Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Societat’

Bellaterra, 16 d’octubre de 2026

“El territori avala de forma unànime la modificació de límits a Sort, la Torre de Capdella, Rialp, Vilaller, Vielha i Espot per blindar-ne la riquesa ecològica“.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 📷 Oriol-Clavera

Feliu Sirvent ✍️ El Govern de la Generalitat ha fet el primer pas ferm per blindar encara més el Pirineu. L’executiu ha aprovat inicialment la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una mesura històrica que busca reforçar la funcionalitat ecològica de l’espai, millorar la connectivitat entre els diferents ecosistemes i augmentar la seva resiliència davant les amenaces globals de la crisi climàtica.

Amb aquest vistiplau, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica trametrà l’acord de manera immediata al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. L’objectiu és aconseguir una aprovació conjunta i obrir el preceptiu tràmit d’informació pública abans de la seva aplicació definitiva.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 📷 Roger Gras

 Més de 5.800 noves hectàrees protegides
La proposta es tradueix en un increment global de la superfície protegida del 8,94%. L’espai natural passarà de les gairebé 40.000 hectàrees actuals a un total de 43.572,78 hectàrees. Aquest creixement es divideix en dues corones de protecció ben diferenciades:

El nucli del Parc Nacional: Creix en 2.259,10 hectàrees d’estricta protecció. Aquests terrenys, situats fins ara en la Zona Perifèrica, pertanyen als termes de la Torre de Capdella (a través de l’EMD d’Espui) i de Sort.

La Zona Perifèrica de Protecció (ZPP): Sumarà 3.577,43 hectàrees noves.

En aquest cas, la superfície s’amplia gràcies a les aportacions de cinc municipis: la Torre de Capdella (Espui), Rialp, Vilaller (EMD de Senet), Vielha e Mijaran i Espot.

Unanimitat del territori i riquesa ecològica

Des de la Generalitat es destaca que el projecte neix amb un fort consens. La proposta compta amb l’aval d’un procés de consulta pública prèvia, el suport del mateix Patronat del Parc i, de manera clau, el vistiplau de tots els ajuntaments implicats. A més, s’ha subratllat que la totalitat dels terrenys que s’incorporen són de titularitat pública.

Segons els informes tècnics, els nous espais presenten unes característiques naturals plenament equiparables a les de l’actual parc. La seva incorporació no només enriqueix el paisatge protegit, sinó que afegeix noves representacions de sistemes naturals d’alt valor ambiental que, per la seva ubicació contigua, completen de forma lògica el mapa de l’únic Parc Nacional que té Catalunya.

Font: Viure als Pirineus

Read Full Post »

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“Per les entitats socials de Cerdanyola no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació”.

SENTÈNCIA 786/2026, de 30 de setembre, en relació al recurs interposat contra el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.

  1. Avui compareixem després d’un recorregut molt llarg de quasi 10 anys en la formació del Col·lectiu Refem El Centre Direccional després del treball d’altres entitats com Cerdanyola Sense Abocadors i l’Associació Via Verda de Cerdanyola del Vallès, i tot això amb el suport de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura-ADENC, i compareixem com entitats en la defensa del territori, del medi ambient i de la salut de les persones.
  2. Abans d’arribar als tribunals per denunciar el PDU del Centre Direccional aprovat desembre de 2020 per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya, les nostres entitats van participar activament en els processos d’informació pública, van presentar al·legacions, observacions tècniques i informes, van assistir a reunions, van estudiar una documentació urbanística extraordinàriament complexa i van intentar per totes les vies administratives possibles, que les qüestions rellevants fossin incorporades al planejament. La via judicial no ha estat el punt de partida, sinó l’últim recurs quan vam entendre que persistien aspectes que requerien una revisió independent per part dels tribunals.
  3. Durant aquests anys sense anar a judici, s’ha aconseguit l’aprovació del PEPNAT Collserola 2019 amb la declaració d’Espai Funcional del Parc Natural els parcs i corredors restants de la Via Verda, s’ha aconseguit esborrar la Via de Cornisa de Collserola, esborrar tot l’eix del Túnel d’Horta i sobretot garantir que el pressupost per la Inertització del abocador de Can Planas falsament clausurat l’any 1995, fos de veritat restaurat sense problemes després de 30 anys (2026) sense nous abocaments, a més hem modificat el projecte inicial d’una autopista que separava la ciutat del Centre Direccional i s’ha aconseguit modificar una reserva viària de 100m. d’amplada per una avinguda urbana de 50m. d’amplada com l’Avinguda Canaletes.

4. El nostre treball plantejava REFER EL CENTRE DIRECCIONAL I FER QUE FOS DIGNE I APROP LA CIUTAT. Per salvaguardar el corredor ambiental, plantejant esperar 30 anys abans de construir habitatge al voltant dels abocadors i anul·lar el Tunel d’Horta, tant viari com ferroiviari.

