Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Bellaterra.Cat ha contactat aquest matí amb la responsable de Càritas de Sabadell i ha desmentit la notícia de l’obertura d’un Alberg Social a Bellaterra, que va publicar el Tot Bellaterra

Read Full Post »

Read Full Post »

Recordant al nostre estimat veí Josep Mateu Morenilla (Sabadell, 30 març 1930-28 febrer 2022), parella de Carme Vives, pares de l’actor Sergi Mateu

Josep Mateu Morenilla|Foto: Josep Busoms

El bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, que ens va deixar el 28 de febrer de 2022, va ser un dels socis de la Càmara Club de Sabadell, que l’any 1945, un grup d’aficionats a la fotografia, que es reunien al desaparegut i històric Cafè Español de l’avinguda 11 de setembre (Avenida del Ejército Español en altres èpoques), al davant de l’Hotel Urpi, van decidir fundar un club de fotografia. El que en principi era un club d’amics i amants de la fotografia es va acabar convertint en associació l’any 1949, en l’actual Càmera Club Sabadell.

Entrevista al bellaterrenc Josep Mateu Morenilla, gran amant de la fotografia, pel sabadellenc Josep Busoms 👇

Read Full Post »

Bellaterra.Cat, per saber quelcom sobre aquesta sorprenent sirena, va contactar amb els Bombers de la Generalitat i la policia urbana de Cerdanyola, però cap dels dos tenien constància i no podien confirmar si eren autèntiques de risc.

Tot indica que era una prova feta des de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el que és incomprensible és la no comunicació a les autoritats de Protecció Civil ni cap autoritat local.

Sirena de risc químic ahir a Bellaterra

Què són les sirenes de risc químic?

Les sirenes de risc químic són el sistema d’avís a la ciutadania previst en els plans de protecció civil per emergències químiques quan un accident químic és greu i pot afectar la població.

A tot Catalunya hi ha 86 sirenes instal·lades a 38 municipis, entre les quals, Barcelona. Mira com és un dels simulacres a Barcelona.

Com saber si una sirena indica un risc químic?

En el moment de l’avís s’emeten tres senyals d’un minut de durada separades per silencis de cinc segons. Això indica que hi ha hagut un accident químic. A partir d’aquí, s’han de prendre les mesures bàsiques de protecció.

Com actuar si sentim l’alerta de risc químic?

Si es tracta d’un avís real i no un simulacre es recomana:

Si som a casa: quedar-se dins,preferiblement a les habitacions més interiors, aturar els aparells de climatització, no anar a buscar els nens a l’escola i informar-se a través dels mitjans de comunicació.

Si estem viatjant en cotxe, hem de sortir-ne i tancar-nos en un edifici proper.
I és important no anar a recollir els nens a l’escola: allà ja estan ben protegits.

Si som al carrer, cal refugiar-se al primer edifici que trobem.

Quan ha passat el perill, un únic senyal continu de 30 segons indica que ara ja podem respirar tranquils.

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_tecnologics/risc_quimic/faqs-risc-quimic/les-sirenes-de-risc-quimic-/

Font: Gencat,

Read Full Post »

