Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Autònoms i petits empresaris llancen un SOS

Eli Fernández, autonoma del Cafè Restaurant del Turó de Sant Pau de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Els treballadors autònoms s’estan prefigurant com un dels sectors més castigats per la incidència de la pandèmia i, alhora, com un dels més desatesos per les administracions. Aquest dilluns s’ha sabut que només un 5% dels autònoms de tot l’Estat han cobrat aquest mes la prestació per caiguda d’activitat, només 148.000 del total de més de tres milions que hi ha. Quin és el motiu? Doncs les draconianes condicions que es demanen per complir els requisits. Així, aquest ajut només es pot cobrar si pots acreditar una baixada de la facturació de més del 75% respecte a la mitjana del semestre anterior. Això en deixa fora, per exemple, algú que hagi tingut una reducció de la facturació del 50% o el 60%, unes xifres catastròfiques per a qualsevol economia. Si a això s’hi suma que no hi ha hagut moratòria en el pagament de les quotes, la situació és dramàtica.

La conseqüència d’aquest abandonament dels autònoms és que un percentatge significatiu, un 10% segons l’ATA, afronta un risc real d’haver de tancar el negoci de manera imminent. I si, com apunten les previsions, la incidència del virus es manté durant la tardor, hi ha el perill que es destrueixi una part del teixit productiu que tants anys ha costat de construir, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i el seu impacte negatiu en les finances públiques.

Per aquest motiu és urgent un replantejament d’aquestes ajudes estatals, rebaixant per exemple el percentatge de pèrdua de facturació que es demana. Cal tenir en compte que si aquestes ajudes serveixen perquè es puguin aguantar els negocis, ni que sigui amb respiració assistida, a la llarga hauran estat una bona inversió i hauran estalviat molts diners a l’erari públic.

Però és que, a més a més, la situació de pandèmia obliga a un enfocament micro, amb actuacions quirúrgiques, per encertar on es destina cada euro. I els autònoms, en una economia de pimes com la nostra, són un dels seus pilars principals. Es calcula que un 30% dels llocs de treball són creats per autònoms. Per tant, aquest és un sector que s’ha de cuidar especialment. Les grans empreses potser sí que poden aguantar millor l’impacte del coronavirus gràcies a l’ajuda que suposen els ERTO, però els autònoms es troben sovint a la intempèrie, sense més xarxa que el seu propi patrimoni. I això sense comptar els que estan endeutats perquè han fet una inversió per posar en marxa el negoci i ara es troben que no poden tirar-lo endavant.

La solució passa per combinar les ajudes amb moratòries i crèdits tous, en funció de la situació de cadascun. El que no es pot fer és permetre que tanquin negocis per manca de liquiditat puntual o perquè no compleixen uns requisits determinats. Cal afinar molt més en el tractament d’un col·lectiu que té situacions molt diverses, des del taller que dona feina a 10 persones fins a l’instal·lador de plaques solars. Perquè sense autònoms, sense aquesta xarxa de professionals que cada dia aixeca la persiana, no hi haurà recuperació econòmica.

Read Full Post »

Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquest interesant article de l’Anna R. Picas d’El Nacional

Bellaterra també va començar com poble d’estiueig els anys 1930

Sé que per ser una persona relativament petita, tinc una capacitat d’escopir bilis que deixaria bojos els millors gastroenteròlegs del país. De debò, ho sé i faig veritables esforços per moderar-me: però hi ha coses que em superen. I entre les que em posen més nerviosa, m’empipen i em revolten estan els barcelonins “que van al poble”. Persones que per tenir una casa d’estiueig es creuen amb el dret d’afirmar que tenen poble. No. És que no. Ni parlar-ne. Perquè passar uns dies en una caseta amb vistes al mar o una cabanya a la muntanya durant les vacances i algun cap de setmana perdut durant l’any és molt fàcil. Però, per bonic que sigui compartir aquestes estones amb vosaltres (que ho és): no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

Però fem una pausa. Perquè us alliçono des del meu privilegi i això ha de quedar clar. Igual que em queixo, vull ser honesta i dir que sóc del Maresme, no del far-west, Lleida, ni d’un racó tan oblidat del nostre imaginari col·lectiu com són les Terres de l’Ebre. M’he criat en el tercer nucli municipal més petit de Catalunya, però he tingut sempre Barcelona a 25 minuts i això em fa pitjor com a persona i em treu pedigrí. En sóc conscient. Però algú havia de fer una passa endavant, i m’ha donat la gana fer-la a mi.

