Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sabadell’

Segons informacions de veïns de Bellaterra, – que viuen tocant el col·legi La Vall de Sabadell-, (just a la rotonda d’entrada a Bellaterra), ens comuniquem que aquest matí sobre les 09:10 hores, s’ha vist sortir fum d’aquest col·legi proper i els bombers han intervingut ràpidament.

Vista aérea del Col·legi La Vall de Sabadell|CEDIDA

Bellaterra. Cat s’ha comunicat amb la direcció del col·legi La Vall, i ens comunicat que el petit incendi, amb forca fum, s’ha produit a la cuina principal. Que ara mateix s’està fent una investigació tècnica per saber com s’ha iniciat. Diuen que els danys han estat només materials, pero cap persona ferida.

NOTA: Habitualment, quan es tanca una cuina per vacances i es torna a posar en marxa l’extracció de fums, -té un perill d’incendi- per la grassa que es deposita als tubs d’extracció. Sempre es recomana un alt i complert manteniment, per una empresa industrial especialilitzada.

Read Full Post »

Placa de Bellaterra dedicada al batlle Josep M. Marcet | BELLATERRA. CAT

MI CIUDAD Y YO (1940 – 1960)

(Extracte del capítol dedicat a El Túnel del Tibidabo i Bellaterra)

La raó de construir un túnel sota la mola del Tibidabo barceloní no ha estat una idea meva. Des de fa molts anys és un anhel sentit per molts, tan patent en la seva necessitat que constitueix una realitat geogràfica evident per a tots els que pensin en el futur de la gran Barcelona.

Pel que fa a mi, aquesta idea ha anat cobrant cada vegada més força, des de que passo en el pintoresc lloc estiuenc de Bellaterra, la major part de l’any, vuit dels dotze mesos. La modesta finca en què visc amb la meva família, està situada a la part alta d’aquest lloc i, des d’allà, la perspectiva del Tibidabo és nítida. Aquest accident geogràfic és l’únic que separa Barcelona i el mar, de la rica i gran plana del Vallès Occidental.

Read Full Post »

En els pròxims dies, la plaça dedicada a l’alcalde Josep Maria Marcet (1901-1963) canviarà definitivament de nom, i el record de qui fou batlle de la ciutat durant 20 anys desapareixerà del nomenclàtor.

Per P. J. Armengou

El canvi, aprovat per la Junta de Govern Local el 20 de maig, s’emmarca dins la Llei de Memòria Històrica, i no ha estat exempte de polèmica. La família no s’ha oposat al canvi de nom, però nombrosos experts han advertit del perill de jutjar la història amb lleugeresa. Al capdavall, la història mai és blanc o negre.

Marcet és un personatge polièdric; amb les seves ombres i les seves llums: era un franquista convençut, però també un polític pragmàtic capaç d’estendre la mà als seus teòrics enemics naturals. Va ser, a més, un home crític amb el règim, una faceta poc coneguda d’ell que li comportà l’ostracisme polític i la censura del seu llibre de memòries, Mi ciudad y yo. Tot i la seva adhesió total a Franco –i una certa amistat personal– alguns sectors del règim van mostrar el seu enuig per la publicació del llibre, el novembre del 1963, pocs mesos després de la mort de l’autor.

Així ho demostren una sèrie de documents a què ha tingut accés aquest diari i que es publiquen per primer cop en premsa. En ells es pot observar la supressió “por razones políticas” de part del text original i, més interessant encara, els fragments que van ser considerats intolerables per la Governació de Barcelona un cop publicat el llibre, i que, per a sorpresa de les autoritats, van esquivar la censura. Així ho transmetia un alt càrrec del govern franquista a Catalunya, en una nota conservada a l’exemplar enviat a Madrid queixant-se del text: “Ha producido en Barcelona gran perplejidad en amplios sectores, el que fuera autorizada la publicación del libro titulado ‘Mi ciudad y yo’, en el que aparece como autor D. José M. Marcet Coll, que fue 20 años Alcalde de Sabadell”. A més d’aquesta nota, al llibre s’hi poden veure, marcades amb llapis blau o vermell, fins a quaranta-cinc pàgines que, a ulls de les autoritats franquistes de Barcelona, mai haurien d’haver vist la llum

Un informe positiu de la censura era obligatori per poder publicar un llibre durant el franquisme. Mi ciudad y yo va passar el sedàs amb certes mutilacions; però tot i això va crear controvèrsia / D.S.

