Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra política’

El bellaterrenc Josep Bou i sis cerdanyolenques formen part de les llistes al Congrés i al Senat en les properes Eleccions Generals del 10N, la majoria en posicions simbòliques.

En les llistes al Congrés dels Diputats, l’actual portaveu del Grup Municipals de Ciutadans, Sonia Rodríguez, va en el número 22 de la candidatura taronja per la circumscripció de Barcelona. El que fora regidor i portaveu del PSC a l’Ajuntament, Francisco Ortiz, ocupa el número 30 de les llistes del seu partit, la mateixa posició que ocupa l’anterior alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, que concorre amb la Candidatura d’Unitat Popular – Per la Ruptura. L’empresari i veí de Bellaterra, Josep Bou, va en el número 32 de la llista del PP, i el president del PP de Cerdanyola, Álvaro Hernández, és el suplent número 3.

Pel que respecte al Senat, el portaveu del Grup Municipal del PP a Cerdanyola i únic regidor del PP al Vallès Occidental, Manuel Buenaño, torna a repetir com a candidat número 1 al Senat. La cerdanyolenca Meritxell Lluís, esposa de Josep Rull, condemnat pel Tribunal Suprem a 10 anys i sis mesos de presó per sedició, és la número 2 al Senat per Junts.

Read Full Post »

President i vocals de l’EMD de Bellaterra amb la cadira buida de Victor Francos|CEDIDA

La Junta de Veïns de Bellaterra va celebrar un Ple Ordinari el passat dilluns dia 28 d’octubre a la Sala Gran de la seu de l’EMD de Bellaterra, que va decidir no tractar temes sobre política nacional catalana, sinó dedicar-se només a tot allò que tingui relació a la local de Bellaterra i Cerdanyola.

Jordi Macarulla, portaveu i vocal de Convergents, es va mostrar d’acord, però amb certes reserves, declarant: “tot i que entenc que en tot moment s’han de poder expressar les opinions, també entenc que no estem aquí per això”. Igualment va recordar que “la nostra influència és molt relativa” sobre temes de caràcter regional o nacional. “Hem estat escollits més per temes de Bellaterra que no per temes d’esperit polític”, va arribar a dir.

De veritat les veïnes i veïns de Bellaterra que van votar aquests partits, es troben representats amb aquestes decisions polítiques dels vocals?

REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA EL PROCÉS

El partit polític Gent per Bellaterra va donar llibertat de vot, i els vocals Chus Cornellana, Guillem Nadal i Ramon Sans, com també Ramon Andreu, president de l’EMD, van abstenir-se.

Només les vocals Mei Barceló i Tensi Torrecilla per GXB, més la totalitat de vocals dels partits ERC i Convergents van votar a favor de la declaració de rebuig contra la sentència a 100 anys de presó dels liders politics i civils que van fer posible el referèndum de l’1-Octubre de 2017, quan les veïnes i veïns de Bellaterra van votar per majoria absoluta.

Tot plegat aquesta decisió és força contradictòria, ja que aquell dia, el president Ramon Andreu no es va abstenir i va llegir una nota pública a favor de la independència i fins i tot va treballar des de les taules de votació.

NOTA: Desconeguem els motius de no incloure en els Plens de Bellaterra, la bandera oficial del poble, així com el nom i escut del poble, quan justament es va votar i aprovar per la majoria dels vocals.

Read Full Post »

La formació que encapçalava, Guanyem Cerdanyola, va quedar quarta el 26-M, i va baixar de 5 a 3 regidors.

“Per la majoria de veïnes i veïns de Bellaterra ha estat el pitjor alcalde de la història”

Carles Escolà, abans del debat dels alcaldables de Cerdanyola, amb Chus Cornellana, número 1 per Gent per Bellaterra, i Jordi Macarulla, per Convergents|BELLATERRA.CAT

Segons va informar ahir tarda el diari digital http://www.vilaweb.cat el batlle en funcions de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, ha anunciat que no recollirà l’acta de regidor i deixarà la primera línia política. A les eleccions del 26-M la seva formació, Guanyem Cerdanyola, es va quedar lluny de l’objectiu de revalidar la batllia i va ser quarta força amb només tres regidors, dos menys que ara fa quatre anys. En una conferència de premsa, Escolà ha dit que el resultat tanca un cicle polític que va començar deu anys enrere amb la creació d’una alternativa al PSC, que el 26-M va guanyar les eleccions un altre cop. Ara, diu Escolà, treballaran de nou per a bastir una nova alternativa de cara a les eleccions del 2023.

‘En aquesta nova etapa tindré un rol molt diferent del que he tingut fins ara: faig pública la meva decisió de fer un pas al costat’, ha dit Escolà. Tanmateix, ha deixat clar que ‘no és un adéu’ i que en la nova etapa ell hi serà, ‘però en una segona línia, com un més’.

L’encara batlle en funcions ha reivindicat el seu pas al capdavant del govern local enumerant les principals mesures que va posar en marxa. A més, ha agraït als ciutadans que els han fet costat amb el vot a les eleccions el que han col·laborat amb el projecte polític i a la seva família.

Finalment, Escolà ha recordat que del pas per la batllia de la motxilla s’emporta ‘una motxilla de querelles per haver fet el que havia de fer’, una d’elles per desobediència, prevaricació i malversació per haver col·laborat en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre. ’N’assumeixo les conseqüències i no me’n penedeixo de res’, ha dit.

Com no agafarà l’acta de regidor el seu lloc l’ocuparà el número quatre de la llista, Ivan González, fins ara tinent batlle de la ciutat.

Read Full Post »

Junts per Catalunya i Esquerra pugnen per ser el partit independentista més votat a Catalunya

Junts per Catalunya i Esquerra pugnen per l’hegemonia en l’espai independentista en les eleccions del 28 d’abril. Llistes separades, programes diferents però que en alguns punts s’assemblen. Es trepitgen els talons pel territori durant la campanya i fins i tot el color del bus és el mateix: el groc.

Ara bé, què diuen sobre l’autodeterminació? Hi ha matisos. Mentre que Junts per Catalunya posa el reconeixement d’aquest dret per negociar i que s’haurà d’escollir la via del diàleg, Esquerra demana negociar un referèndum amb mediació internacional.

Sobre la monarquia, JuntsxCat en vol l’abolició, i els republicans donen suport a un referèndum sobre monarquia o república.

Però entren en la manera com s’hauria de reformar l’Estat i proposen suprimir-ne alguns organismes: Junts per Catalunya, l’Audiència Nacional, i Esquerra, el Senat i ministeris de Sanitat i Cultura.

Pel que fa al salari mínim, la diferència és de 100 euros. Junts per Catalunya, 1.100, i Esquerra, 1.200.

Sobre la reforma laboral, Junts per Catalunya la vol reformar, mentre que Esquerra directament opta per derogar-la.

I durant la campanya, els candidats amb una música que fa temps que sona. Esquerra vol sumar sensiblitats al projecte i Junts per Catalunya aposta per les llistes unitàries.

Malgrat aquesta discrepància hi ha coses en què coincideixen, com ara implantar l’eurovinyeta, derogar la llei mordassa i la presó permanent, tancar els CIEs i frenar l’extrema dreta.

Read Full Post »