Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Societat’

“El públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema”

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors es va concentrar davant de la Biblioteca

LAURA ARIAS

Les crítiques a la contaminació dels abocadors han tornat a ser el centre del debat en l’última xerrada informativa sobre el PDU del Centre Direccional que s’ha fet a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, ha estat l’encarregat de presentar la conferència juntament amb l’alcalde de la ciutat, Carlos Cordón. Quan l’acte ha finalitzat, l’ambient s’ha tensat i el públic ha discutit amb els ponents, sobretot, sobre el problema dels abocadors.

El Pla Urbanístic del Centre Direccional pretén construir un nou espai per viure i treballar, és a dir, un barri residencial, “preservant i potenciant els espais naturals dins del seu àmbit” al costat dels abocadors de Cerdanyola. “És molt perillós construir sense descontaminar, sobretot l’abocador de Can Planas”, afirma Mercè Cisneros, portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors. “Hi ha una xarxa fluvial molt densa i una gran quantitat de residus industrials”, explica la portaveu.
Pere Solà ha insistit en les diverses xerrades en què no hi ha cap risc per a la salut segons un estudi de la UPC sobre l’emissió de possibles contaminants a l’aire de Cerdanyola. Així i tot, Cisneros afegeix: “no ens hi refiem, hem vingut a tots els actes i sempre s’hi ha donat informació errònia i poc estricta”.

La barrera hidràulica
Mercè Cisneros explica que els mapes del pla urbanístic mostren com l’abocador de Can Planas està en contacte amb l’aqüífer. El director del Consorci, però, explica que estan treballant amb una barrera hidràulica.

“Amb aquesta mesura, l’abocador quedaria encapsulat i els residus no produirien cap efecte”, explica Pere Solà. La portaveu de Cerdanyola Sense Abocadors afirma que “aquesta única mesura en cap cas seria una solució: pa per avui, gana per demà”.

“No faríem un nou barri si fos perjudicial per a la salut”
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón declara que “confia plenament en tota la feina que entitats i experts de prestigi han fet durant els darrers anys per confirmar que portar a terme aquest pla és possible”. A més, Cordón afirma: “tenim l’aval de la ciutadania perquè vam ser l’únic partit que es va presentar a les eleccions defensant públicament i fermament aquest pla”.

Pere Solà explica que “l’ambient de les trobades sempre és el mateix, perquè hi han acudit les mateixes persones amb les mateixes preocupacions”. El director afirma ser el primer preocupat perquè el tema dels abocadors es resolgui: “no faríem un nou barri si ens preocupés que alguna cosa fos perjudicial per als que viuen als voltants d’aquell nou barri”.
Carlos Cordón ha assegurat que la solució dels abocadors arribarà abans o en paral·lel a la del desenvolupament del pla. “Els abocadors estaran resolts abans que comencem a construir habitatge”, afirma. A més, explica que en el tema dels abocadors ja hi estan treballant des del primer dia portant a terme reunions amb l’Àrea Metropolitana.

El públic s’ha mostrat en desacord

L’alcalde ha afirmat: “hem fet xerrades per explicar en profunditat el projecte i ara no hem de venir aquí a posar l’alarma i a fer por a la gent”. Seguidament, el públic s’ha esvalotat i s’han sentit protestes que han qualificat el projecte de “manipulador” i qüestions com que “el problema d’habitatges no es resol construint més habitatges”. Fins i tot, el públic ha demanat una votació popular per resoldre el problema.

“Quin tipus de llegat estem deixant a les generacions futures amb aquest tipus de model?”, reflexiona Mercè Cisneros, “ens parlen de canvi climàtic i canvi global, i un dels components que els conforma és la contaminació”. La portaveu de la plataforma afirma que hi ha un problema d’arrel.

Read Full Post »

“No es coneix si el Comerç de Bellaterra fa ofertes del Black Friday”

Club Bellaterra va fer posible l’any 2005 que Bellaterra tingués molt més comerç, que paga uns 180.000€ anuals de lloguer a Club Bellaterra 2005 SL

Botigues del Comerç de Bellaterra creades pel Club Bellaterra l’any 2005|CEDIDA

Les previsions diuen que aquest any el Black Friday seguirà sumant adeptes i augmentant els ingressos: segons el III Informe de resultats i previsions per a Black Friday 2019 elaborat per CupoNation, les vendes de comerç electrònic augmentaran el 10,11% respecte de l’any passat, la qual cosa es tradueix en 1.710 milions d’euros.

