Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

La Dama aposta per la cuina saludable i protectora dels ecosistemes al Zoo de Barcelona

El restaurant La Dama, obert dins del Zoo / Ajuntament de Barcelona

El Zoo de Barcelona ha iniciat el seu pla de restauració saludable incidint en una alimentació sostenible i de proximitat.

D’aquesta forma, es vol potenciar el coneixement i la sensibilització de la conservació dels ecosistemes, en especial el del Mediterrani. Aquest divendres s’ha posat en marxa amb l’obertura d’un nou restaurant: la Dama, amb una inversió de 917.847 euros.

Exterior del Restaurant La Dama del Zoo de Barcelona|BETEVÉ

El consistori ha explicat que es convertirà en una “eina cabdal” per millorar i ampliar l’experiència dels visitants. El pla s’anirà implementant a la resta de centres durant els pròxims mesos. A banda, el departament de sostenibilitat del Zoo està treballant en una diagnosi de l’excedent alimentari que es generi als centres de restauració del parc, amb la intenció d’aplicar accions de prevenció i d’aprofitament aquest mateix any.

A La Dama domina la decoració de fusta|BETEVÉ

El pla de restauració s’emmarca dins del nou model de Zoo, aprovat el maig del 2019. Es basa en una oferta gastronòmica que fomenti l’equilibri i la salut com a criteris alimentaris, així com la disminució de la proteïna alimentària. La base de l’oferta gastronòmica són els aliments de temporada, els productes de proximitat, els bio i els ecològics, amb alternatives per a les intoleràncies alimentàries i les diferents sensibilitats, com el vegetarianisme i el veganisme.

Monument La Dama del Paraigües (Joan Roig i Solé 1855) al Zoo de Barcelona|BELLATERRA.CAT

La inauguració del restaurant la Dama se suma a les accions de Barcelona en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ha recaigut sobre la ciutat durant aquest 2021. En aquesta línia, s’incorporarà a la carta el Menú de les Estacions, una de les iniciatives de la plataforma de la capitalitat, introduint algunes de les receptes proposades i elaborant-les amb productes de temporada.

Font: Tot Barcelona, Betevé

Read Full Post »

El cafè, la planta que dóna grans de cafè, és originari de Kaffa, Etiòpia.  Va ser introduït a Aràbia i d’allà a la resta de món.  Etiòpia és avui el tercer major productor de grans de aràbiga del món. A més és el primer consumidor d’Àfrica de cafè.

illy cafè pur aràbiga d’Etiòpia rebut a una casa de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

El cafè genera el 60% dels seus ingressos per exportació i en el sector participen 15 milions de persones de manera directa o indirecta.  El 95% de la producció prové de finques petites.

La collita va d’octubre a abril i en la recol·lecció només es recullen els fruits vermells i madurs, un per un i a mà.  El cafè es cull entre setembre i desembre.  Es recull en cistelles de bambú, sense contacte amb la terra.  El secret de l’alta qualitat de el cafè és que s’ha cultivat de generació en generació, a la manera tradicional i en unes immillorables condicions.

Bonaparte és l’únic local de Bellaterra que serveix illy cafè 100% Aràbiga|BELLATERRA GOURMET

Hi ha quatre mètodes de producció: “boscos de cafè”, o “semi-bosc de cafè”.  Els cafès creixen salvatges sota l’ombra dels arbres del bosc. Representan més del 60% de la producció nacional (575.000 hectàrees);  els “jardins de cafè” (300.000 hectàrees), on el fruit creix en els voltants dels habitatges dels agricultors.  Els cafetars majors són propietat de l’estat o de petits empresaris.

La planta de el cafè neix de forma natural en els boscos

En els “boscos de cafè” mai s’han utilitzat productes agroquímics i per enriquir la terra dels agricultors fan servir adob orgànic.

D’Etiòpia procedeixen alguns dels millors cafès del món: Harar, Sidamo i Yirgacheffee.

Tots els cafès són portats a la subhasta central d’Addis Abeba, la Ethiopia Comodity Exchange (ECX).  Aquesta entitat semi-privada va obrir fa 10 anys per unificar el pes i la qualitat, i per eliminar els intermediaris.

