Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

El ministeri i els agents socials han reprès aquest dilluns la negociació de la reforma del sistema

Núria Rius Montaner | Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s’haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d’estar aprovada abans que acabi l’any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.

En concret, aquest dilluns el ministeri ha donat a conèixer, per fi, els seus plans pel que fa a l’ampliació dels anys cotitzats que s’han de tenir en compte per calcular la pensió. El ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, proposa ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors. “Una elecció dels millors 28 anys de 30 anys”, expliquen fonts del ministeri. Es faria “progressivament” i els treballadors podrien descartar els pitjors 24 mesos, és a dir, dos anys, apunten les mateixes fonts.


CCOO ha sigut l’únic agent social que ha valorat la proposta i que, per ara, la rebutja de ple. “No és una mesura necessària en aquest moment”, ha apuntat el sindicat en un comunicat. De fet, l’ampliació del període de càlcul de les pensions sempre ha generat tensió, perquè tampoc agrada als socis habituals del govern espanyol ni al partit minoritari de la coalició, Unides Podem.

Fonts de la cartera que dirigeix Escrivá afirmen que la mesura seria progressiva, com també va ser l’ampliació dels 15 als 25 anys entre l’any 2011 i fins a aquest 2022. Una mesura que ha suposat una disminució de les pensions d’un 5%, segons el Banc d’Espanya. En paral·lel, però, el ministeri ha proposat millorar el tractament d’aquells buits durant la cotització, és a dir, d’aquells períodes llargs en què una persona no ha pogut cotitzar i que generen una interrupció en la vida laboral. Escrivá proposa reforçar-los en el cas de dones i homes que han vist minorada la seva vida laboral després de tenir un fill, en sintonia en com funciona el complement de bretxa de gènere. A més, també se suggereix donar un “tractament especial” d’aquests buits en el cas dels treballadors autònoms.


Des del ministeri sempre han mantingut oberta la porta a “adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, preveient la possibilitat d’elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues”. És a dir, que l’extensió del període es pugui combinar amb l’elecció dels anys cotitzats més favorables, sobretot tenint en compte que les noves vides laborals no són tan continuades, sinó que tenen alts i baixos. Una mesura, però, que en funció de com es dissenya ha estat criticada per suposar una retallada de la prestació.

Cotització i pensió màxima

Escrivá també ha donat detalls de com vol augmentar progressivament la base màxima de cotització. Com ja va anticipar, vol vincular l’augment de les bases màximes de cotització amb la inflació, com passa amb la prestació de la pensió. Alhora, el ministre proposa afegir una xifra addicional a aquest element entre els anys 2025 i 2025: sumar-hi un 1,154%, expliquen fonts del ministeri. “El que introduïm és predictibilitat”, ha defensat amb anterioritat Escrivá. En paral·lel, augmentarien les pensions màximes, de manera progressiva i limitada.


Cal recordar que l’objectiu final és caminar progressivament cap al que es coneix com a destope de la base màxima de cotització, és a dir, eliminar el màxim actual (es van actualitzant cada any). Què vol dir això? Ara mateix, si un treballador té un sou de 5.500 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.139 euros (base màxima de cotització l’any 2022). La resta de la remuneració, fins als 5.500 euros, queda exempta.

Font: Ara

Read Full Post »

Iryo s’afegeix, com a tercer operador low cost en aquesta ruta, en competència amb els Ouigo de la companyia estatal francesa SNCF i els Avlo de Renfe, a més dels AVE. Fins al maig del 2021, Renfe era l’única companyia que oferia aquest servei.

El trajecte entre Barcelona i Madrid triga un màxim de dues hores i 45 minuts i només té parada a Saragossa.


El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque)

En el primer dia es fan sis trajectes, però es plantegen 16 freqüències diàries en cada sentit, amb un ventall de tarifes, segons les prestacions, a partir de 18 euros, tot i que comença amb algunes ofertes, coincidint amb el Black Friday.

Sumant tota l’oferta, ara hi ha una cinquantena de trens cada dia entre les dues ciutats. Els usuaris d’Avant de Renfe creuen que no hi ha prou vies per a tantes companyies i pot repercutir en la freqüència.

