Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Amb l’estiu arriben a Bellaterra les celebracions de festes familiars i tradicionals com les revetlles, amb l’increment de l’ús de material pirotècnic i l’encesa de fogueres.

Els consells de protecció civil volen ajudar a minimitzar els riscos que comporta l’ús d’aquest material, riscos davant dels quals són vulnerables tant les persones com el medi natural previligiat de tota Bellaterra.

Consells per als petards/ Abans de manipular els petards

* Assegureu-vos de comprar els productes pirotècnics homologats en un establiment autoritzat.

* No us guardeu petards a les butxaques.

* Cal llegir les instruccions de cada article.

En encendre els petards

* No subjecteu els petards amb les mans.

* No poseu els petards a prop de la cara ni del cos.

* Utilitzeu mitjans segurs per encendre el material pirotècnic: metxes i similars.

* Enceneu sempre la metxa per l’extrem, perquè us doni temps d’enretirar-vos.

* Si un petard no s’encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

* No llanceu mai petards contra ningú.

On encendre els petards amb seguretat

* No llanceu coets a menys de 500 metres de zones boscoses ni en aglomeracions de persones.

* Als llocs on es facin revetlles cal recollir la roba estesa i els tendals, i tancar portes i finestres.

* No encengueu cap petard dins les cases.

* No llanceu ni manipuleu petards des de balconades ni finestres.

* Vigileu que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S’encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

No manipuleu els petards

* No talleu el tros final de les traques, poden explotar amb violència.

* No fiqueu mai petards dins de totxanes ni ampolles, perquè en explotar fan metralla que pot fer molt

Consells per a les fogueres/ Consells per als veïns

* Procureu que tots els edificis veïns tinguin les finestres i els balcons tancats, no fos cas que les guspires o algun coet perdut entressin en algun habitatge i provoquessin un incendi.

* Plegueu els tendals que hi pugui haver a les terrasses.

* Respecteu la distància de 15 metres respecte dels cotxes aparcats.

* No heu de permetre mai que ningú salti damunt les brases.

* Necessiteu un permís: heu de comunicar a l’ajuntament la situació de les fogueres.

* Les fogueres han de permetre el pas dels vehicles d’emergència.

El lloc a escollir/ No feu fogueres enlloc sense tenir l’autorització corresponent.

* No feu la foguera a menys de 15 metres de la façana de cap edificació.

* Està prohibit fer foc a tots els terrenys forestals de Catalunya, tant si estan poblats d’espècies arbòries com si no, i a la franja de 500 metres que els envolta.

* Sobretot, vigileu el pas de les línies elèctriques, telefòniques, etc.

* Si penseu fer la foguera en un solar, abans deixeu-lo net de bardisses o de materials inflamables.

* Si la voleu fer al carrer, procureu que hi hagi obert un pas per als vehicles d’urgència.

* Per no fer malbé el paviment, poseu terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). Si el paviment és d’asfalt, aquesta precaució és imprescindible, de la mateixa manera que és obligatori el permís de l’ajuntament.

* No feu la foguera prop d’un envà pluvial, ja que la dilatació provocada per la calor podria enderrocar-lo.

Els materials

* Heu d’anar amb compte amb el que cremareu. Han de ser coses que deixin brasa, sobretot de fusta.

* No cremeu papers ni teixits, perquè el vent els pot enlairar. No utilitzeu mai bidons, llaunes o esprais, ja que poden explotar, ni pneumàtics ni plàstics, pels seus efectes contaminants.

* En general, feu la foguera petita i, si sobren materials, aneu-los-hi afegint a poc a poc.

* Encara que sigui més lent i menys espectacular, heu d’encendre la foguera per diferents focus, de paper, de palla, etc. No feu servir mai gasolina ni qualsevol líquid inflamable.

* Si fa vent, és millor que deixeu la festa per un altre any, no la convertíssim en una tragèdia.

Apagueu la foguera

* Tingueu en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d’aigua, mànegues, extintors, etc.).

