Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

L’empresa de productes lactis celebra un model d’èxit estudiat a tot el món

Al mas de Santa Pau hi treballen 480 persones, la majoria de col·lectius vulnerables

Els iogurts i flams són els productes més coneguts de l’empresa de Santa Pau XAVIER PI / ACN.

Ara fa quaranta anys, el psicòleg Cristóbal Colón, una barreja de filòsof clàssic i geni despistat, trucava a la porta de l’alcalde d’Olot per demanar-li un local on pogués posar en marxa una empresa de productes lactis amb una plantilla formada per catorze dels seus pacients.

No semblava que hagués de tenir més recorregut que el d’un taller terapèutic, però avui La Fageda és una de les empreses més sòlides del sector sense haver renunciat als seus fins socials. Darrere cada iogurt que arriba al mercat, hi ha un projecte molt meditat d’atenció a les persones amb discapacitat, que pateixen trastorns mentals severs o que es troben en risc d’exclusió social, i l’estructura empresarial que el recolza és sobretot la via per avançar en la seva integració.

La fundació La Fageda, amb seu a Santa Pau, compleix 40 anys convertida en un model de referència: produeix 92 milions de productes lactis anuals, amb un l 7,4% de quota de mercat a Catalunya. Avui hi treballen 487 persones, de les quals 304 formen part de col·lectius vulnerables. Uns 170 empleats pertanyen a les diferents línies de negoci del centre especial de treball (jardineria, fàbrica de iogurts, gelats, melmelades, granja…), i la resta són usuaris d’altres serveis, com el d’habitatge o el taller ocupacional. Atendre’n les necessitats, perquè cada vegada són de perfils més diversos, i al mateix temps apostar per la viabilitat empresarial, són els principals reptes de la marca. Coincidint amb l’aniversari, ha incorporat una novetat: l’Escola de Noves Oportunitats, que ja atén uns vuitanta joves.

La directora general adjunta de La Fageda, Sílvia Domènech, posa en relleu que durant aquests 40 anys l’entitat “ha impactat positivament en la vida de moltes famílies” de la comarca. “La naturalesa i la missió del nostre projecte continuen més vigents que mai”, subratlla. Entre els principals reptes, la directora hi situa el fet de “donar resposta” a les noves necessitats dels col·lectius vulnerables, a més de com afrontar l’envelliment dels usuaris del centre especial de treball, perquè la normativa actual no “encaixa” amb les seves necessitats reals.

El model d’èxit de La Fageda ha traspassat fronteres: fins i tot s’estudia a universitats i centres de negoci de l’estranger. Hi han contribuït les 40.000 visites anuals que rep la finca del Mas Els Casals de Santa Pau (seu de la fundació) i la popularitat del producte estel·lar: els iogurts. Per commemorar els 40 anys, han començat a comercialitzar-ne un de nou, Orígens, “a mig camí entre el natural i el grec, molt cremós i amb més nata”, que se suma al flam d’ou, el gelat de pastís de formatge o els desnatats sense lactosa.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

Taldiacomavui fa 6️⃣0️⃣ anys que Catalana de Gas y Electridad, SA, llançava una emissió d’accions de més de 5 milions.

📌 L’empresa feia realitat el gaseoducte entre els jaciments de Hassi R’Mel (Algèria) i la península, font avui del gas natural a Catalunya

Història

En 1841 l’expert francès Charles Lebon recolzat per l’emprenedor català Pere Gil Babot i fills aconsegueix en subhasta el primer contracte d’enllumenat públic per gas a Espanya, subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona. La durada del contracte era de 20 anys. La família Gil va posar els terrenys per edificar la primera fàbrica de gas d’Espanya (on ara és el Parc de la Barceloneta i l’edifici de Gas Natural). El gener de 1843, es constitueix per desenvolupar l’activitat de fabricació i distribució de gas, la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’, amb un capital de 6 milions de reals de velló. El domicili social era al carrer de la Mercè 20 i al carrer Serra n.22 on romandrà fins 1895, quan es traslladarà al Portal de l’Àngel 22.

En 1912 la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’ canvia de nom a ‘Catalana de Gas y Electricidad’ (SCGiE).

Quasi immediatament procedeix a l’absorció de la companyia ‘Central Catalana de Electricidad’.

Construcció de centrals

La central més duradora i potent va ser la de Sant Adrià de Besòs, anomenada popularment “La Catalana”. Les obres van començar el 1915, inaugurant-se la central el 1917, prestant servei fins 1966.

Dibuix del dipòsit de gas de la fàbrica de la Barceloneta

Durant la Guerra Civil, en el cas de Catalana de Gas i Electricitat, les fàbriques i instal·lacions de Catalunya van ser administrades pels Serveis Unificats de Gas de Catalunya (bàsicament controlats per la C.N.T., d’ideologia anarquista). Van sofrir nombrosos bombardejos de l’aviació feixista.

