Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Societat’

El funicular La Cuca de Llum del Tibidabo de Barcelona s’emporta el primer premi de l’Architizer A+ Awards, coneguts com els premis Oscar Internacionals d’arquitectura i disseny

La Cuca de Llum va entrar en servei l’any 2021 en substitució de l’històric funicular del Parc d’atraccions Tibidabo. Aquest s’havia inaugurat l’any 1901, convertint-se així en el primer transport d’aquestes característiques a tot l’Estat.

El nou funicular del Tibidabo, conegut com la Cuca de Llum, s’ha convertit en el guanyador dels premis Architizer A+ Awards i, per tant, es consolida com el millor projecte de transport sostenible a l’onzena edició d’aquests prestigiosos premis, coneguts com els premis Oscar mundials de l’àmbit de l’arquitectura, el disseny i la innovació. El jurat d’aquest premi ha valorat molt positivament “el disseny únic i exclusiu” del funicular que connecta la ciutat de Barcelona amb el cim de la muntanya del Tibidabo que presideix la capital catalana.

La Cuca de Llum ha passat per davant de diversos projectes d’arreu del món abans de consagrar-se com el millor projecte de transport sostenible. Concretament, ha competit contra el projecte urbanístic ‘One Green Mile’ de Bombai, ideat per l’agència Studio POD, i de l’intercanviador ‘Vendôme multimodal hub’, fet per l’estudi Bisson Fortin and Provencher per al metro de Montreal, al Canadà. La categoria en la qual ha competit el funicular barceloní és nova, per tant, és el primer guanyador d’aquest premi en els més de deu anys d’història del certamen.

De funicular històric a sostenible

La Cuca de Llum ha generat una nova vida per a l’històric funicular del Tibidabo. El transport elaborat per l’arquitecte Josep Miàs compta amb un disseny innovador que permet alliberar espai en el seu interior i augmentar la seva capacitat a 252 passatgeres i passatgers per viatge. A banda d’oferir més capacitat, el nou vehicle també és més ràpid. Concretament, redueix el temps del trajecte fins al parc del Tibidabo a tres minuts mentre ofereix una visió panoràmica de la ciutat comtal a través dels grans finestrals.

Font: Tot Barcelona

Read Full Post »

El nét de dos veïns de Pedro Abad descobreix que el seu habitatge familiar va ser adquirit en una subhasta per IU el 1998 i reclama que es recordi la història: “Haurien d’haver demanat una certificació de registre”

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, els avis de Francesc

L’actual seu d’Esquerra Unida i del PCE al municipi cordovès de Pedro Abad descansa avui sobre el que fa menys d’un segle era llar de Juan de Dios Venzala i Mercedes Pulido, una parella de pescadors bandejats del seu poble. Juan i Mercedes eren membres del sindicat de la UGT i posteriorment militants del Partit Comunista. En acabar la guerra es van prendre represàlies contra ells i la seva família: van ser torturats i empresonats i, com explica avui el seu nét Francesc, també van perdre casa seva.

Durant la Segona República a Espanya, Pedro Abad va ser un municipi que va comptar amb una presència important d’organitzacions i grups polítics d’esquerra, com el Partit Comunista d’Espanya, la Federació Anarquista Ibèrica, el Partit Socialista Obrer Espanyol, la Unió General de Treballadors, etcètera. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, Pedro Abad es va convertir en un escenari de lluita. Al març de 1937 les tropes franquistes van prendre el control de la localitat i hi van establir el seu govern. Moltes persones, igual que Joan i Mercedes, van haver de fugir del poble.

El fill gran de la família va ser enviat al Pirineu per fer treballs forçats i els seus pares van anar a la presó, “després d’un judici de cinc minuts en què prèviament havien estat torturats per les autoritats, es determina que han d’anar a la presó. Deixen un deute de 150 pessetes i perden casa seva. Com la pagarien? Tota la sentència era mentida.”, explica Francesc Lluis Pérez Torres, nét d’una família trencada pel franquisme. “He de lluitar perquè se’n conegui la història”.

L’habitatge és avui la seu del PCE a Pedro Abad.

Francesc va néixer a Osca i es va criar a Barcelona. El seu pare li havia explicat la seva història: els treballs forçats, haver de fugir del poble on va créixer…. Però no va ser fins a la seva jubilació quan es va interessar en profunditat per la història dels avis. Era coneixedor del seu passat dur, de les tortures i de la presó, però volia saber on vivien, on va créixer el seu pare i què havia estat d’aquella casa.

UNA INVESTIGACIÓ FAMILIAR

Va ser en indagar quan Francesc es va adonar que la casa dels seus avis seguia estant al poble, encara que per a la seva sorpresa ara era seu d’Esquerra Unida al municipi. La casa va ser comprada pel Partit Comunista Espanyol (PCE) el 1998, després d’haver estat més de 60 anys embargada pel Govern franquista. L’habitatge va passar a ser propietat de l’Estat, fins que va sortir a subhasta pública.

