Archive for 18/11/2021
VIST A CERDANYOLA: De nit vull ser Lliure, no valenta!
Posted in Bellaterra, tagged De nit vull ser Lliure, no valenta!, Vist a Cerdanyola on 18 Novembre 2021|
BELLATERRA IN MEMORIAM: Uralita va indemnitzar els veïns de la fàbrica d’amiant de Cerdanyola
Posted in Bellaterra, tagged BELLATERRA IN MEMORIAM, Cerdanyola, Uralita, Víctimes de l'amiant on 18 Novembre 2021|
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el marc del 2021 la sentència que obligava a la Corporació Industrial de Materials de Construcció, coneguda anteriorment com a Uralita, a indemnitzar amb 2,3 milions d’euros a 39 afectats de la fàbrica que l’empresa va operar a Cerdanyola de Vallès entre 1907 i 1997.
Entre els afectats no només es troben familiars de treballadors de la fàbrica, sinó també veïns de les proximitats de la factoria que van ser perjudicats per la contaminació ambiental, segons la sentència feta pública. El tribunal, a més, va estimar parcialment el recurs presentat pels afectats i va incloure el danys morals derivats de les plaques pleurals en la indemnització.
La Sala va desestimar el recurs interposat per l’empresa, ja que considerava que “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers” des dels anys quaranta del segle passat. També apuntava que la companyia “era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa”, el que l’obligava a extremar les precaucions necessàries, cosa que assegura no només no es va realitzar, sinó que va incrementar el risc en la gestió.
El fibrociment, fibrociment d’amiant o uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s’emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d’amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmó, mesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció.
Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l’empresa ha acabat identificant-se arreu d’Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d’amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l’any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.
Font: El Triangle, Wikipèdia
BELLATERRA CULTURA: ‘Lo cutrisme’, de Cecília Navarro, guanya el premi de teatre Frederic Roda 2021, amb el suport de la Diputació de Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged 'Lo cutrisme', amb el suport de la Diputació de Barcelona, Bellaterra Cultura, de Cecília Navarro, guanya el premi de teatre Frederic Roda 2021 on 18 Novembre 2021|
La Diputació de Barcelona dona a conèixer la guanyadora de l’edició del Premi Frederic Roda de Teatre 2021, organitzat juntament amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), dotat amb 8.000 euros i l’edició del text, per a Cecília Navarro amb l’obra “Lo cutrisme”.
“Lo cutrisme” és un text que reflexiona sobre el món de l’art amb una sorprenent estructura dramàtica de la qual el jurat n’ha destacat «l’originalitat i el ritme, amb una posada en escena que pot esdevenir un repte pel director teatral».
Cecília Navarro (Llucmajor, 2002) s’ha format en arts escèniques al Teatre Sans de Palma de Mallorca i en el gènere poètic en tallers d’escriptura a la Llibreria Literanta de Palma i a l’Escriptorium de Sabadell. L’any 2021 ha estat guardonada amb el II Premi de Poesia Marta Pessarrodona, organitzat per l’Ajuntament de Terrassa i Elixir Poètic; i el 45è Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó de l’Ajuntament de Vallirana. També ha participat en el tercer volum de la Revista Poetry Spam.
El jurat del premi ha estat format per representants de diferents teatres de la demarcació de Barcelona i membres de l’ADB, que han decidit l’obra guanyadora entre 6 finalistes.
El premi Frederic Roda
El Premi Frederic Roda es va crear l’any 2014 en memòria de qui fou una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana, cofundador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sotsdirector de l’Institut del Teatre, actor, director, pedagog, dinamitzador i crític teatral.
L’any 2018 la Diputació de Barcelona va donar un nou impuls a aquest certamen convidant els representants dels espais escènics municipals a formar part del jurat.
L’any passat, el premi va ser per a “Negatius” de Sílvia Navarro Perramon, text que es representarà a l’estiu de 2022 a la Sala Flyhard de Barcelona; i un segon premi extraordinari, convocat en suport al sector cultural afectat pel context generat per la pandèmia de la Covid19, que va ser per a “Quan els llops udolen” de José Ignacio Garzón, que es representarà a principis de 2022 a la sala Badabadoc de Barcelona.
El premi de l’any 2019 va ser per a “Rita” de Marta Buchaca, que es va estrenar a la Sala Beckett l’octubre de 2019, ha estat de gira per Catalunya, s’ha representat a Madrid i el maig de 2022 es podrà veure a La Villarroel de Barcelona.
L’any 2018 guanya el premi l’obra “Lamarr: natura morta” de Carles Batlle, que es va representar entre novembre i desembre de 2020 al TNC, dirigida per Sergi Belbel.
Els guardonats de la primera època van ser Lluïsa Cunillé per “Boira”, l’any 2014, i David Plana per “Els encantats” i Josep Maria Miró per “La travessia”, l’any 2015.
Font: Diputació de Barcelona
MEMÒRIA HISTÒRICA: 18 novembre 1939, el règim franquista depura la nomenclatura interna de bars i restaurants
Posted in Bellaterra, tagged Avinguda Josep Maria Marcet, Bellaterra, El règim franquista depura la nomenclatura interna de bars i restaurants, Memòria històrica on 18 Novembre 2021|
Marc Pons Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola, Wenceslao González Oliveros, governador civil del nou règim a Barcelona, iniciava una campanya de depuració de la nomenclatura interna de bars i restaurants de la capital catalana. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 17/11/1939), González Oliveros va formular una consulta oficial a la Real Academia de la Lengua Española perquè aquest organisme li proposés termes “con palabras castizas” que havien de substituir “ciertos vocablos exóticos que pretenden introducirse en el uso corriente”.
González Oliveros pretenia extirpar de la nomenclatura de bars i restaurants termes com carn a la brasa, brasserie, menú, water-closet, hall o grill-room. Segons la mateixa premsa, la RAE responia (18/11/1939) que carn a la brasa s’havia de substituir per parrilla; brasserie per cervecería; water-closet per retrete o per miccionario; hall per recibidor; i grill-room curiosament no es transformava també en parrilla, sinó que passava a ser asador, bodegón o figón. Tot seguit, González Oliveros es va lliurar a una mena de croada contra la nomenclatura “exótica” a l’hostaleria de Barcelona, que provocaria escenes tragicòmiques àmpliament comentades per la societat de l’època.
Mentre la ciutat, després de tres anys de guerra i de dotzenes de bombardeigs, es debatia en un escenari de repressió, fam, malalties i mort, i amb una epidèmia de tuberculosi que estava causant centenars de morts, González Oliveros i el seu “rondín antimarxista” de policies i guàrdies civils es dedicava ―camisa arremangada― a arrencar cartells de “carn a la brasa” i de “water-closet”, i plaques de noms de carrers i places retolats en català; a destruir escultures situades a la via pública que sublimaven els valors de la llibertat i de la catalanitat, i a assaltar escoles i a detenir i empresonar professors que impartien en català. El 1940, el règim franquista el va premiar nomenant-lo president del Tribunal de Responsabilidades Políticas.
BELLATERRA SALUT: Mitjà ampliaria el passi covid quan la incidència a 14 dies superi els 200 casos
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra salut, Oriol Mitjà ampliaria el passi covid quan la incidència a 14 dies superi els 200 casos on 18 Novembre 2021|
Creu que això passarà en dos setmanes
Preveu que com a molt s’arribi a 300 crítics i creu que la situació podria estar més controlada cap al febrer
L’epidemiòleg Oriol Mitjà ha defensat ampliar l’ús del passaport covid quan la incidència a 14 dies superi els 200 casos i ha augurat que això passarà a Catalunya en dues o tres setmanes.
En declaracions a RAC1, ha dit que la sisena onada era previsible, i tot i que ha descartat que sigui com les anteriors, ha avalat prendre mesures per aturar l’increment de contagis. En aquest sentit, ha defensat l’ampliació del passi covid a la restauració, camps de futbols, concerts, temples religiosos o gimnasos, entre d’altres. Tot i l’increment de casos, no creu que les UCI superin el 30% d’ocupació aquest cop, amb com a molt 300 crítics. Mitjà ha mantingut la seva previsió que cap al gener o febrer la covid s’haurà “gripatitzat”.
Font: El Punt Avui
BELLATERRA CULTURA: Concert “Broadway i Cinema” amb la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC) Borja Mascaró Director, Carla Obach, Saxo
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Carla Obach, Concert Jove Orquestra de Cerdanyola, JOC, Quartet Vela, Saxofonista on 18 Novembre 2021|
Torna la JOC més contemporània de la mà de la gran saxofonista i amiga de l’orquestra Carla Obach, per apropar al públic el màgic món dels musicals, donant el millor tret de sortida del Nadal. Et perdràs l’esdeveniment d’aquestes festes a Cerdanyola?
11 desembre, 20h📍Ateneu de Cerdanyola
🎟️Entrades a https://orquestrajoc.fila12.cat
Rafa Díaz entrevista a Carla Obach
Després de formar-se a la seva terra fins al grau superior ha perfeccionat els seus estudis a diferents ciutats europees com Colònia (Alemanya), Enschede (Holanda) i actualment ho fa a Aarhus (Dinamarca) la qual cosa l’ha enriquit a nivell personal i musical.
La recentment premiada en el concurs música de cambra DR P2 de Copenhaguen amb la seva Quartet Vela ha apostat decididament per aquesta agrupació i es troba ara mateix en un moment musical dolç que l?incita a seguir treballant per això i oblidar-se momentàniament del fred Danès.
Rafa Díaz entrevista a Carla Obach
SaxRules: Carla, la teva formació musical ha transcorregut per Cerdanyola, Terrassa, Barcelona, Colònia, Enschede i actualment a Dinamarca. Parla’ns una mica de com va sorgir aquest recorregut musical.
Carla: Vaig començar a tocar el saxofon amb 8 anys de la mà de Toni Vidal a l’escola de música AULOS a Cerdanyola del Vallès (la meva ciutat).
Aleshores ell era el director de la banda i el meu objectiu durant aquest temps era aprendre prou com per poder entrar-hi. Al cap d’uns anys va arribar el dia i durant molt de temps les setmanes anaven de divendres a divendres (d’assaig a assaig). Eren la meva motivació. Sens dubte, va ser el fet de tocar en una agrupació així que em va fer sentir passió per la música.
Després de set anys d’aprenentatge amb Toni, vaig estar un any amb Josep Antonio Guillem, que em va ajudar a preparar les proves per entrar al Conservatori de Terrassa. Eren les meves primeres proves d’accés i van suposar una sensació de responsabilitat que mai no havia tingut.
Aleshores vaig començar els meus estudis amb Albert Julià a Terrassa. Em va encantar des del primer dia i va començar una nova etapa. Conservatori nou, companys nous i professor nou.
Albert em va transmetre la importància de la disciplina en un músic, i crec que gràcies a això he pogut superar moltes de les metes posteriors. A més, em va fer conèixer una quantitat de repertori i d’estils infinits. Ell va ser també qui em va convèncer que estudiés saxofon professionalment. Fins llavors m’havia fascinat l’instrument, però mai no havia tingut la necessitat de dominar-lo ni d’arribar lluny. Sempre ho he anat combinant amb altres disciplines (compondre, arreglar, “tocar” el piano) i fins aquell moment no em vaig plantejar seriosament que si de debò volia fer alguna cosa bé, hauria de prioritzar una mica.
Encara segueixo amb els arranjaments, especialment per al meu quartet, Quartet Vela i el meu duo Absit Duo, amb la cellista Elisabet Iserte, però ho faig de manera complementària.
Vaig continuar els meus estudis amb Albert al Conservatori Superior de Música del Liceu i, com ell suggeria, vaig dedicar gran part del meu temps a la música de cambra.
En el tercer any del Grau Superior me’n vaig anar d’ERASMUS a Enschede (Holanda) a estudiar amb Johan van der Linden. Em venia de gust viure una temporada a l’estranger i vaig pensar que l’experiència m’ajudaria per al dia que estudiés un màster fora. Va ser una bona oportunitat per conèixer altres punts de vista i afrontar amb més perspectiva el darrer any de carrera al Liceu.
Després de finalitzar els meus estudis de Grau Superior, vaig iniciar el Màster amb el Professor Daniel Gauthier a la Hochschule für Musik und Tank Köln. Per què vaig decidir anar-hi? Havia sentit meravelles de Daniel i del seu quintet, i els meus amics que havien estudiat amb ell havien evolucionat molt musicalment. Va ser una decisió de la qual mai me’n penediré; dos anys magnífics tant a nivell personal com daprenentatge.
Al marge del professor, m’atreia el fet de viure en una gran ciutat d’un país tan potent culturalment com Alemanya.
Sempre vaig pensar que després del meu temps a Alemanya viuria en un país càlid (per compensar) però cada cop estic més al nord…
SaxRules: Per què Claus Olesen i Johannes Thorell?
Carla: La idea de venir a Aarhus va ser arran del meu quartet. Com comptem a l’anterior entrevista de SaxRules a Quartet Vela, nosaltres ens instal·lem a Dinamarca amb la idea de dur a terme aquest projecte. Al principi del meu segon curs a Colònia em vaig començar a plantejar possibilitats laborals per a l’any següent. Encara no havia determinat res, quan va sorgir la idea de tirar endavant el quartet amb tres de les meves antigues companyes de Barcelona. Pensem a fer un màster de cambra i oferir el nostre propi producte en un país efervescent de possibilitats culturals i econòmiques, així que immediatament se’ns va acudir anar al nord d’Europa. Després d’informar-nos degudament, semblava que el lloc que més s’adaptava a la nostra idea era la ciutat d’Aarhus, malgrat que no hi havia l’opció d’aquest màster. Tot i així, complia la resta de condicions que per a nosaltres eren indispensables; conservatori amb bones instal·lacions, disponibilitat horària del 100%, activitat cultural intensa, mercat per explotar i mentalitat emprenedora
Com que no hi havia l’opció de màster de cambra, vaig decidir perllongar els meus estudis musicals, fent el Solist Diplom in Classical Music i així continuar formant-me. Un cop al mes tinc classe amb Johannes i, ocasionalment, rebem classes de Claus perquè ens ajudi amb el quartet. De vegades oblidem els músics escandinaus però la veritat és que tenen molt a oferir i el seu mètode pedagògic és molt diferent del que jo havia vist en altres llocs. És un sistema relativament lliure en què el professor deixa un marge notable a l’alumne, i potser per això, cada estudiant té el seu propi estil. No dic que sigui millor, però afavoreix que l’alumne trobi el camí per ell mateix.
SaxRules: Avantatges i inconvenients d’estudiar a Colònia, Enschede i Dinamarca.
Carla:
Enschede (Holanda) – És una ciutat amb al voltant de 160.000 habitants. Aquesta xifra pot ser que no sembli petita, però la sensació que jo vaig tenir durant aquella època era estar en un poble. El centre és petitó i tot és a prop. El conservatori és petit també, i el departament més important quan jo hi estudiava era el de Pop i música moderna. De fet, crec que el departament de clàssic ja està tancat i ara és principalment Pop Academy. El que més em va aportar estudiar-hi va ser el fet que, com a estudiant del conservatori, podia assistir de manera gratuïta a molts concerts a l’auditori de la ciutat. La programació era molt bona, i cada setmana almenys veia un concert de qualitat. No només concerts, sinó dansa i espectacles combinats. D’altra banda, hi havia dos locals de jazz, els quals feien jam session un cop per setmana, on jo sempre assistia (com a oient). Normalment tocaven alumnes del conservatori, i ocasionalment venien grups de fora, alguns enlluernadors.
Inconvenients: el clima i l’idioma.
Colònia (Alemanya) – Colònia com a ciutat em va enamorar. Vaig tenir la immensa sort de viure al centre. És una ciutat plena de vida i, a més, hi ha molts estrangers. El conservatori és gran i el nivell clàssic és alt en general. Anar a escoltar concerts dels mateixos companys era una bona opció per aprendre, i encara milloraven si després t’anaves a prendre un parell de Kölsch amb ells jeje.
A Colònia també hi ha descomptes per als estudiants de música a la Kölner Philharmonie i realment mereixen la pena. L?edifici en si és curiós i pels seus escenaris han passat molts músics de gran reconeixement internacional.
A banda de la Philharmonie hi ha nombrosos locals i espais on anar a veure concerts de tota mena.
L’ímpetu que Daniel mostrava a les classes, també em va ajudar a estar motivada ia veure la vida amb bons ulls.
Aarhus – Fa fred.
Aarhus és la segona ciutat més gran de Dinamarca, amb uns 240.000 habitants. Per això, té totes les prestacions necessàries. Em recorda a Enschede en el fet que, malgrat ser una ciutat gran, la densitat de població és relativament baixa i en diversos nuclis de la ciutat em sento com en un petit llogaret. Informació de la zona són rurals i visc amb les meves companyes de quartet en una d’aquestes zones, en un poble anomenat Solbjerg.
És una combinació contrastant, ja que al centre d’Aarhus hi ha l’arquitectura més refinada, moderna i tecnològica, ia 10 km hi ha granges, camps i boscos (i casa nostra).
La relació que tinc amb aquesta ciutat és diferent de les altres: a diferència de les meves experiències anteriors, he vingut aquí amb certa perspectiva laboral, i estic molt centrada a aprendre a gestionar el quartet i oferir propostes interessants per a l’audiència.
Les instal·lacions del conservatori són noves i les aules estan ben equipades. El conservatori és obert 24 hores, 365 dies a l’any, i sempre hi ha aules lliures.
El màster que faig també ofereix la possibilitat d’organitzar concerts aquí mateix, i el centre gestiona la publicitat i la impressió dels cartells i programes. Aquest conjunt de coses fa que emprendre un nou projecte sigui més factible.
Recomano molt aprendre l’idioma del lloc on resideixes, bàsicament per una qüestió pràctica; qualsevol gestió és més senzilla si coneixes la llengua. Una simple factura de la llum pot arribar a ser molt complicada (sobretot si és en danès!).
Pel que fa al clima, és un fet que no cal menysprear quan s’està lluny de casa. Crec que tothom s’hi acaba acostumant, però ha de sortir de dins treure una mica d’energia quan el sol no te la dóna.
SaxRules: Moments musicals més bonics que has viscut com a músic.
Carla: Doncs fa uns dies vam guanyar el tercer premi del concurs P2 Kammermusikkonkurrence de la Danish Radio amb el meu quartet. Aquest ha estat sens dubte un moment molt especial per a totes nosaltres, perquè els darrers mesos han girat al voltant de la preparació per al concurs. Haver obtingut un premi del P2 Kammermusikkonkurrence obre moltes portes a Dinamarca, i estem molt encoratjades per les possibilitats que això ens ofereixi. Al marge d’aquest concurs, com a músic he viscut molts bonics moments; una gran part dels quals amb el quartet i el duo, però també amb altres formacions.
SaxRules: Anomena 5 saxofonistes que més t’hagin influït i per què.
Carla:
Albert Julià i Daniel Gauthier han estat els professors més influents en la meva vida adulta i crec que el meu estil ha quedat força definit per ells. Suposo que sóc una mena de barreja dels dos, encara que espero estar aportant una mica de collita pròpia
Iñaki Bermúdez (el meu company sentimental i saxofonista) també m’ha marcat. En aquest cas no ha estat estilístic, sinó actitudinal. Ell és un músic talentós i constant, i sempre m’ha ficat canya quan he fluixejat. El seu exemple m’ha fet “treure excuses” de sobre quan alguna cosa no funciona.
Finalment, les meves companyes de quartet; Marta Bellés, Marina Rosés i Laura Allès. El fet de no tenir cada setmana el professor per dir-te el que estàs fent malament, ha comportat que siguem més autocrítiques i que ens diguem amb sinceritat el que pensem, ens aconsellem i d’alguna manera, ens intentem adaptar per poder tenir un so grupal més homogeni. Això m’ha fet explorar nous recursos que no hagués descobert sola.
SaxRules: Set up
Carla:
Soprano: Yamaha Custom, filtre Concept.
Alt: Yamaha Custom, filtre LM1.
SaxRules: Propers projectes.
Carla: Per ara el meu projecte principal és fer concerts amb el quartet. Estem treballant dur i tenim molta il·lusió pels concerts futurs. La música de cambra és el que realment m’omple com a intèrpret i en el que inverteixo la majoria del meu temps.
Al marge del quartet, m’agradaria poder continuar evolucionant amb el duet. Hem fet concerts pedagògics, però volem portar-lo més enllà i definir una proposta més atractiva que inclogui un públic fora de les escoles.
A llarg termini no tinc clar el que faré, però espero poder seguir amb petits projectes en què pugui participar de manera activa, no només a la part musical.
SaxRules: Moltíssimes gràcies Carla!
Font: http://www.saxrules.com, Jove Orquestra de Cerdanyola, http://www.quartetvela.com
BELLATERRA.CAT 