Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Terrassa’

Des de Bellaterra.Cat agraïm i felicitem la Senyora Rosa Orriols pels 25 anys cuidant l’estació dels FGC de Bellaterra

Hem de valorar més sovint al personal de neteja per la seva important feina i les tasques que desenvolupen com un servei essencial i sinònim de salut per tots nosaltres.

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

En els darrers anys de pandèmia la higiene ha adquirit encara més valor que mai, fent-se evident la relació que té amb la nostra salut, es per això que hem de valorar el rol que desenvolupa diàriament el personal de neteja, com és el cas de la Rosa Orriols, pels seus 25 anys vetllant pel benestar i la seguretat de totes i tots els que gaudim de l’estació de Bellaterra per desplaçar-nos a diari o ocasionalment.

Sovint, la tasca del personal de neteja és invisible als nostres ulls, però estrictament és necessària perquè puguem sentir-nos còmodes i segurs.

Demanem a la ciutadania no passi de llarg quan vegi el personal de neteja, perquè així siguin més visibles i valorats, ja que aquesta acció dona moral i augmenta la predisposició a l’hora de mantenir els espais en perfectes condicions.

A més, atorgar una major visibilitat a la neteja fa que la tasca que duen a terme aquest sector, sigui més visible i, per tant, guanyi el valor que es mereix.

Cuidem i felicitem els que ens cuiden

La terrassenca Rosa Orriols a l’estació de Bellaterra dels FGC

El personal de neteja està constantment exposat a tot tipus de riscos: intoxicacions, dolors musculars, irritacions, etc.

Per això, és estrictament necessari dotar aquests treballadors amb els recursos adequats per poder garantir la seva seguretat i benestar, sense oblidar agrair-los i que no siguin invisibles a pesar de les nostres preses per multitud de causes.

Read Full Post »

Esquirols, la mascota de Bellaterra vist al Parc Vallès de Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
La bandera oficial de Bellaterra està guardada al calaix de l’EMD des de 2017

Read Full Post »

El bellaterrenc Andrés Rueda i la seva residència geriàtrica Sant Pere de Les Fonts de Terrassa lliure de Covid-19 des del minut 0

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

Dos centros de mayores catalanes que tomaron ya en febrero medidas de protección e higiene extremas suman cero contagios

Residencia de ancianos en Polinyà (Barcelona), donde se han tomado medidas drásticas para evitar el virus|CRISTÓBAL CASTRO

EL PAÍS|Jesús García|Maria Sosa Troya

No pide por ella porque le da igual morir o eso dice. Pide por sus compañeros, por la hija que le queda con vida, por los nietos a los que hace tantos días que no ve. María Ruiz, 83 años, ha sido carpintera, albañil, cuidadora y limpiadora. Ahora es el poder fáctico de la residencia de ancianos. Junta las manos y mira al cielo: “¡Que no nos entre el bicho aquí, que estamos muy bien!”.

El bicho se ha quedado a las puertas de la residencia Gravi, en una urbanización de Polinyà (Barcelona).

Al pequeño jardín, en la parte trasera, llegan los ladridos de un perro confinado y el olor de los pinos. Ninguno de sus 33 residentes ha sido infectado ni presenta síntomas de coronavirus. Un oasis en medio de la tragedia que acecha a los centros para mayores. “El huerto lo cultivo yo. Las flores las he plantado yo. Esas, también”, dice María, y señala una pequeña figura de mármol de la virgen del Rosario.

“¡Que no nos entre el bicho aquí, que estamos muy bien!”, explica María

Tal vez los rezos de María, granadina emigrada a Cataluña, han protegido a la residencia frente al virus. Tal vez el mérito sea de su director, el doctor Iñaki Antón, que vio venir el drama y se anticipó. El 25 de febrero, regresaba en AVE de un congreso sobre dependencia en Madrid con Andrés Rueda, director de otra residencia en Terrassa. En España los casos se contaban con los dedos de una mano y las alertas, aún tenues, se centraban en Tenerife, donde el positivo de un turista italiano había obligado a confinar el hotel Costa Adeje.

“Vimos que esto iba a llegar. Sabíamos, por China, que afectaba más a los ancianos. ‘Esto va a arrasar con nuestros abuelos, hay que bloquear la entrada’, pensamos”, explica Antón, que bromea con María sobre sus supuestas ganas de dejar este mundo. “Seguro que si te pongo un hacha en la cabeza, no quieres que la suelte”. Ríe con ganas. “Nos propusimos convertir la residencia en un búnker. Por ahora lo hemos logrado”.