  1. La SENTÈNCIA que ara coneixem és extensa i analitza amb detall molts dels debats tècnics que han acompanyat el desenvolupament del Centre Direccional durant anys. D’una banda, el tribunal examina nombrosos estudis i 4 peritatges proposats des de les entitats ecologistes relacionats amb aspectes ambientals, geològics, de salut pública, mobilitat, connectivitat ecològica, riscos químics i gestió dels antics abocadors de Can Planas i Elena.
  2. Pel que fa a aquestes qüestions, la Sala considera que les administracions i els organismes promotors van aportar estudis suficients per justificar les decisions adoptades en el marc legal vigent. En conseqüència, no estima les pretensions generals de les entitats, relatives a la nul·litat general del planejament ni tampoc les referides als riscos associats als abocadors, la mobilitat, la memòria social o els efectes sobre els espais naturals.

7. D’altra banda, la sentència sí que dona la raó a les entitats en un aspecte que considerem especialment rellevant i de molta actualitat: la necessitat de respectar estrictament les limitacions derivades de la inundabilitat, un tema rellevant d’actualitat a nivell català.

  1. Després d’analitzar els informes existents, i especialment els criteris dels organismes competents en matèria hidràulica, el tribunal conclou que determinats equipaments previstos pel planejament i una part de la xarxa viària no s’ajusten adequadament a les condicions exigibles en zones sotmeses a risc d’inundació. Per aquest motiu, DECLARA LA NUL-LITAT PARCIAL d’aquestes determinacions concretes i obliga a corregir-les.
  2. Això significa que la sentència reconeix que hi havia una deficiència real en una part del planejament i que les advertències formulades en el peritatge sobre aquesta qüestió eren fundades, i no han estat justificades per l’administració.
  3. Ara bé, també hem de ser honestos amb la ciutadania, per això el nostre sentiment és de desil·lusió amb la sentència:

a) Fins el moment, la sentència no anul·la el Centre Direccional ni comporta la caiguda del conjunt del planejament urbanístic. El desenvolupament global continua vigent i les administracions disposaran de mecanismes per adaptar aquells elements que han estat anul·lats.

b) Al mateix temps, constatem que el tribunal no ha compartit bona part dels arguments que havíem plantejat respecte del model global de desenvolupament previst per al Centre Direccional, i per tant caldrà estudiar les vies de la resolució judicial, valorant les seves conseqüències i defensant, com hem fet sempre, un model territorial que posi al centre la seguretat de les persones, la protecció ambiental, el manteniment de la biodiversitat i la transparència i l’interès general.

c) Perquè, més enllà del resultat concret d’aquest procediment, la tasca de vigilància cívica i de participació ciutadana continua sent imprescindible per garantir que les decisions que transformen el nostre territori es prenguin amb el màxim rigor i amb totes les garanties.

Per què el tribunal dona parcialment la raó a les entitats?

La Sala considera acreditat que tres equipaments i un camí estan mal ubicats respecte de les limitacions derivades de la inundabilitat.

La Sala es recolza principalment en l’informe de l’ACA de 24.04.2020, que advertia que aquestes peces no complien les limitacions del Reglament del Domini Públic Hidràulic en un context d’emergència climàtica.

Aquest és l’únic motiu substancial que prospera, en un context post DANA Valencia, tot i que només ho fa en zones d’us públic i no en indrets d’ubicació de parcel·les privades, i tot això en un moment que la Riera de Sant Cugat ha desboradat aigües avall. Les mesures preventives de laminació han estat insuficients, tot i que encara el 80% del Centre Direccional NO ha estat executat.

En què NO dona la raó a les entitats

La sentència rebutja expressament:

  1. Participació ciutadana

Considera que els defectes de participació dels plans anteriors han estat corregits i que REFEM va participar àmpliament en el procediment, tot i que diem que la nostra participació NO va servir per modificar el PDU en la fase de consultes prèvies.

  1. Avaluació ambiental

Considera que l’avaluació ambiental és suficient i que hi ha declaració ambiental estratègica vàlida, tot i que ni tant sols NO es va avaluar la despesa de consum energètic i d’aigua pels Centres de Dades NO avaluats en cap fase administrativa, i que tenim resposta negativa de l’administració.

  1. Red Natura 2000 i Collserola

Refusa que el PDU redueixi la superfície protegida o desprotegeixi Collserola.

Per al tribunal:

no es redueix la Red Natura;

els terrenys continuen sotmesos a la normativa de Collserola;

la qualificació com a espais lliures és compatible amb el règim ambiental.

PER REFEM I ADENC s’especula amb els terrenys del Parc Natural i es dona aprofitament urbanístic a propietaris de Sol protegit per una llei de declaració de Parc Natural.

  1. Fauna i connectivitat ecològica

Considera que hi ha estudis abundants sobre connectivitat ecològica, fauna, ratpenats, avifauna i corredors biològics.

Per REFEM, ADENC i la Plataforma es dona una reducció de sols protegits a l’entorn de la Riera de Sant Cugat que mai anteriorment s’havia plantejat a la finca de Can Costa, i no s’ha resolt la connectivitat de Collserola amb l’eix de la B-30 tal com es proposava inicialment al Torrent de Ferrusons.

  1. Risc químic

Considera suficients els estudis i informes de Protecció Civil.

