Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »

Bellaterra. Cat ha contactat amb l’ORGT de Cerdanyola per saber les causes del retràs de la bonificació del IBI. . Així, des de l’any 2020, la bonificació es limita a 500 euros anuals, quan actualmente és és de 333 euros. També s’augmenta de 3 a 5 anys la bonificació. Han confirmat que s’abonarà en caràcter retroactiu.

Segons va dir en Josep Maria Riba, president de la UVB, són més de 50 cases de Bellaterra les que ja tenen fetes instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaica

Instal·lació plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Els interessats poden trucar directament a la responsable del ORGT Lídia Madrigal i us atendrà molt positivament: 934 72 91 70 o al mail : orgt.cerdanyola@diba.cat

Segon ens ha comunicat la Lídia, el retràs no es degut a la Covid-19, sinó a les moltes gestions que s’estan realitzant sobre l’energia solar fotovoltaica.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organisme autònom local de la Diputació de Barcelona, dotat de personalitat jurídica pròpia, que té com a principal finalitat l’exercici de les funcions i potestats de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de gestió de les administracions públiques de Catalunya i dels Ens públics que en depenen.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) CERDANYOLA DEL VALLÈS

Read Full Post »

L’Ajuntament de Barcelona tria com a festius locals el 24 i el 26 de setembre, per la Mercè

Clara Soteras|El calendari laboral 2022 a Catalunya té 12 dies festius. A més, cada ajuntament hi suma dos dies més, que són les festes locals. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ha establert que el 2022 seran festius el 24 i el 26 de setembre, per tant tindrem un cap de setmana llarg per la Mercè.

A continuació trobaràs la llista amb tots els dies que seran festa i més avall hi trobaràs aquelles combinacions que et permetran fer pont o agafar-te un cap de setmana llarg enmig del curs 2021-22.

1 de gener (Cap d’Any), dissabte
6 de gener (Reis), dijous
15 d’abril (Divendres Sant), divendres
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns
6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns
24 de juny (Sant Joan), divendres
15 d’agost (l’Assumpció), dilluns
24 de setembre (la Mercè), dissabte
26 de setembre (la Mercè), dilluns
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres
1 de novembre (Tots Sants), dimarts
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts
8 de desembre (la Puríssima), dijous
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns

Aquest 2022, el primer festiu serà un dissabte, l’1 de gener, per Cap d’Any i el següent, el dia de Reis, 6 de gener. Com que cau en dijous, aquesta serà la primera oportunitat per fer pont si es es té lliure el divendres 7 de gener, ajuntant fins a quatre dies consecutius. Serà, però, un primer trimestre llarg, perquè des del gener fins a l’abril, amb la Setmana Santa 2022, no hi haurà cap dia festiu.

Quan cau la Setmana Santa 2022?

La Setmana Santa 2022 cau gairebé 15 dies més tard que el 2021, cosa que comportarà allargar el primer trimestre de l’any. La Setmana Santa aquest any serà del 15 d’abril (Divendres Sant) al 18 d’abril (Dilluns de Pasqua).

Sense festiu l’11 de setembre, Diada de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya del 2022 cau en diumenge, així que l’11 de setembre no és un dels dies festius marcats al calendari. D’aquesta manera tampoc no servirà per fer pont o cap de setmana llarg abans de l’inici del curs escolar 2021-22 a Catalunya.

Cap de setmana llarg per la Mercè

Un cop engegat el curs, de seguida arribarà un primer cap de setmana llarg a Barcelona. L’Ajuntament ha decidit designar els dos festius locals concentrats per la Mercè. Així, tant el dissabte 24 (el dia de la patrona), com el dilluns 26 de setembre seran festa a la ciutat. Això permetrà fer un cap de setmana de tres dies.

