papiol
AP-2 entre el Vendrell i Saragossa
C-32 entre Montgat i Blanes
C-33 entre Barcelona i Montmeló

Font: CCMA

Read Full Post »

En només un any “Bellaterra Vending Km0” s’ha convertit en la plataforma propera de confiança veïnal per cedir, llogar o compra venda reservat al poble de Bellaterra.

Mostra de productes publicats a través del grup de WhatsApp veïnal Bellaterra Vending Km0|CEDIDA

Més de 5.000 productes s’han gestionat a través del seu grup de WhatsApp, tota una experiència responsable de reciclatge que dona nova vida a les seves llars de Bellaterra.

CCMA|Les noves generacions estan canviant la seva relació amb la propietat. Les causes són diverses, però el fet és que més que posseir coses, estan interessats en tenir-ne l’experiència. Molts prefereixen llogar un pis a comprar-lo, per exemple. Spotify o Netflix van obrir el camí de les subscripcions per accedir a la música o els vídeos. Ara s’hi estan apuntant empreses que ofereixen el rènting de roba, joies i altres productes.

Dues sòcies han creat a la Torre de Claramunt, a l’Anoia, una plataforma de lloguer de moda. A canvi d’una subscripció mensual, les usuàries reben una capsa amb dues peces de roba i una bossa de mà triades de manera personalitzada per una estilista. Les faran servir durant un mes i després tornaran la caixa i en rebran una altra.

Per a María José González, copropietària de Pislow, “el concepte s’anomena ‘armari infinit’, perquè tu vas utilitzant les peces a demanda sense que hagin d’ocupar espai al teu armari. A més, per molt menys diner. La clienta està pagant una tercera part o fins i tot menys que el que pagaria comprant, donant-li el mateix ús.”

Molta de la roba que es compra només s’utilitza unes poques vegades i s’acaba llençant. El rènting és una solució més sostenible tant per a les usuàries com per a les marques. Aquestes, a més, poden testar l’acceptació de nous productes abans de començar-los a fabricar. “Poden planificar millor quantes peces han de produir.

Al final, es tracta de no tenir un excés de producció i donar més valor a la marca. Si han de recórrer contínuament a ofertes per col·locar l’excedent, la imatge de la marca i el treball que hi ha al darrere d’aquella peça perden valor”, assegura l’altra sòcia, Sheila Moya.

Aquest tipus de lloguer també s’està estenent en altres camps, com la joieria, que ha passat de ser un complement per a ocasions especials a una peça més de moda.

Verone és una plataforma dedicada al lloguer de joies a través d’un abonament mensual. Les usuàries del servei escullen cada mes les joies que poden llogar segons el tipus de subscripció que tenen. D’acord amb la tria que han fet, els preparen un joier amb l’enviament del mes. Quan reben la comanda, tornen l’estoig del mes anterior, però, si volen, poden quedar-se alguna de les peces abonant-ne el preu.

Per al Lluis Feliu de la Peña, cofundador d’aquesta “startup”, “tenir el teu joier somiat, amb multitud de peces, té un cost elevat, amb la qual cosa, moltes persones a les que els encantaria lluir les joies, no ho poden fer”. Llogar-les és una opció més assequible.

Hàbits de consum més sostenible

La pandèmia també està ajudant a canviar mentalitats: “Hi ha hagut una presa de consciència col·lectiva sobre el moment en què està el nostre planeta i que realment hem de tenir uns hàbits de consum de moda més sostenibles”, afirma la Lise-Marie Le Masle, cofundadora de Verone i responsable de màrqueting.

Però més enllà de la moda, alguns sectors com el dels vehicles també estan popularitzant el rènting. I no tant sols per als cotxes sinó també les bicicletes.

Un exemple és Kleta, una empresa que va començar a funcionar al maig a Barcelona i ja té 150 abonats. Proposen un servei d’abonament mensual que permet gaudir d’una bicicleta com si fos pròpia sense haver d’invertir en la compra i donar-se de baixa d’un mes per l’altre.

Les bicicletes porten un triple cadenat que permet deixar-les al carrer fins i tot de nit, amb la qual cosa no cal pujar-les al pis. I en cas d’avaria o robatori, l’empresa s’encarrega d’arreglar-les o reeemplaçar-les. Pensaven atraure sobretot estudiants estrangers que passen uns mesos a la ciutat, però han vist com molts residents, sobretot dones, s’hi han interessat.

Font: Toni Canyís.

Read Full Post »

El pla del govern espanyol contempla revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC

La proposta del govern espanyol preveu revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC, però mai a la baixa, i prohibir la jubilació forçosa

CCMA|El govern espanyol vol apropar l’edat real de jubilació a la legal i, per això, preveu penalitzar la jubilació anticipada i premiar amb un augment del 4% la pensió per cada any que s’endarrereixi la jubilació més enllà de l’edat legal, que el 2021 serà als 66 anys.

Són algunes de les propostes que el Ministeri de Seguretat Social ha traslladat a sindicats i patronals per a la reforma del sistema de pensions que l’executiu espanyol vol presentar al Congrés a principis del nou any. L’esborrany, al qual ha tingut accés TV3, també contempla revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC i prohibir la jubilació forçosa.

En canvi, el document no fa cap menció a la possible ampliació del període per al càlcul de les pensions, de passar de 25 anys cotitzats a 35. És una mesura que estudia el govern espanyol, però que, per ara, no té l’aval dels sindicats.

Premiar la demora de la jubilació

El Ministeri de Seguretat Social planteja premiar amb una pujada del 4% la pensió per cada any que s’endarrereixi la jubilació més enllà de l’edat legal (ara és del 2% al 4% segons els anys cotitzats). O com a alternatives, planteja rebre una quantitat a tant alçat per cada any endarrerit, o bé una combinació de les dues anteriors opcions.

L’elecció d’una o altra opció s’haurà de fer en el moment de tramitar la pensió i no es podrà modificar més endavant.

Endarrerir la jubilació voluntàriament també permetria cobrar una pensió per sobre de la màxima que fixin els pressupostos generals de l’Estat, segons recull l’esborrany.

Penalitzar més la jubilació avançada

Per apropar l’edat real de jubilació a l’edat legal, el Ministeri de Seguretat Social proposa penalitzar encara més la jubilació anticipada voluntària. Per una banda, proposa nous coeficients penalitzadors en els primers anys i en els últims anys en què es pot optar a la jubilació anticipada (al voltant dels 64 i 66 anys).

Per altra banda, i per als treballadors amb salaris més alts que tinguin dret a la pensió màxima, proposa aplicar els coeficients reductors sobre el total de la pensió i no sobre la base reguladora per retallar les quotes a percebre.

Revalorització d’acord amb l’IPC, però que mai baixin

El document inclou, d’acord amb el Pacte de Toledo, que per a la revalorització anual de les pensions es prendrà com a referència l’IPC, i introdueix com a limitació que en cap cas baixaran, ni quan l’IPC sigui negatiu.

La reforma també preveu prohibir la jubilació forçosa per “afavorir la prolongació de la vida laboral” i, per això, es vol que els convenis col·lectius no puguin establir clàusules que permetin extingir el contracte laboral quan el treballador compleix l’edat legal per retirar-se.

Avantatges per als desocupats des del 2013

L’esborrany de la reforma de les pensions recull també mantenir vigent la clàusula de salvaguarda de les pensions que venç el 31 de desembre i que atorga avantatges en la jubilació a les persones desocupades des de l’1 d’abril del 2013 i que no han tornat a treballar.

És una mesura que, segons els sindicats, beneficia milers de treballadors que es podran jubilar als 65 anys i podran esquivar les condicions més dures que va introduir la reforma de les pensions del 2011.

Read Full Post »

– Si són més de 37 anys i tres mesos cotitzats, podrà fer-se amb 65 anys

– Les pensions mínimes contributives pujaran entre 2 i 11 euros al gener

Manifestació de pensionistes|CCMA

Després de quatre anys de negociació i gairebé una dècada de l’últim acord assolit entre els partits polítics, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a mitjans de novembre a les recomanacions de l’Pacte de Toledo per a la reforma de el sistema públic de pensions. Un text que portarà un seguit de canvis en la jubilació a partir del pròxim any, als quals se sumaran el retard en l’edat legal de retir i un augment en el període per al càlcul de les pensions.

D’aquesta manera, els espanyols que vulguin jubilar-se en 2021 amb el 100% de la pensió hauran de tenir al menys 66 anys complerts, en virtut de la reforma de pensions del 2013, en la qual s’elevava progressivament l’edat de jubilació des dels 65 als 67 anys, en un horitzó total de 15 anys.

Aquests 66 anys serà l’edat que s’exigeixi per als que acreditin menys de 37 anys i tres mesos de cotització (enguany s’exigeixen 65 anys i deu mesos complerts per poder jubilar-se amb menys de 37 anys cotitzats). Si se superen els 37 anys i tres mesos cotitzats, els treballadors que vulguin jubilar l’any que amb el 100% de la pensió hauran de tenir 65 anys complerts.

El que no va canviar amb la reforma de 2013 és el requisit de cotització mínima per poder accedir a la pensió contributiva de jubilació, que es va mantenir en al menys 15 anys, dos dels quals han d’estar compresos en els 15 anys anteriors a la jubilació.

En qualsevol cas, l’any que el període de càlcul de les pensions puja un any respecte a 2020, des dels 23 anys actuals fins als 24 anys. Això suposa que la pensió es calcularà des de l’1 de gener a funció de les cotitzacions dels últims 24 anys. En 2022 s’elevarà a 25 anys.

Jubilació parcial

En el cas que els treballadors vulguin accedir a la jubilació parcial sense que l’empresa faci un contracte de relleu, l’edat mínima d’accés serà l’edat ordinària de jubilació que en cada cas resulti d’aplicació.

Si l’empresa fa un contracte de relleu per cobrir el temps de treball que deixa de treballar la persona que es jubila parcialment, l’edat mínima d’accés per a la jubilació parcial serà des del pròxim 1 de gener de 62 anys si es tenen cotitzats a el menys 35 anys i tres mesos, o de 63 anys en el cas que es tinguin 33 anys cotitzats.

Les pensions mínimes contributives pujaran l’any que ve aproximadament entre 2 i 11 euros a el mes amb la revalorització de l’0,9% prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2021.

Pujada amb l’IPC, enduriment de la prejubilació … Pujada amb l’IPC, enduriment de la prejubilació … Acord en el Pacte de Toledo

En concret, amb la pujada de l’0,9%, l’import de la pensió mínima per als jubilats de 65 anys amb cònjuge a càrrec quedarà en 851 euros a el mes en 14 pagues (enfront dels 843,4 euros a l’mes actuals); la de sense cònjuge (unitat econòmica unipersonal) en 689,7 euros (683,5 euros actualment), i la de amb cònjuge no a càrrec en 654,6 euros mensuals (enfront dels 648,7 euros actuals).

Per als jubilats amb menys de 65 anys, la pensió mínima amb cònjuge a càrrec es fixa en 2021 a 797,9 euros a l’any (790,7 euros actualment); sense cònjuge a 645,3 euros mensuals (639,5 euros ara), i amb cònjuge no a càrrec en 609,9 euros mensuals (604,4 euros actualment).

Per la seva banda, la pensió màxima de jubilació se situarà l’any que en 2.707,49 euros mensuals per catorze pagues, enfront dels 2.683,34 euros a l’mes d’aquest any.

Pujada de fins a 7,2 euros a l’mes per viduïtat

Les pensions mínimes de viduïtat pujaran el 2021 entre 4,7 i 7,2 euros mensuals, depenent de les circumstàncies. En concret, la pensió mínima de viduïtat per als titulars amb càrregues familiars se situarà en 797,9 euros mensuals, en contrast amb els actuals 790,7 euros a l’mes.

En el cas de ser major de 65 anys o de tenir una discapacitat major o igual a 65% la pensió mínima de viduïtat serà de 689,7 euros mensuals, fet que suposa 6,2 euros més que ara.

Si el titular de la pensió de viduïtat té entre 60 i 64 anys, la quantia en 2021 serà de 645,3 euros mensuals (639,5 euros actualment), mentre que en el cas dels beneficiaris menors de 60 anys la prestació serà de 522,5 euros mensuals (517,8 euros aquest any).

Per la seva banda, la pensió mínima contributiva de gran invalidesa pujarà en 2021 fins als 1.276,5 euros mensuals (1.265,1 euros actualment) si es té cònjuge a càrrec, i ascendirà fins als 1.034,6 euros si no es té càrrec a l’cònjuge (unitat econòmica unipersonal), en contrast amb els 1.025,3 euros a l’mes actuals.

La pensió mínima per incapacitat absoluta o total dels titulars amb 65 anys amb cònjuge a càrrec serà el proper any de 851 euros a el mes, en contrast amb els 843,4 euros actuals, mentre que la dels que no tenen cònjuge a càrrec (unitat econòmica unipersonal) serà de 689,7 euros mensuals (683,5 euros actualment).

Orfes

En el cas de les pensions d’orfandat, l’import mínim ascendirà l’any que a 210,8 euros mensuals per beneficiari (ara són 208,9 euros), mentre que si el beneficiari té menys de 18 anys i compta amb una discapacitat superior o igual a 65% la quantia serà de 414,7 euros mensuals, gairebé quatre euros més que aquest any.

La pensió mínima a favor de familiars es situarà en 2021 en 210,8 euros mensuals, enfront dels 208,9 euros actuals, mentre que la pensió de l’extingida assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI) serà de 441,7 euros mensuals en el cas de vellesa, invalidesa i viduïtat (437,7 euros ara) i si concorren amb alguna pensió pública de viduïtat ascendirà a 428,7 euros a al mes (424,8 euros en l’actualitat).

Els PGE de 2021 contemplen una despesa en pensions contributives, incloent les mínimes, de 143.046.000 d’euros, fet que suposa un increment de l’3% respecte a l’exercici 2020. En aquest increment s’ha tingut en compte la revalorització de les pensions de l’0, 9%, l’increment de l’col·lectiu de pensionistes i la variació de la pensió mitjana.

Font: El Economista. CCMA

Read Full Post »

La portaveu de Cs a l’Ajuntament de Cerdanyola, Sonia Rodríguez, considera que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “ha espremut les butxaques del contribuen sense millorar ni el transport ni els serveis”.

Sonia Rodríguez, portaveu Cs a l’Ajuntament de Cerdanyola|CEDIDA

Els integrants del grup municipal de Cs a l’Ajuntament consideren “indecent” que, en plena crisi social i econòmica pel Covid-19, el govern metropolità “segueixi incrementant la càrrega fiscal als ciutadans”. Davant d’això, la portaveu del grup, Sonia Rodríguez, anuncia la presentació al Ple de l’Ajuntament de desembre una moció que sol·licitarà la reducció i posterior eliminació del Tribut Metropolità. Cs proposa l’elaboració d’un Pla de Finançament de Transport Públic “real, concret, segur, que garanteixi el finançament suficient de les infraestructures de transport, presents i futures, evitant pegats i permetent l’eliminació del Tribut Metropolità”.

La formació taronja reclama com a mesura immediata que es retornin les quantitats cobrades indegudament als municipis de la segona corona metropolitana, com Cerdanyola, i que s’incorporin tots els títols de tarifació social als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana. Rodríguez considera que l’AMB ha espremut la butxaca dels contribuents “per omplir les seves arques” sense cap millora a canvi i recorda que l’entitat “va cometre errors en el càlcul de l’impost”, un tribut que considera que es basa “injustament” en el valor cadastral. Cs inclou en la proposta un pla per “eliminar duplicitats administratives, organismes innecessaris i subvencions amb escàs control en totes les administracions públiques”.

La portaveu de Cs ha insistit en la necessitat que s’incloguin, en el Pla Director d’Infraestructures 2020-30, “les inversions necessàries per pal·liar el desequilibri d’infraestructures existents en algunes poblacions de l’AMB” i que s’adapti el pressupost del 2021 a la nova realitat econòmica que sorgirà després del Covid-19.

En aquest sentit, la formació taronja demana eximir de l pagament del Tribut per als exercicis de 2020 i 2021 a totes aquelles empreses i autònoms que han hagut de cessar la seva activitat total o parcialment a causa de les restriccions, així com a aquells treballadors en situació d’ERTO o desocupació.

Font: Info Cerdanyola

Read Full Post »

El col·lectiu d’autonoms de Catalunya reclama ajudes sectorialitzades i alerta que un 20% ja no tornaran a obrir el negoci.

Font: Diari Ara

Read Full Post »

L’Aeroport de Sabadell registra 4.407 operacions durant el mes de juliol; un 1,5% menys que el mateix període del 2019.

Aeroport de Sabadell és a tocar Bellaterra |GOOGLE MAPS

Segons el Diari de Sabadell es tracta d’un dels aeroports d’activitat no comercial que va comptabilitzar un nombre més elevat d’operacions al setembre al conjunt de l’Estat, juntament amb Madrid-Cuatro Vientos, amb 5.380 operacions (5,7%) i Jerez, amb 4.326 vols (-9,6%). Així, Sabadell es converteix el segon aeroport d’activitat no comercial amb més activitat el mes de setembre.

Pel que fa a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, ha tancat el mes de setembre amb 844.414 viatgers, un 83,5% menys que el mateix mes de l’any passat. Aquest ha estat el segon aeroport de l’Estat en nombre de passatgers, després de l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, amb 985.077 passatgers i un descens del 82,3%.

Pel que fa al nombre d’operacions, l’aeroport que ha registrat un nombre de moviments més gran ha estat Madrid-Barajas, amb 12.412 operacions, un 66,7% menys. L’aeroport de Barcelona ha experimentat una caiguda del 67,3%, fins a 10.497 operacions.

EL CONJUNT DE LA XARXA

En total, al setembre s’han transportat 71.369 tones de càrrega en tota la xarxa d’Aena, un 23,1% menys respecte al mateix mes del 2019, perquè una part “molt important” de la càrrega habitual s’ha traslladat en avions comercials de passatgers. A l’Estat, els aeroports de la xarxa d’Aena han tancat el mes de setembre amb 5.457.083 passatgers, un 79,9% menys que en el mateix mes de l’any passat, i 109.076 moviments d’aeronaus, un 50,9% menys.

Read Full Post »

Quin lloc ocuparia Bellaterra i Cerdanyola amb municipis separats❓El veïnat de Bellaterra ha votat i signat varies vegades, per formar municipi propi però mai s’ha respectat. Democràcia

Rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Cerdanyola (amb els 3.000 habitants de Bellaterra), ocupa la posició 108 en el rànquing de municipis més rics d’Espanya i la 56 en el mateix llistat de Catalunya segons les dades de l’Agència Tributària sobre la renda mitjana als municipis de més 1.000 habitants de l’any 2018. Aquest llistat, que s’acaba de fer públic, posa per primer cop al damunt del rànquing a una població de la nostra comarca, Matadepera.


Vista aérea de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola, separades pels FGC i l’AP-7

La renda mitjana bruta a Cerdanyola per habitant és de 33.164 euros abans d’impostos -la renda disponible, un cop abonats impostos i cotitzacions, baixa a 25.430. Així es desprèn de les 28.972 declaracions d’IRPF que va formalitzar el veïnat de Cerdanyola a l’exercici fiscal de 2018, segons indica l’estadística de l’Agència Tributària.

Aquesta renda mitja situa Cerdanyola en la posició 108 de municipis més rics al conjunt d’Espanya i en el 56 si parlem de Catalunya.

El municipi que encapçala el rànquing és una població del Vallès Occidental, Matadepera, amb una renda mitjana abans d’impostos de 218.788 euros, una xifra que multiplica l’assolida als últims anys i que hom atribueix a l’efecte que sobre la mitjana de la localitat, de 9.326 habitants -i on es van presentar 4.812 declaracions de renda- ha tingut la venda de l’empresa de joc Cirsa per part de l’empresari Manuel Lao, resident a Matadepera.

Darrera la població vallesana, es situa, però a molta distància, la localitat que habitualment encapçala aquest llistat: el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón, amb 79.506 euros de renda mitjana abans d’impostos. Altres dues localitats de Madrid, Boadilla del Monte -amb 61.910 euros- i Alcobendas -amb 60.842- ocupen el tercer i quart lloc.

Després de Matadepera, la seguent població catalana al llistat és Sant Just Desvern, cinquena del rànquing estatal, amb 58.875 euros de renda mitjana bruta, i li segueix al llistat com a sisè municipi més ric d’espany i tercer de Catalunya una altra població de la comarca, Sant Cugat, amb 57.565 euros de renda Mitjana abans d’impostos. Sant Quirze, amb 42.782 euros, és la següent població vallessana al llistat com a disetena de Catalunya i vint-i-novena d’Espanya i després apareix Cerdanyola als llocs 56 i 108, Viladecavalls -59 i 114- i Palau Solità -84 i 155-. Les capitals de la comarca apareixen en els llocs 134 de catalunya i 248 d’Espanya pel que fa a Sabadell i 181 i 333 pel que fa a Terrassa. Barcelona ciutat apareix abans que Cerdanyola al llistat, amb 38.696 euros de renda mitjana, que la situen als llocs 21 de Catalunya i 46 d’Espanya.

A l’altre costat, els municipis amb més de mil habitants amb menys renda mitjana en 2018 són Zahínos, Puebla de Obando, Higueras de Vargas (Badajoz) i Tornavacas (Càceres). Tots estan per sota dels 13.000 euros de mitjana.

Per comunitats autònomes, Madrid encapçala el llista amb una renda Mitjana de 36.729 euros, seguit de Catalunya, amb 31.784 euros i les Illes Balears amb 29.602. Les tres comunitats amb renda més baixa són Extremadura, amb 20.373 euros, seguida de Castella-La Manxa, amb 22.681 euros, i Andalussia, amb 23.018.

Font: http://www.cerdanyola.info

Read Full Post »

Older Posts »