“Haurien d’haver demanat una certificació del registre, em sorprèn que el PCE no s’informarà que la propietat pogués haver estat confiscada amb la història i la quantitat de casos similars del poble. M’agradaria recuperar la casa, encara que al davant va que es conegui i reconegui la història dels meus avis”.

L’Ajuntament de Pedro Abad ha assegurat que “ni el Consistori ni el partit (Izquierda Unida) tenen coneixement suficient sobre la història” familiar de Francesc

Francesc està ara en espera del reconeixement del dret dels béns confiscats als seus avis i s’ha posat en contacte amb el Govern central, ja que ho considera “una demanda justa” per les condicions en què van confiscar la casa i la injustícia comesa contra la família.

Consell de guerra contra els avis de Francesc.

Durant l’àrdua tasca d’investigar els judicis dels seus avis, sol·licitar que s’anul·lin i els centenars de pàgines en dossiers militars, Francesc ha trobat més persones amb orígens a Pedro Abad que comparteixen històries de lluita i resistència contra el franquisme. Joana Lozano Sánchez es va posar en contacte amb Francisco per explicar la història de la seva mare i avis, també veïns del poble cordovès de Pedro Abad.

HISTÒRIES ENTRECREUADES

És a través de la Joana quan Francesc descobreix que la seva àvia i la de la Joana van compartir cel·la durant cinc anys. “La meva àvia mai no ha volgut compartir històries de la presó o de la guerra, ella volia mirar endavant. Hi ha molts veïns del poble amb històries semblants, molt castigats per la guerra”, explica la Joana.

Dolores Sánchez Villarejo, mare de Joana, va ser part del moviment de Dones Antifeixistes a Pedro Abad, la seva avia era la líder del moviment, i juntes van aconseguir desfer-se dels noms de totes les integrants del moviment i així protegir-les de l’empresonament. “Van haver de fugir amb els documents per protegir la seva gent, els meus avis els van empresonar, però la meva mare va poder fugir”, relata la Joana.

Centenars d’històries com aquesta estan enterrades al passat d’Espanya, els que no es van poder defensar tenen a la família l’oportunitat de recuperar almenys l’orgull i l’honor de rebre una disculpa que, encara que tard, conforta i recupera l’esperança a totes les famílies fracturades per moments tan cruels de la nostra història.

Francesc ha aconseguit que el judici contra els seus avis es declari il·legítim i ha rebut una declaració de reconeixement i reparació personal. “Estic agraït amb el Gobierno de España, s’ha reparat l’honor i la moral, a més d’anul·lar els judicis militars”, afirma Francesc, encara que segueix esperant si podrà recuperar el que una vegada va ser la llar dels seus avis.

Font: Jaime Linares Jiménez, Cordópolis, Diario.es, Todos los nombres,

Read Full Post »

L’Ajuntament de Sabadell va aprovar el passat dimarts l’esperada Ordenança de civisme i convivència, la tramitació de la qual s’ha arrossegat durant tot el mandat per veure la llum, tot i que de forma encara inicial, en la recta final. Un cop entri en vigor, d’aquí a uns mesos, es podran sancionar amb fins a 3.000 euros tota una sèrie de conductes que es consideren contràries al bon veinatge.

Quines són? Què es preveu en cada cas? Quines alternatives a la multa hi ha? Aquí desxifrem la nova ordenança.

“La nova ordenança preveu 45 infraccions. 27 són de caràcter lleu, 15 són de caràcter greu i tres es consideren infraccions molt greus”.

Sancions molt greus: fins a 3.000 euros

Al marga de la normativa superior i abans d’arribar al que es consideren delictes, l’ordenança només contempla tres conductes que es consideren d’entrada molt greus. Ataquen minories o grups especialment protegits, com la infància, els ancians, les persones amb discapacitat o els servidors públics en exercici de les seves funcions. En aquest sentit, hi haurà sancions de fins a 3.000 euros per qui insulti, es burli, agredeixi o molesti aquests col·lectius, encara que no sigui delicte. Tindrà la mateixa sanció exhibir banderes, pancartes o proclames que atemptin contra la dignitat de les persones. Finalment, per protegir la infància, promoure el consum de prostitució prop de les escoles, els parcs, els espais culturals o esportius tindrà sanció de fins a 3.000 euros.

Sancions greus: fins a 1.500 euros

Fer pintades en un edifici protegit tindrà una sanció d’entre 751 i 1.500 euros. La mateixa sanció tindran les persones que agafin aigua “excessiva” de les fonts públiques per destinar-les al seu ús privat sempre i quan no sigui per causes de força major com una avaria. Punxar la llum o l’aigua del carrer tindrà multa d’entre 751 i 1.500 euros. Tenir conductes vandàliques, com podria ser trencar a cops bancs o papereres, té la mateixa sanció. També fer competicions d’acrobàcies o jocs amb bicicletes, patins, monopatins fora de les àrees destinades a aquest ús. El text faculta la policia a requisar els patinets, monopatins o bicicletes de forma “cautelar”.