Publicat per El Nacional. Un creixement progressiu des que el 2012 es liberalitzessin les dates de les rebaixes i s’importés aquesta campanya, que va començar als Estats Units el segle passat. Gegants com Amazon ja van vendre durant el Black Friday de fa tres anys més de 10 productes per segon. I a Espanya, en l’edició de l’any passat, la despesa mitjana en línia va ser de 149,24 euros, la qual cosa significa un 45% més respecte de l’edició anterior.

Les previsions diuen que aquest any el Black Friday seguirà sumant adeptes i augmentant els ingressos: segons el III Informe de resultats i previsions per a Black Friday 2019 elaborat per CupoNation, les vendes de comerç electrònic augmentaran el 10,11% respecte de l’any passat, la qual cosa es tradueix en 1.710 milions d’euros. Un creixement progressiu des que el 2012 es liberalitzessin les dates de les rebaixes i s’importés aquesta campanya, que va començar als Estats Units el segle passat. Gegants com Amazon ja van vendre durant el Black Friday de fa tres anys més de 10 productes per segon. I a Espanya, en l’edició de l’any passat, la despesa mitjana en línia va ser de 149,24 euros, la qual cosa significa un 45% més respecte de l’edició anterior.

Aquestes xifres són les que incrementen l’activitat del sector logístic fins a nivells als quals no s’arriba la resta de l’any: les empreses de paqueteria i logística preveuen el pic més alt de feina aquests dies, quan la patronal del sector d’UNO Organització Empresarial de Logística i Transport estima que es repartiran, de mitjana, uns 2,5 milions de paquets diaris. Això durant les setmanes posteriors al 29 de novembre, perquè només el dilluns següent al Black Friday es calcula que mouran 3,5 milions de paquets. I cada un d’aquests moviments té efectes sobre el planeta.

“Tota campanya que promogui el consum desmesurat, i especialment de productes que no són de primera necessitat sinó complements, té un fort impacte sobre el medi ambient”, explica Eduard Josep Álvarez Palau, professor del màster de Ciutat i Urbanisme i dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Per defecte, el consumisme afecta negativament el medi ambient, perquè implica una conversió de recursos naturals o matèries primeres en productes elaborats que potser en alguns casos no està justificada, perquè l’ús que se’n fa no és prou intensiu per a compensar tot el cost ambiental. Però a més, en esdeveniments especials com el Black Friday, el sistema de distribució d’aquests productes rep molta pressió i això genera impactes a la ciutat”, assenyala Eduard J. Álvarez Palau.

Neus Soler Labajos, professora també dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, està d’acord que, tal com està organitzat el sistema actual de distribució de vendes en línia, aquest tipus de vendes afecta el medi ambient. I si tenim en compte que el Black Friday és el dia de l’any en què es produeixen més vendes per internet, aquest esdeveniment surt car al planeta.

“Es pot considerar que globalment és més avantatjosa la venda per internet, perquè s’eviten els desplaçaments personals amb vehicle als centres comercials i, en conseqüència, l’emissió de gasos contaminants està més controlada i és més eficient si la fan les empreses de transport. Però la impossibilitat de poder agrupar les comandes, entre altres raons perquè es fan molts enviaments petits; l’ús d’una gran quantitat d’envasos de cartró i de plàstic per a enviar la comanda; la dificultat de poder-la lliurar en un únic viatge perquè la persona no sempre és a casa per a recollir-la, i el transport internacional —quan el producte ve de la Xina, per exemple— contraresten l’avantatge que representa que el comprador no s’hagi de desplaçar”, afirma la professora Neus Soler Labajos.

“Les vendes en línia són menys ecològiques quan no s’exigeix una compra mínima que pugui compensar el fet d’engegar tota l’operativa. Si ens referim només als lliuraments i al nombre de devolucions més elevat que es fan, podem afirmar sense cap dubte que les vendes en línia són menys sostenibles”.

És possible compensar el mal que es fa a l’entorn?

Per combatre la contaminació que genera el mercat de la moda, el segon sector, després de la tecnologia, amb més vendes en línia durant el Black Friday segons l’informe de CupoNation, recentment han aparegut moviments com no buy year, que anima els consumidors a no comprar roba durant un any. És una mostra que la consciència ecològica cada vegada és més present a tot el món i, segons els experts, podria acabar afectant campanyes com la del Black Friday.

