En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams recorda l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d’olivera per a donar-li la benvinguda. Es celebra set dies abans de la Pasqua de Resurrecció.
Diumenge de Rams al Monestir de Sant Cugat
El Diumenge de Rams fou una celebració multitudinària a molts països d’Europa com Alemanya, Croàcia, Espanya, Geòrgia, Itàlia, Lituània, Malta, Polònia i Portugal. Actualment ha perdut importància a moltes zones a causa de l’expansió general del laïcisme. Tot i així encara hi ha llocs al món, com les Filipines i Andalusia, on la celebració encara és de caràcter multitudinari i atrau masses de gent.
Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l’església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols.
Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d’Esparreguera i Olesa.
A la Ciutat Vella de Barcelona té lloc la Processó de la Burreta en la qual una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.
A Santa Coloma de Gramenet surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant Camarón de la Isla).
A Lloret de Mar, la Selva, es fa el tradicional repartiment de llor. És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.
“Suggeriment perquè també s’instal·li aquesta màquina a Bellaterra i el veïnat puguireciclar l’oli usat”
RECOLLIDA D’OLI. BIDONET.
A partir d’octubre del 2011, Sant Cugat disposa d’un sistema de recollida d’oli usat a través de 8 màquines distribuïdes pel municipi. La màquina es quedarà el bidó ple i en dispensarà un de buit i net. Per fer servir aquestes màquines és necessari tenir el “Bidonet”, si encara no el tens i vius a Sant Cugat, pots passar a recollir-lo per InfoNet – Oficina Sostenible a la Pl. Barcelona, 15, al costat de l’antic Ajuntament.
La ubicació de les màquines de recollida d’oli és: – C/ Abat Armengol – Camí Vell de Sabadell (al costat del pàrquing davant del C.A.P. de Sant Cugat) – Av. Torreblanca / C. Pau Casals (enfront entrada pàrquing de cotxes del Mercat Torreblanca) – Estació FGC de Valldoreix – Casal de Mira-sol – Mira-sol Centre (Mercat) – Centre Cívic i Sanitari de la Floresta – Casal de Les Planes – Av. Clota / Benet Cortada
A més a més, cal recordar que l’oli usat també es pot portar al Punt Verd Mòbil, al del Centre i al de can Calopa. Durant el 2014 s’han recollit a Sant Cugat mitjançant les màquines d’oli 13.689 litres. Tenint en compte que cada litre d’oli pot arribar a contaminar fins a 1.000 litres d’aigua, s’ha evitat la contaminació de gairebé 14 milions de litres d’aigua.
Volen sumar esforços l aconseguir que el camp es transformi en un gran parc públic
Vídeo del camp de golf de Can Sant Joan |RUBÍ TV
El dimarts 24 de novembre es va presentar públicament la plataforma Reconvertim el camp de golf Rubí – Sant Cugat, impulsada per Rubí d’Arrel i l’ADENC, que neix amb l’objectiu que les administracions, especialment l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat de Catalunya eliminin el camp de golf i el reconverteixin en un gran parc interurbà, una gran zona verda oberta a tota la ciutadania i que és una demanda comuna dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.
Rubí insta l’Incasòl a reconsiderar la decisió de reobrir el camp de golf
La plataforma neix després que es donés a conèixer que es plantejava la reobertura del camp de golf de Can Sant Joan, ja que, segons diuen, només amb la “pressió ciutadana” podran aturar les intencions de l’Incasòl de “continuar amb la privatització de l’espai per gaudir-lo només uns pocs”.
La presentació es farà la setmana vinent en línia, però la plataforma ja fa una crida a la implicació ciutadana signant el manifest a la seva web.
La tèrbola història del camp de golf
Aquesta no és la primera vegada que un grup de persones i entitats uneixen els seus esforços per protestar contra el camp de golf. De fet, la primera Plataforma contra el camp de golf es va crear l’any 1993, impulsada pel Centre d’Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) de Rubí, després que el 1991 l’Incasòl expropiés 101 hectàrees dels terrenys i en destinés 80,8 al camp, amb la connivència dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.
La lluita del 1993 no va fructificar, i el 1994 es va inaugurar el camp, el primer camp de golf públic de Catalunya, la construcció del qual es va impulsar des de les federacions espanyola i catalana de golf, amb la col·laboració de l’Incasòl i el Consell Superior d’Esports. La Federació Catalana de Golf va adquirir un dret d’ús fins al 2069, per valor de 3.750.000 de les antigues pessetes, i un cànon anual de 50.000 pessetes.
Imatge de la manifestació contra l’ampliació del camp de golf Foto: Cedida
El 1999 neix una segona plataforma, la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC), que amb el suport del Centre Excursionista de Rubí continua la lluita iniciada l’any 93, però aquest cop per evitar l’ampliació del camp de golf. Novament, no s’aconsegueix aturar els plans de l’Incasòl.
No és fins al 2013, 20 anys després de la construcció del camp, que la Federació Catalana de Golf ven la concessió del camp a l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, després d’haver acumulat un deute de 2,3 milions d’euros.
El 2015, la concessió passa a mans de l’empresa Puro Campo SL, dedicada a l’explotació de finques rústiques que pretenia fer inversions de millora al camp amb la intenció d’atraure molts clients, però la majoria d’aquestes obres no es van fer, segons van explicar alguns socis a RubiTV.cat. Així, el 2018 l’empresa Puro Campo es declara en fallida i els deutes que tenia acumulats porten a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte per la via judicial.
El camp de golf, tancat per ordre judicial l’any 2015 Foto: RubiTV.cat (arxiu)
Els ajuntaments reclamen un parc públic
Actualment, els terrenys del camp de golf i les instal·lacions resten abandonades i en clara decadència. La ciutadania ha aprofitat el gran espai natural per caminar, fer esport o sortir a passejar els gossos. Ja el març de 2019, l’AUP va organitzar una sortida per explicar la història del camp de golf i reclamar la seva reconversió en un espai públic per al gaudi de la ciutadania de Rubí i Sant Cugat.
La tèrbola història del camp de golf de Can Sant Joan
Una proposta que va compartir la CUP de Sant Cugat, i que ambdues formacions van portar als seus respectius plens municipals, aconseguint que s’aprovessin per unanimitat les seves propostes: reclamar a l’Incasòl el retorn de la titularitat dels terrenys als municipis i la seva reconversió en un gran parc públic.
Aquestes demandes, però, han estat desoïdes per part de l’Incasòl, cosa que ha fet que diverses entitats de Rubí i Sant Cugat hagin decidit agafar el relleu de les històriques plataformes contra el camp de golf per tornar a reivindicar el retorn d’aquest gran espai per a la ciutadania.
Les rotondes de Terranova i la del al Turó de Sant Pau, limiten els municipis km0 amb Sant Cugat i Sabadell i el Camí Antic amb Sant Quirze. “El veïnat només s’ha de moure pel propi municipi de Cerdanyola”Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
La nova benzinera EsclatOil de Sant Cugat ofereix fins a uns 20 cèntims menys per llitre.
Al panel de l’EsclatOil es pot veure els preus reduïts d’ahir|BELLATERRA. CAT
Esclat va posar en funcionament la seva nova benzinera de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat, el 16 de setembre, al costat del supermercat. Es tracta d’EsclatOil i ofereix un servei les 24 hores al dia durant tot l’any. Per sobreviure a la competència, altre benzinera propera al Lidl i Aldi ha hagut de baixar els preus també fins a uns 20 cèntims per llitre.
Bellaterra només disposa de la benzinera Repsol, situada a la BV-1414, tocant la rotonda del Turó de Sant pau, però al ser lluny dels Esclat, conserva el seu preu sense rebaixes.
EsclatOil També disposa d’una petita botiga, que obre de dilluns a diumenge de les vuit del matí a les onze de la nit, un bon servei proper al km0 del nostre poble.
“Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de pudors, mosquits i niu de rates”
Aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons|ARXIU BELLATERRA. CAT
L’Associació de Veïns de Terranova va denunciar fa temps el bassal d’aigües putrefactes i el seu deixat entorn, tocant el col·legi Àgora i el modern polígon de negocis Sant Joan, entre Cerdanyola i Sant Cugat.
Durant aquests dies hem passejar sovint pel barri de Terranova i la propera Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat, observant en directe la forta pudor de les aigües negres putrefactes del Torrent de Ferrussons, un autèntic niu gegant de mosquits tigres i rates.
Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions.
Bellaterra. Cat també li va comentar el problema a l’alcalde Carlos Cordónde Cerdanyola, però entre els dos ajuntaments no s’ha arribat a una solució definitiva.
“Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.
Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.
Toll d’aigües negres putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc. Últimament a la xarxa social Temes de Bellaterra es parla molt d’accions directes amb l’Ajuntament de Cedanyola, però la crua realitat és que no s’aporta cap solució per tallar en sec aquest greu problema de pudors, mosquits i rates que volen i s’arroseguen per Bellaterra.
Aquest problema afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola, qui va fer una acció l’any pasat va ser l’Ajuntament de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra, una responsabilitat directe de Cerdanyola.
“Bellaterra està molt present a l’Exposició Polítiques del Sòl” a cura de Christian Alonso
FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT
Han col·laborat desinteressadament Bellaterra. Cat, Plataforma contra l’Abocador Can Fatjó dels Aurons, Tatiana Fernández, Guillem Sallent, Àlvar Roda i Francesc Pérez
Bellaterra.Cat s’ha desplaçat aquest migdia de dissabte, amb els FGC, fins al nostre proper i estimat Sant Cugat per visitar l’exposició “Polítiques del Sol” al Centre d’Art Maristany, a cura del comissari Christian Alonso. Es tracte d’una sorprenent mostra d’Art de Projectes Curatorials per reflexionar sobre l’emergència climàtica, social i econòmica, a través de l’Art Comtemporani revolucionari.
Aquesta creativa exposició és una crítica al capitalisme més ferotge que ens transporta a analitzar “les crisis mediambientals, polítiques i socioeconòmiques remeten, abans de res, a una crisi de les maneres de ser, que no pot ser eficaçment abordada per l’enfocament reduccionista de l’ambientalisme tecnòcrata o de l’ecologisme reaccionari”, com opina el lluitador comissari de l’exposició, Christian Alonso.
Hem trobat una exposició que està formada amb 16 obres artístiques de diferent format oi artistes, que Alonso defineix com a “obra d’art polifònica“, i opina que “és un projecte curatorial vist des de la recerca i des de la investigació”.
Enclavament de Bellaterra de Perejaume
L’objectiu de l’art és provocar una profunda reflexió sobre les polítiques del sol, i en aquest cas Bellaterra ho té molt present per la seva lluita cívica que va evitar la creació d’un abocador al Clot de Can Fatjó dels Aurons, una zona que el veïnat reclama con part substancial del poble, i que amb la recollida del 60% de signatures positives aquest 2019, vol annexionar-se com un barri nou de Sant Cugat del Valles. L’última paraula que tindrà la Generalitat de Catalunya, una vegada escoltada la decisió democràtica majoritaria de les veïnes i veïns de Bellaterra.
Can Fatjó dels Aurons al centre de l’exposició Polítiques del Sol
POLÍTIQUES DEL SÒL A cura de Christian Alonso
Amb Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas
*Polítiques del Sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’habitar el lloc per part de diferents formes de vida. Habitar, ocupar, sojornar o raure, sempre implica una relació dels cossos amb la seva exterioritat, ja sigui humana o no humana, la qual transforma profundament les maneres de ser tant de l’un com de l’altre.
Partint d’aquesta doble inflexió eticopolítica que comporta tot acte d’habitar, el projecte explora les complexes interrelacions de les subjectivitats en els seus entorns, com una ocasió per pensar les dinàmiques biopolítiques, geopolítiques, necropolítiques que determinen l’existència en totes les seves manifestacions, i al mateix temps, per explorar les condicions de possibilitat d’habitar altrament.
Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques, encarnades i situades, que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de coexistència, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI.
Exposició seleccionada a la Convocatòria de Projectes Curatorials d’Art Contemporani. Del 13 de desembre al 3 de març.
Horari exposició
Dilluns a divendres: 10 a 13:30 h / 17 a 21 h
Dissabtes: 11 a 14 h / 17 a 20:30 h
Diumenges i festius: tancat
Centre d’Art Maristany
Carrer d’ Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
☎️931 658 589
Taula oficial de la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que a la presentació del PDU al Centre Cívic de l’EMD, cap dels 30 assistents va preguntar sobre el greu problema dels propersabocadors, més quan totes les veïnes i veïns deBellaterra i Sant Cugat van lluitar a fons, amb el recolzament total de l’EMD, perquè finalment no tirés endavant el conflictiu abocador de Can Fatjó del Aurons, tant proper a hospital, col·legis i vivendes.
L’abocador de Can Planas es transformarà en un gran parc de més de 18 hectàrees amb totes les garanties pel seu ús lúdic.
Precisament, al contrari que al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra, pels assistents al MAC de Cerdanyola, els abocadors local van protagonitzar les crítiques dels assistents a la presentació del nou PDU del Centre Direccional del Parc de Alba de Cerdanyola.
“Això que ens expliqueu sembla molt bonic, però aquí tenim un problema molt greu que són uns abocadors. Tenim 17 i no han fet res”, criticaven alguns veïns. Can Planas és un abocador clausurat fa 24 anys, explicava Solà: “Després de 10 anys d’estudis i 98 perforacions en el terreny i malgrat concloure que no hi ha risc per la salut de la població i pels usos previstos, els experts recomanen segellar-lo”. El director negava que no s’ha fet res. “S’han començat les obres de la barrera hidràulica i després s’impermeabilitzarà totalment l’abocador amb un projecte costarà 11 milions d’euros”. Però des del col·lectiu REFEM s’insistia que “per molt que es segelli allò és un perill”. Més veïns asseguraven que la millor opció seria la neteja i també des de Refem es demanava perquè no es carreguen les despeses de remediació a Puigfel. “Perquè un abocador no és un sòl contaminat i ho ha de pagar l’administració”, responia Solà.
S’ha previst continuïtat amb els carrers del barri de Serraperera, amb itineraris per a vianants, bicicleta i també per a vehicles a motor. “La soldadura de la ciutat que planegem sobre l’existent és total”, assegurava Solà. D’altra banda, el nou barri serà la connexió del nucli urbà actual de Cerdanyola amb Bellaterra i la UAB tant perquè es potenciarà l’estació de RENFE de la UAB com pels equipaments que s’hi podran situar.
POTENCIAR EL TRANSPORT PÚBLIC
Uns dels problemes de l’anterior planejament era la mobilitat i en aquest sentit l’actuat preveu potenciar el transport públic i adaptar-lo a les necessitats de cada moment. Dues noves línies d’autobús que connectaran amb el centre de Cerdanyola, el Parc de l’Alba, i Bellaterra amb les estacions de RENFE i FGC. A més, la Generalitat té previst implantar línies d’autobús amb carrils segregats, millorar la freqüència de la línia R8 de RENFE, connectar el Parc i Cerdanyola amb el Baix Llobregat i Barcelona pel sud, allargant una línia pel Papiol i el PDU proposa l’allargament de la línia S6 de FGC fins al Parc de l’Alba.
Malgrat tot, el planejament reconeix que 30.000 llocs de treball i 15.000 nous residents generaran un gran nombre de desplaçaments en vehicle privat i la B30 actualment està molt saturada. En aquesta línia, la Generalitat va aprovar un Pla Especial Urbanístic d’Infraestructures pel Parc de l’Alba l’any 2016. “La seva implantació resoldrà els problemes de congestió actuals i donarà solució a les necessitats del Parc sense esgotar la capacitat que tenen la B-30, l’AP-7 i la C-58”, assegura el nou PDU.
Entrada al barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
Davant les denúncies oficials de l’Associació de Veïns de Terranova i d’altres particulars, Bellaterra.Cat ha visitat in situ la zona baixa del barri bellaterrenc de Terranova, per conèixer de prop aquest bassal d’aigües putrefactes, aixi com el seu deixat entorn, on hem trobat 50 cotxes aparcats, segurament del polígon de negocis Sant Joan.
Si passegeu pel barri de Terranova i us arribeu al Camí del Picador (el que va a l’estació Sant Joan dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), veureu que l’Ajuntament de Sant Cugat está canalitzant les aigües negres al Torrent de Ferrussons, i han deixat al descobert un toll d’aigües putrefactes, que les están canalitzant per sota de la via del tren dels FGC.
Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions, i d’aquí venen les obres que s’estan fent ara mateix.
“Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.
Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.
Toll d’aigües putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Des de l’Associació de Veïns de Terranova i també particulars, s’han queixat via instància a l’Ajuntament de Sant Cugat però el fet és que el bombeig no funciona bé.
Camí del Picador, divisió entre Sant Cugat i Cerdanyola|BELLATERRA.CAT
Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc.
Aigües putrefactes de Sant Cugat i Bellaterra |BELLATERRA.CAT
Afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola i el que està fent una acció és el de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
BELLATERRA.CAT 