PLABUM vol saber l’opinió del veïnat sobre la Festa Major de Bellaterra
Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA
Des de PLABUM han preparat una enquesta de valoració general per conèixer què ha agradat més, què poden millorar i recollir les propostes directes del veïnat per trasladar-les a la EMD, de cara a futures edicions.
La vostra opinió és molt important! Us animem a dedicar-hi uns minutets i omplir l’enquesta.
Entre tot el veïnat podem fer que la Festa Major sigui cada any encara millor!
“Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics“.
Inauguració oficial del Consultori Mèdic de Bellaterra i veïnat reclamant que ho atengui un metge com a la resta de Catalunya
Veïnes i Veïns,
Dimecres 23 de setembre de 2026, primer dia d’activitat en el Consultori Mèdic de Bellaterra, sense metge, només una infermera i un matí a la setmana, els veïns i veïnes plantem una pancarta al carrer reivindicant metge i també ens plantem nosaltres. Prou discriminació sanitària, no som ciutadans de segona
Volem manifestar la profunda indignació i rebuig col·lectiu a les condicions en que es pretén prestar aquest servei.
A Catalunya els pobles de només 1.000 habitants tenen Consultori amb metge i consulta varius dies a la setmana, Bellaterra amb 3.000 habitants i manca de transport públic per arribar al CAP de Serraparera a Cerdanyola a uns 5 km, només ens posen infermera.
Fa 14 anys que lluitem pel Consultori, avui obre les portes sense metge, els habitants de Bellaterra lluitarem fins on calgui per una assistència sanitària de proximitat que no ens torni a discriminar.
Obrir les portes d’un centre sanitari només un dia a la setmana i sens metge no es donar un servei, és una gran discriminació a la nostra comunitat, un “pegat”.
Per tot això, exposem i EXIGIM: El personal d’infermeria és indispensable, però no substitueix al metge, té unes competències diferents, i Bellaterra no vol continuar sent discriminada sanitàriament, fa molts anys que lluitem pel Consultori, i volem Consultori amb metge i més d’un matí a la setmana, com els demés Consultoris del CatSalut de Catalunya.
Prou discriminació: exigim la mateixa cobertura mèdica de proximitat que qualsevol altre ciutadà català
Un Consultori Mèdic sense metge pot deixar a la població en una situació especialment vulnerable. Al nostre poble una tercera part son persones de més de 65 anys , amb malalties cròniques, moltes amb mobilitat reduïda que no poden seguir desplaçant-se a Cerdanyola a 5 km cada vegada que necessiten una visita mèdica, un diagnòstic, o un servei sanitari bàsic, necessitem metge pels crònics i per tota la població, que hi te el mateix dret.
LA NOSTRA EXIGÈNCIA ÉS CLARA I IRRENUNCIABLE:
Exigim a les autoritats sanitàries del CatSalut l’assignació immediata d’un metge o metgessa d’atenció primària continu i presencial, amb un horari digne i d’acord amb les necessitats d’una població de 3.000 habitants.
Exigim al president de l’EMD de Bellaterra, Sr. Riba , que defensi i exigeixi l’assistència mèdica de proximitat per tot el veïnat, no només pels crònics
Els bellaterrencs i bellaterrenques no acceptarem un “pegat”, no acceptarem engrunes. L’assistència sanitària bàsica és imprescindible amb metge.
Hem esperat massa anys perquè ara obrin el Consultori de Bellaterra sense metge EXIGIM AL CATSALUT METGE AL CONSULTORI DE BELLATERRA, JA!!!!!!
“I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra”.
Lluis Torres ✍️Desprès de 14 anys de lluita s’inaugura el Consultori de Bellaterra però discriminats una altra vegada perque el servei que prestaran “és sense metge”, només una infermera, un mati a la setmana, i només per crónics.
O sigui que seguim sense que el CatSalut doni atenció médica sanitaria de proximitat a Bellaterra, un poble de 3.000 habitants amb el CAP de referència a Cerdanyola a 5 km i sense transport públic adequat.
I continuem també sense que Riba, president de l’EMD, exigeixi atenció sanitaria médica per a tots el habitants de Bellaterra
Per això el veïnat, avui divendres, 25 de setembre a les 11h, desplegarà una pancarta per reivindicar metge al Consultori i es llegirà un Manifest just abans de la inauguració amb autoritats a les 11.30h davant el Consultori.