Als agricultors se’ls certifica i cataloga el seu cafè després de prendre una mostra, determinant si és o no per a l’exportació.  El termini per vendre el cafè des que l’agricultor el lliurament és de 24 dies.

Amb una producció anual d’entre 500 i 700.000 tones de cafè, la meitat és per a consum intern.  Etiòpia cobreix el 3% de la quota de mercat mundial d’aquest producte.

El cafè a Etiòpia representa més que una beguda, és cultura i llegenda

El cafè es va descobrir de manera casual.  Segons explica la llegenda, un pastor anomenat Kaldi va notar que les seves cabres es posaven nervioses quan menjaven d’un arbust.  Informats uns monjos, van ser aquests els que van descobrir que les baies torrades els ajudaven a mantenir-despiertos. Els monjos el feien servir durant les llargues nits d’oració.

Els mercaders àrabs ho van comercialitzar per Turquia i d’aquí va arribar a Europa i a la resta de món.

Càpsules iperespreso illy pur aràbica d’Etiopia|ILLY

A Etiòpia el cafè constitueix una cerimònia que els etíops celebren dues o tres vegades a el dia.  Sobre un terra amb herba esparcida.El gra es torra amb carbó en una paella foradada i després es mol en un morter.

L’aigua es posa perquè bulli en una cafetera sobre carbó, a què s’afegeix encens o sàndal.  És costum prendre tres tasses de cafè, cadascuna menys fort, ja que se li va afegint aigua a la gerra.  Aquí el cafè se l’acompanya de crispetes de blat de moro, sorgo o altres cereals.

Font: Mónica Uriel, Illy cafè

ILLY CAFÈ IBÈRICA C/ Pere IV, 397, 08020 Barcelona Telèfon per comandes servides a Bellaterra: 933 03 40 50 (Lídia) http://www.illy.es

Read Full Post »

Bellaterra. Cat us presenta una tradicional i fresca recepta italiana de pop a l’estil de la família Zizzo Valenti de Roma

Presentació de l’amanida de pop Zizzo Valenti de Roma|BELLATERRA GOURMET

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:

400 grams de potes de pop cuites
4 pastanagues mitjanes
2 branques mitjanes d’api
100 grams d’olives negres tipus Aragó
2 cebes fines i tendres de jardí
El suc d’una llimona
Oli d’oliva extra verge al gust
Sal i pebre

PREPARACIÓ EN UN BOL GRAN

Pelar i bullir les quatre pastanagues Pelar i trocejar petit l’api fresc Netejar i trocejat les seves de jardí Trocejat les potes del pop bullit Afegir les olives tipus Aragó al gust Exprimir el suc de la llimona Doneu el toc de sal al vostre gust Afegiu quatre girs pebre de molinet Doneu el vostre toc d’oli d’oliva verge

NOTA: Aquesta recepta permet molts ingredients més: Rúcula, Patata bullida, Anet fresc, Pebrot vermell, Fulles de Roure, etc., Etc.,

Buon apetitto i bona cuina d’estiu!!

Read Full Post »

Els viticultors francesos, indignats amb la llei de Putin que obliga a canviar l’etiquetatge de la part posterior de les ampolles

Vladímir Putin agafa un copa de xampany en una cerimònia al Kremlin, el 2016 (Reuters/Kirill Kudryavtsev)

El xampany francès ja no es pot anomenar així a Rússia. El govern de Vladímir Putin ha aprovat una llei que reserva la denominació “xampany” per als productes locals i obliga a etiquetar la resta, també les ampolles importades de França, com a “vi escumós”.

Encara que no suposa cap trasbals econòmic, perquè Rússia és un mercat petit per als productors de la Xampanya, la decisió sí que toca l’orgull francès. Sobretot, els d’uns productors que des d’èpoques passades defensen aferrissadament la denominació de “xampany” exclusivament per al vi que surt dels seus cellers, com sap molt bé el sector del cava català. El nom està protegit en més de 120 països.

Un canvi rebut amb humor a Moscou

Rússia treu importància a la qüestió, perquè la mesura afecta només les especificacions de l’etiquetatge del darrere, no la part del davant.

La majoria de russos anomenen “xampany” tots els vins escumosos i quedaran al marge de la polèmica, tenint en compte que el xampany francès és un producte només apte per a les butxaques dels més rics. El canvi normatiu, però, ha inspirat les xarxes a fer tota mena de paral·lelismes en to humorístic.

Un cop a l’orgull de França

Els arguments de Rússia no han calmat els viticultors francesos, que consideren “un escàndol” la norma.

“És inacceptable perquè ataca el més valuós que tenim, el nostre nom, i que des de fa tres segles ha estat vinculat a l’esforç, la qualitat i l’excel·lència”, ha afirmat David Chatillon, director general de la Unió de Productors de Xampany, que aplega les principals empreses del sector.

El Comitè Xampany, on hi ha representats tant els viticultors com els cellers, ha demanat a les empreses que aturin les exportacions a Rússia fins que s’arregli la situació, una crida que han secundat part dels productors, tot i que hi ha dubtes de si la seguiran firmes luxoses com Moët o Dom Perignon.

El sector també ha instat tant la UE com França a moure’s per aconseguir que Rússia rectifiqui la normativa que Putin va firmar divendres passat.

De moment, la reacció del govern francès ha estat més moderada que la del sector. El ministre d’Agricultura ha defensat que “la posició és molt clara” i és que el xampany “ve de la regió francesa on es produeix i té una denominació d’origen”. I el d’Afers Exteriors ha dit que confia solucionar el conflicte amb diàleg però ha advertit que, si cal, aniran a l’Organització Mundial del Comerç.

Poc impacte econòmic

Sobre el per què d’aquesta maniobra russa, el diari Le Parisien l’emmarca en una resposta a les crítiques al Kremlin pel suport al règim de Bielorússia pel cas de l’avió comercial desviat per detenir el periodista dissident Roman Protassévitx

En qualsevol cas, l’impacte econòmic serà petit, perquè ocupa el 15è lloc a la llista d’exportacions franceses, amb 35 milions d’euros el 2020, i sembla que no hi ha dubte que el paladar dels russos continuarà distingint entre el xampany francès i el rus.

Font: CCMA

Read Full Post »

Mirabelle Made in Bellaterra, originària de Lorena (Franca) FOTO: BELLATERRA GOURMET

El mirabelle és una especialitat de la regió francesa de Lorena , que té un clima i una composició del sòl ideals per al cultiu d’aquest fruit. Aquesta regió produeix anualment 15.000 tones de prunes prunes mirabelle, que constitueixen el 80% de la producció comercial mundial.

Hi ha dos cultivars principals cultivats per a la producció de fruites, derivats de prunes de cirera cultivades a Nancy i Metz . El tipus Metz és més petit, menys dur i menys dolç i no presenta petites taques vermelles a la pell. És molt bo per a la melmelada, mentre que el tipus Nancy és millor tant com a fruita fresca com més dolça.

Des de 1996, la mirabelle de Lorena ha estat reconeguda i promoguda per la UE com un producte regional d’alta qualitat, amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Aquesta etiqueta garanteix una mida mínima de fruita (22 mm) i un contingut de sucre i només es pot utilitzar en una zona geogràfica específica de producció.

La ciutat de Metz dedica dues setmanes a la pruna Mirabelle durant el popular festival Mirabelle celebrat a l’agost. Durant el festival, a més de mercats oberts que venen prunes prunes fresques, pastissos mirabelle i licor mirabelle, hi ha música en viu, focs artificials, festes, exhibicions d’art, una desfilada amb carrosses florals i competició, i el coronament de la reina Mirabelle i una gala de celebració.

Les prunes Mirabelle són extremadament populars a Alemanya, on creixen tant silvestres com cultivades, principalment al sud i sud-oest. Les prunes Mirabelle es gaudeixen fresques o com a diversos tipus de pastissos Mirabelle, licors, conserves i fruites en conserva.

A Espanya creix a Galícia , a O Rosal , una vall del sud de la província de Pontevedra a la qual va ser introduïda a mitjan segle XX per Xosé Sánchez García i on s’ha adaptat a la perfecció. A Galícia es consumeix fresc, però també s’utilitza per fabricar conserves i licors. També es naturalitza a la vall de l’ Ebre en zones de Saragossa , Terol , Lleida i Tarragona , i es pot trobar a prop de rius, canals de reg i sèquies. A Aragó les prunes mirabelle s’anomenen cascabeles .