Placa de “Bellaterra, Bella Gent” de Josep Carner a una casa de Bellaterra

Aquest 2022 fa 122 anys que «Bella terra bella gent» va arribar a les llibreries. Un llibre sobre la pàtria, sobre l’amor a la terra, la figuera i el pi, els núvols que hi transiten, la llum del cel, la gent que l’habita, com els memorables personatges dels tres diumenges. Carner, poc donat a ser expansiu sobre els seus llibres, el defineix dins del tòpic pintoresc: un llenguatge que descriu vivament i animadament les coses, i que ell considera, en certs aspectes, afí a l’esplèndida facúndia barcelonina d’«Auques i ventalls». La coberta i la portada del llibre ens anuncien el títol «Bella terra bella gent» i seguidament, en una nova ratlla, el gènere de l’obra i el nom de l’autor: «rims de Josep Carner». «Rim» és paraula que, en l’obra de Carner, es relaciona amb els “Rims de l’hora”, 1911- 1915 (poesia d’ara, del temps, d’actualitat), és la secció diarística més densa i duradora de tota la poesia catalana: dos-cents vint-i-quatre poemes, sempre signats Two i convertits en rebost de tres llibres: «Auques i ventalls», «La paraula en el vent», «Bella tera bella gent». Si el poeta no era expansiu en públic sobre els seus llibres sí que ho era amb els amics més íntims, com el gramàtic Emili Vallès. Li dedica un exemplar del llibre acabat de sortir amb uns versos improvisats, fets a partir de la ratlla meravellosa de la mateixa anteportada, bella terra bella gent, un «vers» que defineix un metre de set síl·labes a la dedicatòria, que diu: Emili Vallès Vidal, d’Igualada natural (hi va néixe’ a Can Mi Vida –«honni soit» qui pensi mal), llegirà amb faç ensopida en el temps sagrat d’Advent aquest llibre que es nomena BELLA TERRA BELLA GENT Que li sigui lleu la pena i el gall dindi suculent. És una poesia en mètrica accentual (iambe, anapest, peó tercer), d’una musicalitat exquisida, pròpia del geni poètic de l’autor. Ell, en una ocasió, esmenta els versos de la composició com a “versots”, en el sentit de versos més llargs que els habituals en mètrica sil·làbica. La revisió obstinada dels seus versos (“el full de paper malcontent”) és el pensament dominant de Carner en poesia i s’expressa en la constant mobilitat dels seus textos. El poema coneix una lleu revisió el 1936 en ser publicada una nova edició del llibre pels volts de Sant Jordi d’aquell any, tres mesos abans de l’alçament militar. I després, revisat de nou, s’incorpora a «Poesia», 1957, a la secció »Lloc«, que pren el nom genèric de territori on el poeta va néixer i on segurament hauria volgut morir si “no hagués l’atzar esbarriat les coses!”. Però avui, avui! és el dia de la bella terra i la bella gent, el dia per llegir el poema en aquesta forma de 1918. Avui és un dia magnífic per llegir un dels millors poemes del llibre centenari, ‘El dia revolt’, un poema escrit sis anys abans, el 1912, i presentat als Jocs Florals de l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, a Barcelona, on va ser premiat amb l’Englantina.

EL DIA REVOLT

Fes batre de nou mon cor que s’enuja;
per cel, terra i mar emporta’t en folla carrera la vida que es dol,
o dia revolt de sol i de pluja,
o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol!

¿Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?
Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.
Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes
no saben si plores o rius.

Potent, en la nau abats el cordatge, la vela has retuda
i emplenes el bosc de laments;
i a l’era del cel hi menes batuda
dels núvols de flama que petja la bella quadriga dels vents.

Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les fulles, cantant, a l’atzar;
i clapes de llum la terra atuïda
i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar!

Regolfa ta veu per dintre la serra
i sonen les baumes d’aquesta clamor:
–Deixonda’t, o cor de la terra,
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Fúria i l’Amor–.

Trasbalses la pau en ta via;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; ¿què hi fa
si en una hora el consum?
i fins de la fossa n’aixeques follia
i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai?
¿Qui ha vist eixa llum que apar desfullada ginesta
i alegra i endola l’espai?

O dia revolt de sol i de pluja daurada,
o dia esquinçat de vent i de pluja i de sol!
Salut a la saba del món, altre cop desvetllada;
salut al miracle que duus per demà si Déu vol!

Salut a la tendra donzella
que vela son pit, adés borronat;
a tota semença que puny la clivella
i a tota dolor que el cap ha vinclat per ésser alegria en l’eternitat.

Salut a la vida, de dintre la vida infinita,
que mai no ha cantada la humana cançó;
a la veritat que encara no és dita;
salut a qui és nat i encara no veu la clarô!

Bon dia pel tany qui desperta –l’alzina sabuda
només que de Déu, que ja guarda la seva llecor de perills!–.
Salut a la pàtria, tan feble i dolguda!
Salut a la pàtria que encar no és nascuda
com l’hem somniada sos fills!

Text: Josep Carner (Obra poètica. ECOC 1/1) «Llibres de poesia 1904-1924». Edició crítica de Jaume Coll. Barcelona: Edicions 62 (Biblioteca Clàssica Catalana), BeT 59, p. 674-676.

Font:

Read Full Post »

Que espera l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola per canviar el nom de l’avinguda del franquista Josep Maria Marcet per la del músic universal Jordi Savall? FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Lliçó magistral del bellaterrenc Jordi Savall, s’hi al Ateneu, inaugurant el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola. Reflexions sobre l’evolució de la música, el llenguatge més essencial i compartit, tendresa i sentiment. Buff, que bo!

… i sobre pobles oprimits i com les seves músiques ajuden a preservar la seva essència i història! I sobre la recuperació de músiques antigues i sobre com va decidir convertir-se en músic, i sobre… Ha sigut una hora deliciosa!!!

La Música: Reflexions sobre l’evolució d’un llenguatge essencial a l’ésser humà va ser el títol de la lliçó inaugural del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola que va impartir el músic bellaterrenc Jordi Savall, un dels més reconeguts intèrprets i estudiosos mundials de la música antiga a nivell mundial.

Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941 però veí de Bellaterra des fa dècades, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’edat mitjana al segle XIX.

Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi internacional i ha rebut els premis més reconeuguts des del Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música a la majoria de distincions del món cultural d’arreu d’Europa.

L’acte inaugural del curs estarà obert a la participació de la ciutadania de manera gratuïta i es realitzarà al teatre Ateneu el pròxim 19 d’octubre a les 18 hores. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la Vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la UAB, la doctora Maria Valdés Gázquez.

L’Aula i les seves activitats

L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola és una associació sociocultural independent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vetlla pels seus continguts. Sense afany de lucre i des de 2010, vol difondre la cultura de nivell universitari entre els majors de 55 anys, mitjançant sessions acadèmiques i visites culturals.

En aquest sentit, les pròximes activitats del curs ja previstes seran es conferències de la pintora i escultora Mariona Millà sobre la figura de Jaume Plensa sota el lema Escultor de l’esperit i de la llum ( 2 de novembre ); de l’historiador Jordi Maluquer sobre Els Indianos, el retorn dels emigrants catalans d’Amèrica (30 de novembre); o l’antropòleg i viatger polar Francesc Bailon sobre els Nenets, la cultura dels pastors de la Sibèria (15 de desembre). També hi ha programades diverses sortides com les del Poblat Ibèric d’Ullastret. Peratallada i Pals (9 de novembre) o a la Barcelona maçònica (23 de noviembre). El músic i crític Frederic Sesé clourà les activitats d’aquest 2022 amb una sessió sobre records sonors de Pau Riba, en homenatge al recentment desaparegut autor de Noia de porcellana.

Font: Joan Sánchez, Cerdanyola Info

Read Full Post »

Durant dues hores, els trens han passat més freqüentment entre Barcelona, Terrassa i Sabadell, com s’espera que serà definitivament abans que acabi l’any

Jaume Planagumà | La freqüència de pas dels trens dels FGC de la línia Barcelona-Vallès ja és més a prop de ser com la del metro. Aquest dissabte han posat a prova les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell) amb una prova pilot que ha simulat la freqüència de pas que assoliran els combois abans que acabi l’any. La previsió és que en hores punta hi hagi trens a Sabadell i Terrassa cada cinc minuts i a Sant Cugat, cada 2,5 minuts. En aquest darrer cas, actualment cal esperar un mínim de vuit minuts en els moments de màxima demanda, mentre que en les altres dues línies el temps d’espera és de 12 minuts.

Concretament, en la prova s’ha comprovat el bon funcionament de la senyalització de vies i trens, les infraestructures en general i la puntualitat dels trens. Per fer-ho, han incorporat més combois, com passarà quan es millori la freqüència de trens.

La prova ha durat dues hores
La prova ha durat dues hores, des de les 7.30 h fins a les 9.30 h del matí. Durant aquest interval de temps, els trens de les línies S1 i S2 han parat en totes les estacions.

Fins ara, FGC havia anat fent diverses proves puntuals i per trams a la línia, la d’aquest dissabte és, però, la primera que s’ha fet en la totalitat de la línia.


Font: Betevé

Read Full Post »

Apartado de correos 1001 és una pel·lícula policíaca dirigida per Juli Salvador el 1950. La filmació comença a Bellaterra

Forma part dels Bàsics del cinema català de la Filmoteca de Catalunya. Juntament amb Brigada criminal (Ignasi Ferrés Iquino, 1950) inicien una sèrie de films de cinema negre realitzats als anys 50, principalment a Barcelona. Se la considera la pel·lícula iniciadora del cinema policíac barceloní, tot i que Brigada criminal va ser estrenada dos dies abans.

