Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ERC’

Miquel Vazquez, president de La Comissió Veïnal pregunta al Ple de l’EMD de Bellaterra/BELLATERRA. CAT

Com veïns de Bellaterra agraim a tots els portaveus a l’entitat Municipal de Bellaterra, Quim Oltra (ERC Bellaterra), Jordi Macarulla (PdeCat) i Ramon Andreu (Gent x Bellaterra), pels seus sincers recolzaments a la voluntat popular de la Comissió Veïnal de recollida de firmes per annexionar-se Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, seguint la llei 244/2007 de la Generalitat de Catalunya.

Read Full Post »

Mireia Ingla, candidata a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès/CEDIDA

Sobre el procés de recollida de firmes iniciat a Bellaterra per La Comissió Veïnal, seguint la llei 244/2007 de la Generalitat de Catalunya, per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, (Vallés Occidental), Mireia Ingla, opina amb total respecte:

Evidentment, respectem i posem en valor totes aquelles iniciatives d’expressió i participació veïnal, com és el vostre cas. Estarem pendents de com avança tot el procés d’annexio de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès.

Mireia Ingla és la candidata a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès a les pròximes eleccions municipals del 2019. Així ho va decidir l’assemblea de la secció local d’Esquerra Republicana el passat 4 de maig, amb 39 vots a favor i 14 en blanc (73,58% i 26,4%), d’un total de 53 vots escrutats.

La precandidatura de l’actual portaveu del grup municipal ha estat l’única en presentar-se al procés de primàries, i aquest serà el tercer cop que Ingla opta a l’alcaldia de la ciutat.

Desde Bellaterra agraïm la vostra opinió de total respecte per aquesta iniciativa històrica de La Comissió Veïnal de Bellaterra, i us desitgem el millor pel vostre futur personal i polític a Sant Cugat del Vallès.

Read Full Post »

Gerard Sesé, un gran amic de Bellaterra/CEDIDA

Avui no és un dia per estar content. Després de mesos de llarga reflexió, he decidit desvincular-me del partit al qual, d’ençà que tinc ús de raó, sempre m’ha acompanyat i he fet costat, sigui com a simpatitzant i votant o, des de fa uns 7 anys, com a militant de ple dret.

Jo m’he criat i socialitzat a la dura àrea metropolitana de Barcelona. Al meu institut, a Cerdanyola del Vallès (i no era dels més bel·ligerants), m’havien arribat a dir ‘payés’ al pati per parlar en català. Recordo que potser amb 15 anys tenia a l’agenda de l’escola, aquella que tots “tunejàvem” amb gargots i adhesius, una estelada i un logo d’ERC. Recordo amb 17 anys, al conservatori de música, a classe de piano, quan preparàvem un tema brutal de Chick Corea anomenat ‘Spain’, el professor cubà que tenia, fent-me broma (ens aveníem molt) va ratllar el títol i va posar ‘ERC’ com a nou nom de la peça, mentre tots dos rèiem. Segurament jo li n’hauria parlat molt del partit i de les seves aspiracions, tot i que ara no en sóc conscient.

Els que érem independentistes quan ningú no ho era, érem d’Esquerra. No hi havia cap altra opció. És a dir, el partit no era un fi en si mateix sinó que era un instrument i un punt de trobada per lluitar per a l’emancipació i llibertat de Catalunya. Era l’instrument. Se’l defensava i votava per ser el representant net i inequívoc de la independència i no per ser un abanderat de les polítiques d’esquerres, a les que em sento més proper que les de dretes.

No es tractava del “Catalunya serà d’esquerres o no serà” sinó de “Catalunya serà” i, quan per fi “sigui”, la disputa en l’eix social serà màxima, però no abans. He cregut sempre en la unitat independentista i, per a mi, fins que no siguem independents, mai no podré tenir com a enemic a ningú de la CUP o del PDeCAT o de JxCat o de Demòcrates o un carlista o d’Estat Català. No i no. Tots ells són els companys amb qui hem de remar junts, sense fissures, per abatre l’Estat espanyol. Ah, i els comuns sobiranistes, benvinguts, és clar.

I quan parlo d’unitat no em refereixo necessàriament a una única candidatura, sinó, amb la fórmula que sigui, anar a l’una, tenir un full de ruta comú i, sobretot, aplicar-lo.

Em dol i no puc entendre que les disputes entre els partits i els egos dels qui els condueixen ens portin a carrerons sense sortida com els que actualment ens trobem. A primer de carrera de Ciències Polítiques em van explicar que “un partit polític” és una “màquina per a tenir poder”. L’objectiu d’un partit és governar i punt. Encara que sembli dur, literalment, un partit (sigui quin sigui) no pretén fer la vida millor a la ciutadania sinó que la única fi és “tocar poder” per a mantenir-s’hi. Un partit sense rascar poder està condemnat a desaparèixer. I jo, incrèdul de mi, sempre havia volgut negar-ho encoratjat per un tarannà romàntic i idealista. Però quan hem tingut la veritable oportunitat de culminar el procés, els partits ens han fallat, una vegada més. I ara, quasi se’n riuen de nosaltres: quan fan la gara-gara a l’Estat, com amb la rebuda al “Consejo de Ministros” o com que encara es mantingui la possibilitat d’aprovar els pressupostos. He vist que els partits, un cop més, passen de les aspiracions de la societat si no els són favorables.

Malgrat que la situació d’ERC és dura per culpa directa de la repressió espanyola, no s’hauria de tenir por a la crítica. Però n’he constatat de por: “això no es pot dir, tenim el líder a la presó”.

No puc entendre el que fa en Sergi Sol, perquè té tant poder aquest home dins la formació i perquè els militants no protesten. No puc entendre les lletanies bíbliques de l’Oriol Junqueras. El to descafeïnat de Roger Torrent. L’ús intencionat de tot un tòtem com Joan Tardà per a virar el discurs estratègic. Un Rufián que va per lliure i un Lluís Salvador desaparegut. Que es tracti en Toni Comín de traïdor i que es compensi la Meritxell Serret presidint la seu de la Generalitat a Brussel·les per haver-se portat bé i haver cedit l’acta de diputada. Em dol que l’aparell del partit culpés Marta Rovira dels resultats del 21-D del 2017 causant-li la depressió que va patir, fins a arribar a tocar el dos a Suïssa sense que bona part del partit no ho sabés. No entenc l’odi irracional cap al centredreta independentista ni el hooliganisme de certs militants del partit que, com un ramat ben ensinistrat, carreguen contra qui no acaba d’entendre el que passa. Un comportament que no m’identifica gens i que em fa molt enrere: aquell que et titlla de “convergent” a la mínima que alces una veu crítica. No entenc el canvi a dit d’en Bosch per en Maragall pensant-se que el pedigrí del segon pugui recollir més vots. No entenc que la gent no estigui indignada quan es va saber que Josep Lluís Salvadó i Raúl Murcia Tobalo no sabien com desempallegar-se d’Elsa Artadi que els venia a controlar com estaven les estructures d’Estat. Sí, ells tenien Santi Vila, però nosaltres no érem sospitosos de comportaments com aquest.

No entenc que l’estratègia sigui ara a 20 anys vista i que cal eixamplar la base. Ja hem vist que la base s’eixampla amb desafiaments com l’1-O o el 3-O i no pas amb missals ni titllant de càncer als independentistes que no pensen com tu. Ja ho diu l’esquerra abertzale: els líders independentistes empresonats s’han de dedicar a lluitar per la seva llibertat i han d’abandonar les direccions del partit (val això també per a en Jordi Sànchez). Que diguin ‘viva España’ si cal davant del jutge, que ja se’n riuran quan tornin cap a casa i tots ho entendrem.

No entenc com, una vegada més, les intoxicacions i les enquestes malintencionades marquin l’agenda del partit. Les dues últimes vegades que ERC havia d’arrasar no va guanyar.

El més fotut de tot és que, no us ho negaré, escriure aquestes ratlles em fa por. Em fa por perquè, justament, a la República que jo vull no ha d’estar tot tan ‘atado y bien atado’ i la Catalunya autonòmica pateix molts mals importats de la mala democràcia espanyola. I sóc conscient que aquest article em tancarà moltes portes a tots aquells àmbits de la comunicació que estiguin sota les influències d’ERC, que no són pocs, precisament. De fet, les seves arts maquiavèl·liques poden causar, fins i tot, que em quedi sense feina pròximament.

