Bellaterra, 21 de maig de 2026
“Les característiques socials dels colons del Banat apareixen clarament dibuixades en una llista d’aspirants, que en concreta sovint origen, edat, salut i aptituds laborals. El títol del document resulta particularment revelador”.
Lista de sogetti spagnoli ed italiani d’ogni sorte, li quali doppo l’espedizione di quelli che sono stati transportati in Temeswar chiedono, e posono essere spediti colà, nell’estesa maniera. E veramente sono quasi tutti di quelli che sempre sono andati, e vanno, a domandarse la lemosina da S.M.C.C., e devono mendicare per non morire di fame.
El text esmenta 122 caps de casa, tots ells homes, i n’especifica el lloc d’origen de 105. D’aquests, seixanta-tres provenen de la Corona d’Aragó (60%): trenta-tres són catalans, setze valencians, dotze aragonesos, un mallorquí i un sard. S’esmenten també deu castellans, tres andalusos, un lleonès, un biscaí, un navarrès i un canari. Els provinents d’Itàlia són divuit: onze napolitans, quatre milanesos, un sicilià, un mantuà i un savoià. També apareixen tres portuguesos i un alemany, que «fù caporale e sargente nel Regimento Gabes [Galve] […], doppo passò a Napoli con Carrasquet, dove fu fatto prigionero di guerra».
Pel que fa a les edats, s’especifiquen en noranta-set casos. El col·lectiu més nombrós, aplicant talls decennals, és el situat entre quaranta i quaranta-nou anys, i inclou trenta-dos homes. El segueixen el de cinquanta a cinquanta-nou anys -vint-i-set-, i el format pels majors de seixanta anys quinze. Catorze se situen entre trenta i trenta-nou anys, sis es troben a la vintena, i tres tenen edats. inferiors als vint anys. L’estructura d’edats respon, doncs, majoritàriament a un perfil de persones que, en el moment de la pèrdua de Barcelona, havien assolit com a mínim els vint anys.
Pel que fa als qui especifiquen el seu estat civil, destaca el gran nombre d’homes, vidus o solters, que viuen sols (trenta-dos). La xifra havia de ser, però, fins i tot més alta, ja que molt probablement es trobaven en aquesta condició tots aquells que no expliciten familiars. D’altra banda, vuit declaren que la seva família era a Itàlia o a la península Ibèrica. Quaranta-nou estan casats, dels quals trenta-tres tenen fills. En molts casos, les esposes són naturals dels territoris germànics o d’Hongria.
Pel que fa a l’estat de salut dels censats, només en nou casos s’especifica la seva condició de robustos, hàbils o aptes per al servei. Contràriament, un total de trenta-cinc homes són qualificats de malalts, impedits, inhàbils, indisposats, ferits, accidentats, mancs, sords o de poca salut. La majoria provenen de l’exèrcit, d’on han estat llicenciats per algun d’aquests motius.
D’altra banda, molts han gaudit del Socors Diari de Viena o de les diverses modalitats assistencials d’Itàlia fins a la caiguda d’aquells regnes. En el moment de l’elaboració de la llista, gairebé tots eren a Viena. El retrat-robot d’aquestes persones es pot arrodonir mitjançant alguns casos, que ens semblen particularment emblemàtics. Tot i que cada un constitueix, per ell mateix, una història interessant, n’hem escollit només uns quants, per tal de no cansar el lector.
Responen, com es veurà, a condicions diverses: Pietro Sagur e Vidal, cattalano, di etá 55. anni: Trovavasi studiando in tempo dell’assedio di Barcellona, e lasciò lo studio per assistere alla difesa di detta piazza. Venne qui nel 1728. colla sua moglie, e si è mantenuto col diario di 8. fiori, 30 kr. il mese.
Giuseppe Duran, aragonese, di etá 61. anni: Serví in tutta la guerra di Spagna da sargente nel regimento Morrás, e doppo di Vásquez sin’all anno 1718., nel quale lasciò il serviggio per li molti suoi acciachi. È accasato con allemana, e tiene 3. figli, ciò è due maschi ed una femina. Godeva fiori 8., 30 kr. al mese nel diario, ed è di poca salute.
Don Giuseppe López e Aragón, aragonese, di età 37. anni: Dice aver servito in Spagna da tenente de Volontari. Si ritrova in Ungheria nella fabrica del Tabacco. È accasato, e tiene moglie e figli in Spagna.
Pietro Torrent, catalano, di età 66. anni: Serví da soldato volontario nella guerra di Spagna. Passò poi in Italia doppo l’assedio di Barcellona, ed ha servito d’artigliere in una delle navi di Napoli sin dall’anno 1714. insino al 1721., che dize fu licenziato senza motivo. Godeva nella Marina di Napoli ducatti 8. al mese. È solo.
Giaccomo Porta, cattalano, di età 40. anni: Fù soldato in Spagna nel regimento Nabot, e nell’ultimo assedio di Barcellona fù fatto prigionero di guerra con altri 70. compagni e posto in galera per affetto a S.M.C.C. E ne fù liberato doppo sett’anni ad intercessione del signore generale Mercy (secondo egli dice) in Sicilia. È solo e desidera servire.
Bernardo Belarde, castigliano, di età 62. anni: Dice aver servito da sargente nel regimento Ibarra, e che in Ungheria fù fatto schiavo de Turchi. Hà moglie e due figli, il maggiore d’anni 9., e godeva nel diario 8. Fiori, 30 kr.
Salvatore Ros, cattalano, di età 40. anni, di professione pana-tiero, il quale ha servito per molto tempo nella Munizione di Spagna. É venuto qui per affetto a S.M.C.C. e desidera di andare in Ungheria per travagliare nella munizione [123v] o in suo ufficio.
L’àmbit de colonització va ser concretat per l’administració local, amb l’aprovació de les autoritats de la Cambra Imperial. El primer comboi d’emigrants (desembre de 1735) va ser ubicat provi-sionalment a Pancevo (Pancsova en hongarès). El segon es va dividir en tres grups, que s’allotjaren, respectivament, a Versec (Vrsac), Temesvar i Weisskirchen (Bela Crkva). El tercer havia d’ubicar-se a Becskerek (avui Zrenjanin), l’àmbit triat per a la colonització definitiva; tanmateix, la manca d’allotjaments va obligar a distribuir el col·lectiu entre les localitats d’Ujpalánka, Versec, Csákova i d’altres.
L’aglomeració d’exiliats accelerà els treballs de construcció de la Nova Barcelona. Vers l’agost de 1737 ja s’havien elaborat els plànols de la nova ciutat. En la comissió hi participaren representants dels exiliats. En sabem alguns detalls, com la distància entre les cases (dinou metres) i el nombre d’habitacions de les cases (dues cambres i cuina).
Com és sabut, el projecte fracassà. A mitjan 1737 s’inicià la reemigració dels colons del Banat, delmats per una greu mortaldat. Un any després, el juny de 1738, els retornats a Hongria o a la mateixa Viena eren ja, si més no, 263 caps de família. Fallenbüchl apunta que els colons aptes per a les armes van ser reintegrats a l’exèrcit imperial. Castellví, però, en precisa molt més la destinació, en una nota afegida per ell mateix al seu manuscrit després de 1743.
Muerto el emperador Carlos 6º movióse guerra [la guerra de Successió austríaca], y en setiembre de 1741 penetraron bávaros y franceses la Austria. Formóse de los nacionales que eran en Buda, reliquia de los que su mala suerte condenó al Banato de Themisbar, 113 una compañía franca de 64 hombres, y la reyna de Ungría María Theresa de Austria confirió el comando al coronel Pedro Barceló, nombrado Carrasquet.
El darrer transport de refugiats del Banat del qual tenim constància es realitzà a mitjan juny de 1738. Era conduït pel pare trinitari Alonso de Brihuega, «capellán y curador de los españoles pensionistas que bajaron al Banato de Temesvar». Ell mateix redactà una «Nota de las pobres familias que fueron conducidas desde Temisvar asta Pest francas de carros y hospedajes», acom-panyada de la llista de despeses del viatge. El comboi era format per trenta-tres persones, entre les quals hi havia sis orfes, vuit òrfenes, dues vídues amb fills i dues vídues més soles-d’una de les quals s’especifica que és cega.Pel que fa a la Nova Barcelona, segons Milorad Arsenijevic, que cita l’historiador local Samu Borovszky. Nelle case spagnole entrarono gli esuli tedeschi di Belgrado dopo la spinta del Turchi e dal 1744 l’amministrazione dette le case ai contadini. Tuttavia il nome di la Nueva Barcelona è rimasto fino alla fine dell’Ottocento.
Pel que fa a la Nova Barcelona, segons Milorad Arsenijevic, que cita l’historiador local Samu Borovszky:
Nelle case spagnole entrarono gli esuli tedeschi di Belgrado dopo la spinta del Turchi e dal 1744 l’amministrazione dette le case ai contadini. Tuttavia il nome di la Nueva Barcelona è rimasto fino alla fine dell’Ottocento.
Font: Agustí Alcoberro, L’Exili Austriacista (1713-1747), Fundació Noguera, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 