Apart de pel gènere, destacà per estar rodada en els llocs reals on passava l’acció, la qual cosa era una novetat en aquell moment. Va aplicar la forma del neorealisme, però utilitzant una base argumental que agafava del cinema negre estatunidenc de la dècada del 1940. Tot i això l’argument es basa en un cas real de la crònica de successos del moment, concretament un cas d’estafa postal del qual prové el títol. Apart, tracta un tema nou en el cinema espanyol de l’època com és el tràfic de drogues, en aquest cas cocaïna, i la seva addicció.

A l’enllaç de sota podeu veure la pel·lícula completa 👇

Read Full Post »

La meva percepció de les coses m’ha fet precipitar en el meu judici alhora de manifestar que ens havien “birlat” El Ball de Festa Major.

El cert és que, tot mirat el programa, no havia trobat cap titular que l’anunciés.

El Francesc, editor de Bellaterra.cat, ha estat més atent i m’ha fet notar que hi havia una activitat anunciada com “DJ ANB YULIANOMUSIC”

He d’entendre, doncs, que això és el ball que jo reclamava, això sí, passat pel sedàs de la música enllaunada.

En el seu dia, i no parlo del cicle EMD, la UVB, a part del ball de festa major reglamentari amb músics en directe, va programar una nit de música enllaunada. Aleshores vaig manifestar que no em semblava bé programar aquest tipus d’activitat perquè no era sinó traslladar a la Festa Major el que durant tot l’any podíem trobar en un discoteca.

Això, és clar no és cap excusa i vull rectificar la meva declaració. Això sí, en benefici de la claredat, no hagués estat gens malament anunciar DJ YULIANOMUSIC com el ball de Festa Major. Demano disculpes.

Ignasi Roda

Read Full Post »

Bellaterra.Cat comparteix 6 vídeos d’El Tricicle, enregistrats en directe durant la seva participació a la Tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, com inici de la Festa Major Bellaterra 2022.

El Tricicle de Bellaterra, trio fraternal molt lligat al poeta Pere Quart.

Abans de començar amb la història d’aquest trio català, es podria fer un petit aclariment perquè el visitant no caigui en un error greu.  Aquests Tricicle no tenen res a veure amb la famosa companyia teatral formada el 1979 per Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.  El Tricicle dels que aquí parlarem, van néixer a finals dels anys 60 com a grup musical relacionat amb el moviment de la nova cançó.  I al seu lustre de vida, malgrat les seves nombroses actuacions, amb prou feines van deixar registrats un parell de singles.

El Tricicle va ser format pels germans Frederic, Àlvar i Ignasi Roda.  Tres nois que amb prou feines comptaven amb vint anys, però que estaven molt relacionats amb el món artístic ja que el seu pare era el director i crític teatral Frederic Roda i Pérez, un personatge força influent en la burgesia catalana que, a més de ser promotor cultural, va fundar  l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, l’Institut Víctor Seix de Polemologia o el grup nacionalista catòlic CC, entre moltes altres coses.

El nom de la formació va ser un suggeriment de l’escriptor Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart.  És un joc de les paraules amb el seu cognom ja que “Tres rodes fan un tricicle“.  La paraula catalana roda en castellà es traduiria com a roda, per això és que tres rodes formen un tricicle.  El seu estil musical els entronca amb el moviment de la nova cançó, i els seus temes solien ser de temàtica humorística i irònica.  Segons expliquen les cròniques tenien un gran domini de l’escenari tot i que les composicions no eren gaire elaborades.  Però la força del grup radicava en els textos esmentats, la majoria adaptacions de poemes d’escriptors catalans com Josep Maria de Sagarra, Joan Vergés o Pere Quart.  Aquest darrer a més va escriure alguns temes expressament per al grup.