Pont de la Puríssima o pont de la Constitució

El pont de la Puríssima o el pont de la Constitució, també és un dels moments de l’any més esperats per aprofitar i fer uns dies de festa. Aquesta vegada, el 6 de desembre, dia de la Constitució, és un dimarts, i el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada o la Puríssima, un dijous. Així que hi ha diverses possibilitats per fer pont abans de Nadal i combinar aquests dies festius lliurant dilluns, dimecres o divendres (o fins i tot els tres dies per fer un pont que podria anar d’un cap de setmana a l’altre).

Si ets dels que prefereixes treballar aquests dies, pensa que un mes abans també hi ha possibilitat de fer pont amb el festiu de Tots Sants, l’1 de novembre, que cau en dimarts

Vacances de Nadal 2022

El dia de Nadal del 2022 no serà pas festiu, ja que cau en diumenge. Això què significa? Que el festiu sí que serà el dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, però la possibilitat d’allargar la setmana a través d’aquests dies queda diluïda, de manera que només es podrà fer un cap de setmana llarg si no pots sumar-hi cap dia de festa extraordinari.

Ara bé, cal tenir en compte que les vacances escolars de Nadal començaran el 23 de desembre del 2022 i s’allargaran fins al 7 de gener del 2023.

Font: Betevé

Read Full Post »

És la tercera vegada que el TC sentencia contra la reforma de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals feta pel govern d’Aznar el 2004

La decisió del Constitucional amenaça una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments

Projecte d’una vivenda unifamiliar a Bellaterra per l’arquitecte Enric Llimona|BELLATERRA.CAT

“Cop judicial a la plusvàlua municipal: el que sabem d’una decisió que no serà retroactiva”

Cop definitiu del Tribunal Constitucional contra l’anomenat impost de les plusvàlues, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge: ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l’impost, de manera que fa inviable que s’apliqui.

En un posicionament fet públic aquest dimarts, el tribunal aclareix que la decisió no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm. En els casos en què s’hagi impugnat i no hi hagi resolució, els ajuntaments hauran de tornar els diners.


Un mètode “objectiu” independent de la realitat

La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja:

” […] estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hi ha hagut augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la xifra real d’aquest increment.”

En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost i fixava com s’havia de calcular, perquè el resultat era que sempre hi havia plusvàlues, encara que la propietat es vengués a un preu inferior al registrat.

L’impost sobre les plusvàlues ha estat una important font de finançament dels ajuntaments: per exemple el 2018 van recaptar més de 2.600 milions d’euros amb aquest impost.

Això és gairebé el 10% del total dels seus ingressos fiscals, i era el segon impost en importància, per darrere de l’IBI, que aquell any va superar els 14.000 milions.


Dos vots discrepants i un de concurrent

És una sentència que respon a un recurs posat pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga, i té dos vots discrepants, els de Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

També el president del TC, Juan José González Rivas, ha fet un vot particular, en aquest cas, concurrent, és a dir, que matisa alguns aspectes de l’argumentació de la sentència amb què no està del tot d’acord.

Aquest dimarts, el TC ha anunciat la sentència i ha afegit que “en els pròxims dies es notificarà” el contingut del text sencer i també dels vots particulars.

Reforma del govern Aznar del 2004

És el tercer cop que el Constitucional sentencia contra aspectes d’aquest impost: el 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia hagut guanys, i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l’increment real que hagués aconseguit el venedor.

La sentència del 2017 va intentar resoldre’s el gener del 2018 amb una reforma de la llei pactada entre el govern espanyol i la federació de municipis i províncies perquè la venda amb pèrdues dels habitatges no comportés haver de pagar aquest impost.

La reforma d’aquesta llei tal com estava fins les sentències del TC la va aprovar el govern de José María Aznar el març del 2004 amb un reial decret.

La crisi posterior va fer que es venguessin immobles o terrenys per un preu inferior al que marcava el cadastre, la referència per calcular-lo, alguns afectats van portar-ho als tribunals i finalment ha estat el TC el que l’ha invalidat.


El PP acusa al PSOE d'”inactivitat”

Malgrat que és una llei obra d’un govern del PP amb majoria absoluta al Congrés, ha estat aquest partit el primer a queixar-se de la sentència del TC i ha culpat al PSOE que ara els ajuntaments rebin menys diners.

Ho ha fet per boca del sotssecretari de Política Territorial, Antonio González Terol, que ha assegurat que el govern de Mariano Rajoy “va deixar en tramitació parlamentària” una llei per donar “seguretat jurídica” als municipis:

“El govern espanyol no ha fet res durant tres anys i avui el TC acaba de declarar nul l’impost, cosa que suposa un impacte directe sobre els ingressos dels ajuntaments que estan elaborant els seus pressupostos.”

González Terol ha exigit que es faci un fons de compensació que permeti als ajuntaments “recuperar els ingressos” que perdran amb la desaparició de l’impost.

Per la seva part l’Ajuntament de Madrid, també en mans del PP, ha dit que la “inactivitat” del govern de Pedro Sánchez els farà perdre els 500 milions que diuen que recaptaven.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’ATM reconeix que sense un nou model de finançament no es podrà implantar el pagament per quilòmetre

La targeta física de la T-Mobilitat, en imatge d’arxiu / ATM

El responsable de la T-Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Ramon Bacardí, ha reconegut que el nou sistema de tarifes del transport públic, que cobrarà els usuaris en funció dels quilòmetres recorreguts i premiarà els viatgers habituals, encara no té data d’entrada en funcionament. En una entrevista a la SER, Bacardí ha assegurat que ara mateix la prioritat és posar en marxa la T-Mobilitat i solucionar els problemes que s’han trobat durant la fase pilot.

A més, des de l’ATM vinculen el canvi tarifari a un nou model de finançament del transport públic, que és l’autèntic repte al qual s’enfronten les administracions, ja que els problemes tècnics que s’han detectat a les primeres proves de la T-Mobilitat “no seran un problema”. Segons el responsable del projecte, implantar les noves tarifes obligarà a repensar com es finança el transport públic perquè possiblement caldrà “compensar econòmicament” una eventual davallada dels ingressos directes.

Un any i mig de proves

Bacardí estima que caldrà com a molt un any i mig per estendre la T-Mobilitat –que permetrà abandonar per sempre les targetes de cartó– a tots els operadors de transport públic i a tots els títols existents. Tant una cosa com l’altra haurien d’estar a ple rendiment aquest mateix any, segons va assegurar l’anterior conseller de Territori, Damià Calvet, en diverses ocasions, però les dificultats tècniques i diversos retards han impedit complir amb el calendari fixat.

De moment, la T-Mobilitat segueix en fase de proves i només està disponible per als trajectes de la primera corona metropolitana i amb dos títols. La setmana passada el projecte es va veure immers en una nova polèmica després que un usuari detectés una bretxa de seguretat que ha obligat l’ATM a tancar la pàgina web, que s’hauria de tornar a posar en marxa en els pròxims dies, segons el seu responsable

Read Full Post »

Helena Solà, la portaveu municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Cerdanyola reclama un equilibri en la pressió fiscal a la ciutat que considera fonamentada ara en els impostos a les famílies i no a les empreses i critica la que considera mala gestió del govern municipal del PSC que es tradueix en falta de planificació estratègica o desinformació, entre d’altres qüestions.

Pel que fa a la modificació d’Ordenances Fiscals aprovades a l’últim Ple de l’Ajuntament, Helena Solà es mostra en desacord amb les bonificacions plantejades pel govern a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) per atraure la instal·lació d’empreses. La portaveu d’Esquerra considera que no serà així. Solà manifesta que “a Cerdanyola hem estat molt anys amb l’IAE més baix de la comarca i no han vingut empreses, malgrat tenir una ubicació privilegiada, prop de les ciutats més grans, l’aeroport, el port i a l’encreuament de les dues autopistes més importants”.