Franquisme i postfranquisme

En la dècada de 1960 la SCGiE es va reorientar de nou cap al sector gasístic abandonant el negoci de generació elèctrica, va substituir el carbó per nafta en el procés de fabricació de gas ciutat i va començar la seva expansió fora de Catalunya amb l’adquisició de la Companyia Espanyola de Gas, que operava a Cantàbria, Múrcia i la Comunitat Valenciana. Catalana de Gas i Electricitat, va constituir, a Barcelona, el 1965, la societat Gas Natural, SA, amb Exxon, el Banc Hispano Americà, el Banc Urquijo i el Banc Popular Espanyol. L’objecte inicial era la importació de gas natural de Líbia, i posteriorment d’Algèria, construint una planta de regasificació al port de Barcelona, i una xarxa de comercialització a la zona.

Font: Arxiu Nacional Catalunya, Wikipèdia

Read Full Post »

Colvin revoluciona el mercat amb una proposta de desintermediació basada en la tecnologia

El nostre creixement ha estat molt positiu des del principi, a una mitjana de triplicar els volums de negoci any sobre any i el 2021 esperaven superar aquesta mètrica. El nostre objectiu és continuar invertint a créixer als països on estem, millorant el nostre servei, oferint la millor qualitat i experiència als nostres usuaris i poder continuar innovant amb solucions i projectes que ajudin a dinamitzar el sector de forma global.

D’esquerra a dreta;  Andres Cester, Marc Olmedillo i Sergi Bastardas, fundadors de The Colvin Co.| CEDIDA

Encara que va sorgir com un joc d’universitaris, Colvin va camí de revolucionar el sector de les flors.

Tot va arrencar quan els seus tres fundadors, els estudiants d’Esade Andrés Cester, Sergi Bastadas i Marc Olmedillo van idear un pla per a Sant Jordi. Volien comprar roses a floricultors per guanyar un petit marge venent-les als que aquell dia improvisaven una parada, però es van trobar amb un problema: no hi havia manera de contactar amb els productors.

“La xarxa d’importadors, majoristes i altres intermediaris no s’acabava mai”, recorda Cester.

Més endavant, explica, van descobrir perquè: l’escassa digitalització de la indústria i una cadena de subministrament molt definida dificultaven el tracte directe amb els agricultors.

D’aquesta experiència va néixer l’empresa, creada el 2017 per explotar les oportunitats d’una xarxa on ells són els únics intermediaris. Entre aquests avantatges hi ha la reducció del temps d’enviament o la consegüent més frescor amb què es rep el producte. Una tasca gens senzilla en un negoci que encara congrega físicament gran part de l’oferta i la demanda a la localitat d’Aalsmeer, a Països Baixos, on una cooperativa sectorial amb més de 4.000 socis subhasta la major part de gènere disponible. Per aquesta raó, van investigar abans el mercat fins a arribar a conclusions “sòlides”.

“Constatem que podíem fer enviaments fins i tot cinc vegades més ràpid; i també abaixar el preu”, apunta Cester.

Per aconseguir-ho, però, “no n’hi havia prou de signar contractes amb productors i establir operacions”. També calia invertir en tecnologia, fonament de l’aposta de Colvin i destinatària de la major part dels 70 milions d’euros de finançament, la majoria de capital risc, que l’empresa ha captat fins ara.

El 2020 van facturar 15 milions d’euros, el triple que durant l’exercici anterior, i van vendre 10 milions de flors.

Gràcies a acords amb 100 productors de 10 països -la majoria europeus, però també de Llatinoamèrica i Àfrica- i recolzant-se en serveis d’enviament urgent, redueixen el temps de lliurament a entre un i tres dies des del tall de les tiges. I les seves comandes poden sortir a meitat del que es paga al mercat, assegura Cester. Ingressen a Espanya tant com conjuntament a Itàlia, Portugal i Alemanya, els seus tres mercats.

Presentacions pròpies

Pel que fa a l’operativa, els productors despatxen els rams més bàsics, però l’empresa elabora la major part de les presentacions a instal·lacions pròpies a Barcelona, Toscana i Krefeld (Alemanya). Únicament no es van enlairar als Països Baixos, on ho van intentar el 2018, i per ara no tenen guanys. “En el funcionament de la nostra plataforma intervenen una gran quantitat de sistemes, des de servidors i aplicacions fins a serveis de consultoria externa, que requereixen una inversió continuada elevada”, justifica el fundador de la companyia, que no es planteja prioritzar la rendibilitat. “Si ho fes, tindria efectes sobre el nostre avantatge competitiu”, resumeix.