Confitura de Mirabelle de Lorena Made in Bellaterra |BELLATERRA GOURMET

A Anglaterra, els mirabels creixen tant salvatges com cultivats a Essex , i hi ha varietats grogues, taronges i vermelles a Maylandsea i a Alresford, a Hampshire. La varietat Metz creix de forma salvatge a Suffolk a Leathes ‘Ham, a prop d’ Oulton Broad . També es pot trobar un arbre que creix salvatge al nord-oest d’Anglaterra, a Liverpool , i es poden trobar diversos a la ciutat de Milton Keynes, a Buckinghamshire . Darrerament també s’han trobat varietats vermelles i grogues en una antiga filera de bardisses als afores de Northampton. Un arbre solitari trobat en una zona natural de Hucknall, Nottinghamshireva produir una collita massiva el 2015. També s’han vist diversos mirabels als camps de bardisses de l’est de Ashling, prop de Chichester, a l’oest de Sussex. El mirabelle també es troba a les bardisses de Sutton-on-Trent , Nottinghamshire i al camp de golf Millfied, Lincolnshire .

També es troben a la República Txeca , Hongria , Romania , Bòsnia i Hercegovina , Polònia i Eslovàquia, tant silvestres com cultivades, sovint a la vora de la carretera. Als Estats Units, els arbres que es remunten a la dècada de 1940 encara produeixen fruits en barris residencials de la vall de Tamalpais , al nord de San Francisco .

La importació de mirabelles als Estats Units està restringida ja que la fruita té una denominació d’origen protegida. Les mirabelles només es poden importar als Estats Units des de Lorena, França, cosa que fa que les veritables prunes mirabelles siguin gairebé impossibles d’obtenir als EUA.

Font: Wikipèdia, Bellaterra Gourmet

Read Full Post »

Gaudir les prunes Reina Claudia de km0 de Bellaterra és tot un dolç plaer pels sentits, i més quan s’han madurat a l’arbre!!

Prunes Reina Claudia Made in Bellaterra|CEDIDA

PRUNA REINA CLÀUDIA

Pruna Reina Claudia és molt preuada, dolça i delicada. El nom de Reina Clàudia és en honor de Clàudia de França (1499–1524), Duquessa de Bretanya, que va passar a ser la reina consort de Francesc I de França (1494–1547). A França li deien “La bonne reine“.

El seu nom ret homenatge a l’esposa del rei Francesc de França, reina Clàudia. Dolça, daurada i amb el pinyol més enganxat a la polpa. És el millor tipus de pruna per preparar confitures.

Aquesta pruna va ser obtinguda a França (Moissac, Occitània), després de la descoberta d’una pruna verda en un arbre importat d’Àsia (Turquia).  La prunera va ser portada a Francesc I per l’ambaixador del regne de França a la Porta Sublim, de Solimà el Magnífic

La Noguera Home & Garden, un dels millors de Catalunya, situat a només 4,8 km de Bellaterra, amb aparcament propi i un servei amable i molt profesional|BELLATERRA.CAT

Centre de Jardineria La Noguera KM. 9,8, Carretera de Rubí, 08191 Rubí ☎️ 935 87 20 01 http://www.lanoguera.es

Font: Wikipèdia, Garden La Noguera de Rubí,

Read Full Post »

Tomàquet Blau de Pagès|BELLATERRA GOURMET

Tomàquet que va des d’un color violeta a l’blavós amb un intens color vermellenc a l’interior en el seu punt òptim de maduresa. Textura lleugerament cruixent i suau, amb poca acidesa. Especial per a consumir només amb un bon oli i unes escates de sal. Ideal per acompanyar amb salaons i conserves selectes.

Els efectes positius del tomàquet: té un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. La fibra, reguladora de la funció intestinal. Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu. Però també té alguns efectes negatius: la solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars. Les amines poden fer-nos venir mal de cap. El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B

Font: De Pagès

Read Full Post »

Servei de pa a un restaurants|CEDIDA

Segons el Gremi de Restauració de Barcelona és il·legal cobrar el pa si no es demana. Tampoc es poden cobrar els aperitius de benvinguda com atenció dels establiments. Sí els clients ho reclamen s’ha de treure de la factura.

