Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

Les pizzes gourmet s’han disparat a Espanya: volem saber per què són més cares que a Itàlia i quant hi ha de pijería en aquesta nova escena premium.  Està bé pagar 12 euros per una pizza?  Sí, però amb matisos.

Pizza amb flors de carbassó del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA GOURMET

És un dels mossos més transversals i democràtics que existeixen: la pizza li agrada a gairebé tothom i no entén de classes socials.  A menys que vulguis equiparar els seus orígens als albors de el pa i recullis rodet fins a l’antiga Grècia o l’Imperi Romà, el més sensat seria definir-la en base a tres ingredients: una massa forn, tomàquet i formatge.  Umami en estat pur: una idea sorgida de la necessitat en els carrers de l’Nàpols de l’XVIII i una solució meravellosament simple per alimentar de forma ràpida i barata a les classes més humils.

En aquest tauler de joc, el pas que les pizzeries de la vella escola no s’han atrevit o sabut donar, l’han assumit noves generacions de obsessos de la massa que busquen el de qualitat -de veritat- costa, en general, més diners aquí que a Itàlia.

Desi el pizzaiolo de Mazxximus de Sabadell, fa les millors pizzas del Vallès |BELLATERRA. CAT

Amb les mans a la massa

El pizzaiolo Massimo Morbi, un dels socis del restaurant La Balmesina, va ser dels primers a portar la pizza de nova generació a Barcelona.  “Has de seleccionar una farina per a la massa, per a la fermentació, buscant una textura.  Proposar masses diferents, perquè no hi ha només un tipus de massa, i intentar maridar cada massa amb certs sabors.  El client ha de descobrir i gaudir de les diferents textures.  Cal treballar amb llargues fermentacions i massa mare, perquè hi hagi un bon sabor, com en el cas de el pa de qualitat “, comenta.

Per Vittorio Figurato, co-propietari costat del seu germà Riccardo de la premiada i madrilenya Fratelli Figurato, el secret també està en la massa.  “Quan es parla de gourmet, es parla de receptes molt particulars en què hi ha una investigació i hi ha un xef de cuina.  En el nostre cas, tota la recerca i innovació l’apliquem a la massa.  No fem investigació amb les receptes, senzillament apostem per embotits, formatges i productes de qualitat, majoritàriament importats d’Itàlia.  I els combinem amb masses fermentades, intel·ligents i més lleugeres “.  La fermentació és fonamental, si no us ve de gust dormir amb una cisterna d’aigua a la banda del llit.  La tecnòloga dels aliments, Júlia Valls, explica per què.  “Quan les masses estan fermentades entre 24 i 48 hores -i encara més amb massa mare- els hidrats de carboni complexos es transformen en sucres per l’acció enzimàtica microbiana.  Això es tradueix en una digestió més lleugera “.

En aquesta lliga professional del pizzaiolo, a l’afany investigador, farines ecològiques i llargues i saludables fermentacions, cal sumar també el producte ben entès.  Que no es tracta d’amuntegar a la pizza fetgets de colibrí alirroto o gamba peluda Mar Caspi i sisarle a el client 15 euros, sinó d’apostar per aliments frescos, ecològics, de temporada, i equilibrar-los amb la textura de la massa.  De pagar amb sentit.  “Busquem els millors ingredients, no els més sofisticats.  No crec que es tracti d’utilitzar ingredients gourmet d’alta cuina, sinó, per exemple, d’emprar carn i embotits de qualitat, bolets de temporada o carxofes fresques, pelades per tu, mai de llauna “, apunta Massimo Morbi.

El parany del que pijo

Un indicatiu del perill del globazo de la pizza gourmet és que ni Fratelli Figurato ni La Balmesina recorren a terme -un closca buit- per adornar-.  Gourmet fa olor de pijo i si alguna cosa no hauria de ser la pizza és precisament pija.  Tots dos saben perfectament que per aquí s’està coent una llustrosa bombolla, que a Espanya li posem al gourmet a tot, que amb la tonteria molts impostors estan atemptant contra l’ADN de la pizza i el que aquesta representa a Itàlia.  “Nosaltres vam començar fent servir la paraula gourmet i vam decidir eliminar-la.  S’està abusant tant d’ella que ha perdut el seu significat.  En moltes d’aquestes pizzeries en diuen gurmet a pizzes amb moltíssims ingredients, acumulats sense sentit “, comenta Massimo Morbi.