Colvin competeix amb empreses que basen el seu model a associar-se amb floristeries, entre elles Interflora, líder sectorial i present a 150 països. Cester defensa que la seva estratègia, però, és més afí als temps que corren: “Evitem els desplaçaments de producte innecessaris de les cadenes tradicionals i, a més, el productor es beneficia d’un model on hi ha menys marges”. La companyia garanteix volums als floricultors i fixa preus estables amb ells, cosa que, segons l’emprenedor, va permetre als seus associats no patir la caiguda dels preus ocasionats per la pandèmia.

Tot i això, estan virant cap a un model híbrid. Al juliol van rebre 45 milions d’euros en una ronda de finançament liderada per Eurazeo, grup inversor en altres marketplaces com Glovo, ManoMano (bricolatge i jardineria) o Farfetch (béns de luxe), per, entre altres objectius, impulsar una plataforma homòloga dedicada a les flors que van llançar el 2020. Aquest finançament els permetrà incrementar la plantilla de 200 a 300 treballadors i també potenciar els enviaments de plantes, un segment que treballen sota el mateix model, però que encara és minoritari en els seus ingressos. De la gestió de la via de negoci adreçada a empreses se n’ocuparà Cester, que continuarà a càrrec de les finances, la tecnologia i el producte; Bastardas, el segon soci, seguirà centrat en les operacions i el màrqueting, del qual s’havia ocupat fins a la sortida de l’empresa a l’octubre el tercer fundador.

Quin és el ram més demanat, i la planta?

Tenim un ampli catàleg de rams i plantes. Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.

Des d’on surten els rams?

La nostra seu és a Barcelona, aquí tenim un taller des del qual surten tots els rams i plantes per a la península ibèrica i les Balears. Per al mercat d´Itàlia tenim un centre d´operacions a la Toscana i un altre a Krefeld des del qual cobrim la zona d´Alemanya.

Quin és el ram més demanat, i la planta?

Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.

Quins són els mesos en què treballeu més?

En general, el sector de les flors i plantes té tres pics de demanda durant l’any: Sant Valentí, el dia de la mare i Nadal. Però des de Colvin estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra i que cada cop més les flors i plantes es converteixin en un producte de consum habitual, per regalar en moments especials, tenir un detall amb algú o fins i tot per decorar les nostres cases. Les flors i plantes estan de moda!

Quants rams veneu a la setmana?

Depèn de la temporada i de si coincideix amb un dels moments de més consum de flors de l’any, com per exemple per al dia de la mare. L’any passat durant la campanya del dia de la mare vam assolir lliuraments per valor de més d’1 milió d’euros en un mateix dia.

Soleu crear rams cada mes, quants en feu?

A Colvin tenim un ferm compromís amb la innovació. Sempre estem buscant la manera de sorprendre els nostres usuaris amb nous dissenys i creacions. El nostre equip de disseny està constantment cercant noves referències de flor i plantes, les més exòtiques o les més clàssiques, però amb combinacions, colors i textures diferents.

Tenim col·leccions de rams i plantes que estan tot l’any, Iconics, però a més renovem el nostre portfoli cada estació de l’any adaptant-nos al producte de temporada o per col·leccions càpsula. Això ens permet oferir un producte de màxima qualitat i frescor en funció de les diferents varietats de flor i plantes que tenim a les diferents èpoques de l’any.

Sobre el ‘packaging’, com empaqueteu els rams?

A Colvin l’experiència d’usuari és la clau, que una experiència passi de ser bona a memorable és allò que ens diferencia. A l’equip ens agrada tenir cura de tots els detalls, des de la confecció del ram, el packaging i la dedicatòria.

Tots els nostres rams es creen de manera individual pel nostre equip de floristes. Un ram sempre arriba embolicat en paper kraft, amb un drap humit per garantir la hidratació de les flors i una bosseta de nutrients per a aquestes. Pel que fa a les plantes, les acompanyem amb un pal de fusta per assegurar-nos que viatgen segures durant el transport i incorporem una guia amb els primers consells i cures. Tots aquests detalls formen part de la nostra proposta de valor com a marca.

Font: El País, Gonzalo Cachero, Metròpolis,

Read Full Post »

A causa de la pandèmia i de la cerca d’espais oberts s’ha doblat l’oferta d’habitatges unifamiliars al mercat

Bernat Pareja|El preu dels habitatges d’obra nova va augmentar més d’un 14,4% a Catalunya durant el 2021. El preu del metre quadrat útil s’ha situat en 4.421 euros. La demarcació on més ha pujat el preu ha estat la de Tarragona, on ha augmentat un 22,5% el preu del metre quadrat, que s’ha situat als 2.421 euros.