ELS FRAGMENTS CENSURATS

Un dels episodis que relatava Marcet i que no va passar el rodet del censor feia referència a la seva etapa com a procurador de les Corts espanyoles. De les sessions, Marcet recordava com ses senyories procuraven fugir dels discursos més soporífers i dels oradors de menor categoria per refugiar-se al bar, “donde en medio de efusivos abrazos se pedían cupos, adjudicaciones de automóviles y se recomendaban nombramientos con fuertes saludos y palmadas en la espalda”. Aquesta escena tan berlanguiana no va passar la censura; però sí ho va fer (per a disgust de la Governació) el següent passatge: “Ni siquiera pude influir lo más mínimos en las disposiciones que afectaban a la industria textil de nuestra región. Detalle revelador es que la citada comisión de que yo formaba parte se reunió cuatro o cinco veces, si mal no recuerdo, durante los años que desempeñé el cargo”.

El capítol sobre l’animadversió del règim per la comunitat cristiana protestant (a qui l’alcalde va protegir) també va patir canvis. Les línies suprimides del llibre posaven en boca del gobernador civil de l’època una actitud inquisitorial i violenta contra aquest grup religiós: “Al solicitarle [al gobernador] muy encarecidamente que dejara en suspenso su providencia [expulsar uns protestants], recuerdo que me dijo, con más socarronería que convicción: ‘Yo, con esta clase de gente haría como Torquemada: quemarlos publicamente en la Plaza Mayor‘. Naturalmente, ni el anciano presbítero protestante ni sus colegas, fueron asados y conseguí del gobernador que no se llevara a cabo la orden de destierro”. De tot aquest paràgraf, marcat pel censor per a la seva eliminació, només en va desaparèixer la referència a Torquemada.

El censor no va ser gaire dur amb el text original de Marcet. A dalt, una de les pàgines amb fragments eliminats. En aquest cas, sobre la vida a les Corts espanyoles / D.S.

També van salvar-se de la crema diverses pàgines en les quals Marcet criticava l’actitud d’Espanya envers Catalunya. A la versió definitiva s’hi pot llegir un fragment que algú de la Governació va marcar intensament en un vermell prohibitiu: “En cierta ocasión, un alto cargo del Ministerio se permitió decir en una reunión de carácter económico: ‘Si los rojos les arruinaron (se refería a la indústria catalana), yo lo haré por segunda vez’”. I més endavant deia: “Hay fuera de Cataluña ‘separatismos contra Cataluña’ que nos han hecho a veces mucho más daño que el propio separatismo catalán, porque a la incomprensión han sumado el desconocimiento, cuando no el odio”. El Procés, fa seixanta anys. També va passar el rodet tot un capítol de greuges contra Catalunya que Marcet va fer arribar a Franco. A la Governació civil se’n feien creus.

Portada del llibre de memòries de Josep Maria Marcet, Mi ciudad y yo / D.S.

Però si hi havia un episodi que les autoritats no podien permetre que es publiqués era la rèplica de Marcet a la seva destitució com a alcalde. De fet, la intenció del batlle amb les seves memòries era reivindicar-se i, potser, venjar-se del governador civil que el va cessar, Felipe Acedo Colunga. Marcet explica com, aprofitant que havia passat uns dies malalt, Colunga va ordir la seva destitució: “Yo sabía que, entre bastidores, se estaba fraguando una intriga política de cierta altura destinada a acabar conmigo en el aspecto político. […] el gobernador me citó en su despacho y, tras muchos halagos y elogios encomiásticos me indicó haber recibido de Madrid la orden de relevarme de mi cargo, es decir, de mi ingreso político en el Valle de los Caídos”. Aquest fragment apareix remarcat profusament en el llibre que es va fer arribar a Madrid.

Per a Marcet, els motius estaven clars. La seva “muerte política” estava decretada “por quienes no podían tolerar que un modesto alcalde de una modesta ciudad española, hubiera puesto en evidencia la inoperancia de ciertos organismos y la pasividad culpable de determinadas autoridades”. Directe i tossut, l’alcalde no va esperar a publicar cap llibre per demanar explicacions en persona: “Al pedir al gobernador que se dignara exponerme los motivos por los cuales se me iba a dar el cese, diciéndole que desconocía haber hecho algo que justificara tal decisión superior, me contestó reiteradamente que no había en aboluto ningún cargo contra mí, que, muy al contrario, me reconocían los indiscutibles méritos que había contraído en los veinte años de desempeño de la Alcaldía de Sabadell, pero que la Superioridad tenía el criterio de relevar a las autoridades que llevaran muchos años ejerciendo”. A la qual cosa, Marcet va respondre: “Más años hace el Generalísimo Franco que rige los destinos de la nación y que Dios le de salud para que siga haciéndolo muchos más”.

Placa de l’Avinguda de Josep Maria Marcet a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

NOTA: El Ple de Veïns de Bellaterra va aprovar aquest any 2019, que per canviar el nomenclàtor dels seus carrers, ho han de fer els seus veïns, recollint signatures per majoria.

Read Full Post »

Pilones pujades per la seguretat de Bellaterra/BELLATERRA. CAT

Quan es respectarà la voluntat popular del veïns de Bellaterra?

Contra la voluntat popular majoritària dels veïns de Bellaterra, el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, ha donat la raó a l’Ajuntament de Cerdanyola, i ordena que l’EMD de Bellaterra retiri les pilones instal·lades l’any 2010 al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.

Aquesta sentència no és ferma i l’Entitat Municipal de Bellaterra, la podrà recórrer, si una vegada més, Cerdanyola no retira el contenciós administratiu i respecta la voluntat majoritària dels bellaterrencs i govern municipal.

Aquestes decisions no ajuden per res a la seguretat de Bellaterra, ja que les continues denúncies de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, van contra el que decideix democràticament el govern municipal de L’EMD de Bellaterra.

Que Bellaterra no és troba a gust al costat de Cerdanyola, és un fet i un problema històric, ja que els seus veïns han votat i firmat varies vegades, des de 1930, per separar-se de qui no respecta ni fa inversions de millores bàsiques, reclamades contínuament pels seus veïns.

Read Full Post »

Read Full Post »

Lluïsa Forrellad i Miquel, veïna de Bellaterra, al restaurant La Taula de Barcelona | BELLATERRA.CAT

L’escriptora Lluïsa Forrellad i Miquel (Sabadell, 1927) i veïna de Bellaterra, ha mort aquest dissabte als 91 anys. Amb inicis d’actriu, Forrellad es va donar a conèixer pel gran públic quan l’any 1953 i amb només amb 26 anys va aconseguir el Premi Nadal amb la seva primera novel·la, Siempre en capilla.

L’obra narra en primera persona i des d’un curiós punt de vista els tràngols de dos metges i d’un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de finals del segle XIX. Aclaparada pel sorprenent èxit i per la pressió dels mitjans de comunicació, la jove narradora de Sabadell, germana bessona de la també coneguda escriptora Francesca Forrellad, va desaparèixer del mapa literari.

Siempre en capilla, Premi Nadal l’any 1953| BELLATERRA.CAT

Després de cinc dècades de silenci, l’any 2006 Lluïsa Forrellad va tornar amb la publicació de la novel·la Foc latent, un thriller romàntic ambientat a la Barcelona convulsa del pas del segle XIX al XX. “Ens ha deixat Lluïsa Forrellad, autora de grans obres com Siempre en capilla i Foc latent. Una sentida abraçada a la família i amics”, ha piulat Òmnium Cultural en senyal de condol.

“Trist per la pèrdua de l’escriptora sabadellenca Lluïsa Forrellad. Descansa en Pau! I gràcies per portar Sabadell sempre arreu”, ha afegit a les mateixa xarxa social l’exalcalde Juli Fernàndez.

http://www.naciosabadell.cat

Read Full Post »

Benvingudes Veïnes i Veïns del poble de Bellaterra,

Som el grup de Caramelles de Bellaterra, els que sortim als carrers, places i anem a les cases dels veïns a cantar les tradicionals cançons de la Pasqua, acompanyats de l’acordió inde les guitarres.


Endavant! Els petits cantaires i els músics, ens esperen.


Aquest any tenim la sort que, també, hi participen a les Caramelles, la Coral dels Pirates de Bellaterra amb unes havaneres.


Ens fa molts Il·lusió compartir aquesta festa amb ells i amb tots vosaltres.


Ens trobem el proper 10 de juny, al les 12:30 hores per a fer la Cantada Caramelles al pati de l’Esglesia de la Santa Creu de Bellaterra.


Com bé sabeu, les vostres donacions seran d’ajut a la Llar i menjador Social de les Missioneres de la Caritat, “Madre Teresa de Calcuta a Sabadell”


Veniu i tindreu un record especial, d’aquestes Caramelles de Bellaterra

Moltíssimes gràcies,

Comissió del Taller de Famílies de la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra

10 de juny , 2018


Read Full Post »

Older Posts »