  1. Memòria social i habitatge

Valida la justificació de les més de 5.300 habitatges previstes. La Sala fa una defensa molt explícita de l’interès supramunicipal del projecte i de la necessitat d’habitatge.

Per REFEM I ADENC una ampliació d’habitatge d’aquesta dimensió comportaria una REVISIÓ del PGM a Cerdanyola del Vallès.

  1. Mobilitat

Valida l’estudi de mobilitat i la coherència amb el PTMB.

Per les entitats no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació.

  1. Can Planas i Elena

Aquest és probablement el punt més important.

La Sala rebutja que els antics abocadors impedeixin el desenvolupament urbanístic i considera que:

existeixen estudis de risc;

existeixen mesures correctores;

existeixen condicionants urbanístics específics;

els usos previstos són compatibles si es compleixen les actuacions de restauració prescrites.

Conclusions que assumeix el tribunal

Can Planas:

Risc admissible per a usos actuals i futurs;

No cal el buidatge integral de l’abocador;

Es poden admetre usos condicionats si es compleixen les mesures correctores.

Elena:

Concentracions detectades dins dels llindars de qualitat;

Risc acceptable per a la salut humana;

Admissibilitat condicionada a mesures de control i seguiment.

Per REFEM, ADENC i i la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, es considera que s’admet els usos actuals i futurs per risc de contaminació de forma segregada, però que no es té en compte el risc ambiental de forma agrupada per a qui viu i estudia o treballa 24 hores en l’àmbit afectat.

A més, el Centre Direccional ha estat exclos de la Zona de Baixes Emisions del municipi de Cerdanyola del Vallès.

Qui defensa el Projecte del Centre Direccional?

Les nostres al·legacions han lluitat contra tres administracions (Generalitat, AMB, Ajuntament de Cerdanyola) i quatre immobiliàries, fet que ens hauria de fer reflexionar sobre qui deu tenir realment la raó de l’interès públic.

En tots aquests anys, hem demanat reiteradament entrevistar-nos amb l’Ajuntament i les altres administracions, però aquestes ens han denegat informació, no se’ns ha convocat en set anys per part d’Alcaldia de Cerdanyola del Vallès per saber la nostra posició, no s’ha fet CAP CONVOCATORIA del Consell de Medi Ambient de Cerdanyola del Vallès, i hem hagut de recórrer al Síndic de Greuges per aclarir la informació ambiental, per les negatives d’una administració a l’altra.

Període d’al·legacions.

El període d’al·legacions és d’un mes a partir de la publicació.

Conjuntament amb l’advocat estem valorant els possibles recursos de cassació a interposar i del seguiment de la sentència.

Octubre 2026.

Font: ADENC, REFEM, PLATAFORMA CERDANYOLA SENSE ABOCADORS

Read Full Post »

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU”.

ELISENDA DE CLASCÀ* ✍️ La Sentència 786/2026, de 30 de setembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estima parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les associacions REFEM el Centre Direccional i ADENC contra l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, de 22 de desembre de 2020.

La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU.

La sentència analitza els motius de recurs següents:

Deficiències de l’avaluació ambiental estratègica i omissió d’informes preceptius; 2) reducció de l’àmbit protegit de la Xarxa Natura 2000 de Collserola;

3) manca d’avaluació de l’afectació a la fauna protegida;

4) absència de l’informe de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural;

5) incompliment de la legislació sobre canvi climàtic, emissions i eficiència energètica;

6) riscos ambientals i per a la salut derivats dels antics abocadors, especialment Can Planas i Elena;

7) manca de clausura formal, descontaminació i garanties de seguretat dels abocadors;

8) deficiències de publicació i notificació de la declaració ambiental estratègica;

9) manca de consideració de l’informe de Protecció Civil en l’avaluació ambiental;

10) omissió de l’informe preceptiu en matèria de seguretat industrial;

11) manca de resposta adequada a les al·legacions dels interessats;

12) deficiències del programa de participació ciutadana;

13) insuficiència de l’estudi de mobilitat;

14) incompliment del Pla territorial metropolità de Barcelona en matèria de mobilitat;

15) urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent (motiu estimat parcialment);

16) insuficiència de l’avaluació de l’impacte social del planejament.
Dels motius anteriors, només s’estima parcialment el número 15.

En relació amb la resta, el Tribunal considera que s’han complert els tràmits legalment exigibles a l’Administració, d’acord amb la documentació de l’expedient i la que s’ha aportat durant el procediment judicial, en resposta a les qüestions plantejades per les associacions recurrents.

Cal destacar que, en diversos dels motius desestimats, el Tribunal assenyala la manca de proves o informes pericials de la part recurrent que contradiguin els estudis tècnics aportats per les administracions, sense perjudici que també consideri acreditat el compliment dels tràmits administratius exigibles.
La construcció d’habitatges a l’entorn dels antics abocadors

D’altra banda, pel que fa a la construcció d’habitatges a les zones dels antics abocadors de Can Planas i Elena, el Tribunal accepta les previsions del PDU d’ubicar edificacions al voltant dels abocadors, però no sobre els terrenys ocupats pels dipòsits de residus, on s’estableixen limitacions específiques d’usos i d’edificació.