Els veïnat seguirem lluitant pel Consultori amb metge ja que no ho fa actualment en Josep Maria Riba, molt diferent de com ho va fer en Ramon Andreu, anterior President de l’EMD de Bellaterra, encara que sigui Riba qui ara ho inauguri.
“De l’obligació infantil de dormir després de dinar al descans adult com a forma de resistència”.
Lawrence Foster, fent la migdiada entre la gravació El Pessebre de Casals-Alavedra amb l’OBC, Auditori de Sant Cugat del Vallès, 1997
Enrique Mariño ✍️ El temps mort a una habitació penombrosa d’un balneari de Caldas de Reis. La cal·ligrafia aèria de les volutes de pols impreses en un feix de llum. La seva mare, al costat, dormint en una tarda eterna. El silenci. La pausa. La xafogor. És l’hora de la migdiada obligada, però la criatura no s’adorm. Les vacances curioses d’un nen asmàtic: anar a prendre les aigües a l’agost.
Eren matins d’inhalacions, polvoritzacions i dutxes nasals. Tindria sis, set o vuit anys i es recorda com l’únic nen entre ancians, encara que potser fossin adults, potser recentment jubilats. Aquell estiu s’allotjava a la pensió del balneari i, al capvespre, recorria al costat d’altres xavals els passadissos de fusta tocant el triangle que trucava al sopar.
Abans paraven a l’Hostal La Ruta, ja desaparegut, on jugava en un balconet amb els clics beduïns de Famobil: dos homes, dues dones més, un dromedari, un cavall, una palmera i una catifa. Al bar de baix projectaven una pel·lícula molt gore, on un salvatge arrencava uns genitals i se’ls menjava. Potser és l’últim món del caníbal, dirigida per Ruggero Deodato. Potser Caníbal ferotge o Menjats vius!
Així transcorrien els agosts de la seva infància. Lluny de les aigües termals de Caldas de Reis, hi va haver altres migdiades insomnes que mai va entendre, sempre associades als grans. Van haver de passar molts anys per picar de cap davant d’un documental d’animals de La 2 o per practicar el que Camilo José Cela anomenava ioga ibèric, o sigui, la migdiada de pijama, parenostre i orinal.
És clar que les dues hores en horitzontal tenen el seu perill: no estranyaria que l’Almax l’hagués inventat un farmacèutic després d’una migdiada infinita, encara que la fórmula ideal hauria d’incloure un antidepressiu, malgrat que hi ha qui es conforma amb una dutxa freda.
Salvador Dalí, en canvi, era de migdiades fugaces: s’asseia en una butaca, agafava una clau amb la mà i el soroll del metall en caure s’encarregava de despertar-lo. Cansats que ens caricaturitzessin com a indolents i mandrosos, alguns autors van recordar que Napoleó o Churchill van ser grans siesters i van reivindicar aquests minuts de son després de dinar. Així, a la seva columna Tremenda apologia de la migdiada, Javier Cercas la defensa com una “forma d’insubmissió”, un “manifest intransigent de rebel·lia” i un “ínfim tall de mànigues quotidià” que “produeix un plaer indescriptible“.
“No se duerme la siesta por ganas de vivir menos, sino de vivir más: quien no duerme la siesta sólo vive un día al día; quien la duerme, por lo menos dos: despertarse es siempre empezar de nuevo, así que hay un día antes de la siesta y otro después”, escribía Cercas en 2014, seis años antes de la publicación de un breve ensayo en el que Miguel Ángel Hernández reivindicaba la hora sexta romana —nuestro mediodía—, origen de la palabra.
En El don de la siesta (Nuevos Cuadernos Anagrama), el profesor de Historia del Arte en la Universidad de Murcia analiza cómo ha sido sometida a un proceso de capitalización, de modo que si antes se asociaba a la vagancia —porque era improductiva— ahora es considerada saludable —porque un sueñecito a media tarde mejora la eficiencia en el trabajo—, de modo que un breve descanso contribuye a producir más.
Miguel Ángel Hernández, sin embargo, la enarbola como un acto de resistencia y disidencia, como una interrupción placentera que escapa a la lógica de producción capitalista, como un ejercicio impredecible de abandono, como un gasto improductivo y un tiempo perdido, como una trinchera y un refugio del mundo exterior: “La creencia de que nada malo puede sucedernos mientras sigamos durmiendo la siesta”.