Demanar almoïna “de forma agressiva”, utilitzant menors o discapacitats està sancionat. Entre 751 i 1.500 euros. La mateixa sanció que “promoure el consum de prostitució” i la tinença o consum de drogues a la via pública o al transport. Abandonar al carrer instruments utilitzats per al consum de drogues (si estiguéssim als anys 80 i 90 parlaríem clarament de les xeringues) té la mateixa sanció.

A partir d’aquí i encara dins les infraccions greus n’hi ha tres més generals. I més generalitzades. “Produir molèsties innecessàries” des dels habitatges tindrà sanció d’entre 751 i 1.500 euros. També incomplir els requeriments que faci l’Ajuntament per corregir les molèsties a altres veïns, i la desobediència als requeriments que faci la Policia Municipal si la infracció és greu. És a dir, tres graus. Molestar els veïns, no corregir les molèsties o no fer cas als agents de l’autoritat tindrà sanció de fins a 1.500 euros en cada cas.

Sancions d’entre 100 i 750 euros

En quant a les infraccions lleus, hi ha tota una tipologia de casos, que porten multes d’entre 100 i 750 euros. A tall d’exemple: defecar, orinar o escopir al carrer, utilitzar els bancs i seients públics per a usos diferents als previstos, malmetre els parcs, enganxar o adossar objectes als arbres (per exemple, carros de la compra), entrar a instal·lacions públiques municipals fora de l’horari (per exemple, saltar la tanca d’una escola per jugar-hi al pati), acampar, netejar animals al carrer, rentar o reparar vehicles a la via pública i les juguesques o apostes al carrer. Fer fotos o gravar algú sense consentiment té la mateixa sanció.

Pel que fa a la convivència, una conducta incívica bastant habitual és espolsar la catifa, o les estovalles, des del balcó i llençar la pols o les restes del menjar al carrer. Una altra és regar les plantes sense preocupar-se de l’aigua que cau a sota. Tindran sanció d’entre 100 i 750 euros, la mateixa que molestar el veïnat produint de forma injustificada pols, pudors o bafs. Les plantes s’han de regar entre les 10 de la nit i les 7 del matí. Els sorolls injustificats per festes, la televisió, la música alta o els electrodomèstics fora d’hores tindran multa d’entre 100 i 750 euros, especialment si es produeixen entre les 11 de la nit i les 8 del matí.

Sancions d’entre 100 i 600 euros

Mirar de forma lasciva o fer comentaris de connotació sexual tindran sancions d’entre 100 i 600 euros. El mateix que fregar el cos, per exemple al bus, contra una altra persona, arraconar-la o acostar-s’hi de forma íntima. Fins a 600 euros per masturbar-se de forma pública (fer-ho davant de menors és delicte). Idèntica sanció si es grafitegen els carrers (si l’edifici està protegit la infracció passa a ser greu).

Els botellots tindran sanció d’entre 100 i 600 euros. Si es beu alcohol a la via pública molestant el veïnat però no es fa en grup la sanció serà de 400 euros. Els agents poden requisar les begudes i si hi ha menors, ho comunicaran als seus tutors. El mateix si estan consumint porros o altres drogues: requisades i avisar els pares.

Mesures alternatives

L’ordenança preveu la “possibilitat” a acollir-se a mesures “alternatives”, el que abans es deia treballs socials o treballs a la comunitat. Sempre i quan l’administració tingui “capacitat” i “voluntat” de fer-ho. Aquesta via serà la preferent per als menors d’edat (entre 14 i 17 anys), que podran fer tallers. Les mesures alternatives valen per a les sancions lleus i greus però no per a les molt greus (les que atempten contra les minories i col·lectius d’especial protecció com discapacitats o menors).

No és definitiva

L’ordenança de civisme i convivència encara no és vigent. Es va aprovar en fase inicial el passat dimarts al ple municipal. Ara s’obre un procés d’al·legacions (poden fer-ho ciutadans a títol individual, entitats i partits polítics). Un cop s’estudiïn, i s’incorporin o es rebutgin, s’haurà d’aprovar l’ordenança de forma definitiva, de nou al ple municipal. I després estarà en vigor.

Altres normatives similars

Finalment, que ningú es pensi que defecar al carrer estava permès fins ara a Sabadell. O la pràctica del trileros. O llençar el cub amb l’aigua bruta des d’un balcó després de fregar. La nova ordenança se suma a cinc normatives municipals anteriors, que no es deroguen, i ja regulaven alguns aspectes: són les ordenances de soroll i vibracions, de protecció del Rodal, de tinença, benestar i protecció dels animals, de la neteja pública i la gestió de residus i finalment de publicitat i instal·lacions Publicitàries. En tot cas, ara es perfilen noves infraccions, se’n detallen les sancions i es donen, almenys a la pràctica, més instruments per fer-hi front.

