Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Societat’

El bellaterrenc Josep Bou, cap de files del PP, és el regidor més ric de l’Ajuntament de Barcelona, segons el portal municipal de transparència, i el que publica El Periódico de Catalunya.

L’empresari de Bellaterra Josep Bou|BETEVE

Els 41 regidors de l’Ajuntament de Barcelona que van adquirir aquesta condició dissabte passat viuen ara amb la satisfacció de servir a la ciutadania tot i que han de pagar algun peatge. Un, en transparència: tots van haver de presentar una declaració de béns i activitats, que a hores d’ara ja és consultable a la web del consistori.

Sempre és bo que els administrats sàpiguen alguna cosa de l’economia dels seus administradors, tot i que aquí se citaran només els casos dels més representatius, políticament o econòmicament. El regidor més ric és el cap de files del PP en el consistori, Josep Bou.

“He treballat molt”

Segons les seves pròpies dades, Bou té una participació del 100% en l’empresa d’elaboració de venda de pa i brioixeria Jaime Bou S.A.U. amb una “valoració comptable de balanç de situació”, precisa, de 2 milions d’euros. I un altra, també del 100%, en la promotora immobiliària Badia Franc –naus industrials i locals comercials– per un valor comptable de 6,4 milions. També té dues societats de Montcada i Reixac, amb un capital social de 60.101,21 euros, Molí del Roig i Exclusives JB: “No les utilitzo però no les vaig voler tancar, m’agrada el nom de la primera, és per la masia de la meva mare”. En valor comptable, sumen, doncs, gairebé nou milions d’euros. Però Bou remarca que el valor real es coneixeria només si ven: calcula que més o menys és el doble del citat. “He treballat molt”, insisteix.

Entre les dues empreses citades, percep un sou mensual de gairebé 5.000 euros. Diu que més enllà del salari no ha tret diners de les seves societats. També conserva dues firmes més amb un capital social de 60.101,21 euros cada una. No li apassionen els cotxes: té un Volkswagen Beetle del 2003.

Té una casa a mitges amb la seva dona a Bellaterra i tres pàrquings a Barcelona.

Atresora saldos bancaris mitjans (aquesta és la dada que indiquen les declaracions) d’uns 12.000 euros en diferents comptes del Banc Santander.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Josep_Bou_Vila

Read Full Post »

Segons ha informat TV3, un directiu d’una petrolera internacional s’acaba de convertir en monjo de Montserrat: el germà Pau Valls ha firmat el seu compromís definitiu a la missa conventual d’aquest diumenge

Per Mireia Prats

A partir d’ara, a Montserrat hi ha 53 monjos. L’últim a fer la professió solemne i definitiva és el germà Pau Valls, amb una història vital que ha despertat molta curiositat.

Era director d’expansió d’una petrolera internacional i es deia David. Ara, però, ha adoptat el nom de Pau, perquè, segons explica, “Pau va ser el director de màrqueting del cristianisme”. Durant més de 20 anys va dirigir equips de treball i mai hauria imaginat que tindria una crisi existencial que el faria canviar radicalment de vida.

“Això, a mi em va passar sent un absolut agnòstic. Quan vaig venir mai em vaig plantejar ser monjo! Jo, quan vaig arribar aquí vaig veure… què fan aquesta gent, no? els frikis aquests que van vestits com ara jo, què fan, no? Hi havia qui deia, això és la crisi dels 40, bueno, no sé si és això, jo crec que no, jo crec que simplement em vaig adonar que estava fent el ruc.”

“A l’empresa no cal que estimis ningú, en canvi, aquí al monestir som germans, tots ens estimem.”

La seva vida com a executiu era estressant: viatges, reunions, actes socials, agendes atapeïdes… Va tenir fins a 4 parelles i estava casat pel civil. No li faltava de res, tenia molts diners. Però es penedeix d’haver actuat de forma egoista. Sobretot amb les seves parelles, perquè ell no va voler mai tenir fills.

“Perquè ens entenguem, jo era un executiu agressiu, sí. Per més coses que jo tingués en aquell moment, no em feien feliç. Nostre senyor m’ho diu: deixa-ho tot, i t’asseguro que ho vaig fer radicalment. Jo ara he escoltat Déu, que m’ha donat un 100×1. Em dec a ell perquè és misericordiós i m’ha perdonat. Ara només espero poder moure la muntanya de Montserrat cap al mar. Bé, deixar-la que no s’erosioni més ja en tinc prou.”

En plena crisi, una amiga li va dir que pugés a Montserrat. Ell, nascut a Barcelona fa 57 anys, s’havia criat en el si d’una família catòlica i recordava Montserrat amb vincles familiars. Va fer cas a l’amiga, segons ell, “un àngel”, i es va tancar una setmana a relaxar-se a l’hostatgeria.

“Necessitava desconnectar i, sobretot, dormir. A la tauleta de nit hi havia dos llibres. La regla de Sant Benet i la Bíblia. La Regla de Sant Benet em va atrapar, la recomano a tothom. I la Bíblia, la vaig agafar pels Salms. Mira, és increïble. Si a la vida tens qualsevol problema o alguna cosa que et preocupa, agafes la Bíblia, fas passar les pàgines i allà on t’aturis, segur que hi trobes la solució. Els salms sempre m’han salvat, a mi!”

Ara és el monjo de la ràdio

Després de nombroses estades, i d’anar veient que Montserrat l’atrapava, ho va deixar tot.

“Em vaig enamorar. És ben bé aquesta la comparació. Mira, els adolescents ho entendran molt bé. Quan t’enamores i no veus res més que aquella persona? i la veus perfecte tot i saber que li fan pudor els peus? Però igualment te l’estimes amb bogeria? Doncs a mi em va passar això. Ara ja he passat de la fase de l’enamorament a l’estimació. Però sé que ja em dono per tota la vida.”

“En els temps d’executiu agressiu vaig perdre la fe, no em plantejava res de la meva religiositat. Ara, m’agrada dir que soc un retornat, un retrobat. I visc la fe en Déu amb molta més intensitat.”

Va donar tots els seus diners a entitats benèfiques i a la família. I s’ha passat els últims 7 anys estudiant teologia i preparant-se per a la vida contemplativa i les tasques del monestir. Entre elles, un programa a Montserrat Ràdio.

Aquesta és una de les feines que fa i que més l’omplen. Té el seu propi programa de ràdio, dedicat a la música folk, i ja porta 4 temporades d’èxit. El programa es diu “Pelegrins de les ones” i és la nineta dels seus ulls.

“…Jo ara, t’ho dic, soc molt feliç! soc molt feliç. Aquí no funciones per uns resultats o uns objectius com en una gran empresa. Hi ha una gran diferència: allí era un mercenari, aquí ho faig perquè vull.”

Assegura que ha pogut agafar distància del món i entendre moltes coses. De fet, diu que després d’haver-ho tingut tot, ja no li interessa res de la vida mundana.

“Totes les bestieses que em puguis oferir del món, a mi no m’atrauen. Ofereix-me coses del món de Déu, que potser aquestes sí que em fan trempar.”

Read Full Post »