Tanmateix, atesa l’existència d’emissions de biogàs i altres possibles contaminants, les edificacions situades a l’entorn hauran de complir condicions especials de protecció, ventilació i disseny constructiu per evitar l’entrada i acumulació de gasos en espais tancats.

Entre aquestes mesures, la documentació urbanística recollida a la sentència preveu:

«Construir el soterrani, semisoterrani o planta baixa totalment ventilat, en forma de pati anglès o sobre pilars. En aquest cas, caldrà garantir que els petits espais tancats que hi pugui haver (petits magatzems, caixes d’ascensor, etc.) quedin suficientment ventilats.

Dissenyar i construir una barrera contra el gas o un drenatge passiu de gasos, robust i que no requereixi manteniment, als límits de la parcel·la o bé al lloc on s’assenti l’edifici; mesura que serà validada per l’Agència de Residus de Catalunya, que determinarà el pla de seguiment i control.

A més, a les xarxes de serveis s’assegurarà que es trenqui la continuïtat física dels conductes mitjançant arquetes ventilades, per garantir que els gasos drenats no entrin a l’interior de l’edifici.

Les antigues construccions existents al subsol d’aquestes parcel·les hauran de ser enderrocades, per evitar les vies preferents de mobilització del biogàs.»
Pel que fa als abocadors, el Tribunal es fonamenta en els estudis ambientals i de riscos aportats per les administracions, entre els quals hi ha documentació de l’AMB i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que consideren admissibles els riscos avaluats en les condicions previstes pel planejament.

En aquest sentit, el Tribunal no afirma que es pugui edificar sense restriccions, sinó que considera que les mesures correctores i els controls ambientals previstos pel PDU poden garantir que en principi no s’acredita «[…] un risc inadmissible per a la salut de les persones, comprovat per l’autoritat ambiental en els termes previstos a les normes urbanístiques i les seves fitxes.» (pàg. 118 de la sentència, numeració judicial).

Així, l’article 104.2 de les normes urbanístiques del PDU condiciona la urbanització i edificació de les parcel·les de l’entorn de Can Planas a l’execució prèvia de les actuacions de remediació previstes. En el cas d’Elena, també s’exigeixen mesures de protecció, validació ambiental i seguiment posterior a la clausura.

Els aspectes del PDU que la sentència anul·la

Pel que fa al motiu estimat, el Tribunal considera que determinats equipaments i un vial projectat ocupen terrenys afectats per zones de flux preferent de les rieres, en contradicció amb les limitacions derivades de la normativa sobre inundabilitat i amb els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (Limits: Zona inundable amb referència de 500 anys).

Per aquest motiu, declara la nul·litat de la qualificació de l’equipament SE 08 com a SE₁, de determinades previsions de l’article 36.7.b relatives als equipaments SE₂ 02 i SE₂ 03, i de les corresponents determinacions dels plànols d’ordenació O.2.1b i O.2.1c. Així mateix, anul·la el traçat de l’eix 50 – camí 10, que transcorre per una zona de flux preferent.
Aquestes anul·lacions són parcials i no comporten la nul·litat de la totalitat del Pla director urbanístic.

Les propostes alternatives de REFEM i ADENC

Cal recordar que les associacions recurrents, en les fases anteriors d’al·legacions, havien plantejat alternatives al model urbanístic previst pel PDU. Entre aquestes, proposaven eliminar les àrees destinades a grans centres comercials i substituir-les per petit comerç en planta baixa, així com desplaçar els habitatges previstos per acostar-los al nucli urbà de Cerdanyola.
També s’havia proposat destinar part dels terrenys inicialment previstos per a habitatges a activitats empresarials i tecnològiques, ampliant l’actual parc empresarial.

Aquestes propostes pretenien modificar la distribució dels usos urbanístics, reduir l’impacte del desenvolupament residencial sobre determinats espais i reforçar la continuïtat urbana amb Cerdanyola, aspectes que xoquen frontalment amb les necessitats habitacionals reclamades per l’administració, atesa la gran demanda de vivenda actual i calculada a futur.

La sentència, per tant, manté substancialment el model urbanístic del PDU, però obliga a corregir les determinacions anul·lades per la seva incompatibilitat amb les limitacions legals aplicables a les zones inundables.

La resolució no és ferma i és susceptible de recurs de cassació.

*Elisenda de Clascà, advocada, màster en assessoria jurídica, Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària (IMPULS)

Read Full Post »

Bellaterra, 13 d’octubre de 2026

Les organitzacions qüestionen un model de desenvolupament urbanístic que preveu la construcció de 5.400 habitatges en un entorn on s’han identificat 16 abocadors, alguns dels quals presenten un elevat potencial contaminant.

REFEM I ADENC Us convida a  assistir i donar cobertura a l’acte públic que tindrà lloc dimecres 14 d’octubre, a les 18 h, al Casal La Flama de Cerdanyola del Vallès, en què REFEM, la Plataforma Cerdanyola sense abocadors i l’ADENC presentarà el contingut de la resolució judicial del contenciós administratiu contra el Pla director urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba.

