Sabadell, una de les dues capitals del Vallès Occidental junt amb Terrassa pot presumir d’uns del cinemes centenaris més importants de Catalunya. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.
L’Acadèmia del Cinema Català va homenatjar l’any 2020 les tretze sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys, entre les quals hi ha el Saló Imperial de Sabadell. També van ser distingides sales de Ripoll, Sitges, Camprodon, Ribes, etc.
Inaugurat l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar la joveníssima Raquel Meller (1888-1962) cantant, cupletista i actriu. En els seus espectacles d’aquesta època cantava La violetera i El relicario, dues peces compostes per José Padilla Sánchez que la feren molt famosa.
Des del 1929, el cinema sonor es va establir a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista.
L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya per a la recuperació del Saló Imperial, que va culminar en una reforma a càrrec de l’Ajuntament, que va voler homenatjar la sala construint una rèplica de la façana original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.
Font: Wikipèdia, Diari de Sabadell
