Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cerdanyola del Vallès’

Avui, dia 15 de desembre, 1er Aniversari de la presentació de la Comissio Veïnal Bellaterra És Sant Cugat, creada per recollir signatures per l’annexió a Sant Cugat del Vallès, Bellaterra.Cat té el plaer de compartir amb totes les veïnes i veïns del nostre poble la carta que especialment han escrit a 4 mans, Chus Cornellana i Miquel Vázquez.

Representació Veïnal de Bellaterra És Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

Estem de celebració de l’inici d’un procés amb el que Bellaterra vol millorar la vida i gestió del seu poble. Avui fa un any, el 15 de desembre de 2018, es va presentar al públic la Comissió Veïnal promotora de la segregació de l’EMD de Bellaterra de l’Ajuntament de Cerdanyola per l’annexió al de Sant Cugat.

“Bellaterra és Sant Cugat” és el nostre lema i l’objectiu. En Miquel Vàzquez i la Chus Cornellana en són el seu president i vicepresidenta.

Chus Cornellana i Miquel Vázquez|ARXIU BELLATERRA. CAT

No és la primera vegada que la ciutadania de Bellaterra manifesta el desig d’independència administrativa de Cerdanyola i val a dir que des de sempre hem sabut que no seria un procés fàcil. No obstant Bellaterra és un poble que té clar cap on vol anar i està disposat a treballar per assolir el seu benestar.

El procés seguit per aconseguir el canvi administratiu es fa d’acord amb el Decret 244/2007, referit a la demarcació territorial de municipis i entitats municipals descentralitzades i que obliga a recollir la signatura de més del 50% de la població de l’últim cens electoral del territori a segregar (territori de l’EMD de Bellaterra i de Can Fatjó dels Aurons). Després de dos mesos de recollida de signatures per part de la Comissió, un 60% d’aquest cens va signar per l’annexió a Sant Cugat. També es va elaborar una memòria justificativa on s’expressaven les consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic i administratiu que motivaven la demanda de segregació de l’Ajuntament de Cerdanyola, i s’hi va adjuntar el plànol pertinent. Les signatures amb la memòria justificativa es van entrar al registre de l’ajuntament l’11 de juliol de 2019.

No era difícil imaginar que l’Ajuntament de Cerdanyola, fos quin fos el partit que el governa, posaria dificultats per evitar la segregació de Bellaterra. Des de Bellaterra aportem molts impostos però n’inverteixen molt poc al nostre poble.

L’alcalde va resoldre no admetre-ho a tràmit per considerar que no reunia el 50% de signatures dels cens, doncs argumentava que calia incloure tota l’àrea censal del districte 38, a on pertany Can Fatjó dels Aurons, i que inclou les 850 persones censades a la Vila universitària. Ara bé, resulta que aquestes persones no estan incloses en el territori a segregar, segons consta a la Memòria i al plànol presentat. A Can Fatjó dels Aurons hi ha censades menys de deu persones.

Per aquest motiu des de la Comissió s’ha interposat un recurs contenciós al jutjat i seguirem fins a on calgui.

L’Ajuntament de Sant Cugat espera que es manifesti la població de Bellaterra.

L’EMD de Bellaterra ens ha donat suport institucional des del principi, cosa que la Comissió veïnal agraeix, com també a la seva secretària interventora que ha donat fe de tot el procés.

Gràcies a tota la ciutadania bellaterrenca pel suport i col·laboració i pel desig i la il·lusió de seguir treballant per una Bellaterra millor i més autònoma. I gràcies companys i companyes de la Comissió per la vostra generosa entrega i total disponibilitat.

Ho aconseguirem, més aviat o més tard, no en tingueu cap dubte.

Des de la Comissió Veïnal Bellaterra És Sant Cugat aprofitem per desitjar-vos unes Bones Festes i un Feliç any nou 2020!

Read Full Post »

Ordenances fiscals número 1 de l’Ajuntament de Cerdanyola 2019

Vista aérea de les cases de Bellaterra|RACC

OMPLIR INSTÀNCIA GENÈRICA
Bonificació de l’IBI: 333€ X 3 anys
Bonificació del ICIO: 95% Permís Construccions Instal·lacions i Obres

Punt 4 de l’ordenança fiscal 2019

Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost, amb un límit màxim de 333€/any de reducció els bens immobles en els que es realitzin pel subjecte passiu instal·lacions d’adaptació o millora de sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol sense estar obligats a la mencionada instal·lació per la llei i per les ordenances municipals, durant el període impositiu immediatament anterior a aquell en que hagi de tenir efectes la bonificació.