Durant l’acte, les tres entitats explicà el resultat del procediment judicial, les seves implicacions, els aspectes positius i negatius de la resolució i les accions que ens plantega emprendre a partir d’ara.

Les organitzacions qüestionen un model de desenvolupament urbanístic que preveu la construcció de 5.400 habitatges en un entorn on s’han identificat 16 abocadors, alguns dels quals presenten un elevat potencial contaminant. El planejament també inclou una important zona empresarial, amb diversos centres de dades, així com actuacions i equipaments en zones amb risc d’inundació, qüestions que preocupen pel seu impacte ambiental i sobre la salut pública.

La resolució judicial obre un nou escenari en el debat sobre el futur del Parc de l’Alba. Durant la trobada s’explicà quins passos consideren necessaris per continuar defensant el territori, la salut de la ciutadania i un desenvolupament urbanístic compatible amb la seguretat ambiental.

DIA: dimecres 14 d’octubre
HORA: 18.00 h
LLOC: Casal La Flama
ADREÇA: C/ de les Escoles, 12 – Cerdanyola del Vallès

Organitza: Col·lectiu REFEM el Centre Direccional, Plataforma Cerdanyola sense abocadors i ADENC.

Col·lectiu REFEM el Centre Direccional
Plataforma Cerdanyola sense abocadors
ADENC – Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura

ADENC

—
Arnau Vilà Ujaldón
Tècnic en defensa ambiental, geògraf
Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
Ecologistes de Catalunya
www.adenc.cat
93 717 18 87 · 613 12 92 86
@adenc1982

Read Full Post »

Bellaterra, 27 de setembre de 2026

PLABUM vol  saber l’opinió del veïnat sobre la Festa Major de Bellaterra

Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA

Des de PLABUM han preparat una enquesta de valoració general per conèixer què ha agradat més, què poden millorar i recollir les propostes directes del veïnat per trasladar-les a la EMD, de cara a futures edicions.

La vostra opinió és molt important! Us animem a dedicar-hi uns minutets i omplir l’enquesta.

Entre tot el veïnat podem fer que la Festa Major sigui cada any encara millor!

Moltes gràcies per participar!

Omple l’enquesta a l’enllaç de sota 👇

https://forms.gle/zDyzGEL3rr4x85jv6

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de setembre de 2026

“Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics“.

Inauguració oficial del Consultori Mèdic de Bellaterra i veïnat reclamant que ho atengui un metge com a la resta de Catalunya

Veïnes i Veïns,

Dimecres 23 de setembre de 2026, primer dia d’activitat en el Consultori Mèdic de Bellaterra, sense metge, només una infermera i un matí a la setmana, els veïns i veïnes plantem una pancarta al carrer reivindicant metge i també ens plantem nosaltres. Prou discriminació sanitària, no som ciutadans de segona

Volem manifestar la profunda indignació i rebuig col·lectiu a les condicions en que es pretén prestar aquest servei.

A Catalunya els pobles de només 1.000 habitants tenen Consultori amb metge i consulta varius dies a la setmana, Bellaterra amb 3.000 habitants i manca de transport públic per arribar al CAP de Serraparera a Cerdanyola a uns 5 km, només ens posen infermera.

Fa 14 anys que lluitem pel Consultori, avui obre les portes sense metge, els habitants de Bellaterra lluitarem fins on calgui per una assistència sanitària de proximitat que no ens torni a discriminar.

Obrir les portes d’un centre sanitari només un dia a la setmana i sens metge no es donar un servei, és una gran discriminació a la nostra comunitat, un “pegat”.

Per tot això, exposem i EXIGIM:
El personal d’infermeria és indispensable, però no substitueix al metge, té unes competències diferents, i Bellaterra no vol continuar sent discriminada sanitàriament, fa molts anys que lluitem pel Consultori, i volem Consultori amb metge i més d’un matí a la setmana, com els demés Consultoris del CatSalut de Catalunya.

Prou discriminació: exigim la mateixa cobertura mèdica de proximitat que qualsevol altre ciutadà català

Un Consultori Mèdic sense metge pot deixar a la població en una situació especialment vulnerable. Al nostre poble una tercera part son persones de més de 65 anys , amb malalties cròniques, moltes amb mobilitat reduïda que no poden seguir desplaçant-se a Cerdanyola a 5 km cada vegada que necessiten una visita mèdica, un diagnòstic, o un servei sanitari bàsic, necessitem metge pels crònics i per tota la població, que hi te el mateix dret.

LA NOSTRA EXIGÈNCIA ÉS CLARA I IRRENUNCIABLE:

Exigim a les autoritats sanitàries del CatSalut l’assignació immediata d’un metge o metgessa d’atenció primària continu i presencial, amb un horari digne i d’acord amb les necessitats d’una població de 3.000 habitants.

Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics

Els bellaterrencs i bellaterrenques no acceptarem un “pegat”, no acceptarem engrunes. L’assistència sanitària bàsica és imprescindible amb metge.

Hem esperat massa anys perquè ara obrin el Consultori de Bellaterra sense metge
EXIGIM AL CATSALUT METGE AL CONSULTORI DE BELLATERRA, JA!!!!!!

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de setembre de 2026

“I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra”.