Malgrat això, les previsions de vendes per al 29 de novembre a Espanya mostren que, de moment, la revolució verda no tindrà efectes. “Al nostre país la consciència ecològica no ha arrelat prou per a afectar negativament el Black Friday”, explica Neus Soler Labajos. “El consumidor ja comença a demanar a les empreses que assumeixin més responsabilitat pel que fa a l’entorn, però són peticions que no han d’afectar necessàriament el Black Friday. En països amb una consciència ecològica, en canvi, com els països nòrdics, sí que es podria aprofitar la jornada per a activar alguna acció de lluita contra l’hiperconsumisme”, assenyala la professora de la UOC.

A la resta del món, el planeta sembla que ha perdut la batalla contra el Black Friday, excepte en cas que l’Administració es decidís a intervenir-hi. “Les polítiques públiques poden promoure el respecte a l’entorn establint un conjunt de condicions que assegurin que campanyes com aquesta no generin un gran impacte en l’entorn”, explica Eduard J. Álvarez Palau, que afegeix que el fet d’utilitzar vehicles per als lliuraments com les bicicletes o els ciclomotors o patinets elèctrics no és l’única solució per a garantir que es malmet menys l’entorn.

“A més d’aquestes accions, n’hi ha altres de molt més senzilles. Per exemple, ampliar els terminis de lliurament.

Si el consumidor facilita al venedor que li pugui fer el lliurament de la mercaderia que ha comprat amb un termini de temps més ampli, li donarà prou marge temporal perquè deixi de pressionar la cadena de subministrament. D’aquesta manera, s’alleujaria la pressió que pateixen els magatzems, que tindrien més temps per a abastar-se, emmagatzemar i distribuir, i al seu torn el transportista es podria organitzar millor per a fer un lliurament de productes més eficient, portant els vehicles més carregats”, afirma.

Read Full Post »

A la part alta de La Rotonda es pot veure la part que s’ha d’enderrocar|BELLATERRA. CAT

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

L’Associació Salvem la Rotonda, on participa el veí de Bellaterra, en Francesc Pérez Torres, celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó als veïns i ha declarat nul el Pla de millora urbana que regula la remodelació de La Rotonda, el conegut edifici modernista situat a l’avinguda del Tibidabo, davant de la plaça de Kennedy. El tribunal també ha anul·lat la llicència d’obres que va atorgar l’Ajuntament l’any 2011 per a la restauració i sobreedificació de l’edifici.

En conseqüència, el TSJC ha ordenat l’enderroc d’algunes parts construïdes com, per exemple, l’última planta de la part nova de l’edifici. Segons detalla la resolució, la sisena planta no té cobertura jurídica perquè l’amplada del vial només permet planta baixa i cinc pisos.

La sentència no és ferma i, per tant, la constructora Núñez i Navarro i l’Ajuntament tenen 20 dies per recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.

“Salvem la Rotonda celebra la sentència i demana accions a l’Ajuntament de Barcelona”.

L’Associació Salvem la Rotonda ha celebrat la sentència, dictada pel tribunal català arran del recurs interposat per l’entitat. Remarquen que van advertir l’Ajuntament i la promotora, el grup Núñez i Navarro, de les “irregularitats del projecte” i denuncien que, per contra, tots dos van optar “per una insensible política prepotent” que podia “comprometre la funcionalitat de part de l’edifici”.

Els veïns han lamentat que alguns dels elements protegits que s’han enderrocat “malauradament ja són irrecuperables” i, per això, exigeixen una “disculpa pública per part del promotor i dels tècnics responsables d’aquesta pèrdua arquitectònica”.

L’associació veïnal assegura que parlarà amb l’Ajuntament per posar en comú la sentència i saber si el consistori té previst recórrer-hi en contra, com esperen que faci la constructora Nuñez i Navarro.