Font: iSabadell

Read Full Post »

El bellaterrenc Dani Montesinos en va deixar el 26 de gener de 2012, la motocicleta que circulava va xocat amb un turista a la cruïlla dels carrers Perú i Bilbao, i va morir a l’Hospital de Sant Pau. La seva mort va causar plena consternació al veïnat de Bellaterra i a totes les redaccions dels mitjans esportius del país.

La nostra estima i solidaritat a la seva dona Vanesa, fills Mario i Beth, així com a tota la seva familia i amics

El bellaterrenc Daniel Montesinos va ser cap d’Esports de La Sexta a Catalunya des de 2006, va treballar també a Marca TV i Gol Televisión

Un any més, el MICFootball segueix apostant pel Premi Dani Montesinos, un certamen que busca impulsar el periodisme esportiu i promocionar els joves periodistes del país.

Per 11ª vegada, i amb la col·laboració de Mediapro, el premi tindrà com a recompensa una estada en pràctiques a GOL, el canal esportiu en obert per excel·lència, així com viure el MICFootball com a voluntari a l’equip de comunicació del 3 al 9 d’abril de 2023.

Els participants que optin al premi hauran de lliurar un treball periodístic que haurà de centrar-se en la temàtica del futbol base o bé de les categories territorials, en qualsevol dels múltiples vessants.

La data dinici de la present convocatòria serà el dia 17 de febrer de 2023 a les 10:00 i acabarà el 17 de març de 2023 a les a les 14:00.

REQUISITS

Podran participar-hi estudiants de grau de Periodisme Esportiu o carreres similars majors de 18 anys.
Treball periodístic sobre futbol base
Format escrit, digital, fotogràfic, ràdio o televisió.
Idioma del treball: català o castellà
Els treballs presentats no poden haver estat premiats en altres concursos.

VOLS PARTICIPAR-HI?

Els corresponents treballs podran lliurar-se:

A la seu d’AE MICFootball: Avda. Cerdanyola, 98 – Despatx 12, 08173 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) abans de l’hora de finalització de la convocatòria.
Telemàticament, a través de correu electrònic dirigit a l’adreça: press@micfootball.es
L’assumpte del correu o el sobre que es lliuri físicament haurà d’indicar: “JURAT DEL PREMI DE PERIODISME ESPORTIU DANI MONTESINOS 11ª EDICIÓ”.

CONSULTA LES BASES LEGALS AQUÍ
PREMI DANI MONTESINOS

El Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos té la voluntat de recordar la figura del periodista, entre altres mitjans, de La Sexta, que va morir en accident de trànsit el 2012, i donar un impuls d’il·lusió i de promoció als joves estudiants perquè puguin sumar experiència en un mitjà de comunicació.

El guardó es va crear el 2012 i, a la primera edició, el premi va ser lliurat a títol pòstum a Dani Montesinos. El 2013 va ser lliurat al Col·legi de Periodistes de Catalunya com a reconeixement a tots els professionals del periodisme esportiu que s’han fet ressò de les notícies del torneig MIC des de la primera edició. El 2014 es va fer un pas més en la definició del Premi de Periodisme Esportiu Dani Montesinos i es va oferir als estudiants la possibilitat de continuar la seva formació com a professionals del periodisme esportiu al Canal GOL. Els darrers guanyadors del premi han estat Nacho González (2014), Pau Folqué (2015), Lisbeth Cid (2016, any que també es va lliurar l’accèssit a Sara Jiménez), Arnau Segura (2017), Àlex Palomar (2018), Marc Abelló (2019) i Marc Perelló (2022).

Read Full Post »

Des de Bellaterra.Cat agraïm i felicitem la Senyora Rosa Orriols pels 25 anys cuidant l’estació dels FGC de Bellaterra

Hem de valorar més sovint al personal de neteja per la seva important feina i les tasques que desenvolupen com un servei essencial i sinònim de salut per tots nosaltres.

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

En els darrers anys de pandèmia la higiene ha adquirit encara més valor que mai, fent-se evident la relació que té amb la nostra salut, es per això que hem de valorar el rol que desenvolupa diàriament el personal de neteja, com és el cas de la Rosa Orriols, pels seus 25 anys vetllant pel benestar i la seguretat de totes i tots els que gaudim de l’estació de Bellaterra per desplaçar-nos a diari o ocasionalment.

Sovint, la tasca del personal de neteja és invisible als nostres ulls, però estrictament és necessària perquè puguem sentir-nos còmodes i segurs.

Demanem a la ciutadania no passi de llarg quan vegi el personal de neteja, perquè així siguin més visibles i valorats, ja que aquesta acció dona moral i augmenta la predisposició a l’hora de mantenir els espais en perfectes condicions.

A més, atorgar una major visibilitat a la neteja fa que la tasca que duen a terme aquest sector, sigui més visible i, per tant, guanyi el valor que es mereix.

Cuidem i felicitem els que ens cuiden

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

El personal de neteja està constantment exposat a tot tipus de riscos: intoxicacions, dolors musculars, irritacions, etc.

Per això, és estrictament necessari dotar aquests treballadors amb els recursos adequats per poder garantir la seva seguretat i benestar, sense oblidar agrair-los i que no siguin invisibles a pesar de les nostres preses per multitud de causes.

Read Full Post »

Aquest temple es construirà a la intersecció d’Avinguda de la Via Augusta i Avinguda de la Clota, Sant Cugat del Vallès.

Temple dels mormons a Roma

Els plans contemplen un temple de dos pisos d’aproximadament 2555 metres quadrats sobre un terreny de 2,2 hectàrees on també es construirà un edifici auxiliar d’aproximadament 1265 metres quadrats, amb allotjament per a participants, centre d’arribades i centre de distribució.

El President de l’Església, Russell M. Nelson, va anunciar la construcció del Temple de Sant Cugat (Barcelona), l’abril del 2022. Aquest serà el segon temple del país. El Temple de Madrid, Espanya, va ser dedicat el 1999.

A Espanya resideixen més de 61 000 Sants dels Últims Dies que pertanyen a unes 130 congregacions. Melitón González Trejo, un oficial de l’exèrcit espanyol que va visitar Utah el 1874, va tenir un paper essencial en la traducció del Llibre de Mormón a l’espanyol després d’unir-se a l’Església. Els primers Sants dels Últims Dies a Espanya es van batejar durant les dècades de 1950 i 1960.

Els plànols detallats del disseny d’aquest temple encara estan en procés i properament es donarà informació addicional, entre altres coses, de les vistes o les representacions exteriors. La data de la palada inicial s’anunciarà més endavant.

Els líders del projecte aviat començaran a treballar amb els funcionaris de la ciutat als plans preliminars per a aquest temple i començaran a presentar documents públics en els propers mesos.

Els Sants dels Últims Dies consideren que els temples són la Casa del Senyor i els llocs d’adoració més sagrats sobre la terra. Els temples són diferents dels centres de reunions (capelles) de l´Església. Totes les persones són benvingudes als serveis d’adoració dominicals ia altres activitats que es duen a terme entre setmana als centres de reunions locals. El propòsit principal dels temples és que els membres fidels de l’Església de Jesucrist participin en cerimònies sagrades, com matrimonis, que uneixen les famílies per sempre, i baptismes per representant a favor d’avantpassats morts que no van tenir l’oportunitat de ser batejats en vida.

Font: La Iglesia de Jesucristo

Read Full Post »

En el passat, enviar un fill al servei militar significava que pogués tornar ferit, esguerrat o mort, i davant d’aquesta perspectiva, les famílies farien el que fos necessari per evitar-ho, inclòs pagar l’exèrcit o una altra persona per estalviar-los aquest compromís.

Luis Torres Fernández 1907|DEDIDA PER LA FAMÍLIA

Per entendre el perquè del desànim d’una família per enviar el seu fill al servei militar i la recerca de qualsevol mitjà per evitar-ho, n’hi ha prou que ens aturem en un dels conflictes que va tenir Espanya al segle XIX: la guerra que va enfrontar el Regne d´Espanya amb el marroquí a mitjans d´aquest segle. L’exèrcit espanyol va estar format per uns 45000 homes, i durant els 7 mesos que es va mantenir la contesa (octubre del 1859 a finals de maig de l’any següent) va morir un 9% de la tropa (4000 homes), i va tenir uns 5000 ferits. D’aquesta quantitat, un gran nombre de morts ho va ser per la malaltia del còlera. Pel que veiem, el servei, i més l’anomenat Ultramar, era una ruleta mortal, on l’enemic no era una bala o una ganivetada, sinó les condicions en què es desenvolupava una milícia que arribava a durar fins a 6 anys en actiu, segons el moment.

Pagament per a la redempció del servei militarAntecedents de la legislació sobre el servei militar a Espanya

Fins al segle XVIII el reclutament al nostre País es realitzava a través d’enganxalls pagats i lleves de ganduls, de captaires i gent marginada, fins que amb l’arribada dels Borbons (any 1.700) es va copiar el model francès que va introduir el reclutament de ” cinquenes”, anomenat així perquè s’elegia un de cada cinc joves en edat militar, mitjançant sorteig. I com que l’Exèrcit era propietat del Rei, als cinquens se’ls deia que servirien el Rei, denominació que va perdurar a Espanya fins a la instauració de la República del 1.931.

Les Corts de Cadis del 1.812 van instaurar l’obligatorietat del servei militar de tots els homes, sense discriminacions per primera vegada, i es van reiterar en lleis de 1.821, 1.837 i 1.856. A la del 1.837 es van abolir totalment les exempcions que havien gaudit determinats sectors privilegiats, encara que era un mer vernís ja que aquesta part de la ciutadania podia redimir-se mitjançant pagaments en metàl·lic a l’Estat o bé presentant un substitut, fet que va fer exclamar autors de aquell temps que el servei militar només ho feien els pobres.

A Catalunya, Navarra i el País Basc no va existir reclutament forçós fins que es va promulgar la Constitució del 1.876 i el desenvolupament específic per Llei del 1.878 que és quan es va generalitzar per a tot Espanya l’allistament obligat, encara que van subsistir els privilegis del pagament de quotes i la substitució, als quals tan sols podien acollir-se aquells que posseïen mitjans de fortuna i influències caciquils o polítiques, situació que va perdurar fins al 1.912 en què els Liberals comandats per Sagasta van aconseguir eliminar els “substituts”, encara que no els “quotes”, per la pressió de les classes dominants, que van ser per fi expulsats a la Llei de 1.940.

Durada del Servei Militar

La durada de la mili va anar variant tenint en compte (segons els legisladors) l’interès castrense de poder comptar amb soldats experts i l’interès públic de no retenir els ciutadans més temps del necessari per al bé de la societat civil. Tot i això el servei militar va ser sempre molt llarg, oscil·lant entre dos i quatre anys el servei actiu, a més del període de reserva. En general, l’evolució legal tendeix a reduir el període d’activitat i incrementar el de reserva. Així, entre 1.856 i 1.882 la durada del servei militar va ser de vuit anys repartits entre quatre actius i quatre de reserva (a excepció de 1.878 en què es va reduir a sis anys). Posteriorment, la durada total es va incrementar a dotze anys, encara que es va reduir a tres el servei actiu, la qual cosa es va mantenir a les lleis de 1.882, 1.885 i 1.896. Dels dotze anys sis eren en servei actiu i sis més a la reserva. Posteriorment (al 1.912) la durada de la “mili” va passar a ser de divuit anys a partir de l’entrada dels joves a Caixa, distribuint-se en cinc períodes: 1) Reclutes a Caixa (termini variable); 2) Primera situació de servei actiu (tres anys); 3) Segona situació de servei actiu (cinc anys); 4) Reserva (sis anys) i 5) Reserva territorial (la resta del termini fins a cobrir els divuit anys). Les lleis successives van mantenir el servei militar pel termini de divuit anys, encara que van reduir sensiblement el temps de servei actiu: Dos anys al 1.924 i un any al 1.930, xifra que va mantenir el govern de la República, a instàncies del Ministre de la Guerra ( Manuel Azaña), malgrat que es va estudiar la possibilitat de fixar-lo en només sis mesos.

Aquesta tendència a la reducció de l’activitat en files va ser molt variable durant el període franquista posterior a la guerra civil. La Llei del 1.940 va augmentar la durada del servei militar fins a un total de vint-i-quatre anys des que s’entrava a Caixa fins a la llicència absoluta. El període d’activitat es fixava en dos anys, encara que es podia reduir a divuit mesos, a criteri del Ministeri de l’Exèrcit, cosa que causava una gran inseguretat entre la tropa sobre la data en què se la llicenciava temporalment. Llicència “indefinida” se l’anomenava, després de la qual any rere anys s’havia de passar revista davant les autoritats competents (generalment a les Casernes de la Guàrdia Civil) que a la cartilla militar del soldat estampava la pertinent diligència.

Negociat de quintes

El procés de reclutament, allistament i sorteig

El mecanisme de recrutement era complex i es desenvolupava per diversos organismes. El Govern fixava cada any la quota global de reclutes que estimava necessària i les seccionava per províncies.

El procés s’iniciava pels Ajuntaments on existia el que s’anomenava “Negociat de Cinquenes”, on a través del padró municipal d’habitants, els Registres Civils i fins i tot els parroquials, es controlava els joves que havien complert 20 anys d’edat durant el transcurs de l’any anterior (es feia normalment durant el mes de gener). Aquests joves eren citats a les dependències municipals on se’ls filiava, mesurava l’estatura i el seu pes, i posteriorment es publicaven les llistes amb els noms dels mossos considerats útils, que podien ser impugnades dins dels terminis reglamentaris. Al mes de Febrer es donaven a conèixer les llistes definitives i ja només es podia esperar el Sorteig.
El sorteig tenia lloc als Ajuntaments de tots els pobles d’Espanya, fins ben entrat el segle XX (després es feien a les Caixes de Reclutes disseminades per tot el territori i era públic. Hi acudien els mossos, familiars i amics, que esperaven expectants el resultat d’aquesta “rifa” que determinaria el futur immediat.

Amb l’entrada a Caixa, els mossos perdien el seu estatus civil i passaven a la jurisdicció militar fins al moment de la llicència absoluta.

Redempció i Substitució

Per evitar la prestació personal del servei militar, es van conferir dos mitjans diferents per les lleis: la redempció a metàl·lic i la substitució d’un jove per un altre.

REDENCIÓ. La redempció per una quantitat no estava permesa, sinó únicament la substitució, fins que la llei de 1851 va autoritzar la redempció a metàl·lic mitjançant la quantitat de 6000 reals, quantitat que es va mantenir a la llei de 1856, i que es va elevar fins als 8000 reals amb la Llei de 2 de novembre de 1859, quantitat que va tornar a reduir-se a 6000 pel decret de 20 de febrer de 1869, que es va rebaixar a 5000 per als mossos de la crida extraordinària de 1874 i es va augmentar novament fins a 8000 per als compresos en els de 1875. La llei de 10 de gener de 1877 i la de 28 d’agost de 1878 van autoritzar la redempció a metàl·lic per 2000 pessetes, sempre que el jove acredités que havia acabat o exercia una carrera, professió o ofici; condició que gairebé tots complien. La llei de 8 de gener de 1882 la va mantenir, reduint-ho a 6000 reals el preu de la redempció i va declarar que aquesta només eximia del servei actiu en els cossos actius, però que el redimit ingressava als batallons de dipòsit per acudir a les assemblees de instrucció i les armes en cas de guerra.

Soldats a la Guerra de Cuba

SUBSTITUCIÓ. La llei de 1856 la va autoritzar pel canvi de nombre entre els mossos sortejats i per mitjà d’un altre que exercís el servei de cinquè, i per a la crida extraordinària de 1874 es va suprimir tota mena de substitució. La llei de 10 de gener de 1877 va autoritzar el canvi de situació entre actiu, llicència il·limitada o substitució entre parents dins de 4t grau. El 8 de gener de 1882, es va restringir considerablement aquest mitjà d’evitar el servei, disposant que només pogués tenir lloc entre germans, i canvi de situació a la Península, encara que respecte dels joves destinats a Ultramar van continuar autoritzant-se ambdues formes de subrogació d’obligacions militars.

Reglament reclutes Tot això era un autèntic mercat de “persones” on, joves de diverses localitats, s’oferien per anar a jugar-se la vida al servei militar, a canvi que el fill de persones, generalment adinerades, no complís el servei, posant la seva salut i vida en perill. El govern va intentar reglamentar aquest mercadeig, però és clar que una situació tan injusta havia de desaparèixer, i es va eliminar a la pràctica la substitució, que no la redempció, que permetia que donessin la “vida per la pàtria” tota mena de fills del poble , i que portessin a una situació d’enfrontament, entre el món castrense i la societat més desafavorida. Situació que potser és un dels motius que ajudi a explicar els successos desastrosos que el Segle XX va oferir al nostre país.

Durant la Guerra de Cuba, del 1895 al 1898, hi ha a Espanya aproximadament trenta societats de Redempcions, que mitjançant l’assegurança individual de cinquenes, i depenent del preu pagat, aconsegueixen, bé la redempció total o bé el bescanvi de destinació d’ultramar a la península. Les setmanes que precedeixen cada sorteig de cinquenes més de la meitat dels anuncis publicats per certs diaris corresponen a aquestes companyies. Moltes famílies es van arruïnar per aquesta causa.

Font: info nord digital

Read Full Post »

Camí de l’exili de Josep Franch-Clapers
Camí de l’exili (1943). CAT ANC1-539-N19/Fons Josep Franch-Clapers

Entre gener i febrer de 1939, milers de refugiats republicans van creuar els Pirineus mentre les tropes franquistes ocupaven el territori català fins a la frontera francesa. Per fer front a aquest gran èxode, que el govern francès va quantificar d’un total de 440.000 persones, es va celebrar a París la Conferència Internacional d’Ajuda als Refugiats Espanyols (CIARE) els dies 15 i 16 de juliol de 1939.

La Conferència, impulsada per membres del Comité International de Coordination et d’Information pour l’Aide à l’Espagne Républicaine i altres organitzacions internacionals a través del Bureau d’organisation, va comptar amb la participació de delegats de 14 països. El seu objectiu era coordinar l’ajuda als refugiats i es va organitzar en comissions que van tractar sobre la ubicació dels centres de refugiats, els proveïments, l’ajut a la infància, l’organització sanitària i aspectes culturals i d’informació. La Generalitat va participar a la Conferència a través del Bureau d’information que es va encarregar d’elaborar un dossier, que l’Arxiu Nacional custodia en el fons Generalitat de Catalunya (Exili),(ANC1-511-T-332)

El dossier ens informa del programa de la conferència, dels delegats que hi van participar, dels camps o centres de refugi existents en aquell moment, d’un cens dels oficis dels refugiats elaborat pel SERE (Service d’Evacuation des Refugiés Espagnols) i també conté fragments de cartes escrites per refugiats. Segons aquest document la CIARE va calcular que havien passat a França unes 400.000 persones. D’aquestes, 60.000 ja havien tornat a la península el mes de juliol de 1939, 15.000 havien emigrat a d’altres països i restaven a França entre 320.000 i 325.000 refugiats. Cal destacar que aquestes xifres aproximades de refugiats que resten en territori francès inclouen 10.000 persones situades a Algèria i 6.000 brigadistes internacionals no espanyols. Aquestes dades, probablement elaborades pel mateix comitè organitzador, presenten algunes diferències respecte a les que recull la bibliografia actual de l’exili, sobre les quals hi ha un ampli consens dels historiadors.