Cobrar el pa en un restaurant pot portar a conflictes, però està permès sempre que es compleixi amb la normativa.  Com a professional de l’hostaleria, has d’oferir tota la informació possible als teus clients.  Pel que, hauràs informar abans de servir-los la ració de pa que té un cost, o especificar-ho en la carta.

A continuació t’expliquem quina és la regulació legal d’aquest aspecte i què passa si no s’informa a l’comensal de l’cobrament addicional de el pa.

Normatives sobre el cobrament de pa en restaurants o bars

Les lleis, normes i decrets que les regien daten dels anys 60 i 70. No obstant això, la majoria van ser derogades al 2010, excepte l’Ordre de 29 de juny de 1978 sobre modificació de menús i cartes en restaurants i cafeteries.  Per evitar dubtes, que et cobrin el pa en un restaurant és totalment legal sempre que se li indiqui prèviament al comensal, el mateix passa als bars.  Aquests establiments tenen dret a cobrar tot allò que es trobi dins de la carta.  A més, dins dels menús del dia o de la casa sempre s’haurà d’incloure el preu de el pa.

Què passa si l’establiment no informa el cobrament addicional de el pa?

El problema arriba amb el gest automàtic d’oferir aquest aliment al comensal sense que ho demani prèviament.  En el cas que el comensal no vulgui consumir-lo, és recomana indicar-lo al servei quan es deixi el pa a la taula.

Per evitar malentesos, recomanem que s’ofereixi el pa preguntant a el client i oferint-li sempre la màxima informació sobre el cost addicional.  El servei ha de respectar sempre les peticions dels comensals.

D’aquesta manera tan senzilla, evitaràs malentesos i possibles situacions tenses a l’hora del pagament.  Finalment és una qüestió de sentit comú i cal actuar amb precaució i prefesiinalitat. És ridícul i anti comencial cobrar el servei de pa després que s’hagi pagat una bona factura per persona.

En definitiva, cobrar el pa en un restaurant no és il·legal sempre que el seu cost aparegui a la llista de preus de la carta o se li indiqui al comensal prèviament.  Recorda que si un client indica que no vol aquest complement, cal retirar-lo de la taula i no cobrar-lo.

La Taula, original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET

GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA “Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”

Cafè del Club Restaurant Bar
Placa del Pi, 3,Bellaterra
☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó Restaurant Bar
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra
☎️ 936 92 71 73
www.turodesantpau.com

Ébano Gastro Bar
Avinguda Film, 2, Bellaterra
☎️ 935 80 33 40
http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner Restaurant
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra
☎️ 935 80 64 27
http://www.restaurantelgalliner.com

Marcs Restaurant
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra
http://restaurantmarcs.blogspot.com
☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç Restaurant Bar
Plaça del Pi, 2, Bellaterra
☎️ 93 692 20 50/54

Umami Gastro Bar
Avinguda Josep M. Marcet, 3
☎️ 93 692 20 95
www.umami-bellaterra.com

Read Full Post »

Can Culleretes, amb més de 230 anys d’història, aquest emblemàtic restaurant barceloní no ha deixat de servir la seva tradicional cuina catalana als seus clients, superant tota mena de crisi i situacions

Un dels menjadors de Can Culleretes

TOT BELLATERRA|Jordi Roset Repassant la història gastronòmica de Barcelona ens trobem amb tot un seguit d’establiments, que per molt que et facin salivar les seves cròniques i anècdotes, no és possible poder-hi anar per reviure -encara que sigui en la imaginació- aquells moments de la seva història que t’han enganxat. 

Can Culleretes n’és l’excepció. El degà dels restaurants de Barcelona, encara resta obert al públic.

 Inaugurat l’any 1786, són més dos-cents trenta anys d’història, amb els seus alts i baixos, servint àpats al cor de Barcelona. El Llibre Guinnes dels Rècords certifica que Can Culleretes és el segon restaurant més antic d’Espanya, remuntant-se la seva història, segons aquest certificat, al 1740.