Solà apunta raons com la manca de coordinació entre departaments municipals, la falta de finestreta única, estar un any i mig sense cap de servei a Promoció Econòmica o la degradació dels polígons industrials com a factors que ho expliquen.

Solà es queixa que la pressió fiscal a Cerdanyola la suporten les famílies amb un IBI car i no les empreses amb un IAE històricament baix i per tant cal un equilibri. A més, indica que un govern que es diu socialista no pot continuar amb aquesta injustícia i un grup d’esquerres com En Comú Podem no ho pot facilitar.

Temes urbanístics

Pel que fa a l’ampliació d’usos educatius a també culturals a terrenys de la zona de Riu Sec, ERC defensa la necessitat d’una planificació estratègica i “no fer bolets” en què apareixen projectes de forma inconnexa i amb errades de tramitació continus. Solà apunta que el govern no ha sabut explicar en què consistirà l’Aula d’arts escèniques i musicals que es planteja en aquest espai, ni d’on surt la demanda que la reclama. Solà insisteix en una crítica reiterada al govern per la falta d’informació.

Pel que fa a la declaració com a deserta de la licitació del concurs de gestió de les pistes de tenis i pàdel, Helena Solà insisteix que Cerdanyola “no necessitava aquest equipament i sí en canvi un poliesportiu o una pista d’atletisme davant la demanda real” de les entitats i els esportistes de la ciutat. ERC, afegeix, ha estat sempre molt crítica amb un projecte “que ha costat molts diners, ningú demanava i que fa sis anys que s’hauria hagut de posar en marxa i no s’ha jugat encara un sol partit”. Per a Solà, que la licitació quedi deserta és un capítol més, però a més es fa un canvi en el plec de clàusules “per via d’urgència i sense explicar-ho” en el que considera un exemple més de “mala gestió de l’equip de Carlos Cordón”.

Pel que fa a un altre tema urbanístic aprovat al Ple, com la sol·licitud a la Generalitat del canvi de titularitat de la carretera de Barcelona, per a Solà, és en el fons una bona notícia, però hi ha una mala gestió que motiva un informe desfavorable i per això ERC es va abstenir en un tema en què, a més, Esquerra defensa que les competències es quedin al Ple.

Zona Taronja sense normativa

En relació a la implantació de la Zona Taronja d’estacionament de vehicles en rotació, ERC defensa que no es pot sancionar a cap vehicle perquè no hi ha cap normativa que la reguli a l’Ajuntament. Helena Solà explica que “tots sabem què passa si aparquem en un gual o no pagues l’IBI i altres conductes que comporten infraccions perquè estan regulades”. Això, subratlla, no passa amb la Zona Taronja i per això ERC ha demanat un informe jurídic sobre la qüestió.

D’altra banda, Solà afirma que el govern municipal “ha venut que la Zona Taronja seria gratuïta però tindrà un cost de mig milió d’euros que sortiran dels impostos” del veïnat i les empreses de Cerdanyola, mentre persones de fora de la ciutat “se’n beneficiaran”.

En relació a la concentració de treballadors de l’Ajuntament durant l’audiència ciutadana, la portaveu d’Esquerra creu que “el malestar de la plantilla és greu perquè en els 10 anys que porto de regidora no hi ha hagut mai una concentració convocada per 3 sindicats de l’Ajuntament” i considera que és producte de la mala gestió perquè “la plantilla no té recursos materials ni humans per desenvolupar les seves funcions” i això suposa sobrecàrrega de feina i responsabilitat sense reconeixement.  Per a Solà, l’Ajuntament està malalt i això repercuteix en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania en el que, admet, és una situació heretada de fa molt anys però que, assegura, “empitjora si no es fa res”.

Solà fa una crida a mantenir-se alerta davant la possibilitat, encara viva, de construir el crematori i mostra la seva solidaritat amb els treballadors de Correus davant una situació de precarització creixent denunciada pels sindicats al plenillo ciutadà.

