Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

Il Dolce Far Pizza dels germans Alfredo i Luigi té arrels d’una terra de colors i plenes de contrastos, com és l’estimada ciutat de Napoli

“Perquè així ens han crescut, així ens han alimentat, i no hi ha cap altra manera de fer-ho, i si no és de qualitat no és per a nosaltres” diuent els germans Alfredo i Luigi

Luigi fornejant pizza de farina Koscher a la llenya a Il Dolce Far Pizza de Sant Cugat del Vallès

Il Dolce Far Pizza és la pizzeria artesana italiana (per emportar),  que va obrir la primavera del 2022 a Sant Cugat del Vallès. El negoci ofereix, a més de pizzes artesanes, vins, cerveses i pasta italiana de ‘molt bona qualitat’. Obre de dimarts a diumenge de 18.30 a 23.30 h oferint també servei a domicili a través de Glovo, Uber Eats i Obvseat.

Il Dolce Far Pizza és Cultura i una Gastronomia envejables pels productes autòctons, d’altíssima Qualitat, plens de sabors i únics, amb històries antigues, tramandada de família en família.

Autèntica pizza de farina Koscher napolitana Margarita d’Il Dolce Far Pizza de Sant Cugat del Vallès

El seus noms és Alfredo i Luigi ciutadans del món amb herències de cultures mixtes que han respirat a la seva infància en família,  com l’art del seu avi “Pintor”,  La música del deu pare “Polistrumentistes i Compositor” i l’Amor per la cuina de la seva estimada “Mamma Luisa” que els hi van ensenyat que el millor ingredient, i no només a la cuina, és l’AMOR. 

Les seves experiències prèvies a Catalunya vénen de ser un dels Fundadors dels Restaurants Luigi a Barcelona.  A Il dolce Far Pizza, tenim una gran cultura i sensibilitat per l’Ecoagricultura Biologica.  El seu desig és portar la veritable cuina d’excel·lència allà on se l’apreciï, amb Productes Bios i un sòlid KNOW HOW per a la transformació dels ingredients, començant pel tomàquet Bio Les Verdures Bio de proximitat, les farines amb certificacions Kosher i moltes més i que fan servir a la seva Pizzeria Il Dolce Far Pizza i que són algunes de les tantes excel·lències Italianes que venen a proposar a Sant Cugat del Vallès

IL DOLCE FAR PIZZA

Carrer de Josefina Mascareñas, 15 Local 1 Sant Cugat del Vallès

☎️ 640 79 58 94

HORARIS:  de dimarts a dissabte, de 18:30 a 23:30 hores.

Read Full Post »

Destaquen les tres estrelles per als germans Torres i 5 restaurants de Barcelona que aconsegueixen la primera estrella

Dibuix original 1994 d’Enric Llimona Raymat pel Restaurant La Taula de Barcelona dels bellaterrencs Angi i Francesc, de 1994 a 2015

Les tres estrelles per a la Cocina Hermanos Torres, dels germans bessons Sergio i Javier Torres, són la novetat més destacada a Catalunya de la Guia Michelin per al 2023.

El prestigiós reconeixement culinari en forma d’estrella també ha arribat per primera vegada a 5 restaurants de Barcelona.

La Guia distingeix tres nous establiments catalans, dos de Barcelona i un de Tarragona, amb la categoria Bib Gourmand, que premia els locals que serveixen cuina de qualitat a preus continguts.

Dos restaurants catalans més, un a Ulldecona i un a Sant Martí Sarroca, compten amb una estrella verda, el reconeixement a la gastronomia sostenible.

Només un restaurant de Catalunya, l’Estany de Cercs, ha perdut aquest any l’estrella que tenia. 

En total, fins a 91 restaurants de Catalunya tenen alguna distinció a la Guia Michelin 2023, i alguns, més d’una. 

En aquesta taula hi són tots. Es poden buscar pel nom de l’establiment, el municipi on hi ha el restaurant o el tipus de distinció rebuda –1, 2 o 3 d’estrelles, l’estrella verda o el segell Bib Gourmand–.