* Vigileu la foguera fins que quedi del tot extingida i, sobretot, ruixeu el caliu perquè no hi pugui haver accidents

http://www.interior.gencat.cat

Read Full Post »

Miquel Àngel Vàzquez , veí de Bellaterra pregunta a Helena Solà (ERC de Cerdanyola):

Pregunto a @helenasola que es la cap @ERCerdanyola quin horari i jornada fa a la diputacio, perque cobra mes de 60.000€ i em bloqueja. Transparencia? @BellaterraCat @puntinfo @TOTCerdanyola @CerdanyolaPSC @JuntsxCDV https://t.co/wAMGlEWLpo

Helena Solà, candidata per ERC a l’alcaldia de Cerdanyola ha bloquejat al seu compte oficial de Twitter al bellaterrenc Miquel Àngel Vazquez, per insistir que doni explicacions sobre el seu sou anual de més de 60.000 euros com càrrec de confiança a la Diputació de Barcelona, així com que faci públic el seu horari laboral, per justificar aquest sou que paguem entre totes i tots.

De veritat la solució és no respondre públicament les preguntes dels veïns i com resposta bloquejar-lo a la seva compta de Twitter?

Transparència és democràcia!

FACTO NON VERBA!!

Segons precisa el bellaterrenc Miquel Àngel Vàzquez, les notícies sobre el sou d’Helena Solà són públiques i fa aquestes quatre precisions:

1. El seu sou ja ha sortit publicat a la premsa.

2. El seu sou tambe està publicat per la Diputació de Barcelona.

3. És un càrrec public de confiança pagat amb diners públics

4. La transparència d’ERC no està en línea amb el comportament d’un carrec public (regidora) i que cobra sou públic

Read Full Post »

“Els catalans generem 631 milions d’envasos l’any, un 60% més que l’any 2000”

Aquesta setmana contra la contaminació hi ha el repte de no consumir aliments envasats en plàstic.

La bellaterrenca Helena Figuerola ha fet gestións directes amb directius del Condis de Bellaterra per reduir la venda de productes alimentaris en envasos de plàstics. Els bellaterrencs tenim el gran repte de fer realitat un poble més ecològic i sense plàstics.

Una crida perquè els consumidors agafin consciència i pressionin envasadors i supermercats per reduir la sobreplastificació, i també l’administració perquè legisli contra el plàstic.

Segons informació publicada avui per TV3, a Catalunya generem 400.000 tones anuals d’envasos lleugers, és a dir, els que van al contenidor groc: safates de porexpan, ampolles de plàstic, brics i llaunes. Només amb ampolles d’aigua de plàstic d’un sol ús, els catalans generem 631 milions d’ampolles d’aigua d’un sol ús cada l’any, un 60% més que l’any 2000.

El 35,5% dels plàstics que s’usen al món van destinats a envasos del sector alimentari. Un plàstic, el dels envasos, que ja representa la tercera part de tots els que es fan servir.

És possible viure sense el plàstic d’un sol ús?

El més habitual als supermercats són les bosses per pesar la fruita o els pots de sabó. Però es poden evitar tots aquests residus. Requereix, això sí, una mica de voluntat.

La Jenny Berengueras, com a consumidora, en va prendre consciència, i ja fa tres anys que compra d’una altra manera:

“Jo vaig començar agafant la meva bossa de reciclatge i mirant a veure què hi havia, de què n’hi havia més, i què podia ser substituïble. Llavors vaig començar amb les ampolles d’aigua, també hi havia brics de llet, i a partir d’aquí ja vaig anar buscant alternatives.”

El primer pas va ser comprar en bosses de roba en comptes d’agafar-ne de plàstic, i buscar aquells establiments que li permetien comprar més a granel i portar la carmanyola de casa. També ha canviat la compra del detergent.

Comprar així no li suposa un esforç econòmic, però sí una inversió de temps.

“Planifiques el dia, on estaràs, per on passaràs, i si necessites alguna cosa, doncs ja emportar-te el teu envàs per comprar-ho. Ho has de posar en una balança si t’importa prou el tema dels residus per fer-ho o no.”

Millor reutilitzar que reciclar

La Núria Serra, propietària de Handsel and Granel, explica que cada cop tenen més demanda i que es redueix més l’ús del plàstic, però assegura que abans de reciclar és més important reduir-ne l’ús i reutilitzar:

“Reciclar és l’últim que hem de fer. Primer hem de reduir, després hem de reutilitzar, hem de reparar, però reciclar hauria de ser l’última opció.”

l que creu és que cal agafar més consciència:

“Jo crec que hi ha una franja d’edat que és la que costa més, que és la franja intermèdia que hem viscut en l’abundància, sense conscienciar-nos de tots aquests temes i ara de mica en mica anem agafant més consciència.”