Aquestes són les conclusions de l’Estudi de l’Oferta de Nova Construcció a Catalunya 2021 elaborat per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i presentat ahir dimarts. L’entitat atribueix l’increment al fet que hi ha hagut una “reactivació” de l’obra nova arreu del territori, que ha provocat que algunes zones hagin crescut “fora” del seu ritme habitual. Lleida és on menys ha crescut el preu mitjà del metre quadrat útil, un 2%, fins als 2.181 euros. A Girona l’augment ha estat d’un 8,8%, fins als 3.721 euros. A la demarcació de Barcelona s’ha incrementat un 15,3%, fins als 4.872 euros. El preu més elevat es registra a Barcelona ciutat, on el metre quadrat útil ascendeix fins als 7.159 euros, un 1,4% més que el 2020. Per districtes, el més car és l’Eixample –10.230 euros de mitjana– i el més barat Sant Andreu –5.149 euros–.

Ara bé, a la capital catalana ha baixat un 0,4% el preu de venda dels habitatges perquè tendeixen a ser més petits i tenen, de mitjana, un 1,7% menys de superfície.

L’estudi constata que durant el 2021 s’ha doblat l’oferta de llars unifamiliars. Mentre que el 2020 l’oferta d’aquest tipus d’habitatge era inferior al 4%, aquest any la xifra ha pujat fins a gairebé un 8%. Segons Vilajoana, l’augment s’explica per un “canvi de mentalitat” arran de la pandèmia. “La gent busca espais més oberts i més superfície”, ha detallat. Vilajoana ha pronosticat que els “canvis significatius” del 2022 aniran en aquest sentit, ja que ha canviat “la manera d’entendre” les llars. En aquesta línia, també és “significatiu” el nombre d’habitatges que tenen piscina comunitària, que pugen fins a gairebé un 50%, o amb zones de jardí, que representen un 37,5% del total del parc. El president de l’associació, Xavier Vilajoana, ha destacat que els preus continuaran a l’alça aquest 2022 arran l’encariment de les primeres matèries. Pel que fa a equipaments, un 76,2% dels habitatges d’obra nova tenen bomba de calor; un 66,7%, placa d’inducció, i un 65,4%, parquet.

LA XIFRA: 7.159 euros el metre quadrat útil. És el preu de Barcelona ciutat, el preu més alt registrat a Catalunya.

Activitat on abans no n’hi havia

El president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, ha comentat que aquestes dades no s’han d’interpretar de manera errònia. Segons comenta, aquest augment és degut al fet que “l’obra s’està estenent més enllà de Barcelona” i que això ha provocat que alguna zona creixi “fora del seu ritme habitual”. En zones del país on gairebé no hi havia activitat immobiliària “els preus de referències eren molt baixos”, de manera que les noves promocions han provocat que en l’estudi d’aquest any hagi augmentat “molt” la mitjana del preu per metre quadrat útil.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Com afecta la reforma laboral els treballadors? Què canvia i què es manté

Equip de cuiners al desaparegut Restaurant Finisterre de Barcelona

Els contractes seran indefinits de manera preferent, els convenis no caducaran fins que no es negociïn els nous, s’incorporen els ERTO i es creen nous contractes de formació

La reforma laboral que el Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb polèmica. Per un sol vot de diferència, el d’un diputat del PP que assegura que s’ha produït un error informàtic. Aquest vot ha estat tan determinant perquè dos diputats d’UPN que havien de votar a favor del decret finalment hi han votat en contra.

La reforma té tres grans eixos pactats pel govern espanyol amb els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE. Aquests són els canvis més importants:

El contracte indefinit passa a ser preferent

A partir d’ara, els contractes temporals només es podran fer en situacions molt concretes que caldrà justificar molt bé, de manera que es vol que els contractes indefinits siguin els habituals per defecte.

Les empreses que tinguin activitat de temporada o amb alts i baixos de manera habitual l’hauran de cobrir amb treballadors fixos discontinus, i s’hauran de planificar els períodes a treballar.

Antiguitat ampliada pels fixos discontinus

En aquest sentit, un canvi considerable és que als fixos discontinus se’ls reconeixerà l’antiguitat de tot el període de contracte, no només la dels períodes treballats.

Només en el cas de la construcció els contractes tindran una durada limitada –que haurà de ser la de l’obra que s’estigui fent–, tot i que seran considerats fixos.

Multa de 10.000 euros per contracte temporal fraudulent

El contracte d’obra i servei de fins a 4 anys desapareix, i hi haurà dos tipus de contractes temporals: un per cobrir baixes de treballadors o necessitats de feina puntuals, i un altre per a campanyes comercials i situacions semblants.

