Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2021

El 2019, el Parlament Europeu va votar acabar amb l’horari d’estiu, però ja es pot assegurar que el 2022 els rellotges es tornaran a modificar dues vegades

Aquesta matinada s’ha recuperat, com cada any, l’horari d’hivern. A les tres, han tornat a ser les dues i hem guanyat una hora. I l’any vinent, al març, a la Unió Europea es tornaran a avançar els rellotges una hora i es tornaran a retardar una hora a l’octubre.

I això passarà tot i que el 2019 el Parlament Europeu va votar per acabar amb aquesta mesura el 2021Per què, doncs, s’allarga? I s’allarga un any més o s’allarga fins no se sap quan?

La qüestió és tan complexa i inestable que el 27 d’octubre del 2018 al 324.cat explicàvem que el canvi a l’horari d’hivern podria ser l’últim i dos dies després informàvem que no estava tan clar, perquè els països de la UE demanaven més temps per coordinar-se.

El debat no és només europeu. Als Estats Units, Hawaii i Arizona no canvien l’horari a la primavera i mantenen el mateix tot l’any. Per contra, diversos senadors, republicans i demòcrates, s’han unit per dur endavant l’anomenada Sunshine Protection Act 2021, que proposa mantenir tot l’any l’horari d’estiu. Si bé sunshine significa llum del Sol, s’utilitza normalment amb connotacions positives d’escalfor, de benestar –Florida s’anomena sovint the Sunshine State.

Per tant, els senadors proposen no canviar més l’hora però mantenint l’horari d’estiu, perquè consideren que aportaria diversos beneficis, segons explicava al març una nota de premsa de l’oficina del senador republicà per Florida Marco Rubio. Es reduirien, afirma, els accidents de trànsit, els robatoris i els accidents cardiovasculars, entre altres coses, s’estalviaria energia i fins i tot disminuiria l’obesitat infantil i promouria l’exercici físic, perquè es guanyaria una hora de claror a la tarda.

Engranatges burocràtics complicats

En general, del canvi d’hora se’n destaquen sobretot els aspectes negatius. I si bé quan es proposa mantenir el mateix horari tot l’any molta gent es decanta pel d’estiu, a certs llocs, com Catalunya, comportaria un gran impacte, perquè, per exemple, bona part de l’hivern no es faria clar fins a les nou del matí o més tard.

Acabar amb el canvi d’hora a la Unió Europea no és tan fàcil, tot i que el Parlament Europeu ho aprovés. Els mecanismes són complexos i assolir consensos no és senzill. De fet, la votació implicava que cada estat decidís si el 2021 recuperava l’horari d’hivern o mantenia el d’estiu. Però això comportaria problemes per la interrelació que existeix entre els estats.

El Brexit encara ho complica més. El Regne Unit també canvia l’horari aquest diumenge a la matinada i el 2022 ho tornarà a fer. Si la UE decidís no fer-ho, en el futur hi podria haver un desajust horari entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda.

Una opció per evitar-ho seria que Irlanda del Nord mantingués tot l’any el mateix horari que la resta de l’illa i no el canviés com a Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Però això probablement molestaria molts unionistes, que veurien, encara que fos només en el rellotge, la unió d’Irlanda del Nord amb la resta de l’illa i la seva diferenciació de la Gran Bretanya.

Horaris i hàbits

Aquest any també s’hi afegeix el problema de l’elevat preu de l’electricitat. Segons alguns informes, tornar a l’horari d’hivern farà que es gasti més llum en hores en què la tarifa és més alta –a la tarda es farà fosc abans–. Però també s’ha explicat que el canvi d’horari té cada vegada menys sentit per estalviar electricitat, perquè influeix bàsicament en l’enllumenat i les bombetes ara són molt més eficients que abans.

Els canvis d’horari no són l’única opció a debatre. A Islàndia, on l’hora no es canvia des de 1968, es va impulsar un fòrum perquè els ciutadans opinessin sobre tres opcions: mantenir el rellotge igual, endarrerir-lo una hora per tenir sempre horari d’estiu i, finalment, no tocar el rellotge però sí canviar els horaris de l’escola o de la feina.

Un canvi d’hàbits i uns horaris que considera més racionals i que aporten més salut i més benestar és el que proposa a Catalunya el Pacte per la Reforma Horària.

I encara hi ha el debat de si caldria tornar a l’horari que correspon per la situació geogràfica, que és el marcat pel meridià de Greenwich i faria endarrerir el rellotge una hora més. Va ser el 1940, als inicis de la dictadura, quan el general Franco va decidir adoptar l’horari de l’Alemanya nazi, que Adolf Hitler havia imposat a tots els territoris conquerits i que era una hora avançada respecte a Greenwich.Però tot això és un debat més ampli, que depassa si cal canviar o no l’hora dos cops l’any. De moment, es pot assegurar, tret de grans sorpreses, que aquesta tampoc no haurà estat l’última vegada que s’han de moure les agulles dels rellotges.

Font: CCMA

Read Full Post »

A partir del 6 de novembre, la infraestructura començarà a permetre el pas de vehicles

Sandra García Prat|Arriba l’obertura del túnel de Glòries de Barcelona. A partir del 6 de novembre, una de les infraestructures més esperades per millorar la mobilitat en aquesta zona d’entrada i sortida de la ciutat començarà a funcionar. L’obertura del túnel de Glòries arriba després de sis anys i mig d’obres (amb dues interrupcions). Aquestes són les sis claus que has de saber si ets conductor habitual d’aquesta zona per passar-hi a partir de la setmana que ve:

1. Si entres al túnel de Glòries, no en podràs sortir fins al final

El recorregut del túnel va des del carrer de Padilla a la rambla del Poblenou

El túnel de Glòries està format per dos tubs independents de 957 metres de llargada, un per cada sentit, que soterra la Gran Via des del carrer de Padilla fins a la rambla del Poblenou.

Sense sortides intermèdies

Els vehicles que hi entrin no en podran sortir fins al final i, quan hi arribin, podran escollir entre continuar per la C-31 (cap a les rondes i el Maresme) o bé agafar el lateral de la Gran Via que va elevat a partir del carrer de Bilbao.

2. Dos carrils per sentit i un per al transport públic

En cada sentit hi ha dos carrils per al transport privat i un per al transport públic, un fet inusual fins ara als túnels de Barcelona.

radar tram túnel Glòries

3. Un radar de tram

El túnel tindrà un radar de tram per controlar la velocitat. Els senyals que s’hi han instal·lat indiquen que el control de la velocitat es farà en un tram d’1,2 quilòmetres, és a dir, en tot el recorregut subterrani.

Límit de 50 km/h

Just després dels cartells que indiquen que hi ha un radar de tram, un senyal de trànsit fixa en 50 km/h la velocitat en tot el recorregut.

4. Semàfors per entrar-hi i sortir-ne

El túnel tindrà semàfors a l’entrada i sortida per regular el trànsit. Hi haurà una excepció: la sortida en sentit Besòs.

Gran pòrtic amb senyals lluminosos

A l’entrada del túnel, un pòrtic de grans dimensions amb senyals lluminosos indicarà si els carrils estan oberts i a quina velocitat es recomana circular-hi. Fonts municipals expliquen que és una estructura necessària per normativa a totes les entrades de túnel de la ciutat. El de Glòries és el més gran perquè inclou diversos indicadors en una sola estructura (panell informatiu, senyals de velocitat variable…).

5. De moment, el túnel de Glòries només servirà per sortir de Barcelona

De moment, però, els primers a circular-hi seran els cotxes i motos que surtin de Barcelona per la Gran Via, mentre que d’entrada a la ciutat es posarà en marxa a principis del 2022.

mapa recorregut túnel Glòries

6. 35.000 vehicles de la Gran Via en superfície, sota terra

Els 35.000 vehicles que circulen ara per la Gran Via a Glòries en superfície es desviaran per la galeria subterrània i es posarà a prova la mobilitat a la zona.

Font: Betevé

Read Full Post »

El 30 d’octubre de 1046 moria l’abat Oliba, el fundador del monestir de Montserrat. Cada any el recorden amb un ram d’olivera davant el cenotafi que tenen a la sala del signe. Bellaterra li té dedicat un dels seus 100 carrers.

FOTOS: MONESTIR DE MONTSERRAT I BELLATERRA.CAT

L’abat Oliba fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. A més a més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.

Read Full Post »

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. 

Castanyera moderna|FOTO: BELLATERRA GOURMET

Actualment Tots Sants és una celebració que té un caràcter molt més festiu que no pas fa segles, quan era dedicada al culte als morts i tenia un to molt sever.

Tal com recorda Dani Cortijo al bloc ‘Altres Barcelones’, durant la revetlla de l’1 de novembre les campanes no paraven de sonar en tota la nit i sempre s’acabava passant el rosari per les ànimes difuntes. Però aquest costum, com molts, s’ha perdut. Voleu fer una passejada per la Barcelona desapareguda, seguint les explicacions de Dani Cortijo i el ‘Costumari Català’ de Joan Amades? Una de les figures més destacades de la festa són les castanyeres. Amades explica com eren els estris tradicionals que empraven: de primer, torraven les castanyes amb fogons de terrissa semblants a una copa i més tard amb paelles d’aram o de ferro foradades. Les castanyeres anunciaven el producte amb un crit: ‘Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?’ Joan Amades també explica que antigament les castanyeres sortien al carrer concretament el dia de Tots Sants.

Muntaven les parades al voltant dels dos portals d’accés a la ciutat que portaven als principals cementiris barcelonins. El portal de l’Àngel era el pas obligat per a anar al cementiri dels Empestats, on ara hi ha la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. L’altre era el portal de Don Carles, situat a l’actual avinguda d’Icària, on començava el camí per a anar al cementiri del Poblenou. D’aquesta manera, les castanyeres s’asseguraven les vendes perquè la gent comprava les castanyes en tornant de visitar els familiars difunts. A partir de l’endemà, el dia 2 de novembre, les castanyeres es repartien per tota la ciutat.

Sobre els panellets, Amades diu que en algunes èpoques els padrins n’obsequiaven els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona.

Originàriament, els panellets no es venien a les pastisseries sinó als cafès o al carrer. Perquè era habitual de fer una mena de juguesca per a obtenir els panellets com a premi. A les darreries del segle XVIII es feia una fira molt lluïda de castanyes i panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital. Les parades eren guarnides amb grans platades de panellets i castanyes, combinats i distribuïts de manera que formaven dibuixos i figures. Amades recorda que a cada cap de taula s’hi posava un canelobre i enmig un gerro de flors, cosa que conferia al conjunt una fesomia com d’altar.

Les flors són un altre dels protagonistes de la jornada. Dani Cortijo explica que la tradició d’honorar els difunts amb flors prové dels antics romans. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. Al segle XIX l’indret de la ciutat on es concentraven les floristes era la Rambla i quan s’acostava Tots Sants el ritme de treball es multiplicava perquè feien l’agost al mes de novembre.

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

Pà casolà d’Angi fet a la paella|BELLATERRA GOURMET

Ingredients per elaborar 4 pans casolans:

-500 grams de bona farina qualitat 000

-25 grams de llevat -2 culleres soperes d’oli d’oliva

-Aigua tèbia -Sal

Preparació:

-Amassar la farina amb l’aigua tèbia, el toc de sal i les dues culleres d’oli d’oliva i el llevat.

-Elaborar 4 boles per 4 pans rodons

-Embolicar-los amb un pany de cotó net sense olors d’altres productes.

-Deixar-los fermentar durant uns 40 minuts en ambient càlid (fins que dobli en seu volum)

-Daurar individualment a foc lent en una petita paella, sense oli

Bon profit i gaudiu d’aquest pa casolà gustós i esponjós fet al moment!

Read Full Post »

L’Ajuntament de Barcelona opta per regular els anuncis per protegir els menors d’edat i fomentar l’alimentació saludable

Fruites i verdures| Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que a partir del mes de desembre regularà la publicitat de menjar i begudes perjudicials per a la salut. El consistori s’avança d’aquesta manera a la llei estatal que prepara el ministeri de Consum que l’any vinent prohibirà els anuncis de menjar ràpid i de productes com dolços, gelats o begudes ensucrades que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera contraris a una alimentació saludable.

En una roda de premsa conjunta des de Saló de Cent, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que el govern municipal vol aprofitar que la ciutat és Capital Mundial de l’Alimentació per aprovar dues instruccions per fomentar l’alimentació saludable entre els ciutadans. La primera limitarà la publicitat de menjar porqueria a les marquesines, banderoles i lones a l’espai públic, que són competència municipal.

Més productes ecològics i de comerç just
Com a complement, s’aprovarà una segons instrucció per impulsar la compra d’aliments amb criteris de sostenibilitat en equipaments i serveis municipals, que afectarà tant al servei de càtering com a les màquines expenedores. Les dues instruccions, que entraran en vigor en les pròximes setmanes, tenen com a objectiu fomentar el consum de productes ecològics, saludables i sostenibles, així com augmentar l’oferta de proteïnes d’origen vegetal i de fruita i verdura de temporada per donar més varietat a la dieta dels barcelonins.

Tant l’Ajuntament com el Ministeri de Consum han reconegut que la nova normativa és necessària després de constatar que l’autoregulació publicitària no ha contribuït a disminuir el sobrepès i l’obesitat infantils. La nova llei estatal intenta equiparar l’estat espanyol a altres països com el Regne Unit, França o Noruega, que fa temps que tenen regulada la publicitat dirigida als menors d’edat per evitar un consum excessiu de menjar ràpid o de baix contingut nutricional.

Consum vol regular tota la publicitat que s’emeti en horari infantil i en els programes dirigits a menors i afectarà la publicitat de televisions, ràdios, diaris, cinema, internet, xarxes socials i aplicacions mòbils.

Font: Tot Barcelona, Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

“Book és el més gran dispositiu Biòptic de coneixement a nivell mundial”

Víctor, titular de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Esquirols, la mascota de Bellaterra vist al Parc Vallès de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
La bandera oficial de Bellaterra està guardada al calaix de l’EMD des de 2017

Read Full Post »

L’any 1995 va entrar en servei la variant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – Sant Quirze dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

Estació FGC Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Des d’aleshores, tots els trens passen per la Universitat Autòmona i va quedar sense utilització l’antic traçat directe de Bellaterra a SantQuirze.

Font: UAB

Read Full Post »

Ajuntament de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

El Ple del mes d’octubre debatrà l’aprovació del Pla Estratègic de Cerdanyola 2030 (PEC) que ahir es presentava al Consell Plenari.

El Ple votarà sobre diverses modificacions de pressupost per a subvencions a entitats i actuacions a equipaments públics i també es pronunciarà sobre la revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de neteja de l’espai públic i de recollida de residus municipals.—

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, destaca tota la feina feta per molta gent en l’elaboració d’un pla que transcendeix els mandats i concita un gran consens. El PEC es marca objectius que impliquen a tothom, “perquè es tracta de tenir una ciutat més amable i atractiva que pugui atraure talent i fer que la gent no hagi de marxar fora per trobar oportunitats”.

El Ple votarà sobre diverses modificacions de pressupost per destinar partides a diferents qüestions, com aportacions de 2.000 euros a l’església Evangèlica i a La Marató de TV3 o de 1.300 euros al Club d’Hoquei. També hi ha modificacions de més quantia, uns 400 mil euros, destinades cobrir les pistes de la ZEM Les Fontetes, al projecte de la Torre Vermella o a actuacions a diversos equipaments municipals.

El Ple votarà sobre l’aprovació de la revisió de preus del contracte de gestió dels serveis públics de neteja de l’espai públic i de recollida de residus municipals a l’empresa CESPA, i en concepte d’endarreriments de l’increment de despesa del contracte per al mateix servei.

En l’apartat de mocions, ERC en presenta una per realitzar un procés participatiu ciutadà per definir els possibles usos i les obres compatibles amb aquests dels jardins i edifici de la Casa Llopis. ERC, conjuntament amb Ciutadans i Guanyem presenten moció per convocar la taula de treball per evitar la construcció del crematori adjacent al cementiri municipal, i conjuntament amb Ciutadans una altra per a la millora laboral i retributiva de la Policia Local.

Ciutadans presenta una moció per condemnar els fets ocorreguts en la UAB el passat 6 d’octubre i defensar el respecte, la convivència i la llibertat en les universitats catalanes.

En Comú Podem presenta una moció en defensa d’una formació professional digna i de qualitat, una altra per a la creació d’una comissió de treball per l’estudi del model de gestió de les escoles bressol municipals i conjuntament amb Guanyem una moció per una justícia fiscal municipal i per la modificació legislativa per tal de corregir els beneficis fiscals i exempcions a l’església catòlica i altres confessions religioses.

La sessió ordinària del Ple del mes d’octubre començarà a les 17 hores i una hora abans es farà l’Audiència Ciutadana. Ambdues sessions es celebren de forma telemàtica i es podran seguir pel Canal YouTube de l’Ajuntament.

Entrevista Carlos Cordón

Read Full Post »

Older Posts »