Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘sant cugat’

La nova benzinera EsclatOil de Sant Cugat ofereix fins a uns 20 cèntims menys per llitre.

Al panel de l’EsclatOil es pot veure els preus reduïts d’ahir|BELLATERRA. CAT

Esclat va posar en funcionament la seva nova benzinera de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat, el 16 de setembre, al costat del supermercat. Es tracta d’EsclatOil i ofereix un servei les 24 hores al dia durant tot l’any. Per sobreviure a la competència, altre benzinera propera al Lidl i Aldi ha hagut de baixar els preus també fins a uns 20 cèntims per llitre.

Bellaterra només disposa de la benzinera Repsol, situada a la BV-1414, tocant la rotonda del Turó de Sant pau, però al ser lluny dels Esclat, conserva el seu preu sense rebaixes.

EsclatOil També disposa d’una petita botiga, que obre de dilluns a diumenge de les vuit del matí a les onze de la nit, un bon servei proper al km0 del nostre poble.

Read Full Post »

“Fruita de Cal Roca venen dijous a Sant Cugat i divendres i dissabte a Sabadell”

Selfi familiar amb els clients que feien cua a la paradeta

🍈Mai hem menjat uns melons tant dolços i tendres! 🍑 Increïble Fruita Cal Roca de La Granada de l’Alt Penedès 100% (Collita propia)

Venda els dijous al Carrer Castellvi (Casa de Cultura), i divendres i dissabte Mercat Central de Sabade🍉

Cal Roca ven el que produeix |BELLATERRA GOURMET

FRUITA DE CAL ROCA
☎️ 670 31 26 15

Read Full Post »

“Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de pudors, mosquits i niu de rates

Aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons|ARXIU BELLATERRA. CAT

L’Associació de Veïns de Terranova va denunciar fa temps el bassal d’aigües putrefactes i el seu deixat entorn, tocant el col·legi Àgora i el modern polígon de negocis Sant Joan, entre Cerdanyola i Sant Cugat.

Durant aquests dies hem passejar sovint pel barri de Terranova i la propera Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat, observant en directe la forta pudor de les aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons, un autèntic niu gegant de mosquits tigres i rates.

Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions.

Bellaterra. Cat també li va comentar el problema a l’alcalde Carlos Cordón de Cerdanyola, però entre els dos ajuntaments no s’ha arribat a una solució definitiva.

“Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.

Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.

Toll d’aigües negres putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc. Últimament a la xarxa social Temes de Bellaterra es parla molt d’accions directes amb l’Ajuntament de Cedanyola, però la crua realitat és que no s’aporta cap solució per tallar en sec aquest greu problema de pudors, mosquits i rates que volen i s’arroseguen per Bellaterra.

Aquest problema afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola, qui va fer una acció l’any pasat va ser l’Ajuntament de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra, una responsabilitat directe de Cerdanyola.

Read Full Post »

“Bellaterra està molt present a l’Exposició Polítiques del Sòl” a cura de Christian Alonso

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Han col·laborat desinteressadament Bellaterra. Cat, Plataforma contra l’Abocador Can Fatjó dels Aurons, Tatiana Fernández, Guillem Sallent, Àlvar Roda i Francesc Pérez

Bellaterra.Cat s’ha desplaçat aquest migdia de dissabte, amb els FGC, fins al nostre proper i estimat Sant Cugat per visitar l’exposició “Polítiques del Sol” al Centre d’Art Maristany, a cura del comissari Christian Alonso. Es tracte d’una sorprenent mostra d’Art de Projectes Curatorials per reflexionar sobre l’emergència climàtica, social i econòmica, a través de l’Art Comtemporani revolucionari.

Aquesta creativa exposició és una crítica al capitalisme més ferotge que ens transporta a analitzar “les crisis mediambientals, polítiques i socioeconòmiques remeten, abans de res, a una crisi de les maneres de ser, que no pot ser eficaçment abordada per l’enfocament reduccionista de l’ambientalisme tecnòcrata o de l’ecologisme reaccionari”, com opina el lluitador comissari de l’exposició, Christian Alonso.