Per evitar el frau, les empreses que abusin de la temporalitat podran ser multades amb 10.000 euros per cada contracte fraudulent, mentre que fins ara la multa màxima era de 7.500 euros per empresa.

Convenis vigents mentre duri la negociació

La reforma inclou revertir un dels canvis més criticats de la legislació aprovada pel PP el 2012: a partir d’ara desapareix el límit d’1 any per negociar els convenis d’empresa.

Així, si la negociació s’allarga més, es mantindrà vigent el conveni anterior mentre no hi hagi acord, l’anomenada “ultraactivitat“, cosa que donarà més marge als treballadors per poder negociar.

Preeminència dels convenis estatals

D’altra banda, ara els convenis de sector, sobretot els estatals, tindran més pes a l’hora de negociar els d’empresa, perquè desapareix la “clàusula de despenjament”, de manera que només es podran firmar si milloren les condicions del sector.

Aquesta clàusula permetia als empresaris fixar sous per sota dels del sector i no aplicar els augments de sou pactats.

Els convenis de sector autonòmics o locals, però, quedaran supeditats als estatals, cosa que no ha agradat a partits com el PNB, que han decidit no donar suport a aquesta reforma.

El motiu és que al País Basc en molts sectors els sous són més alts, i els sindicats bascos, allunyats dels posicionaments d’UGT i CCOO, hi tenen molt protagonisme.

Es consoliden els ERTO

La reforma aprofita l’experiència durant la pandèmia amb els expedients temporals d’ocupació, els ja famosos ERTO, i els incorpora a la legislació amb un paper destacat.

A partir d’ara, doncs, les empreses s’hi podran acollir de manera més habitual si hi ha causes tècniques o de força major que ho justifiquin.

Tindran, a més, un nou mecanisme, el RED, amb el que es podran aplicar reduccions de jornada o de feina en empreses de sectors en transformació o que tinguin crisis sobrevingudes.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3125260/

Contractes de formació

Al marge d’aquests tres grans eixos, un altre aspecte important de la reforma aprovada són els canvis en els contractes de formació per evitar l’explotació dels becaris, amb dues modalitats: formació en alternança i pràctiques professionals.

El primer cas és per combinar feina i formació i es podran contractar persones de fins a 30 anys durant un màxim de 2 anys, amb el 60% del sou fixat al conveni el primer any i el 75%, el segon, sempre per sobre del salari mínim.

Les pràctiques professionals seran per contractar persones titulades els últims 3 anys durant un període d’entre 6 mesos i 1 any, amb la retribució que marqui el conveni per a la categoria laboral.

Canvis del govern Rajoy que no es reverteixen

Aquestes són les modificacions més notables en la legislació laboral, però queden vigents alguns dels canvis més criticats de la reforma del PP del 2012.

Per exemple, es manté la reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent en 33 dies per any treballat, en comptes dels 45 d’abans del 2012, i en 20 dies per al procedent.

A més, les empreses podran seguir fent expedients d’acomiadaments col·lectius per tancaments o reduccions dràstiques de plantilla sense l’autorització administrativa i amb negociacions d’un mes.

També continua vigent la possibilitat que les empreses que justifiquin dificultats econòmiques es despengin del conveni.

I es mantenen els mecanismes perquè els empresaris puguin modificar condicions de treball dels seus assalariats i altres aspectes de regulació de la flexibilitat interna.

Ara, les empreses tindran fins al 31 de març per adaptar-se a la nova legislació laboral, i fins llavors podran continuar fent contractes temporals, però amb una durada màxima de 6 mesos.

Font: CCMA

Read Full Post »

Compra i ven productes ubicats a Catalunya. Fem ús d’una eina de país útil i eficaç, donant suport als botiguers del territori i gaudint d’una qualitat del producte garantida.

Logo de l’aplicació catalana de venda de productes de proximitat|CEDIDA

Ets nou a Amazcat? Registra’t per poder gaudir del millor mercat en línia de Catalunya 👇👇👇👇

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.amazcat.app

Amazcat, una empresa de comerç electrònic fundada a Girona l’any 2020. L’objectiu d’aquesta companyia és atraure el màxim nombre de negocis amb seu fiscal a Catalunya al seu marketplace perquè puguin oferir els seus productes a través d’internet, un procés similar i a petita escala al que fan Amazon o Aliexpress.

Àlex Bulau, un dels socis fundadors de la firma, defineix Amazcat com «una botiga de botigues» on productors, botiguers i proveïdors de serveis poden vendre els seus productes sense haver-se de preocupar per les complicacions que suposa tenir una web i un canal de venda online propi.