Una de les seves primeres actuacions va ser el setembre del 1969, a Ripoll, al festival Concurs de Poesia que rendia homenatge aquell any a l’escriptor Pere Quart per la seva tasca realitzada a l’ordre líric i teatral.  El festival es celebrava a la localitat de Cantonigròs, a la comarca d’Osona, però aquell any es va decidir fer-ho itinerant per donar-lo més a conèixer.  El trio català va actuar de teloners de Maria del Mar Bonet, Enric Barbat i Falsterbo 3.

El Tricicle, com altres artistes menys reconeguts i coneguts del moviment de la nova cançó, van anar tocant pels pobles de tot Catalunya cantant i recitant poemes, moltes vegades sense cap retribució econòmica, només amb el sopar corresponent que els organitzadors de l’esdeveniment pagaven del seu  butxaca.  I sempre pendents de la censura regnant a l’època.  A banda dels seus habituals concerts a La Cova del Drac, els membres d’aquest trio comencen a diversificar el camp d’actuació, dedicant-se també al món del teatre.  Per exemple, Ignasi s’integra al Nou Grup de Teatre Universitari.  Un món, el teatre, que quan es dissolguin serà la llar de molts.

La seva primera referència oficial serà el single “Vaca Suïssa / Cap a la Lluna” (Concéntric, 1970).  Tots dos temes són adaptacions de textos de Pere Quart, el primer tret del llibre “Bestiari” (Pere Quart, 1937), mentre que el segon va ser escrit expressament per al trio.  El maig del mateix any toquen al Festival de la Fama celebrat al Teatre Victòria situat al Paral·lel barceloní.  Un espectacle on es prometia que seria a l’estil de l’Olympia de París.  Tres dies de concerts per on van passar Peret, Miguel Ríos, Els Albas o Betina.  El Tricicle van ser els teloners de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.  La seva actuació si ens cenyim a la crítica recollida a La Vanguardia de l’època va ser: “El Tricicle és un trio de germans que canten i que simulen tocar instruments, i van demostrar tenir en escena més aplom i confiança en ells mateixos que cap dels seus col·legues  .  Tenen un repertori intel·ligent i minoritari, i van desfermar l’entusiasme de bona part del públic“.

El seu segon i darrer treball, “Cançó Lirona / Poema Folk” (Concéntric, 1971), es grava pocs mesos després del primer i compta de nou amb un text de Pere Quart, i un altre del poeta Joan Vergés.  A finals d’aquell mateix any faran un espectacle conjunt amb Maria Dolors Laffitte.  D’aquest envit sembla que van sortir més ben parats ja que al mateix diari que abans es feia una gran defensa del trio: “Entre els tres membres d’El Tricicle voletegen idees.  Bastant abstractes encara, però idees.  I és important, en aquests temps, que hi hagi idees pròpies.  Per tant, aquest grup té un avantatge bàsic que pot cristal·litzar un dia.  I saben fer les coses amb gràcia, amb desimboltura allò que ha de ser el vehicle ideal per manifestar aquelles idees, fresques, noves i divertides”.  Però finalment no va cristal·litzar, ja que el grup es va dissoldre poc després, només destacant en aquests darrers anys d’existència la posada en escena de l’obra de Miquel Martí i Pol Inventari de Poble.

Després de la seva dissolució, Frederic es dedica de ple al món del teatre.  Ignasi, per la seva banda, es manté durant un breu període als dos mons.  Funda l’equip de poesia i forma el grup Taverna.  Tot i que el resultat artístic era molt bo i van ser habituals a La Cova del Drac el grup no va gravar mai res.  El més a prop que van estar va ser en la seva última actuació al Club Bellaterra, però una fallada tècnica durant l’enregistrament va fer que no es registrés res.  Finalment es van dissoldre pels diferents interessos dels membres de la banda i a causa dels alts costos que calien perquè el grup sonés bé.  Això els comportava moltes dificultats per trobar promotors que es fessin càrrec d’aquest import.  Posteriorment Ignasi canalitza la passió per la música fent més d’una vintena d’obres de teatre musical.  El 2003 torna al món musical ja com a cantautor i fundant el segell discogràfic Ímion.  Àlvar, per la seva banda, es va sentir menys dotat que els seus germans per al món teatral, però ha seguit lligat al món de la cultura com a cantautor o muntant algun espectacle teatral, així com al món de la política arribant a ser president de Ciutadans  pel Canvi.

Font: La Fonoteca,

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »