Bellaterra, 8 de maig de 2026
“A la col·lecció del Museu del Louvre hi ha una obra cèlebre que narra un episodi de la vida de Fra Francisco Pérez (també conegut com el frare cuiner). Es tracta del quadre titulat La cuina dels àngels (La Cuisine des Àngels), pintat per Bartolomé Esteban Murillo l’any 1646“.

Detalls de l’obra i el personatge
El Miracle: La pintura representa un miracle atribuït a Francisco Pérez, un frare franciscà conegut per la seva profunda devoció. Segons la tradició, mentre el frare es trobava en estat d’èxtasi i levitació, uns àngels van baixar a la cuina del convent per realitzar les seves tasques domèstiques i evitar que fos reprès pels seus superiors.
Origen: L’obra formava part d’una sèrie de pintures realitzades per al claustre del Convent de San Francisco a Sevilla. Va ser traslladada a França durant l’espoli napoleònic pel mariscal Soult i finalment va acabar formant part de les galeries de pintura espanyola del Louvre.
Estil: És una obra primerenca de Murillo on utilitza la tècnica del clarobscur, destacant la figura central del frare envoltat d’una aurèola daurada mentre els àngels treballen al seu voltant.
Actualment, pots visitar aquesta obra a la secció de pintura espanyola del museu. Si t’interessa conèixer més detalls, pots consultar la fitxa oficial a la web del Museu del Louvre.
Descripció
Nom: Un miracle del germà Francisco Perez també conegut com La cuina dels àngels
Títol comú: La cuina dels àngels
Descripció/Característiques:
Pintura única i signada d’una sèrie executada a partir de 1646 per al petit claustre dels franciscans de Sevilla pel jove Murillo; aquestes pintures, ara disperses, van ser retirades del convent a principis de 1810, durant la confiscació dels béns monàstics ordenada pel rei Josep durant l’ocupació francesa (Joseph Bonaparte, rei d’Espanya de 1808 a 1813).
Registre històric de l’objecte Petit claustre del convent de Sant Francesc (mur sud) a Sevilla, 1646; dipositat, per ordre del rei Josep, a l’Alcàsser de Sevilla (habitació 14, núm. 305), 1810; retirat de l’Alcàsser pel mariscal Jean de Dieu Soult (1769-1851), duc de Dalmàcia, c. 1811; portat a París i col·locat al seu hotel del número 69 del carrer de l’Université de París, c. 1812; Penjat a la gran galeria de la planta baixa, en el moment en què l’apartament de la planta baixa de l’Hôtel estava llogat al nunci papal, Monsenyor Garibaldi, on es trobava durant l’inventari fet després de la mort de Soult, el 5 de febrer de 1852, núm. 654 (cf. Willesme, pàg.); venda després de la mort del mariscal Soult, París, 21 de maig de 1852, núm. 66 (Miracle de San Diego; SD: Bart. Est. Murillo 1646); Charles George, pèrit (segons l’anotació en una còpia del catàleg de venda); en realitat no venut, reclamat pels hereus Soult i romanent indivis; cedit a l’Estat francès pels hereus Soult el juliol de 1858, juntament amb quatre altres pintures, després de la mort de Napoleó Hector Soult (1802-1857), duc de Dalmàcia, fill del mariscal Soult, per pagar un deute amb l’Estat, arran de l’extinció del majorat, institut 8 el 185; concedit al Museu del Louvre, octubre de 1858.
Font: Museu del Louvre, París