Lluis Torres ✍️Desprès de 14 anys de lluita s’inaugura el Consultori de Bellaterra però discriminats una altra vegada perque el servei que prestaran “és sense metge”, només una infermera, un mati a la setmana, i només per crónics.

O sigui que seguim sense que el CatSalut doni atenció médica sanitaria de proximitat a Bellaterra, un poble de 3.000 habitants amb el CAP de referència a Cerdanyola a 5 km i sense transport públic adequat.

I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra

Per això el veïnat, avui divendres, 25 de setembre a les 11h, desplegarà una pancarta per reivindicar metge al Consultori i es llegirà un Manifest just abans de la inauguració amb autoritats a les 11.30h davant el Consultori.

Els veïnat seguirem lluitant pel Consultori amb metge ja que no ho fa actualment en Josep Maria Riba, molt diferent de com ho va fer en Ramon Andreu, anterior President de l’EMD de Bellaterra, encara que sigui Riba qui ara ho inauguri.

Read Full Post »

Bellaterra, 12 d’agost de 2026

“De l’obligació infantil de dormir després de dinar al descans adult com a forma de resistència”.

Lawrence Foster, fent la migdiada entre la gravació El Pessebre de Casals-Alavedra amb l’OBC, Auditori de Sant Cugat del Vallès, 1997

Enrique Mariño ✍️ El temps mort a una habitació penombrosa d’un balneari de Caldas de Reis. La cal·ligrafia aèria de les volutes de pols impreses en un feix de llum. La seva mare, al costat, dormint en una tarda eterna. El silenci. La pausa. La xafogor. És l’hora de la migdiada obligada, però la criatura no s’adorm. Les vacances curioses d’un nen asmàtic: anar a prendre les aigües a l’agost.

Eren matins d’inhalacions, polvoritzacions i dutxes nasals. Tindria sis, set o vuit anys i es recorda com l’únic nen entre ancians, encara que potser fossin adults, potser recentment jubilats. Aquell estiu s’allotjava a la pensió del balneari i, al capvespre, recorria al costat d’altres xavals els passadissos de fusta tocant el triangle que trucava al sopar.

Abans paraven a l’Hostal La Ruta, ja desaparegut, on jugava en un balconet amb els clics beduïns de Famobil: dos homes, dues dones més, un dromedari, un cavall, una palmera i una catifa. Al bar de baix projectaven una pel·lícula molt gore, on un salvatge arrencava uns genitals i se’ls menjava. Potser és l’últim món del caníbal, dirigida per Ruggero Deodato. Potser Caníbal ferotge o Menjats vius!

Així transcorrien els agosts de la seva infància. Lluny de les aigües termals de Caldas de Reis, hi va haver altres migdiades insomnes que mai va entendre, sempre associades als grans. Van haver de passar molts anys per picar de cap davant d’un documental d’animals de La 2 o per practicar el que Camilo José Cela anomenava ioga ibèric, o sigui, la migdiada de pijama, parenostre i orinal.

És clar que les dues hores en horitzontal tenen el seu perill: no estranyaria que l’Almax l’hagués inventat un farmacèutic després d’una migdiada infinita, encara que la fórmula ideal hauria d’incloure un antidepressiu, malgrat que hi ha qui es conforma amb una dutxa freda. 

Salvador Dalí, en canvi, era de migdiades fugaces: s’asseia en una butaca, agafava una clau amb la mà i el soroll del metall en caure s’encarregava de despertar-lo.
Cansats que ens caricaturitzessin com a indolents i mandrosos, alguns autors van recordar que Napoleó o Churchill van ser grans siesters i van reivindicar aquests minuts de son després de dinar. Així, a la seva columna Tremenda apologia de la migdiada, Javier Cercas la defensa com una “forma d’insubmissió”, un “manifest intransigent de rebel·lia” i un “ínfim tall de mànigues quotidià” que “produeix un plaer indescriptible“.

“No se duerme la siesta por ganas de vivir menos, sino de vivir más: quien no duerme la siesta sólo vive un día al día; quien la duerme, por lo menos dos: despertarse es siempre empezar de nuevo, así que hay un día antes de la siesta y otro después”, escribía Cercas en 2014, seis años antes de la publicación de un breve ensayo en el que Miguel Ángel Hernández reivindicaba la hora sexta romana —nuestro mediodía—, origen de la palabra.

En El don de la siesta (Nuevos Cuadernos Anagrama), el profesor de Historia del Arte en la Universidad de Murcia analiza cómo ha sido sometida a un proceso de capitalización, de modo que si antes se asociaba a la vagancia —porque era improductiva— ahora es considerada saludable —porque un sueñecito a media tarde mejora la eficiencia en el trabajo—, de modo que un breve descanso contribuye a producir más.

Miguel Ángel Hernández, sin embargo, la enarbola como un acto de resistencia y disidencia, como una interrupción placentera que escapa a la lógica de producción capitalista, como un ejercicio impredecible de abandono, como un gasto improductivo y un tiempo perdido, como una trinchera y un refugio del mundo exterior: “La creencia de que nada malo puede sucedernos mientras sigamos durmiendo la siesta”.

