Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘sant cugat’

Reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres.

El seu estil i temàtica són molt personals: temes urbans txecs, figura, bodegó o paisatge de vegades gairebé geomètrics, amb colors vius i càlids.

BIOGRAFIA
Finalitzats els seus estudis a Suïssa (Basilea), a l’Escola Superior de Comerç i la Kunstgewerbeschule, deixa de banda l’art i treballa en el sector comercial i de traducció.

Després d’un forçós exili polític a Suïssa l’any 1968 i ja un cop casada, es trasllada a viure a Sant Cugat i és aquí on retroba allò que durant tant de temps li va faltar: l’Art i la pintura.

L’any 1998, durant l’entrega del premi Nacional de Catalunya al aleshores president de la República Txeca, a qui Katerina traduïa, i en presència del president Pujol, Miquel Roca i Baltasar Porcel, aquest darrer es va interessar per la seva pintura, la qual cosa l’encoratjà a presentar la seva obra al públic.

A l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat connectà ràpidament amb altres artistes i professors, i després d’un curt període de reflexió, inaugura la seva primera exposició individual a l’any 1999 a la qual en seguiren les exposicions a l’estranger.

Ha obtingut diveros premis de pintura i ha participat en programes de TV a Catalunya i la República Txeca.

UN ART PICTÒRIC ARQUITECTÒNICAMENT COMUNICATIU
per Josep M. Cadena

La pintura de Katerina Alavedra Duchoslav, artista txeca per origen, suïssa d’adopció i santcugatenca per matrimoni i residència, és tan sòlida, equilibrada i harmoniosa com les places, cases i espai íntims que representa. Als anys 2014 i 2015 vaig tenir l’opor- tunitat de parlar i escriure en referència a la mateixa respecte a les exposicions que l’au- tora féu en aquesta mateixa Sala Rusiñol a la que novament hi torna. Aleshores vaig destacar la seva innegable aptitud creativa a la vegada que la sinceritat de les seves emocions. Ara contemplo una vegada més les evocacions de la vida col·lectiva a les ciutats centreeuropees –als carrers, als cafès, a les terrasses, a la riba dels rius que tra- vessen els nuclis urbans–, cal recordar que la pintora nasqué a Praga l’any 1958, i re- trobo la serenor d’unes imatges que segurament connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora.

A l’exposició, les vistes de la ciutat on nasqué Kafka, inclòs el cafè que duu el nom del compositor Smetana, es combinen amb quadres on hi apareixen les barcelonines pla- ces Reial i del Pi, com també una perspectiva de la Punta de Sitges, i és que la nostra artista sap entrelligar paisatges txecs i catalans mitjançant l’element comú de la civilitat, a través de la reivindicació del carrer com a àgora pública on els ciutadans s’interrala- cionen i fan vida sota el principi del respecte mutu.

Però si la pintora atén l’àmbit col·lectiu, no per això descuida el racó de la privadesa, el lloc on podem ésser nosaltres mateixos sense que la pressió dels demés condicioni el nostre comportament i fins i tot el nostre pensament. Els quadres exalten l’espai íntim, i hi veiem el balancí on, gronxats pel cadenciós i dolç moviment, podem dur a terme l’important tasca de la reflexió, mentre potser deixem descansar la vista en el dibuix de les rajoles d’un terra hidràulic i ens arriba l’olor d’una flor d’interior.

A la tela, Katerina s’hi lliura plenament, amb la generositat de l’artista plàstic que sap entendre el que veu i que sent la necessitat de compartir-ho amb els altres; aprofitem l’avinentesa per gaudir també nosaltres de les veritats que ella ha sabut assolir.

PERSISTÈNCIA I PROGRÉS DE KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
per Josep M. Cadena

D’acord amb el que estableix una vella tradició –els que ja tenim una certa edat la recordem com si fos de sempre–, un cop passat l’estiu, amb les seves calors i la diàspora dels canvis temporals de residència, s’inaugura una nova temporada artística. Ho celebro, ja que la continuïtat en els bons costums –com els que tracten de reforçar els llaços entre tots els que ens estimem les arts plàstiques– sempre és convenient, i més encara en una època com aquesta, afectada per fortes turbulències que afortunadament, segons ens diuen els que en saben, comencen a amainar.

Per aquest motiu la Sala Rusiñol obre el seu calendari d’exposicions 2014-2015, i la pintora Katerina Alavedra-Duchoslav –que ens va deixar un molt bon record quan, crec que fou l’any 2002?, ja ens presentà la seva primera exposició en aquesta sala, una mostra titulada Del sentiment, en la que evidencià la seva innegable aptitud creativa, junt amb la sinceritat de les seves emocions– és l’encarregada d’encetar una nova etapa més.

L’obra exposada de Katerina Alavedra-Duchoslav ens ofereix un bon testimoni de constància dins de la vocació i de perfeccionament en les formes expressives. D’aquesta manera ens demostra que, independentment de les circumstàncies que ens afectin en les activitats professionals –pintar i practicar les arts en general també és una professió– i de les decisions privades a les que tothom té perfecte dret, cal ésser tossut i mantenir-se ferm en les pròpies maneres d’ésser. I això és el que fa aquesta artista persistent en projectar les seves àmplies capacitats per a entendre el seu entorn original –aquell en el que es va formar la seva rica i atractiva personalitat plàstica– i plasmar-lo mitjançant, tal com ella defineix amb encert, els colors de la seva vida.

Vida pròpia, però també vida col·lectiva és la que trobem en els quadres que ara presenta Katerina Alavedra-Duchoslav, residenciada des de fa anys a Sant Cugat per raons familiars, que sap evocar amb la seva obra arrelada en ciutats del centre d’Europa representades per cafès, terrats i músiques al carrer, un sentit constructiu de vida en comú reivindicador del respecte que cada persona mereix per ella mateixa i del proïsme.

Amb aquests quadres, fills de la vocació, defensats per la permanència activa dels sentiments, Katerina Alavedra-Duchoslav encerta de nou com a persona que pinta per a ella mateixa i per a tots nosaltres. Bon començament de temporada.

GLOBAL I CADA COP MÉS AMPLI SENTIMENT A LA PINTURA DE KATERINA
per Josep M. Cadena

Katerina, nascuda a Praga, estudià comerç sense mai deixar de sentir l’impuls cap a l’art plàstic, que li venia de molt nena. Al seu país d’origen es diplomà en arts plàstiques a una important escola i l’any 1982 es traslladà a viure entre nosaltres i continuà els seus estudis a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat del Vallès. Casada, adoptà el nom del marit i per això és més coneguda com Katerina Alavedra, encara que ella cuida d’afegir-hi al darrera, amb un discret guionet, el seu originari cognom de Duchoslav. Tot un seguit de canvis per a aquesta catalano-txeco-suïssa, que per al seu art han significat un notable enriquiment cultural i de caràcter plàstic, doncs una virtut innata en ella i ben visible en la seva obra, és que sap recollir diversitat de sensacions que li arriben de fora i que transforma en una projecció pictòrica molt personal.

La presència pública de Katerina Alavedra-Duchoslav –poso el nom complet, però aviso que tornaré al més familiar i simple de Katerina quan cregui que el mateix ens permet apropar-nos amb més sensibilitat a la seva obra- començà amb bon peu. És a dir, amb dos primers premis: l’obtingut l’any 1997 a l’onzè Concurs de Pintura Sanvisens a Sitges i en el també onzè Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Alibau, celebrat l’any 1998 a Sant Cugat. Després es produiren, amb éxit davant de jurats públics, altres participacions en concursos i diverses exposicions personals, que també tingueren bona acollida. Però considero que he de fixar-me amb especial atenció en els seus dos primers premis, que la feren destacar entre diversitat de concursants tan animosos i amb voluntat de triomf com ella, els quals, amb les seves obres demostraren àmplies capacitats creatives. Foren confrontacions dures i en les quals participà amb sincera voluntat de saber si tot el que sentia en el seu interior podia ésser compartit per altres.

De fet, quan exposà individualment la seva obra en el 2002 en aquesta mateixa sala, titulà la mostra amb la frase Del sentiment, per expresar que no tenia cap mena de reserva davant del públic, en gran manera desconegut, ja que la seva voluntat era transmetre el que sentia quan avançava pel camí de l’equilibrada bellesa i dels ben estructurats sentiments que sempre li han produït un intens goig quan els expressa en les seves obres.Tant Ramon Sanvisens Marfull com Miquel Cabanas Alibau –barcelonins els dos pels fets de naixença, però amb àmplies curiositats estilístiques que sempre buscaven intensos i nous efectes a la llum natural-foren vocacionalment pintors. Sanvisens, volcat cap a la Mediterrània i amb esperit emprenedor, realitzà la seva àmplia i estimulant obra amb un bon maridatge amb la docència activa, mentre que Cabanas Alibau, més retret i resident permanent a Sant Cugat, treballà en mig d’un modest silenci que considerava necessari per a obtenir el constant progrés en la seva molt personal obra. Dels dos i del que representaven en el progrés personal, participaria Katerina, reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres i en la dinàmica plàstica que les mateixes, serenes i ben establertes, tenen en la seva dinàmica vida.

Katerina és una pintora oberta al món i als canvis. M’atreveixo a dir que és global, sense que per això es deixi seguir pel que li arriba de nou, sinó que sap donar-li el lloc estètic que li pertoca. Mira cap endavant, però sempre recorda el que tenim darrera i avança cap al progrés. Un progrés que, en el cas de la seva pintura, és evident i no s’atura.

EXPOSICIONS

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“EVOLUTION 1999-2019”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“LES COULEURS DE MA VIE”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“NOSTÀLGIA?”

KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“RETORN ALS LLOC SOMIATS”

Read Full Post »

Xavi Túrnez, compositor, guitarrista i cantant|www.xaviturnez.cat

LLUÍS TORRES

Passejat per Sant Cugat del Vallès, km0 de Bellaterra, hem trobat sovint en Xavi Túrnez, un guitarrista cantant i compositor que ens ha sorprès molt positivament pel seu delicat art. És per això que hem parlat amb ell per agafar-li les dades personals i recomanar-lo a les veïnes i veïns de Bellaterra, per quan organitzin o puguin celebrar, aniversaris, festes privades, inauguracions, etc.

Vídeo del canal oficial del seu canal oficial de YouTube

BIOGRAFIA DE XAVI TÚRNEZ

(Compositor, guitarrista i cantant)

Va néixer a la ciutat de Barcelona i Joan Manuel Serrat i The Beatles van ser la banda sonora de la seva infantesa i adolescència. Ells han sigut els principals responsables que la música hagi estat sempre una part molt important d’ell: per expressar-se, per refugiar-se, per divertir-se, per entendre la vida…

Aquestes dues tendències l’han acompanyat al llarg del seu camí. La cançó d’autor alimentant l’ànima i el seu esperit; la música pop marcant el compàs dels seus moments d’evasió. Aquesta influència, s’observa també en la seva dualitat professional d’aquests últims anys, amb els grups Túrnez i Sesé (poesia musicada) i Scarbeats (tribut a The Beatles).

Actualment i des de fa cinc anys, compagina els concerts d’aquestes dues bandes amb la seva feina com a músic actiu al Metro de Barcelona i amb concerts en solitari, presentant els espectacles “Cançons de Casa Nostra” i “Alone with the Beatles” a diversos bars i locals.

El 2016 va poder publicar el seu primer treball en solitari, amb cançons escrites per ell. “LLUM” és un disc en el qual va deixar anar els sentiments, amb la intenció d’arribar al públic tal com és.

XAVI TÚRNEZ

Guitarrista i Cantant

☎️ 651 550 260

http://www.xavitunez.cat

xaviertunez@gmail.com

http://www.facebook.com/xavitunezmusic

Read Full Post »

Bellaterra. Cat visita l’exposició de Katerina Alavedra-Duchoslav, que celebra el seu 20è aniversari artístic amb una càlida exposició a la Sala Rusiñol de Sant Cugat

Katerina Alavedra-Duchoslav a la Sala Rusiñol de Sant Cugat|CEDIDA

LLUIS TORRES

L’artista txec-suïssa afincada a Catalunya exposa obres de tota la seva trajectòria en el vint aniversari de la seva primera exposició individual. La mostra ‘Evolution 1999-2019’ s’inaugura el 3 d’octubre a les 19:30 a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès amb la participació del periodista i crític d’art Josep M. Cadena, l’escriptora Monika Zgustová i la directora general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngel Ponsa i Roca. L’exposició podrà visitar fins al 5 de novembre.

El bellaterrenc Francesc Pérez Torres, al Mercat Vell de Sant Cugat, és a l’obra original de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

L’estil i temàtica de Katerina Alavedra-Duchoslav són molt personals: temes urbans txecs, figures, bodegons o paisatges, de vegades gairebé geomètrics, amb colors vius i càlids. Les seves obres d’art es nodreixen dels records a la seva ciutat natal Praga i del món actual que l’envolta.

Praga és molt present a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Entre els cafès, els bodegons o temes urbans de Praga, Sitges, Porto o Barcelona, es poden veure alguns interiors de les cases modernistes d’estiueig, situades a Sant Cugat del Vallès.

La seva tècnica figurativa plasma un món somiat, ple de sentiments i color amb percepció geomètrica, que simplifica a les persones i el seu entorn però no descuida mai els detalls que introdueixen l’espectador en els esdeveniments de l’obra, donant-li major realisme, perspectiva i imaginació.

Placa Reial de Barcelona a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Finalitzats els seus estudis a Basilea (Suïssa), a l’Escola Superior de Comerç i la Kunstgewerbeschule, deixa de banda l’art i treballa en el sector comercial i de la traducció. Després d’un forçós exili polític a Suïssa el 1968, i ja un cop casada, es trasllada a viure a Sant Cugat i és aquí on retroba el que durant tant de temps li va faltar: l’art i la pintura.

Restaurant Vaclava de Mělník
l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Organitza la seva primera exposició individual el 1999, a la qual van seguir exposicions a l’estranger.

El Cafè Majestic de Praga a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

El crític Josep M. Cadena parla així de l’artista:

La pintura de Katerina Alavedra Duchoslav, artista txeca per origen, suïssa d’adopció i santcugatenc per matrimoni i residència, és tan sòlida, equilibrada i harmoniosa com les places, cases i espais íntims que representa. En els anys 2014 i 2015 vaig tenir l’oportunitat de parlar i escriure en referència a la mateixa respecte a les exposicions que l’autora va fer en aquesta mateixa Sala Rusiñol a la qual novament torna. Llavors vaig destacar la seva innegable aptitud creativa alhora que la sinceritat de les seves emocions.

Flors presents a l’obra de Katerina Alavedra-Duchoslav|BELLATERRA. CAT

Ara contemplo un cop més les evocacions de la vida col·lectiva a les ciutats centreeuropees -en els carrers, en els cafès, a les terrasses, a la riba dels rius que travessen els nuclis urbans-, cal recordar que la pintora va néixer a Praga el 1958, i retrobament la serenitat d’unes imatges que segurament connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora.

Read Full Post »

“ELS IAIO FLAUTES INDEPES”

Representació de la Plataforma Pensionistes Sant Cugat|AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Per Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions.

No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’indepes som gent gran.

Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.
Som gent d’entra 60 i 70 anys. (No només, clar!)
Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO.

Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat.

Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada.

Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de’n Clavé.

Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.
“Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.
HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!”

NOTA: Sempre m’havia pensat que era un barbarisme, però no! L’expressió “endavant les atxes” és ben catalana i està relacionada amb l’època de les processons de Setmana Santa. Una atxa és un ciri gran i gruixut. Deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (“torxa”). Encara que siguin paraules homònimes, la “hacha” castellana, que equival a la nostra “destral”, deriva d’una paraula francesa. La nostra “destral”, en canvi, fa referència al fet que aquest instrument era més manejable i, a diferència d’altres que requerien l’ús d’ambdues mans, només en necessitava una, en concret la dreta (dextera, en llatí).
Antigament les atxes es portaven a l’inici de les comitives funeràries. A la veu de “endavant les atxes” s’engegava o reprenia la marxa dels participants en aquestes comitives en direcció al cementeri. Avui l’expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. Així doncs, haurem d’estar pendents d’escoltar-la a la processó d’avui Divendres Sant. I, si no, igualment, “endavant les atxes”. Quantes coses s’aprenen per Setmana Santa! Qui ho hauria de dir!

Read Full Post »

Bellaterra és Solidaria!

Segons informació publicada per Bellaterra TV, el taller de pintura de l’EMD de Bellaterra ha donat les seves obres a Càritas de Sant Cugat del Vallès. Julià Vilaplana, actual vocal de cultura de l’EMD ha estat la responsable de fer entrega d’aquestes creatives obres de veïnes i veïns del nostre poble.

Read Full Post »

Finalment, debant de TV3, ACN, i mitjans de comunicació del Vallès, la Comissió Veïnal ha donat les xifres finals de la recollida de 1.200 signatures, més del 60% del cens oficial de Bellaterra

NOTA DE PREMSA

La Comissió Promotora de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat informa que hem arribat al 60% de signatures dels bellaterrencs a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat!

Moltes gràcies a totes i tots els que heu fet possible aquest gran repte.

Això demostra una voluntat molt clara del que volem les bellaterrenques i bellaterrencs i a partir d’ara, deixem en mans dels polítics aquest desig nostre.

Molt aviat lliurarem les signatures, conjuntament amb la Memòria justificativa, a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè és manifesti a favor o en contra. Tot seguit aquest expedient passarà a la Generalitat de Catalunya, que prèvia consulta dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat, prendrà una decisió.

Hem convidat als representants polítics de Bellaterra perquè signin un Manifest per Bellaterra.

Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) i Jordi Macarulla (actualment Convergent), signaran el Manifest. Quim Oltra (ERC Cerdanyola) no ho vol signar.

Hem conegut a molts veïns durant aquesta recollida de signatures i un altre vegada més, ens adonem que vivim en un petit gran poble amb bona gent. Agraïm la confiança que les veïnes i veïns han depositat en nosaltres i esperem que la Generalitat faci cas a la voluntat de un poble.

La Comissió Promotora de Recollida de Signatures per l’annexió a Sant Cugat

MANIFEST PER BELLATERRA

El 28 de novembre del 2018 veïns de Bellaterra varen formar una Comissió amb l’objectiu de recollir signatures per annexionar Bellaterra a Sant Cugat.

Per tramitar l’annexió de Sant Cugat era i prescindible que més del 50% de les veïnes i veïns de Bellaterra signessin a favor.

La Comissió de Veïns manifesta que la recollida de signatures ha estat un èxit, superant l’objectiu inicial. Els veïns de Bellaterra han expressat la voluntat ferma d’annexionar Bellaterra a Sant Cugat.

Els representants polítics actuals de Bellaterra sotasignats, respecten i recolzem la voluntat democràtica dels bellaterrencs, treballarem per a que es faci efectiva, i

Manifestem:

1. Com a veïns compromesos amb Bellaterra signem a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat perquè beneficia a Bellaterra.

2. Volem i reivindiquem la singularitat de Bellaterra i la seva identitat pròpia, i demanem a les institucions que solucionin les mancances que tenim els bellaterrencs i que hem anat manifestant al llarg de la nostra història.

3. Donant suport a la voluntat majoritària dels bellaterrencs, l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat serà un objectiu en el nostre programa polític de les eleccions municipals de 2019.

4. Defensarem i recolzarem, davant les institucions públiques i privades la viabilitat d’aquest projecte, i promourem l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.

5. Annexionar Bellaterra a Sant Cugat és la prioritat, i per tant, tots els sotasignats ens unirem i treballarem junts per aconseguir-ho.

Pel bé de Bellaterra,

A Bellaterra, setze de maig del dos mil dinou.

Signat,

Ramon Andreu (Gent per Bellaterra)

Jordi Macarulla (Convergents)

No vol signar, Quim Oltra (ERC)

Read Full Post »

Guillem Vila Galceran explica una mica d’història d’aquesta tradició

Caramelles a la plaça de Sant Pere als anys vint. Autor: desconegut Fons família Bruix Olivé

Les caramelles representen una de les moltes tradicions que tenim a Sant Cugat, en aquest cas relacionades amb el cant. Es tracta de cançons populars d’origen religiós que es canten per Pasqua.

Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús, la seva temàtica ha anat evolucionant amb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.

En l’àmbit històric, estan documentades des del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.

No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.

Cant de Caramelles a Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Tradicionalment, el grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.

A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca,ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.

Read Full Post »

Older Posts »