Només iniciar l’activitat l’any passat, van arribat a un acord amb 300 venedors d’arreu de Catalunya, un 40% dels quals són de la província de Girona. Tot i això, revelen que han contactat amb 5.000 venedors més, molts dels quals esperen a que passin les festes per decidir-se. La meta és arribar al miler de productors amb la pàgina web operativa. Per aquest motiu, estan arribant a acords amb associacions de comerciants, com ara l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, per assegurar-se usuaris finals. A finals d’aquest 2021 els responsables d’Amazcat (que asseguren que la semblança amb el nom d’Amazon és coincidència, ja que Amazcat és l’abreviatura d’Amazing Catalunya) treballen amb diversos objectius: facturar 1,2 milions d’euros en facturació (i els venedors un volum de vendes de 24 milions d’euros).

«En ple confinament vam veure com molts negocis van llançar-se a fer pàgines web per digitalitzar-se, i que la dispersió era brutal», relata Bulau, que abans havia treballat com a creador de llocs web. Va ser llavors ell i altres socis van dedicar el seu temps i estalvis per crear un marketplace que incorporés tots aquests interessats en obrir canals de venda a la xarxa. A canvi d’una quota de 50 euros mensuals, Amazcat proporciona als comerços una plataforma electrònica i suport logístic. També es finança amb un 5% de comissió sobre les vendes, i a través de la publicitat.

El venedor empaqueta la comanda i un operador extern (com Seur o Correos Express) el ve a buscar i el porta directament al consumidor.

Un altre aspecte que diferencia Amazcat d’altres companyies de comerç electrònic és que no es limita a la venda de productes, sinóque també convida a vendre serveis, un sector que aglutina 400.000 empreses arreu de Catalunya.

CONTACTEU AMB AMAZCAT: Cartellà, 27 (17007 Girona) ☎️ 872 220 039 (de 9h a 18h) info@amazcat.cat http://www.amazcat.cat

Font: Amazcat, Francesc Benejam, Diari de Girona,

Read Full Post »

La convocatòria està dirigida al sector residencial i compta amb recursos dels fons europeus Next Generation

Uns operaris fent una instal·lació de plaques solars per a consum residencial a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obert aquest dimarts una línia d’ajuts de 115 milions d’euros per incentivar l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia i les energies renovables tèrmiques en el sector residencial.
La convocatòria, dotada amb recursos dels fons europeus Next Generation, pretén accelerar la transició energètica a Catalunya.

El termini de sol·licitud començarà aquest dimecres i finalitzarà el desembre de 2023 o quan s’exhaureixin els fons disponibles. Se’n podran beneficiar empreses, ciutadania, administracions públiques, entitats del tercer sector i comunitats energètiques, i les instal·lacions podran ser tant connectades a la xarxa com aïllades.

El total dels ajuts ascendeix a 115 milions, que es divideixen en 6 programes per tal de garantir que se’n beneficiïn tots els sectors i de diversificar les actuacions.
La convocatòria destina 22,15 milions d’euros a la pràctica de l’autoconsum en el sector serveis. D’aquests, 18,46 milions tindran com a finalitat subvencionar instal·lacions d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 3,69 milions s’orientaran a subvencionar equips d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

Per al sector industrial i agropecuari, la convocatòria preveu 30,30 milions d’euros, dels quals 25,54 milions serviran per a incentivar la instal·lació d’equips d’autoconsum a partir d’energia eòlica o fotovoltaica, i 4,76 milions a subvencionar sistemes d’emmagatzematge que hi estiguin vinculats.

També s’han consignat 8,82 milions d’euros per a subvencionar equips d’emmagatzemament per a aquelles instal·lacions ja existents en qualsevol d’aquests sectors d’activitat econòmica.
Per a aquests tres programes, l’ajut oscil·larà entre el 15% i el 65% del cost del projecte, en funció de la tecnologia a implantar i del volum de l’empresa sol·licitant. La línia inclou ajuts addicionals per a l’eliminació d’amiant en cobertes i la instal·lació en marquesines, i per als municipis de menys de 5.000 habitants els ajuts s’incrementen en un 5%.

La línia també destina 34,12 milions d’euros a incentivar l’autoconsum en el sector residencial, les administracions públiques i en el tercer sector. D’aquesta partida, 31,74 milions es destinen a instal·lacions d’autoconsum mitjançant energia solar i fotovoltaica, i 2,38 milions a sistemes d’emmagatzematge vinculats a aquestes instal·lacions. En els mateixos àmbits, es destinaran 790.000 euros a finançar equips d’emmagatzematge d’electricitat vinculats a equips d’autoproducció renovable ja existents.
Finalment, es destinaran 15,87 milions d’euros a instal·lar sistemes de generació d’energia tèrmica que permetin autogenerar-se l’energia necessària per a la climatització i l’aigua calenta sanitària. L’import dels ajuts d’aquest programa es calcula segons el tipus de beneficiari, la tecnologia i la potència a instal·lar, i oscil·laran entre els 500 i els 13.500 euros per kilowatt de potència calorífica instal·lada

Font: El Punt Avui,

Read Full Post »

Bellaterra. Cat ha contactat amb l’ORGT de Cerdanyola per saber les causes del retràs de la bonificació del IBI. . Així, des de l’any 2020, la bonificació es limita a 500 euros anuals, quan actualmente és és de 333 euros. També s’augmenta de 3 a 5 anys la bonificació. Han confirmat que s’abonarà en caràcter retroactiu.