A Figurato també se li eriça el llom.  “En el nostre cas, preferim parlar de pizzes de qualitat.  El fenomen gourmet va arribar a Itàlia fa uns sis anys i està desapareixent.  Pizzeries molt importants van començar a fer receptes molt especials, i ara estan virant cap a la qualitat i la senzillesa, amb productes de proximitat.  La pizza és un producte molt popular, veig complicat que això duri molt de temps.  El de gourmet es quedarà com una bombolla i el que perdurarà serà la pizza com a producte de carrer “, assegura.

Parco dei Pini de Roma del patró Angelo Lezzi – es campió de les pizzes de qualitat-. Si aneu a Roma és de visita obligatoria.

Pizza del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA. CAT

Júlia Valls aporta la seva visió.  “No tinc molt clar què vol dir gourmet.  Si amb això entenc exquisit, una pizza gourmet seria una pizza deliciosa.  I per això, no crec que sigui estrictament necessari afegir ingredients extres, sinó que, per a mi, una pizza senzilla, com una marinara, pot ser deliciosa: amb una bona massa, salsa de tomàquet, AOVE, all, orenga i sal “,  afirma.  I a la meva manera de veure, dóna en el clau: pizza, senzillesa i seny haurien de ser sempre germanes.

Fuckin ‘money, man

Però anem on fa més mal.  La cartera.  Tenim joves mestres italians treballant en territori nacional, el nivell és cada vegada més alt … Ara només ens falta salvar -o millor dit, ajustar el més honestament possible- l’aparent abisme que dista entre els preus d’Espanya i Itàlia.  Tinc amics italians que saltarien d’un tren en marxa abans de pagar entre nou i 14 euros per una pizza, per molt rica que estigui.  “Les pizzes italianes són més econòmiques.  A Nàpols, el més habitual és trobar-les per sota dels cinc.  Però no estem a Itàlia, així que pagar 13 € per una bona pizza no em sembla malament.  Si et vas a Milà, una tapa de pernil serrà et costa un ronyó “, afirma Júlia Valls.

Morbi m’assegura que, en ciutats grans com Milà, amb lloguers molt elevats, els preus són semblants als de Madrid o Barcelona i has de anar-te a ciutats més petites, especialment al sud d’Itàlia, per trobar pizzes més barates.  A les capitals oficials i oficioses dels dos països, segons ell, la despesa s’equipara: assumir que València o Castella no són Manduria i que l’equivalent a aquests petits negocis pizzers serien aquí al bar on et menges unes croquetes, unes braves i dues cerveses  per vuit euros, també hauria de fer que ens relaxem una mica amb això.  Es tracta de negocis inherents a cada país, a cada terra i als seus aliments i tradicions.

Per Vittorio Figurato hi ha diferències, però també hi ha un però.  “A Nàpols pots comprar una pizza per dos euros o dos i mig i és de qualitat.  Però el preu és baix perquè els productes són al mercat, a 500 metres de la pizzeria.  A Itàlia, moltes pizzeries són familiars, i això fa que els sous siguin més baixos.  I no hi ha intermediaris.  Tot això influeix moltíssim en el preu final, encara que jo crec que els nous ‘pizzaiolos’ de tot Europa tenen molt en compte que la pizza no es pot apartar del seu perfil popular, per això saben que hi ha treballar més en el volum “, afirma  .

Font: El Comidista, Parco dei Pini, Roma

Read Full Post »

Can Edo de Bellaterra es va inaugurar l’any 1967, el mateix any que el Via Veneto de Barcelona, restaurant emblematic d’Oriol Regàs i la seva troupe de la Gauche Divine del Bocaccio

Can Edo, el prestigiós restaurant de Bellaterra tanca definitivament les portes després de 50 anys de servei. Segons han comunicat a la seva web els seus titulars Maria Rosa i José Manuel, ho fan per jubilació i coincidint amb la crisi del sector per la pandèmia del Covid-19.

Les germanes Maria Rosa i Montse Edo en companyia de José Manuel |CEDIDA

L’any 1964, en Francesc i la Rosa, pares de les actuals germanes Maria Rosa i Montse Edo, propietàries, van decidir de vindre a viure a la casa del Carrer Lleó XIII de Bellaterra. En aquell moments hi havien molts treballadors que feien l’autopista i els hi demanaven de fer entrepans per dinar. Aleshores van decidir d’obrir un restaurant.

Inicis d’en Francesc i Rosa a la cuina del seu restaurant Can Edo|BELLATERRA GOURMET

El 1989 Can Edo va fer una gran ampliació, oferint totes les comoditats amb un gran menjador, salon privats i ampli aparcament exterior“.

