Bellaterra, 9 de maig de 2026
«Felip de Palacio era un gran professional, cuiner i pastisser d’una peça, amb una real vocació pel seu ofici, a més a més d’una preparació digna d’esmentar; ens n’ha deixat una bona prova amb el seu deliciós llibre de cuina, un llibret que, com tots els llibres vells, té tot l’encís de l’època».
CUYNER Ó CUYNERA, autor anònim, Vic, 1894
La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia, més conegut per La cuynera catalana, és un receptari pràctic anònim escrit en català l’any 1835. La cuynera catalana, però, no és tan sols un llibre de receptes. Té una voluntat didàctica i descriu hàbits higiènics, protocols a taula, conservació d’aliments i, fins i tot, economia domèstica. Les mesures de volum de líquid en aquest llibre es fan amb porrons, una antiga mesura de capacitat. Existeix una edició crítica i actualitzada amb introducció de l’antropòloga i gastrònoma Carme Queralt, publicada per Cossetània Edicions l’any 2009.
EL CARÀCTER D’UN POBLE TAMBÉ APAREIX A LA TAULA
«Felip de Palacio era un gran professional, cuiner i pastisser d’una peça, amb una real vocació pel seu ofici, a més a més d’una preparació digna d’esmentar; ens n’ha deixat una bona prova amb el seu deliciós llibre de cuina, un llibret que, com tots els llibres vells, té tot l’encís de l’època».
D’aquesta manera ha descrit l’autor vigatà Joan Sunyol la persona ja llegendària de Felip Cirera, popularment coneguda com En Felip de Palacio (pronuncïi’s de Palàssiu).
En algunes èpoques hom havia dubtat fins i tot que Felip Cirera, el mític cuiner del Palau Episcopal de Vic, hagués existit mai. L’investigador de la història vigatana Josep Maria Solà i Sala assenyala amb certesa que va arribar a la capital de la Plana pels volts de l’any 1822, en temps del bisbe Francesc Strauch. Hom creu que havia nascut a Barcelona, fill d’un modest teixidor de Sabadell, i que es col.locà de xarric de cuina al Palau.
El bisbe andalús Pablo de Jesús Corcuera succeiria a Strauch, assassinat pels liberals el 1923. Aleshores, Cirera havia afermat la seva influència en el palau més enllà de la d’un simple cuiner. Quan Corcuera morí, Felip de Palacio ja era «mig palacio», en paraules de Solà i Sala. Les inestabilitats polítiques del país van deixar la seu vigatana sense bisbe, la qual cosa consolidà el poder operatiu de Cirera.
El nostre home es casà ja gran amb Antònia Roca, majordoma de mossèn Bres, un capellà voltreganès que tenia cura dels béns de la Mitra. Ella, filla de jornalers de Santa Eulàlia de Riuprimer, havia arribat al Palau acompanyada del seu fill Joan Arumí i Roca, un jove en edat militar que treballava de xarric en un establiment de dolços i confits de la ciutat.
Passen els anys i Felip Cirera deixa el seu lloc de cuiner episcopali instal.la botiga al carrer de la Riera. L’establiment esdevindrà famós per la qualitat de la seva xocolata, dels seus preparats, de les seves receptes.
És en aquesta darrera fase de la seva vida que Felip Cirera pren hores de la feina per escriure aquest llibret que teniu a les mans. A la rebotiga, entre la flaire encisadora de l’obrador i la tertúlia dels amics que hi fan cap, Cirera immortalitza sobre el paper les experiències d’una vida rera els fogons.
Aquesta petita obra tindria diverses edicions. Tanmateix, fa anys que havia esdevingut introbable, tot i el veritable mite que encara envolta la seva persona i que aquesta reedició, no ho dubtem, contribuirà a mantenir i a conèixer millor.
Edicions Catalanes Comarcals està joiosa de fer possible que el llibre de cuina de Felip de Palacio torni a les mans dels vigatans i les vigatanes de finals del segon mil.leni. Els trets que defineixen el caràcter d’un poble també apareixen a taula, i no pas poc. Que el retrobament amb l’estampa humana de Felip Cirera esdevingui una anella més de la cadena màgica que estimula les millors virtuts dels pobles al llarg de les generacions.
(Vic, desembre de 1992)
BELLATERRA.CAT 