Aquesta categoria reconeix els establiments amb la millor relació qualitat/preu, inferior a 35 euros als països europeus. A la Guia Michelin Espanya i Portugal 2023 es referencien un total de 281 establiments Bib Gourmand, amb 38 novetats (31 a Espanya i 7 a Portugal). Tres locals menys que a la passada edició del 2022

Bib Gourmand Guía Michelin Catalunya

BaLó (Barcelona, Novedat)
Nairod (Barcelona, Novedat)
Al Margen (Barcelona, Novedat)
La Xarxa (Tarragona, Novedat)
Avenir (Barcelona)
La Gruta (L’Escala)
Berbena (Barcelona)
Brots, Poboleda (Tarragona)
Casa Albets (Lleida)
Dos Cuiners, Mataró (Barcelona)
El Racó, Sant Climent de Llobregat (Barcelona)
Garbí, Castellar del Vallés (Barcelona)
La Mundana (Barcelona)
Roc’n’Cris, Aubèrt (Lleida)
Cruix (Barcelona)
Saó (Barcelona)
Quatre Vents 3.0, Igualada
Vinòmic (La Garriga)
Can Boix (Vilamarí)
Antoni Rubies (Artesa de Lleida)
L’Algadir del Delta (Amposta)
Vivanda (Barcelona)
Mirko Carturan Cuiner (Caldes de Montbui)
Mas Concas (Cinc Claus)
Somiatruites (Igualada)
Aimia (Lleida)
La Salinera (Palamós)
Vicus (Pals)
Lo Ponts (Ponts)
Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès)
La Cava d’en Sergi (Sant Adurní dAnoia)
Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt)
El Cel de les Oques (Terrassa)
Vapor Gastròmic (Terrassa)
Hostal Jaumet (Torà)
Can Poal (Vallromanes)
Els Caçadors (Maçanet de Cabrenys)
Verat (Barcelona)

https://www.ccma.cat/324/novetats-de-la-guia-michelin-2023-a-catalunya-consulta-el-cercador/noticia/3197692/

Font: CCMA

Read Full Post »

El formatge Garrotxa de la firma Muntanyola, el millor semicurat de cabra del món La companyia, que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual, també ha aconseguit la medalla de bronze dels World Cheese Awards 2022 per Lúpulus, un curat ecològic de llet de vaca

L’empresa, de la Fundació Ampans, ha rebut diversos reconeixements per la qualitat dels seus productes (Formatges Muntanyola)
Lupules de Formatges Muntanyola, de Sant Salvador de Guardiola, ha aconseguit el Bronze al premi internacional World Cheese Awards 2022.

El seu formatge Garrotxa, un semicurat de cabra, ha estat reconegut amb la medalla d’or com el millor formatge del món en la seva categoria. Es tracta d’un formatge elaborat amb una maduració pausada, que desprèn una aroma de llet fresca i té una textura cremosa i un sabor suau i agradable al paladar, segons els experts.    El jurat, format per 250 tastadors professionals, també ha premiat un altre formatge d’aquesta firma catalana, el Lúpulus, un formatge ecològic curat de llet de vaca, que ha obtingut la medalla de bronze en la seva categoria. Es tracta d’un formatge amb una maduració d’entre tres i sis mesos que té l’escorça rentada amb cervesa.

Garrotxa, un semicurat de cabra, ha estat reconegut amb la medalla d’or com el millor formatge del món en la seva categoria internacional World Cheese Awards 2022.

Més de 4.000 formatges de 42 països 

En aquest premi internacional, celebrat aquesta setmana al Newport, a Gal·les, al Regne Unit, hi han competit més de 4.000 formatges de 42 països del món. Per Anna Prado, responsable de Formatges Muntanyola, aquests premis “són un reconeixement a l’esforç, la dedicació i el treball ben fet de tot l’equip d’aquest projecte social, que va arrencar fa gairebé deu anys”. L’empresa elabora tretze tipus de formatge artesà amb quatre varietats de llet: cabra, búfala, vaca i ovella, a la finca Urpina de Sant Salvador de Guardiola, i forma part del projecte social de la Fundació Ampans, una entitat sense ànim de lucre que treballa per la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat.

El jurat tenia en compte aspectes com l’escorça, el cos del formatge, la tonalitat, la textura, la consistència i el gust. No és la primera vegada que Formatges Muntanyola aconsegueix un premi en aquest certamen internacional, ja que el seu formatge blau de cabra també va obtenir en una altra edició una medalla d’or com el millor del món. Fa tres anys, una altra empresa catalana, la formatgeria Montbrú, va obtenir un dels màxims guardons del premi: el seu Sarró de cabra va ser guardonat com a millor formatge de cabra de pell florida del món.   

Font: CCMA

Read Full Post »

Els establiments ideen estratègies per deixar de perdre els diners dels clients que reserven i no hi acudeixen

Taula reservada al restaurant La Taula de Barcelona

Bàrbara Julbe “Molta gent reserva a quatre o cinc restaurants alhora, com hem fet nosaltres, i a última hora decideix a quin anar. Això està molt bé”, explicava una comensal al grup que seia a la seva taula en el restaurant Godard, a s’Agaró. El xef de l’establiment, Xavier Madrona, després d’aquest comentari no va poder evitar dir-li: “Disculpi, però això no està bé. Què faran els altres restaurants que no han estat escollits?” La senyora va irrompre: “És estiu, ja es recuperaran!”

Aquesta pràctica de reservar en diferents establiments el mateix dia a la mateixa hora i cancel·lar els que no interessen poca estona abans o, fins i tot, no presentar-s’hi sense haver anul·lat la reserva perjudica greument la restauració. L’establiment deixa d’obtenir uns guanys econòmics que esperava dels comensals que l’han deixat plantat. També hi ha un menjar que es desaprofitarà, i s’haurà previst un personal de suport que, sense prou marge de temps per donar-lo de baixa, li comportarà pèrdues econòmiques. Un restaurant amb molts espais buits, a més, pot donar la idea que és un lloc on no s’hi menja bé. La restauració perd, segons calculen els experts, un 20% de la facturació en cancel·lacions d’última hora, ja siguin no-show (no presentats) o altres problemes de reserves, com les duplicitats. “A tots ens passen coses, i l’últim en què penses és en trucar al restaurant per anul·lar una reserva. Però una cosa és un accident i l’altra la gent que se’n desentén i no cancel·la”, lamenta Cristina Cusí, directora de restauració i professora de l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona

Poca consciència, falta de rigor i barra són alguns dels qualificatius que els restauradors atribueixen a aquest perfil de clients. “Reservar és gratis, i no presentar-se, també. Tot el que és gratuït sembla que no tingui cap valor”, apunta el vicepresident de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Xevi Garcia, que remarca que “avisar no costa tant” i que no fer-ho “és una falta de respecte i consciència vers la professió”. “Els que no anul·len i no es presenten han d’entendre que la seva taula es deixa d’oferir a altres persones. Falta pedagogia”, afegeix Judit Lloberol, gerent del Grup Costa Brava Centre. Davant la manca de regulació en aquest àmbit, alguns establiments, com el gastronòmic Kao Soldeu de l’Hotel Park Piolets, a Andorra, donen fins a 15 minuts de cortesia al client i, si no s’hi presenta, perd la reserva. N’hi ha que salven la situació amb els espontanis que passen per davant i demanen taula al moment. “A aquests també els falta consciència per no reservar”, admet Garcia. Ara bé, no tots els restaurants tenen facilitat per atraure comensals espontanis. És el cas del restaurant Saó, a Fonteta. El seu xef, Vicenç Fajardo, lamenta haver perdut aquest estiu uns 12.000 euros (50 euros de tiquet mitjà) per culpa dels no presentats. “Jo no tinc públic davant del local per si em fallen els clients”, argumenta. Al Godard, amb un total de 125 no presentats al mes d’agost, han deixat de facturar uns 7.750 euros (62 euros de tiquet mitjà). 

La targeta, un efecte dissuasiu

Al Deliranto, a Salou, amb un menú de 125 o 165 euros, cobren prèviament 50 euros per comensal al fer la reserva, que es descompten de la factura en cas d’assistir-hi. “La targeta és una garantia”, afirma el seu xef, Pep Moreno. Sovint, quan arriba el moment de cobrar la penalització, també arriben les sorpreses: la targeta de crèdit apareix com a no vàlida. “Una vegada, de les set taules que teníem, tres ens van deixar penjats. Vaig trucar personalment als tres clients que havien fet la reserva i ningú agafava el telèfon. Passada la mitjanit, un d’ells em va retornar la trucada. Em va explicar que havien reservat en tres llocs diferents i que, al final, s’havien decantat per un altre. Em va dir que era un pesat i em va engegar a la merda. A partir d’aquell moment, vam instaurar el sistema de la targeta, si no no fem la reserva. Però la gent que no s’ha presentat prefereix, a vegades, anul·lar la targeta abans que agafar el telèfon”, assevera Pep Moreno, xef del Deliranto.

Pràctiques abusives

Des de l’organització de consumidors Facua-Consumidores en Acción, lamenten que el termini de cancel·lació i els diners de penalització són “desproporcionats” en determinats establiments. “L’empresa guanya més diners amb les cancel·lacions que amb els clients que hi mengen. La penalització hauria d’estar d’acord amb el benefici”, diu el secretari general de l’entitat, dedicada a la defensa dels drets dels consumidors, Rubén Sánchez. “No dic que una reserva de 20 comensals pugui causar algun perjudici, però si és entre 4 i 8, que és l’habitual, hi ha certa exageració en els motius que justifiquen la penalització que pretenen aplicar. En molts casos, les taules s’omplen sobre la marxa: amb llista d’espera, amb gent sense reserva… Un restaurant on no hi vagi gairebé ningú és una situació molt atípica”, afegeix.

En aquest camí d’entrebancs, les aplicacions de sistemes de gestió de reserves per a restaurants, com Cover Manager, són una gran ajuda, perquè informen l’establiment de si el client ha fet més d’una reserva en un restaurant aquell dia a la mateixa hora. També hi ha altres plataformes, com El Tenedor, que no només permeten als usuaris reservar en línia i beneficiar-se de descomptes, sinó que possibilita als restaurants gestionar la sala més fàcilment i l’entrada dels clients. Eines que milloren l’activitat diària però que suposen una nova despesa per a un sector que ja va molt ofegat econòmicament. “Aquestes plataformes ofereixen la possibilitat d’enviar un missatge de mòbil com a recordatori de la reserva, però aquest SMS el paga el restaurador”, puntualitza Cusí, que aconsella el següent als seus alumnes: primer mirar que funcioni la tecnologia de forns i càmeres, entre d’altres, i després reconfirmar totes les reserves. “Cal trucar a tots els clients: en primer lloc, els que no coneixem de res i els que tenen taules més grans; i acabar amb els més assidus”, concreta. Però si, així i tot, el comensal no es presenta, només hi haurà una solució: posar-lo a la llista negra.

Font: Ara

Read Full Post »

Cóc, coca de recapte, coca salada o coca de samfaina, així es coneix aquesta massa salada fornejada que va coberta d’escalivada ia la qual, opcionalment, es pot afegir una aportació de proteïna provinent de productes locals com sardines fresques, arengades, tonyina o botifarra. És una elaboració típica de la gastronomia catalana, més concretament de les províncies de Tarragona i Lleida, que avui dia s´ha expandit significativament per tot Catalunya.

Ingredients:

140 ml d’aigua temperada
10 g de llevat fresc de forner o 3,33 g de llevat sec
250 g de farina de blat de força
30 ml d’oli d’oliva verge extra
5 g de sal
Per a la cobertura:
1 albergínia
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
2 cebes
Oli d’oliva verge extra
Un polsim de pebre negre molt
Un polsim de sal

Preparació:

Per fer la massa dissol per complet el llevat fresc en aigua tèbia.
Posa en un bol la farina de força, l’aigua amb el llevat, l’oli d’oliva verge extra i la sal.
Mescla els ingredients fins formar una bola homogènia, cobreix amb film i deixa que reposi durant 1 hora.

Per fer l’escalivada, enforna els vegetals nets i greixats amb oli a 185 ºC durant uns 45-50 minuts.

Pela les verdures quan estiguin fredes i talla-les a tires amb les mans, salpebra-les i reserva-les en un recipient amb una mica d’oli d’oliva verge extra.

Divideix la massa en dues parts iguals i estira-les amb un corró donant forma allargada. Posa-les sobre una safata amb paper de forn.

Cobreix les masses amb l’escalivada, tira un fil d’oli d’oliva per tota la superfície i enforna a 200 ℃ durant 20-25 minuts.
Retira les coques de recapte del forn una vegada fetes i deixa-les refredar sobre una reixeta.

Read Full Post »

Heu tastat mai un vi elaborat amb codonyat fresc?

El vi semidolç de codony Tree Of Life elaborat a Armènia té un color clar, ambre i groguenc, però amb un gust elegant amb una lleugera fragància dolça.

El retrogust és afruitat, amb notes de bouquet de flors silvestres. Recomanem servir-lo a 6 graus de temperatura.

Un vi especial de tardor per gaudir-lo amb els productes de temporada com les castanyes, moniatos, codonyats al forn o els tradicionals panellets de Catalunya

http://www.prosshyan.am

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet comparteix amb el veïnat de Bellaterra la recepta de Tiramisù per 6 persones a l’estil d’Angi

TIRAMISÙ ESTIL ANGI
(Recepta per a unes 6 persones)

INGREDIENTS
500 g de Mascarpone

5 ous frescos ecològics

5 cullerades de sucre en pols

24 melindros

2 tasses de cafè aràbica sense sucre

2 cullerades d’Amaretto di Saronno

Cacau en pols Nesquik sense sucre

PREPARACIÓ
Separa les clares dels rovells.

Batre els rovells amb el sucre fins que s’espesseixi.

Afegir el Mascarpone i barrejar bé fins aconseguir una barreja cremosa i consistent.

Muntar les clares a punt de neu.  (Una mica de sal ajuda que muntin millor).

Barregeu la crema del Mascarpone amb les clares muntades fins aconseguir una crema homogènia.

Barrejar el cafè fred aràbica i l’Amaretto di Saronno en un bol i xopar els melindros
.
Col·locar la meitat dels melindros al fons dels bols individuals o tasses al gust, cobrint-los amb la meitat de la barreja feta amb els ous i col·locar la resta dels melindros.  Cobrir-ho tot amb la part sobrant de la barreja.

Empolvoreu el Tiramisú amb el cacau Nesquik en pols utilitzant un tamís.

Cobrir amb paper de forn (perquè no agafi olors del frigorífic).

Deixar reposar a la nevera almenys durant 4 hores (ideal és que reposi durant unes 10 hores).

Buon Apetitto!!

Read Full Post »

Les cocteleries barcelonines Paradiso i Sips, primer i tercer millors bars del món

El Two Schmucks, també de la capital catalana, se situa en setena posició del rànquing World’s 50 Best Bars

Cocteleria Paradiso Barcelona|CEDIDA

Estat parat davant de la porta d’una nevera en una botiga de pastrami normal, és difícil imaginar què et podria enfrontar a continuació. Esteu a punt de trepitjar el majestuós bar de fusta corba de Dalí que és Paradiso, el millor bar del món 2022, patrocinat per Perrier . Un cop dins, les sorpreses segueixen arribant, començant amb l’espectacle Supercool Martini, que utilitza una barreja de ginebra “supercooled” per construir un iceberg al got. També hi ha un nou menú, fresc de la imaginació del creatiu en cap i copropietari Giacomo Giannotti.

En el passat, els temes han abastat la màgia i l’espai, i aquest any la inspiració és l’Evolució de la Humanitat. Dels 15 còctels nous, proveu Fleming, inspirat en el descobriment de la penicil·lina, que explora la fermentació amb una vora d’espores de bolets. Però per a un drama més estètic, el més calent és On Fire, un còctel de punx de llet per compartir, amb bourbon, xerès oloroso, tahini, moniato i llet fumada. Servit en un plat clar i rodó, amb guarnicions creades al laboratori Paradiso per representar els avantpassats de la humanitat asseguts al voltant d’un foc, el còctel utilitza un làser per crear una flama que fuma el vi de Jerez. Les begudes no es veuen ni saben així enlloc sinó a Paradiso.

La cocteleria Paradiso, del carrer Rera Palau de Barcelona, ha aconseguit aquest dimarts la primera posició del rànquing World’s 50 Best Bars. D’aquesta manera millora la tercera posició que havia aconseguit l’any passat.

Cocteleria Sips de Barcelona|CEDIDA

El Paradiso ha superat el londinenc Tayer + Elementary, que ha repetit la segona posició del 2021, i el també barceloní Sips, situat al carrer Muntaner, que ha completat el podi amb la tercera posició i que s’ha endut el guardó a la cocteleria que més ha ascendit en la llista, concretament des del lloc 37 d’ara fa 12 mesos. En setena posició s’ha situat un altre local de Barcelona, el Two Schmucks, del carrer Joaquim Costa. La presència estatal entre els 50 millors bars del món s’ha completat amb el madrileny Salmon Guru, que ha quedat en quinzena posició.

PARADISO BARCELONA

Carrer de Rera Palau, 4, 08003 Barcelona

Amb un bar de l’illa al centre de l’escenari, Sips és el concepte de bar modern: aquí els cambrers i les seves creacions són l’espectacle. I amb dos dels taquillers més taquillers del món de la cocteleria, Simone Caporale i Marc Alvarez, és tot un espectacle.

Durant el dia, Sips té una sensació més suau, amb una decoració de color rosa i verd pastís que fa que sigui un lloc accessible a primera hora del vespre, però a mesura que cau la nit i les llums s’atenuen, es transforma en un refugi fosc i sensual. És l’hora de l’espectacle: agafeu un menú i prepareu-vos per deixar-vos impressionar amb còctels amb un alt enginy tècnic. Molts són clàssics reorientats, com la Caipirinha, feta amb un masticador per arrodonir l’amargor, o, per a la màxima diversió a la taula, pregunteu si Heliodora està disponible.

Aquesta màquina mexicana tornejada a mà d’època ofereix “gel rapat” d’aranja com a base, abans que una pipeta gigantesca deixi caure xerès a la copa i el Daiquri Heliodora es completi amb rom i llima. Tot es complementa amb una pastissera de grau Michelin, que deixa les seves creacions a la porta de Sips cada dilluns al matí. Espereu els gustos del deliciós paté en croûte i el parfait de foie gras al bar guardonat amb el premi Nikka al més alt escalador del 2022.

SIPS BARCELONA

C/ de Muntaner, 108, 08036 Barcelona

Font: El Punt Avui, https://www.worlds50bestbars.com/the-list/paradiso.html

Read Full Post »

Una figa no és una fruita qualsevol.  De fet, ni tan sols és una fruita.  Estrictament parlant, les figues són flors invertides. 

Les figueres no floreixen de la mateixa manera que altres arbres fruiters com els ametllers o els cirerers.

Les figues tenen una història molt curiosa.  En primer lloc, tècnicament no són una fruita, sinó una infrutescència (un conjunt de fruites).  I en segon lloc, necessiten una vespa sacrificada per reproduir-se, un insecte que mor dins la figa.

En poques paraules, les figues són una mena de flors invertides que floreixen dins d’aquest gran capoll fosc amb tons vermellosos que coneixem com a figues.  Cada flor produeix una sola nou i una sola llavor anomenada “aqueni”.

La figa està formada per diversos aquenis, que li donen aquesta característica textura cruixent.  Per tant, quan mengem una figa, estem menjant centenars de fruites.  Però el més increïble és el procés especial de pol·linització que necessiten les flors de figuera per reproduir-se.

No poden dependre de si el vent o les abelles porten pol·len com altres fruites, per la qual cosa necessiten una espècie coneguda com a vespes de la figa.  Aquests insectes transporten el material genètic i li permeten reproduir-se.  Per la seva banda, les vespes no podrien viure sense figues, ja que dipositen les larves dins del fruit.  Aquesta relació es coneix com a simbiosi o mutualisme.

Actualment, la gran majoria de productors d’aquesta fruita ja no necessiten la feina de les vespes.  La majoria de les varietats de figues per a consum humà són partenogenètiques.  Això vol dir que sempre donen fruit en absència d’un pol·linitzador.

Read Full Post »

Els tertulians de La Taula” per Oriol Regàs i Pagès, creador del restaurant Via Veneto de Barcelona

La Taula de les mestres de l’Escola Sagrada Família de Barcelona al saló blau del restaurant Via Veneto |ARXIU BELLATERRA GOURMET

El 1970, per iniciativa del meu pare, Xavier Regàs, conversador i amant de les tertúlies, vam decidir organitzar a Via Veneto la tertúlia de “La Taula”.  La idea va sorgir d’una reunió entre el meu pare i l’Antonio de Senillosa, el Manuel de l’Arc, l’Alberto Puig Palau i jo mateix.  Coneixia bé Antonio, loquaç i divertit, i també Alberto, amb qui sentia una debilitat especial.  Va ser, crec, l’únic Playboy autèntic que vaig conèixer: amb les seves senyores estupenda, els cotxes de carreres, la impressionant casa del Castell, l’afició a dilapidar herències i fortunes recolzant la cultura, els amics i la festa.  A Del Arco, un periodista al zenit de la seva carrera, el coneixia menys, tot i que m’havia fet un parell d’entrevistes per a la secció “Mano a mà” de La Vanguardia.

Durant aquell sopar a Via Veneto vam acordar instaurar una tertúlia, sense estatuts, ni reglaments, ni cotització, que es convocaria una vegada al trimestre, convidant a cadascuna un personatge d’interès.  En un temps rècord, menys d’un mes, van donar la seva conformitat tots els contertulis, fins a vint-i-dos, contactat pels fundadors, entre ells diversos gurmets, com Néstor Luján, Horacio Sáez Guerrero i Joan Obiols, que en aquest apartat no acceptaven bromes sobre això  ;  i noms procedents de la indústria, de la banca, dels negocis, com Pau Roig, Fèlix Valls i Taberner, Josep Ensesa i Rogeli Roca.  El sector més jove estava integrat per Xavier Corberó, Santiago Dexeus, Leopoldo Pomés i Jesús Olled, sense oblidar Sempronio, Antonio María Bonet, Juan Ramón Masoliver, Guillermo Díaz Plaja i Manolo Muntañola.  També hi figurava Alberto Closas.  Amb tots aquests noms “La Taula” estava al complet, ja que el saló blau, on se celebrava els seus sopars, per una raó de dimensions no permetia admetre ningú més.

Era responsabilitat de tots els membres de “La Taula” posar-se d’acord a la persona a convidar a la següent convocatòria, la data de la mateixa i decidir a qui corresponia suggerir el menú i els vins.  Així es van formar els tàndems (convidat-contertuli) Miró-Bonet, Raimon-Puig Palau, Marsillachs-Xavier Regàs, Marisol-Ulled, Areilza-Senillosa, Trueta-Valls i Taberner, Pujol-Pomés, Rodoreda-Del Arco.

La Taula va reunir al complet per primera vegada el 3 de maig de 1970 amb l’única absència de l’actor Alberto Closas, que tenia estrena al teatre Moratín.  Gastronòmicament es va començar amb bon peu.  Els entesos van donar el seu plàcet a la pularda de Bresse a la grossel.  Abans, amb el salmó, un bon Bourgogne Thorin 1964 Réserve des Commandeurs havia provocat una onada d’entusiasme a taula i diversos comensals van demanar al Maître que els reservés l’etiqueta per a la seva col·lecció.  Així ho comentava Sempronio a Tele/eXprés, juntament amb altres referències de “La Taula”.

També en un altre article molt posterior de finals dels vuitanta, Horacio Sáenz Guerrero explica que els reunits fundacionals van acordar no convidar mai cap polític, no només per prevenció general, sinó perquè alguns dels més interessants es trobaven a la clandestinitat, i no era  cosa de cometre inprudències.  La Taula va ser convocada en vint-i-tres ocasions més, a l’estil Llarg dels seus sis anys de vida, per agasajar cada vegada a un convidat.  Els contertulians van gaudir de la joventut de Pepa Flores, de la professionalitat i interès de Núria Espert i de la simpàtica barra de Carmen Sevilla.  Diversos escriptors van assistir a aquests sopars, entre ells, Camilo José Cela, que imposava la seva profunda veu per sobre dels comensals, Antonio Bueno Vallejo, tan assequible i tan amè;  Paco Noy, proper i entès gastrònom, i Josep Pla, per a la trobada del qual tota “La Taula” es va desplaçar a la Gavina de S’Agaró, on Josep Ensesa va oferir un sopar memorable i on Pla va estar més Pla que mai.

Mercè Rodoreda, després d’assistir de convidada a una d’aquestes tertúlies, va comentar en una carta que va enviar el 5 d’octubre de 1970 al seu company Armand Obiols: “Va venir l’Oriol Regàs. Oh! És per menjar-se’l.  Te el feillet bell i és prim i alt.

Com a artistes he de citar Alberto Closas, que sinó la seva condició de contertulis a la de convidat;  també Adolfo Marsillach, conegut i admirat per tothom, i Raimon, en una de les seves èpoques més compromeses com a cantautor.  Els pintors i escultors despertarien sempre l’interès dels taulistes.  Joan Miró en va ser el primer i va mostrar el seu encant i profunda senzillesa.  Eduardo Chillida, segur de si mateix, va desconcertar al principi per les manifestacions.  Pere Pruna va estar loquaç i divertit, i l’arquitecte Josep Lluís Sert, a instàncies de diversos requeriments, va explicar la seva etapa com a deixeble de Le Corbusier i la realització de la Fundació Miró.

Tot i que s’havia acordat no convidar polítics.  En els darrers sopars van estar presents José Maria d’Areilza, Comte de Motrico, que va donar una lliçó magistral sobre el problema bàsic d’ETA i les afirmacions del qual continuen, encara ara i al cap de tants anys, sent del tot vàlides;  Josep Tarradellas, com a fervent i just homenatge al seu retorn;  Jordi Pujol, que va encertar en els pronòstics del futur polític d’Espanya i Catalunya, i va deixar intuir a tots els reunits la seva vetllada pertinença al pensament de centre dreta, i Fabián Estapé, aquesta convocatòria havia provocat una irada controvèrsia.

També van ser convidats el metge Josep Trueta, el director de Museu del Prado, Javier de Salas, l’editor Antoni López Llausás i Armand Carabén, just quan havia aconseguit el traspàs de Johan Cruyff al F.C.  Barcelona.

Va ser una experiència interessant, encara que ja llavors la vivianos com un luxe a deshora, com un intent de recuperar el plaer de conversar sobre allò diví i allò humà, fins i tot a costa de perdre hores de son.

Oriol Regàs i Pagès (Barcelona, 11 de gener de 1936 – 17 de març de 2011) CEDIDA

Biografia d’Oriol Regàs i Pagès

Quart fill del dramaturg Xavier Regàs i Castells i de Mariona Pagès, va néixer a Barcelona mig any abans de l’inici de la guerra civil espanyola. La família es va exiliar. Els seus germans Xavier i Georgina van ser internats a Holanda mentre que la Rosa i l’Oriol ho van ser a París, i ja no tornaren a conviure mai més amb els seus pares. Oriol va passar la seva infantesa a França i va estudiar hostaleria a Tolosa. Va mantenir relació amb aquest sector tota la vida, incloent la discoteca Bocaccio i locals com la Cova del Drac, el pub Tuset, la discoteca Up&Down o el restaurant Via Veneto. En tornar a Catalunya, la Rosa i l’Oriol van quedar sota la tutela de l’avi patern, un home iracund dedicat a negocis d’hostaleria.

La Montesa Impala amb què va participar en les 24 Hores de Montjuïc el 1963|CEDIDA

Després d’una infància difícil va néixer el seu esperit aventurer. Als 18 anys va començar la seva afició pel món del motor, convertint-se en un fiable i regular pilot de ral·lis. Amb poc més de 20 anys, Oriol Regàs es va embarcar en el Junc Rubia, vaixell amb el qual va viatjar des de Hong Kong a Barcelona juntament amb un grup d’aventurers barcelonins. Més tard fou un dels integrants de l’Operación Impala, que pilotà motocicletes Montesa travessant Àfrica, des de Ciutat del Cap fins a Tunis, i d’allí a Marsella i Barcelona. La seva relació amb el món del motociclisme va continuar, fundant la revista Grand Prix i més tard patrocinant diversos pilots.

Va tenir vocació de veterinari des de petit, però es va dedicar professionalment a la promoció cultural. Després de l’èxit empresarial aconseguit a partir de 1967 gràcies a la discoteca Bocaccio, situada al número 505 del carrer Muntaner de Barcelona, Regàs va obrir altres locals nocturns a la ciutat i va col·laborar en projectes culturals de cinema de l’Escola de Barcelona, que acabava de néixer. Va impulsar la música catalana i va promoure artistes de la Nova Cançó, com Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, i altres artistes com Antonio Gades, Cristina Hoyos, Ana Belén i Víctor Manuel. Va conèixer en profunditat personatges com Salvador Dalí o Josep Pla. L’agost de 1970 va fer de cicerone de Charles Aznavour, en la primera vegada que el cantant francès visitava la Costa Brava, en una actuació a Palamós.

Va obrir el restaurant Via Veneto, un dels més coneguts de Barcelona. Més tard, va crear la discoteca Up&Down, a la part alta de la Diagonal i

juntament amb Ferran Mascarell, al qual havia conegut estudiant Geografia i Història a la Universitat de Barcelona. A la Costa Brava, Oriol Regàs va ser l’impulsor de les discoteques Maddox, Paladium i Revolution, i va crear el festival de flamenc de Palamós juntament a Antonio Gades. Als 80 intentà un nou negoci, el Tropical Gavà, un beach-club a Gavà (el Baix Llobregat), que no va reexir i que el va enfonsar en una depressió.

El 2010 va publicar les seves memòries, anomenades Els anys divins. Casat en segones núpcies amb Isabel de Villalonga, va morir el 17 de març de 2011 a Barcelona, un mes després d’haver patit un greu ictus.

Font: Destino, Los años divinos, Oriol Regàs i Pagès, Wikipèdia

Read Full Post »

Older Posts »