Hotel La Rotonda de Barcelona

Concebut originalment com a hotel -Hotel Metropolitan-, La Rotonda va ser construïda de bell nou en uns terrenys situats en la perifèria de l’antic nucli de Sant Gervasi, més concretament en l’àrea coneguda com el barri de Craywinckle. Els terrenys havien format part de la vinya anomenada Can Gomis o El Frare Blanc, que s’estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo per 250.000 pessetes. L’empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau va adquirir la propietat dels terrenys l’any 1897, just el mateix any en què el poble de Sant Gervasi va ser agregat al municipi barceloní, i el 1900 va demanar permís per edificar.[2]

L’obra ha estat tradicionalment atribuïda a l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i la seva construcció s’ha datat vers 1906, malgrat no haver-se localitzat el seu projecte original. Efectivament, la revista Arquitectura y Construcción de l’any 1906, dedica un petit article -signat per les inicials B. P.- a les obres d’aquest arquitecte i amb imatges, tot constituint la primera referència gràfica de què disposem sobre l’edifici que és objecte del present estudi.[2] Segons els plànols d’aquest primer projecte, és que es pensava fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va realitzar finalment. Ara bé, cap a l’any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.

Hotel Metropolitan Modifica
L’edifici originàriament en forma de “L”, va patir les primeres transformacions rellevants entre 1918 i 1945. El 18 de febrer de 1918, Salvador Andreu s’adreçà a les autoritats municipals per sol·licitar permís per a la construcció de dos pisos més. El responsable de l’execució de l’obra fou en aquesta ocasió l’arquitecte Enric Sagnier,[1] que perllongà el frontis del Passeig de Sant Gervasi fins al carrer de Lleó XIII. Es creà en aquest moment un gran vestíbul d’accés des del xamfrà, envoltat per espais que mostren una disposició radial respecte de la façana de l’edifici.[2] El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru. També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis. L’immoble és un dels 115 edificis de la Ruta del Modernisme.

Durant aquest període, ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, els que comportaran unes transformacions, sobretot els anys 51, 52 i 53, que danyaran cada vegada més l’estil artístic i arquitectònic l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament a força de pinacles per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en alçada. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier Vidal, que ja treballa sota altres criteris artístics: no modernistes sinó propers al corrent del racionalisme.

En un article publicat el 19 d’octubre del 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Comenta que l’hotel We disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb gust exquisit. Segons l’article, l’hotel residència “es uno de los mejores en su genero que tenemos en España”. El periodista conclou: “En el curso de la recepción, fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad”.

Durant la primera meitat del segle XX l’edifici va ser objecte d’altres reformes menors que apareixen testimoniades en els fons documentals. Al 1945 es va dur a terme una important reforma consistent en la modificació de les obertures dels pisos inferiors del cos circular. Així, doncs, les finestres de la planta baixa van veure reduïdes les seves dimensions, mentre que les obertures de ventilació corresponents al semisoterrani van ser transformades en portes rectangulars. El responsable tècnic de l’execució de l’obra fou l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs.[2]

A l’inici de la segona meitat del segle XX l’edifici experimentà una intensa reforma, dirigida per l’arquitecte Josep Maria Sagnier, que alteraria definitivament la fesomia de la construcció original. Aquesta proposa una redistribució dels espais interiors que s’ajusta plenament a l’estat actual de les dependències de l’edifici, així com l’aixecament de dos nous pisos en el conjunt. L’any 1953, el propi Josep Maria Sagnier completà la remodelació de l’edifici amb la projecció de dues galeries en la cantonada entre el Passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII.[2] Es va perdre de l’ornamentació modernista de les cornises.

Read Full Post »

L’agulla del rellotge retrocedirà una hora, amb l’objectiu de guanyar hores de llum al matí, tot i que es farà fosc més d’hora.

L’horari d’hivern ja és a prop, i és que el la matinada del dissabte 26 al diumenge 27 d’octubre l’agulla del rellotge retrocedeix una hora, amb l’objectiu de guanyar hores de llum al matí, tot i que a la tarda es farà fosc més d’hora. Així, a les 3 h del diumenge 27 passaran a ser les 2 h.

Read Full Post »

La població a la capital catalana creix al ritme més alt de l’última dècada: ara hi viuen 1.650.000 persones, segons les dades del padró municipal


Vista de Barcelona (Pixabay)

Barcelona ha assolit aquest any la xifra més alta d’habitants en gairebé 30 anys, just abans dels Jocs Olímpics del 1992. La població a la capital catalana creix el ritme més alt dels últims 11 anys, tot i que la natalitat és la més baixa dels últims 15 anys i continua per sota de les defuncions.

Tot i que la ciutat està lluny del rècord d’habitants, registrat l’any 1979, amb 1.900.000, les dades posen de manifest una clara tendència a l’alça.

Segons l’últim padró municipal, l’increment del cens es deu a l’arribada de gent de fora de Barcelona, que ja representen pràcticament la meitat dels habitants de la ciutat. 27.200 nous barcelonins van arribar al llarg del 2018.

El 28% dels habitants de la ciutat que no hi han nascut tenen nacionalitat espanyola.

Un de cada cinc barcelonins és estranger

Les dades també reflecteixen que hi ha més de 333.000 veïns que han nascut a l’estranger. És a dir, un de cada cinc barcelonins té nacionalitat estrangera. És la xifra més alta de la història recent.

Els orígens són molt diversos. Hi ha barcelonins vinguts de 179 països, gairebé de tot el món. Per nacionalitats destaquen els italians, que són 36.000. Seguits dels xinesos que gairebé arriben als 22.000, i dels pakistanesos, que són prop de 21.000.

El districte amb més estrangers és l’Eixample, amb 61.500, seguit de Ciutat Vella amb 52.000.

En percentatge, els barcelonins amb nacionalitat estrangera tenen més estudis superiors que els nascuts a l’Estat: més del 40% dels estrangers són titulats superiors, davant del 30% de la mitjana de la ciutat.

Emma i Marc, els noms més posats

Una altra dada curiosa que aporta el padró 2018 és la dels noms més posats. En el rànquing de nenes destaquen: Emma, Júlia, Sofia, Lucía i Martina. Pel que fa als nens, els més populars han estat: Marc, Pol, Àlex, Lucas i Pau.

Tenint en compte el conjunt de la població, el nom que porten més barcelonines és el de Maria, Montserrat i Marta mentre que el d’Antonio/Antoni, José i Jordi són els sants que celebren més barcelonins.

Read Full Post »

El bellaterrenc Josep Bou, cap de files del PP, és el regidor més ric de l’Ajuntament de Barcelona, segons el portal municipal de transparència, i el que publica El Periódico de Catalunya.

L’empresari de Bellaterra Josep Bou|BETEVE

Els 41 regidors de l’Ajuntament de Barcelona que van adquirir aquesta condició dissabte passat viuen ara amb la satisfacció de servir a la ciutadania tot i que han de pagar algun peatge. Un, en transparència: tots van haver de presentar una declaració de béns i activitats, que a hores d’ara ja és consultable a la web del consistori.

Sempre és bo que els administrats sàpiguen alguna cosa de l’economia dels seus administradors, tot i que aquí se citaran només els casos dels més representatius, políticament o econòmicament. El regidor més ric és el cap de files del PP en el consistori, Josep Bou.

“He treballat molt”

Segons les seves pròpies dades, Bou té una participació del 100% en l’empresa d’elaboració de venda de pa i brioixeria Jaime Bou S.A.U. amb una “valoració comptable de balanç de situació”, precisa, de 2 milions d’euros. I un altra, també del 100%, en la promotora immobiliària Badia Franc –naus industrials i locals comercials– per un valor comptable de 6,4 milions. També té dues societats de Montcada i Reixac, amb un capital social de 60.101,21 euros, Molí del Roig i Exclusives JB: “No les utilitzo però no les vaig voler tancar, m’agrada el nom de la primera, és per la masia de la meva mare”. En valor comptable, sumen, doncs, gairebé nou milions d’euros. Però Bou remarca que el valor real es coneixeria només si ven: calcula que més o menys és el doble del citat. “He treballat molt”, insisteix.

Entre les dues empreses citades, percep un sou mensual de gairebé 5.000 euros. Diu que més enllà del salari no ha tret diners de les seves societats. També conserva dues firmes més amb un capital social de 60.101,21 euros cada una. No li apassionen els cotxes: té un Volkswagen Beetle del 2003.

Té una casa a mitges amb la seva dona a Bellaterra i tres pàrquings a Barcelona.

Atresora saldos bancaris mitjans (aquesta és la dada que indiquen les declaracions) d’uns 12.000 euros en diferents comptes del Banc Santander.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Josep_Bou_Vila

Read Full Post »

Segons ha informat TV3, un directiu d’una petrolera internacional s’acaba de convertir en monjo de Montserrat: el germà Pau Valls ha firmat el seu compromís definitiu a la missa conventual d’aquest diumenge

Per Mireia Prats

A partir d’ara, a Montserrat hi ha 53 monjos. L’últim a fer la professió solemne i definitiva és el germà Pau Valls, amb una història vital que ha despertat molta curiositat.

Era director d’expansió d’una petrolera internacional i es deia David. Ara, però, ha adoptat el nom de Pau, perquè, segons explica, “Pau va ser el director de màrqueting del cristianisme”. Durant més de 20 anys va dirigir equips de treball i mai hauria imaginat que tindria una crisi existencial que el faria canviar radicalment de vida.

“Això, a mi em va passar sent un absolut agnòstic. Quan vaig venir mai em vaig plantejar ser monjo! Jo, quan vaig arribar aquí vaig veure… què fan aquesta gent, no? els frikis aquests que van vestits com ara jo, què fan, no? Hi havia qui deia, això és la crisi dels 40, bueno, no sé si és això, jo crec que no, jo crec que simplement em vaig adonar que estava fent el ruc.”

“A l’empresa no cal que estimis ningú, en canvi, aquí al monestir som germans, tots ens estimem.”

La seva vida com a executiu era estressant: viatges, reunions, actes socials, agendes atapeïdes… Va tenir fins a 4 parelles i estava casat pel civil. No li faltava de res, tenia molts diners. Però es penedeix d’haver actuat de forma egoista. Sobretot amb les seves parelles, perquè ell no va voler mai tenir fills.

“Perquè ens entenguem, jo era un executiu agressiu, sí. Per més coses que jo tingués en aquell moment, no em feien feliç. Nostre senyor m’ho diu: deixa-ho tot, i t’asseguro que ho vaig fer radicalment. Jo ara he escoltat Déu, que m’ha donat un 100×1. Em dec a ell perquè és misericordiós i m’ha perdonat. Ara només espero poder moure la muntanya de Montserrat cap al mar. Bé, deixar-la que no s’erosioni més ja en tinc prou.”

En plena crisi, una amiga li va dir que pugés a Montserrat. Ell, nascut a Barcelona fa 57 anys, s’havia criat en el si d’una família catòlica i recordava Montserrat amb vincles familiars. Va fer cas a l’amiga, segons ell, “un àngel”, i es va tancar una setmana a relaxar-se a l’hostatgeria.

“Necessitava desconnectar i, sobretot, dormir. A la tauleta de nit hi havia dos llibres. La regla de Sant Benet i la Bíblia. La Regla de Sant Benet em va atrapar, la recomano a tothom. I la Bíblia, la vaig agafar pels Salms. Mira, és increïble. Si a la vida tens qualsevol problema o alguna cosa que et preocupa, agafes la Bíblia, fas passar les pàgines i allà on t’aturis, segur que hi trobes la solució. Els salms sempre m’han salvat, a mi!”

Ara és el monjo de la ràdio

Després de nombroses estades, i d’anar veient que Montserrat l’atrapava, ho va deixar tot.

“Em vaig enamorar. És ben bé aquesta la comparació. Mira, els adolescents ho entendran molt bé. Quan t’enamores i no veus res més que aquella persona? i la veus perfecte tot i saber que li fan pudor els peus? Però igualment te l’estimes amb bogeria? Doncs a mi em va passar això. Ara ja he passat de la fase de l’enamorament a l’estimació. Però sé que ja em dono per tota la vida.”

“En els temps d’executiu agressiu vaig perdre la fe, no em plantejava res de la meva religiositat. Ara, m’agrada dir que soc un retornat, un retrobat. I visc la fe en Déu amb molta més intensitat.”

Va donar tots els seus diners a entitats benèfiques i a la família. I s’ha passat els últims 7 anys estudiant teologia i preparant-se per a la vida contemplativa i les tasques del monestir. Entre elles, un programa a Montserrat Ràdio.

Aquesta és una de les feines que fa i que més l’omplen. Té el seu propi programa de ràdio, dedicat a la música folk, i ja porta 4 temporades d’èxit. El programa es diu “Pelegrins de les ones” i és la nineta dels seus ulls.

“…Jo ara, t’ho dic, soc molt feliç! soc molt feliç. Aquí no funciones per uns resultats o uns objectius com en una gran empresa. Hi ha una gran diferència: allí era un mercenari, aquí ho faig perquè vull.”

Assegura que ha pogut agafar distància del món i entendre moltes coses. De fet, diu que després d’haver-ho tingut tot, ja no li interessa res de la vida mundana.

“Totes les bestieses que em puguis oferir del món, a mi no m’atrauen. Ofereix-me coses del món de Déu, que potser aquestes sí que em fan trempar.”

Read Full Post »