En només quatre anys, més de 100.000 famílies han canviat el seu vehicle per un de més nou i menys contaminant.
Són persones que viuen, treballen o visiten Barcelona de manera habitual i han fet el canvi de vehicle per continuar accedint a la ciutat. Han assumit un esforç econòmic per aconseguir un objectiu comú imprescindible: respirar un aire més net. D’entrada, com a barcelonina, el meu agraïment a totes elles.
Cal recordar que bona part de les persones que accedeixen a Barcelona en cotxe no ho fan per gust. Com a conseqüència de les carències de la xarxa ferroviària de Rodalies, un 47% dels viatges per entrar i sortir de la ciutat es fan en vehicle privat. De fet, només el 14% dels barcelonins i barcelonines utilitzem el vehicle privat per a desplaçaments dins de la ciutat; un percentatge inferior al 31% de Berlín o al 33% de la mitificada Copenhagen.
Per desgràcia, aquestes 100.000 famílies que han fet l’esforç de canviar de vehicle han fet un sacrifici inútil. Avui no només no respirem un aire més net sinó que, com a resultat d’unes pèssimes polítiques de mobilitat municipals, s’ha perjudicat el benestar de la gent i malmès l’activitat econòmica.
Cal recordar, i cal fer-ho amb orgull, que Barcelona és gran gràcies a tothom: els que hi vivim, els que venen a treballar per guanyar-se el sou, els que hi estudien, els que hi venen a comprar, els que van de visita al metge, els que hi gaudeixen de la restauració, de l’oci i de la cultura. Tothom forma part del dinamisme de la nostra ciutat.
L’actual govern municipal no només ho ignora i ho menysté, sinó que ho combat.
Les polítiques de decreixement impulsades per Colau i Collboni impliquen que la xarxa viària es redueixi progressivament i s’ompli d’obstacles sense donar cap alternativa als usuaris. Ho veiem a la Diagonal, Consell de Cent, Gran Via, València, Aragó, la Meridiana i tantes altres vies que han perdut carrils i han vist aparèixer obstacles i elements perillosos.
El resultat d’aquest desgavell el patim cada dia: persones atrapades en embussos monumentals, més temps per fer els mateixos trajectes, més hores amb els motors engegats i un col·lapse diari del trànsit urbà. És a dir, més congestió i, per tant, més contaminació. Diferents estudis ho demostren. Les dades indiquen que no hi ha hagut cap millora en la qualitat de l’aire com a resultat de les restriccions de la zona de baixes emissions (ZBE).
El comportament de la contaminació al llarg del 2020 ja apuntava en aquesta direcció. Mentre la intensitat del trànsit privat va experimentar un decreixement del 28% respecte del 2019, com a resultat de la pandèmia, les emissions de gasos contaminants derivades de la mobilitat privada només van baixar un 8%. Aquest clar desequilibri entre les dades d’una reducció de vehicles circulants molt per sota de la reducció de contaminació s’explica per la pèssima gestió de la mobilitat, que podem batejar com la congestió programada.
El desgavell, com tothom pot intuir, empitjorarà a mitjà termini. I empitjorarà perquè el teletreball encara està prou generalitzat, no hi ha ni la meitat dels turistes que venien, les visites de fora de la ciutat s’han reduït i els viatges per feina no s’han recuperat. En els propers mesos, quan tots aquests factors s’hagin revertit, passarem del desgavell al desastre. I Colau i Collboni no podran dir que no se’ls ha avisat repetidament.
Quan el dogma passa per davant de la ciència, les conseqüències són nefastes; no s’assoleixen els objectius marcats i apareixen altres efectes negatius que ni tan sols s’han previst.
Un exemple paradigmàtic és l’impacte negatiu de la política de mobilitat de socialistes i comuns sobre el comerç barceloní, especialment al centre. Els obstacles generats i el col·lapse programat desincentiva tothom, ja siguin barcelonins o persones de comarques properes, a accedir al comerç de la capital.
Com és lògic, a mesura que perdem visites a les botigues augmenten les compres per internet.
Colau i Collboni s’omplen la boca de retòrica a favor de salvar el nostre comerç, però són els gegants del comerç digital els que surten beneficiats de les seves polítiques. Gran estratègia d’un govern que es reclama progressista…
Aquest govern de comuns i socialistes creu que és més fàcil pintar i tallar carrers, fent veure que són mesures per la salut de les persones, que treballar per millorar els accessos a la ciutat i prendre solucions pel transport privat i professional. El resultat? La congestió programada.
Font: El Punt Avui
BELLATERRA.CAT 