Cuando la Generalitat aún no había dado “ninguna instrucción” a las residencias, Antón ya había redactado su propio protocolo de prevención. Se las apañó para conseguir el material de protección por su cuenta. “Tuve suerte. El hijo de una de las abuelas es pintor industrial y nos trajo una caja de mascarillas”. De las buenas, las FFP2 con filtro, las que el Gobierno ha comprado para los sanitarios. En el bazar chino se hizo con guantes y unos chubasqueros.

El 4 de marzo, un valenciano de 69 años inauguró el macabro contador de muertos por Covid-19. Ese día también entró en vigor el protocolo de Antón. Dos folios con instrucciones concretas y una obsesión: “Mantener la asepsia” en la instalación. El búnker, la isla, la fortaleza: que no entre el virus, dejarlo afuera. Los proveedores deben tocar el timbre y dejar en la puerta la mercancía; en otro momento seguramente los habría atendido María, recepcionista extraoficial. Los paquetes se desinfectan “pulverizándolos con alcohol de 70 grados”.

“Pedí material a la Generalitat. Aún lo estoy esperando”, lamenta un director

Hasta que se prohibieron las visitas, los familiares debían entrar con todo el equipo de protección recolectado a través de una red informal de amigos y conocidos. “Pedí material a la Generalitat. Aún lo estoy esperando”, lamenta Antón, crítico con la ceguera de los gobernantes. “No soy epidemiólogo, pero esto se veía venir y deberían haberlo parado antes”. Nacido en Bilbao, es médico gerontólogo. Rechaza que se carguen las tintas contra las residencias. “Somos un servicio social. Estamos para cuidar a ancianos, no para curarlos”. Pero también critica las bajas del personal. “Ante una dificultad así, lo siento mucho pero los auxiliares no pueden abandonar el barco”, dice Antón, que lleva 23 años al frente de Gravi.

Ni abandonar el barco… ni tirar por la borda a los mayores. “Es vergonzoso, si no delictivo, que se deje de dar tratamiento solo por su edad a quienes nos han alimentado y han levantado el país”. Asegura Antón que han recibido instrucciones “verbales” de no pedir traslado al hospital para los mayores de 80 años.

María formaría parte de ese segmento de población al que, en opinión de Antón, ya se da por perdido. No parece que eso agite su espíritu. “Lo que no quisiera yo es coger el virus y pegárselo a los demás”. Pero lo que de verdad la inquieta es que ya es mediodía y su hija aún no ha llamado. Los otros dos, repite en cuanto puede, murieron demasiado jóvenes. “Aquí tengo el móvil. Va con tarjeta, si no me ponen dinero no puedo llamar. Es un móvil pobre, como yo”.

De izquierda a derecha, Andrés Rueda, el director de la residencia Sant Pere de Les Fonts, en Terrassa, su mujer (enfermera), su hija (psicóloga) y su hijo (administración).

A 20 kilómetros de María, el centro geriátrico Sant Pere de Les Fonts, una residencia privada en Terrassa, atiende a 66 ancianos, la mayoría en plazas concertadas. La dirige Andrés Rueda, el hombre que acompañaba a Antón en el AVE. La suerte y una “prevención neurótica” han alejado por ahora al virus. Él también compró material. El 28 de febrero colocaron hidrogeles en las puertas y carteles que prohibían besos a los familiares. Cuando restringieron las visitas, llegaron las protestas de algunos. “Pero si es como una gripe’, decían. Qué daño ha hecho esa comparación”, reflexiona Rueda, que dirige la residencia, donde su mujer es la coordinadora de enfermería, su hija trabaja como psicóloga y su hijo, en administración.

El control aquí es escrupuloso. Nadie entra. Solo los 40 empleados que, al llegar, pasan directamente al vestuario. Un felpudo con agua y lejía para los zapatos, la ropa lavada a alta temperatura y desinfectada con ozono les espera para empezar la faena. Se recogen el pelo. Mascarillas. Guantes. Ahora sí, pasan.

Rueda cree que la clave ha sido ganarle unos días al virus. “Si nosotros vimos tan claro que iba a extenderse, ¿por qué los técnicos no?”, se pregunta el director, que tiene a cuatro ancianos aislados en sus habitaciones por otros motivos. “Hay que ser precavidos. Se sigue el protocolo. Limpiamos antes de desayunar, comer, merendar y cenar”. Las manos de Vanesa García, auxiliar, sufren esa obsesión por la limpieza. “Estamos todo el rato desinfectando”. Dice que han optado por evitar los informativos en la televisión. “No queremos que se angustien”. Sara Rueda, la psicóloga, trata de gestionar las emociones del equipo y de ayudar a los familiares. También a los residentes, claro.

“Ponemos un rato Skype para que vean a su familia. Y a las seis de la tarde, cada día, bailamos el Resistiré”.

Read Full Post »

CARTA OBERTA D’ÀLVAR MASLLORENS (LLIBRERIA LA TEMERÀRIA DE TERRASSA)

Àlvar Masllorens de La Temerària de Terrassa |CEDIDA

La Temerària tanca el pitjor mes de la seva història. És per aquest motiu que em permeto fer públiques aquestes reflexions en veu alta, perquè potser entre tots trobarem una sortida a l’atzucac que viu el comerç, en general, i les llibreries, en particular. Si passegeu per les vostres ciutats, imagino que us haurà cridat l’atenció el cada cop major nombre de comerços que tanquen les seves portes. Darrera de cada tancament, hi ha un drama personal i un projecte muntat amb il·lusió que s’esfondra en el no-res. Em podeu dir que és llei de vida, o la llei del mercat, i que els “nous temps” porten implícits uns certs canvis i que cal adaptar-s’hi. I segurament això té una part certa, però voldria fer una breu anàlisi de com veig la situació.

La crisi econòmica, de la qual ja se’n parla poc, continua fent estralls i un nombre molt important de persones han vist delmades les seves capacitats econòmiques. A més, des d’octubre de 2017 (amb quatre mesos terribles i caigudes de vendes del 40% en molts sectors), que no aixequem cap; només a finals del 2018 semblava que es començava a redreçar la situació, però va ser un miratge i el que portem d’any està essent encara més complicat que l’exercici anterior. La capacitat d’endeutament dels comerciants ha sobrepassat el límit, i només aquells que no estan subjectes a un lloguer o que tenien un bon coixí financer poden aguantar aquest daltabaix sostingut massa temps.

Hi ha canvis en els hàbits de consum, certament. I aquí apel·laria a la ciutadania a plantejar-se quin model de ciutat vol per als propers anys. La compra on-line continua creixent (sovint després d’haver visitat una botiga presencial on cerquem assessorament), i això desertitzarà de comerç les nostres ciutats; sense ànims de ser apocalíptic, allò que quedarà seran els bars i les grans marques que esdevindran punt de recollida de la compra feta per internet i com a outlets per desembarassar-se dels estocs sobrers.

Apel·lo, també, a la conscienciació de la força que tenim com a consumidors. Penso que hem de tenir present, a més de què comprem, on ho fem i a qui. On volem, en definitiva, que vagin a parar els nostres diners. Hem de mirar per la nostra butxaca, i tant que sí, però per això mateix hem de tenir present on comprem, cada una de les vegades que ho fem; no s’hi val a badar. A tall d’exemple: la meva competència surt, d’entrada, amb més de 15 punts percentuals d’avantatge respecte les llibreries independents. Ells camuflen un descompte teòric (que segurament sí que trobareu per internet), i nosaltres el fem, mitjançant sistemes de fidelització diversos, de manera íntegra. Perquè us feu una petita idea, aquesta fidelització ens suposa, tot sovint, gairebé la mateixa quantitat que perdem en el negoci al llarg de l’any. Però ens sembla, potser erròniament, que no podem deixar de fer-ho. Per vosaltres, és clar. Els qui ja sou militants, que en sou molts, ens consta i ens enorgulleix alhora que ens emociona. També, i evidentment, com menys venem menys estoc podem posar a la vostra disposició, la qual cosa va clarament en contra del nostre discurs llibreter.

Entenc que Terrassa, amb una població de 220.000 habitants (dels quals, després de mirar-ho atentament, sabem del cert que ens adrecem a uns barris que suposen un 25% de la població, és a dir, 55.000 habitants) hauria de donar per poder sostenir un projecte com el nostre. I, segons sembla, no és així.

Aquí ve la crida i el vostre ajut. Creiem que com a lectors, com a usuaris de llibreries independents, podeu fer-vos ressò dels nostres projectes, ser part activa de la difusió del petit comerç, que està abocat al precipici. Dins del vostre entorn personal, laboral, familiar. Allà on cregueu que hi pot haver un consumidor a qui li pugui interessar reflexionar sobre aquest fet, que no ens sembla menor. Perquè amb cada una de les decisions de compra estem definint també les ciutats del futur que ens donarem.

Sento que tot plegat soni molt catastrofista, però fa ja massa mesos consecutius que la situació no deixa de deteriorar-se i el comerç local, en ple, necessita de la complicitat de la ciutadania. I sembla que ens n’haguem d’amagar i no se’n pugui parlar obertament. Com veieu, hi estic radicalment en contra. Us necessitem.

Si heu tingut la paciència de llegir-me, gràcies pel vostre temps i, sobretot, gràcies pel vostre suport, tan necessari!

Llibreria La Temeraria

Carrer de la Goleta, 7

(08221 TERRASSA)

☎️ 93 722 40 12

http://www.latemeraria.cat

llibreriatemeraria@gmail.com

Read Full Post »

El Museu farà jornada de portes obertes i una visita guiada a les voltes de la teulada

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) organitza un any més el tradicional vermut jazz al seu pati històric, en el marc del 38è Festival Jazz Terrassa. El concert tindrà lloc el diumenge 10 de març, a les 13.00 hores, i anirà a càrrec de Cannonball Crew, un quintet format per Dan Posen, a la trompeta, Xavi Plaza, al saxo alt, Camil Arcarazo, a la guitarra, Pep Rius, al contrabaix, i Ramiro Rosa, a la bateria.

Programa

Concert-vermut jazz

La banda és un quintet amb repertori de Cannonball Adderly, un dels grans de la història del jazz. El repertori rememora els grans èxits de l’artista com Sweet Emma, Mercy Mercy Mercy i Caribbean Cutie, alhora que es versionen altres temes.

  • A les 13.00 hores al pati històric del mNACTEC.
  • Entrades a 1 euro. Es poden fer les reserves a través de la web del mNACTEC fins al divendres anterior a l’activitat a les 13.00 hores. A partir d’aquella hora, les reserves s’hauran de fer per telèfon.

Jornada de portes obertes

El mNACTEC ofereix entrada lliure de 10.00 a 14.30 hores.

Passejada per les voltes [PLACES EXHAURIDES]

Com a activitat especial s’organitzarà una passejada per les voltes de la teulada del vapor Aymerich, Amat i Jover, i una mirada diferent a l’excepcional edifici de l’arquitecte Muncunill. Cal fer reserva prèvia.

  • A les 10.30 hores
  • A les 11.15 hores
  • A les 12.00 hores

Read Full Post »

El bellaterrenc Santi Llorenç i Bosch, al seu taller artístic de gravat, al barri de Can Miró|BELLATERRA. CAT

Per Lluís Torres

Avui hem tingut el plaer de visitar al nostre estimat veí Santi Llorenç i Bosch (Lleida 1950), qui amablement ens ha mostrat el seu taller personal especialitzat en el bell art del gravat. Tot el seu espai respira plena passió i sensibilitat artística, i en tot moment acompanyats de música clàssica romàntica.

Taula del seu taller de gravat|BELLATERRA. CAT

Inolvidable és la classe magistral que ens ha donat el nostre veí Santi Llorenç, qui puntualment ens ha rebut al seu taller de gravat, i amb passió mostrar-nos una part de la seva complerta obra, ara justament que prepara la seva participació a la trobada internacional de Cadaqués, on uns 600 creadors de tot el món, mostrarà els seus gravats de petites dimensions, d’acord amb les bases generals obligatòries.

Gravat de la Masia de Can Fatjó de Cerdanyola|BELLATERRA. CAT

L’art del gravat o la gravadura?

El gravat o gravadura és una tècnica artística d’estampació, tot i que també reben aquest nom l’acció de gravar, la matriu i l’estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials.

El gravat és una tècnica d’estampació d’imatges artístiques en paper (“estampes”). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa: de fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), seda o niló (serigrafia).

Petita mostra de gravats al taller de Santi Llorens i Bosch|BELLATERRA. CAT

Gravat, artesania anacrònica

Segons en comenta en Santi Llorens, la imatge acompanya a l’home des del principi dels temps vinculada a la representació del misteri de la interpretació gràfica del món, del passar, del present i del futur, utilitzada per les minories per controlar i dominar els súbdits, recordem que fins el segle XVII, a bona part d’Europa, el 90% de la població era analfabeta.

El gravar neix en el segle XV i representa la democratització de les imatges, i la possibilitat de divulgar de forma massiva, fets i pensaments. Posteriorment s’integra dintre de la impremta com l’eina més potent de comunicació durant uns quans segles.

S’inicia al gremi de joiers, i es construeix en una veritable indústria, ja que agrupava en un mateix taller, diversos llocs de treballs especialitzats. El factor temps era bàsic en el procés de creació, ja que un sol gravat requeria moltes hores de treball, fins i tot dies.

Avui, l’imatge es capta i es recrea de forma inmediata, en el món actual el valor del temps és la vara de mesurar l’activitat humana, es per això que per fer gravat avui és un art anacrònic

Santi Llorens i Bosch va néixer un 19 de abril de 1950, a la ciutat de Lleida|BELLATERRA.CAT

Aquí teniu una relació de les seves experiències professionals artistiques:

Maig 2017: del 3 al 5, Exposició de 28 obres de gravat clàssic i Lito-Ofset, a la Sala d’exposicions de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès.

Març 2017: Visita guiada de l’exposició de gravats als alumnes de Batxillerat Artístic de l’Institut Joan Brudieu, de la Seu d’Urgell, explicació de les diferents tècniques de gravat.

Març 2017: Exposició de 33 obres de Gravats clàssics, Serigrafies i Lito-Ofset, a la Sala La Cuina de la Seu d’Urgell.

Maig 2016: Assistir a una Màster Class de Lito-Ofset, impartida per Antoni P. Vidal.

Gener 2016: Exposició de 35 gravats al Centre Excursionista de Terrassa.

Octubre 2015: impartir dues classes iniciació al gravat a dos cursos de Batxillerat Artístic del Col·legi Episcopal de Lleida.

Octubre 2015: Exposició de 35 gravats de tècnica mixta, a la sala Rex Non Verba de Lleida.

Juny 2015: Exposició de 18 gravats de tècnica mixta, a la Biblioteca del districte 2 de Terrassa.

Maig 2015: Exposició de 10 gravats de tècnica mixta, al Ateneu Candela de Terrassa.

Gener 2015: Fins al juliol, Exposició itinerant per les biblioteques públiques de Terrassa, una col·lecció de fotografies, amb el tema “Migracions: arrels que ens enriqueixen”

Octubre 2014: Curs monogràfic Fotogravat impartit per la mestra de gravat Rosa Permanyer, a l’espai Manera Negra de Montjuïc.

Maig 2014: aportació de durs obres de tècnica mixta, aiguatinta i punta seca, gravat amb planxa d’alumini, a l’exposició col·lectiva Format Domèstic, organitzada pel col·lectiu Associació Artistes Visuals de Terrassa.

Juny 2013: Màster Class “Transferència d’imatges” donada pel mestre Sebi Subiròs, a l’espai Manera Negra de Montjuïc.

Abril 2013: Participació amb 2 obres de tècnica mixta, aiguafort i aiguatinta, amb planxa de coure, a l’exposició col·lectiva Format Domèstic, organitzada pel col·lectiu Associació Artistes Visuals de Terrassa.

Desenbre 2012: Exposició col·lectiva de gravats del Glauc Taller d’Estampa, a l’espai cafè de l’Alliance Française de Sabadell.

Juny 2011: Cofundador de Taller Estampa Glauc de Terrassa, juntament amb la Maria A. Campins, Anna Rodríguez i Jesús Gómez, ara mateix ho formen 9 artistes i s’hi fan diferents disciplines artístiques.

2010: Curs de Gravat a l’escola Municipal d’Arts Aplicades, Vapor Universitari de Terrassa, amb el professor Jesús Gómez.

Setembre 1970: Curs de fotografia i laboratori a l’Associació Fotogràfica de Lleida. Dedicació durant més de 40 anys, a la fotografia amateur, i especialment, de temàtica documentalista i fotografia de muntanya.

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Passejada de Bellaterra per les voltes catalanes del mNACTEC de Terrassa| BELLATERRA.CAT

Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni (JEP), s’ofereix aquesta visita per conèixer l’edifici del vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil que actualment és la seu del mNACTEC. Es tracta d’una visita guiada que ofereix una mirada diferent a les voltes de la teulada, un dels elements més emblemàtics d’aquest edifici que és un dels exemples més destacats del modernisme industrial.

Les Jornades Europees del Patrimoni se celebren anualment a tota Europa i l’edició 2018 a Catalunya tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre. Palaus, castells, monestirs, jaciments, jardins històrics i altres espais patrimonials com els museus obriran les seves portes perquè els ciutadans gaudeixin de visites gratuïtes i puguin conèixer en profunditat el seu patrimoni.

Es poden fer reserves a través del web fins al divendres anterior a l’activitat a les 13 h.

Read Full Post »

Bellaterra.Cat té el plaer de compartir la 6a. entrega de fotografies de les plaques dels nostres carrers de Bellaterra, una idea històrica agafada de la població de Matadepera (Terrassa), per Unió de Veïns de Bellaterra. Desitgem o compartiu amb els vostres familiars i amics.

Read Full Post »

Amb aquesta 5a.entrega, Bellaterra.Cat té el plaer de compartir amb les veïnes i veïns de Bellaterra, les fotografies de les plaques artístiques dels nostres carrers, ideades per Unió de Veïns, segons les creades a la població de Matadepera (Terrassa)

Read Full Post »

Older Posts »