Francesc Edo s’estableix a l’entrada de Bellaterra l’any 1967, tocant a l’AP7 i B-30 i monta el Restaurant Can Edo. Al seus inicis va ser una casa de queviures, fins que els treballadors que feien l’autopista, després de moltes demandes de teca, van demanar de transformar-lo en Can Edo, tot un acreditat restaurant.

Menjador principal de Can Edo|BELLATERRA GOURMET

Des de Bellaterra. Cat us donem les gràcies per tanta dedicació personal i professional. Can Edo romandrà sempre en el nostre record, i els moments gastronòmics inoblidables. Bona jubilació i gaudiu la vida amb salut!

Read Full Post »

Read Full Post »

No tothom accepta que els Canelons de Sant Esteve siguin un bon exemple de la cuina catalana de reaprofitament.

Taula parada de Sant Esteve a Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Sant Esteve i els canelons són indestriables: cada 26 de desembre se’n fan i se’n consumeixen milers!

Però aquest costum tan arrelat és carregat de mites, llegendes, polèmiques i innovacions tecnològiques que paga la pena d’aplegar. Per exemple: no tothom està d’acord que siguin un exemple de cuina de reaprofitament. Per una altra banda, n’hi ha més de cent receptes diferents i és una menja que es va popularitzar fa poc més d’un segle.

Encara que pugui semblar que es mengen canelons des de temps ancestrals, és un costum recent: no apareixen en cap receptari català fins a principi del segle XX.

Són un plat d’origen italià que va arribar a Barcelona a final del segle XVIII, gràcies als cuiners estrangers que treballaven a les primeres fondes.

Però hi ha una diferència bàsica entre els nostres canelons i els italians: nosaltres primer coem la carn i després la trinxem, mentre que els italians es fan directament amb carn picada. A més, la carn dels canelons italians se sol coure acompanyada d’un sofregit, que a Itàlia tradicionalment porta pastanaga i api.

Al segle XIX alguns restaurants emblemàtics de Barcelona, com ara la famosa Maison Dorée, van popularitzar el consum de canelons entre la burgesia, que els percebia com una menja molt refinada. Eren una recepta molt complicada de fer a casa, i no pas pel farciment sinó per la pasta, que calia fer a mà. Això es va acabar el 1911, gràcies a l’empresari Ramon Flo, propietari de la marca de pasta El Pavo, que va comercialitzar-ne les primeres plaques seques. Aquest avenç tècnic va significar la popularització definitiva dels canelons: molts restaurants en van començar a servir i, sobretot, van arribar a les llars.

I amb la popularització dels canelons va venir la diversitat: cada casa té recepta pròpia i n’hi ha centenars de documentades. La recepta bàsica dels canelons porta carn de porc, vedella i pollastre acompanyada d’un sofregit de ceba i tomàquet. Però el tipus i la proporció de la carn pot variar molt: n’hi ha que els fan amb cansalada, cap de llom, jarret… També hi ha receptes que donen més paper a la vedella o al pollastre.

Així mateix, hi ha qui afegeix fetge de pollastre, cervell de xai, fetge gras o paté al farciment perquè sigui més untuós. Alguns altres aromatitzen la carn amb una mica de tòfona ratllada. El paté gras i la tòfona són els trets distintius d’una recepta molt famosa de canelons: els Rossini. S’inspiren en el famós compositor italià, que era un excel·lent gurmet. Tot i que els canelons de carn són els més populars, hi ha molts més farciments possibles. Es poden fer d’espinacs, verdures variades, bolets, bacallà, peix, marisc, tonyina, ànec… i així fins a més de cent receptes.

La salsa és una altra de les estrelles del plat. Generalment, es reguen amb beixamel, una salsa d’origen francès que deu el nom a Louis Béchameil de Nointel, maître del rei Lluís XIV. També hi ha cuiners que rebaixen la salsa beixamel amb un toc de salsa de tomàquet, que hi dóna un color lleugerament rosat.

Els canelons de Sant Esteve arrosseguen el mite de ser un exemple de la cuina de reaprofitament.

Cassola de canelons tradicionals catalans |BELLATERRA GOURMET

Un dels grans difusors d’aquesta teoria va ser el gastrònom Néstor Luján, que deia que antigament els canelons es feien amb les sobres de la carn d’olla que es menja el dia de Nadal. Però no tothom ho veu així. L’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, per exemple, ho desmunta en aquesta entrada del seu bloc. Sosté que en la cuina catalana les receptes de reaprofitament no se solen emprar mai en les grans avinenteses, com és el cas del dinar de Sant Esteve.

I abans, què es menjava per Sant Esteve?

Fins que els canelons no es van popularitzar, a moltes cases era costum de menjar arròs a la cassola. L’arròs de la catedral o l’arròs colls-i-punys eren dues receptes molt típiques que sí que servien per a aprofitar les restes del dinar de Nadal. Totes dues contenen menuts de pollastre: es fan amb colls, puntes d’ala, pedrers i crestes acompanyades de verdures i arròs. En trobem una bona prova en el refranyer, que diu: ‘L’endemà de Nadal, arròs catedral’.

Font: Ester Estela

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet ha tingut l’ocasió de rebre el pastís Sacher original i us recomana feu la vostra comanda online directament de Viena, els preus van des de 31€ fins a 65€ aproximadament. Servus Austria‼️

GALERIA FOTOS BELLATERRA. CAT

L’HOTEL SACHER DE VIENA I EL SEU PASTÍS ORIGINAL DES DE 1832

Aquest hotel històric conserva la grandiositat de la seva fundació de finals de segle, però l’elegància contemporània i les comoditats d’última generació ofereixen una experiència de luxe per excel·lència.

Un cop celebrat l’alta societat, inclòs l’artista Gustav Klimt, l’Hotel Sacher ha estat una pedra angular cultural al llarg de la seva il·lustre història.

Els hotels Sacher són de gestió privada i sempre han situat els valors familiars al centre de les seves operacions. La sensació de família impregna el tracte que fa Sacher als seus hostes, ja sigui que resideixin en una suite d’autor o simplement s’aturin a un tros de la famosa Original Sacher-Torte. Sacher s’enorgulleix d’oferir la màxima qualitat, prestant molta atenció als detalls i proporcionant un servei excepcional, mantenint un toc personal i familiar a tot arreu.

https://shop.sacher.com/original-sacher-torte#

Read Full Post »

La Guia Michelin, s’ha convertit en sinònim de la millor gastronomia, és una referència absoluta a l’hora d’escollir un bon restaurant en tots els països en els quals està present. Les estrelles, siguin una, dues o tres, són les garants d’una cuina d’altíssima qualitat i gran tècnica. El convenciment que un dinar o un sopar mai ens defraudaran

Original d’Enric Llimona Raymat pel Restaurant La Taula de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

La distinció Bib Gourmand, va aparèixer a l’edició Espanya-Portugal per primera vegada l’any 1998, un pictograma del cap de Bibendum, la mascota de Michelin, mentre es llepa.“Bib Gourmand és la marca que reconeix les bones taules a preus més assequibles” Aquests restaurants han d’oferir dins de la seva proposta gastronòmica un menú compost per un entrant, un plat principal i unes postres, com a mínim, en el qual la qualitat demandada pels inspectors de Michelin es compleixi sense que el compte sobrepassi mai els 35 euros en el cas d’Espanya i Portugal, un import que varia depenent del nivell de vida dels països en què s’atorga, sent el límit de 30 euros en el cas de Portugal o 40 dòlars en el dels Estats Units.

“En l’actualitat, són més els restaurants amb la distinció Bib Gourmand que els restaurants amb una o diverses estrelles”

Un fet que revela la preocupació de la guia francesa per ser útil per a tota classe de pressupostos o ocasions i l’interès de molts restauradors i cuiners per arribar a totes les butxaques. Un reconeixement que, en alguns casos, pot presagiar una futura primera estrella Michelin.

La ciutat de Barcelona, en el seu moment més alt, va poguer presumir d’onze restaurants Bib Gourmand, però desconeixem les raons per la continua baixa fins arribar als cinc apareguts a la Michelin del proper any 2021

PROVÍNCIA DE BARCELONA:

Vivanda, Major de Sarrià, 134 (Barcelona) ☎️ 932 031 918

*Berbena, Minerva, 6 (Barcelona)
☎️ 699 802 075

*La Mundana, Vallespir, 93 (Barcelona)v☎️ 934 088 023

Cruix, Entença, 57 (Barcelona)
☎️ 935 252 318

Saó, Cesare Cantú, 2 (Barcelona)
☎️ 935 663 968

*Ca l’Amagat, Clota, 4 (Bagà) ☎️ 938 244 032

Can Ferrán, Diseminado, 9501 (Sant Quirze del Vallès) ☎️ 936 991 763

*Garbí, Barcelona, 52 (Castellar del Vallès) ☎️ 937 146 557

El Cel de les Oques, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 937 338 207

Vapor Gastronòmic, De la Palla, 15 (Terrassa) ☎️ 659 566 136

Vinòmic, Dels Banys, 60 (La Garriga)
☎️ 931 298 270

Ca N’Armengol, Prat de la Riba, 1 (Santa Coloma de Gramanet) ☎️ 933 916 855

Verat, Pallaresa, 104 (Santa Coloma de Gramenet) ☎️ 936 814 080

Mirko Carturan Cuiner, Pi i Maragall, 75 (Caldes de Montbui) ☎️ 938 654 160

*El Racó, Pocafarina, 20 (Sant Climent de Llobregat) ☎️ 936 581 639

Cal Xim, Plaça de Subirats, 5 (Sant Pau d’Ordal) ☎️ 938 993 092

*Dos Cuiners, Muralla de Sant Llorenç, 18 (Mataró) ☎️ 930 029 093

La Font, Rafeael Masó, 1-3 (Canet de Mar) ☎️ 937 943 673

La Cava d’en Sergi, València, 17 (Sant Sadurní d’Anoia) ☎️ 938 911 616

Somniatruites, Del Sol, 19 (Igualada)
☎️ 938 036 626

Can Poal, Vilasar de Dalt, 1 (Vallromanes) ☎️ 935 729 434

PROVÍNCIA DE GIRONA:

Amoca, Carrer Llibertar, 32 (Linyola)
☎️ 973 575 110

Quatre Vents, Coronel Estrada, 122 (Hostalric) ☎️ 972 865 690

Hostal Jaumet, Carretera Barcelona Andorra (Torà) ☎️ 973 473 077

Can Boix, Banyoles-L’Escala, km 7,5 (Vilamarí) ☎️ 972 561 005

Els Caçadors, Urbanització Casa Nova (Maçanet de Cabrenys) ☎️ 972 544 136

El Vaixell, Castellar, 62 (Llançà) ☎️ 972 380 295

Quatre Estacions, De la Farga, 5 (Banyoles) ☎️ 972 573 300

La Salinera, Onze de Setembre, 93 (Palamós)b☎️ 972 316 474

L’Hostalet, Vic, 18 (Els Hostalets d’En Bas) ☎️ 972 690 006

L’Hotal Colomí (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

Mas Concas, Camí Cinc Claus, s/n (L’Escala) ☎️ 972 775 158

Mas Pou, Devla Mota, 4 (Palau-Sator)
☎️ 972 634 125

Vicus, Enginyer Algarra, 51 (Pals)
☎️ 972 636 088

Pocavergonya, Poeta Marquina, 2 (Girona) ☎️ 972 206 422

PROVÍNCIA DE LLEIDA:

Aimia, Doctor Combelles, 67 (Lleida)
☎️ 973 261 618

Antoni Rubies, Carrer de Lleida, 6 (Artesa) ☎️ 973 167 5 53

*Cal Xirricló, Doctor Fleming, 53 (Balaguer) ☎️ 973 445 011

Amoca, Llibertat, 32 (Linyola)☎️ 973 445 011

El Niu, Santa Ana, 23 (Escunhau) ☎️ 973 641 406

*Roc’n’Cris, Carretera de França, 9 (Aubért) ☎️ 973 641 723

Hostal Jaumet, Ctra. Barcelona-Andorra (Torà)☎️ 973 473 077

Lo Ponts, Carretera de Calaf, 6 (Ponts)
☎️ 973 460 017

PROVÍNCIA DE TARRAGONA:

*Brots, Carrer Nou, 45 (Paboleda) ☎️ 977 827 3 28

Cal Travé, Ctra. Montblanc a Artesa, 56 (Solivella) ☎️ 977 892 165

*Casa Albets, Casa Albets, s/n (Lladurs) ☎️ 651 36 46 56

Hostal Colomí, Raval de Jesús, 10 (Santa Coloma de Queralt) ☎️ 977 880 653

L’Algadir, Ronda dels Pins, 27 (El Poble Nou del Delta) ☎️ 972 865 690

(*) 10 nous Bib Gourmand 2021 incorporats a la Guia Michelin

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet comparteix la recepta deBerlines esponjoses” a l’estil de l’Angi.