I també, seguint amb les confessions, us vull dir que us entenc. Perquè dir que vas al poble, sempre a l’estiu, sempre amb bon temps, és molt temptador. TOTHOM vol ser de poble a aleshores, quan la brisa et pica a la cara, ho fas tot a l’aire lliure i menges gelats 24/7. Quan és temps de posar-te fins al cul de gintònics a la festa major i trobes aquell amor vacacional que, a sobre, no interferirà en el funcionament de la teva vida normal A LA CIUTAT. Però, la resta de l’any què?

Ser de poble vol dir fer-se amic de les mateixes persones que et fan bullying a l’escola perquè no hi ha prou gent per separar més els papers. Que els teus pares s’assabentin que festeges després que els hagin avisat tots i cada un dels adults del municipi. Passar més temps a Rodalies que a casa teva. Traslladar-se per anar a l’institut, a la universitat, per treballar. No tenir vida privada, perquè davant la falta de comerços i centres d’entreteniment, el safareig es converteix en una eina vital per la supervivència de la comunitat. Que el plat fort de l’any (sí, de tot l’any) sigui veure tocar l’Orquestra Girasol o la variant territorial que m’és s’escaigui a la teva zona. Viure en un lloc que bull d’activitat l’estiu i que queda desolat a l’hivern: tot tancat, gelateries, bars i pisos, massa cars pels veïns perquè la massificació els ha fet pujar de preu.

Promoció de Bellaterra com poble d’estiueig el 1930

No t’equivoquis. M’encanta tenir poble, haver-me criat a un poble. Però no són paratges idíl·lics. No són raconets de calma. No són oasis enmig del caos. És on viuen persones que tenen les seves merdes i mogudes vàries. Llocs on rula la droga que és un escàndol. Que tenen infraestructures de merda que la Generalitat no repara, perquè són quatre gats. On veus cada dia les mateixes cares fantàstiques i has de marxar cada cop que vols fer qualsevol cosa que no sigui anar al bar. Veniu, però amb respecte. Apreneu quin és el vostre lloc. Perquè acceptem-ho, no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

I dit això, confessió número 3: jo ara visc a Barcelona.

Read Full Post »

Avui diumenge 30 d’agost, ens ha despertat, un dia més, la mitja caça a la propera Serra del Galliner de Bellaterra, en concret en terrenys de Sant Quirze del Vallès. Esperem sigui l’ultim, ja que hem observat la poca presència a casa nostra, de tortolas i tudors.

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Read Full Post »

Una modificació urbanística de parc de Collserola tanca la porta a la infraestructura

Una obra centenaria. El túnel ferroviari de Vallvidrera, que travessa Collserola, porta en funcionament des de 1916 (Montse Giralt)

DAVID GUERRERO

L’ampliació de les connexions ferroviàries entre Barcelona i el Vallès és una necessitat incontestable. Ho demostren els trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) plens a vessar en hora punta abans que aparegués el coronavirus. La qüestió és com executar aquesta ampliació.

L’opció preferida durant molt de temps va ser la construcció d’un nou túnel sota la muntanya de Collserola des del districte d’Horta fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però la idea ha anat perdent força amb el pas dels anys fins a quedar descartada per la porta de darrere, amb una modificació urbanística que impedeix tirar endavant el projecte.

Tramitació discreta
El blindatge de la zona verda s’ha fet al costat de el pla especial de Collserola

En el seu lloc, guanya punts la construcció d’un túnel paral·lel a el ja existent, sense parades entre Sant Cugat i el centre de Barcelona, que permeti guanyar capacitat de passatge i reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte. Així ho recull el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030, on s’indiquen les prioritats en matèria d’obra pública per a la propera dècada. En aquest document s’apunta la conveniència de construir un nou túnel ferroviari entre el Vallès i Barcelona, tot i mantenir obertes totes les portes, tant la d’Horta com la de Vallvidrera.

La definició de l’traçat s’analitzarà en el corresponent estudi d’alternatives, segons resa el PDI, amb els avantatges i els inconvenients de cadascuna, però la veritat és que l’opció d’Horta ha estat desqualificada per anticipat. El rebuig definitiu de la idea, que en el seu moment va arribar a projectar tant viari com ferroviari, s’ha materialitzat amb total discreció emmascarat en una modificació puntual de Pla General Metropolità (MGPM) que s’ha tramitat en un paquet al costat de el Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPNat) per determinar les qüestions urbanístiques al costat de el document de caràcter mediambiental.

És en aquesta modificació de PGM on s’elimina la reserva prevista des de 1976 per al túnel d’Horta i que va ser motiu d’intensos debats polítics i tècnics durant la primera dècada dels 2000, amb opcions per a tots els gustos. Molt lluny de l’soroll de llavors, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja ho ha aprovat en la seva Consell Metropolità i la propera Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, prevista per al setembre, formalitzarà el tràmit definitiu al costat de el pla especial de Collserola, al que s’ha estat treballant durant pràcticament deu anys.

L’alternativa preferida
La Generalitat prioritza una nova connexió ràpida amb Sant Cugat en paral·lel a l’actual

A el mateix temps que s’enterra el túnel d’Horta, es comença a engendrar el segon de Vallvidrera, perforat a la zona de la muntanya més propera a què actualment està en funcionament. El projecte encara està verd, sense cap estudi redactat ni un dibuix sòlid, ni tan sols encarregat formalment, però és la proposta estrella a llarg termini de l’agenda estratègica de FGC, desenvolupada pel seu president, Ricard Font, per dotar d’un projecte de futur a la companyia, amb la mirada posada en el 2030.

L’ampliació de l’túnel de Vallvidrera actual, construït el 1916, queda descartada. Es pensa en una nova infraestructura moderna i adaptada a les necessitats actuals, molt diferents a les de fa un segle. Tot i que el recorregut de l’segon túnel és encara una simple línia d’una mica més de vuit quilòmetres traçats amb brotxa grossa al mapa, es planteja que vagi en paral·lel a el ja existent.

Una de les possibles vies d’entrada a Barcelona seria per Lesseps, abans d’arribar a l’estació de Gràcia, per connectar amb l’estació de la línia 3 de metro i amb el futur tram central de la línia 9, que tenint en compte el llarg termini d’aquest projecte ja hauria d’estar en marxa per llavors. A Gràcia, a més, si es compleix el calendari previst, ja arribaran també els trens de la línia de l’Llobregat, convertint-se així en un intercanviador de referència a la zona.

Noves línies
El túnel plantejat permet crear trens semidirectes de Vallès a el centre de Barcelona

La posada en marxa de l’túnel és fonamental per guanyar capacitat en una línia saturada. Podria arribar als 90 milions de passatgers davant dels 66 que mouen actualment. L’altra cosa que es pretén guanyar és temps. El túnel sense parades entre Sant Cugat i Barcelona permetrà saltar-totes les estacions de la part alta de la capital catalana i la zona de muntanya de Sant Cugat.

Segons els primers càlculs, podria reduir el temps de viatge actual a un quart d’hora, un estalvi decisiu per als veïns de Sant Cugat però també per als de la resta de la línia de Vallès, especialment Sabadell i Terrassa, que passarien a tenir trens semidirectes fins a la capital catalana sense haver de fer la gran quantitat de parades amb les que compta l’anomenat metro de Vallès. En aquests combois, el temps de viatge fins a plaça Catalunya quedaria per sota de la mitja hora, fent així el tren un mitjà de transport clarament competitiu davant l’alternativa de el vehicle privat.