Excés de plàstic als supermercats

Les entitats ecologistes fa temps que reclamen un canvi. Deixar de comprar productes envasats en plàstic aquesta setmana és l’últim repte que han llançat per cridar a una responsabilitat compartida.

Rosa Garcia, directora de Rezero, parla de l’excés de plàstic als supermercats i de la responsabilitat de tots plegats:

“Qui posa en el mercat el producte, els envasadors, els distribuïdors, ells són els que ens faciliten a nosaltres que la meva bossa de la compra estigui més o menys plastificada. Després l’administració, perquè té la capacitat de regular, d’establir normatives, de fomentar la reutilització, la venda a granel, de penalitzar inclús econòmicament aquest sobreembolcallat. I després el consumidor.”

La Jenny reflexiona sobre les imatges que ens arriben del plàstic al mar i sobre com ho podem canviar com a consumidors:

“Tots ens posem les mans al cap no, quan veiem a les notícies una balena que ha aparegut morta a la costa amb la panxa plena de plàstics. I en canvi, tots nosaltres podem fer alguna cosa per això”.

Read Full Post »

La Junta Electoral confirma les credencials inicials ja conegudes, i ara definitives, dels resultats de les eleccions municipals del pasat dia 26 de maig de 2019.

Ramon Andreu, la presidència de de l’EMD, Gent per Bellaterra conserva els 5 vocals, ERC els 2 vocals, i Convergents 1 vocal.

D’esquerra a dreta: Julià Vilaplana, Mei Barceló, Guillem Nadal, Ramon Andreu i Chus Cornellana | BELLATERRA.CAT

Gent per Bellaterra, des de l’any 2010, conserva la confiança majoritària de les veïnes i veïns de Bellaterra. Ramon Andreu Atik, la presidència de l’EMD , més 5 vocals al Ple de Veïns de Bellaterra. A la fotografia cal afegir els vocals electes Ramon Sans i Tensi Torrecilla (Julia Vilaplana pasa a la reserva).

Read Full Post »

Va ser el gener de 2014 quan el govern de l’EMD va notificar que els germans Gonzalez-Martín havien fet una donació a Bellaterra de tres oliveres de 1.100, 1.400 i 1.700 anys, aprofitant que havien de deixar la seva casa.

Olivera mil·lenària de la rotonda de la Vall, amb brots nous|BELLATERRA. CAT

Quan les van trasplantar a la rotonda d’entrada a Bellaterra, vist des de Sabadell, la grua, sense saber-ho, va foradat un dels tubs de rec existents a la rotonda, i amb el temps va inundar les arrels, motiu per la qual la brigada de l’EMD, inmediatament va actuar de nou, posant terres noves i arreglar el tub de reg. Malauradament tots els grans esforços d’aquella intervenció no va ser suficient per recuperar-la totalment.

Des d’aquesta primavera, la mateixa olivera ens està donant senyals de vida, amb uns nous brots verds, per recordar-nos que la seva vellesa mil·lenària, no es motiu suficient per deixar-nos per sempre, sinó donar-nos més brots verds durant molt més temps, i la seva benvinguda al jove poble de Bellaterra.

Gràcies pels esforços i la |gran feina que fa cada dia La Brigada de l’EMD, per cuidar i mimar la nostra natura de Bellaterra, sense oblidar també la gran feina i dedicació que feu al barri bellaterrenc del Turó de Sant Pau.

Read Full Post »

La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.

Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.

Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.

Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT

Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.

Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.

Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT

Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Read Full Post »

Segons informa TV3 avui, els veïns de Collserola tenen quaranta anys per deixar els seus habitatges construïts en sòl que no era urbanitzable durant els anys setanta

Leticia Marcos / Mireia Segú

El pla de protecció del parc natural de Collserola ha posat en evidencia més de 300 cases que no s’haurien d’haver construït a la zona.

Hi ha veïns que fa més de 50 anys que hi estan instal·lats. Ara l’administració busca la manera de resoldre la situació, però el pla urbanístic que proposa no agrada els veïns.

Molts veïns de Barcelona van comprar terrenys i van aixecar el barri de Cal Notari, situat a la muntanya, al costat del començament de la carretera que anava d’Horta a Cerdanyola, malgrat que l’Ajuntament no autoritzava l’edificació de vivendes en aquesta zona.

Per Griselda Trillas, veïna del barri, explica que eren altres temps.

