Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Economia de butxaca’

El Consell de Ministres també aprova donar un xec de 200 euros a les famílies que tinguin una renda anual inferior a 27.000 euros

El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat la rebaixa del tipus d’IVA reduït d’alguns aliments del 10% al 5% i l’eliminació del més reduït, el del 4%.

Aquesta mesura estarà en vigor durant sis mesos.

En concret, s’ha decidit rebaixar al 5% l’IVA de tots els tipus d’oli i també de la pasta, mentre que el reduït del 4%, que s’aplica a tots els aliments de primera necessitat, s’ha eliminat

Pa, llet, ous, fruita, verdura, llegums i cereals

Aquests aliments de primera necessitat són el pa, les farines per fer pa, la llet animal –tant pasteuritzada, concentrada, desnatada com evaporada o en pols– els formatges, els ous, les fruites, les verdures, els llegums, els cereals i els tubercles.

Per ser considerats de primera necessitat, però, tots aquests productes han de ser naturals, no processats, tal com ho defineix el Codi Alimentari, és a dir, el conjunt de legislació i normes que regulen com han de ser els productes alimentaris a la venda.

El del 10% s’aplica a tota la resta de productes d’alimentació i només se n’exclouen el tabac, les begudes alcohòliques i també les begudes amb sucre i edulcorants, que tributen el 21%.

Ho ha anunciat aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després del Consell de Ministres que les ha aprovat. Sánchez ha assegurat que serà obligatori que els preus dels aliments reflecteixin la rebaixa de l’IVA:

“El govern s’assegurarà que les rebaixes de l’IVA es traslladen de manera immediata als preus dels aliments.”

Xec de 200 euros per a famílies amb pocs recursos

El Consell de Ministres també ha aprovat una altra mesura destinada a alleujar la pujada dels preus: donar un xec de 200 euros a les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat.

El criteri per definir aquesta vulnerabilitat és que tinguin una renda anual d’un màxim de 27.000 euros, i un patrimoni no superior als 75.000 euros.

El xec a famílies vulnerables ha estat una iniciativa d’Unides Podem: en concret, la líder de Podem, Ione Belarra, va anunciar que l’estaven negociant i va avançar que la intenció era que fos de 300 euros i que se’n beneficiessin uns vuit milions de ciutadans.

Font: CCMA

Read Full Post »

L’AMB activa un programa d’ajuts als barris més marginals per millorar les condicions de vida de les persones vulnerables

Amb l’objectiu d’incrementar l’equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha activat un pla de xoc dotat amb 10 milions d’euros fins al 2024. Els ajuts es vehicularan a través d’una vintena de projectes presentats per 14 ajuntaments metropolitans (Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi, el Prat i Gavà) i tindran un impacte directe en una quarantena de barris de barris metropolitans on s’ha detectat un nivell de vulnerabilitat i marginalitat de la població més extrem.

Quatre eixos principals

El programa es divideix en quatre eixos estratègics a partir dels quals els ajuntaments han enfocat els projectes presentats a l’AMB per optar a la subvenció: educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social; millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de feina i l’oferta d’ocupació; mesures de cohesió social; i habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d’espais i transició ecològica. El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, destaca que el fet de millorar les rendes de les persones més vulnerables “permet que aquestes persones puguin accedir a activitats públiques que els permeten millorar la seva cultura, la seva situació social, la seva capacitat d’integració i, en definitiva, les seves condicions de vida”.

En aquesta primera convocatòria s’ha pogut atendre totes les sol·licituds presentades, cosa que satisfà els màxims responsables de l’AMB perquè demostra la viabilitat i oportunitat d’aquest pla, segons va explicar el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, en la presentació dels resultats. Farrero va voler destacar l’esforç que han fet els ajuntaments a l’hora de redactar els projectes i fer-los compatibles amb les bases de la convocatòria.

El fet que aquest pla focalitzi els ajuts als barris més marginals permet actuar directament amb els col·lectius socials més vulnerables. És el que s’anomena vulnerabilitat urbana, que es produeix quan conflueixen processos d’exclusió socials en àrees urbanes metropolitanes. Les àrees vulnerables estan afectades estructuralment per la desigualtat i especialment exposades a crisi de naturalesa diversa (economia, social, sanitària, climàtic, etc.).

La concentració d’aquests factors de risc propicia la retroalimentació, perpetuant els riscos d’exclusió de la població resident en aquests barris. Aquesta situació es manifesta de manera intensa als eixos del Besòs i el Llobregat, segons assenyalen els responsables de l’AMB. La majoria dels catorze municipis que han estat seleccionats han presentat un projecte, tret de Cornellà, que n’ha presentat dos, i de Barberà del Vallès i Gavà, que n’han presentat tres cadascun. La convocatòria de les bases ja fixava un límit d’un milió d’euros de despesa finançable per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La junta de govern de l’AMB va aprovar els vint projectes presentats en la seva reunió de final de novembre i els ajuntaments podran començar a executar-los a partir de l’1 de gener del 2023 i tenen temps per completar l’execució fins al 31 de desembre del 2024.

Incidència directa

El programa integral de barris per a la millora de rendes de l’AMB pretén tenir un impacte directe entre la població més vulnerable dels barris metropolitans on s’ha detectat un major desequilibri social.
Per això, els projectes presentats fan especial incidència en l’articulació de mesures que permetin avançar en l’eliminació d’aquests desequilibris socials i econòmics a les zones afectades; afavorir les capacitats personals, familiars i socials de les persones i comunitats que permetin propiciar una convivència harmoniosa i enriquidora entre els residents d’aquests barris; coordinar els diferents actors econòmics i socials per tal de trobar un equilibri dins del marc de l’ocupació que possibiliti un nivell de vida digne per als habitants d’aquests barris; i garantir unes condicions de seguretat als espais públics i de convivència veïnal que permetin desenvolupar amb normalitat activitats de caràcter econòmic i social.

Els 14 municipis que s’han presentat a aquesta convocatòria esperen poder resoldre a través d’aquests ajuts alguns dels problemes enquistats en barris tradicionalment desfavorits, com el fracàs escolar, el sensellarisme, l’atur, la bretxa digital o la millora de les condicions bàsiques de salut dels habitants. Un dels altres aspectes que aborden alguns dels projectes és la mateixa seguretat de les persones, especialment la gent gran i els col·lectius més joves, així com l’atenció a les víctimes de violència masclista.

20
projectes són els que han estat seleccionats en aquesta primera edició
9,8
milions d’euros és el pressupost d’aquest programa 2022-2024
14
municipis de l’àrea metropolitana s’han pogut acollir a aquesta primera convocatòria
69,7%
del pressupost l’aporta l’AMB i la resta l’assumeixen els ajuntaments beneficiaris

Dinou milions més en altres plans socials

L’Àrea Metropolitana de Barcelona té en marxa, a més del pla de barris, altres plans de suport a les polítiques municipals per lluitar contra la desigualtat social i afavorir el desenvolupament econòmic inclusiu. Per un costat, el pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2022-2023, dotat amb un pressupost de 15 milions d’euros, posa el focus en la millora de les condicions i la qualitat de vida de la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona mitjançant el reforç de la cohesió social i la convivència, i l’accés a una feina digna. El pressupost es reparteix al 50% cada any: 7,5 milions el 2022 i 7,5 milions el 2023.

El pla metropolità de suport a la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis, conegut com el pla ApropAMB, es focalitza en l’impuls del reforç educatiu i la cura de persones de col·lectius vulnerables, la potenciació del talent femení i la dinamització del comerç local i els professionals autònoms. Aquest pla té una dotació econòmica de 4.150.000 euros que s’han destinat a la subvenció de projectes executats durant el 2022.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

La venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets s’ha enfilat un 70%, gairebé el mateix que el preu dels combustibles de biomassa.

Reserves de llenya a una casa de Bellaterra

Ja fa uns dies que el fred truca a la porta i creix l’interès per escalfar la casa. I els consumidors busquen alternatives per evitar tenir calfreds amb la factura del gas, que en els darrers mesos s’ha encarit moltíssim.

A les botigues de bricolatge, reformes i decoració s’ha disparat la venda de calderes de biomassa i estufes de llenya o parafina.

Però, sobretot, ha augmentat molt la venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets de fusta.

Llenya a una llar de foc

Carles Galí, responsable de la secció d’electricitat de Bauhaus Zona Franca, explica que “en els darrers dies ha crescut molt l’interès per instal·lar estufes de llenya i de pèl·lets en pisos i cases. La venda d’estufes de gas ha augmentat un 20% i les de pèl·lets, un 70%”.

Mantes i franel·la per combatre el fred
Aquests dies també està augmentant la venda de roba d’hivern per a la llar.

Sònia Galbas, dependenta de la botiga La Mallorquina, explica que “amb l’arribada del fred s’estan venent moltes mantes i cobrellits. La venda de mantes de llana i nòrdics ha augmentat un 70%. I això anirà en augment.”

A més, també s’ha disparat la venda de calefactors, mantes elèctriques, pijames, bates o llençols de franel·la.

Font: CCMA

Read Full Post »

Junts per Cerdanyola recolzara les al·legacions del Gremi d’Hostaleria a l’ordenança de terrasses

Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola
Junts per Cerdanyola es queixen de la manca d’informació que ha envoltat la redacció de la nova ordenança de terrasses, el que ha impedit fer aportacions en un tema de ciutat tan important.

Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola

El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, reconeix que van rebre amb sorpresa la notificació de que anava al Ple l’aprovació inicial de l’ordenança de terrasses, “perquè l’última notícia que teníem era que hi havia notables diferències entre Gremi d’Hostaleria i Ajuntament, però si l’ordenança arriba ara amb el vist i plau del Gremi, no ens oposarem a l’aprovació definitiva, ja que comerciants i hostalers són una de les principals fonts de riquesa de la ciutat i se’ls hi ha de posar fàcil”.

Sobre l’adjudicació a l’empresa Urbaser del contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verds municipals de Cerdanyola, Sánchez Braut espera que l’increment del contracte de 940.000 a 1.750.000 euros “serveixi per posar-se una mica al dia i millorar en qüestions com el manteniment i la renovació de l’arbrat públic”.

Bellaterra té més de 100 arbres públics talats i l’EMD no els replanta des de que governa Gent per Bellaterra i Ramón Andreu com President

En el tema recurrent dels reconeixements d’obligacions, Junts per Cerdanyola manté l’abstenció per facilitar que es paguin tasques que s’han fet malgrat no haver-hi contracte, i no veuen major problema en mantenir l’abstenció en el punt que aprovava un reconeixement d’obligacions de 2.057 euros corresponent a la creació del web Cerdanyola Ciutat del Coneixement, ja que “la trobem necessària en el context de la campanya Ciutat del Coneixement per promocionar la ciutat”.

Sobre la baixa execució pressupostària consideren que arribar a un 35%, com s’ha fixat el govern per finalitzar el mandat, “continuarà sent l’indici d’un fracàs i la constatació de que la maquinària administrativa de l’Ajuntament no dona l’abast”.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

La nova llei afecta tres milions de treballadors.

La Tresoreria General de la Seguretat Social activa un simulador per poder calcular la cotització que s’haurà de pagar l’any vinent, segons les noves franges

El simulador és merament informatiu i es pot consultar de manera anònima (EFE)

El pròxim 1 de gener entra en vigor la nova llei d’autònoms aprovada aquest estiu al Congrés que fixa les quantitats que hauran de pagar els treballadors per compte propi en els pròxims tres anys.

La nova taula de cotitzacions estableix quinze trams amb quotes diferents a pagar entre el 2023 i el 2025.

Les quotes són progressives, oscil·len entre els 230 i els 500 euros al mes per a l’any que ve i dependran dels ingressos nets que s’obtinguin durant un any.

Per tant, per saber quina quota s’ha de pagar, el primer que s’ha de fer és una previsió dels ingressos que s’espera tenir l’exercici vinent.

Si a finals d’any no s’ha arribat a aquesta quantitat, es podrà demanar una devolució del que s’hagi pagat de més. Si s’ha facturat més del previst, caldrà abonar la diferència i regularitzar la situació.

També es podrà canviar de base de cotització cada dos mesos, si canvien els ingressos.

Com sé quina quota he de pagar?
La Seguretat Social ha activat un simulador a través del portal de la tresoreria Importass des d’on es pot calcular, de forma anònima, la nova quota que tocarà pagar.

L’entitat adverteix que la simulació és merament informativa i que la quota es calcula sense aplicar deduccions.

Aquestes són les passes prèvies a seguir per saber la quota a pagar:

– Comunicar a la tresoreria de la Seguretat Social totes les activitats que es facin com a autònom. Si ets nou, ho has de fer a partir de l’1 de gener del 2023, quan et donis d’alta. Si ja ets autònom, tens fins al 31 d’octubre del 2023 per fer-ho. Si canvia la teva base de cotització, la notificació l’has de fer abans del 28 de febrer. La comunicació es pot fer des d’Importass.

– Estimar els teus ingressos mensuals per a tot l’any. Cal sumar els ingressos de totes les activitats econòmiques, empresarials o professionals que es facin, amb algunes particularitats segons el col·lectiu al qual es pertanyi. Si esperes tenir els mateixos ingressos que el 2022, pots consultar la renda del 2021, agafar el valor del rendiment net deduït i dividir-lo per 12. La forquilla de cotització dependrà d’aquests ingressos mensuals previstos. A partir d’aquí has de calcular una deducció en concepte de despeses: del 7% a nivell general o del 3% en alguns casos d’administradors i socis de societats mercantils.

– Triar la base de cotització: segons els ingressos previstos al mes, pots triar una base de cotització dins d’una de les 15 forquilles preestablertes. Com més gran sigui la base, més pagaràs d’autònoms però més beneficis obtindràs. La base es pot canviar cada dos mesos si varien els teus rendiments. El primer canvi es podrà fer l’1 de març i el màxim seran 6 canvis a l’any per exercici. Els nous autònoms podran demanar una quota reduïda o tarifa plana de 80 euros al mes durant el primer any d’activitat.

Com funciona el simulador?
– Un cop entres al web del simulador, el primer que has de fer és consultar la taula de rendiments per veure la teva forquilla de base de cotitzacions. Aquesta és la taula prevista per als pròxims tres anys:

– Has de triar una d’aquestes 15 franges. Recorda que la taula no té en compte les deduccions de despesa:

– Un cop seleccionada una de les 15 franges, hauràs de triar l’import que vols pagar com a base, dins d’una forquilla de mínims i màxims.

Segons la quota que triïs dins d’aquesta franja tindràs més o menys prestacions.

Per exemple, per uns ingressos previstos d’entre 670 i 900 euros al mes, la quota d’autònoms a pagar va dels 260 als 275,40 euros al mes.

La taula et permet veure quina part de la quota de cotització correspon a contingències comunes, professionals, cessament d’activitat o formació professional, uns valors que et poden fer falta en cas d’haver d’accedir a alguna prestació.

Font: CCMA

Read Full Post »

El ministeri i els agents socials han reprès aquest dilluns la negociació de la reforma del sistema

Núria Rius Montaner | Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s’haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d’estar aprovada abans que acabi l’any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.

En concret, aquest dilluns el ministeri ha donat a conèixer, per fi, els seus plans pel que fa a l’ampliació dels anys cotitzats que s’han de tenir en compte per calcular la pensió. El ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, proposa ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors. “Una elecció dels millors 28 anys de 30 anys”, expliquen fonts del ministeri. Es faria “progressivament” i els treballadors podrien descartar els pitjors 24 mesos, és a dir, dos anys, apunten les mateixes fonts.


CCOO ha sigut l’únic agent social que ha valorat la proposta i que, per ara, la rebutja de ple. “No és una mesura necessària en aquest moment”, ha apuntat el sindicat en un comunicat. De fet, l’ampliació del període de càlcul de les pensions sempre ha generat tensió, perquè tampoc agrada als socis habituals del govern espanyol ni al partit minoritari de la coalició, Unides Podem.

Fonts de la cartera que dirigeix Escrivá afirmen que la mesura seria progressiva, com també va ser l’ampliació dels 15 als 25 anys entre l’any 2011 i fins a aquest 2022. Una mesura que ha suposat una disminució de les pensions d’un 5%, segons el Banc d’Espanya. En paral·lel, però, el ministeri ha proposat millorar el tractament d’aquells buits durant la cotització, és a dir, d’aquells períodes llargs en què una persona no ha pogut cotitzar i que generen una interrupció en la vida laboral. Escrivá proposa reforçar-los en el cas de dones i homes que han vist minorada la seva vida laboral després de tenir un fill, en sintonia en com funciona el complement de bretxa de gènere. A més, també se suggereix donar un “tractament especial” d’aquests buits en el cas dels treballadors autònoms.