Malgrat això, la qüestió no desperta consens entre tots els agents implicats fins al moment. Mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat els canvis urbanístics per tombar el túnel d’Horta, els alcaldes de Terrassa i Sabadell s’han unit precisament per reivindicar-lo. Les dues ciutats de l’Vallès Occidental van crear el mes passat una comissió bilateral i entre les primeres posicions de la llista de demandes es troba el túnel d’Horta per enllaçar les seves ciutats amb la UAB, la Sagrera i el 22 @.

La patronal FemVallès, en canvi, no comparteix opinió amb els alcaldes i creu que el pas de la línia per Vallvidrera és l’opció preferent a l’ésser menys costosa, més rendible per als usuaris en temps de viatge i més justa per mantenir l’equilibri entre Sabadell i Terrassa, amb els seus dos ramals actuals. Les prolongacions ferroviàries executades en els últims anys a Terrassa (2015) i Sabadell (2017) han superat totes les expectatives en volum de passatgers. Si els documents previs vaticinaven un creixement de l’15%, ha acabat sent d’al voltant de l’70%.

Debat obert
Els alcaldes de Sabadell i Terrassa aposten per l’opció descartada de el túnel d’Horta

Els estudis informatius han de dictaminar quin és el benefici social i econòmic de l’obra plantejada per la Generalitat, que apareix en el pla director d’infraestructures en desavantatge respecte a altres projectes al no disposar encara de la taxa interna de retorn, un aspecte decisiu per a les administracions a l’hora de prioritzar unes o altres infraestructures, més encara en un context d’estretor econòmica com el que s’acosta.

En aquesta ràtio, una de les actuacions més ben posicionades per fer-se realitat en la propera dècada és la prolongació de la línia 8 de plaça Espanya a Gràcia, que ja està situada com una de les màximes prioritats de la Generalitat. Al costat de la finalització de la línia 9 de metro i la connexió de l’tramvia per la Diagonal, és una de les obres que més possibilitats tenen de tirar endavant a curt termini.

Read Full Post »

“La caça de mitja veda iniciada la matinada d’avui diumenge dia 16 d’agost a la Serra de Galliners, ha despertat Bellaterra a les 7 hores”

Tórtores caçades| Arxiu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Segons ens ha informat aquest matí la Guardia Urbana de Sant Quirze del Vallès, les dates que es permetrà la “Caça de Mitja Veda” ha començat avui diumenges 16 i s’allargarà pocs dies. La Urbana diu es tracte de caça organitzada privada i amb permisos oficials autoritzats directament per la Guàrdia Civil.

Ous de Catalunya |CEDIDA

Aquest diumenge 16 d’agost s’ha obert la mitja veda de caça, un període hàbil per caçar principalment aus migratòries com ara guatlles, tórtores, tudons, coloms, estornells, gavines rialleres, gavians i, també, guineus.

La caça només està permesa en els terrenys de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu Pla tècnic de gestió cinegètica, com és el cas de la Serra de Galliners.

Zona de la Serra de Galliners]|GOOGLE MAPS

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Alhora, es recorda als caçadors que existeix un estudi del seguiment de les poblacions de tórtora vulgar al qual es pot contribuir a través de la següent web: http://www.sioc.cat

Read Full Post »

No tothom pot presumir de tenir un d’aquests tramvies al seu domicili.

Martí Paola|La Vanguardia

Josep Maria Mas és un bellaterrenc apassionat pel món dels tramvies que, un bon dia, va tenir l’oportunitat de recuperar un dels combois originals que pujaven fins a l’estació de l’funicular del Tibidabo.

Ho va fer mitjançant un col·leccionista de vehicles antics, qui hi va proporcionar pràcticament desballestat i fet un acordió després que el vehicle passés en un descampat més de 25 anys exposat a les inclemències meteorològiques.

Després destinar una quantitat indecent d’hores lliures del seu temps, diners i molta paciència, aquest advocat jubilat va aconseguir rehabilitar a la perfecció i complir així un dels seus somnis: tenir un d’aquells tramvies que de petit el van portar per Barcelona.