“Eren parcel·les que es venien -explica- i tampoc teníem clar que no es podia construir. Vam venir de molt joves, no teníem les coses molt clares, vols una casa, i no tens molts diners per comprar-te un pis, i potser no érem del tot conscients de com estava tot.”

La família Vallhonesta era la propietària dels terrenys, que va parcel·lar i vendre a molts nouvinguts a Barcelona. Els mateixos veïns van aixecar amb les seves mans el barri de Cal Notari, també conegut com a Font del Gos. Segons Enric Alfa, president de l’Associació de Veïns Font del Gos, l’Ajuntament de Barcelona va reconsiderar la seva decisió inicial de deixar construir en aquella zona de la ciutat.

“Este barrio lo aparceló y lo vendió el señor Vallhonesta, con derecho a construcción, pero luego quedó afectado. Los obreros que vinieron del sur, emigrantes, compraron los terrenos. No tenían nada más i ilegalmente fueron construyendo las viviendas. El barrio de la Font del Gos no forma parte de Collserola, está en el acceso al parque. Nosotros no lo vamos a deteriorar, al contrario, somos los garantes del entorno”.

El Pla General Metropolità del 1976 va definir tota aquesta zona com a sòl no urbanitzable, i amb això es van sentenciar les 51 cases que hi ha a desaparèixer.

A tot el parc natural de Collserola hi ha 354 cases afectades i construïdes fora d’ordenació dins de quatre municipis: Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei.

La majoria estan concentrades en catorze urbanitzacions, i algunes desapareixeran senceres, com les 40 cases de Sol i Aire o les 35 de Mas Fortuny, a Sant Cugat.

Els veïns culpen d’aquesta situació la seva inclusió dins del del parc natural de Collserola, l’any 2010, i del Pla de Protecció Especial de la zona, PEPNAT, que s’està a punt d’aprovar per regular millor tot aquest entorn natural, segons Mari Ángeles Zuazo, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes

“En teoría no tenía ningún problema más que estar afectada, y ya sabíamos que no se podía ampliar la casa. Pero lo que no puede ser es después de todas las cosas arbitrarias que han hecho, que ahora salgan con esto”

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, ho neguen. Asseguren que la Llei d’Urbanisme ja determinava que aquestes cases estaven fora d’ordenació.

D’acord amb Josep M. Carreres, de la direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és el pla especial el que converteix aquestes cases en il·legals, sinó que ja ho eren.

“El parc natural afegeix un element de protecció, -explica- i més responsabilitat cap a l’administració, però des d’un punt de vista urbanístic, abans de la declaració de parc natural, totes aquestes cases ja estaven en una situació d’il·legalitat La manera com s’arribarà a l’extinció final requerirà una gestió urbanística complexa i negociació amb els propietaris, perquè no hi ha interès a impactar a les famílies.”

Però els veïns no estan d’acord amb els criteris urbanístics d’ordenació que s’han aplicat. Per exemple, al carrer Nebuloses de les Planes, creuen que l’Ajuntament de Barcelona hauria pogut legalitzar un conjunt de cases construïdes fa cinquanta anys, en comptes de convertir en sòl urbanitzable els terrenys que hi ha just al davant, al mateix carrer, on hi havia bosc.

Ara, els veïns tenen uns quaranta anys abans d’haver de deixar les seves cases i tornar els terrenys a l’administració. I sense cap indemnització, perquè les cases es van construir en uns terrenys on no es podia edificar, i, per tant, no se’ls expropiarà ni se’ls buscarà un altre habitatge alternatiu, excepte en casos puntuals.

Hortènsia Duran, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes creu que no és just.

“Nosaltres hem viscut aquí, -diu- la meva àvia i els meus pares, i jo, i ara hi viu el meu fill. El meu fill el faran fora de casa sense res, i això és indecent.”

La direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona considera que és una herència que s’arrossega.

“Es van construir moltes cases -diu Carreres- en terrenys que no es podia urbanitzar abans dels anys 80. Després, fins l’any 87 es van fer moltes operacions per recuperar sòl d’urbanitzacions il·legals, però a l’administració li va quedar feina pendent. Tots, la Generalitat, els Ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenim molta feina pendent”.

L’objectiu és resoldre el conflicte ” de la manera més consensuada possible, però són situacions difícils, molt difícils”.

http://www.ccma.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »