UNA MUNTANYA D’ESCOMBRARIES
L’abocador de Vall de Joan es va clausurar fa 15 anys, però, sota terra, fermenten més de 26 milions de tones d’escombraries. Són els desaprofitaments i deixalles que va generar Barcelona i la seva àrea metropolitana durant tres dècades. El 2018, una injecció de 27,7 milions d’euros va desbloquejar la restauració, després d’una aturada de vuit anys, dels terrenys del vell abocador. Aquesta vegada són els gasos que emanen de les deixalles el que genera controvèrsia, però en altres ocasions les queixes feien referència als milers de litres de lixiviats que traspassen cap a pous i aigües subterrànies.
MARC ROVIRA|Els veïns Tenint en compte la proximitat de l’aeroport i atenent l’estrèpit que es va notar en algunes cases, una altra opció que els va passar pel cap va ser un accident d’avió. “Però tampoc”, insisteix Lluent. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va registrar aquell dia un tremolor de 2,3 graus a la zona del Garraf. Se li ha demanat que emeti un informe sobre les possibles causes, però, de moment, només ha concretat que no va ser d’origen tectònic.
La urbanització Plana Novella viuen, aparentment, en un lloc privilegiat. El centenar i mig de xalets estan repartits en ple cor del Parc Natural del Garraf, una ubicació que permet tenir contacte directe amb una natura fastuosa, alhora que es gaudeix d’una visió panoràmica sobre el mar prop de la ciutat de Barcelona. Tot això no fa que els veïns respirin tranquils. Darrere del turó entapissat d’arbres que veuen des de la finestra s’amaga l’abocador de Vall de Joan, que durant dècades va ser on anaven a parar tones de deixalles generades a la capital catalana i l’àrea metropolitana. Està clausurat des de fa 15 anys, però els que hi viuen a prop encara tenen certs temors.
La urbanització Plana Novella pertany al municipi d’Olivella (Garraf), però una estreta carretera de corbes pronunciades la deixa aïllada de qualsevol nucli habitat. A 300 metres d’altura, sembla que compleix tots els requisits per reivindicar-se com a zona de tranquil·litat i aire pur. Fins i tot hi ha un monestir budista. “Aquí les nits són nits, no hi ha contaminació lumínica”, explica Cristina Lluent, propietària d’un sumptuós xalet amb una vista imponent, abans de revelar que, en aquest entorn, la incertesa se sent per allò que no es veu.
Les tones d’escombraries latents que hi ha acumulades a l’abocador del Garraf, situat a prop del nucli de població, han activat els temors veïnals des que van percebre diverses tremolors de terra. “El que hi ha enterrat és una bomba de rellotgeria”, adverteix Lluent. Es refereix a l’acumulació de gasos tòxics que emmagatzema el subsol del massís i que, segons temen els veïns, són la causa de les fuetades sísmiques registrades aquestes darreres setmanes. El més notori va ser el del dia 11 de maig, i es va percebre també des de municipis més allunyats, com Olivella i Begues. Va ser poc després de les quatre de la tarda.
“Jo estava treballant a casa i vaig notar com un soroll estrident, els veïns vam sortir al carrer per esbrinar què passava”, recorda Rodrigo Valdivieso, resident a Plana Novella. També viu allà Gemma Caballero, amb la seva parella i els seus tres fills. “El nen de cinc anys va sortir de la seva habitació espantat i preguntant què havia estat allò”, diu la mare. “Per a mi va ser com si es mogués la terra de sota casa, vaig pensar que la parcel·la se’ns desplomava”, detalla. A la seva parella, que estava teletreballant, li va fer l’efecte que els nens estaven més moguts del compte: “Del cop que vaig sentir, vaig pensar que havia caigut la llitera”. El seu xalet, una planta baixa, presenta esquerdes a uns quants racons. Ells afirmen que són pel tremolor del passat dia 11.
El grup de WhatsApp veïnal, creat com a mecanisme d’avís davant la presència d’estranys no identificats, va treure fum aquell dia. “Ens plantegem diverses possibilitats”, indica Cristina Lluent. Una de les primeres opcions era que alguna de les pedreres que hi ha a les costes del Garraf estigués fent treballs de detonació. “Fins i tot hem contactat amb la direcció del Parc Natural i amb la Guàrdia Civil, perquè supervisa les actuacions d’aquest tipus, i ens han negat que se’n fessin”, diu.
Tenint en compte la proximitat de l’aeroport i atenent l’estrèpit que es va notar en algunes cases, una altra opció que els va passar pel cap va ser un accident d’avió. “Però tampoc”, insisteix Lluent. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va registrar aquell dia un tremolor de 2,3 graus a la zona del Garraf. Se li ha demanat que emeti un informe sobre les possibles causes, però, de moment, només ha concretat que no va ser d’origen tectònic.
Josep Maria Comas és espeleòleg de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), una entitat amb seu a Gavà i que participa en una investigació per avaluar la concentració de gasos als averns del massís del Garraf. Tenen sondes col·locades a diverses coves i esquerdes i, afirma Comas, “des de fa un any l’atmosfera dels averns ha empitjorat, i fins i tot hi ha llocs on és perillós entrar perquè hi ha concentracions elevades de metà i de CO2”. Al seu estudi, els espeleòlegs tenen el suport de la Universitat d’Almeria, que va desenvolupar un mètode de control de l’aire de les coves turístiques per assegurar-ne la conservació i fixar un límit de visitants. Comas avisa que el que es cou sota l’abocador no és un problema menor. “Que ningú es pensi que això afecta només el subsol, aquests gasos surten a la superfície i, si es donen unes condicions atmosfèriques determinades, els corrents porten aquestes bosses d’aire contaminat sobre nuclis habitats, com Castelldefels i Gavà”.
L’Ajuntament d’aquest últim municipi ha reclamat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’entitat que gestiona l’abocador, que investigui les causes dels tremolors. L’AMB manifesta que està a l’espera de l’informe que emeti l’Institut Cartogràfic de Catalunya i que, si escau, faran les “actuacions que correspongui”. Joan Miquel Trullols, director del servei de prevenció i gestió de residus de l’AMB, en declaracions a TV3 ha admès l’acumulació de gasos, però ho cataloga com un “efecte temporal”. Unes obres d’impermeabilització de la superfície de l’antic abocador sembla que han inutilitzat la xarxa de pous que canalitzen el biogàs que emana de les deixalles enterrades. Segons Trullols, quan els treballs acabin, “l’impacte serà menor”. ”Encara que des de dalt sembli una catifa verda, és un abocador que està viu, que amaga un femer i l’AMB disposa de pressupost i de mitjans tècnics per gestionar-lo de manera correcta”, reclama Cristina Lluent.
Font: EL PAÍS
BELLATERRA.CAT 