Situat actualment al número 5 del carrer Quintana, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de les Rambles i del Gran Teatre del Liceu, aquest restaurant té les seves arrels en la portera d’un convent, que hi ha qui l’ubica a l’actual encreuament de la Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat, en una de les cantonades de la Plaça de Catalunya. Explica la llegenda que en els dies festius aquesta senyora va començar a oferir als vianants llepolies casolanes, com xarops, orxates, mató, crema catalana, etc., a les que va anar afegint plats cuinats. L’enrenou que aquesta activitat va portar a la porteria del convent va fer que la comunitat religiosa provoqués el cessament de l’activitat. El nét de la portera, Joaquim Pujol, va agafar el testimoni de la seva àvia i el va traslladar a un local, primer a la Plaça Sant Jaume i, finalment, al 1890 a la seva ubicació actual.

L’any 1896, el restaurant va ser adquirit per Tito Regás , qui el va remodelar i el va transformar en un restaurant de cuina tradicional catalana. La decoració del local que es va fer aleshores és pràcticament la mateixa que hi ha avui dia, destacant les pintures murals de Francisco Tey i els plafons ceràmics de Xavier Nogués. L’esclat de la guerra civil va posar fi a l’etapa dels Regás al capdavant del restaurant i, després d’uns anys en que l’establiment va anar perdent pistonada, finalment l’any 1958 el va comprar en Sisco Agut i la seva esposa Sussi Manubens, qui encetarien la etapa més exitosa de l’establiment. Avui dia són les filles d’aquest matrimoni, la Montse i l’Alicia Agut, ja amb la incorporació dels seus fills, la tercera generació d’aquesta nissaga de restauradors, qui porten la gestió de Can Culleretes.

Les parets de Can Culleretes respiren història per tots costats. Retalls de premsa i fotografies de personatges famosos de tota mena, polítics, intel·lectuals, escriptors, actors, cantants, esportistes, toreros, models… omplen metres i metres de paret. Pel que fa al nom del restaurant, no hi ha una crònica única que l’expliqui, malgrat que totes les teories convergeixen en el fet de que en el restaurant es feien servir moltes culleres de postres, i potser la versió més versemblant és la que explica que el nom té el seu origen en que els cambrers cridaven “Noies, culleretes!” quan faltaven aquests estris per fer el servei, que era força sovint.

Un dels menjadors de Can Culleretes | Facebook Can Culleretes

La cuina de Can Culleretes s’ha mantingut fidel al llarg de tota la seva història als plats de la cuina tradicional catalana: amanides, arrossos, escudella, espinacs a la catalana, faves a la catalana, pèsols saltejats amb pernil, botifarra amb mongetes, cuixa o espatlla de xai al forn, pollastre guisat o rostit, jarret de vedella amb rovellons, bacallà a la llauna amb mongetes, la sarsuela marinera -un dels pocs llocs a Barcelona on encara es pot trobar aquest plat a la carta- i les seves postres casolanes, on hi destaca la crema catalana. Però si n’hi ha un que destaca sobre la resta i que sense cap mena de dubte la seva fama s’ha mantingut generació rere generació, és el plat de canelons, que a la carta anomenen canelons “els de sempre”. Es tracta d’uns canelons elaborats seguint la recepta tradicional d’aquest plat i, segons fonts del propi restaurant, en cuinen prop de 20.000 racions anuals.

La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 tampoc ha pogut amb aquest bicentenari restaurant, que ha aconseguit sobreviure, com tants d’altres, reinventant-se i obrint un servei de repartiment a domicili en un temps rècord.

RESTAURANT CAN CULLERETES Carrer d’en Quintana, 5, (08002 Barcelona)

☎️ 93 317 30 22/93 317 64 85
info@culleretes.com

Read Full Post »

Des de 1952 Cafès Pont de Sabadell ofereix els millors aràbiga del món, com l’exclusiu pur d”Etiòpia

Cafè Pont 100% Aràbiga d’Etiòpia a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Tot i que la coneixem com “Premsa Francesa”, l’origen d’aquesta popular cafetera es disputa entre francesos i italians.