Mas recorda que fa uns setanta anys a la capital catalana tot just circulaven cotxes ni autobusos i que el tramvia era el mitjà de transport predilecte per la majoria dels barcelonins. Ell mateix pujava cada dia en un dels que connectava el centre de la ciutat amb la zona de la Bonanova, on anava a l’escola.

Aquells records i la seva autèntica passió per aquest mitjà de transport van portar al nostre protagonista a aconseguir aquesta gesta, que ja va ser reconeguda en el seu dia per la presidència de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amb una invitació per sumar-se a l’Consell Assessor de Patrimoni Històric de Catalunya. “Això ho vaig fer per mi, perquè tenia il·lusió de tenir un d’aquells tramvies que recorrien tot Barcelona”, compta amb nostàlgia.

Al llarg de dos anys, aquest apassionat pel ferrocarril urbà va desmuntar, netejar, arreglar, va pintar i va adequar un vehicle excepcional datat de 1901 i que, amb tota probabilitat, va inaugurar la línia blava que pujava fins al peu de l’funicular del Tibidabo, també obert aquell any.

Un recorregut i una infraestructura que recentment ha captat l’interès informatiu per la decisió de l’ajuntament de Barcelona de suspendre durant dos anys aquest servei de transport que porta gairebé 120 funcionant.

Fins ara, el Tramvia Blau era l’únic supervivent de l’antiga xarxa de tramvies de Barcelona, amb un recorregut d’un quilòmetre 276 metres des de l’inici de l’avinguda Tibidabo fins a la plaça Dr. Andreu, amb un desnivell de 93 metres.

Read Full Post »

Restaurant Bellateca de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Es traspassa Restaurant amb llicència d’activitat per a restaurant i menjar per emportar. Situat a la localitat de Bellaterra, a la carretera principal al costat de la Plaça de la vila i de l’Estació de FFGC. I Té un espai d’shop que compleix la funcionària de menjar take away Bellaterra és un enclavament verd amb habitatges d’alt estànding, entre les ciutats de Sant Cugat, Sabadell i Sant Quirze i a només 15 min. de la ciutat de Barcelona, amb accés directe a la C-58 i a l’AP7 / B30. En pocs metres disposem de 7 restaurants molt diversos. Bellaterra té fidelitzat un públic de comensals de mig dia a la recerca de la tranquil·litat que es respira fora de la ciutat i dels centres de treball, però sense allunyar-se massa. És a prop de la Unversitat Autònoma de Barcelona i de diferents Polígons Tecnolçogic (Parc Sant Joan de Sant Cugat, Parc Tecnològic de Vallès, Sincrotró, Poligon de Sant Pau Riu Sec de Sabadell, entre d’altres). També té un públic igualment exigent que es recrea en la naturalesa i exclusivitat que es respira a Bellaterra i què li agrada gaudir d’un dinar o sopar als jardins del restaurant.
El local té una superfície de 200m2 amb jardí i diferents ambients, magatzem i bany. El lloguer mensual és de 1.550 € a mes l’IVA.

Jardí del Restaurant Bellateca de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Les instal·lacions estan impecables ja que es va reformar i va adequar per a l’activitat de restauració al juliol de 2019. Compta amb el mobiliari interior i exterior quasi nou. Disposa de un menjador espaiós i lluminós, així com diferents estances polivalents. Compta amb una cuina perfectament equipada i amb finestres amb vista a l’exterior i per últim te un jardí deliciós que requereix molt poc esforços. Coincidint amb l’arribada del bon temps, està a punt per reiniciar l’activitat i rendir al màxim. Té un traspàs de 120.000 €. Inclou un contracte de lloguer fins a l’any 2030 i tota la maquinària i mobles (amb alguna excepció).

Engel & Völkers
Avinguda Diagonal, 640
08017 Barcelona
☎️ 93 515 44 44

Read Full Post »

Tal dia com avui, 1 d’agost de 1941, va neixer el nostre bellaterrenc més universal, en Jordi Savall, pare d’Arianna i Ferran Savall Figueras.