“Una barreja del vell caciquisme espanyol i del reverdit populisme sud-americà va coincidir amb els fluxos de diners barats que arribava d’Europa per engendrar una multiplicació fantàstica de simulacres i festejos, de desplegaments barrocs aixecats per durar unes setmanes o uns dies i celebracions hipertròfiques, algunes bèsties i algunes bèsties. aferrament a la tradició sinó per la crua persistència de l’endarreriment”.
Cartell de la Festa Major de Bellaterra 2026
És trist que en un país la idea de la festa inclogui amb tanta regularitat l’ocupació vandàlica dels espais comuns, el soroll intolerable, les tones d’escombraries, el maltractament als animals, el menyspreu agressiu pels que no participen a la gresca: molt més trist és que l’autoritat democràtica hagi organitzat i hagi organitzat encoratjat la intolerància cap a qualsevol actitud crítica. Ningú vingut de fora té dret a injuriar el que som. Qualsevol objecció és una injúria contra la comunitat sencera. I qui s’atrevirà a dissentir des de dins, a actuar com a renegat o traïdor i acceptar l’ostracisme.
La commemoració i no el present; el simulacre i no la realitat; l’aparença i no la substància; l’esdeveniment espectacular d’uns dies i no l’afany durador a millorar el que és quotidià; la festa com a identitat i gairebé com a forma de vida i no la seqüència dels dies feiners, del temps en què el treball es compensa amb l’oci privat; la festa com a obligació unànime, com a prolongada interrupció de la normalitat, com a expressió d’allò veritable i allò irrenunciable, allò massivament compartit; la festa com a culminació de l’any i com a despesa prioritària del pressupost públic; la festa legitimada pels segles o envellida al cap de pocs anys de la seva invenció; la festa com a cultura recuperada, salvada després d’una suposada persecució que afegeix la categoria de víctimes heroiques a qui la celebren; la festa amb pregons altisonants en què algú cobra un dineral per celebrar amb prosa de fritanga les glòries locals, la festa amb processons solemnes, amb gales litúrgiques, amb complicacions protocol·làries, amb vestits regionals, amb corregudes de bous, amb carreres de mossos beodes davant de vedells espantats, i les batalles tomàquets, amb aterridors escàndols de petards per culpa dels quals de tant en tant mor algú o hi ha un incendi; la festa en què fan reportatges equips de televisió estrangera, confirmant els bruts i primitius i els exòtics i coloristes que són els espanyols, fins i tot aquells que celebren la seva festa en un èxtasis d’autenticitat antropològica que els confirma la seva obstinació de no ser espanyols; la commemoració de la commemoració: el 1992 es van commemorar amb una exposició universal els cinc segles del descobriment d’Amèrica i el 2012 s’ha commemorat el vintè aniversari de l’exposició del 92.
Un dels trets menys examinats de la democràcia espanyola ha estat la propensió al paroxisme de la festa.
I un dels capítols més incalculables del malbaratament que ara hem de pagar és el de tots els diners públics que des de fa quaranta i tants anys s’han gastat en festes: en festes municipals i comarcals, en festes autonòmiques, en festes de barri, en carnavals, en festes de la primavera i en falles i santfermines i roques.
Allò que en un altre temps durava cinc dies va començar a durar una setmana i mitja. La festa modesta d’una sola tarda es va expandir a una setmana sencera, convertida en una barreja de gresca sense pausa i esdeveniment oficial.
El carnestoltes que s’havia extingit per avorriment o decadència feia un segle es decidia que en realitat havia estat proscrit pel franquisme, i que per tant era obligatori recuperar-lo. I per recuperar-lo o per inventar-lo calia aprovar grans pressupostos, que contractar tècnics culturals o experts en una cosa que va començar a anomenar-se «animació sociocultural», els quals organitzaven reglamentàriament les murgues, xarangues, balls de màscares, concursos de comparses que espectacles de teatre de carrer, tota la pre- menor rastre en el moment mateix en què els diners que s’hi dedicaven s’haguessin destinat a fins més útils.
Les actuacions musicals que en una altra època organitzaven empresaris particulars amb la digna intenció d’obtenir un marge de benefici ara les programaven les noves àrees puixants de cultura dels ajuntaments, o les empreses o agències o gestores municipals de cultura.
L’efecte immediat va ser doble: sense la cautela de la inversió privada i el càlcul de riscos, el preu que els ajuntaments pagaven pels espectacles es va multiplicar exponencialment, per a felicitat dels artistes i sobretot dels intermediaris; i el públic es va acostumar a pagar molt poc o no pagar res, i per tant a no concedir cap valor al que se li oferia gratis.
Cap empresari podia competir ja amb institucions públiques que pagaven qualsevol preu que els sol·licitessin i que a més no cobraven entrada.
El que fins fa molt poc temps enrere havia prosperat gràcies a l’astúcia o al sentit de l’oportunitat de promotors privats es va tornar molt més car i només va poder ser costejat per institucions públiques. Els artistes que més tenien ja s’ho van quedar tot. D’un any a un altre quadruplicaven o quintuplicaven els seus caixets, i a més no s’havien de preocupar de la incertesa d’omplir o no omplir un recinte de fira o una plaça de bous. Com que a Espanya durant molts anys ningú sembla haver-se preguntat d’on sortien els diners que gastaven tan a plens les institucions públiques, els figurons de la política es permetien el luxe de fer creure a la ciutadania que li regalaven per pura generositat i sense contrapartida qualsevol diversió que li vingués de gust.
Premi Pricipe d’Asturies 2013
Font: Todo lo que era sólido. Antonio Muñoz Molina. Pag. 56 a 59. Editorial Seix Barral
“El Registre Civil digital ha substituït l’arcaic Llibre de Família, encara que aquest continua conservant-ne la validesa”.
Imatge d’un Llibre de Família, ara en dessus 📷 Jesús Hellín / Europa Press
Javier Mercadal Serrano✍️El Llibre de Família, com a tal, ja no existeix. No des del 2021, quan va deixar de lliurar-se en el format de paper del qual deriva el nom. És cert que els exemplars existents continuen mantenint la seva validesa, encara que no poden ser actualitzats i, per tant, cada cop són menys requerits per l’Administració.
Des de llavors han estat substituïts per un Registre Civil individual, més d’acord amb els nous models de família i la realitat social de l’època. Es tracta d’un sistema en què es recullen totes les dades rellevants a la vida de cada persona. Això és: pare, mare, fills, estat civil… Tot això, associat a un número individual. Aquest es va actualitzant de manera cronològica a mesura que succeeix un fet rellevant en la vida duna persona. Per exemple, si una persona contrau matrimoni, aquesta dada s’afegeix a la fitxa, de la mateixa manera que si, per exemple, té descendència, etc.
Què és el Registre Civil electrònic
Totes aquestes dades queden reflectides al Registre Civil electrònic, el sistema digital en què s’inscriuen, conserven i gestionen els fets i actes relatius a l’estat civil de les persones. A Espanya, funciona a través de la plataforma DICIREG, permetent realitzar tràmits en línia, obtenir certificats digitals i connectar totes les oficines en una sola xarxa. O dit d’una altra manera, és el lloc on consta tota la informació rellevant que abans es provava per mitjà del Llibre de Família.
Un matís important és que, en aquest nou paradigma, la informació se sol consultar i expedir, per mitjà de certificats concrets. D’aquesta manera, el Registre Civil electrònic és el lloc on aconseguir documents com el certificat de naixement, de matrimoni, de filiació o de defunció; els quals són requisits habituals per realitzar segons quins tràmits.
DICIREG és la plataforma tecnològica que permet el funcionament del nou model de Registre Civil i depèn del Ministeri de Justícia. Es tracta d’una eina de gestió utilitzada per les oficines del Registre Civil, no d’una plataforma de consulta directa per als ciutadans. Els ciutadans poden realitzar determinats tràmits i sol·licitar certificats a través dels serveis electrònics habilitats pel Ministeri de Justícia. Per a aquells procediments que requereixen identificació, és possible acreditar-se mitjançant sistemes com Cl@ve, certificat digital o DNI electrònic.
Quant costa
Els certificats del Registre Civil són gratuïts. És a dir, no s’exigeix cap taxa per acreditar l‟estat civil d‟una persona. Es poden demanar tant digitalment com en persona. És cert que hi ha algunes webs i empreses que cobren una quantitat per això, però aquest import mai no respon a una taxa del Registre Civil.
Com sol·licitar-los pas a pas
Per demanar un certificat, per exemple el de naixement, el procés és el següent. La primera cosa és accedir a la Seu Electrònica del Ministeri de Justícia, dins de l’apartat del Registre Civil. És aquí on el sistema demanarà una identificació, la qual es pot realitzar de diverses maneres: Cl@ve, certificat digital o DNI electrònic.
Un cop validades les credencials, arriba el moment d’emplenar la informació necessària abans de poder requerir el certificat. En el cas d’un certificat de naixement, per exemple, cal facilitar la informació bàsica de la persona inscrita i, quan es coneguin, les dades relatives al Registre Civil on consta la inscripció. Si la inscripció està disponible electrònicament, el certificat es pot obtenir de forma immediata; en cas contrari, el Registre Civil tramita la sol·licitud pels mitjans previstos.
Què ha canviat respecte al Llibre de Família
D’aquesta manera, un tràmit que durant anys va estar lligat a la presentació física del Llibre de Família s’adapta ara a un sistema més flexible i digital, en què l’acreditació de les dades personals i familiars es fa mitjançant certificacions oficials emeses pel Registre Civil. Actualment no es pot consultar tota la informació d’un individu a mode de fitxa, com sí que passava amb el Llibre de Família, en què totes les dades estaven recopilades al document. Tot i això, s’ha guanyat en agilitat, a més d’un sistema que s’adapta millor a la realitat social i tecnològica contemporània.
“La resolució de l’expedient es realitza mitjançant Decret de la Generalitat de Catalunya, i aquesta resolució ha de ser favorable quan existeix acord favorable dels municipis afectats i no hi formulin objeccions ni la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora”. GENCAT
L’article 17 del Decret 244/2007, estableix:
Article 17.- Resolució
17.1
La resolució definitiva de l’expedient s’ha de fer per decret del Govern de la Generalitat i s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado.
17.2
El Govern de la Generalitat ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa municipal o dels veïns quan es produeix l’acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora.
17.3
En el cas que l’expedient l’hagi iniciat el Departament de Governació i Administracions Públiques o a instància d’un consell comarcal, l’alteració dels termes s’ha d’aprovar per llei de Parlament de Catalunya, si en el tràmit d’informe hi formulen oposició un o més d’un dels municipis afectats.
17.4
La resolució definitiva de l’expedient s’ha de produir en el termini de sis mesos, a comptar de la seva recepció al Departament de Governació i Administracions Públiques. La manca de resolució expressa dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris de la sol-licitud
La resolució de l’expedient es realitza mitjançant Decret de la Generalitat de Catalunya, i aquesta resolució ha de ser favorable quan existeix acord favorable dels municipis afectats i no hi formulin objeccions ni la Comissió de Delimitació Territorial ni la Comissió Jurídica Assessora. En altre cas, si consta la oposició d’alguns d’aquests organismes, com ara un dels Ajuntaments afectats, la resolució pot ser favorable o desfavorable a l’alteració de termes, i justificar-se en cada cas.
En la hipòtesi objecte del present informe, al iniciar-se l’expedient per iniciativa veïnal no resulta d’aplicació allò establert en l’apartat tercer del precepte transcrit, pel que l’alteració de termes no haurà d’aprovar-se per llei del Parlament de Catalunya.
Per últim, assenyalar que conforme l’apartat 3 de l’article 17 del Decret 244/2007, el termini per a resoldre que té el Departament competent de la Generalitat de Catalunya es de 6 mesos, a comptar des de la recepció de l’expedient, essent negatiu el caràcter del silenci.
Es a dir, si conforme l’article 12.3 de l’esmentat Decret el termini màxim per a instruir i resoldre l’expedient es de 12 mesos i l’article 17.3 atorga a la Generalitat el termini de 6 mesos per a la resolució del mateix, la tramitació municipal no pot, en cap supòsit, superar el termini de 6 mesos.
“A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial”
LLUÍS TORRES ✍️ La Normativa de la Comisió “Bellaterra és Sant Cugat” es va aprovar el dia 16 de novembre de 2022, a la sala petita del Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra, tres anys després d’haver recollit, durant més dos mesos, el 61% de signatures del cens oficial del veïnat de Bellaterra. Aquesta Comissió es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.
A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial
Document oficial que més del 61% del cens oficial del veïnat de Bellaterra va signar per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, (que incloïa l’EMD i el Clot de Can Fatjó dels Aurons) 📷 Bellaterra. cat
PRIMERA PART.
FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ
CAPÍTOL 1: Denominació i fins Se li assignà el nom, Comissió Bellaterra és Sant Cugat, denominada com la “Comissió” a la resta d’aquest document. Aquesta comissió veïnal es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.
L’Acta Fundacional és signada a Bellaterra per 17 veïns i veïnes, Vocals de la Comissió, sent President Miquel Àngel Vàzquez, qui nominà Vicepresidenta a la Vocal Chus Cornellana.
Iniciant la segona etapa de la Comissió a novembre de 2022, s’elabora la Normativa de funcionament i s’actualitzen els Vocals i Junta Directiva de la Comissió, adequant-nos a les normes establertes i que s’aproven per majoria simple de tots els components de la Comissió convocats i que assisteixen a la reunió. Queda annexa al present document l’Acta Fundacional (ANNEX 1), i la composició actualitzada de Vocals i Junta Directiva de la Comissió, novembre de 2022 (ANNEX 2) Article 1 La Comissió regula les seves activitats d’acord amb el que s’estableix en aquesta Normativa La Comissió estarà formada per la Junta Directiva i els vocals Article 2 El fi de la Comissió és executar els passos necessaris per portar a terme i impulsar un expedient de modificació dels límits del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, per a la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la seva annexió al municipi de Sant Cugat del Vallès. Per aconseguir les seves finalitats, la Comissió du o ha dut a terme les activitats següents: a. Procés de recollida de signatures dels veïns de Bellaterra. b. Elaboració de la Memòria Justificativa, seguint les indicacions del Decret. c. Presentació dels documents necessaris a les adients administracions públiques per a portar a terme el seu fi. d. Portar a terme les tramitacions necessàries davant de les administracions públiques per a assolir el seu fi. e. Campanyes de comunicació i divulgació de les activitats pròpies de la Comissió. f. Altres, necessàries per a l’assoliment del seu fi. En queda exclòs tot ànim de lucre. CAPÍTOL 2 Els vocals de la Comissió, els seus drets i les seves obligacions: Article 3 Podran formar part de la Comissió totes les persones físiques, fins un número determinat, que de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats, i que reuneixin les següents condicions: 1. Ser resident a Bellaterra. 2. Cal que tinguin capacitat d’obrar. 3. Ser majors d’edat 4. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acceptada per tots els membres de la Junta Directiva, que ho comunicarà als vocals de la Comissió. 5. Els veïns que formin part d’algun partit polític i tinguin representació oficial, poden ser inclosos com la resta de veïns, sempre que s’ajustin a les motivacions definides per pertànyer a la Comissió, i el representant d’aquest partit polític hagi signat prèviament el Manifest de Bellaterra, Annexió a Sant Cugat. Article 4 Són drets dels vocals de la Comissió: 1. Assistir amb veu i vot a les reunions generals de la Comissió 2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius. 3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas. 4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de la Comissió, d’acord amb les normes legals i definides. 5. Exposar a la resta de la Comissió i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de la Comissió i més eficaç la realització dels objectius d’aquesta. 6. Rebre informació sobre les activitats de la Comissió. 7. Formar part dels grups de treball, que es constitueixin. Article 5 Són deures dels vocals de la Comissió: 1. Comprometre’s amb les finalitats de la Comissió i participar activament per assolir-les. 2. Complir la resta d’obligacions que resultin de la normativa 3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de la Comissió. 4. Comunicar a l’òrgan de govern els canvis de domicili i de contacte. 5. Comunicar a l’òrgan de govern tot canvi de situació personal que impedís la continuïtat com a membre de la Comissió. 6. No publicitar les informacions de les reunions de la Comissió abans de fer-ho públic oficialment el President, o Vicepresident en absència o per delegació del President. Igualment, no es farà difusió del contingut del xat oficial de la Comissió. 7. Tots els membres queden subjectes als acords de la Comissió, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar. 8. Modificar la normativa, si escau, per votació de la majoria simple. 9. Els vocals de la Comissió accepten que es pugui publicar el seu nom i imatge, inclosos comunicats externs Article 6 Són causes per ser donat de baixa de la Comissió: 1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva. 2. No complir les obligacions fixades per normativa. 3. La pèrdua de residència a Bellaterra. 4. L’obstaculització dels objectius de la Comissió. 5. La no assistència habitual a les reunions de la Comissió sense justificació al President. 6. Altres motius, comunicats prèviament al President, i votats per majoria simple de la Comissió CAPÍTOL 3 Funcionament de la Comissió: Article 7 Correspon a la Junta Directiva: 1. Executar les decisions finals de les reunions de la Comissió 2. Marcar els objectius i la direcció de la Comissió 3. Ratificar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de la Comissió. 4. Ratificar l’ingrés i la baixa en associacions, federacions o confederacions. 5. Ratificar el reglament de règim intern i les seves modificacions. 6. Conèixer les sol·licituds presentades per formar part de la Comissió, i també les altes i les baixes per una raó diferent de la separació definitiva. 7. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per faltes molt greus. 8. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de la Comissió. Article 8 La Comissió es reuneix: 1. Per convocatòria del President (o Vicepresident per absència o a indicació del President) 2. El President també convocarà quan ho sol·liciti una tercera part dels vocals de la Comissió. 1. La convocatòria de reunió ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió. I l’enllaç si la reunió és telemàtica 3. Les reunions les presideix el President de la Comissió. Si aquest no es trobés present, l’han de substituir, successivament, el Vicepresident, Secretari, o la persona de més edat present a la reunió. 4. La reunió de la Comissió es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres de la Comissió presents. 5. La Comissió es reunirà, preferentment, en Centre Cívic de Bellaterra, Plaça Maragall 4. 6. La Comissió es podrà comunicar habitualment a través del grup de WhatsApp establert a tal efecte, incloses convocatòries, ordre del dia, i actes, si escau. L’administrador serà el President o la persona en qui delegui. Si algun membre no vol formar-ne part, se’l convocarà personalment també per WhatsApp. Article 9 Votacions de la Comissió: 1. En les reunions de la Comissió, correspon un vot a cada membre de la Comissió. No s’acceptarà el vot delegat. 2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels membres presents. 3. Es poden adoptar acords sense reunió, de manera excepcional, a instància del President de la Comissió que, en qualsevol cas, seran ratificats en la següent reunió de la Comissió. 4. En qualsevol cas, l’elecció del President de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple dels membres presents. 5. En qualsevol cas d’empat, el President o qui el representi, tindrà el vot de qualitat.
Carta Comissió Bellaterra és Sant Cugat que envià el 2019 al veïnal deBellaterra
SEGONA PART: LA JUNTA DIRECTIVA CAPÍTOL 4 La Junta Directiva: Article 10 1. La Junta Directiva regeix, administra i representa la Comissió. 2. Componen aquest òrgan de govern el president, el vicepresident, i el secretari, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents. Al ser una Comissió veïnal sense ànim de lucre no es contempla la figura de tresorer. 3. L’elecció del President de la Junta Directiva, que ha de ser membre de la Comissió, es fa per votació dels vocals de la Comissió i dels altres membres de la Junta Directiva, per majoria simple dels presents. En cas d’empat, qui exerceix de President a la reunió tindrà el vot de qualitat. El President anomenarà Vicepresident, i Secretari. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec. 4. La presentació de candidatures a President, es comunicaran per escrit al President anterior o al Vicepresident, successivament en cas de baixa del primer, una vegada convocada la reunió amb aquest punt a l’ordre del dia. 5. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits. 6. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per: a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques b. Incapacitat o inhabilitació. c. Renúncia notificada i acceptada per l’òrgan de govern. d. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o normativa. 7. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir, després de la reunió de la Comissió per comunicar la baixa. Mentrestant, un membre de la Comissió ocuparà provisionalment el càrrec vacant, respectant que: a. El Vice-president ocuparà el càrrec de President en cas que aquest càrrec quedi vacant. b. En cas que el càrrec de Vice-president quedés vacant, el President anomenarà a un vocal de la Comissió . 8. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament. 9. El càrrec de President de la Comissió és incompatible amb el de President de l’EMD de Bellaterra, de Vocal de la mateixa EMD, o similars. Article 11 La Junta Directiva té les facultats següents: 1. Representar, dirigir i administrar la Comissió de la manera més àmplia que reconegui la llei; així mateix, complir les decisions preses per la Comissió, d’acord amb les normes, instruccions i directrius establertes. 