Des del ministeri sempre han mantingut oberta la porta a “adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, preveient la possibilitat d’elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues”. És a dir, que l’extensió del període es pugui combinar amb l’elecció dels anys cotitzats més favorables, sobretot tenint en compte que les noves vides laborals no són tan continuades, sinó que tenen alts i baixos. Una mesura, però, que en funció de com es dissenya ha estat criticada per suposar una retallada de la prestació.

Cotització i pensió màxima

Escrivá també ha donat detalls de com vol augmentar progressivament la base màxima de cotització. Com ja va anticipar, vol vincular l’augment de les bases màximes de cotització amb la inflació, com passa amb la prestació de la pensió. Alhora, el ministre proposa afegir una xifra addicional a aquest element entre els anys 2025 i 2025: sumar-hi un 1,154%, expliquen fonts del ministeri. “El que introduïm és predictibilitat”, ha defensat amb anterioritat Escrivá. En paral·lel, augmentarien les pensions màximes, de manera progressiva i limitada.


Cal recordar que l’objectiu final és caminar progressivament cap al que es coneix com a destope de la base màxima de cotització, és a dir, eliminar el màxim actual (es van actualitzant cada any). Què vol dir això? Ara mateix, si un treballador té un sou de 5.500 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.139 euros (base màxima de cotització l’any 2022). La resta de la remuneració, fins als 5.500 euros, queda exempta.

Font: Ara

Read Full Post »

Iryo s’afegeix, com a tercer operador low cost en aquesta ruta, en competència amb els Ouigo de la companyia estatal francesa SNCF i els Avlo de Renfe, a més dels AVE. Fins al maig del 2021, Renfe era l’única companyia que oferia aquest servei.

El trajecte entre Barcelona i Madrid triga un màxim de dues hores i 45 minuts i només té parada a Saragossa.


El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque)

En el primer dia es fan sis trajectes, però es plantegen 16 freqüències diàries en cada sentit, amb un ventall de tarifes, segons les prestacions, a partir de 18 euros, tot i que comença amb algunes ofertes, coincidint amb el Black Friday.

Sumant tota l’oferta, ara hi ha una cinquantena de trens cada dia entre les dues ciutats. Els usuaris d’Avant de Renfe creuen que no hi ha prou vies per a tantes companyies i pot repercutir en la freqüència.

El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque)
Cauen els preus
Els usuaris d’alta velocitat en serveis de baix cost ja són gairebé la meitat que els de l’AVE. La plataforma de venda de bitllets Trainline ha augmentat un 68% la reserva de viatges a la ruta Barcelona-Madrid als dos últims mesos.

Els preus dels bitllets els últims tres mesos han baixat un 43% de mitjana, en comparació amb el mateix període d’abans de la pandèmia, segons els càlculs que ha fet Trainline. Han passat d’una mitjana de 81 euros a un cost mitjà per bitllet de 46 euros actualment.

En canvi, els preus de les altres rutes no liberalitzades (com Alacant-Madrid, Màlaga-Madrid o Sevilla-Madrid) han augmentat al voltant del 14%, comparats amb els dels mateixos mesos del 2019.

Com són els trens

L’operador té una flota de 20 trens elèctrics de color vermell, coneguts com a Frecciarossa, amb un interior dividit en quatre tarifes diferents, segons les necessitats de cada viatger. Són d’última generació, amb una capacitat màxima de 467 passatgers.

Tots els seients tenen reposabraços individuals equipats amb endolls USB i estàndard i accés a wifi gratuït amb possibilitat de connexió 5G.

Interior d’un vagó d’Iryo (EFE/Manuel Bruque)
Els trens estan fabricats amb un 95% de materials reciclables i funcionen amb energia 100% renovable, cosa que, segons la companyia, estalvia un 80% de diòxid de carboni per persona i trajecte.

La companyia

L’accionariat de l’empresa està format en un 45% per Trenitalia, l’operador públic d’Itàlia; un 31% per a Air Nostrum, l’aerolínia de capital empresarial valencià, i un 24% per Globalvia, empresa controlada per tres fons de pensions del Canadà, Països Baixos i Regne Unit.

