Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘el punt avui’

En només quatre anys, més de 100.000 famílies han canviat el seu vehicle per un de més nou i menys contaminant.

Ronda de Dalt de Barcelona|Metròpoli oberta

Són persones que viuen, treballen o visiten Barcelona de manera habitual i han fet el canvi de vehicle per continuar accedint a la ciutat. Han assumit un esforç econòmic per aconseguir un objectiu comú imprescindible: respirar un aire més net. D’entrada, com a barcelonina, el meu agraïment a totes elles.

Cal recordar que bona part de les persones que accedeixen a Barcelona en cotxe no ho fan per gust. Com a conseqüència de les carències de la xarxa ferroviària de Rodalies, un 47% dels viatges per entrar i sortir de la ciutat es fan en vehicle privat. De fet, només el 14% dels barcelonins i barcelonines utilitzem el vehicle privat per a desplaçaments dins de la ciutat; un percentatge inferior al 31% de Berlín o al 33% de la mitificada Copenhagen.

Per desgràcia, aquestes 100.000 famílies que han fet l’esforç de canviar de vehicle han fet un sacrifici inútil. Avui no només no respirem un aire més net sinó que, com a resultat d’unes pèssimes polítiques de mobilitat municipals, s’ha perjudicat el benestar de la gent i malmès l’activitat econòmica.

Cal recordar, i cal fer-ho amb orgull, que Barcelona és gran gràcies a tothom: els que hi vivim, els que venen a treballar per guanyar-se el sou, els que hi estudien, els que hi venen a comprar, els que van de visita al metge, els que hi gaudeixen de la restauració, de l’oci i de la cultura. Tothom forma part del dinamisme de la nostra ciutat.

L’actual govern municipal no només ho ignora i ho menysté, sinó que ho combat.

Les polítiques de decreixement impulsades per Colau i Collboni impliquen que la xarxa viària es redueixi progressivament i s’ompli d’obstacles sense donar cap alternativa als usuaris. Ho veiem a la Diagonal, Consell de Cent, Gran Via, València, Aragó, la Meridiana i tantes altres vies que han perdut carrils i han vist aparèixer obstacles i elements perillosos.

El resultat d’aquest desgavell el patim cada dia: persones atrapades en embussos monumentals, més temps per fer els mateixos trajectes, més hores amb els motors engegats i un col·lapse diari del trànsit urbà. És a dir, més congestió i, per tant, més contaminació. Diferents estudis ho demostren. Les dades indiquen que no hi ha hagut cap millora en la qualitat de l’aire com a resultat de les restriccions de la zona de baixes emissions (ZBE).

El comportament de la contaminació al llarg del 2020 ja apuntava en aquesta direcció. Mentre la intensitat del trànsit privat va experimentar un decreixement del 28% respecte del 2019, com a resultat de la pandèmia, les emissions de gasos contaminants derivades de la mobilitat privada només van baixar un 8%. Aquest clar desequilibri entre les dades d’una reducció de vehicles circulants molt per sota de la reducció de contaminació s’explica per la pèssima gestió de la mobilitat, que podem batejar com la congestió programada.

El desgavell, com tothom pot intuir, empitjorarà a mitjà termini. I empitjorarà perquè el teletreball encara està prou generalitzat, no hi ha ni la meitat dels turistes que venien, les visites de fora de la ciutat s’han reduït i els viatges per feina no s’han recuperat. En els propers mesos, quan tots aquests factors s’hagin revertit, passarem del desgavell al desastre. I Colau i Collboni no podran dir que no se’ls ha avisat repetidament.

Quan el dogma passa per davant de la ciència, les conseqüències són nefastes; no s’assoleixen els objectius marcats i apareixen altres efectes negatius que ni tan sols s’han previst.

Un exemple paradigmàtic és l’impacte negatiu de la política de mobilitat de socialistes i comuns sobre el comerç barceloní, especialment al centre. Els obstacles generats i el col·lapse programat desincentiva tothom, ja siguin barcelonins o persones de comarques properes, a accedir al comerç de la capital.

Com és lògic, a mesura que perdem visites a les botigues augmenten les compres per internet.

Colau i Collboni s’omplen la boca de retòrica a favor de salvar el nostre comerç, però són els gegants del comerç digital els que surten beneficiats de les seves polítiques. Gran estratègia d’un govern que es reclama progressista…
Aquest govern de comuns i socialistes creu que és més fàcil pintar i tallar carrers, fent veure que són mesures per la salut de les persones, que treballar per millorar els accessos a la ciutat i prendre solucions pel transport privat i professional. El resultat? La congestió programada.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

S’han alliberat un total d’11 hectàrees amb capacitat per generar 20.000 MWh d’energia cada any

Cabines laterals de l’antic peatge de Vilassar| ACN

El Departament de Territori i Sostenibilitat invertirà 8,5 milions en la transformació de les ‘platges’ dels antics peatges de la C-32 i la C-33, a Vilassar de Mar, Arenys de Mar, Santa Susanna i Mollet del Vallès, en grans plantes fotovoltaiques. La superfície ara en desús que ha deixat l’alliberament dels peatges és d’11 hectàrees, un espai equiparable a 22 camps de futbol i capaç de generar 20.000 MWh anuals.

L’electricitat verda resultant d’aquests espais servirà perquè tota la xarxa viària catalana sigui energèticament autosuficient, segons ha detallat el vicepresident de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. La previsió del Govern és redactar el projecte el 2022 i posar-lo en marxa el 2023.
En aquest procés serà quan es defineixi exactament com seran aquestes plantes de generació d’energia verda. Puigneró apunta que podrien ser marquesines elevades amb zona d’aparcament a la part inferior o, incús, que s’estudiarà també la instal·lació d’electrolineres en alguns punts si es demostra que hi ha “excedent” d’energia.

En aquest sentit, un estudi del propi Departament de Polítiques Digitals i Territori apunta que les àrees afectades per l’alliberament dels peatges tenen un gran potencial fotovoltaic, ja que estan connectats a la xarxa elèctrica i les seves condicions són “optimes” per a la generació d’energia solar.

Es tracta de terrenys plans i amb una “bona irradiació”.

“Tenim un ferm compromís amb la lluita contra canvi climàtic i la reducció d’emissions de CO2”, ha defensat el vicepresident Puigneró. Les plaques que s’instal·laran d’aquí a dos anys a l’espai dels antics peatges preveuen estalviar 5.000 tones de CO2, una xifra equiparable a treure prop de 3.000 vehicles diaris als accessos de Barcelona.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

La Policia Nacional desconvoca cites per telèfon i agafa les dades dels usuaris amb paper i bolígraf

Targetes de DNI encara sense emplenar|JOAN SABATER.

El sistema informàtic que gestiona els carnets d’identitat ha sofert aquest dimarts problemes arreu de l’Estat, segons ha pogut constatar l’ACN.

Fonts de la Policia Nacional han admès des de Madrid que hi ha hagut problemes, per bé que han subratllat que s’han produït durant el matí i que han estat “puntuals”.

Al Ministeri de l’Interior no consten incidències. En canvi, hi ha constància que aquesta mateixa tarda el cos de seguretat espanyol ha desconvocat cites concertades per telèfon, i que en el cas de les que no ha pogut desconcertar, s’han hagut d’agafar les dades dels usuaris amb paper i bolígraf en algunes comissaries de Catalunya.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

RAS I CURT: “A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà. Per guanyar eleccions, per salvar partits, per tapar vergonyes, alguns han de vendre fum, però no necessàriament ens l’hem d’empassar, encara que el fum que ens venguin faci tan bona olor i sembli que ens curi de tot” (Ada Castells)

Ada Castells Ferrer (Barcelona1968)  és escriptora i periodista catalana, col·laboradora del diari Avui i de Barcelona Televisió. Castells col·labora també amb el suplement de cultura de La Vanguardia i amb el Time Out Barcelona.