Font: PÚBLICO

Read Full Post »

Bellaterra, 8 d’agost de 2026

“Una barreja del vell caciquisme espanyol i del reverdit populisme sud-americà va coincidir amb els fluxos de diners barats que arribava d’Europa per engendrar una multiplicació fantàstica de simulacres i festejos, de desplegaments barrocs aixecats per durar unes setmanes o uns dies i celebracions hipertròfiques, algunes bèsties i algunes bèsties. aferrament a la tradició sinó per la crua persistència de l’endarreriment”.

Cartell de la Festa Major de Bellaterra 2026

És trist que en un país la idea de la festa inclogui amb tanta regularitat l’ocupació vandàlica dels espais comuns, el soroll intolerable, les tones d’escombraries, el maltractament als animals, el menyspreu agressiu pels que no participen a la gresca: molt més trist és que l’autoritat democràtica hagi organitzat i hagi organitzat encoratjat la intolerància cap a qualsevol actitud crítica. Ningú vingut de fora té dret a injuriar el que som. Qualsevol objecció és una injúria contra la comunitat sencera. I qui s’atrevirà a dissentir des de dins, a actuar com a renegat o traïdor i acceptar l’ostracisme.

La commemoració i no el present; el simulacre i no la realitat; l’aparença i no la substància; l’esdeveniment espectacular d’uns dies i no l’afany durador a millorar el que és quotidià; la festa com a identitat i gairebé com a forma de vida i no la seqüència dels dies feiners, del temps en què el treball es compensa amb l’oci privat; la festa com a obligació unànime, com a prolongada interrupció de la normalitat, com a expressió d’allò veritable i allò irrenunciable, allò massivament compartit; la festa com a culminació de l’any i com a despesa prioritària del pressupost públic; la festa legitimada pels segles o envellida al cap de pocs anys de la seva invenció; la festa com a cultura recuperada, salvada després d’una suposada persecució que afegeix la categoria de víctimes heroiques a qui la celebren; la festa amb pregons altisonants en què algú cobra un dineral per celebrar amb prosa de fritanga les glòries locals, la festa amb processons solemnes, amb gales litúrgiques, amb complicacions protocol·làries, amb vestits regionals, amb corregudes de bous, amb carreres de mossos beodes davant de vedells espantats, i les batalles tomàquets, amb aterridors escàndols de petards per culpa dels quals de tant en tant mor algú o hi ha un incendi; la festa en què fan reportatges equips de televisió estrangera, confirmant els bruts i primitius i els exòtics i coloristes que són els espanyols, fins i tot aquells que celebren la seva festa en un èxtasis d’autenticitat antropològica que els confirma la seva obstinació de no ser espanyols; la commemoració de la commemoració: el 1992 es van commemorar amb una exposició universal els cinc segles del descobriment d’Amèrica i el 2012 s’ha commemorat el vintè aniversari de l’exposició del 92.

Un dels trets menys examinats de la democràcia espanyola ha estat la propensió al paroxisme de la festa.

I un dels capítols més incalculables del malbaratament que ara hem de pagar és el de tots els diners públics que des de fa quaranta i tants anys s’han gastat en festes: en festes municipals i comarcals, en festes autonòmiques, en festes de barri, en carnavals, en festes de la primavera i en falles i santfermines i roques.

Allò que en un altre temps durava cinc dies va començar a durar una setmana i mitja. La festa modesta d’una sola tarda es va expandir a una setmana sencera, convertida en una barreja de gresca sense pausa i esdeveniment oficial.

El carnestoltes que s’havia extingit per avorriment o decadència feia un segle es decidia que en realitat havia estat proscrit pel franquisme, i que per tant era obligatori recuperar-lo. I per recuperar-lo o per inventar-lo calia aprovar grans pressupostos, que contractar tècnics culturals o experts en una cosa que va començar a anomenar-se «animació sociocultural», els quals organitzaven reglamentàriament les murgues, xarangues, balls de màscares, concursos de comparses que espectacles de teatre de carrer, tota la pre- menor rastre en el moment mateix en què els diners que s’hi dedicaven s’haguessin destinat a fins més útils.

Les actuacions musicals que en una altra època organitzaven empresaris particulars amb la digna intenció d’obtenir un marge de benefici ara les programaven les noves àrees puixants de cultura dels ajuntaments, o les empreses o agències o gestores municipals de cultura.

L’efecte immediat va ser doble: sense la cautela de la inversió privada i el càlcul de riscos, el preu que els ajuntaments pagaven pels espectacles es va multiplicar exponencialment, per a felicitat dels artistes i sobretot dels intermediaris; i el públic es va acostumar a pagar molt poc o no pagar res, i per tant a no concedir cap valor al que se li oferia gratis.

Cap empresari podia competir ja amb institucions públiques que pagaven qualsevol preu que els sol·licitessin i que a més no cobraven entrada.