Font: Info Ceedanyola

Read Full Post »

Anem a fotovoltaiques i l’autoconsum, i que maquinin el que vulguin

Només enllumenat públic durant l’apagada massiva de Bellaterra contra les elèctriques, ahir 8 d’octubre, de 22 a 22:30 hores|BELLATERRA.CAT

Joan Vall Clara|Mil explicacions després, mil excuses després i mil asseveracions després, continuem sense entendre res de la factura de la llum, del preu del quilowatt al mercat majoritari i del fet que el preu s’hagi multiplicat (i espera) per vuit en un any. Però vet aquí que el gran president Sánchez ha trobat la solució. S’espolsa i envia el focus de l’atenció a Europa.

Sona l’estratègia? És problema de tots, diu, i junts ens en sortirem. Demana als socis europeus que es faci una compra conjunta de gas perquè així es negociarà més bé amb els proveïdors, com va passar, diu, amb les vacunes. Per tant, deixem clar que al govern la cosa no l’afecta, que això és Europa (oh, Europa!) i que ara el problema del preu de la llum és el gas i que es resoldrà si el compromís el prenem junts com les vacunes. I un be negre amb potes rosses, que li diria l’àvia Neus per enèsima vegada en el que portem de legislatura del govern més progressista de la història. Ja no m’importa el que maquinin per continuar enredant la troca.

Ni si en van treure cap lliçó, de l’apagada d’ahir.

Els hem de fondre els ploms i a fer la mar. Tots a les fotovoltaiques i a l’autoconsum. Individualment o en multipropietat, segons l’habitatge. De moment malvenent-los els excedents i tibant d’ells a la nit. Però això farà que en quatre dies (cinc anyets) les bateries per acumular estiguin a preus raonables i siguem independents energèticament. Aquests ploms, els els fondrem!

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Davant dels preus desorbitats de l’electricitat, el veïnat de Bellaterra està convocat fer una apagada massiva de mitja hora, avui divendres, 8 octubre 2021 (de 22 a 22:30 hores)

“Desconnecta de les elèctriques”. Sota aquest lema ERC, EH-Bildu, Junts, la CUP, el BNG, Més Mallorca i Més Menorca han convocat avui divendres 8 d’octubre una apagada elèctrica massiva i una cassolada divendres per respondre al xantatge de les elèctriques davant dels preus desorbitats de l’electricitat.

Read Full Post »

El dimarts 5 d’octubre de 2021 el Govern ha arribat a un acord per regular l’habitatge a Espanya a través d’una nova llei d’habitatge

L’Eixample de Barcelona des del cel|
FOTO: @illcheyney

Agustina Battioli (Content Manager Real Estate) Després de vuit mesos de retard hi ha fumata blanca i ja tenim una nova llei d’habitatge 2021. Aquesta nova Llei d’Habitatge és un dels compromisos de Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, la qual vol delimitar les pujades «abusives» del lloguer  de pisos a zones tensionades, porta dos anys amb molts bloquejos i controvèrsies i sembla que ara els partits que formen Govern per fi han arribat a un acord per a la seva aprovació.

 El gran punt de desacord, la regulació del preu del lloguer, s’ha desbloquejat i aquesta nova normativa permetrà limitar els lloguers dels grans propietaris (amb més de 10 habitatges) segons diferents característiques i condicions.  la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les zones tensionades.  T’expliquem els punts clau sobre la nova llei que afectarà el sector immobiliari:

Punts clau sobre la nova llei d’habitatge

Podem dividir aquesta nova normativa en cinc claus que regularan el mercat.  Encara que l’acord per seguir endavant amb aquesta nova llei d’habitatge ha disparat les reaccions entre simpatitzants i retractors.  Trobem els lloguers públics, els avantatges fiscals, els habitatges buits i els grans propietaris.

Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges

Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer

-Més impostos per als habitatges buits

Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris

Bons d’ajut per a joves

Lloguers públics en les noves promocions d’habitatges

Les noves promocions d’obra nova han de tenir una reserva del 30% d’habitatges destinats a parc públic, sent la meitat d’aquest percentatge destinat a l’lloguer social.  Així, un edifici amb 100 habitatges, ha de destinar 30 a aquest fi.

Avantatges fiscals per a petits propietaris per baixar el preu de lloguer

Els petits propietaris (amb menys de 10 habitatges en el seu poder) podran optar a grans descomptes i incentius fiscals per tal d’incentivar la baixada del preu de lloguer en els seus habitatges.  De fet, es planeja a una bonificació de fins al 90% de les rendes que obtinguin els propietaris en cas que baixin el preu de l’lloguer respecte a el contracte anterior.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que la llei no els obligarà a topar els preus de lloguer, però comptaran amb importants incentius que ajudaran a contenir-los.

Més impostos per als habitatges buits

Per incentivar el lloguer d’aquests habitatges, el Govern permetrà als ajuntaments que puguin augmentar la taxa de l’IBI per a habitatges que estiguin buits amb un recàrrec de fins al 150%.  Encara que s’ha matisat que la nova norma tindrà en compte «les diferents competències existents en la matèria», tant autonòmiques com municipals, pel que ha indicat que han de ser les comunitats autònomes les que sol·licitin si volen aplicar o no el control de preus en les  zones tensionades.

Limitació de l’lloguer a habitatges de grans propietaris

Els grans propietaris, que són aquells que tinguin més de 10 habitatges en la seva propietat, hauran d’adaptar el preu dels seus lloguers a l’índex de referència de la zona on es troba per a aquells habitatges que es troben en les anomenades «zones tensionades».

Uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu de l’lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com a persones jurídiques

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estima que uns 150.000 pisos podrien veure regulat el preu del lloguer amb la nova Llei d’Habitatge a l’ésser els que estan en mans de grans propietaris constituïts com  persones jurídiques.

Bons d’ajut per a joves

El president de el Govern ha anunciat aquest dimarts que aquesta nova normativa inclourà la creació d’un ‘bo jove’ d’habitatge dotat amb 250 euros mensuals durant els propers dos anys.  Aquest bo va beneficiar els joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes de treball i ingressos anuals inferiors a 23.725 euros.  A més, ha informat que, en els casos de les famílies més vulnerables aquest bo jove podrà completar-se amb més ajudes directes al lloguer de fins al 40% del seu valor.

El ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha avançat que el ‘bo jove’ per al lloguer d’habitatge que s’inclourà en la norma costarà 200 milions d’euros anuals i beneficiarà aproximadament a entre 40.000 i 50.000 joves.  «Per als joves, que fins ara han tingut impossible poder desenvolupar el seu projecte vital, amb les mesures que s’estan activant canviarem molt la seva expectativa d’accedir a un habitatge», ha destacat la ministra.

Què es considera una «zona tensionada» en la llei d’habitatge?

La declaració d’un barri o un municipi com «zona tensionada» dependrà de l’Estat i de cada comunitat autònoma, incloent en la revisió a l’Ajuntament del municipi on s’estiguin estudiant aquestes zones.  Si una zona es declara tensa, aquesta tindrà una durada mínima de tres anys

Que el preu mitjà de l’lloguer a la zona sigui més del 30% dels ingressos mitjans dels habitants de barri en qüestió.

Així, si els ingressos mitjans d’un barri són de 25.000 euros, el preu dels lloguers no hauria de superar els 5.000 € anuals (416,6 € a el mes)

Així, en aquestes zones afectades s’establiran índexs de referència de l’preu de l’lloguer que grans propietaris han de respectar, així com petits propietaris que vulguin optar als avantatges fiscals.

Font: Fotocasa Life

Read Full Post »

Older Posts »