Per justificar la no obligatorietat serà necessari l’emissió d’un informe tecnic elaborat per l’Àrea d’Urbanisme.

Aquesta bonificació estarà condicionada a que les instal·lacions per a la producció de calor incloguin col·lectors que disposin de la correspondent homologació per l’Administració competent.

La bonificació prevista en aquest número tindrà caràcter pregat i es concedirà per un període de tres anys i s’aplicarà en el període següent a aquell en que hagi tingut lloc la instal·lació.

S’haurà de sol·licitar abans del 31 de gener de l’exercici en que hagi de tenir efectes.

Aquesta bonificació es mantindrà mentre no variïn les circumstàncies que han determinat el seu ortorgament.

Els contribuents hauran de comunicar quansevol modificació a l’Ajuntament.

Read Full Post »

Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès|BELLATERRA. CAT

Després de les plujes d’avui, Bellaterra.Cat s’ha desplaçat fins a Cerdanyola del Valles per veure el cabal d’aigua del Riu Sec, i hem fet aquest curt video que compartim.

Qui ens podria dir el motiu d’aquesta escuma blanca que es veu a l’alçada de la Biblioteca de Cerdanyola?

El Riu Sec neix en el municipi de Matadepera, dins el Parc natural de Sant Llorenç de l’Munt il’Obac, i travessa transversalment el Vallès fins a desembocar al riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze de Terrassa, Badia de Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.

Qualitat de l’agua del Riu Sec

L’origen del seu nom rau en la seva llera seca en determinades èpoques de l’any, presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. Actualment el seu cabal oscil·la entre els 35.000 i els 45.000 m³ / dia al seu pas per Cerdanyola pel fet que constitueix un abocador de les aigües residuals domèstiques, industrials i dels equipaments dels municipis situats al llarg del seu curs, que utilitzen en el seu majoria aigua procedent de la conca de Ter.

La ja històrica degradació de la qualitat de les seves aigües, només sensiblement millorada des de la construcció, el 1992, de la depuradora de Sant Pau de l’Riu Sec, ha estat motiu de contínues queixes veïnals a causa de les males olors, sobretot a l’estiu. Tot això ha portat a les diferents administracions competents a plantejar-se una sèrie de plans de millora encaminats així mateix a la recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les riuades.

Read Full Post »

Junts per Catalunya-Junts (30,16%), ha guanyat una vegada més les eleccions generals al Congrés de Diputats a Bellaterra i el PSC-PSOE (25,22%) a Cerdanyola del Vallès

Laura Borràs, cap de llista per Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats|FOTO OFICIAL GENCAT

El PSC-PSOE guanya les eleccions generals a Cerdanyola del Vallès, celebrades aquest 10 de novembre del 2019. El PSC-PSOE s’ha imposat amb un total de 8.248 vots, el que representa el 25,22%. Així, es repeteix una nova victòria socialista a Cerdanyola del Vallès després de guanyar les anteriors eleccions generals (28 d’abril) i municipals (26 de maig).

Read Full Post »

BELLATERRA. CAT té el plaer de compartir amb totes les veïnes i veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola aquests 5 vídeos excepcionals del Clot de Can Fatjó dels Aurons.

2019, Clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), amb una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.

L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.

L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.

Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.

L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.

Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.

En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles.

L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.

El 2019 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per als veïns de Bellaterra i Sant Cugat.

Drons: @quiqueconejo16

Read Full Post »

Segons informa l’Ajuntament de Cerdanyola, la primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

FOTOS DE L’AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Segons informa l’Ajuntament de Cerdanyola, la primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri

La setmana vinent començarà la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l’exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols.

Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament dos anys.

L’Alcalde, Carlos Cordón, es mostra satisfet d’haver pogut desbloquejar “una situació que havia generat alarma social entre moltes de les famílies afectades” i creu que “és la millor de les solucions per poder començar a fer una reforma del cementiri i la construcció d’un tanatori, dues accions imprescindibles i de justícia per a la ciutat”.

Làpides catalogades

El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides dels nínxols que s’han d’enderrocar. Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.

Read Full Post »

Foto:Universitat Autònoma Barcelona

Per Alexandre Lavado Campàs (Centelles, 1992)

El m2 de les 267 hectàreas expropiades ho van pagar a 159 Pessetes (0,96€), i actualment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), només té en propietat 263 hectàreas.

Segons publica Ciutadania Pural, els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona.

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim.

Paral·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.

La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.

Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Read Full Post »

Older Posts »