El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque)
Cauen els preus
Els usuaris d’alta velocitat en serveis de baix cost ja són gairebé la meitat que els de l’AVE. La plataforma de venda de bitllets Trainline ha augmentat un 68% la reserva de viatges a la ruta Barcelona-Madrid als dos últims mesos.

Els preus dels bitllets els últims tres mesos han baixat un 43% de mitjana, en comparació amb el mateix període d’abans de la pandèmia, segons els càlculs que ha fet Trainline. Han passat d’una mitjana de 81 euros a un cost mitjà per bitllet de 46 euros actualment.

En canvi, els preus de les altres rutes no liberalitzades (com Alacant-Madrid, Màlaga-Madrid o Sevilla-Madrid) han augmentat al voltant del 14%, comparats amb els dels mateixos mesos del 2019.

Com són els trens

L’operador té una flota de 20 trens elèctrics de color vermell, coneguts com a Frecciarossa, amb un interior dividit en quatre tarifes diferents, segons les necessitats de cada viatger. Són d’última generació, amb una capacitat màxima de 467 passatgers.

Tots els seients tenen reposabraços individuals equipats amb endolls USB i estàndard i accés a wifi gratuït amb possibilitat de connexió 5G.

Interior d’un vagó d’Iryo (EFE/Manuel Bruque)
Els trens estan fabricats amb un 95% de materials reciclables i funcionen amb energia 100% renovable, cosa que, segons la companyia, estalvia un 80% de diòxid de carboni per persona i trajecte.

La companyia

L’accionariat de l’empresa està format en un 45% per Trenitalia, l’operador públic d’Itàlia; un 31% per a Air Nostrum, l’aerolínia de capital empresarial valencià, i un 24% per Globalvia, empresa controlada per tres fons de pensions del Canadà, Països Baixos i Regne Unit.

El domicili social i la seu fiscal són a València. A partir del 16 de desembre, Iryo també operarà entre Madrid i València.


Font: CCMA

Read Full Post »

L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música

La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

El caganer Rosalia és un dels més venut

Jordi Panyella • 6 de novembre del 2022
L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música
La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma
L’empresa Caganer.com és a punt de consolidar la seva estratègia de venda directa a la ciutat de Barcelona amb l’obertura d’una macrobotiga a la plaça de Lluís Millet, just al davant del Palau de la Música, un dels atractius culturals i turístics de la ciutat.
El nou espai comercial, que ara es troba en obres per poder obrir portes coincidint amb la campanya de Nadal, suposa un salt endavant important en l’estratègia de l’empresa de Torroella de Montgrí que, fins ara, ha anat obrint petits punts de venda.

La botiga de la plaça Lluís Millet té dos nivells i a la part de sota és on s’hi habilitarà el taller per pintar figures. Al barri on s’obrirà aquesta botiga ja hi ha negocis similars, de ceràmica, que conviden els clients a pintar les seves peces, segons el seu gust i preferència.
Aquesta nova botiga s’obrirà als baixos de l’edific conegut com el del Gremi de Velers, una casa catalogada per patrimoni en la qual les reformes per obres que s’hi poden fer estan condicionades. Aquest fet ha obligat Caganer.com a ajornar l’obertura del nou negoci, que, en un principi, s’havia previst que estaria a punt aquest passat estiu.

Amb aquest nou establiment ja en seran cinc els que Caganers.com tindrà a Barcelona, des que l’abril del 2021 va obrir la primera botiga al carrer de Banys Nous. La resta de locals, davant Santa Maria del Mar, als carrers Portaferrissa i baixada de la Llibreteria tenen en comú que estan en punts cèntrics i turístics de la ciutat i són de reduïdes dimensions, encara més comparant-ho amb la nova que ara es construeix.

Aquesta expansió tan ràpida de l’empresa per Barcelona s’ha degut a la crisi derivada del coronavirus que va sacsejar el comerç del centre de Barcelona. Van marxar els turistes, van tancar botigues i els preus de lloguer es van desplomar. Això ha permès a l’empresa de Torroella tirar endavant el projecte de situar-se amb botigues pròpies a la capital del país, projecte que abans el dificultava els preus elevadíssims dels lloguers dels locals i l’escassa oferta d’aquests.

Novetat a Madrid

L’expansió no ha estat només a Barcelona, sinó que s’ha fet el salt a Madrid amb una botiga a la Calle Mayor que segons l’empresa està funcionant de manera satisfactòria. L’interès dels madrilenys per la figura del caganer ja ve de lluny. A través del lloc web ja s’havia detectat la compra de figures per part de ciutadans de la capital de l’Estat, també ho feien de manera presencial a les fires de Nadal catalanes i, fins i tot, comerciants de Madrid ja en venen des de fa uns anys a la fira que es fa a la Plaza Mayor per Nadal.

LA XIFRA
8 botigues de Caganer.com hi haurà entre les de Barcelona, Torroella de Montgrí, Girona i Madrid

Font: El Punt Avui , Wikipèdia

Read Full Post »

Aquesta granja gegant, construïda prop de Wuhan, al centre del país, és capaç d’acollir 650.000 animals.

L’edifici de 26 plantes pot acollir 650.000 porcs.

Aquests gratacels destinats a acollir granges de porcs es multipliquen a l’Imperi Mitjà, el major consumidor mundial de carn de porc.

Els residents de la ciutat d’Ezhou, a la vora del riu Iang-Tsé, al centre de la Xina, l’han batejat com “L’hotel dels porcs”. Es tracta d’un bloc rectangular gegant de 26 plantes que va començar a funcionar aquest octubre, amb 650.000 porcs a l’interior. A cada nivell s’allotgen prop de 25.000 animals. Els porcs pujaven a la torre mitjançant uns ascensors gegantins amb una capacitat de 40 tones. S’han invertit més de 580 milions d’euros per construir aquest edifici on tot està automatitzat.

Reconstrucció del bestiar després de la pesta porcina

Els promotors del projecte asseguren que els porcs no estiguin amuntegats i es puguin moure pel seu pis. També destaquen el respecte pel medi ambient. “Les aigües residuals es tracten in situ”, va dir Zhuge Wenda, gerent del lloc, en una entrevista a la televisió local de Hubei. “El nostre projecte permet assolir el nivell zero d’emissions d’excrements amb emissions també molt baixes de gasos d’efecte hivernacle. A més, el nostre sistema de control de bioseguretat, sumat a una dieta científica, permet millorar la qualitat de la carn per tal de satisfer la demanda de la població de carn de porc de bon nivell i menys cara”.

Si la Xina, el major consumidor mundial de carn de porc, s’ha imaginat aquestes noves granges de gran alçada, és per reposar el seu ramat que ha estat delmat els darrers anys per la pesta porcina africana. A Ezhou, ja s’ha construït una segona torre de 26 pisos. El complex disposa d’un total de cinc edificis que poden acollir més de tres milions de porcs.

Font: France Info

Read Full Post »

Segons l’alt tribunal la llei aprovada pel Parlament el 2017 envaeix competències estatals

