Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Andrés Rueda’

Després d’un any a causa de la pandèmia pel Coronavirus, aquest dijous 18 de març, a les 19:00 hores, torna (online) la tertúlia del Fòrum Bellaterra.

El bellaterrenc i president d’ASCAD, Andrés Rueda. (Foto: TVE)

El nostre veí Andrés Rueda és President de l’Associació de Directors de Residències de Gent Gran de Catalunya (ASCAD), Coordinador estatal de l’Associació de Directors i Gerent de Serveis Socials, així com titular del Centre Geriàtric Sant Pere de Les Fonts de Terrassa.

✅ Qui vulgui seguir la tertúlia en directe haurà de sol-licitar una invitació al mail: forumbellaterra@gmail.com

Les tertúlies mensuals del Fòrum Bellaterra les presenta la seva creadora, la ginecòloga Chus Cornellana, qui també és vocal sense cartera del govern de l’EMD de Bellaterra. Igualment va ser cap de llista independent a les eleccions municipals del 2019 pel partit polític Gent per Bellaterra.

Read Full Post »

El bellaterrenc Andrés Rueda|TV3

El bellaterrenc Andrés Rueda, titular del Centre Geriatric Sant Pere de les Fonts de Terrassa i Direcctor de l’Associació de Directors de Residències de Catalunya al Telenotícies de TV3 d’avui

Read Full Post »

☑️ “Ho vivim com un alliberament”, explica el bellaterrenc Andrés Rueda, director del Centre Geriàtic Sant Pere de les Fonts (Terrassa).

Beatriz Pérez|El Periódico de Catalunya. El fàrmac redueix un 55% els positius a les residències en només 10 dies. El centre Sant Pere de les Fonts (Terrassa), que ja ha posat totes les dosis, respira més tranquil. «No baixarem la guàrdia», assegura el seu director.

Es refereix a la vacunació contra la Covid-19, que el centre va acabar ahir, quan les àvies i el personal van rebre la segona dosi del fàrmac. La Conselleria de Salut de Catalunya acabarà de vacunar totes les residències de gent gran entre la setmana vinent i la següent. «La pressió i la por que es viu aquí davant un brot genera sensació de fatiga», afirma Rueda.

Aquests continguts els fem gràcies a tu. Si vols rebre els millors continguts d’El Periódico al teu correu subscriu-te a les nostres newsletters exclusives per a usuaris registrats.

I això que aquesta residència pot presumir de no haver tingut mai cap positiu entre els seus 73 residents, la gran majoria dones. Quan la pandèmia va començar, la direcció li va veure ràpidament les orelles al llop i el 29 de febrer de l’any passat va fer la mascareta obligatòria entre el personal. «Vèiem el que passava a Itàlia, a la Xina… i ens vam avançar, explica Rueda, també president de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad).

El geriàtric va arribar a instal·lar a l’entrada un arc de desinfecció. Per aquest van passar aquest dijous les infermeres del centre d’atenció primària (CAP) Antoni Creus de Terrassa per vacunar. Aquesta residència no ha patit els retards de les vacunes i han pogut seguir el calendari.

Una de les que es va vacunar ahir va ser Pepita Gallinat, de 85 anys. «Estic contenta, jo confio en la vacuna. Hi ha d’haver alguna cosa perquè s’acabi tot això», explica a aquest diari asseguda en un banc del pati. «Sé que és una vacuna que s’ha fet molt de pressa i que hi ha algun dubte, però la ciència està tan avançada, que hi confio. No em fa por», assegura.

El coronavirus, al contrari, sí que li fa por a la Pepita, però més per la seva família (i, en especial, les seves filles), que per ella mateixa. Ho explica amb emoció. «Jo la meva vida ja la tinc feta», diu aquesta dona. Tot i que troba a faltar els seus. «Fa molt que no estic amb la família. La veig per videotrucada».

Els efectes positius de la vacunació ja s’estan fent notar als geriàtrics. La incidència del virus als centres ha baixat durant les últimes setmanes. El fàrmac comença a ser efectiu als 10 o 14 dies de la primera dosi, abans d’administrar la segona.

Segons dades de Salut d’aquest divendres, a Catalunya hi ha 459 casos positius als geriàtrics, una xifra molt inferior als 1.280 de fa 10 dies (que suposaven un 55% més de positius que ara). A més, hi ha també 104 residències amb algun cas confirmat, però fa 10 dies eren 237 residències: un 38,3% més que ara.

Por de les variants


Malgrat que els residents i el personal d’aquest centre ja estan vacunats i, per tant, protegits del virus, aquest geriàtric de Terrassa ni es planteja començar a obrir les portes. El temor d’una pandèmia que encara no ha acabat sempre és present.

«Tenim por de la variant anglesa i de la brasilera. Quan vam prendre les mesures aquí, només teníem un cas de coronavirus a Barcelona. Així que no obrirem tot i que estiguem tots vacunats perquè estan sortint noves variants», explica Rueda.

Tot i així, ell defensa l’efectivitat de la vacuna. «És veritat que [a Espanya] hi va haver brots a les residències, però creiem que es van produir abans de la vacunació. Les residències vacunades s’estan defensant molt bé», diu Rueda.

El també coordinador de residències de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials assegura que el fet que alguns geriàtrics s’hagin infectat dies després de posar-se la primera dosi (i abans de la segona) els fa pensar que no han de «baixar la guàrdia».

Celebració


L’alegria i el bon ànim impregnaven dijous cada racó del geriàtric Sant Pere de les Fonts. «¡Ja estem vacunats!», exclama una treballadora del centre després que les infermeres acabessin de vacunar els residents. «¿Ja no ens morim?», pregunta una àvia. «¡Ja no ens morim!», li respon.

Malgrat les seves llargues vides, aquestes residents octogenàries no han viscut abans res semblant a aquesta pandèmia de Covid-19. Ho diu Pepita Gallinat, que va treballar com a dependenta. «Jo no he vist res com això i he vist moltes coses», assegura. Gallinat ha viscut «pestes de tifus» i de tuberculosi. «Allà també moria molta gent. I després la guerra, que va ser terrible. Però almenys podies emigrar i anar a un altre país. Ara, una cosa tan mundial, mai l’havia viscut. Mai», diu Gallinat.

Al seu costat, a Isabel Martínez (96 anys i natural d’Almeria), li cauen les llàgrimes al recordar que, durant tota la pandèmia, només ha vist una vegada el seu nebot, que cuida d’ella «com si fos un fill», a causa de les fortes restriccions d’entrada i sortida del centre. Ella, que va arribar a Catalunya amb 18 anys, és viuda des d’en fa vuit. Mai va tenir fills. «El meu nebot es porta molt bé amb mi», assegura.

Martínez explica que està «contenta» d’haver-se vacunat, i no només per ella i els seus companys, sinó per «no enganxar-li el virus als altres». «Li tenia una miqueta de respecte. Hem fet el que havíem de fer», assegura.

Read Full Post »

El bellaterrenc Andrés Rueda i la seva residència geriàtrica Sant Pere de Les Fonts de Terrassa lliure de Covid-19 des del minut 0

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

Dos centros de mayores catalanes que tomaron ya en febrero medidas de protección e higiene extremas suman cero contagios

Residencia de ancianos en Polinyà (Barcelona), donde se han tomado medidas drásticas para evitar el virus|CRISTÓBAL CASTRO

EL PAÍS|Jesús García|Maria Sosa Troya

No pide por ella porque le da igual morir o eso dice. Pide por sus compañeros, por la hija que le queda con vida, por los nietos a los que hace tantos días que no ve. María Ruiz, 83 años, ha sido carpintera, albañil, cuidadora y limpiadora. Ahora es el poder fáctico de la residencia de ancianos. Junta las manos y mira al cielo: “¡Que no nos entre el bicho aquí, que estamos muy bien!”.

El bicho se ha quedado a las puertas de la residencia Gravi, en una urbanización de Polinyà (Barcelona).

Al pequeño jardín, en la parte trasera, llegan los ladridos de un perro confinado y el olor de los pinos. Ninguno de sus 33 residentes ha sido infectado ni presenta síntomas de coronavirus. Un oasis en medio de la tragedia que acecha a los centros para mayores. “El huerto lo cultivo yo. Las flores las he plantado yo. Esas, también”, dice María, y señala una pequeña figura de mármol de la virgen del Rosario.

“¡Que no nos entre el bicho aquí, que estamos muy bien!”, explica María

Tal vez los rezos de María, granadina emigrada a Cataluña, han protegido a la residencia frente al virus. Tal vez el mérito sea de su director, el doctor Iñaki Antón, que vio venir el drama y se anticipó. El 25 de febrero, regresaba en AVE de un congreso sobre dependencia en Madrid con Andrés Rueda, director de otra residencia en Terrassa. En España los casos se contaban con los dedos de una mano y las alertas, aún tenues, se centraban en Tenerife, donde el positivo de un turista italiano había obligado a confinar el hotel Costa Adeje.

“Vimos que esto iba a llegar. Sabíamos, por China, que afectaba más a los ancianos. ‘Esto va a arrasar con nuestros abuelos, hay que bloquear la entrada’, pensamos”, explica Antón, que bromea con María sobre sus supuestas ganas de dejar este mundo. “Seguro que si te pongo un hacha en la cabeza, no quieres que la suelte”. Ríe con ganas. “Nos propusimos convertir la residencia en un búnker. Por ahora lo hemos logrado”.

Cuando la Generalitat aún no había dado “ninguna instrucción” a las residencias, Antón ya había redactado su propio protocolo de prevención. Se las apañó para conseguir el material de protección por su cuenta. “Tuve suerte. El hijo de una de las abuelas es pintor industrial y nos trajo una caja de mascarillas”. De las buenas, las FFP2 con filtro, las que el Gobierno ha comprado para los sanitarios. En el bazar chino se hizo con guantes y unos chubasqueros.

El 4 de marzo, un valenciano de 69 años inauguró el macabro contador de muertos por Covid-19. Ese día también entró en vigor el protocolo de Antón. Dos folios con instrucciones concretas y una obsesión: “Mantener la asepsia” en la instalación. El búnker, la isla, la fortaleza: que no entre el virus, dejarlo afuera. Los proveedores deben tocar el timbre y dejar en la puerta la mercancía; en otro momento seguramente los habría atendido María, recepcionista extraoficial. Los paquetes se desinfectan “pulverizándolos con alcohol de 70 grados”.

“Pedí material a la Generalitat. Aún lo estoy esperando”, lamenta un director

Hasta que se prohibieron las visitas, los familiares debían entrar con todo el equipo de protección recolectado a través de una red informal de amigos y conocidos. “Pedí material a la Generalitat. Aún lo estoy esperando”, lamenta Antón, crítico con la ceguera de los gobernantes. “No soy epidemiólogo, pero esto se veía venir y deberían haberlo parado antes”. Nacido en Bilbao, es médico gerontólogo. Rechaza que se carguen las tintas contra las residencias. “Somos un servicio social. Estamos para cuidar a ancianos, no para curarlos”. Pero también critica las bajas del personal. “Ante una dificultad así, lo siento mucho pero los auxiliares no pueden abandonar el barco”, dice Antón, que lleva 23 años al frente de Gravi.

Ni abandonar el barco… ni tirar por la borda a los mayores. “Es vergonzoso, si no delictivo, que se deje de dar tratamiento solo por su edad a quienes nos han alimentado y han levantado el país”. Asegura Antón que han recibido instrucciones “verbales” de no pedir traslado al hospital para los mayores de 80 años.

María formaría parte de ese segmento de población al que, en opinión de Antón, ya se da por perdido. No parece que eso agite su espíritu. “Lo que no quisiera yo es coger el virus y pegárselo a los demás”. Pero lo que de verdad la inquieta es que ya es mediodía y su hija aún no ha llamado. Los otros dos, repite en cuanto puede, murieron demasiado jóvenes. “Aquí tengo el móvil. Va con tarjeta, si no me ponen dinero no puedo llamar. Es un móvil pobre, como yo”.

De izquierda a derecha, Andrés Rueda, el director de la residencia Sant Pere de Les Fonts, en Terrassa, su mujer (enfermera), su hija (psicóloga) y su hijo (administración).

A 20 kilómetros de María, el centro geriátrico Sant Pere de Les Fonts, una residencia privada en Terrassa, atiende a 66 ancianos, la mayoría en plazas concertadas. La dirige Andrés Rueda, el hombre que acompañaba a Antón en el AVE. La suerte y una “prevención neurótica” han alejado por ahora al virus. Él también compró material. El 28 de febrero colocaron hidrogeles en las puertas y carteles que prohibían besos a los familiares. Cuando restringieron las visitas, llegaron las protestas de algunos. “Pero si es como una gripe’, decían. Qué daño ha hecho esa comparación”, reflexiona Rueda, que dirige la residencia, donde su mujer es la coordinadora de enfermería, su hija trabaja como psicóloga y su hijo, en administración.