En el mateix fons Generalitat de Catalunya (Exili) existeix una llista de poblacions franceses amb camps censats fins el 18 d’abril de 1939 (ANC1-511-T-349). Aquest document –del qual en desconeixem l’origen i que probablement és incomplet- permet complementar els camps recollits en el dossier de la CIARE que, possiblement, ens situa a principis de juliol de 1939. La dada més interessant de tots dos documents és el nombre de refugis existents a França entre l’abril i el juliol de 1939, i la seva dispersió geogràfica per tot el territori. És molt significativa la diferència de camps recollits a la llista d’abril: 123 respecte els que consten en el dossier de la CIARE: 928. Tenint en compte els camps que apareixen repetits a les dues llistes sabem que fins el mes de juliol van existir a França 990 camps, hospitals o centres de refugi amb exiliats espanyols. Només 8 camps de tots els recollits entre els dos documents no s’han pogut localitzar. Pel que fa a les dades dels refugiats quantificats en el dossier 167.932 eren combatents, la majoria dels quals estaven repartits entre 10 camps de concentració, 3 hospitals i 2 centres de refugiats. La resta, una mica més de 150.000 persones, civils d’ambdós sexes i edats diverses, es trobaven repartides pels nombrosos centres de refugiats que s’estenien per tot el territori francès. La majoria d’aquests centres eren gestionats pel mateix país d’acollida, mentre que 73 estaven subvencionats per altres països.

Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Read Full Post »

El 91% de les llars catalanes es desfan de manera correcta dels excedents, per sobre del que es recull a l’Estat

X.A|Segons dades del sector farmacèutic, cada ciutadà en recicla 111 grams l’any
La pràctica de reciclar de manera correcta els medicaments s’ha convertit en un hàbit fortament consolidat a Catalunya. El 91% de les llars del país es desfan dels medicaments sobrants o caducats dipositant-los als punts de recollida de les farmàcies, segons dades de Sigre, l’entitat sense ànim de lucre creada per iniciativa de la indústria farmacèutica que des de fa vint anys garanteix la gestió mediambiental correcta dels envasos buits o amb restes de medicaments d’origen domèstic.

Cada català recicla anualment una mitjana de 111 grams de residus de medicaments i envasos, onze grams per sobre de la mitjana estatal, segons dades de l’entitat.

El reciclatge de medicaments és una pràctica en què destaca la implicació del col·lectiu de persones majors de 55 anys (un 87% ho fan de manera regular) i també dels que els consumeixen de manera regular, els malalts crònics, amb un 80% d’adhesió.

El 88% dels catalans dipositen els medicaments caducats o que ja no necessiten quan fan la revisió de la farmaciola domèstica, mentre que la pràctica de dur a la farmàcia l’excedent de medicació quan s’ha acabat un tractament és menys comú i ho fa un (70%).

D’acord amb les dades de recollida corresponents al 2021, els catalans van dipositar en algun dels 3.239 punts Sigre de recollida una mitjana de 111,36 grams per habitant i any, una xifra que situa Catalunya al grup capdavanter en reciclatge d’aquests residus. De fet, durant els darrers deu anys, el reciclatge d’envasos buits o amb restes de medicaments ha augmentat al país un 23%.

Pràctica amb valor

El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas, remarca que reciclar medicaments “té valor sanitari perquè redueix el risc d’incrementar l’automedicació i els efectes tòxics per als qui en prenen quan no han de fer-ho”, a banda dels riscos mediambientals.
“És molt important evitar que els residus de medicaments i els seus envasos es llencin a les escombraries o pel desguàs, amb el consegüent risc de contaminació dels nostres sòls i aigües. I afavorir, també, la no acumulació de medicaments a les cases i sensibilitzar sobre els riscos sanitaris derivats de l’ús inadequat dels mateixos”, recalca Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya.
En aquest sentit, encara és baix el volum de ciutadans (57%) que són conscients que llençar residus d’antibiòtics a les escombraries o pel desguàs és una mala pràctica que contribueix al desenvolupament i dispersió de resistències bacterianes i, per tant, a la reducció de l’eficàcia d’aquests medicaments essencials.
LA FRASE
Quan es detecten compostos a les aigües sol ser per medicaments que es llencen malament
Jordi Casas
president Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya
LA XIFRA
20 anys fa que es va implantar el sistema Sigre per a la recollida de medicaments amb la col·laboració de les farmàcies.

Read Full Post »

Desconvocada la vaga dels treballadors de la recollida de residus i la neteja viària de Cerdanyola. L’acord ha estat ratificat per la plantilla.

Font: Ajuntament de Cerdanyola

Read Full Post »

Older Posts »