Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Vist a Bellaterra’

La garsa (Urraca en castellà) és un ocell vistós, elegant, però bastant malparit. Té el plomatge negre, el pit blanc i una cua llarga amb reflexos blavissos.

“Ésser més lladre que una garsa”

“Donar garsa per perdiu”

Així la retrata el gran poet quatrecentista valencià Joan Roís de Corella en la seva Balada de la garsa i l’esmerla: “Amb los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vista una garsa”.

Per terra avança a saltirons. I vola amb moviments maldestres, sincopats, com aquells artefactes pioners de l’aviació. Molt mala bèstia, depreda nius. I s’acar­nissa amb els ocells més petits, fins i tot quan són dins la gàbia, com canaris i periquitos. Però també s’atreveix amb els que són tan o més grans que ella. He vist baralles de molta violència entre garses i tudons, amb resultat de mort per a aquests coloms salvatges.

La garsa és un animal prou llest. Es reconeix al mirall: té certa autoconsciència. Amb paciència i menjar a hores fixes pot ser domesticable. I, com els lloros, aprèn a xiular entonacions i fins i tot a pronunciar algunes paraules. Diu el Curial que són “ocells garruladors, e aprenen parlar en totes llengües, emperò no saben ni entenen ço que diuen”.

Garsa de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

La veu de les garses els pagesos la tra­dueixen així : gra gra!… Es mengen el raïm, abaten les avellanes. Planten cara als llargandaixos i fins i tot als gats. I quan tenen set picotegen en els tubs del rec gota a gota fins a foradar-los. Per acabar-ho d’adobar, les garses són carronyeres. I per això fan pudor, com les puputs o les guilles. Puden tant que fins i tot els gossos de caça rebutgen abatre-les.

Les garses tenen l’instint del furt: roben tant com poden. Amb el bec entreobert, pessiguen l’anell perdut. I fins i tot s’han arribat a endur puntes de cigarreta enceses que han provocat l’incendi del seu propi niu. La saviesa popular ja ho diu “és més lladre que una garsa”. Celdoni Fonoll la blasma així en un dels seus poemes d’ocells: “Lladregota, pispa, / en temps de tardor, / les ametlles plenes / dels ametllers / i les colga a terra / per quan vingui el fred”. Senten una cleptòmana fascinació per tot allò que brilla. Com que estaven embolicats amb paper d’estany, aquesta última Pasqua les garses van fer desaparèixer en un tres i no res els ous de xocolata amagats pel jardí per on els nens havien de fer la tradicional exploració festiva. No és d’estranyar que el gran Sagarra no les esmenti ni entre els més bescantats d’ Els ocells amics. Ull! Que no ens donin garses per perdius.

Font: La Vanguardia

Read Full Post »

Ara mateix des de Bellaterra (Vallès Occidental)

Panoràmica posta de sol Bellaterra cap a Sant Cugat |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

SENSE PARAULES A BELLATERRA!

Arbre caigut Carrer Alonso Cano |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

SENSE PARAULES A BELLATERRA!

Bosses de poda al Carrer de Terranova de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Creativitat al poble de Bellaterra (Vallès Occidental)

Bertomeu Dimissió |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

EMD Bellaterra haurà de repetir la feina feta a la corba del km3 de la BV-1414 amb Mestre Nicolau

Alzina inclinada a la BV-1414 amb Salcillo |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

VERGONYA‼️ A BELLATERRA LI CAL MÉS FETS I MENYS PARAULES

Read Full Post »

FETS I MENYS PARAULES ÉS EL QUE LI CAL A BELLATERRA‼️

Bosses de brossa abocada a la natura del Camí Antic de Sant Cugat|MIREIA PÉREZ

Read Full Post »

Torna la foscor a zones de Bellaterra‼️

Zona Avinguda del Film a les fosques |BELLATERRA. CAT

Zona rotonda Turó de Sant Pau a les fosques |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Els Murs de Bellaterra, és un petit vídeo de Bellaterra. Cat per mostrar tota una filosifia personal de viure al nostre poble del Vallès Occidental

Passejar pel centenar dels carrers de Bellaterra també és descobrir els diferents estil d’arquitectura de les seves cases, però el primer que ens trobem són els creatius murs que delimiten i protegeixen les seves propietats, i que transmeteixen tota una filosofia de vida.

Un munt de diferents murs de tota mena, siguin clàssics, rústics o moderns, plens de vegetació exòtica o mediterrània, amb pedres naturals, ferros artístics, etc., Aquestes atractives i vistoses característiques és el que ens ha permès pensar que sería força interesant passejar pels nostres diferents barris de Bellaterra i fotografiar els vistosos murs aixecats amb materials tants diversos i atractius colors.

Read Full Post »

Older Posts »