El 1998, va publicar la seva primera novel·la El dit de l’àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l’aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l’obra Pura sang.

És professora d’escriptura a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Abat Oliba.

Font, Ada Castells, El Punt Avui, Wikipèdia

Read Full Post »

20140416-103143.jpg

Al diccionari, el nom de passió s’associa més a patiment que a alegria. Pena, turment. Drama, la Passió d’Ulldecona, etcètera. Només després el diccionari parla d’emocions intenses, el sexe, l’amor violent. És com la paradoxa del Palabras para Julia d’en Goytisolo: encara que de vegades desitgem no haver nascut, la vida és apassionant. I per això ara que ha mort el mestre Subirachs, tan eclipsat (diuen) per la seva participació en la façana “de la Passió” de la Sagrada Família, la vida i la mort són ben bé un passeig pel tram entre el carrer Marina i el carrer Sardenya.

Diu Altaió, escrivint sobre la famosa controvèrsia d’aquella façana, que la polèmica ha quedat “superada per la força de les pedres”. És cert, però jo hi afegeixo que això és independent de si la intervenció de Subirachs agrada o no. Ell mateix va considerar inicialment una mala idea continuar les obres, com tants altres intel·lectuals i artistes d’aleshores. La diferència amb tots ells és que Subirachs va rectificar, perquè va concloure que el sentit de la vida és construir. Si les pedres han superat la polèmica, ha estat en aquest sentit: no per si agraden o no les escultures, sinó perquè ara veiem que valia la pena continuar anant amunt. Gaudí va projectar un temple expiatori com a símbol religiós però també com a símbol de ressorgiment nacional incansable (i ara ja sabem que els ressorgiments nacionals s’han d’acabar culminant). Ni “mona de Pasqua” ni massa coloraines, ni encara menys allò de dir que un temple religiós fa retrògrad. La polèmica era comprensible en el seu moment però les pedres l’han superada, així com molts pecats mortals (jutjar, qualificar, menysprear) queden expiats pel somriure dels que construeixen, pel creixement tossut del temple i per la seva paciència eterna.

Les obres s’han d’acabar perquè alguns naixements, per si sols, són absurds. La vida s’explica amb la mort com la primavera s’explica amb l’hivern. Per això de la mort i del dolor en devem dir passió: perquè aquí l’objectiu no era divertir-se sinó tenir una vida amb sentit. Els centenars de monuments i de plaques i de bustos que té Subirachs escampats pel país són rígids, crus, d’un misteri sobri, sí. Més noucentista que modernista, sí. Més racional que romàntic, cert, i per això no m’hi acabo de sentir còmode. Però és que també Gaudí va deixar escrit que volia sobrietat, duresa i ossos en aquella façana. Néixer i renéixer, però també patir i plorar. Podem agafar-nos la vida amb qualsevol de les dues façanes, Melinda i Melinda, però hi ha una decisió superior que és la de continuar o no continuar. I hem encertat. Preveuen acabar l’obra el 2026, deu anys després (si tot va bé) que Catalunya s’hagi culminat a si mateixa.

El sentit de la Passió és quan un dia et comuniquen que a la teva mare li queden mesos de vida, i aleshores veus tota l’obra: totes les façanes, tots els retaules, cada capítol, cada escultura, cada vitrall. I hi sona un piano molt fort i molt intens, i unes rialles de nens, i els vermuts a Viladrau. Hi apareix el telèfon, els bastons, el Palau de la Música i l’institut Guttmann. Hi ha la façana de la Glòria, que en aquest cas té forma d’ajudar els altres. I sí, hi ha la façana de la Passió, que en aquest cas té forma d’aixecar-se sempre, amb bastons si cal, i plantar cara. És una façana sobre el dolor, però és una façana que s’alça amb dignitat i que completa la bellesa. Els dies que vénen la farem junts i ens la mirarem amb tot l’orgull. Apassionadament.

Read Full Post »