Segons va dir en Josep Maria Riba, president de la UVB, són més de 50 cases de Bellaterra les que ja tenen fetes instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaica

Instal·lació plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Els interessats poden trucar directament a la responsable del ORGT Lídia Madrigal i us atendrà molt positivament: 934 72 91 70 o al mail : orgt.cerdanyola@diba.cat

Segon ens ha comunicat la Lídia, el retràs no es degut a la Covid-19, sinó a les moltes gestions que s’estan realitzant sobre l’energia solar fotovoltaica.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organisme autònom local de la Diputació de Barcelona, dotat de personalitat jurídica pròpia, que té com a principal finalitat l’exercici de les funcions i potestats de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de gestió de les administracions públiques de Catalunya i dels Ens públics que en depenen.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) CERDANYOLA DEL VALLÈS

Read Full Post »

L’Ajuntament de Barcelona tria com a festius locals el 24 i el 26 de setembre, per la Mercè

Clara Soteras|El calendari laboral 2022 a Catalunya té 12 dies festius. A més, cada ajuntament hi suma dos dies més, que són les festes locals. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ha establert que el 2022 seran festius el 24 i el 26 de setembre, per tant tindrem un cap de setmana llarg per la Mercè.

A continuació trobaràs la llista amb tots els dies que seran festa i més avall hi trobaràs aquelles combinacions que et permetran fer pont o agafar-te un cap de setmana llarg enmig del curs 2021-22.

1 de gener (Cap d’Any), dissabte
6 de gener (Reis), dijous
15 d’abril (Divendres Sant), divendres
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns
6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns
24 de juny (Sant Joan), divendres
15 d’agost (l’Assumpció), dilluns
24 de setembre (la Mercè), dissabte
26 de setembre (la Mercè), dilluns
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres
1 de novembre (Tots Sants), dimarts
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts
8 de desembre (la Puríssima), dijous
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns

Aquest 2022, el primer festiu serà un dissabte, l’1 de gener, per Cap d’Any i el següent, el dia de Reis, 6 de gener. Com que cau en dijous, aquesta serà la primera oportunitat per fer pont si es es té lliure el divendres 7 de gener, ajuntant fins a quatre dies consecutius. Serà, però, un primer trimestre llarg, perquè des del gener fins a l’abril, amb la Setmana Santa 2022, no hi haurà cap dia festiu.

Quan cau la Setmana Santa 2022?

La Setmana Santa 2022 cau gairebé 15 dies més tard que el 2021, cosa que comportarà allargar el primer trimestre de l’any. La Setmana Santa aquest any serà del 15 d’abril (Divendres Sant) al 18 d’abril (Dilluns de Pasqua).

Sense festiu l’11 de setembre, Diada de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya del 2022 cau en diumenge, així que l’11 de setembre no és un dels dies festius marcats al calendari. D’aquesta manera tampoc no servirà per fer pont o cap de setmana llarg abans de l’inici del curs escolar 2021-22 a Catalunya.

Cap de setmana llarg per la Mercè

Un cop engegat el curs, de seguida arribarà un primer cap de setmana llarg a Barcelona. L’Ajuntament ha decidit designar els dos festius locals concentrats per la Mercè. Així, tant el dissabte 24 (el dia de la patrona), com el dilluns 26 de setembre seran festa a la ciutat. Això permetrà fer un cap de setmana de tres dies.

Pont de la Puríssima o pont de la Constitució

El pont de la Puríssima o el pont de la Constitució, també és un dels moments de l’any més esperats per aprofitar i fer uns dies de festa. Aquesta vegada, el 6 de desembre, dia de la Constitució, és un dimarts, i el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada o la Puríssima, un dijous. Així que hi ha diverses possibilitats per fer pont abans de Nadal i combinar aquests dies festius lliurant dilluns, dimecres o divendres (o fins i tot els tres dies per fer un pont que podria anar d’un cap de setmana a l’altre).

Si ets dels que prefereixes treballar aquests dies, pensa que un mes abans també hi ha possibilitat de fer pont amb el festiu de Tots Sants, l’1 de novembre, que cau en dimarts

Vacances de Nadal 2022

El dia de Nadal del 2022 no serà pas festiu, ja que cau en diumenge. Això què significa? Que el festiu sí que serà el dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, però la possibilitat d’allargar la setmana a través d’aquests dies queda diluïda, de manera que només es podrà fer un cap de setmana llarg si no pots sumar-hi cap dia de festa extraordinari.

Ara bé, cal tenir en compte que les vacances escolars de Nadal començaran el 23 de desembre del 2022 i s’allargaran fins al 7 de gener del 2023.

Font: Betevé

Read Full Post »

És la tercera vegada que el TC sentencia contra la reforma de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals feta pel govern d’Aznar el 2004

La decisió del Constitucional amenaça una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments

Projecte d’una vivenda unifamiliar a Bellaterra per l’arquitecte Enric Llimona|BELLATERRA.CAT

“Cop judicial a la plusvàlua municipal: el que sabem d’una decisió que no serà retroactiva”

Cop definitiu del Tribunal Constitucional contra l’anomenat impost de les plusvàlues, el que cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge: ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l’impost, de manera que fa inviable que s’apliqui.

En un posicionament fet públic aquest dimarts, el tribunal aclareix que la decisió no té efectes retroactius en els casos que hi hagi un pronunciament judicial en ferm. En els casos en què s’hagi impugnat i no hi hagi resolució, els ajuntaments hauran de tornar els diners.


Un mètode “objectiu” independent de la realitat

La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l’impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja:

” […] estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana que determina que sempre hi ha hagut augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la xifra real d’aquest increment.”

En concret, el TC ha declarat inconstitucional part de l’article 107, que establia fins ara la base imposable de l’impost i fixava com s’havia de calcular, perquè el resultat era que sempre hi havia plusvàlues, encara que la propietat es vengués a un preu inferior al registrat.

L’impost sobre les plusvàlues ha estat una important font de finançament dels ajuntaments: per exemple el 2018 van recaptar més de 2.600 milions d’euros amb aquest impost.

Això és gairebé el 10% del total dels seus ingressos fiscals, i era el segon impost en importància, per darrere de l’IBI, que aquell any va superar els 14.000 milions.


Dos vots discrepants i un de concurrent

És una sentència que respon a un recurs posat pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga, i té dos vots discrepants, els de Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

També el president del TC, Juan José González Rivas, ha fet un vot particular, en aquest cas, concurrent, és a dir, que matisa alguns aspectes de l’argumentació de la sentència amb què no està del tot d’acord.

Aquest dimarts, el TC ha anunciat la sentència i ha afegit que “en els pròxims dies es notificarà” el contingut del text sencer i també dels vots particulars.

Reforma del govern Aznar del 2004

És el tercer cop que el Constitucional sentencia contra aspectes d’aquest impost: el 2017 va declarar nul l’impost si no hi havia hagut guanys, i el 2019 en els casos que la quota a pagar fos més alta que l’increment real que hagués aconseguit el venedor.

La sentència del 2017 va intentar resoldre’s el gener del 2018 amb una reforma de la llei pactada entre el govern espanyol i la federació de municipis i províncies perquè la venda amb pèrdues dels habitatges no comportés haver de pagar aquest impost.

La reforma d’aquesta llei tal com estava fins les sentències del TC la va aprovar el govern de José María Aznar el març del 2004 amb un reial decret.

La crisi posterior va fer que es venguessin immobles o terrenys per un preu inferior al que marcava el cadastre, la referència per calcular-lo, alguns afectats van portar-ho als tribunals i finalment ha estat el TC el que l’ha invalidat.


El PP acusa al PSOE d'”inactivitat”

Malgrat que és una llei obra d’un govern del PP amb majoria absoluta al Congrés, ha estat aquest partit el primer a queixar-se de la sentència del TC i ha culpat al PSOE que ara els ajuntaments rebin menys diners.

Ho ha fet per boca del sotssecretari de Política Territorial, Antonio González Terol, que ha assegurat que el govern de Mariano Rajoy “va deixar en tramitació parlamentària” una llei per donar “seguretat jurídica” als municipis:

“El govern espanyol no ha fet res durant tres anys i avui el TC acaba de declarar nul l’impost, cosa que suposa un impacte directe sobre els ingressos dels ajuntaments que estan elaborant els seus pressupostos.”

González Terol ha exigit que es faci un fons de compensació que permeti als ajuntaments “recuperar els ingressos” que perdran amb la desaparició de l’impost.

Per la seva part l’Ajuntament de Madrid, també en mans del PP, ha dit que la “inactivitat” del govern de Pedro Sánchez els farà perdre els 500 milions que diuen que recaptaven.

Font: CCMA

Read Full Post »

Older Posts »