Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cerdanyola’

Cerdanyola porta més de 3 anys marejant la perdiu per no acordar cap conveni amb Bellaterra

Som Alternativa Cerdanyola considera que el govern de la ciutat hauria de fer ús de les possibilitats que li atorga el nou Decret-Llei de 29 de març del 2019 que permet als Ajuntaments exercir un control econòmic de les despeses de les EMDs.
En concret, la citada norma permet que en les EMDs amb menys de 5.000 habitants, com és el cas de l’EMD de Bellaterra auditar les despeses nomenant un funcionari municipal que se’n faci càrrec. Som Alternativa entenem que la gestió econòmica de l’EMD de Bellaterra ha estat sempre opaca i creiem que l’alcalde hauria de nomenar ja un funcionari que s’encarregués de fiscalitzar la gestió que s’ha portat a terme i aixecar catifes.

Entrada a Bellaterra des de Sabadell |BELLATERRA. CAT

Des de Som Alternativa mantenen que la millor opció és el tancament de l’EMD per assignar un model de regidors de districte i mostren la seva sorpresa perquè cap partit de Cerdanyola no s’hagi pronunciat a favor d’aquesta opció. Com a demòcrates, no obstant, no s’oposarien a una independència de Bellaterra o una agregació a un altre municipi d’aquest nucli de població si els seus veïns ho decidissin majoritàriament, tot i que pensen que cal deixar clar que això no inclou ni la UAB ni el Turó de Sant Pau.

Som Alternativa rebutja que l’alcalde negociï un nou conveni un cop que la pròpia EMD ens ha deixat clar que el problema no és el conveni sinó que pretenen deixar de formar part de la ciutat. Troben que és pràcticament una manca de respecte als ciutadans de Cerdanyola i mostra que l’alcalde no ha entès l’arrel del problema ni el seu propi paper com a alcalde. A més que és inútil entrar en una negociació a setmanes de les eleccions en la que el President de l’EMD el que vol és generar conflicte per interessos electoralistes.

Read Full Post »

On és l’unitat i la veu dels partits de Cerdanyola presents a Bellaterra, per reflexionar i reclamar de fer efectiva la resolució del Parlament de Catalunya, per instal-lar un CAP a Bellaterra, per poguer assistir a unes 3.000 veïnes i veïns?

Se sap que l’Ajuntament de Cerdanyola, que no té veu ni vot en aquest tema, però pressiona des de fa anys i panys, perquè no es fagi efectiva aquesta important i bàsica instal·lació sanitària a Bellaterra, tot i que el Govern de la nostra EMD disposa del local per fer-la efectiva al Carrer Lluís d’Abalo, des de que es va crear les noves instal·lacions del Club Bellaterra, l’any 2005.

Que més ha de passar perquè aquest servei sanitari bàsic arribi als ciutadans de Bellaterra?

Com és que no s’escolten les necessitats històriques de Bellaterra, un dels pocs pobles de Catalunya sense un metge i CAP?

Devant d’aquest problema, i per les dificultats de mobilitat, nombrosas famílies de Bellaterra s’han donat de baixa del CAP Serraparera i s’han donat d’alta al Turó de Can Matas de Sant Cugat del Vallès, per cert, amb una atenció i amabilitat perfecta. El tràmit ha de ser presencial, portant la Targeta Sanitaria i el DNI, i en 10 minuts fet i a punt, i acceptant el servei sanitari domiciliari de Serraparera (Cerdanyola).

Read Full Post »

Des del 2013, l’empresa que gestiona l’espai ha de tapar el forat per requeriment de la Generalitat. Encara no ho ha fet

El forat de Can Fatjó és d’uns 70 metres de profunditat, quan la llei marcava el límit en 30 metres. FOTO: Artur Ribera

El Departament de Territori i Medi Ambient iniciarà un expedient sancionador contra Puigfel SA per no haver complert els acords de restauració de l’abocador de Can Fatjó, segons ha pogut saber el TOT Sant Cugat. La Generalitat va requerir a l’empresa que explota l’espai, el cobriment del forat i el pagament d’un dipòsit d’1,5 milions d’euros; encara no ha realitzat ni una cosa ni l’altra. Ara l’assessoria jurídica del departament decidirà si es tracta d’una infracció greu o lleu, tenint en compte l’àrea afectada i si l’empresa ha fet alguna tasca, i fixarà l’import de la sanció. Per aquest motiu L’EMD de Bellaterra també ha denunciat recentment la situació.

TOt i això, la possibilitat que s’instal·li un abocador a Can Fajtó dels Aurons, entre Cerdanyola i Sant Cugat, no està del tot tancada; segons han denunciat Un Altre Sant Cugat (UASC) i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV).

“Crèiem que estava solucionat però ara tenim una preocupació. Les coses van tant lentes que s’eternitzen o queden a un calaix”, ha argumentat Manel Sánchez, president de la FAV; que ha mostrat la seva preocupació sobre que una decisió política pugui acabant permeten la instal·lació d’un abocador.

Seria l’Ajuntament de Cerdanyola el qui tindria potestat per modificar la situació urbanística de l’espai perquè es pugui instal·lar un abocador. “L’accióde força de Cerdanyola està afluixant”, ha exposat Jaume Massanés, de la UASC.

Afectació a Sant Cugat

Tot i que l’abocador es troba en terrenys de Cerdanyola, la seva afectació és important per Sant Cugat, ja que és al límit dels dos municipis i a només dos quilòmetres del centre de Sant Cugat. “L’afectació és molt important, ens afecta més a nosaltres que a Cerdanyola”, ha assegurat Sánchez.

Concretament, els barris més propers serien Can Magí, Coll Favà i Volpelleres. A més, al voltant de Can Fatjó hi ha una desena d’escoles i hospitals, a banda de ser una zona amb molta densitat de població. “Els riscos són evidents”, ha sentenciat Jaume Massanés, que recorda que a Cerdanyola ja hi ha 9 abocadors que tenen conseqüències per tota la zona.

Com a exemple, Massanés ha explicat l’anècdota d’un grup d’amics que situats al Castell de Cerdanyola (a la carretera entre els dos municipis) van haver de sortir a l’aire lliure per vòmits,suposadament provocats per la proximitat d’un abocador.

Lluita veïnal i ciutadana

Ara fa quatre anys la pressió social i veïnal va aconseguir aturar les obres il·legals de construcció d’un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons. “Des del 2011 s’ha format un petit grup de vigilància pel tema dels abocadors. Estem en una zona rodejats d’abocadors“, ha lamentat Jaume Massanés.

“La lluita que hem tingut fins ara es torna a reproduir”, ha recalcat el president de la FAV.

A més, el Parlament de Catalunya i els ajuntaments de Sant Cugat i Cerdanyola ja es van posicionar en contra de l’abocador a Can Fatjó.

Mineria i abocador

La història del forat de Can Fatjó es remunta al 1963, quan el Ministeri d’Indústria va autoritzar l’empresaAlmar Productes Ceràmics a explotar l’espai per extraure argiles. Des de llavors va funcionar com una cantera.

El 2009, aquesta empresa va cedir els drets d’explotació a Puigsel, que des de llavors va realitzar obres per fer un abocador al clot; sense seguir amb les activitats mineres. El forat ha acabat sent de 70 metres.

Des de la UASC demanen que el Ministeri retiri la llicència minera, ja que fa anys que no es desenvolupa aquesta activitat, i aquest és un supòsit per poder revocar-la.

http://www.totsantcugat.cat

Read Full Post »

Paisatge de vinyes dels terrenys de Bellaterra on van instal·lat la Universitat Autònoma de Barcelona| Arxiu UAB

Per Amparo Moreno Sardà

Les reivindicacions estudiantils van obligar el règim a reestructurar la universitat a Espanya.

La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada per un decret de 6 de juny de 1968 juntament amb nous centres universitaris a Madrid, Bilbao, Santander, San Sebastián i Badajoz, a més dels Instituts Politècnics de València i Barcelona. El Decret-llei posa de manifest que la conflictivitat cada vegada més gran a la universitat preocupava al govern de Franco, que es va veure obligat a adoptar mesures per reduir-la.

La Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada pel “Decreto-ley 5/1968, de 6 de junio, sobre medidas urgentes de reestructuración universitària”.

La introducció i els articles d’aquest decret són significatius, ja que posa de manifest la preocupació del govern de Franco per reduir la conflictivitat que havien generat els estudiants universitaris a la segona mitat dels anys 60. Aquesta conflictivitat es relaciona amb la massificació que s’havia produït a mida que s’incorporaven als estudis universitaris els fills i també ja les filles de sectors socials que fins llavors havien estat exclosos.

Primer parla de la necessitat de fer “una modificación a fondo de la Universidad… y no simples retoques de detalle de su funcionamiento”, degut a que “la gravedad de determinados problemes suscitados por la masificación de la enseñanza universitaria en las grandes ciudades, no permite demorar la solución” al projecte d’una futura Llei d’ensenyament universitari, que havia de basar-se en criteris i experiència. Aquesta problemàtica s’havia posat de manifest a Barcelona amb especial intensitat a partir de la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) el 9 de març de 1966.

Tot i això, es puntualitza que “las reformas que el presente Decreto-ley establece sólo sean, en principio, de aplicación a los nuevos centros docentes que se crean…, sin alterar la regulación de las Universidades actualmente existentes”. També se parla dels recursos econòmics per a contractar nou professorat.

L’article primer estableix la creació de noves Universitats a Madrid, Barcelona – sense especificar les Facultats que integrarà – i Bilbao i noves Facultats a Santander, San Sebastian i Badajoz. I l’article segon, la creació dels Instituts Politècnics Superiors de Barcelona i Valencia.

L’article tercer estableix que aquests nous centres es regiran per un “Estatuto singular que comprenda principalmente lo relativo a su organización, régimen docente y económico-administrativo, que aprobará el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, previo informe del Ministerio de Hacienda en materia económica y con los asesoramientos o informes que, en su caso, estime pertinentes”. També estableix la possibilitat de diferenciar, en els òrgans de govern, les tasques pròpiament universitàries de les gerencials o administratives. I que les places de catedràtics, agregats i adjunts es cobriran, en primera convocatòria, mitjançant concurs general de trasllat.

L’article quart es refereix a la igualtat d’oportunitats i explica que es garantirà mitjançant “los préstamos sobre el honor” i les beques.

L’article cinquè diu que “podrán revisarse las situaciones diferenciadas o modulaciones singulares de cumplimiento de deberes, conectadas a la mera condición de estudiantes, que no responderán a especiales motivos de aprovechamiento o de inteligencia o carencia de medios económicos suficientes”, amb una terminologia poc clara que sembla referir-se als estudiants que puguin realitzar activitats subversives.

L’article sisè fa referència a un dels problemes que havien generat més conflictes, l’associacionisme estudiantil, que el règim havia organitzat inicialment en el Sindicato Español Universitaria (SEU), horitzontal, i a Barcelona havia portat a la creació l’any 1966 del SDEUB, com hem explicat. Segons aquest article, “El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, podrá autorizar, en las Universidades existentes o de nueva creación, la constitución y organización de entidades representativas de estudiantes que permitan canalizar sus aspiraciones en cada Facultad o Universidad, siempre que aquellas sean solicitadas por el porcentaje mínimo que se determine del alumnado del Centro”.

I finalment, l’article setè fa referència al nombre d’estudiants per professor, que també generava malestar. Un problema derivat de l’ampli accés a la Universitat de nois i també noies que ja no procedien només de les classes benestants, sinò també de les noves classes mitjanes.

El Decret es tanca amb les disposicions finals que deixen en suspens “hasta que se promulgue la futura Ley de enseñanza universitaria”, les prescripcions de la legislació anterior, tant de la Ley de Ordenación Universitaria de 29 de julio de 1943, com alguns articles de la Ley 83/1965 de 17 de julio, sobre oposicions a càtedra del professorat.

Aquest text va ser completat pel “Decreto 1774/1968, de 27 de julio, por el que se desarrolla el artículo primero del Decreto-ley de 6 de junio sobre medidas urgentes de reestructuración universitaria”.

Read Full Post »

Pels que volen “marejar la perdiu”, publiquem la veritat sobre l’actuació de l’EMD de Bellaterra i el greu problema que vam viure de ple les veïnes i veins l’any 2011, per la gestió oculta que va fer el Govern Municipal d’Antoni Morral i el posterior Ajuntament amb Carme Carmona i Alfons Escoda, dels partits PSC i CiU, i els permisos per fer realitat l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, tant a prop dels veins de Bellatera, així com de Col·legis, Clinica Asepeyo, Sant Cugat dels Vallès, etc.,
Aquesta polèmica ens ha permet de demanar copia de la documentació dels fets i la denuncia ralitzada per la nostra EMD de Bellaterra. Gràcies a aquesta important gestió i la supervisió de tota la documentació realitzada, finalment es va evitar quelcom com el que estan patint els veïns propers a l’Abocadors Elena i Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Les pudors de gasos de l’Abocador Elena de Cerdanyola

L’Abocador Elena es va donar per clausurat el primer de gener del 2012. Les queixes i denúncies dels veïns i ecologistes han estat permanents. Han estat, entre altres, la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors la que ha vingut denunciant les fugues de biogàs i lixiviats de l’abocador Elena, per la descomposició de les bales amb restes orgàniques i pèrdua de massa amb perills d’esfondrament general, que a causa de perdre volum el terreny amb terres que ho cobreix, provoca que s’enfonsi i apareguin esquerdes i els perills reials de pèrdua de biogàs i lixiviats. Molts ciutadans de Cerdanyolavenen denunciant que les pudors dels gasos de l’Abocador Elena, arriben fins al poble.


Read Full Post »

Helena Solà i Quim Oltra, han fet avui un cafè tertúlia política a l’Hostal Sant Pancraç de Bellatera.

La taula del cafè tertúlia d’ERC de Bellaterra i Cerdanyola|Foto ERC

A l’enllaç de sota podeu veure el vídeo de Bellaterra Diari d’una daurada de 17 minuts, del total de 2 hores que ha durat el cafè tertúlia electoral d’ERC Bellaterra i Cerdanyola del Vallès :

Read Full Post »

El bellaterrenc Quim Oltra, candidat per ERC a la presidència de l’EMD de Bellaterra, ens ha comunicat aquest vespre, durant el cafè tertúlia a l’Hostal Sant Pancraç, amb l’assistència d’Helena Solà, candidata d’alcaldessa a Cerdanyola dels Vallès, que l’Ajuntament ha pagat abans d’ahir, la deuta que tenia amb L’EMD, am data 1 de gener de 2019, per un import de 250.000€.

Quim Oltra i Helena Solà, aquest vespre al cafè tertúlia de l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra|ERC

Read Full Post »

Older Posts »