Berlines esponjoses a l’estil de l’Angi|BELLATERRA GOURMET

Ingredients:

500 g de farina qualitat 000
2 rovells d’ou de granja 0
350 ml de llet de vaca
2 sobres de sucre vainilla
un pols de sal
pell de llimona
1 cullerada de sucre
30 g de llevat fresc o 10 g de llevat sec
10 g de sucre en pols de vainilla
oli de girasol per fregir

Preparació:

Barregeu el llevat amb una cullerada de sucre i la llet tèbia i deixeu-lo una estona, fins que s’escumeixi.

A continuació, bateu bé amb els rovells i 300 g de farina amb una batedora. Afegiu sal, sucre vainilla, la pell de llimona i la resta de farina.

Pastar perquè quedi una massa elàstica i suau. Deixar reposar 30 minuts.

Després del llevat, la massa de les Berlines esponjososes s’estén sobre una safata enfarinada d’un gruix aproximat d’un dit. Talleu les rodones amb una forma especial o un got amb vores fines.

Les berlines de l’Angi són aproximadament de 6 cm de diàmetre|BELLATERRA GOURMET

Fregir les berlines esponjoses:

Escalfeu bé l’oli i poseu els bunyols a l’oli calent i baixeu el foc al mínim.

Gireu les berlines a l’altre costat i, quan es tornin daurades traieu-les i depositeu sobre els tovallons absorbents, agiteu-les lleugerament i poseu-les en un bol i espolseu-les amb sucre en pols de vainilla encara calent.

Suggeriment de servei

Aquestes meravelloses berlines esponjoses es poden farcir amb melmelada o gaudir-les senzills, amb pols de sucre.

Què significa realment “Berlines esponjososes?” Vol dir que el seu nucli està airejat, amb forats.

Bon profit i bona cuina‼️

Read Full Post »

Servei fins a Bellaterra a través del WhatsApp oficial de Torrons Félix d’Agramunt: 627 69 38 72

Valeri Novell amb Aurora Altisent, artista que dibuixa Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

Valeri Novell, inolvidable veí del Turó de Sant Pau ens recomana quelcom especial del seu poble:

Torrons Félix d’Agramunt, l’últim torró 100% artesà de petit obrador

Zoe Valero pren el relleu generacional a l’obrador de Torrons Félix|CEDIDA

Fruits secs seleccionats a mà, una balança de platets, molta paciència i més dedicació. Torrons Fèlix és un petit obrador familiar amagat en un carrer de cases adossades a Agramunt, on Félix i la seva filla Zoe elaboren els torrons com s’han fet tota la vida. Això sí, la passió de Zoe per la xocolata i el coneixement del seu pare s’alien per tenir alguna novetat llista cada Nadal.

Agramunt atreu autobusos plens de curiosos que volen visitar les fàbriques i museus de torró de firmes tan conegudes com Torrons Vicens. Però hi ha bojos d’aquest dolç que arriben de lluny per fer cua en una botiga molt més petita, gairebé amagada en els baixos d’un carrer residencial amb cases unifamiliars adossades.

Aquí Félix Valero i la seva filla Zoe elaboren torrons sense deixar un sol procés a l’automatització.

Escullen les avellanes a mà després de torrar al forn, només ells dos preparen la massa que van treballant en funció de la textura, i fins i tot pesen els ingredients en una balança de platets. Ni cintes, ni pantalles, ni termòmetres i, per descomptat, ni un sol producte que no sigui natural.

Els torrons tradicionals d’Agramunt|CEDIDA

La seva producció és limitada, la temporada mai comença abans que arribi la fruita seca en la seva data natural, a principis o meitat de setembre. Zoe és una de les claus perquè aquest obrador s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per als amants del torró. Com la majoria de joves es va anar d’Agramunt per estudiar, però tan aviat com va acabar va decidir que el torró per a ella no seria només unes postres de Nadal. Va aprendre tot el que el seu pare li ha pogut ensenyar després de 50 anys dedicat a aquest ofici i combina aquests coneixements amb una afició per la xocolata que va perfeccionant en diferents cursos i escoles. Per això, Torrons Fèlix compta amb l’assortiment de torrons més tradicional però també amb altres d’autor que neixen de la feina conjunta de pare i filla.

Escultura homenatge a l’torró tradicional d’Agramunt, situada a la Plaça de Mercat|CEDIDA

A primera vista, el producte està tan cuidat com qualsevol barra d’aquest dolç que podria sortir de la pastisseria més preocupada pel màrqueting en una gran ciutat. Zoe decora amb un llaç de tela gruixuda cada bossa que omple d’unes capsetes negres amb el logotip daurat i que acompanya sempre d’un papir enrotllat amb una poesia dedicada a l’torró. Per descomptat, cada un porta la seva pròpia descripció en una minipostal més o menys poètica que porta col·locada a manera de llaç.

Tot el procés, des de l’elaboració fins a la venda, es realitza en aquesta casa|CEDIDA

La importància de la fruita seca

Aquesta aparença elegant amaga un producte encara més cura i de la millor qualitat.

La base de l’torró deu el 90% del seu resultat final a la qualitat de la fruita seca amb què s’elabora. El 10% restant ja és tècnica i passió. Zoe insisteix diverses vegades en què, després de moltes proves a del principi, els torrons Fèlix s’elaboren únicament amb fruits secs de proximitat. Les avellanes són de Reus; les ametlles, sempre de la varietat Marcona, li arriben de Maials, un petit poble de Lleida; i les nous, de Caldes de Malavella. Insisteix encara més en la importància de torrar els fruits secs al forn, encara que el procés sigui més llarg. Després els passen pel tamís acariciant amb les mans perquè es pelin i, a el mateix temps, van apartant els que puguin estar picats. “Una ametlla picada pot espatllar el torró d’Agramunt”, insisteix Zoe.

Les avellanes es pelen manualment, a el mateix temps que es fa una acurada selecció|CEDIDA

El torró d’Agramunt és diferent a la resta.

Encara que podria trobar-quadrat, els artesans defensen que l’autèntic és rodó. Dos hòsties de pa d’àngel contenen una barreja dura feta de sucre, mel i clara d’ou que recobreixen les avellanes torrades senceres. En Torrons Fèlix es triga tot el dia a fer només aquest tipus de torró. Zoe o el seu pare poden estar cinc hores fent la massa, que elaboren amb mel de taronger sense filtrar, que un productor separa exclusivament per a ells. Per això, el seu producte pràcticament no porta sucre, amb aquesta mel és suficient per endolcir. La massa daurada i brillant es remou amb unes pales de fusta gegants i amb les mans, amb molt de compte. Saben que està llista per la seva textura, no pot quedar ni massa dura ni massa líquida.

Tallant el torró de crema cremada dins el motlle|CEDIDA

Un cop les avellanes s’han torrat al forn es posen en una cistella encara calentes i, llavors, amb la massa acabada de fer, ho barregen tot amb molta cura “perquè les avellanes no es trenquin i aguanti el cruixent”, explica Zoe assegurant que cada minut d’aquest procés és clau perquè després el torró sigui net en boca, quedi suau i no s’enganxi a les dents. Després, ha de refredar-se a l’aire lliure unes hores.

El torró de crema cremada fora de l’motlle, col·locat per ser cremat|CEDIDA

La passió per la xocolata

Però aquest any Torrons Fèlix té un altre torró sense cantonades.

Cada any Zoe i el seu pare intenten oferir una novetat als seus clients (tan fidels que durant aquesta visita una parella arribada expressament des de Madrid reclama l’atenció de Zoe). El primer que van fer, fa ja un parell d’anys, el van anomenar Capritx (Capritx), fet amb tres tipus diferents de xocolata i ametlles refinades que, com passa amb tots els torrons d’aquests artesans, és extremadament suau a l’paladar i mai massa dolç com per no voler un tros més. Triguen tres dies a fer-ho i és el més sol·licitat després de el clàssic d’Agramunt.

Per elaborar el torró de crema cremada es passa breument una resistència sobre cadascuna de les peces|CEDIDA

Tornant a el d’aquest Nadal, es tracta d’una reinvenció de l’torró d’Agramunt, gairebé com si fos un bombó. Una cobertura de xocolata que imita la quadrícula de l’hòstia de pa d’àngel recobreix l’interior fet amb la mateixa massa daurada que cobreix les avellanes de l’clàssic. Per als amants de la tradicional postres d’aquest poble, el sabor li és absolutament fidel, la textura és tan suau com la d’un torró de Xixona, manté el cruixent gràcies a la mel i les avellanes i la xocolata és fi, just per no tapar el gust de l’torró.

Un cop cremat queda llest per a l’envasat, que s’ha de fer immediatament|CEDIDA

Un altre dels seus productes d’autor és el milfulls d’ametlla, una mostra de la sensibilitat d’aquesta família i de la seva obsessió per fer un producte amb identitat pròpia. És un praliné d’ametlla laminada cobert amb una serigrafia de xocolata dibuixada per l’artista Serafina Balasch.

Font: Guia Repsol, Júlia Manresa. Cesar Cid (Fotos). Valeri Novell

Read Full Post »

L’Esclat de Sant Cugat ofereix un interesant servei de cuinar al moment la vostra compra del peix fresc al vapor

Parada de peix de l’Esclat de Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

“El Condis de Bellaterra també podría incorporar aquest atractiu servei pel veïnat de Bellaterra i clients de l’Autònoma”

Esclat només cobra un suplement de 0,5€ per la preparació, la cocció i la safata hermètica. (Us demanaran si ho desitgeu amb sal, oli, all, julivert)

Parada de peix fresc de l’Esclat |BELLATERRA GOURMET

Es pot escollir de tot el que venen a la parada, com per exemple: musclos del Delta de l’Ebre, Turbó, Llobarro, Daurada, Corbina, Cloïsses, etc.,

Arribar a casa vostra, i sense perdre temps, amb la taula parada, gaudir-lo acompanyat del vostre vi o cava preferit.

Bon profit i forca salut‼️

Read Full Post »

⭐⭐⭐ El restaurant va rebre el preuat reconeixement en l’any 1987

Va tractar de capejar la crisi implantant un servei a domicili

Saló del restaurant Zalacaín, que tanca pel coronavirus|ZALACAIN

Zalacaín de Madrid va ser el primer restaurant espanyol a aconseguir tres estrelles Michelin, referència gastronòmica i temple culinari dels temps de la Transició, però el “tsunami” econòmic derivat de la covid se l’ha emportat per davant després de gairebé 50 anys d’història.

“Ha estat una decisió molt pensada per part de la propietat”

Va tancar, com la resta de l’hostaleria, durant l’estat d’alarma; va intentar sobreviure amb el servei de menjar a domicili, però mai va arribar a reobrir i finalment la propietat, el grup empresarial La Finca, ha decidit sol·licitar concurs de creditors i anar directament a liquidació, van confirmat el passat dijous a Efe fonts de la companyia. “És un ‘tsunami’ duríssim, encara no ens ho creiem”, diu a Efe Carmen González, que ha estat la seva última cap de sala.

El 99 KO Sushi Bar de Madrid, primer estrella Michelin que anuncia el seu tancament per culpa de l’coronavirus

El 99 KO Sushi Bar de Madrid, primer estrella Michelin que anuncia el seu tancament per culpa de l’coronavirus
El tancament definitiu ha estat una decisió “molt pensada per part de la propietat, després de contemplar mil escenaris possibles”. Es va descartar tornar a l’activitat al setembre i es va planejar obrir per Nadal, però “l’hostaleria penalitza per dies” i mantenir-lo tancat per temps indefinit era “insostenible econòmicament”.

Com a directora d’Operacions de el Grup Zalacaín, integrat pel restaurant i un espai d’esdeveniments, Carmen González lamenta la “injustícia” d’un tancament que “no es deu a una mala gestió” sinó “per força major” i tem que “aquest túnel estigui encara més fosc “per a l’hostaleria.

“Però el que més em dol és el factor humà, els més de 50 treballadors de Grup Zalacaín han estat les seves millors ambaixadors, han format un equip meravellós”, reconeix la valenciana, que es va incorporar en 2017 després d’una profunda reforma en el mític restaurant .

Saló privat del Restaurant Zalacain de Madrid |ZALACAIN

Restaurant Zalacaín, compromís amb la privacitat i el servei professional
Per ells i per a la supervivència de el grup es va posar en marxa el servei de menjar a domicili, però reconeix que no va funcionar. “El segell d’identitat de Zalacaín -un dels pocs restaurants on se seguia exigint chaqueta- era l’experiència que es vivia en ell, l’afecte que el personal donava a l’comensal ia casa no era el mateix”.

Altres tancaments de l’alta gastronomia:

A Fuego Negro de Sant Sebastià ha baixat definitivament la persiana després de gairebé 15 anys

A Fuego Negro, un revolucionari de la cultura del pintxo |CEDIDA

Sergi de Meià de Barcelona|CEDIDA

Monvínic de Barcelona|CEDIDA

Restaurant Becerra de Sevilla | CEDIDA

La Cocina de Ramon de Logroño |CEDIDA

La Parrilla Riojana de Logroño |CEDIDA

Read Full Post »

Older Posts »