El domicili social i la seu fiscal són a València. A partir del 16 de desembre, Iryo també operarà entre Madrid i València.


Font: CCMA

Read Full Post »

L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música

La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

El caganer Rosalia és un dels més venut

Jordi Panyella • 6 de novembre del 2022
L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música
La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma
L’empresa Caganer.com és a punt de consolidar la seva estratègia de venda directa a la ciutat de Barcelona amb l’obertura d’una macrobotiga a la plaça de Lluís Millet, just al davant del Palau de la Música, un dels atractius culturals i turístics de la ciutat.
El nou espai comercial, que ara es troba en obres per poder obrir portes coincidint amb la campanya de Nadal, suposa un salt endavant important en l’estratègia de l’empresa de Torroella de Montgrí que, fins ara, ha anat obrint petits punts de venda.

La botiga de la plaça Lluís Millet té dos nivells i a la part de sota és on s’hi habilitarà el taller per pintar figures. Al barri on s’obrirà aquesta botiga ja hi ha negocis similars, de ceràmica, que conviden els clients a pintar les seves peces, segons el seu gust i preferència.
Aquesta nova botiga s’obrirà als baixos de l’edific conegut com el del Gremi de Velers, una casa catalogada per patrimoni en la qual les reformes per obres que s’hi poden fer estan condicionades. Aquest fet ha obligat Caganer.com a ajornar l’obertura del nou negoci, que, en un principi, s’havia previst que estaria a punt aquest passat estiu.

Amb aquest nou establiment ja en seran cinc els que Caganers.com tindrà a Barcelona, des que l’abril del 2021 va obrir la primera botiga al carrer de Banys Nous. La resta de locals, davant Santa Maria del Mar, als carrers Portaferrissa i baixada de la Llibreteria tenen en comú que estan en punts cèntrics i turístics de la ciutat i són de reduïdes dimensions, encara més comparant-ho amb la nova que ara es construeix.

Aquesta expansió tan ràpida de l’empresa per Barcelona s’ha degut a la crisi derivada del coronavirus que va sacsejar el comerç del centre de Barcelona. Van marxar els turistes, van tancar botigues i els preus de lloguer es van desplomar. Això ha permès a l’empresa de Torroella tirar endavant el projecte de situar-se amb botigues pròpies a la capital del país, projecte que abans el dificultava els preus elevadíssims dels lloguers dels locals i l’escassa oferta d’aquests.

Novetat a Madrid

L’expansió no ha estat només a Barcelona, sinó que s’ha fet el salt a Madrid amb una botiga a la Calle Mayor que segons l’empresa està funcionant de manera satisfactòria. L’interès dels madrilenys per la figura del caganer ja ve de lluny. A través del lloc web ja s’havia detectat la compra de figures per part de ciutadans de la capital de l’Estat, també ho feien de manera presencial a les fires de Nadal catalanes i, fins i tot, comerciants de Madrid ja en venen des de fa uns anys a la fira que es fa a la Plaza Mayor per Nadal.

LA XIFRA
8 botigues de Caganer.com hi haurà entre les de Barcelona, Torroella de Montgrí, Girona i Madrid

Font: El Punt Avui , Wikipèdia

Read Full Post »

Aquesta granja gegant, construïda prop de Wuhan, al centre del país, és capaç d’acollir 650.000 animals.

L’edifici de 26 plantes pot acollir 650.000 porcs.

Aquests gratacels destinats a acollir granges de porcs es multipliquen a l’Imperi Mitjà, el major consumidor mundial de carn de porc.

Els residents de la ciutat d’Ezhou, a la vora del riu Iang-Tsé, al centre de la Xina, l’han batejat com “L’hotel dels porcs”. Es tracta d’un bloc rectangular gegant de 26 plantes que va començar a funcionar aquest octubre, amb 650.000 porcs a l’interior. A cada nivell s’allotgen prop de 25.000 animals. Els porcs pujaven a la torre mitjançant uns ascensors gegantins amb una capacitat de 40 tones. S’han invertit més de 580 milions d’euros per construir aquest edifici on tot està automatitzat.

Reconstrucció del bestiar després de la pesta porcina

Els promotors del projecte asseguren que els porcs no estiguin amuntegats i es puguin moure pel seu pis. També destaquen el respecte pel medi ambient. “Les aigües residuals es tracten in situ”, va dir Zhuge Wenda, gerent del lloc, en una entrevista a la televisió local de Hubei. “El nostre projecte permet assolir el nivell zero d’emissions d’excrements amb emissions també molt baixes de gasos d’efecte hivernacle. A més, el nostre sistema de control de bioseguretat, sumat a una dieta científica, permet millorar la qualitat de la carn per tal de satisfer la demanda de la població de carn de porc de bon nivell i menys cara”.

Si la Xina, el major consumidor mundial de carn de porc, s’ha imaginat aquestes noves granges de gran alçada, és per reposar el seu ramat que ha estat delmat els darrers anys per la pesta porcina africana. A Ezhou, ja s’ha construït una segona torre de 26 pisos. El complex disposa d’un total de cinc edificis que poden acollir més de tres milions de porcs.

Font: France Info

Read Full Post »

Segons l’alt tribunal la llei aprovada pel Parlament el 2017 envaeix competències estatals

Comercial de Bellaterra a la plaça del Pi

La Generalitat diu que l’impacte no serà “determinant” perquè molts establiments no esgoten el tram horari d’obertura
La sentència manté els articles per regular els períodes de rebaixes i el dret al consumidor a ser atès en català
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
En la sentència, que es donarà a conèixer en els propers dies, el ple del Constitucional declara inconstitucionals i nuls vuit articles de la llei de comerç, serveis i fires que el Parlament va aprovar a l’agost del 2017. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada María Luisa Balaguer Callejón, conclouque la majoria d’aquests preceptes “incorren en una efectiva contradicció amb la legislació bàsica estatal” en matèria d’horaris comercials, d’acord amb la reiterada jurisprudència en la matèria. Segons el Tribunal, la llei “envaeix” la competència de l’Estat per dictar el marc legislatiu estatal sobre la qüestió.
En concret, la sentència declara inconstitucionals els articles que redueixen el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal quant al nombre d’hores setmanals d’obertura, així com la restriccions a l’horari i les condicions perquè un municipi sigui considerat turístic a aquests efectes.
També anul·la el TC el termini de prescripció que fixa la llei en el cas de sancions i infraccions i el de caducitat de les declaracions de municipi turístic, que segons la sentència contrarien la normativa bàsica estatal.
Per contra, la sentència considera conformes a la Constitució els articles que regulen els períodes de rebaixes i que obliguen els establiments a estar “en condicions” d’atendre els consumidors tant en castellà com en català.
Reacció de la Generalitat
El Departament d’Empresa ha lamentat aquest divendres que el Tribunal Constitucional hagi confirmat una “nova invasió competencial estatal que impacta en el model comercial català”, encara que ha augurat que l’última sentència de l’Alt Tribunal tindrà un impacte que no serà “determinant”.
D’aquesta manera, la Generalitat s’ha referit a la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar per unanimitat diversos articles de la llei catalana del 2017 que limitava els horaris comercials, que ja estaven suspesos arran d’un recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy, en concloure que vulneren la legislació bàsica estatal en la matèria.
La Generalitat admet que la sentència anul·la l’article de la llei catalana referent al nombre d’hores setmanals que un comerç pot obrir, que passa de les 75 a les 90 hores, tal com estableix la normativa estatal.
Amb tot, la Generalitat argumenta que “la immensa majoria dels comerços no esgoten aquest tram horari i, per tant, l’impacte en el paisatge comercial català serà menor”, subratlla.
La Generalitat també admet que la sentència anul·la el límit de 150 m2 lloc als comerços d’alimentació perquè tinguin llibertat horària, que queda ampliat a comerços de fins a 300 m2, si bé “aquest article ja estava suspès des del 2017 i, per tant, ja no era aplicable des de llavors”, aclareix la Generalitat. Amb tot, “la idea del Govern és incorporar a la llei catalana referències explícites a aquestes qüestions”, comenta aquest departament en un comunicat.
En qualsevol cas, la Generalitat ressalta que la sentència manté vigents els articles de la normativa catalana que es refereixen al dret del consumidor a ser atès en català, el règim sancionador associat a això, i també la potestat de recomanació sobre els períodes de rebaixes.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Older Posts »