El control aquí es escrupuloso. Nadie entra. Solo los 40 empleados que, al llegar, pasan directamente al vestuario. Un felpudo con agua y lejía para los zapatos, la ropa lavada a alta temperatura y desinfectada con ozono les espera para empezar la faena. Se recogen el pelo. Mascarillas. Guantes. Ahora sí, pasan.

Rueda cree que la clave ha sido ganarle unos días al virus. “Si nosotros vimos tan claro que iba a extenderse, ¿por qué los técnicos no?”, se pregunta el director, que tiene a cuatro ancianos aislados en sus habitaciones por otros motivos. “Hay que ser precavidos. Se sigue el protocolo. Limpiamos antes de desayunar, comer, merendar y cenar”. Las manos de Vanesa García, auxiliar, sufren esa obsesión por la limpieza. “Estamos todo el rato desinfectando”. Dice que han optado por evitar los informativos en la televisión. “No queremos que se angustien”. Sara Rueda, la psicóloga, trata de gestionar las emociones del equipo y de ayudar a los familiares. También a los residentes, claro.

“Ponemos un rato Skype para que vean a su familia. Y a las seis de la tarde, cada día, bailamos el Resistiré”.

Read Full Post »

“Declaracions d’avui del bellaterrenc Andrés Rueda al programa Planta Baixa de TV3”

Teclejar l’enllaç de sota per veure el vídeo 👇👇👇👇

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/planta-baixa/andres-rueda-estem-treballant-sense-proteccio-i-amb-una-pressio-molt-important-som-professionals-socials-que-assumim-tasques-sanitaries/video/6037660/

Andrés Rueda, és president de l’Associació de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència, ha explicat a “Planta baixa” la situació que estan vivint a les residències de gent gran.

Read Full Post »

El bellaterrenc Andrés Rueda, creador i administrador dels grups de WhatsApp “Emergències”, “Protec” i “Temes de Bellaterra” ha posat en marxa aquest mateix vespre una enquesta per recollir l’opinió de seguretat dels 3.000 habitans de Bellaterra.

El bellaterrenc Andres Rueda|CEDIDA

Aquí sota compartim l’enllaç de l’enquesta cívica de Bellaterra 👇

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdsi3tna0a1fUMvq1op2TV9cUhFwiFJyrXwGVmlBXlK0aDhQA/viewform?usp=fb_send_twt

Read Full Post »

Andrés Rueda, és el bellaterrenc creador de grups veïnals Temes Bellaterra, Emergencies i Protec de WhatsApp, reflexiona i fa propostes per pacificar el molt transitat carrer Pin i Soler de Bellaterra, una zona que travessen milers de cotxes en hora punta, sense respectar la velocitat i aportant molta inseguretat, més quan una bona part d’aquestes vies no disposen de voreres.

El bellaterrenc Andrés Rueda, foto d’arxiu intervé al Parlament de Catalunya|CEDIDA

De la mateixa manera que en seguretat hem fet un salt qualitatiu i passem d’un “QUASI” abandonament a tenir els Agents Cívics, i possiblement, per no dir segur, més dotació de vigilància que la resta de zones a càrrec d’aquesta comissària de mossos.

De la mateixa manera que els veïns de la carretera BV-1414, amb la seva expressió decidida d’afartament pel trànsit, van a tenir un nou semàfor, i piruetes circulatòries per la Plaça del Pi que amb seguretat millorarà la seguretat i disminució de trànsit a la zona.

Plànol oficial de l’EMD de Bellaterra

Proposo:

“Avançar en la idea de deixar un vehicle al carrer arbitràriament aparcat en un o altre costat en Pin i Soler i Camí Antic per obligar zizaguear als circulants i alentir o saturar el tràfic rodat fins que s’emprengui amb serietat la invasió circulatòria i es pacifiqui el desmesurat trànsit local de Bellaterra”.

Col. locar pancartes pro pacificació del trànsit Camí Antic i Pin i Soler

És clar que si no exercim el nostre dret de pressió cívica amb contundència, seguiran traient-nos els diners i atropellar els nostres drets, fins i tot en els plens municipals, deixant-nos la via pública a les fosques, i rient-se de les nostres instàncies … i així objectiu rere objectiu ..

Doneu-li una volta a la proposta amics ..

Read Full Post »