Hem trobat una exposició que està formada amb 16 obres artístiques de diferent format oi artistes, que Alonso defineix com a “obra d’art polifònica“, i opina que “és un projecte curatorial vist des de la recerca i des de la investigació”.

Enclavament de Bellaterra de Perejaume

L’objectiu de l’art és provocar una profunda reflexió sobre les polítiques del sol, i en aquest cas Bellaterra ho té molt present per la seva lluita cívica que va evitar la creació d’un abocador al Clot de Can Fatjó dels Aurons, una zona que el veïnat reclama con part substancial del poble, i que amb la recollida del 60% de signatures positives aquest 2019, vol annexionar-se com un barri nou de Sant Cugat del Valles. L’última paraula que tindrà la Generalitat de Catalunya, una vegada escoltada la decisió democràtica majoritaria de les veïnes i veïns de Bellaterra.

Can Fatjó dels Aurons al centre de l’exposició Polítiques del Sol

POLÍTIQUES DEL SÒL
A cura de Christian Alonso

Amb Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

*Polítiques del Sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’habitar el lloc per part de diferents formes de vida. Habitar, ocupar, sojornar o raure, sempre implica una relació dels cossos amb la seva exterioritat, ja sigui humana o no humana, la qual transforma profundament les maneres de ser tant de l’un com de l’altre.

Partint d’aquesta doble inflexió eticopolítica que comporta tot acte d’habitar, el projecte explora les complexes interrelacions de les subjectivitats en els seus entorns, com una ocasió per pensar les dinàmiques biopolítiques, geopolítiques, necropolítiques que determinen l’existència en totes les seves manifestacions, i al mateix temps, per explorar les condicions de possibilitat d’habitar altrament.

Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques, encarnades i situades, que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de coexistència, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI.

Exposició seleccionada a la Convocatòria de Projectes Curatorials d’Art Contemporani.
Del 13 de desembre al 3 de març.

Horari exposició
Dilluns a divendres: 10 a 13:30 h / 17 a 21 h
Dissabtes: 11 a 14 h / 17 a 20:30 h
Diumenges i festius: tancat

Centre d’Art Maristany
Carrer d’ Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
☎️931 658 589

*Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

Taula oficial de la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Sorprèn que a la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD, cap dels 30 assistents va preguntar sobre el greu problema dels propers abocadors, més quan totes les veïnes i veïns de Bellaterra i Sant Cugat van lluitar a fons, amb el recolzament total de l’EMD, perquè finalment no tirés endavant el conflictiu abocador de Can Fatjó del Aurons, tant proper a hospital, col·legis i vivendes.

L’abocador de Can Planas es transformarà en un gran parc de més de 18 hectàrees amb totes les garanties pel seu ús lúdic.

Precisament, al contrari que al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra, pels assistents al MAC de Cerdanyola, els abocadors local van protagonitzar les crítiques dels assistents a la presentació del nou PDU del Centre Direccional del Parc de Alba de Cerdanyola.

“Això que ens expliqueu sembla molt bonic, però aquí tenim un problema molt greu que són uns abocadors. Tenim 17 i no han fet res”, criticaven alguns veïns. Can Planas és un abocador clausurat fa 24 anys, explicava Solà: “Després de 10 anys d’estudis i 98 perforacions en el terreny i malgrat concloure que no hi ha risc per la salut de la població i pels usos previstos, els experts recomanen segellar-lo”. El director negava que no s’ha fet res. “S’han començat les obres de la barrera hidràulica i després s’impermeabilitzarà totalment l’abocador amb un projecte costarà 11 milions d’euros”. Però des del col·lectiu REFEM s’insistia que “per molt que es segelli allò és un perill”. Més veïns asseguraven que la millor opció seria la neteja i també des de Refem es demanava perquè no es carreguen les despeses de remediació a Puigfel. “Perquè un abocador no és un sòl contaminat i ho ha de pagar l’administració”, responia Solà.

S’ha previst continuïtat amb els carrers del barri de Serraperera, amb itineraris per a vianants, bicicleta i també per a vehicles a motor. “La soldadura de la ciutat que planegem sobre l’existent és total”, assegurava Solà. D’altra banda, el nou barri serà la connexió del nucli urbà actual de Cerdanyola amb Bellaterra i la UAB tant perquè es potenciarà l’estació de RENFE de la UAB com pels equipaments que s’hi podran situar.

POTENCIAR EL TRANSPORT PÚBLIC

Uns dels problemes de l’anterior planejament era la mobilitat i en aquest sentit l’actuat preveu potenciar el transport públic i adaptar-lo a les necessitats de cada moment. Dues noves línies d’autobús que connectaran amb el centre de Cerdanyola, el Parc de l’Alba, i Bellaterra amb les estacions de RENFE i FGC. A més, la Generalitat té previst implantar línies d’autobús amb carrils segregats, millorar la freqüència de la línia R8 de RENFE, connectar el Parc i Cerdanyola amb el Baix Llobregat i Barcelona pel sud, allargant una línia pel Papiol i el PDU proposa l’allargament de la línia S6 de FGC fins al Parc de l’Alba.

Malgrat tot, el planejament reconeix que 30.000 llocs de treball i 15.000 nous residents generaran un gran nombre de desplaçaments en vehicle privat i la B30 actualment està molt saturada. En aquesta línia, la Generalitat va aprovar un Pla Especial Urbanístic d’Infraestructures pel Parc de l’Alba l’any 2016. “La seva implantació resoldrà els problemes de congestió actuals i donarà solució a les necessitats del Parc sense esgotar la capacitat que tenen la B-30, l’AP-7 i la C-58”, assegura el nou PDU.

Read Full Post »

Entrada al barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Davant les denúncies oficials de l’Associació de Veïns de Terranova i d’altres particulars, Bellaterra.Cat ha visitat in situ la zona baixa del barri bellaterrenc de Terranova, per conèixer de prop aquest bassal d’aigües putrefactes, aixi com el seu deixat entorn, on hem trobat 50 cotxes aparcats, segurament del polígon de negocis Sant Joan.

Si passegeu pel barri de Terranova i us arribeu al Camí del Picador (el que va a l’estació Sant Joan dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), veureu que l’Ajuntament de Sant Cugat está canalitzant les aigües negres al Torrent de Ferrussons, i han deixat al descobert un toll d’aigües putrefactes, que les están canalitzant per sota de la via del tren dels FGC.

Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions, i d’aquí venen les obres que s’estan fent ara mateix.

Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.

Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.

Toll d’aigües putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Des de l’Associació de Veïns de Terranova i també particulars, s’han queixat via instància a l’Ajuntament de Sant Cugat però el fet és que el bombeig no funciona bé.

Camí del Picador, divisió entre Sant Cugat i Cerdanyola|BELLATERRA.CAT

Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc.

Aigües putrefactes de Sant Cugat i Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola i el que està fent una acció és el de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra.

Read Full Post »

Estimar les plantes al Mercat Vell de Sant Cugat|Katerina Alavedra-Duchoslav

Les veïnes i veïns de Bellaterra estimem les plantes i per això día a día tenim cura dels nostres jardins, així com de tot l’entorn del nostre poble. Aquesta història d’amor natural va iniciar-se l’any 1930. Visca les plantes i Bellaterra!

ESTIMEM LES PLANTES PERQUÈ….

En primer lloc, ens aporten aliments, doncs cal estudiar les parts d’una planta per veure quines d’aquestes poden ser comestibles.

Seguidament, produeixen oxigen que nosaltres utilitzem per a respirar dia a dia. Haurem d’estudiar el procés en el qual es produeix aquest oxigen.

En tercer lloc, ens donen recursos com per exemple, fusta i paper per fer la nostra vida més còmoda. Per això, hem de veure mètodes per evitar la contaminació i la desforestació.

En quart lloc, hem de cuidar les plantes per evitar perdre els nostres paisatges, ja que les plantes sostenen el sòl al qual ens trobem i acoloren les nostres vides.

CONNEIXER LES PLANTES

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris). Les plantes obtenen l’energia que necessiten per viure mitjançant el procés bioquímic de la fotosíntesi oxigènica. Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, matolls, lianes, falgueres, molses i les algues verdes. S’estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes, i es defineixen com a espermatòfits, briòfits, falgueres i falgueres afins. El 2004 se n’havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan flor i 18.000 són briòfits.

Actualment s’anomenen plantes aquells organismes, individus o espècies, que formen part del regne Plantae. La circumscripció actual del regne Plantae, la definició del que ara abasta, és diferent de la seva circumscripció en el passat, i molt diferent de la de l’antic i abandonat regne vegetal, que incloïa les algues i alguns cianobacteris (inclosos en el domini Eubacteria).

Read Full Post »

Reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres.

El seu estil i temàtica són molt personals: temes urbans txecs, figura, bodegó o paisatge de vegades gairebé geomètrics, amb colors vius i càlids.

BIOGRAFIA
Finalitzats els seus estudis a Suïssa (Basilea), a l’Escola Superior de Comerç i la Kunstgewerbeschule, deixa de banda l’art i treballa en el sector comercial i de traducció.

Després d’un forçós exili polític a Suïssa l’any 1968 i ja un cop casada, es trasllada a viure a Sant Cugat i és aquí on retroba allò que durant tant de temps li va faltar: l’Art i la pintura.

L’any 1998, durant l’entrega del premi Nacional de Catalunya al aleshores president de la República Txeca, a qui Katerina traduïa, i en presència del president Pujol, Miquel Roca i Baltasar Porcel, aquest darrer es va interessar per la seva pintura, la qual cosa l’encoratjà a presentar la seva obra al públic.

A l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat connectà ràpidament amb altres artistes i professors, i després d’un curt període de reflexió, inaugura la seva primera exposició individual a l’any 1999 a la qual en seguiren les exposicions a l’estranger.

Ha obtingut diveros premis de pintura i ha participat en programes de TV a Catalunya i la República Txeca.

UN ART PICTÒRIC ARQUITECTÒNICAMENT COMUNICATIU
per Josep M. Cadena

La pintura de Katerina Alavedra Duchoslav, artista txeca per origen, suïssa d’adopció i santcugatenca per matrimoni i residència, és tan sòlida, equilibrada i harmoniosa com les places, cases i espai íntims que representa. Als anys 2014 i 2015 vaig tenir l’opor- tunitat de parlar i escriure en referència a la mateixa respecte a les exposicions que l’au- tora féu en aquesta mateixa Sala Rusiñol a la que novament hi torna. Aleshores vaig destacar la seva innegable aptitud creativa a la vegada que la sinceritat de les seves emocions. Ara contemplo una vegada més les evocacions de la vida col·lectiva a les ciutats centreeuropees –als carrers, als cafès, a les terrasses, a la riba dels rius que tra- vessen els nuclis urbans–, cal recordar que la pintora nasqué a Praga l’any 1958, i re- trobo la serenor d’unes imatges que segurament connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora.

A l’exposició, les vistes de la ciutat on nasqué Kafka, inclòs el cafè que duu el nom del compositor Smetana, es combinen amb quadres on hi apareixen les barcelonines pla- ces Reial i del Pi, com també una perspectiva de la Punta de Sitges, i és que la nostra artista sap entrelligar paisatges txecs i catalans mitjançant l’element comú de la civilitat, a través de la reivindicació del carrer com a àgora pública on els ciutadans s’interrala- cionen i fan vida sota el principi del respecte mutu.

Però si la pintora atén l’àmbit col·lectiu, no per això descuida el racó de la privadesa, el lloc on podem ésser nosaltres mateixos sense que la pressió dels demés condicioni el nostre comportament i fins i tot el nostre pensament. Els quadres exalten l’espai íntim, i hi veiem el balancí on, gronxats pel cadenciós i dolç moviment, podem dur a terme l’important tasca de la reflexió, mentre potser deixem descansar la vista en el dibuix de les rajoles d’un terra hidràulic i ens arriba l’olor d’una flor d’interior.

A la tela, Katerina s’hi lliura plenament, amb la generositat de l’artista plàstic que sap entendre el que veu i que sent la necessitat de compartir-ho amb els altres; aprofitem l’avinentesa per gaudir també nosaltres de les veritats que ella ha sabut assolir.

PERSISTÈNCIA I PROGRÉS DE KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
per Josep M. Cadena

D’acord amb el que estableix una vella tradició –els que ja tenim una certa edat la recordem com si fos de sempre–, un cop passat l’estiu, amb les seves calors i la diàspora dels canvis temporals de residència, s’inaugura una nova temporada artística. Ho celebro, ja que la continuïtat en els bons costums –com els que tracten de reforçar els llaços entre tots els que ens estimem les arts plàstiques– sempre és convenient, i més encara en una època com aquesta, afectada per fortes turbulències que afortunadament, segons ens diuen els que en saben, comencen a amainar.

Per aquest motiu la Sala Rusiñol obre el seu calendari d’exposicions 2014-2015, i la pintora Katerina Alavedra-Duchoslav –que ens va deixar un molt bon record quan, crec que fou l’any 2002?, ja ens presentà la seva primera exposició en aquesta sala, una mostra titulada Del sentiment, en la que evidencià la seva innegable aptitud creativa, junt amb la sinceritat de les seves emocions– és l’encarregada d’encetar una nova etapa més.

L’obra exposada de Katerina Alavedra-Duchoslav ens ofereix un bon testimoni de constància dins de la vocació i de perfeccionament en les formes expressives. D’aquesta manera ens demostra que, independentment de les circumstàncies que ens afectin en les activitats professionals –pintar i practicar les arts en general també és una professió– i de les decisions privades a les que tothom té perfecte dret, cal ésser tossut i mantenir-se ferm en les pròpies maneres d’ésser. I això és el que fa aquesta artista persistent en projectar les seves àmplies capacitats per a entendre el seu entorn original –aquell en el que es va formar la seva rica i atractiva personalitat plàstica– i plasmar-lo mitjançant, tal com ella defineix amb encert, els colors de la seva vida.

Vida pròpia, però també vida col·lectiva és la que trobem en els quadres que ara presenta Katerina Alavedra-Duchoslav, residenciada des de fa anys a Sant Cugat per raons familiars, que sap evocar amb la seva obra arrelada en ciutats del centre d’Europa representades per cafès, terrats i músiques al carrer, un sentit constructiu de vida en comú reivindicador del respecte que cada persona mereix per ella mateixa i del proïsme.

Amb aquests quadres, fills de la vocació, defensats per la permanència activa dels sentiments, Katerina Alavedra-Duchoslav encerta de nou com a persona que pinta per a ella mateixa i per a tots nosaltres. Bon començament de temporada.

GLOBAL I CADA COP MÉS AMPLI SENTIMENT A LA PINTURA DE KATERINA
per Josep M. Cadena

Katerina, nascuda a Praga, estudià comerç sense mai deixar de sentir l’impuls cap a l’art plàstic, que li venia de molt nena. Al seu país d’origen es diplomà en arts plàstiques a una important escola i l’any 1982 es traslladà a viure entre nosaltres i continuà els seus estudis a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat del Vallès. Casada, adoptà el nom del marit i per això és més coneguda com Katerina Alavedra, encara que ella cuida d’afegir-hi al darrera, amb un discret guionet, el seu originari cognom de Duchoslav. Tot un seguit de canvis per a aquesta catalano-txeco-suïssa, que per al seu art han significat un notable enriquiment cultural i de caràcter plàstic, doncs una virtut innata en ella i ben visible en la seva obra, és que sap recollir diversitat de sensacions que li arriben de fora i que transforma en una projecció pictòrica molt personal.

La presència pública de Katerina Alavedra-Duchoslav –poso el nom complet, però aviso que tornaré al més familiar i simple de Katerina quan cregui que el mateix ens permet apropar-nos amb més sensibilitat a la seva obra- començà amb bon peu. És a dir, amb dos primers premis: l’obtingut l’any 1997 a l’onzè Concurs de Pintura Sanvisens a Sitges i en el també onzè Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Alibau, celebrat l’any 1998 a Sant Cugat. Després es produiren, amb éxit davant de jurats públics, altres participacions en concursos i diverses exposicions personals, que també tingueren bona acollida. Però considero que he de fixar-me amb especial atenció en els seus dos primers premis, que la feren destacar entre diversitat de concursants tan animosos i amb voluntat de triomf com ella, els quals, amb les seves obres demostraren àmplies capacitats creatives. Foren confrontacions dures i en les quals participà amb sincera voluntat de saber si tot el que sentia en el seu interior podia ésser compartit per altres.

De fet, quan exposà individualment la seva obra en el 2002 en aquesta mateixa sala, titulà la mostra amb la frase Del sentiment, per expresar que no tenia cap mena de reserva davant del públic, en gran manera desconegut, ja que la seva voluntat era transmetre el que sentia quan avançava pel camí de l’equilibrada bellesa i dels ben estructurats sentiments que sempre li han produït un intens goig quan els expressa en les seves obres.Tant Ramon Sanvisens Marfull com Miquel Cabanas Alibau –barcelonins els dos pels fets de naixença, però amb àmplies curiositats estilístiques que sempre buscaven intensos i nous efectes a la llum natural-foren vocacionalment pintors. Sanvisens, volcat cap a la Mediterrània i amb esperit emprenedor, realitzà la seva àmplia i estimulant obra amb un bon maridatge amb la docència activa, mentre que Cabanas Alibau, més retret i resident permanent a Sant Cugat, treballà en mig d’un modest silenci que considerava necessari per a obtenir el constant progrés en la seva molt personal obra. Dels dos i del que representaven en el progrés personal, participaria Katerina, reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres i en la dinàmica plàstica que les mateixes, serenes i ben establertes, tenen en la seva dinàmica vida.

Katerina és una pintora oberta al món i als canvis. M’atreveixo a dir que és global, sense que per això es deixi seguir pel que li arriba de nou, sinó que sap donar-li el lloc estètic que li pertoca. Mira cap endavant, però sempre recorda el que tenim darrera i avança cap al progrés. Un progrés que, en el cas de la seva pintura, és evident i no s’atura.

EXPOSICIONS

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“EVOLUTION 1999-2019”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“LES COULEURS DE MA VIE”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“NOSTÀLGIA?”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“RETORN ALS LLOC SOMIATS”

Read Full Post »

Xavi Túrnez, compositor, guitarrista i cantant|www.xaviturnez.cat

LLUÍS TORRES

Passejat per Sant Cugat del Vallès, km0 de Bellaterra, hem trobat sovint en Xavi Túrnez, un guitarrista cantant i compositor que ens ha sorprès molt positivament pel seu delicat art. És per això que hem parlat amb ell per agafar-li les dades personals i recomanar-lo a les veïnes i veïns de Bellaterra, per quan organitzin o puguin celebrar, aniversaris, festes privades, inauguracions, etc.

Vídeo del canal oficial del seu canal oficial de YouTube

BIOGRAFIA DE XAVI TÚRNEZ

(Compositor, guitarrista i cantant)

Va néixer a la ciutat de Barcelona i Joan Manuel Serrat i The Beatles van ser la banda sonora de la seva infantesa i adolescència. Ells han sigut els principals responsables que la música hagi estat sempre una part molt important d’ell: per expressar-se, per refugiar-se, per divertir-se, per entendre la vida…

Aquestes dues tendències l’han acompanyat al llarg del seu camí. La cançó d’autor alimentant l’ànima i el seu esperit; la música pop marcant el compàs dels seus moments d’evasió. Aquesta influència, s’observa també en la seva dualitat professional d’aquests últims anys, amb els grups Túrnez i Sesé (poesia musicada) i Scarbeats (tribut a The Beatles).

Actualment i des de fa cinc anys, compagina els concerts d’aquestes dues bandes amb la seva feina com a músic actiu al Metro de Barcelona i amb concerts en solitari, presentant els espectacles “Cançons de Casa Nostra” i “Alone with the Beatles” a diversos bars i locals.

El 2016 va poder publicar el seu primer treball en solitari, amb cançons escrites per ell. “LLUM” és un disc en el qual va deixar anar els sentiments, amb la intenció d’arribar al públic tal com és.

XAVI TÚRNEZ

Guitarrista i Cantant

☎️ 651 550 260

http://www.xavitunez.cat

xaviertunez@gmail.com

http://www.facebook.com/xavitunezmusic

Read Full Post »

Bellaterra. Cat visita l’exposició de Katerina Alavedra-Duchoslav, que celebra el seu 20è aniversari artístic amb una càlida exposició a la Sala Rusiñol de Sant Cugat

Katerina Alavedra-Duchoslav a la Sala Rusiñol de Sant Cugat|CEDIDA

LLUIS TORRES

L’artista txec-suïssa afincada a Catalunya exposa obres de tota la seva trajectòria en el vint aniversari de la seva primera exposició individual. La mostra ‘Evolution 1999-2019’ s’inaugura el 3 d’octubre a les 19:30 a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès amb la participació del periodista i crític d’art Josep M. Cadena, l’escriptora Monika Zgustová i la directora general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngel Ponsa i Roca. L’exposició podrà visitar fins al 5 de novembre.

El bellaterrenc Francesc Pérez Torres, al Mercat Vell de Sant Cugat, és a l’obra original de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

L’estil i temàtica de Katerina Alavedra-Duchoslav són molt personals: temes urbans txecs, figures, bodegons o paisatges, de vegades gairebé geomètrics, amb colors vius i càlids. Les seves obres d’art es nodreixen dels records a la seva ciutat natal Praga i del món actual que l’envolta.

Praga és molt present a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Entre els cafès, els bodegons o temes urbans de Praga, Sitges, Porto o Barcelona, es poden veure alguns interiors de les cases modernistes d’estiueig, situades a Sant Cugat del Vallès.

La seva tècnica figurativa plasma un món somiat, ple de sentiments i color amb percepció geomètrica, que simplifica a les persones i el seu entorn però no descuida mai els detalls que introdueixen l’espectador en els esdeveniments de l’obra, donant-li major realisme, perspectiva i imaginació.

Placa Reial de Barcelona a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Finalitzats els seus estudis a Basilea (Suïssa), a l’Escola Superior de Comerç i la Kunstgewerbeschule, deixa de banda l’art i treballa en el sector comercial i de la traducció. Després d’un forçós exili polític a Suïssa el 1968, i ja un cop casada, es trasllada a viure a Sant Cugat i és aquí on retroba el que durant tant de temps li va faltar: l’art i la pintura.

Restaurant Vaclava de Mělník
l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Organitza la seva primera exposició individual el 1999, a la qual van seguir exposicions a l’estranger.

El Cafè Majestic de Praga a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

El crític Josep M. Cadena parla així de l’artista:

La pintura de Katerina Alavedra Duchoslav, artista txeca per origen, suïssa d’adopció i santcugatenc per matrimoni i residència, és tan sòlida, equilibrada i harmoniosa com les places, cases i espais íntims que representa. En els anys 2014 i 2015 vaig tenir l’oportunitat de parlar i escriure en referència a la mateixa respecte a les exposicions que l’autora va fer en aquesta mateixa Sala Rusiñol a la qual novament torna. Llavors vaig destacar la seva innegable aptitud creativa alhora que la sinceritat de les seves emocions.

Flors presents a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Ara contemplo un cop més les evocacions de la vida col·lectiva a les ciutats centreeuropees -en els carrers, en els cafès, a les terrasses, a la riba dels rius que travessen els nuclis urbans-, cal recordar que la pintora va néixer a Praga el 1958, i retrobament la serenitat d’unes imatges que segurament connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora.

Read Full Post »

Older Posts »