El que fins fa molt poc temps enrere havia prosperat gràcies a l’astúcia o al sentit de l’oportunitat de promotors privats es va tornar molt més car i només va poder ser costejat per institucions públiques. Els artistes que més tenien ja s’ho van quedar tot. D’un any a un altre quadruplicaven o quintuplicaven els seus caixets, i a més no s’havien de preocupar de la incertesa d’omplir o no omplir un recinte de fira o una plaça de bous. Com que a Espanya durant molts anys ningú sembla haver-se preguntat d’on sortien els diners que gastaven tan a plens les institucions públiques, els figurons de la política es permetien el luxe de fer creure a la ciutadania que li regalaven per pura generositat i sense contrapartida qualsevol diversió que li vingués de gust.

Premi Pricipe d’Asturies 2013

Font: Todo lo que era sólido. Antonio Muñoz Molina. Pag. 56 a 59. Editorial Seix Barral

Read Full Post »

Bellaterra, 4 d’agost de 2026

“El Registre Civil digital ha substituït l’arcaic Llibre de Família, encara que aquest continua conservant-ne la validesa”.

Imagen de un Libro de Familia, ahora en desuso.

Imatge d’un Llibre de Família, ara en dessus 📷 Jesús Hellín / Europa Press

Javier Mercadal Serrano✍️El Llibre de Família, com a tal, ja no existeix.  No des del 2021, quan va deixar de lliurar-se en el format de paper del qual deriva el nom. És cert que els exemplars existents continuen mantenint la seva validesa, encara que no poden ser actualitzats i, per tant, cada cop són menys requerits per l’Administració. 

Des de llavors han estat substituïts per un Registre Civil individual, més d’acord amb els nous models de família i la realitat social de l’època. Es tracta d’un sistema en què es recullen totes les dades rellevants a la vida de cada persona. Això és: pare, mare, fills, estat civil… Tot això, associat a un número individual. Aquest es va actualitzant de manera cronològica a mesura que succeeix un fet rellevant en la vida duna persona. Per exemple, si una persona contrau matrimoni, aquesta dada s’afegeix a la fitxa, de la mateixa manera que si, per exemple, té descendència, etc.

Què és el Registre Civil electrònic

Totes aquestes dades queden reflectides al Registre Civil electrònic, el sistema digital en què s’inscriuen, conserven i gestionen els fets i actes relatius a l’estat civil de les persones. A Espanya, funciona a través de la plataforma DICIREG, permetent realitzar tràmits en línia, obtenir certificats digitals i connectar totes les oficines en una sola xarxa. O dit d’una altra manera, és el lloc on consta tota la informació rellevant que abans es provava per mitjà del Llibre de Família.

Un matís important és que, en aquest nou paradigma, la informació se sol consultar i expedir, per mitjà de certificats concrets. D’aquesta manera, el Registre Civil electrònic és el lloc on aconseguir documents com el certificat de naixement, de matrimoni, de filiació o de defunció; els quals són requisits habituals per realitzar segons quins tràmits.

DICIREG és la plataforma tecnològica que permet el funcionament del nou model de Registre Civil i depèn del Ministeri de Justícia. Es tracta d’una eina de gestió utilitzada per les oficines del Registre Civil, no d’una plataforma de consulta directa per als ciutadans. Els ciutadans poden realitzar determinats tràmits i sol·licitar certificats a través dels serveis electrònics habilitats pel Ministeri de Justícia. Per a aquells procediments que requereixen identificació, és possible acreditar-se mitjançant sistemes com Cl@ve, certificat digital o DNI electrònic.

Quant costa

Els certificats del Registre Civil són gratuïts. És a dir, no s’exigeix cap taxa per acreditar l‟estat civil d‟una persona. Es poden demanar tant digitalment com en persona. És cert que hi ha algunes webs i empreses que cobren una quantitat per això, però aquest import mai no respon a una taxa del Registre Civil.

Com sol·licitar-los pas a pas

Per demanar un certificat, per exemple el de naixement, el procés és el següent.  La primera cosa és accedir a la Seu Electrònica del Ministeri de Justícia, dins de l’apartat del Registre Civil. És aquí on el sistema demanarà una identificació, la qual es pot realitzar de diverses maneres: Cl@ve, certificat digital o DNI electrònic.

Un cop validades les credencials, arriba el moment d’emplenar la informació necessària abans de poder requerir el certificat. En el cas d’un certificat de naixement, per exemple, cal facilitar la informació bàsica de la persona inscrita i, quan es coneguin, les dades relatives al Registre Civil on consta la inscripció.  Si la inscripció està disponible electrònicament, el certificat es pot obtenir de forma immediata;  en cas contrari, el Registre Civil tramita la sol·licitud pels mitjans previstos.

Què ha canviat respecte al Llibre de Família

D’aquesta manera, un tràmit que durant anys va estar lligat a la presentació física del Llibre de Família s’adapta ara a un sistema més flexible i digital, en què l’acreditació de les dades personals i familiars es fa mitjançant certificacions oficials emeses pel Registre Civil.  Actualment no es pot consultar tota la informació d’un individu a mode de fitxa, com sí que passava amb el Llibre de Família, en què totes les dades estaven recopilades al document. Tot i això, s’ha guanyat en agilitat, a més d’un sistema que s’adapta millor a la realitat social i tecnològica contemporània.

Font: PÚBLICO

Read Full Post »

Older Posts »