Però, d’altra banda, he de dir que si algun dia veig i comprovo que el partit que més em representa torna a ser aquell al qual jo vaig pertànyer i que em va il·lusionar i engrescar, m’hi agradaria tornar. Aquell que justament Oriol Junqueras va cosir parlant d’independència i de tenir pressa. Aquell que deia que les polítiques socials es podran aplicar amb les eines que dona un Estat i que per això aquesta ha de ser la màxima prioritat. La d’aquell Junqueras que deixava entendre que el país podia parar l’economia una setmana i que no estava obsessionat amb els comuns. Ep! No marxo enfadat ni rancorós, marxo trist i decebut amb l’esperança de comptar-m’hi de nou en un futur no massa llunyà. Sé que a alguns ja els agrada això: que abandonin el vaixell els crítics, però penso més en ser conseqüent amb mi mateix que en altres fets col·laterals.

Amigues i amics, seguiré militant per la independència però sense estar adscrit a cap partit i, us he de dir, que ja començo a sentir-me una mica més lliure d’esperit.

Read Full Post »

Moció per modificar el PGM en el Sector Bellaterra. 

Aquesta moció planteja posar al dia el PGM vigent a Bellaterra, que encara conserva, bàsicament, els trets originals del redactat al 1976, i que considerem totalment obsoletes. La moció proposa facilitar els processos de divisió i segregació parcel·lària, disminució de la superfície mínima de la parcel·la, i permetre, en alguns supòsits i zones, els habitatges plurifamiliars. Tanmateix, l’augment d’edificabilitat i de parcel·les, podrà comportar també l’increment dels necessaris equipaments dels quals actualment també en pateix dèficit Bellaterra.


Moció per la millora del sistema de recollida selectiva.

 Aquesta moció proposa fer un estudi, en un termini màxim de 3 mesos, sobre quins són els sistemes de recollida, domiciliaria i comercial, que cal implantar i quins canvis cal fer en el contracte actual, de cara a assolir els objectius de recollida selectiva de residus fixats per l’any 2020, avaluant com a mínim la viabilitat tècnica i econòmica d’implantar el sistema de recollida “porta a porta” (ja sigui a tot el municipi, ara sigui per barris), o el sistema de pagament per generació o qualsevol altre sistema que eviti l’anonimat, identifiqui clarament el productor de residus, sigui molt eficient en la captura dels recursos existents i minimitzi la producció de la fracció resta.

Al ple del mes de desembre, que aquest mes es farà el dijous, 20 de desembre, ERC Cerdanyola ha presentat aquestes dues mocions.

Read Full Post »

Xerrada col·loqui d’ERC de Cerdanyola amb l’assistència de Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix|ERC

La secció local d’ERC a Cerdanyola del Vallès hem organitzat avui una xerrada col.loqui per tractar sobre el futur de Bellaterra i donar a conèixer les nostres principals propostes per a l’EMD. A l’acte han intervingut, a més d’Helena Solà, candidata a l’alcaldia de Cerdanyola, president de l’agrupació d’EMDs de Catalunya i president de l’EMD de Valldoreix, el professor universitari i veï de Bellaterra Enric Marin Otto i Quim Oltra, portaveu d’ERC a l’EMD de Bellaterra.
Durant la xerrada, a més d’analitzar els avantatges que per a Cerdanyola podria comportar l’existència de l’EMD de Bellaterra si les relacions entre Ajuntament i EMD fossin millor gestionades s’han enumerat també alguns dels principals temes pendents que cal resoldre, des de fa temps, a Bellaterra. En aquest marc Helena Solà ha anunciat les tres principals línies d’actuació que ERC Cerdanyola proposa per a Bellaterra si aconsegueix guanyar les eleccions.
– Establiment amb l’EMD d’un conveni “de màxims” com el que té Valldoreix, amb el màxim nivell competencial. Segons han afirmat tant Solà com Quim Oltra, aquest nou conveni s’establiria de forma immediata, i podria estar entre les primeres decissions que adoptés un ajuntament governat per ERC si els ciutadans li atorguessin la seva confiança.

– Ampliar els límits territorials de l’EMD amb la incorporació de Can Fatjó dels Aurons, tal i com fa temps que es reclama des de Bellaterra.

– Incrementar les mesures de seguretat tant aviat com es pugui. Fugint de promeses demagògiques, Solà i Oltra han recordat que la mateixa Cerdanyola pateix en aquests moments de dèficit d’efectius policials, cosa que ja ha estat denunciada pel nostre partit. De forma immediata, però, es podrien posar en marxa altre tipus de mesures com incrementar el número de càmeres de seguretat, connectant-les a la policia local i mossos d’esquadra, incrementar la il.luminació o millorar la neteja d’alguns solars. Segons ha dit Helena Solà, aquests és un compromís ferm que ERC ha volgut adquirir en públic, davant dels mitjans de comunicació i dels veïns de Bellaterra que assistien a l’acte.
En pocs dies publicarem un resum més extens i detallat del que s’ha parlat a aquesta trobada.

NOTA: Ara que els veïns de Bellaterra s’organitzen per iniciar el divorci amb Cerdanyola, cal recordar que l’any 2010,  Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, va recomanar les mateixes propostes a l’alcaldable Alfons Escoda, de CiU Cerdanyola i aquest no ho va acceptar pel risc de gran pèrdua de vots a Cerdanyola. Com es nota l’inici de la campanya electoral municipal, amb propostes inposibles, només per treure un grapat més de vots a Bellaterra. De veritat ERC de Cerdanyola es veuen a l’alcaldia de Cerdanyola? FACTO NON VERBA i menys paraules és el que li cal a Bellaterra!

Read Full Post »

Edifici EMD BELLATERRA|Foto Bellaterra.cat

Aquesta nit, al Ple Extraordinari de l’EMD de Belllaterra, presidit pel president Ramon Andreu, s’ha votat i aprovat per majoria absoluta, amb els vots de Gent x Bellaterra i Convergència, donar el nom de EMD BELLATERRA, a tot l’edifici del Centre Cívic, situat a la Plaça Maragall 4 de Bellaterra.

Rotonda d’entrada de Bellaterra, des de Sabadell|Foto Bellaterra.Cat

També s’ha aprovat crear a la rotonda d’entrada de Bellaterra, des de Turó de Sant Pau i Sabadell, un monument dedicat al dia històric i inolvidable d’1 Octubre 2017, amb la participació majoritària de les veïnes i veïns del poble de Bellaterra.

L’únic vot en contra ha estat del representant d’ERC de Bellaterra.

Read Full Post »


Reunió d’ERC de Bellaterra i Cerdanyola amb el diputat Marc Sanglàs|ERC

Ahir dilluns Helena Solà, Iñigo García de Enterría i Albert Turón (regidors d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola) i Quim Oltra (representant d’ERC a l’EMD de Bellaterra) es van reunir amb el Diputat Marc Sanglàs, portaveu de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de tractar sobre diversos problemes que, actualment, Bellaterra té plantejats i a sobre de la taula.
Així, entre d’altres, es van exposar a Sanglàs temes com la desprogramació de la Via Interpolar i diverses qüestions relacionades amb la seguretat dels veïns del barri. També es va tractar del nou conveni entre Ajuntament i EMD i de la necessitat de que l’Institut Català de la Salut tiri endavant, d’una vegada per totes, el projecte d’ambulatori per als veïns d’aquest barri.
Durant la reunió, convocada a instàncies de Quim Oltra, es va parlar també de la possibilitat d’una futura independència del barri. Un objectiu que, encara que compta amb el suport dels bellaterrencs, sembla impossible d’assolir a curt o mig termini, degut a la restrictiva legislació espanyola en tot el que fa referencia a la segregació de nuclis urbans. Partint d’aquesta premisa, el més positiu en aquests moments per als seus habitants és, sens dubte, treballar per resoldre els seus problemes amb un projecte de futur clar per a Bellaterra.
Durant la reunió, es va acordar organitzar reunions amb responsables del Departament de Salut i de FFCC per intentar desbloquejar alguns dels temes plantejats i seguir treballant en el tema de la interpolar des d’una perspectiva intercomarcal.

 

Read Full Post »

Older Posts »