El dissenyador italià Attilio Calimani va ser el primer a patentar aquesta cafetera, el 1929, amb un model molt similar a l’actual, si bé al llarg dels anys, va perfeccionar el seu ‘aparell per a la preparació d’infusions de cafè’ per accelerar la filtració  de el cafè.

No obstant això, uns anys abans, en 1852, els francesos Mayer i Delforge van patentar el que va ser la precursora de la cafetera francesa.  Consistia en una olla metàl·lica dotada d’un filtre mòbil per pressionar sobre el cafè.  No obstant això, la versió de Mayer i Delforge presentava certs problemes relacionats amb la filtració d’el cafè.

No va ser fins a 1958, quan Faliero Bondanini va patentar la seva versió de la cafetera d’èmbol, que va ser fabricada i comercialitzada a França per la signatura Martin, SA i coneguda com ‘Chambord’.  El seu disseny es va fer molt popular a França i, a principis de la dècada de 1960, se la considerava un article imprescindible per a tots les llars franceses.  Aquesta popularitat va ser la que va atorgar a la cafetera seva identitat francesa.

Com funciona la cafetera premsa francesa?

Premsa original francesa de la casa Bodum|BELLATERRA GOURMET

La premsa francesa és un tipus de cafetera que ens permet preparar un deliciós cafè, de forma ràpida i senzilla.  S’obté una tassa amb molt de cos i més dens que amb altres cafeteres, a causa que reté més olis.  També compta amb una textura una mica més sorrenca, ja que petites partícules de cafè traspassen el filtre.

Es compon de dues peces bàsiques: una gerra de vidre i un èmbol amb un filtre de malla metàl·lica en el seu extrem inferior i una tapa en el superior, per on llisca l’èmbol.  Mitjançant la pressió exercida per l’èmbol, el cafè mòlt que prèviament hem dipositat al fons de la gerra, juntament amb l’aigua calenta, passa pel filtre de malla, obtenint una infusió de cafè a la part superior de l’filtre, i deixant els  pòsits retinguts en el fons de la gerra.

Cafè Pont 100% Aràbiga

Quina és la millor manera de preparar un cafè amb premsa francesa?

Per preparar correctament un cafè a la ‘Chambord’ cal tenir en compte una sèrie de detalls, que van des de la mida adequat de la mòlta, passant per la temperatura de l’aigua i el temps d’extracció, perquè el resultat sigui perfecte.

Des Cafès Pont, recomanem utilitzar algunes de les nostres varietats de cafè en gra i moldre-ho a moment, utilitzant un mòlt mitjà-gros.  Si la mòlta és massa fina, l’aigua s’extraurà massa ràpid el cafè i no permetrà obtenir tota la seva aroma i sabor.  A el mateix temps, els sediments passaran més fàcilment a través d’el filtre i la textura resultarà massa sorrenca.

És fonamental que per a aquest procés es faci servir un molinet de queixal o maduixes i no un aspes, ja que aquestes destrossaran el gra i faran que perdi part de les seves propietats organolèptiques.  Si no es disposa de molinet, recomanem el nostre Cafè Aràbiga 100% mòlt.

Per a l’extracció de el cafè emprarem la ràtio 1:15, 15 grams de cafè mòlt per 225 ml d’aigua.  Aquesta ràtio pot variar en funció dels gustos personals o per obtenir un cafè més o menys intens.

La temperatura de l’aigua recomanada és de 92ºC.  Prèviament, aconsellem temperar la gerra amb aigua calenta, perquè no perdi temperatura, i buidar-la.  A continuació, dipositarem el cafè mòlt a la gerra i abocarem l’aigua a la temperatura indicada.

Amb ajuda d’una cullera, remenarem lentament la barreja i la deixarem reposar uns 4 minuts.  Passat aquest interval, introduirem l’èmbol amb el filtre i prensaremos el cafè lentament, sense arribar fins al final.  Finalment, abocarem el cafè a la tassa amb compte de no agitar els pòsits que quedin a la part inferior.  Esperem que gaudeixis de l’experiència!

CAFÈS PONT

+ 34 93 726 62 22

info@cafespont.com

Av. De Rafael Casanova, 40 (08206 Sabadell)

ENVIAMENT GRATUÏT A BELATERRA a partit de 30€ de compra

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »