Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Km0’

Entrada a Bellaterra des de Sabadell|BELLATERRA.CAT

La Diputació de Barcelona entrega l’estudi que analitza l’increment de la densitat d’habitatge i equipament públic a Bellaterra

El document analitza la idoneïtat i les repercussions d’augmentar la densitat d’habitatges i orienta sobre les estratègies per incrementar el sòl destinat a equipaments públics. L’estudi analitza l’estratègia d’un augment de densitat generalitzat en tot l’àmbit, concloent que aquest augment tindria greus repercussions ambientals i funcionals.

L’estudi de la Diputació proposa un augment de densitat en àmbits concrets, ben comunicats amb el transport públic, poc consolidats o amb disconformitats i amb possibilitats de transformació. Les càrregues urbanístiques de cessió d’aprofitament i de sistemes generades per aquest augment de densitat es proposa destinar-les a la promoció d’equipament públic.

Amb l’estudi lliurat l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola podran argumentar decisions i redactar la figura de planejament adient per tal d’augmentar la densitat d’habitatges en l’àmbit que considerin més oportú.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 objectius proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i que formen part de l’agenda global per a 2030.

La Diputació de Barcelona entrega l’estudi que analitza l’increment de la densitat d’habitatge i equipament públic a Bellaterra

Font: Diputació Barcelona, Cerdanyola info

Read Full Post »

Bonaparte de Bellaterra ens aporta uns creatius dolços de gran qualitat. També ens ofereix illy cafè, el millor aràbiga pur del món. Heu gaudit dels seus gelats artesans?

GALERIA FOTOS: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Jony i Francesc recuperant el Camí dels Enamorats de Bellaterra l’any 2018|ARXIU BELLATERRA.CAT

Just ara fa tres anys de la recuperació del Camí dels Enamorats de Bellaterra, una molt bona feina efectuada per en Jony i Francesc de la brigada que l’EMD té contractada amb  RocaVallès (administrador Carles Rocamora). El premi que van rebre aquestes persones, després de tants anys amb bones feines i plena dedicació per tota Bellaterra, va ser l’acomiadament laboral en plena pandèmia del Covid-19, el que demostra com de mals pagadors són RocaVallès i l’EMD presidida per Ramon Andreu.

Jony ara és autònom i segueix confiant de ple amb el seu company Francesc, i el veïnat sí els premia dia a dia. Ara tenen agenda amb llista d’espera per les moltes feines que fan a cases de les famílies de Bellaterra. FACTA NON VERBA La bona feina no té fronteres i no s’oblida!

NOTA: l’EMD no ha respectat part del projecte aprovat, ja  que no ha fet instal·lar la barana prevista de troncs per evitar caigudes al perillós barranc de la Bonaigua.

Read Full Post »

Els nous recorreguts estaran operatius el 19 de juliol.

A partir del setembre, la UAB tindrà un Espai Saludable i Sostenible a l’avinguda de l’Eix Central que prioritzarà les persones i els transports sostenibles i afavorirà la socialització. A més, es remodelaran les línies de bus de manera que tota la comunitat tindrà una parada a un màxim de cinc minuts a peu.

A partir del proper mes de setembre, la comunitat universitària de la UAB gaudirà del nou Espai Saludable i Sostenible (SiS) de l’avinguda de l’Eix Central. Un espai sense sorolls i fums, de qualitat, amable i segur, on la prioritat seran les persones i les formes de mobilitat més sostenibles i on s’afavorirà la socialització i el desenvolupament d’activitats socials i esportives.

El projecte d’aquest Espai SiS s’emmarca en el Pla Campus Saludable i Sostenible  i el Pla de Mobilitat  de la UAB i pren com a principis inspiradors l’accessibilitat, la seguretat, la sostenibilitat, l’equitat i la salut. Es prioritzarà l’ús dels espais per part dels vianants, la circulació de bicicletes i patinets, i l’accés de persones usuàries de les diferents zones d’aparcament i de serveis.

Dos subàmbits

El nou Espai SiS tindrà dos subàmbits. D’una banda, a la part central, entre els edificis B i C, l’espai estarà reservat per a vianants, bicicletes, patinets i, quan sigui necessari, vehicles d’emergències i manteniment. Hi haurà jardineres, bancs, taules i espais polivalents dedicats a activitats esportives i culturals.

D’altra banda, al tram de l’eix central entre la rotonda d’accés a l’edifici C i el propi edifici C, i al tram entre entre l’edifici B i la plaça Cívica, als vianants i els transports esmentats abans es sumarà la circulació dels usuaris dels aparcaments dels edificis B i C, les motocicletes, el vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els serveis de correus i transport de mercaderies. De manera ocasional, hi accediran també vehicles autoritzats puntualment per a la realització d’activitats als espais polivalents.

Canvis a les línies de bus

Com a conseqüència a la creació d’aquest Espai SiS, s’ha remodelat les línies d’autobús al campus, tant les interurbanes com les internes, de manera que s’ha optimitzat els recorreguts i la cobertura de les parades per tal que tota la comunitat disposi de parades per arribar o sortir del campus a una distància màxima d’uns cinc minuts a peu.

Així doncs, pel que fa als serveis interurbans, es facilitarà un estalvi de temps generalitzat i s’incrementarà la cobertura territorial amb més parades a l’avinguda Serragalliners i a l’avinguda Can Domènech. Quant als busos interns del campus, de les cinc línies actuals, es passarà a tres. Les actuals L1 i L4 es fusionaran en la nova L1 Renfe-Rectorat-Renfe. I les actuals línies L2 i L5, es fusionaran en la nova L2 Renfe-Vila-Renfe. En tots dos casos, hi haurà el mateix nombre de vehicles i de sortides de l’estació de tren, i s’incrementarà la freqüència de pas a les parades intermèdies. La L3 es mantindrà sense cap canvi.

Per tal que aquest espai estigui disponible a començament de curs, la UAB endegarà una sèrie d’accions durant els mesos d’estiu. Per aquest motiu, la circulació a l’Eix Central quedarà restringida a partir del proper 19 de juliol, data en què les línies d’autobús començaran a circular segons els nous recorreguts.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona

Read Full Post »

Any 2075, ciutat de Cerdanyola del Vallès. Cada dia mor un ciutadà que habita al modern Centre Direccional per càncer o malalties que se’n deriven. Res no es pot fer per uns individus que paguen les conseqüències d’una gestió poc eficient dels abocadors tòxics de la zona a principis del segle XXI, fa uns 65 anys.

L’ADENC és una associació ecologista i naturalista, creada l’any 1982. És una entitat sense afany de lucredeclarada d’utilitat pública, que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb una dilatada experiència en la realització d’activitats de protecció del medi ambient a la comarca del Vallès, l’ADENC lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

Al plànol apareix l’antic abocador il·legal del Carrer Salcillo de Bellaterra, segons el veïnat de la zona està farcit de restes d’hospitals i amiant”

L’abocador il·legal Salcillo de Bellaterra va impedir una ampliació de la UAB per la gran quantitat d’abocaments que hi van trobar i que encara hi és. Era un abocador que es va denunciar moltes vegades.  L’Ajuntament de Cerdanyola es va fer el longuis ja que està en terrenys  tocant la UAB. El Campus de Bellaterra es va fer d’esquenes al consistori, que no va veure ni un duro d’impostos d’edificació ni res de res. L’alcaldessa Cristina Real (PSC) va ser la primera en obrir relacions amb la UAB.

Zona de l’abocador il·legal entre el carrer Salcillo de Bellaterra i la UAB|GOOGLE MAPS

“Membres d’ADENC tenen contabilitzats fins a 18 abocadors històrics al territori de Cerdanyola del Vallès i Bellaterra”.

L’escena futurista dista de ser una pura fantasia. No és tant descabellat pensar que podrà ser el panorama de Cerdanyola d’aquí a mig segle si l’Ajuntament i les administracions pertinents no duen a terme accions contundents sobre els abocadors tòxics del Centre Direccional.

Els abocadors tòxics es situen a la plana del castell de San Marçal, al costat del Sincrotró de partícules que es va inaugurar fa dos mesos. És una zona deshabitada, però on l’Ajuntament vol construir 3.500 habitatges en els propers anys. El territori és d’argila, i des de finals dels setanta s’han ubicat bòbiles que extreien el fang per diferent usos, com la indústria o la construcció. Les operacions deixaven grans forats que s’omplien amb tota mena de residus, des de deixalles domèstiques fins a materials que contenien minerals tòxics, com uralita o alumini. Encara ara, tot i estar enterrats, els residus no són inerts, ja que alguns estan en activitat química, la qual cosa genera contaminació ambiental i greus problemes de salut per a Cerdanyola.

L’abocador de Can Planes és el més tòxic, amb una extensió equivalent a 18 camps de futbol i una profunditat similar a un bloc de 5 pisos. Segons l’estudi realitzat pel Centre Tecnològic de Manresa (UPC) el 2003 i l’empresa FCIHS el 2006, entre els materials altament tòxics es troben unes 120.000 tones de sals de fosses d’alumini, 80.000 tones de fangs industrials, 16.700 tones d’escòria d’incineració i unes 2.300 tones de fosses de metalls. Alguns dels materials contenen altes quantitats d’arsènic, plom, zinc i altres minerals tòxics. En total sumen unes 650.000 tones de residus.

Can Planes va rebre deixalles tòxiques sense control des de finals dels anys setanta fins el 1995, any en que la Corporació Metropolitana de Barcelona el va clausurar perquè va rebassar la seva capacitat. No obstant, als anys vuitanta la premsa va començar a denunciar els abocaments i es va articular un fort moviment veïnal en contra. Així va néixer la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, que aglutina a ciutadans, partits i entitats de la ciutat que demanen el sanejament definitiu dels abocadors. Segons un dels integrants, Albert Làzaro, la organització ha desplegat una campanya a la ciutat “per conscienciar els veïns i evitar que l’Ajuntament evadeixi la responsabilitat de sanejar el sòl”.
El Consorci del Centre Direccional, constituït per l’Ajuntament de Cerdanyola, l’Institut Català del Sòl, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus és la comissió encarregada de la construcció del Centre Direccional, on a més del Sincrotró de partícules ja estrenat, es planeja construir un nou barri de 3.500 habitatges en el terreny contaminat pels abocadors.

Helena Martí, cap de la secció tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament i membre del Consorci, afegeix que no volen construir “a sobre dels abocadors, sinó al voltant”. Segons Martí, “la Plataforma diu que hi ha molts abocadors, però no especifica el nombre, i en realitat no hi ha tants”. La tècnica de Medi Ambient no veu el mateix perill que veuen els estudis i la Plataforma: “hi ha hagut casos a altres països, com al Japó, que s’ha construït a sobre d’abocadors i no ha passat res”.

Tot i així, l’estudi del Centre Tecnològic de Manresa apunta que no es pot edificar en la zona, ni al voltant ni a sobre dels abocadors, ja que l’ús del sòl de Can Planes com a residència “comporta un perill en la salut pels alts nivells de risc cancerigen de la zona”. A més, està en tràmit un nou informe per part del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la UPC per tal de conèixer la qualitat de l’aire de Cerdanyola i el grau de contaminació del sòl de Can Planes.

Cal tenir present que existeix una àmplia normativa europea i estatal sobre contaminació ambiental d’obligat compliment. Per exemple, l’article 7 del Reial Decret 9/2005 explica que “la declaració d’un sòl contaminat obligarà a la realització d’actuacions necessàries per procedir a la seva recuperació ambiental”, i la Directiva 1999/31 del Consell Europeu especifica que “l’abocament de residus s’ha de controlar i gestionar de manera adequada […] i s’ha de facilitat la manipulació de residus i facilitar els processos de tractament”.

El pneumòleg Josep Tarrés recorda que Cerdanyola ja és la primera ciutat en malalts de càncer en l’estat espanyol. Tarrés, a més de doctor, és el regidor d’Atenció a les persones i Benestar Social de l’Ajuntament de Cerdanyola i un expert en els efectes dels minerals tòxics en la salut. El doctor fa anys que estudia casos de cerdanyolencs que han emmalaltit de càncer per respirar les partícules que desprenen alguns minerals, especialment amiant. Els residus dels abocadors resten en sòl i les aigües subterrànies, de manera que quan plou o quan es remou la terra contaminen l’aire. “Nosaltres, en respirar-lo, inhalem part de les substàncies tòxiques que poden provocar malalties cancerígenes”, explica Josep Tarrés.

Per tal d’avaluar les diverses propostes que pot adoptar la comissió, el Consorci del Centre Direccional va encarregar el 2008 un estudi a l’empresa IDOM. Segons l’informe, l’opció més barata, que té un cost estimat de 50 milions d’euros, suposaria segellar amb formigó la zona contaminada sense cap acció de sanejament. La més cara, estimada en 200 milions, comportaria extreure els residus i tractar-los adequadament en una planta de reciclatge especial per tal de minimitzar el seu impacte de forma definitiva.

Helena Martí aclareix que s’ha optat per la opció més barata “perquè era la més viable”. També opina que “el cost de remoure i tractar els residus per portar-los a un abocador especial és molt alt i és perillós per al medi ambient. És traslladar el problema a un altre lloc”. L’operació consistirà en refer la capa de clausura dels abocadors i construir pantalles laterals per tal de confinar els residus. “A més, alguns residus, com les fosses d’alumini, ja no es poden tractar perquè després de tants anys s’han alterat”, afegeix la tècnica.

Albert Làzaro, integrant de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, denuncia que l’estudi d’IDOM no és “veraç i fiable” perquè només informa sobre les despeses de sanejament i obvia el grau de contaminació que suposa cada proposta. “Les successives administracions que passen per l’Ajuntament posen la mateixa excusa, la manca de recursos econòmics, però s’ha de trobar una solució definitiva perquè està en joc el medi i la salut de les persones”, explica Làzaro. L’activista també afirma que en un principi els resultats de l’estudi d’IDOM no es van donar a conèixer públicament, sinó per filtracions d’alguns mitjans de comunicació: “això demostra els importants interessos polítics i financers que amaguen el negoci dels residus”.

Mentre uns critiquen que no es sanegin els abocadors, d’altres afirmen que tapar amb una capa de ciment és suficient. La Plataforma denuncia que es vol construir a sobre; la comissió del Centre Direccional afirma que no és just a sobre, sinó al voltant. Explicacions que es contradiuen i que dificulten que els habitants de Cerdanyola coneguin exactament què passa amb els abocadors tòxics. No gestionar-los de forma eficient i transparent portarà a que, en un futur, els ciutadans ho paguin car amb la seva salut. No és alarmisme, és la realitat. Els cerdanyolencs del 2075 ho agrairan.

Font: Cerdanyola Informa, Wikidiario info, Cerdanyola Sense Abocadors, Publicat el 2 de setembre de 2010

Read Full Post »

Coneixement del funcionament de el cicle de l’aigua d’ una piscina

Per a un bon manteniment de la vostra piscina, és important que conegui com es gestiona el cicle de l’aigua dins del circuit de la piscina i la funció de cadascun dels seus components.  Aquí us ho expliquem.

El motor

El motor mou l’aigua a través del circuit.  Normalment, el motor es posa en funcionament amb un programador de manera que no cal engegar i apagar-lo.  En temporada de bany, i en funció de l’ús de la piscina, el motor ha de funcionar entre 6 i 10 hores diàries, preferiblement a primera hora del matí i a la posta de sol.  Per al manteniment hivernal n’hi haurà prou amb un funcionament de mitja hora diària.

Els broquets de propulsió

Estan situades en un extrem de la piscina i permeten la creació del corrent d’aigua per tota la piscina fins als skimmers i el clavegueró de sortida.  També serveixen per incorporar aigua de la piscina.  L’aigua que surt per les esmentades filtres prové del procés de filtració.

Els skimmers

El o els skimmers, situats a l’altre costat, recullen l’aigua per a procedir al seu filtrat.  Tenen un cistell que reté els objectes més grans (fulles, etc.) abans de passar pel filtre.  “Cal netejar-setmanalment, per facilitar el pas de l’aigua”.

El procediment és el següent (millor amb el motor apagat):

1. Retirar la tapa del skimmer.
2. Treure el cistell de l’skimmer, netejar-lo i col·locar-ho novament al seu lloc.
3. En el cistell dels skimmers és on es col·loca normalment les pastilles dels productes de manteniment.

La bunera

Està situat en el fons de la piscina, aspira l’aigua de el fons complementant la funció dels skimmers.  També serveix per a buidar la piscina.

La presa d’aspiració

Situada normalment en una paret i que està normalment tapada amb un tap de rosca, serveix per connectar la mànega del netejafons i recull per aspiració la brutícia de fons de la piscina, portant-la al filtre per a la seva neteja.

La vàlvula reguladora

Cada sortida d’aigua de la piscina (skimmers, embornal i presa d’aspiració) es realitza amb un tub diferent que té una vàlvula reguladora.  Normalment, la presa d’aspiració està tancada i la del skimmer i embornal obertes.  Aquestes dues últimes es poden regular per portar l’aigua més cap al fons (embornal) o cap a la superfície (skimmers).  Quan volem passar el netejafons, obrim la vàlvula de la presa d’aspiració i tanquem les altres dues.

El prefiltre

Just abans de la zona de filtrat, recollint totes les sortides d’aigua de la piscina, hi ha un prefiltre amb un cistell, que cal netejar tan sovint com sigui necessari perquè no obstrueixi el pas de l’aigua.  “El normal és fer-ho cada setmana”.

El filtre o bomba de filtrat

És un dels mecanismes imprescindibles per mantenir l’aigua de la piscina en perfectes condicions.  Aquest sistema fa passar l’aigua per un material filtrant on van quedant tot tipus d’impureses presents en l’aigua (cabells, pols, insectes, bronzejadors, cremes, algues, etc.), deixant-la més neta, transparent i agradable per al bany.
Bàsicament trobem al mercat tres Sistemes de filtració: sorra de sílice, sorra de vidre i terra de diatomea.

La vàlvula rotatòria

La vàlvula rotatòria controla la diferents funcions de l’circuit: Filtració (posició normal), Rentat (per netejar el filtre), Recirculació (l’aigua no passa pel filtre), Buidatge (buida l’aigua per l’embornal), Esbandida (després del rentat  , per eliminar l’aigua bruta), Tancat (repòs, el motor
no està en marxa).

Piscina privada de Bellaterra|MOND’AIGUA

Font: Vadequimica, Mon d’Aigua, Repar Pro-Pipe 

Read Full Post »

El mapa de Badia del Vallès reprodueix el mapa de la península Ibèrica i les Illes Balears. Les vies públiques tenen noms geogràfics (Av. Costa Brava, Av. Cantàbric, Av. del Mediterrani, etc.) i estàn situades aproximadament en el lloc corresponent del citat mapa.

El mapa de Badia del Vallès reprodueix el mapa de la península Ibèrica|LLIBERTAT.CAT

Badia, una ciutat feta a si mateixa
Ciutat Badia, Badia i Badia del Vallès són els tres noms amb els quals s’ha conegut la nostra població durant els seus primers vint-i-set anys d’història. Ciutat Badia va néixer com a projecte als anys 60 a Madrid. El Ministerio de la Vivienda va encarregar al Instituto Nacional de la Vivienda la construcció d’uns 12.000 habitatges de tipus social a la província de Barcelona, dels que finalment només se’n va arribar a construir 5.372, mitjançant l’Obra Sindicial del Hogar.

Per a la construcció es varen expropiar 887.441,82 metres quadrats dels municipis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Les obres s’iniciaren a finals dels anys seixanta i principis dels setanta i acabaren l’any 1973, però no es varen començar a ocupar fins al 1975, quan va ser inaugurada pels aleshores Prínceps d’Espanya el 14 de juliol d’aquell mateix any.

El règim jurídic que va adoptar la llavors anomenada Ciudad Badia va ser la creació d’una Mancomunitat amb els municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès que va tenir la primera seu a un pis del carrer Santander número 2. La gestió administrativa va passar per la creació d’una Comissió Gestora entre aquests dos municipis, en la qual, cada dos anys, els alcaldes s’intercanviaven els càrrecs: un ocupava la presidència i l’altre la vicepresidència.

Des de l’acabament de les obres, es van detectar tota una sèrie de dèficits d’equipaments i d’infraestructures que van originar que durant les dècades dels setanta i dels vuitanta es definissin els trets més característics de Badia: per una banda, l’aparició entre els/les badiencs/ques d’un fort caràcter reivindicatiu, i per l’altra, un important moviment veïnal associatiu que va anar creant un sentiment de poble, i que anirà incorporant, paulatinament, a la majoria de la població en la lluita per assolir les mancances de serveis que patia la ciutat (col·legis, escoles bressol, centres d’assistència mèdica, ajuntament, biblioteca, etc. ).

Aquest procés de construcció de la ciutat va posant de relleu les enormes dificultats que comportava per als/les ciutadans/es de Badia la dependència orgànica a altres municipis, la qual cosa, va fer que aparegués una forta voluntat per convertir la ciutat en un municipi independent. Fruit del consens de totes les forces polítiques i social, el 9 de febrer de 1994, el Parlament de Catalunya, en sessió plenària, va aprovar la Llei 1/94 de 22 de febrer per la creació del municipi de Badia del Vallès.

El 14 d’abril de 1994, quan es va constituir per primera vegada el nou consistori, naixia el municipi més jove de Catalunya.

Al llarg d’aquest temps, la principal preocupació del consistori ha estat la creació i millora dels serveis que reben els/les ciutadans/es, i, especialment, assolir una viabilitat econòmica real de la ciutat. El diàleg i el consens amb la Generalitat ha creat els mecanismes polítics i jurídics per a què Badia sigui un municipi amb una estabilitat econòmica i amb projecció de futur.

Badia del Vallès és una ciutat amb àmplies avingudes, zones verdes i d’agradables passejades que s’enorgulleix de ser una ciutat feta a si mateixa, oberta, plural, solidària i participativa.

Símbols

L’escut de Badia del Vallès es caironat partit: d’or; i sinople; ressaltant sobre la partició una oreneta de sable volant. Per timbre una corona mural de vila.

Badia del Vallès utilitza una bandera heràldica, i segueix el mateix patró que el seu escut, y es defineix com una  «bandera apaïsada de proporcions dos d´ alt per tres de llarg, bicolor vertical groga i verda, amb l’oreneta negra amb el pit blanc de l’escut, d’alçada 5/7 de roba, centrada al  mig de la partició».  (DOGC el 6 de noviembre de 1998).

La bandera de Badia del Vallès presenta l’oreneta, escollida com a símbol de la immigració, mentre que els colors de cada partició representen els dos municipis originaris (or per Barberà i sinople per Cerdanyola)

Xifres i Dades principals

Població (Març 2010): 14.064 habitants
6927 homes
7137 dones
Superficie: 0,91 Quilòmetres quadrats.
Densitat de població : 15.026,9 (hab./Km2)
Altitud: 120 metres.
Coordenades:  427.529 UTMx    /  4.595.092 UTMy

AJUNTAMENT BADIA DEL VALLÈS Avinguda de Burgos s/n
08214 Badia del Vallès
☎️ 937 182 216 http://www.badiadelvalles.cat

Font: Ajuntament Badia del Vallès, IEC, Llibertat.Cat

Read Full Post »

Maurici Lucena destaca que l’activitat aeroportuària generen fluxos que beneficien econòmicament l’entorn on es troben

Foto de grup dels firmants de l’acord per impulsar el Hub d’Innovació Aeronàutica a Sabadell|ACN.

L’aeroport de Sabadell està cridat a convertir-se en un pol d’atracció vinculat a la innovació en matèria aeronàutica. Així ho volen Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de la capital vallesana, que aquest divendres han signat el protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica aprofitant el potencial de la infraestructura.
En el seu parlament, el president d’Aena, Maurici Lucena, ha destacat que l’activitat aeronàutica i les seves infraestructures generen fluxos que beneficien econòmicament el seu entorn, en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, una afirmació que assegura que també és vàlida per a la instal·lació sabadellenca.

Font: El Punt Avui, ACN,

Read Full Post »