2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents. 3. Proposar a la Comissió la defensa dels interessos d’aquesta. 4. Convocar les reunions i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin. 5. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de la Comissió, i ser informada i autoritzar, si escau, dels actes que aquests grups projectin dur a terme. 6. Nomenar els membres de la Comissió que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups. 7. Establir el règim d‘incompatibilitats entre els grups de treball i dels membres d’aquests amb la pertinència a la Junta. 8. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: a. subvencions o altres ajuts b. l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació 9. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagi previst la normativa i donar-ne compte en la primera reunió de la Comissió. 10. Qualsevol altra facultat que no sigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de la Comissió o que li hagi estat delegada expressament. 11. La Junta Directiva acatarà els acords adoptats per majoria simple de vots dels assistents a la reunió de la Comissió, el president te’l vot de qualitat, si escau. 12. Quan consideri necessari, la Junta Directiva podrà convidar a les reunions de la Comissió a persones que encara que no pertanyin a la Comissió, poden aportar valor a l’objectiu. CAPÍTOL 5 Entrada en vigor d’aquesta normativa: Article 16 1. Aquesta normativa entrarà en vigor a la seva aprovació per majoria simple dels vocals i membres de la Junta Directiva de la Comissió assistents a la reunió. En cas d’empat el President, o qui el substitueixi, tindrà vot de qualitat. 2. Pas següent a la seva aprovació: a. Es procedirà a la confirmació del President que ve exercint des de la creació de la Comissió, o a l’elecció del mateix entre les candidatures presentades, si escau. b. El President elegirà al Vice-president, i Secretari c. Es procedirà a constituir la Junta Directiva. d. Es comunicarà als vocals de la Comissió. 3. S’actualitzaran els vocals de la Comissió, segons la normativa aprovada, sense perjudici de futurs canvis. (ANNEX 2) DISPOSICIÓ FINAL La Comissió s’extingirà amb la resolució final de l’Expedient d’adhesió a Sant Cugat. SIGNATURA DELS MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA I VOCALS DE LA COMISSIÓ ACTUAL
“Durant aquest 2 mesos els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell o des de l’entrada per la UAB” .
Pont de la BV-1414 a Bellaterra sobre les vies dels FGC 📷 CEDIDA
La Diputació de Barcelona, titular de la carretera BV-1414 i del pont sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha comunicat que a partir del dilluns 2 de febrer s’iniciarà un tall total del pas pel pont.
Aquesta mesura s’emmarca en unes obres de seguretat estructural considerades necessàries per garantir el bon estat de la infraestructura, amb una durada prevista de dos mesos.
Durant aquest període, els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic o l’entrada per la UAB.
La Diputació de Barcelona instal·larà rètols indicadors per facilitar la circulació i evitar confusions entre els conductors.
Per tal de reduir les molèsties derivades de l’augment de trànsit al Camí Antic, la policia local hi instal·larà un radar pedagògic i reforçarà els controls de velocitat.
Vianants i bicicletes
Pel que fa a la mobilitat de vianants i bicicletes, s’ha habilitat de manera excepcional el tram de Via Verda que connecta Can Domènech, situat al costat del pont, amb l’estació de ferrocarrils.
Aquesta autorització ha estat concedida pels agents rurals, tot i que el tram es troba dins d’una zona confinada per la PPA, ja que Bellaterra forma part de la zona infectada (zona zero).
Actualment, la Diputació de Barcelona està senyalitzant aquest tram de Via Verda per garantir un pas segur mentre durin les obres.
Des de l’administració es demana comprensió a la ciutadania davant les molèsties que puguin ocasionar aquestes actuacions, que s’han considerat imprescindibles per garantir la seguretat del pont.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
Víctor Montferrer de la Llibreria Papereria Paper’s de Bellaterra 📷 CEDIDA pel veïnat
LLUIS TORRES✍️Gràcies, moltes gràcies amic Víctor Montferrer pel servei cultural que durant 10 anys ens has aportat. La teva professionalitat i simpatia, cap a les famílies de Bellaterra, a través de la teva inoblidable botiga PAPER’S de Bellaterra, sempre romandrà entre els millors comerços de km0 del nostre poble.
El veïnat de Bellaterra, que hem tingut una relació, més o menys estreta amb tu, no podem deixar d’agrair-te i aportar el nostre més sincer homenatge, tot desitjant que es pugui realitzar el teu somni, d’obrir el teu modern quiosc just a l’accés a l’enteada principal de l’estació dels FGC de Bellaterra.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