Comercial de Bellaterra a la plaça del Pi

La Generalitat diu que l’impacte no serà “determinant” perquè molts establiments no esgoten el tram horari d’obertura
La sentència manté els articles per regular els períodes de rebaixes i el dret al consumidor a ser atès en català
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
En la sentència, que es donarà a conèixer en els propers dies, el ple del Constitucional declara inconstitucionals i nuls vuit articles de la llei de comerç, serveis i fires que el Parlament va aprovar a l’agost del 2017. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada María Luisa Balaguer Callejón, conclouque la majoria d’aquests preceptes “incorren en una efectiva contradicció amb la legislació bàsica estatal” en matèria d’horaris comercials, d’acord amb la reiterada jurisprudència en la matèria. Segons el Tribunal, la llei “envaeix” la competència de l’Estat per dictar el marc legislatiu estatal sobre la qüestió.
En concret, la sentència declara inconstitucionals els articles que redueixen el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal quant al nombre d’hores setmanals d’obertura, així com la restriccions a l’horari i les condicions perquè un municipi sigui considerat turístic a aquests efectes.
També anul·la el TC el termini de prescripció que fixa la llei en el cas de sancions i infraccions i el de caducitat de les declaracions de municipi turístic, que segons la sentència contrarien la normativa bàsica estatal.
Per contra, la sentència considera conformes a la Constitució els articles que regulen els períodes de rebaixes i que obliguen els establiments a estar “en condicions” d’atendre els consumidors tant en castellà com en català.
Reacció de la Generalitat
El Departament d’Empresa ha lamentat aquest divendres que el Tribunal Constitucional hagi confirmat una “nova invasió competencial estatal que impacta en el model comercial català”, encara que ha augurat que l’última sentència de l’Alt Tribunal tindrà un impacte que no serà “determinant”.
D’aquesta manera, la Generalitat s’ha referit a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
La Generalitat admet que la sentència anul·la l’article de la llei catalana referent al nombre d’hores setmanals que un comerç pot obrir, que passa de les 75 a les 90 hores, tal com estableix la normativa estatal.
Amb tot, la Generalitat argumenta que “la immensa majoria dels comerços no esgoten aquest tram horari i, per tant, l’impacte en el paisatge comercial català serà menor”, subratlla.
La Generalitat també admet que la sentència anul·la el límit de 150 m2 lloc als comerços d’alimentació perquè tinguin llibertat horària, que queda ampliat a comerços de fins a 300 m2, si bé “aquest article ja estava suspès des del 2017 i, per tant, ja no era aplicable des de llavors”, aclareix la Generalitat. Amb tot, “la idea del Govern és incorporar a la llei catalana referències explícites a aquestes qüestions”, comenta aquest departament en un comunicat.
En qualsevol cas, la Generalitat ressalta que la sentència manté vigents els articles de la normativa catalana que es refereixen al dret del consumidor a ser atès en català, el règim sancionador associat a això, i també la potestat de recomanació sobre els períodes de rebaixes.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Fins al 31 de desembre, els títols de transport més utilitzats tindran rebaixes d’entre el 30% i el 100%

A partir de l’1 de setembre, i fins al 31 de desembre del 2022, els usuaris del transport públic podran beneficiar-se de la rebaixa de preus prevista en bona part dels títols de transport.

Les reduccions van del 30% al 100% i estan subvencionades, en un grau més o menys alt, pel govern espanyol, per la Generalitat i per l’Ajuntament de Barcelona.

Els nous preus de les T-Casual, T-Usual i T-Jove

Els abonaments mensuals (T-Usual) i els trimestrals per a joves menors de 25 anys (T-Jove) tenen un descompte del 50%, assumit en un 20% per l’Autoritat del Transport Metropolità –que inclou govern, Ajuntament i Àrea Metropolitana– i en un 30% pel govern espanyol. Pel que fa a la T-Casual, només té un descompte del 30%.

Els preus per a la Zona 1 queden així:

La T-Rosa també valdrà la meitat: 2 euros en comptes de 4. I la Targeta de Pensionista de Ferrocarrils de la Generalitat passa dels 5 als 2,50 euros.

Els títols adquirits l’any 2022 seran vàlids fins al 15 de gener del 2023, excepte la targeta T-16 i la targeta T-Verda, que tenen la seva pròpia caducitat.

Es podran bescanviar per títols nous de la mateixa classe, abonant si cal la diferència de preu. El 2022 es van mantenir les tarifes del 2021.

Títols sense descompte

Hi ha alguns títols integrats que no varien de preu. Són la T-Familiar, la T-Grup i la T-Dia. Aquests valdran el mateix que fins ara: 10 euros, 79,45 euros i 10,50 euros, respectivament.

Tampoc té rebaixa el bitllet senzill, que costa 2,40 euros.

Els descomptes a Rodalies

Els títols multiviatge de Renfe són gratuïts fins a finals d’any: el Bonotren de 10 viatges i els abonaments mensuals i trimestrals de Rodalies.

Aquests títols afecten Rodalies, distància mitjana i Avant, com podria ser el trajecte entre Lleida i Barcelona, per exemple.

Els bitllets d’anada i tornada queden exclosos de la bonificació. També l’AVE Barcelona-Madrid.

Font: CCMA


Read Full Post »

Tot i que el preu ha pujat, i encara podria pujar més, les vendes de llenya s’han avançat i les comandes són més grans, per por de quedar-se sense, de cara a un hivern de crisi energètica

La tona de llenya arriba als 180/190 € la tona

Davant les perspectives d’un hivern complicat per la crisi energètica, els compradors de llenya estan sent més previsors. Des del sector, Alfred López Bandera, de Llenyes Empordà, explica que la compra d’aquest any s’ha avançat, principalment perquè és un combustible molt més barat que no pas el gasoil.

“En compraven una tona ara al setembre i una altra al gener, i ara s’estan quedant dues o tres tones. S’estimen més que els en sobri per a l’any que ve que no quedar-se sense.”

És el cas d’un dels seus clients, Pol Sureda, que veu en la llenya una possibilitat d’estalvi per als que, com ell, tenen llar de foc o estufes.

“En previsió del preu del gasoil, aquest hivern farem servir més llenya que abans per estalviar gasoil. El preu de la llenya ha pujat una mica, però no pas com el gasoil, que és tan car.”

Tot i que no arribarà als preus del gasoil o el gas, el següent reportatge explica per què tant la llenya com el pèl·let per a estufes i calderes també s’han encarit i encara podrien pujar més.

Font: CCMA

Read Full Post »

El govern espanyol ha presentat al col·lectiu d’autònoms una nova proposta que contempla la cotització per trams en funció dels ingressos. La proposta es basa en 15 trams, amb una quota base mínima de 245 euros (pels ingressos nets inferiors a 670 euros), i fins als 500 euros per a aquells treballadors per compte propi amb ingressos nets superiors a 6.000 euros. La modificació del sistema de cotització seria a partir de gener del 2023 i es realitzarà de forma progressiva fins al 2025. Aquest canvi en el sistema suposarà una baixada de la quota mínima (també de forma progressiva fins al 2025) i que en el 2023 suposarà una reducció mensual d’uns 50 euros.

Font: Periodistes.Cat

Read Full Post »

L’empresa de productes lactis celebra un model d’èxit estudiat a tot el món

Al mas de Santa Pau hi treballen 480 persones, la majoria de col·lectius vulnerables

Els iogurts i flams són els productes més coneguts de l’empresa de Santa Pau XAVIER PI / ACN.

Ara fa quaranta anys, el psicòleg Cristóbal Colón, una barreja de filòsof clàssic i geni despistat, trucava a la porta de l’alcalde d’Olot per demanar-li un local on pogués posar en marxa una empresa de productes lactis amb una plantilla formada per catorze dels seus pacients.

No semblava que hagués de tenir més recorregut que el d’un taller terapèutic, però avui La Fageda és una de les empreses més sòlides del sector sense haver renunciat als seus fins socials. Darrere cada iogurt que arriba al mercat, hi ha un projecte molt meditat d’atenció a les persones amb discapacitat, que pateixen trastorns mentals severs o que es troben en risc d’exclusió social, i l’estructura empresarial que el recolza és sobretot la via per avançar en la seva integració.

La fundació La Fageda, amb seu a Santa Pau, compleix 40 anys convertida en un model de referència: produeix 92 milions de productes lactis anuals, amb un l 7,4% de quota de mercat a Catalunya. Avui hi treballen 487 persones, de les quals 304 formen part de col·lectius vulnerables. Uns 170 empleats pertanyen a les diferents línies de negoci del centre especial de treball (jardineria, fàbrica de iogurts, gelats, melmelades, granja…), i la resta són usuaris d’altres serveis, com el d’habitatge o el taller ocupacional. Atendre’n les necessitats, perquè cada vegada són de perfils més diversos, i al mateix temps apostar per la viabilitat empresarial, són els principals reptes de la marca. Coincidint amb l’aniversari, ha incorporat una novetat: l’Escola de Noves Oportunitats, que ja atén uns vuitanta joves.

La directora general adjunta de La Fageda, Sílvia Domènech, posa en relleu que durant aquests 40 anys l’entitat “ha impactat positivament en la vida de moltes famílies” de la comarca. “La naturalesa i la missió del nostre projecte continuen més vigents que mai”, subratlla. Entre els principals reptes, la directora hi situa el fet de “donar resposta” a les noves necessitats dels col·lectius vulnerables, a més de com afrontar l’envelliment dels usuaris del centre especial de treball, perquè la normativa actual no “encaixa” amb les seves necessitats reals.

El model d’èxit de La Fageda ha traspassat fronteres: fins i tot s’estudia a universitats i centres de negoci de l’estranger. Hi han contribuït les 40.000 visites anuals que rep la finca del Mas Els Casals de Santa Pau (seu de la fundació) i la popularitat del producte estel·lar: els iogurts. Per commemorar els 40 anys, han començat a comercialitzar-ne un de nou, Orígens, “a mig camí entre el natural i el grec, molt cremós i amb més nata”, que se suma al flam d’ou, el gelat de pastís de formatge o els desnatats sense lactosa.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

Taldiacomavui fa 6️⃣0️⃣ anys que Catalana de Gas y Electridad, SA, llançava una emissió d’accions de més de 5 milions.

📌 L’empresa feia realitat el gaseoducte entre els jaciments de Hassi R’Mel (Algèria) i la península, font avui del gas natural a Catalunya

Història

En 1841 l’expert francès Charles Lebon recolzat per l’emprenedor català Pere Gil Babot i fills aconsegueix en subhasta el primer contracte d’enllumenat públic per gas a Espanya, subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona. La durada del contracte era de 20 anys. La família Gil va posar els terrenys per edificar la primera fàbrica de gas d’Espanya (on ara és el Parc de la Barceloneta i l’edifici de Gas Natural). El gener de 1843, es constitueix per desenvolupar l’activitat de fabricació i distribució de gas, la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’, amb un capital de 6 milions de reals de velló. El domicili social era al carrer de la Mercè 20 i al carrer Serra n.22 on romandrà fins 1895, quan es traslladarà al Portal de l’Àngel 22.

En 1912 la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’ canvia de nom a ‘Catalana de Gas y Electricidad’ (SCGiE).

Quasi immediatament procedeix a l’absorció de la companyia ‘Central Catalana de Electricidad’.

Construcció de centrals

La central més duradora i potent va ser la de Sant Adrià de Besòs, anomenada popularment “La Catalana”. Les obres van començar el 1915, inaugurant-se la central el 1917, prestant servei fins 1966.

Dibuix del dipòsit de gas de la fàbrica de la Barceloneta

Durant la Guerra Civil, en el cas de Catalana de Gas i Electricitat, les fàbriques i instal·lacions de Catalunya van ser administrades pels Serveis Unificats de Gas de Catalunya (bàsicament controlats per la C.N.T., d’ideologia anarquista). Van sofrir nombrosos bombardejos de l’aviació feixista.

Franquisme i postfranquisme

En la dècada de 1960 la SCGiE es va reorientar de nou cap al sector gasístic abandonant el negoci de generació elèctrica, va substituir el carbó per nafta en el procés de fabricació de gas ciutat i va començar la seva expansió fora de Catalunya amb l’adquisició de la Companyia Espanyola de Gas, que operava a Cantàbria, Múrcia i la Comunitat Valenciana. Catalana de Gas i Electricitat, va constituir, a Barcelona, el 1965, la societat Gas Natural, SA, amb Exxon, el Banc Hispano Americà, el Banc Urquijo i el Banc Popular Espanyol. L’objecte inicial era la importació de gas natural de Líbia, i posteriorment d’Algèria, construint una planta de regasificació al port de Barcelona, i una xarxa de comercialització a la zona.

Font: Arxiu Nacional Catalunya, Wikipèdia

Read Full Post »

Older Posts »