BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 5 de maig de 2026

“Hem cregut que ara, del recent traspàs del company i mestre Josep Bullich i Gaspar, recordar-lo juntament amb un altre mestre, el senyor Sebastià Damunt Vincles, es el nostre petit homenatge. Els dos foren, al nostre parer, uns mestres de cuina, per tant ens hem permès d’incloure’s entre la pintura de Murillo”.

Josep Garcia i Fortuny ✍️ L’any 1983, en la revista “Casal del Cuiner“, quan la defunció del mestre Damunt, Bullich, com a president del Casal del Cuiner li dedica l’Editorial, amb el títol: “Un erudit de la cuina“, i comença així:

Una singular vida sempre es recorda amb nostàlgia. El dia 7 de juliol de 1983, als 74 anys, morí Sebastià Damunt, aquest home afable, intel·ligent, conversador, amb una rialla un xic malenconiosa, elegant, amb els seus cabells blancs pulcrament cuidats, que psicoestèticament ja eren tot un símbol d’acurada personalitat com ha havia estat tota la seva vida professional.

De molt jove comença a sentir la vocació vers l’art de la gastronomia i un interès persistent pels llibres de cuina col·leccionant-los per milers- poc a poc va anar formant una de les biblioteques de cuina del món, que per ella mateixa el faria un home singular.

Com a professor de cuina, ha contribuit a enriquir i perfeccionar la professió i els horitzons del cuiner. En les moltes conferències que va donar, demostrà les seves condicions de mestre que sabia traduir amb una fina oratòria. Ha deixat constància com escriptor en la nostra Revista del Casal, Diario de Barcelona, Revista d’Antiquaris, Revistes especialitzades, etc., etc. En la vida de cada dia, destaca, sobretot, com a cap de cuina i propietari dels restaurants, primer, el “Thebussem“, i desprès, el “Tinell“, per la qualitat i creativitat dels seus plats.

Dedica tota la seva vida al servei de la nostra professió. En els últims temps, malat com estava, se’l veia empitjorar cada nova vegada que els veies, però, encara sols et preguntava pel bon funcionament del Casal i la necessitat de seguir perfeccionant les tècniques de la nostra professió.

I clou així:

Ara quan ja no és entre nosaltres, i ens manquen les seves opinions, hom no pot deixar de pensar que ben segur està en una cuina, però aquest cop la que s’imaginava Murillo, quan va pintar el quadre: “La cuina dels àngels“.

Hem cregut que ara, del recent traspàs del company i mestre Josep Bullich i Gaspar, recordar-lo juntament amb un altre mestre, el senyor Sebastià Damunt Vincles, es el nostre petit homenatge. Els dos foren, al nostre parer, uns mestres de cuina, per tant ens hem permès d’incloure’s entre la pintura de Murillo.’

Descripció: ART BARROC. MURILLO, Bartolomé Esteban (Sevilla,1617-Sevilla, 1682). “LA CUINA DELS ANGELS” 1646. Forma part dels 13 quadres destinats a decorar el claustre de Sant Francesc el Gran. Narren els episodis de la vida de Fra Francisco Pérez, frare cuiner. Museu del Louvre de París (França).