Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cerdanyola’

Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d’atenció primària fins al 2024.

CAP de Serraparera  (Cerdanyola)

El Departament de Salut reforçarà l’atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s’ha agreujat més.

“El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals”, es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d’agendes “supercol·lapsades” i de “caos a la sala d’espera”, sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.

Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.

A l’atenció primària s’han d’atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)

Aquestes visites “extres” es posen “entremig d’una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar”, explica José Manuel Cruz, metge de família.

El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l’excepció és tenir hora aviat.

Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n’hi van donar una per a “més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret”. I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d’aquesta situació: “I ara què faig? Me’n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l’hospital?”

De fet, les visites als serveis d’urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l’atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.

Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l’ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.

El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l’assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.

60 ambulatoris nous

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té “un dèficit acumulat molt important” d’inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, “quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%”.

Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d’infraestructures de l’atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.

Argimon ha remarcat que l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d’ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.

“No tot estarà acabat el 2024, però ja s’haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l’actuació l’any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026”, ha precisat el conseller.

Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.

Millor que abans de la pandèmia

Sobre la situació que afronta l’atenció primària aquest estiu, amb l’augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les “moltes baixes” que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s’estan fent “tots els esforços per cobrir totes les necessitats”.

Segons Josep Maria Argimon, l’escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s’han contractat més professionals i s’està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l’accessibilitat dels usuaris.

Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s’han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.

També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l’hospital mateix, i no al CAP, i que s’ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l’autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.

El conseller ha demanat la “comprensió” de la ciutadania: “Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats.”

Font: CCMA

Read Full Post »

“L’art, en totes les seves formes, enriqueix el meu camí” (Elvira Fernández)

Autoportret gravada d’Elvira Fernández|CEDIDA

El B’Art Ateneu acull fins al 7 de gener l’exposició Gravat, una mostra d’obres en diferents tècniques de gravat de l’Elvira Fernández, veïna de Cerdanyola i membre de l’Associació d’Artistes Plàstics.

quedar captivada per aquesta tècnica que permet infinites maneres d’apropar-se a la creació. Elvira Fernández explica que gravar consisteix en traspassar una imatge des d’una superfície anomenada matriu, que s’haurà treballat prèviament i s’haurà entintat, a una altra superfície, que normalment és paper o tela. Aquestes matrius poden ser fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), i fins i tot actualment també s’utilitzen materials sintètics o procediments fotogràfics i digitals. El que tenen en comú aquestes tècniques és el procés d’inversió del dibuix des de la matriu al resultat final que és l’estampa.

L’artista diu que “matriu i estampa es contraposen com un objecte i la seva reflexió en un mirall, resultant curiós que pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística  única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials”.

Elvira Fernández confessa que quan era petita, i sense saber que es tractava de gravats, ja es sentia fascinada “per aquells dibuixos fets amb multitud de línies i molt detallats que il·lustraven alguns dels contes que hi havia a casa seva”.

L’exposició Gravat és un recull dels gravats que la seva autora ha anat fent en els últims anys, agrupats per temes i tècniques diferents, i que estan a la venda a preus que van dels 50 als 150 euros.

Gravat d’Elvira Fernández|CEDIDA
  • 1963, nascuda a Barcelona, actualment resideix a Cerdanyola del Vallès.
  • 1988/1990, estudis de ceràmica i escultura a l’Escola Massana de Barcelona.
  • 2007/2010, taller de pintura a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
  • 2010/2011, taller de gravat a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
  • 2011, col·lectiva de gravat a la sala Te.Art de Cerdanyola.
  • 2007/2011, col·lectives a l’Ateneu de Cerdanyola.

Font: Elvira Fernández, Cerdanyola Info

Read Full Post »

El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el marc del 2021 la sentència que obligava a la Corporació Industrial de Materials de Construcció, coneguda anteriorment com a Uralita, a indemnitzar amb 2,3 milions d’euros a 39 afectats de la fàbrica que l’empresa va operar a Cerdanyola de Vallès entre 1907 i 1997.

Dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

Entre els afectats no només es troben familiars de treballadors de la fàbrica, sinó també veïns de les proximitats de la factoria que van ser perjudicats per la contaminació ambiental, segons la sentència feta pública. El tribunal, a més, va estimar parcialment el recurs presentat pels afectats i va incloure el danys morals derivats de les plaques pleurals en la indemnització.

Tòtem de Cerdanyola dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita|FOTO: BELLATERRA.CAT

La Sala va desestimar el recurs interposat per l’empresa, ja que considerava que “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers” des dels anys quaranta del segle passat. També apuntava que la companyia “era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa”, el que l’obligava a extremar les precaucions necessàries, cosa que assegura no només no es va realitzar, sinó que va incrementar el risc en la gestió.

La fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallès va tancar el 1997|CEDIDA

El fibrocimentfibrociment d’amiant o uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s’emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d’amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmómesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció.

Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l’empresa ha acabat identificant-se arreu d’Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d’amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l’any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.

Font: El Triangle, Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra. Cat ha contactat amb l’ORGT de Cerdanyola per saber les causes del retràs de la bonificació del IBI. . Així, des de l’any 2020, la bonificació es limita a 500 euros anuals, quan actualmente és és de 333 euros. També s’augmenta de 3 a 5 anys la bonificació. Han confirmat que s’abonarà en caràcter retroactiu.

Segons va dir en Josep Maria Riba, president de la UVB, són més de 50 cases de Bellaterra les que ja tenen fetes instal·lacions d’Energia Solar Fotovoltaica

Instal·lació plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Els interessats poden trucar directament a la responsable del ORGT Lídia Madrigal i us atendrà molt positivament: 934 72 91 70 o al mail : orgt.cerdanyola@diba.cat

Segon ens ha comunicat la Lídia, el retràs no es degut a la Covid-19, sinó a les moltes gestions que s’estan realitzant sobre l’energia solar fotovoltaica.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) és un organisme autònom local de la Diputació de Barcelona, dotat de personalitat jurídica pròpia, que té com a principal finalitat l’exercici de les funcions i potestats de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic per delegació o encàrrec de gestió de les administracions públiques de Catalunya i dels Ens públics que en depenen.

L’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) CERDANYOLA DEL VALLÈS

Read Full Post »

Cerdanyola del Vallès reactiva el projecte d’expansió a l’entorn del Sincrotró, amb un gran parc de 200 ha i una àrea empresarial

No és fàcil trobar enmig de la densa trama metropolitana de Barcelona una extensió de terreny tan suculenta com aquesta.

Terrenys del Parc de l’Alba, que aglutinarà empreses al voltant del Sincrotró, un nou barri residencial i zona verda|INCASÒL

Elena Freixa|L’anomenat Parc de l’Alba, 400 hectàrees sense urbanitzar a Cerdanyola del Vallès, fent frontera amb Sant Cugat, reactiva el projecte que l’ha de transformar del tot la dècada vinent. El consorci impulsor que formen l’Incasòl i l’Ajuntament de Cerdanyola preveuen aixecar-hi un nou barri amb 5.733 habitatges potencialment per a unes 15.000 persones, ubicar una zona empresarial al voltant del Sincrotró Alba i crear una àrea comercial i un gran parc que ocuparà 200 hectàrees.

El disseny de l’espai ha necessitat dècades per concretar-se -el projecte ja figurava al Pla General Metropolità (PGM) del 1976- i pel camí ha topat amb els tribunals, que el 2017 van anul·lar el Pla Director Urbanístic (PDU), denunciat per l’entitat ecologista Cerdanyola Via Verda (ACVV). Finalment, amb modificacions i amb la llum verda tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, el projecte enfila la fase final per licitar les primeres obres l’any que ve i també comercialitzar les primeres parcel·les entre empreses que s’hi vulguin implantar.

El futur barri, que continuarà la trama urbana de Cerdanyola i creixerà cap a l’entorn de l’actual estació de Rodalies Cerdanyola Universitat, serà una zona residencial amb 5.733 habitatges, dels quals el 47% de protecció oficial, segons ha explicat la directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Mercè Conesa. La construcció es planteja a 10 o 15 anys vista com una opció per respondre a la demanda d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona, ha afegit la també exalcaldessa de Sant Cugat.

El futur projecte urbanístic metropolità a Cerdanyola del VallèsESTHER UTRILLA

La zona comercial és segurament un dels punts més espinosos del projecte, i ha canviat des del plantejament inicial, que proposava un gran centre comercial. La proposta va aixecar polseguera, entre altres coses, perquè hi ha oferta similar a municipis propers, com al mateix Sant Cugat. Ara, l’àrea comercial es planteja més petita, se situarà a prop de l’estació de Renfe i vol integrar-se amb oficines -un model inspirat en l’Illa Diagonal a més petita escala-. A canvi, s’ha ampliat el sostre dedicat a petit comerç situat en plantes baixes de les futures promocions.

La implantació d’empreses al voltant del Sincrotró Alba -que també prepara la seva ampliació- es vol aprofitar de la proximitat amb la UAB i els seus centres de recerca així com del Parc Tecnològic, ha explicat l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón. “El projecte és una oportunitat de país després d’anys de molta lluita i gràcies a la complicitat de tots els implicats”, ha destacat l’alcalde socialista.

Recreació del futur barri residencial i de l’àrea empresarial al fons, al voltant del Sincrotró.INCASÒL

Verd sobre l’antic abocador

Un altre dels punts del projecte que aixeca recels entre entitats i moviments veïnals és el que ha de resoldre la descontaminació dels terrenys de l’antic abocador de Can Planas, clausurat fa anys i sobre el qual ara s’ubicarà part del gran parc urbà. La Generalitat s’ha compromès a dur a terme els treballs de segellat: “Es faran amb un control exhaustiu”, subratlla Conesa, que destaca que les tècniques actuals permeten actuar amb seguretat i “aprofitar el sòl com han fet altres països”. El corredor verd ha de connectar els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.

Pel que fa a les infraestructures, el futur barri residencial es dibuixa tenint en compte projectes ferroviaris a l’horitzó, però que són ara per ara llunyans. L’actual estació de Renfe Cerdanyola Universitat seria el node d’un centre modal que connectaria el futur ramal de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des de l’estació de Gràcia a Barcelona.

A banda, es licitaran dos serveis de llançadora: un unirà l’estació de Rodalies amb Cerdanyola i Ripollet i l’altre amb l’estació de FGC de Sant Cugat. A banda, tots els futurs vials seran ciclables i estaran pensats per poder-los recórrer a peu. El segon pont que uneix el Parc de l’Alba amb la UAB s’ampliarà justament per garantir també el pas de vianants i bicicletes, i està previst un gran aparcament dissuasiu al costat de l’estació de tren.

Font: Ara, Incasòl,

Read Full Post »

Heu anat mai amb transport públic des de Bellaterra al centre de de Cerdanyola o Ajuntament? La daurada del trajecte pot durar entre 30 minuts i 1 hora.

Bus 648 a la Plaça del Pi de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

El bus 648 no fa servei el mes d’agost, ni dissabtes, festius o diumenges, i només estem a una distància de 5 kilòmetres!!

El bus 648 només fa servei de dilluns a divendres, de 06:00h a 21:00h, (hores puntes des de la parada de la Plaça del Pi de Bellaterra). No fa servei els dissabtes, ni diumenges, ni festius. Des de la parada a la N150 haureu de caminar a peu uns 15 minuts fins l’Ajuntament de Cerdanyola.

Amb Renfe heu d’agafar els FGC fins a Volpolleres, caminar 10 m. fins l’estació Rodalies Sant Cugat, baixar a Cerdanyola Universitat i agafar R7 fins Cerdanyola del Vallès

Font: Rodalies, Moventis,

Read Full Post »

Instal·lacions i reparacions elèctriques, intèrfons, antenes i domòtica.

Francisco Pérez SL fent serveis a Bellaterra en plenes vacances del mes d’agost|BELLATERRA.CAT

☀️Energia solar i terra radiant.

💦 Aigua, tractament d’aigua i gas.

❄️ Aire condicionat i calefacció.

👷 Obra, fusteria, alumini, mampares, pladur i pintura.

Teniu instal·lat a casa vostra de Bellaterra un limitador o protector de sobretensió (PCS)? PCS és un dispositiu que es pot localitzar en els quadres elèctrics i que ajuden a protegir els aparells connectats a la xarxa elèctrica davant pujades de tensió…. Protector contra sobretensions transitòries.  Protector contra sobretensions permanents.

Surge protector Schneider-Electric Combi-SPU

FRANCISCO PÉREZ SL

  • La Pau, 13-15
  • 08290 – Cerdanyola del Vallés
  • (Barcelona)
  • Tel. 93 580 29 36
  • Fax. 93 512 15 72
  • info@franciscoperezsl.es

Read Full Post »

L’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola han fet feina actualitzant les noves senyals de limitació de velocitat, però la Diputació de Barcelona segueix sense modificar les senyals de la BV-1414, de la cual és titular.

Bellaterra poble 30 |BELLATERRA.CAT

Segons la nova normativa de la DGT -que va entrar en vigor l’onze de maig-, les vies amb menys de dos carrils per sentit, no podran circular a més va de 30 km hora, i sense voreres a 20 km hora. Bellaterra té un problema històric de manca de voreres, i la majoria són molt estretes i plenes de fanals, postes de llum i telèfon, el que fa molt perillós que el veïnat pugui passejar amb carret de compra o cotxets de bebès.

Cerdanyola Ciutat 30|BELLATERRA.CAT

La Diputació de Barcelona, titular de la BV-1414 té molts deures pendents de fer a Bellaterra, com és tota l’actualització de senyal de trànsit que han de limitar-se a 30 km hora, així com reparar la senyalització horitzontal, passos de vianants que no compleixen la normativa de la DGT, i instal·lar mobiliari urbà, com per exemple bancs perquè el veïnat pugui descansar al llarg de les 6 avingudes (Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell).

Senyal de 50 a la BV-1414 al seu pas per Bellaterra, sense actualitzar per la Diputació de Barcelona|BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Una plataforma formada per quatre entitats ecologistes i tres partits polítics presenten un nou recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional insistint en “la incompatibilitat” de la contaminació dels abocadors i els habitatges previstos i que “podria ser l’última oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que mereixem”.

Les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP) han presentat un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional destacant que “s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació dels abocadors i els més 5.000 habitatges” que es preveuen fer a la zona.

Les entitats ecologistes persegueixen l’èxit del recurs plantejat per la desapareguda associació Via Verda que va assolir, al 2017, l’anul·lació de l’anterior PDU del Centre Direccional per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquell moment, la sentència es va recolzar en les carències de l’estudi de mobilitat i va provocar la redacció d’un nou planejament que es va aprovar l’any passat, al mes de desembre.

Miriam Robles, integrant de Refem i portaveu de les entitats impulsores del recurs, indica que el contenciós no té voluntat d’ incidir sobre el conjunt del PDU, sinó sobre els aspectes que consideren “menys sostenibles i que es poden millorar fàcilment” per protegir la salut de les persones i del medi ambient. Robles subratlla que els col·lectius ciutadans sempre han mostrat una “actitud proactiva, tècnica, dialogant i respectuosa” amb les administracions.

Els elements en que aquestes entitats fonamenten el recurs són la situació dels abocadors i el sòl contaminat; l’excés d’habitatge previst, 5377, i la seva localització i com pot afectar aquesta a la qualitat de vida dels residents; la mobilitat sostenible i la contaminació atmosfèrica derivada; la defensa dels espais protegits i la connectivitat ambiental; i les competències, la governança i la viabilitat econòmica del Pla.

Miriam Robles subratlla, però, que la línia forta del recurs afecta sobretot a la situació dels abocadors. La portaveu de les entitats indica que “aquest PDU està projectat sobre 16 abocadors i d’alguna manera s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació i els 5.400 habitatges que s’hi volen fer” a la zona.

“La darrera oportunitat d’assolir la Cerdanyola que mereixem”

Els impulsors fan una crida a entitats i ciutadania a sumar-se a la que creuen que “podria ser la darrera oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que volem i mereixem ja que un altre PDU més inclusiu i sostenible és possible”. A més, davant els alts costos que suposa la presentació d’un recurs contenciós-administratiu que, possiblement, suposarà entre 3 i 4 anys fins a la sentència definitiva, la setmana vinent obriran una campanya de finançament per crowfunding a través de la plataforma Tot Suma.

Robles indica que per cada aportació a la campanya de finançament hi haurà obsequis significatius relacionats amb la ciutat i la Plana del Castell. Les entitats calculen que mantenir el recurs davant els tribunals tindrà un cost aproximat de 12.000 euros més IVA i necessiten assolir 9.000 euros per afegir a les aportacions ja realitzades pels col·lectius impulsors del recurs.

Des de 1976 en debat

Des del Pla General Metropolità de 1976 que plantejava la creació d’un Centre Direccional en els terrenys situats entre Cerdanyola i Sant Cugat, aquest ha estat un dels grans debats de la ciutat -amb plans parcials al 2002, 2005 i 2008 i un PDU previ al 2014 anul·lat pel TSJC-.

Els redactors del planejament en vigor -l’aprovat l’any passat- destaquen que el PDU afecta uns terrenys del Centre Direccional que tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges  -2.843 lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis-  i un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó que correspon a l’espai de la Via Verda.

L’actuació en els abocadors de la zona ha estat la gran polèmica dels diferents projectes -fins i tot més que el debat existent sobre el creixement de la ciutat, la mobilitat generada o la preservació d’espais lliures- El PDU contempla la remediació de l’abocador de Can Planas amb una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador per confinar els residus. Els opositors a aquesta actuació prevista a la zona  insisteixen en reclamar la descontaminació amb extracció dels residus -mineria d’abocador- i consideren que si no es realitza és per motius econòmics i suposa un greu perjudici a la salut de les persones.

Read Full Post »

Foto: http://www.cerdanyola.cat

ERC de Cerdanyola va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març, que es reactivés la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i insta a la resta de partits a donar suport a la proposta.

La Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori va néixer el passat mandat i estava formada per integrants de l’Associació Stop Crematori i per representants del ple municipal. La Taula es va reunir diverses vegades en la recerca d’una solució viable per evitar la construcció del crematori. De fet, una solució plantejada a la Taula es va portar al debat plenari el setembre del 2016 però va ser rebutjada per un vot.

En el que portem com a mandat sota l’alcaldia del senyor Cordon, i estant gairebé a l’equador del mandat, la Taula encara no s’ha convocat com tampoc el govern del PSC ha presentat cap proposta per evitar la construcció del crematori. Davant d’aquest escenari, la portaveu del GM d’ERC, Helena Solà, va proposar a la darrera audiència ciutadana del passat 25 de març que es reactivés aquesta Taula com a mitjà per cercar consensos i solucions a un crematori que els republicans han rebutjat sempre.

Els republicans insten a tots els partits que recolzin la iniciativa de reactivar la Taula de treball per estudiar la no construcció del crematori i siguin proactius en la recerca de solucions.

Font: Grup Municipal d’ERC a Cerdanyola

Read Full Post »

Older Posts »