Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

Sastres Paperers l’ha començat a produir i comercialitzar, inspirat en un paper elaborat a partir de femta d’elefant

Oferta Aquari: Paquet 10 fulls 15,96€

Les mans de Jordi Torrent treballant amb femta de burro català per fer paper

“Paper de merda per a un temps de merda”, diu l’eslògan de Dung Paper, un paper fet amb femtes de burro català al taller banyolí de Sastres Paperers.

En Jordi Torrent es va posar a experimentar, aprofitant les setmanes de poca activitat de la pandèmia. Torrent es va inspirar en un paper elaborat a partir de femta d’elefant, i va proposar a la família Bosch, impulsors de la recuperació de l’ase de raça catalana, l’ús de les caques dels seus exemplars de Can Serrallonga de Camós com a matèria primera.

Explica que la femta és de molt bona qualitat per fer paper perquè els vegetals que mengen els ases tenen molt bona fibra.

“D’alguna manera el que fa l’animal menjant aquella fibra amb la feina de la boca i la digestió és un procés molt similar al que hauries de de fer tu si volguessis fer paper amb aquells vegetals.”

Els fems, explica Torrent, han reposat a l’aire lliure i s’han netejat amb la mateixa pluja, i tot i així donen aquest color “merdós”, diu, però que és un color molt maco, marronós com el paper craft, i amb ell es pot escriure i imprimir.

No és millor ni pitjor que els altres papers que elaboren. Tret del seu to gris marronós i alguna petita resta vegetal, no té cap tret distintiu. I no, no fa pudor, diu Torrent.

Està tenint una bona sortida entre els seus clients habituals, que solen ser sobretot botigues especialitzades en belles arts, principalment de Catalunya, però també de París i Bèlgica.

Torrent reconeix amb orgull que aquest producte de quilòmetre zero -la matèria primera, l’elaboració, el disseny i la impressió, tot del Pla de l’Estany- vol ser un homenatge al burro català.


SASTRES PAPERS
C/ Concòrdia de les aigües, 1, 17820 Banyoles
☎️ 872 729 944  (de 10:30 a 13:00h)
VISITES I ACTIVITATS: info@sastrespaperers.com
PAPEL: aquari@sastrespaperers.com

Read Full Post »

Des d’ahir divendres hi ha una setmana de temps per apuntar-s’hi telemàticament i fins a 140.000 persones es podran beneficiar de l’ajuda de 2.000 euros

Jardiner autònom Jony fent treballs a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Des de les nou del matí d’ahir divendres hi ha obert un nou registre per als treballadors autònoms amb ingressos baixos per rebre una ajuda de la Generalitat de 2.000 euros.

El tràmit es pot fer a través de Canal Empresa o del web del Departament de Treball durant una setmana, fins al divendres 26 de febrer.

La inscripció es considera una sol·licitud i l’ordre de presentació no dona preferència. Aquest sistema es va començar a aplicar l’any passat, després del col·lapse que hi va haver en la primera convocatòria.

També hi poden accedir les persones que ja van rebre l’ajut anterior per al manteniment de l’activitat econòmica (al novembre o al desembre de l’any passat), a més de les que potser llavors no complien amb els requisits però ara sí.

Forma part d’un pla de xoc de més de 600 milions d’euros per als sectors més afectats per les limitacions que comporta la pandèmia.

Fins a sis treballadors

Entre els requisits, cal tenir el domicili fiscal a Catalunya, estar donat d’alta al RETA, el Règim Especial de Treballadors Autònoms, i tenir una base imposable de l’IRPF l’any 2019 igual o inferior a 35.000 euros/any, amb un rendiment net l’any 2020 igual o inferior a 17.500 euros.

L’ajut està pensat per a professionals autònoms que exerceixin una activitat econòmica com a persona física a títol individual, mutualistes, societaris i socis cooperativistes, tots fins a un màxim de 6 persones, inclosos els titulars.


Aquesta línia d’ajudes té una dotació de 280 milions d’euros, de manera que rebran els diners 140.000 autònoms.

Font: CCMA

Read Full Post »

El Ministeri treballa en una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix en favor de les grans i reprèn la reforma dels serveis professionals

Edifici d’oficines a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA. CAT

El Ministeri d’Economia prepara la possibilitat que es pugui constituir una societat en només 10 dies, de manera enterament digital i amb tan sols un euro. Així s’avança en una consulta pública que es llançarà aquest divendres per preguntar sobre què barreres troben les empreses al creixement i com es pot millorar el clima de negocis i la creació de companyies. Entre els assumptes que posa sobre la taula, avança que prepara una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix a favor de les grans, reprèn la reforma dels serveis professionals i anticipa la millora del procés concursal.

Economia publicarà aquest divendres una consulta oberta en la qual demanarà opinió sobre com es pot millorar el clima de negocis, la regulació empresarial i reduir costos administratius. En el document s’explica a més que es pretén millorar la normativa concursal per permetre que les companyies es reorganitzin i surtin com més aviat dels problemes de sobreendeutament.

La reforma concursal es considera essencial en un context en què moltes empreses han hagut d’endeutar per aguantar la pandèmia. La idea consisteix a facilitar els acords de reestructuració, flexibilitzar les exoneracions de passius no satisfets i agilitzar el concurs de creditors perquè no es quedin aquí recursos atrapats durant anys. En definitiva, l’esperit de donar una segona oportunitat en la línia de l’chapter 11 de la normativa de fallides dels Estats Units. I tot això s’abordarà en la transposició d’una directiva europea que ja ha preparat la Comissió General de Codificació. El text dels experts té 178 pàgines i està en mans de l’Ministeri de Justícia. Però Economia i altres departaments faran les seves contribucions. I aquí sorgeix el debat sobre si l’Administració acceptarà treus en els deutes que tinguin les empreses amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social. Tot i que la directiva obre la porta, aquesta discussió sempre es rasa amb una negativa, ja que Hisenda i la Seguretat Social ho consideren un trencat addicional en els seus comptes. Només l’Agència Tributària té 5.000 milions pendents de processos concursals. Segons fonts consultades, la discussió se centra ara en si s’elimina o no el caràcter privilegiat d’aquests deutes.

Els experts sempre apunten que un sistema basat en el dret romà és molt garantista i complica les reestructuracions. A més, cal desencallar els jutjats mercantils i canviar la cultura per avançar l’aplicació de mesures d’alleujament.

Aquesta consulta es realitza com a pas previ a l’elaboració d’una llei per afavorir la creació d’empreses i el creixement empresarial en un país dominat per pimes. L’abundància de petites empreses fa que sigui menor la inversió, la productivitat i la resistència davant les crisis, subratlla el Ministeri. Entre altres coses, Economia pretén que es pugui constituir una empresa en només deu dies, de forma totalment telemàtica i amb només un euro. Fins ara s’exigeix com a norma general 3.000 euros de capital per crear una societat de responsabilitat limitada. El 2013 es va obrir la porta a posar en marxa una amb menys de 3.000 euros mitjançant l’anomenada societat limitada de formació successiva. Però aquest règim no ha tingut èxit: de les 93.000 que s’han creat des de llavors, només 126 han adoptat aquesta fórmula, segons dades del Registre Mercantil. El departament que dirigeix Calviño ho atribueix al fet que s’exigeixen massa requisits. I el modificarà la Llei de Societats. El registre en línia de l’empresa es traspondrá amb la directiva de digitalització.

D’altra banda, el ministeri recupera la intenció d’eliminar barreres d’entrada a activitats econòmiques. El ministre Luis de Guindos ja va preparar una llei de serveis professionals que va haver d’aparcar per les pressions d’aquests col·lectius. Ara es reprèn sense saber el calat que tindrà.

Un altre problema que vol tractar Economia és la morositat. El ministeri detecta que s’incompleixen sovint els terminis de pagament i les penalitzacions establertes per llei. I habitualment passa a favor de les grans companyies i en detriment de les petites per no deteriorar les relacions comercials.

Límits a l’creixement empresarial

També es pregunta a les empreses quines barreres regulatòries troben a el creixement. Un estudi de Miguel Almunia, professor d’economia a la CUNEF, i David Lopéz-Rodríguez, del Banc d’Espanya, conclou que hi ha una alta concentració d’empreses en la forquilla entre 45 i 50 treballadors, i que a partir d’aquí el nombre de societats descendeix abruptament. És a dir: hi ha desincentius al fet que les empreses creixin més enllà dels 50 treballadors.

Per això, la consulta d’Economia busca identificar aquests obstacles. En l’actualitat és obligatori que hi hagi un comitè d’empresa quant es arriba als 50 treballadors. Per poder presentar uns comptes abreujats, el límit altra vegada se situa en els 50 empleats, un actiu de 4 milions o una xifra de negoci de 8 milions. I l’auditoria és obligatòria si l’empresa compta amb 50 o més assalariats, actius per valor de 2,85 milions o una xifra de negoci de més de 5,7 milions. A més, a partir dels sis milions d’euros es passa a estar controlat per la unitat regional de gestió de grans empreses en comptes de per l’Administració territorial de l’Agència Tributària, el que suposa un destorb i es creu que eleva les probabilitats que hagi una inspecció d’Hisenda.

Finalment, Economia afavorirà la declaració responsable en lloc de les autoritzacions administratives, tractarà de millorar el finançament fora de canal bancari i indagarà sobre la regulació que no respecti la unitat de mercat o que no sigui clara. Pel que fa als problemes que hi ha d’unitat de mercat perquè a vegades hi ha 17 normes diferents, una per cada comunitat autònoma, el ministeri ja va crear una conferència sectorial amb les comunitats per intentar harmonitzar i millorar les pràctiques regulatòries. No obstant això, la pandèmia ho ha relegat a un segon pla.

Font: El País

Read Full Post »

Nokia 1.4, un mòbil barat amb Android Go, disseny atractiu i suficient autonomia

La gamma de mòbils econòmics de Nokia té ara un nou inquilí: el Nokia 1.4. Amb Android Go sota el capó, i un modest Snapdragon 215 per potenciar tot el conjunt, el telèfon és un dels més barats de Nokia.

Poc queda del que antany va ser Nokia ja que la marca ha evolucionat fins als smartphones amb Android després que HMD Global la comprés després de la marxa amb Microsoft. Així i manté l’esperit combatiu i l’estratègia d’arribar a tots els segments de mercat; com ho demostra el Nokia 1.4, un mòbil de disseny atractiu i prestacions modestes que té un preu a el mateix nivell, modest. Vegem el que porta a les seves entranyes.

El Nokia 1.4 és dels mòbils més accessibles de fabricant i entra dins de la línia inferior a 100 euros. Per això, no es poden esperar característiques d’alt nivell, també el programari és limitat: Nokia ha triat Android 10 Go Edition per potenciar el telèfon. Amb opció a actualitzar-se a Android 11 Go, encara que sense data.

En l’apartat del rendiment ens trobem amb un bàsic Snapdragon 215 i una configuració mínima de 1/16 GB (amb opció a pujar fins a 3 GB de RAM i 64 GB d’emmagatzematge). Inclou micro USB, connector de 3,5 mm, Nokia aprofita per oferir ràdio FM i no es troba a faltar el lector d’empremtes ja que aquest apareix a la cara posterior de el telèfon: és una clara millora respecte a el model anterior, el Nokia 1.3.

Read Full Post »

☑️ Un estudi assenyala que l’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treballs entre directes i indirectes

☑️ En canvi, Bellaterra i els municipis de l’entorn consideren que no els aporta cap valor afegit

Aeroport de Sabadell al km0 de Bellaterra|GOOGLE MAPS

L’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. Així es desprèn de l’Estudi d’identificació dels impactes positius i negatius de l’aeroport de Sabadell, encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

L’informe subratlla entre els beneficis la formació i desenvolupament de professionals, que és un pol d’atracció, impuls i competitivitat a les empreses, així com un valor cultural i històric.
Per contra, els municipis de l’entorn de Sabadell –a excepció d’aquest municipi– consideren que l’aeroport és una infraestructura que no aporta valor afegit i competitivitat als seus ciutadans i teixit empresarial i que només reben els impactes negatius.

L’estudi ha estat fet per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament de Territori. S’ha presentat aquest dijous al Grup de Treball de l’aeroport, format el 2017 per Territori, l’aeroport de Sabadell, els ajuntaments de l’entorn, les associacions veïnals i les empreses vinculades a la instal·lació.

En el marc de la trobada els integrants del Grup de treball s’han compromès a analitzar l’estudi i seguir treballant per minimitzar els perjudicis i incrementar les oportunitats.

Davant d’aquestes percepcions l’estudi suggereix estudiar, demostrar i difondre que els municipis del seu entorn, és a dir, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, que poden ser beneficiaris del potencial d’aquesta infraestructura, tant a nivell de Valor Afegit Brut (VAB) com de llocs de treball. També insta a proposar línies estratègiques per descobrir les oportunitats que els ofereix l’aeroport.

Una altra de les propostes és la determinació de possibles nous serveis i activitats que es podrien vincular amb la infraestructura de l’aeroport, com ara centres logístics i de distribució, zones industrials, escoles especialitzades de formació, parc empresarial, centre de serveis. Considera que impulsant aquestes activitats i projectes es milloraria la integració de l’aeroport en l’àmbit econòmic dels municipis del voltant, tenint en compte la convivència d’aquesta infraestructura amb l’entorn.

Entre els suggeriments de l’estudi també hi ha la integració urbanística per facilitar l’aproximació i connexió de l’aeroport amb les ciutats del seu entorn.

Amb motiu de la trobada, Territori també ha informat que el pròxim mes de març es disposarà d’una primera sèrie de dades dels sonòmetres que la Generalitat ha instal·lat d’acord amb els ajuntaments de l’entorn.

Font: ACN, El Punt Avui

Read Full Post »

Estacio de Bellaterra dels FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El Síndic fa aquesta demanda després de rebre 319 queixes de ciutadans i agrupacions veïnals de la segona corona metropolitana en què manifesten la seva disconformitat amb el tribut metropolità. Els veïns denuncien deficiències en el transport públic i un nivell de prestació als municipis de la segona corona que en cap cas són equiparables als de la primera.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que reformi el Tribut Metropolità i també es doti d’un fincançament que garanteixi la fiscalitat justa a la que té dret la ciutadania.

El Síndic de Greuges de Catalunya recorda que l’AMB va ampliar el tribut metropolità als contribuents de 18 municipis, anomenats de la segona corona, entre els que està Cerdanyola. Ribó destaca que l’ampliació es feia ” al·legant que tots els ciutadans de la metròpoli tenen el mateix dret a la mobilitat i, per tant, també han de tenir les mateixes obligacions”. No obstant això, Ribó indica que les denúncies veïnals indiquen que el nivell de prestació dels serveis de transport públic en aquests 18 municipis no són equiparables amb els de la primera corona.

Davant d’aquesta situació, el Síndic demana a l’AMB “que es revisi, es reformi o es millori el sistema de finançament metropolità perquè sigui més just, igualitari, equitatiu, eficient i suficient” i que s’incorporin criteris de capacitat econòmica en el tribut metropolità per protegir les economies més desfavorides, fer tributar la riquesa i dotar-lo de més progressivitat i capacitat redistributiva.

Les peticions de Ribó també passen perquè s’ampliïn les bases o els subjectes obligats que també són beneficiaris dels serveis que presta l’AMB, en compliment dels principis de solidaritat i generalitat i que es corregeixin les diferències de tributació entre municipis derivades de l’any d’entrada en valor de la ponència cadastral, per garantir la igualtat, l’equitat i la justícia tributàries. En aquest sentit, el Síndic considera que s’ha de recalcular l’impost i retornar el que s’ha pagat en excés, quan escaigui.

Les demandes del Síndic de Greuges a l’AMB inclouen també la revisió dels beneficis fiscals per protegir les situacions més vulnerables i que s’apliquin els títols de tarifació social als municipis de la segona corona metropolitana, en condicions d’igualtat amb els municipis de la primera corona.

La transparència és un altre dels elements destacats per Ribó que reclama garanties d’informaicó i participació ciutadana i que es concretin i es calendaritzin les millores en infraestructures i serveis per pal·liar les deficiències i els desequilibris entre els municipis i per assolir els objectius de qualitat en el transport públic, mobilitat sostenible, accessibilitat universal i protecció dels col·lectius més vulnerables.

A més de Cerdanyola, les poblacions a les que s’ha ampliat el Tribut Metropolità són Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

El nou barri doblarà gairebé la població de Bellaterra”

El Consorci del Parc de l’Alba anuncia l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba.

La plataforma cerdanyolenca Refem el Direccional ha denunciat públicament que el PDU s’ha aprovat “sense donar resposta a les al·legacions lliurades”, i asseguren que emprendran accions legals contra el planejament interposant un contenciós administratiu.

Parc Alba de Cerdanyola del Vallès

El Consorci del Parc de l’Alba comunica a la seva pàgina web l’aprovació definitiva, el passat 22 de desembre, del Pla Director Urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba, l’àrea empresarial del qual s’anomena Barcelona Synchrotron Park.

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional. El 22 de desembre de 2020, la Comissió va donar llum verda al planejament per urbanitzar el Parc de l’Alba i que inclou, entre altres coses, la construcció de més de 5.300 nous habitatges.

Des del Consorci remarquen que “l’objectiu del PDU és oferir un nou marc normatiu modern, especialment adaptat a la ubicació d’empreses innovadores i centres de recerca a tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la creació d’un nou espai de ciutat cohesionat amb l’existent, amb un parc per viure i treballar”.

El Parc de l’Alba és un parc públic de 408 hectàrees que busca acollir empreses innovadores al voltant del sincrotró ALBA, dins la seva zona empresarial, el Barcelona Synchrotron Park d’1,39 milions de m2 de sostre; crear un nou barri residencial amb 5.377 habitatges, el 47 % dels quals de protecció oficial; a l’hora que vol protegir la biodiversitat a les zones verdes, que representen el 41% de les 408 hectàrees.

Font: Consorci Parc Alba.

Read Full Post »

Islàndia s’ha convertit primer país en prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones en feines de la mateixa categoria.

Diferència salarial entre homes i dones a Islàndia és il·legal des de 2019

Una llei, en vigor des de l’1 de gener de 2019, que estableix que la diferència salarial per gènere és il·legal tant en empreses privades com en públiques de més de 25 treballadors.

També prohibeix la desigualtat de salaris per nacionalitat o religió.

La norma estableix sancions per les organitzacions que ho incompleixin i els exigirà un certificat d’”igualtat salarial”. Per obtenir-lo s’hauran de sotmetre a auditories.

El país nòrdic, capdavanter en polítiques de la dona, prem així l’accelerador conscient que encara falta camí per recórrer. Es marquen el 2022, per acabar amb la bretxa salarial, en un país on tot i estar per sobre de la mitjana mundial, només el 38% dels parlamentaris són dones, com la primera ministra, Katrin Jakobsdóttir.

Amb aquesta i d’altres mesures, Islàndia encapçala també el rànquing mundial en igualtat de gènere, segons un informe del 2017 del World Economic Forum.

Investigadors en igualtat de gènere s’han felicitat per la mesura i esperen que la legislació islandesa animi altres països a abordar mesures contra aquesta diferència salarial. Subratllen la necessitat de combatre la falta de polítiques a favor de les dones a escala global.

Font: BBC

Read Full Post »

Al setembre acaben algunes concessions de les autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat

AP7 al seu pas per Bellaterra|CEDIDA

Els transports públics no pujaran de preu durant el 2021 ni a l’àrea metropolitana de Barcelona ni a cap de les capitals catalanes. Valdran igual metro, autobús i tramvia i també Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat mantenen igual els bitllets.

El transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona manté les mateixes tarifes i la mateixa oferta de títols durant l’any 2021, tot i la previsió de dèficit de 750 milions d’euros i una caiguda dràstica d’usuaris. Ho va anunciar l’Autoritat del Transport Metropolità pocs dies abans de Nadal. Això també vol dir que els títols de transport que s’hagin comprat durant el 2020 no caducaran fins al 31 de desembre del 2021.

Així, per a una zona, la T-Casual, que l’any passat va substituir la T-10, seguirà valent 11 euros amb 35 cèntims. La T-Usual, en comptes de la T-Mes, 40 euros.

T-Casual: 11,35 euros
T-Usual: 40 euros
T-Jove: 80 euros
T-Dia: 10,50 euros
T-Grup: 79,45 euros
T-Familiar: 10 euros

També es mantenen igual els preus dels abonaments del Bicing i la primera mitja hora de la bicicleta elèctrica i la mecànica.

Taxi

També manté intactes les tarifes, en un any especialment difícil per al taxi, directament afectat per la gairebé desaparició del turisme i la caiguda de l’activitat econòmica. La baixada de bandera continua a 2,25 euros i tampoc hi ha canvis amb els suplements per als trajectes de l’aeroport (4,30 euros), amb origen a l’Estació Marítima del Moll Adossat (4,30 euros) o a l’Estació de Sants (2,50 euros), entre d’altres.

Aquest 2021, el sector es proposa consolidar la tarifa a preu tancat que s’ofereix a través de diverses aplicacions mòbils.

Peatges més barats

Les autopistes que depenen de l’Estat baixen 11 cèntims de mitjana, després de tres anys d’augments. El preu mitjà s’actualitza a través d’una fórmula de revisió que té en compte sobretot l’IPC mitjà entre l’octubre d’un any i el mateix mes del següent i l’evolució dels vehicles que hi passen.

A les autopistes que depenen de la Generalitat s’abaixarà el preu del peatge un 0,8% de mitjana, en consonància amb la davallada de l’IPC del mes d’octubre.

Peatges que s’eliminen

Però la gran novetat per a molts conductors arribarà l’1 de setembre, perquè acaben algunes concessions i deixaran de pagar els peatges a quatre autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat.

Els peatges que desapareixeran al setembre són aquests:

AP-7 entre Tarragona i la Jonquera
AP-7 entre Montmeló i el Papiol
AP-2 entre el Vendrell i Saragossa
C-32 entre Montgat i Blanes
C-33 entre Barcelona i Montmeló

Font: CCMA

Read Full Post »

En només un any “Bellaterra Vending Km0” s’ha convertit en la plataforma propera de confiança veïnal per cedir, llogar o compra venda reservat al poble de Bellaterra.

Mostra de productes publicats a través del grup de WhatsApp veïnal Bellaterra Vending Km0|CEDIDA

Més de 5.000 productes s’han gestionat a través del seu grup de WhatsApp, tota una experiència responsable de reciclatge que dona nova vida a les seves llars de Bellaterra.

CCMA|Les noves generacions estan canviant la seva relació amb la propietat. Les causes són diverses, però el fet és que més que posseir coses, estan interessats en tenir-ne l’experiència. Molts prefereixen llogar un pis a comprar-lo, per exemple. Spotify o Netflix van obrir el camí de les subscripcions per accedir a la música o els vídeos. Ara s’hi estan apuntant empreses que ofereixen el rènting de roba, joies i altres productes.

Dues sòcies han creat a la Torre de Claramunt, a l’Anoia, una plataforma de lloguer de moda. A canvi d’una subscripció mensual, les usuàries reben una capsa amb dues peces de roba i una bossa de mà triades de manera personalitzada per una estilista. Les faran servir durant un mes i després tornaran la caixa i en rebran una altra.

Per a María José González, copropietària de Pislow, “el concepte s’anomena ‘armari infinit’, perquè tu vas utilitzant les peces a demanda sense que hagin d’ocupar espai al teu armari. A més, per molt menys diner. La clienta està pagant una tercera part o fins i tot menys que el que pagaria comprant, donant-li el mateix ús.”

Molta de la roba que es compra només s’utilitza unes poques vegades i s’acaba llençant. El rènting és una solució més sostenible tant per a les usuàries com per a les marques. Aquestes, a més, poden testar l’acceptació de nous productes abans de començar-los a fabricar. “Poden planificar millor quantes peces han de produir.

Al final, es tracta de no tenir un excés de producció i donar més valor a la marca. Si han de recórrer contínuament a ofertes per col·locar l’excedent, la imatge de la marca i el treball que hi ha al darrere d’aquella peça perden valor”, assegura l’altra sòcia, Sheila Moya.

Aquest tipus de lloguer també s’està estenent en altres camps, com la joieria, que ha passat de ser un complement per a ocasions especials a una peça més de moda.

Verone és una plataforma dedicada al lloguer de joies a través d’un abonament mensual. Les usuàries del servei escullen cada mes les joies que poden llogar segons el tipus de subscripció que tenen. D’acord amb la tria que han fet, els preparen un joier amb l’enviament del mes. Quan reben la comanda, tornen l’estoig del mes anterior, però, si volen, poden quedar-se alguna de les peces abonant-ne el preu.

Per al Lluis Feliu de la Peña, cofundador d’aquesta “startup”, “tenir el teu joier somiat, amb multitud de peces, té un cost elevat, amb la qual cosa, moltes persones a les que els encantaria lluir les joies, no ho poden fer”. Llogar-les és una opció més assequible.

Hàbits de consum més sostenible

La pandèmia també està ajudant a canviar mentalitats: “Hi ha hagut una presa de consciència col·lectiva sobre el moment en què està el nostre planeta i que realment hem de tenir uns hàbits de consum de moda més sostenibles”, afirma la Lise-Marie Le Masle, cofundadora de Verone i responsable de màrqueting.

Però més enllà de la moda, alguns sectors com el dels vehicles també estan popularitzant el rènting. I no tant sols per als cotxes sinó també les bicicletes.

Un exemple és Kleta, una empresa que va començar a funcionar al maig a Barcelona i ja té 150 abonats. Proposen un servei d’abonament mensual que permet gaudir d’una bicicleta com si fos pròpia sense haver d’invertir en la compra i donar-se de baixa d’un mes per l’altre.

Les bicicletes porten un triple cadenat que permet deixar-les al carrer fins i tot de nit, amb la qual cosa no cal pujar-les al pis. I en cas d’avaria o robatori, l’empresa s’encarrega d’arreglar-les o reeemplaçar-les. Pensaven atraure sobretot estudiants estrangers que passen uns mesos a la ciutat, però han vist com molts residents, sobretot dones, s’hi han interessat.

Font: Toni Canyís.

Read Full Post »

Older Posts »