Bellaterra. Cat felicita al nostre estimat vei, en Jordi Savall, desitjant que molt aviat, i en vida, l’EMD de Bellaterra li dediqui un espai públic al nostre veí més iniversal

Jordi Savall amb els seus fill Arianna i Ferran, festejant el seu 79e Aniversari|CEDIDA

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l’Anoia, 1 d’agost de 1941) és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga.

També ha conreat en menor grau el camp de la composició. És un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món i pioner en la recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc.

Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.

Read Full Post »

Ban de Sabadell llença Estalvi Expansió per aconseguir 160.000 comptes en un any i direccionará a l’usuari a productes d’inversió

Sucursal del Banc Sabadell a la Plaça del Pi|ARXIU BELLATERRA. CAT

Després del confinament, la banca ha tornat a embrancar-se en una guerra hipotecària, estratègia comercial molt recurrent històricament, encara que en aquesta ocasió la batalla s’ha traslladat a les seves divisions en línia.

Però no totes les entitats busquen només créixer en hipoteques. L’estalvi també s’ha convertit en un ganxo per atreure nous clients, encara que amb els tipus d’interès sota zero és més complicat esgarrapar quota de mercat a la resta dels competidors.

Banc Sabadell es troba entre les firmes que busquen ara la captació de nous usuaris en estalvi. Per això, dimecres va iniciar la comercialització del compte denominada Estalvi Expansió (és una altra varietat del Compte Expansió). El seu objectiu és, segons una presentació interna a la qual ha tingut accés aquest diari, “que els clients pensin que el normal és guardar. Separar uns diners per al seu futur i que s’habituïn a fer-ho de manera regular “.

Per a això, Sabadell pretén que el client elimini l’esforç associat a estalviar per mitjà de l’automatització de les rutines, una pràctica que cada vegada s’apliquen més entitats financeres, com BBVA i CaixaBank, entre d’altres.

La motivació s’aconsegueix, segons el banc que presideix Josep Oliu, “animant, acompanyant i informant dels avenços de forma positiva mitjançant missatgeria integrada i comunicació automatitzada com a eix de el projecte per fomentar” l’enganxada de el client a l’estalvi.
Estalvi Expansión, un compte sense comissions, està dirigida, segons el document intern de l’banc, a clients particulars que no estalvien, sense nivell de renda, i com a complement al seu compte habitual.
Els clients d’estalvi expansió rebran comunicacions sobre l’estat del seu estalvi, recomanacions per activar noves rutines, propostes per incrementar l’estalvi periòdic o de realitzar una aportació extraordinària, com a suggeriment d’invertir en fons.

L’objectiu mínim establert és captar 160.000 clients el primer any de la seva comercialització i 610.000 clients en cinc anys, amb 2.000 euros de saldo mitjà anual inclosos en aquest compte. La pretensió de Sabadell és assegurar que els clients tinguin un matalàs per a imprevistos i direccionarles a productes d’inversió per rendibilitzar el seu estalvi. Això sí, aquest compte no té comissions, ni risc, però tampoc ofereix rendibilitat.

Com un dels ganxos per a subscriure el compte, a el client se li s’arrodonirà a el següent euro l’import dels pagaments en compte que es produeixin durant la setmana, per exemple, quan el client pagui el cinema, la compra o tingui un rebut domiciliat. Es disposarà de multiplicadors d’arrodoniment que permetran accelerar l’estalvi multiplicant els cèntims de cada despesa, fins al següent euro per 2, 3 4 o 5.

A més, tindrà un extra quan plogui. En aquesta manera d’estalvi, el client podrà separar la quantitat que triï si plou a la localitat seleccionada.

Font: El País Economia

Read Full Post »

Ahir 26 de juliol de 2020 ens va deixar el bellaterrenc Josep Maria Carulla

Des de Bellaterra. Cat transmetem a tota la seva numerosa família i amics els nostres respectes i records del que va ser veí del nostre barri del Viot de Bellaterra.
La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit (Gabriel Garcia Marquez).

Dencansi en pau!

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »