4 anys de l’1 d’Octubre, primer aniversari del referèndum després dels indults als presos polítics
Veïnat de Bellaterra a les portes del col·legi electoral del Centre Cívic|BELLATERRA. CAT
Avui fa quatre anys que el 61% del cens de Bellaterra va votar el referèndum de Catalunya per l’autodeterminació celebrat l’1 d’octubre del 2017 al col·legi electoral del Centre Cívic de Bellaterra.
Al tancar la jornada, ho van fer un total de 1210 bellaterrenques i bellaterrencs, sobre el cens oficial de 1965 habitants.
Ramón Andreu (president de l’EMD) i la seva ex parella Adriana Tesamá Macias, votant l’1-O al Centre Cívic de Bellaterra|CEDIDA
Ramon Andreu, president de l’EMD va anunciar les dades recopil·lades a la votació del Centre Cívic de Bellaterra, però com finalment el cens va ser universal, va permetre que molts bellaterrencs votessin en altres col·legis electorals arreu de Catalunya.
Resultats finals a Bellaterra: Sí: 1.104 No: 73 vots En blanc: 27 Nuls: 6
Carrer número 1 del Turó de Sant Pau de Bellaterra amb el nou enllumenat led|FOTO: BELLATERRA.CAT
Víctor Francos, ex regidor del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola, i responsable de les relacions municipals amb Bellaterra, va anunciar l’any 2019 al veïnat de Bellaterra, que la renovació dels fanals del Turó de Sant Pau serien els últims en renovar-se per ser els més moderns de tota Bellaterra, però just a finals d’aquest estiu del 2021, han modificat el projecte i han decidit millorar l’enllumenat públic d’aquest barri de Bellaterra, tant proper a la UAB.
En aquesta fase han procedit a la conservació dels antics fanals però substituint la part alta per altres lluminàries amb leds. També s’ha aprofitat per millorat la il•luminació de la part boscosa de l’entrada al Turó de Sant Pau.
La desitjada actuació municipal s’ha realitzat a les 146 lluminàries del barri, aconseguint reduir la potencia un 55% del consum anterior, una actuació a tots els seus 13 carrers, i el lateral de la Carretera de la Universitat Autònoma.
El 2014 es va crear Mosquit Alert, un projecte de ciència ciutadana que tenia com a objectiu acabar amb l’expansió de l’mosquit tigre al nostre país.
El 2015 va entrar en funcionament l’aplicació on la gent podia alertar de la presència d’aquest mosquit i així poder tenir dades de la seva presència dins del territori. En això anys de vida l’app Mosquit Alert s’ha convertit en una eina molt útil, fins al punt que ara salta fronteres i s’expandirà per Europa.
L’equip del projecte Mosquito Alert ha desenvolupat el primer mapa de risc diari de trobar un mosquit tigre a Barcelona. Es tracta d’un sistema digital, únic al món, que informa en temps real i a una escala de 20 metres sobre la probabilitat que un mosquit i una persona es trobin o interaccionin aquell dia. L’eina també permet fer una predicció d’aquest risc a set dies vista. La creació del mapa forma part d’un projecte de recerca liderat pel CREAF que compta amb la participació de l’UPF, l’empresa IRIDEON i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La finalitat de l’estudi és incorporar el model predictiu a la gestió de mosquits de la ciutat i contribuir a la millora del control d’aquests insectes a la ciutat.
El risc de trobada es calcula a partir d’un model matemàtic que es nodreix de dades procedents de diferents fonts a temps real. Per una banda, la informació obtinguda a través de la ciència ciutadana de Mosquito Alert, i per altra, aquella que s’obté a partir de la xarxa de trampes intel·ligents i tradicionals distribuïdes per la ciutat. Posteriorment, el model afina aquest risc incorporant altres factors com la informació sobre el tipus de paisatge urbà a Barcelona, dades sociodemogràfiques sobre la densitat de població i el seu poder adquisitiu, i dades climàtiques, com la temperatura, humitat relativa i vent, que condicionen l’activitat dels mosquits.
Tal com explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF i codirector de Mosquito Alert, les noves tecnologies i la participació ciutadana han permès desenvolupar “una eina pràctica” que permet anticipar-se i actuar de forma molt més “dinàmica i efectiva” en punts calents d’activitat de mosquits. El mapa desenvolupat per l’equip de Mosquito Alert es troba en fase de prova com a eina de gestió del mosquit tigre per part l’ASPB. Tot i això, l’equip del projecte està treballant per implementar els models en un àmbit geogràfic més gran que arribi, en una primera fase a cobrir tota Catalunya, i més endavant, a Espanya. La idea és exportar aquest sistema a altres ciutats del món i convertir el mapa en una eina útil en la gestió del mosquit tigre.
Uns valors “a la baixa”
L’índex de risc va de 0 a 1, on 1 és el valor més alt. El risc estimat en els darrers quatre anys mostra que la ciutat de Barcelona té en conjunt un risc baix que sovint no supera valors de 0,15 tot i que en alguns districtes o zones es poden arribar a valors de 0,2 en moments concrets de l’any, i variar molt d’un any per l’altre.
Enguany, per les condicions meteorològiques i les poques pluges que hi ha hagut al llarg de la primavera i principi d’estiu, els valors s’han mantingut baixos a tota la ciutat. Segons les dades històriques, del 2018 endavant, l’Eixample, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes amb els valors més destacats.
FACTA VERBA X BELLATERRA‼️Petits forats reparats però pendents els més grans.
Gran forat perillós sense reparar al carrer Can Domènec|FOTO: BELLATERRA.CAT
👆Tal com es pot veure en aquest vídeo de Bellaterra.Cat d’avui 29 setembre 2021, l’EMD ha fet reparar dos forats del Carrer Can Domènec, però ha deixat sense cobrir les imperfeccions més perilloses pels vehicles de dues rodes, que poden causar accidents greus. El veïnat ho reclama des de l’any 2018, però l’oblit i la deixadesa de l’espai públic és profund, com es pot comprovar caminant per infinitats de voreres amb un munt de llambordes aixecades, carrers sense voreres i gairebé un centenar d’arbres sense replantar.
Heu anat mai amb transport públic des de Bellaterra al centre de de Cerdanyola o Ajuntament? La daurada del trajecte pot durar entre 30 minuts i 1 hora.
Bus 648 a la Plaça del Pi de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
El bus 648 no fa servei el mes d’agost, ni dissabtes, festius o diumenges, i només estem a una distància de 5 kilòmetres!!
El bus 648 només fa servei de dilluns a divendres, de 06:00h a 21:00h, (hores puntes des de la parada de la Plaça del Pi de Bellaterra). No fa servei els dissabtes, ni diumenges, ni festius. Des de la parada a la N150 haureu de caminar a peu uns 15 minuts fins l’Ajuntament de Cerdanyola.
Amb Renfe heu d’agafar els FGC fins a Volpolleres, caminar 10 m. fins l’estació Rodalies Sant Cugat, baixar a Cerdanyola Universitat i agafar R7 fins Cerdanyola del Vallès
El Procicat ha aprovat també que s’ampliï l’aforament també en els esdeveniments esportius: en recintes amb capacitat de més de 10.000 persones, passa del 40% al 60%
Interior del restaurant La Taula|FOTO: BELLATERRA GOURMET
Nou relaxament de les mesures anti-Covid gràcies a la millora de les dades epidemiològiques a partir d’aquest dijous, 30 de setembre, que tindranuna vigència inicial de vuit dies.
El Procicat ha aprovat que les taules de bars i restaurants puguin ser de fins a deu persones també a l’interior. Ho ha anunciat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
Ara hi havia el màxim de 10 persones per taula a les terrasses i espais a l’aire lliure, i 6 persones a l’interior, llevat que formessin part de la mateixa bombolla de convivència. D’aquesta manera, s’equipara el número de persones que poden seure tant a l’interior com a l’exterior dels restaurants.
L’aforament a l’interior està limitat al 50% i el de l’exterior no té limitacions més enllà de la distància d’1,5 metres entre taules.
Aforament en esdeveniments esportius
Una altra mesura que ha aprovat el Procicat fa referència als esdeveniments esportius en recintes amb capacitat de més de 10.000 persones: l’aforament s’amplia del 40% al 60% i, per tant, hi haurà un màxim de 6.000 pèrsones en aquest casos.
En espais tancats, es passarà del 30 al 40% d’aforament, amb grups de com a màxim 1.750 persones.
En els casos de recintes tancats per a menys de 10.000 persones, es manté l’aforament màxim del 70% però el número màxim d’assistents passa de 1.000 a 1.750 persones.
A més, en aquelles instal·lacions que compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades i es garanteixin mesures de control d’aglomeracions, el número màxim d’assistents passa de 3.000 a 3.500 persones amb grups sectoritzats d’un màxim de 1.750 persones i respectant el 70% d’aforament.
Ara es treballa per preparar la petició al TSJC, que ha d’autoritzar que les discoteques puguin sol·licitar el passaport Covid per accedir als locals.
GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA “Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”
Original d’Enric Llimona i Raymat per Bellaterra Gourmet
Cafè del Club Restaurant Bar Placa del Pi, 3,Bellaterra ☎️ 935 92 97 52
Es fa més necessari que mai blindar el gran consens de país que és la llengua
Durant els darrers 60 anys, Òmnium mai ha deixat de treballar per la llengua i la cultura. I tampoc ho farà ara. Amb aquest objectiu neix la campanya El català és teu. Davant la voluntat uniformitzadora d’un Estat que ha renunciat a la seva diversitat cultural i lingüística, com demostra amb la llei de l’audiovisual,
Òmnium planta cara i engega una triple línia d’actuació per treballar allà on volen que el català sigui invisibilitzat.
La llengua catalana té una salut de ferro en l’àmbit editorial, literari, o bé al voltant del consens sobre el model d’escola catalana. Però pateix un retrocés important en àmbits com la integració de les persones nouvingudes, el jovent o els nous formats.
Només el 36% de la ciutadania utilitza el català d’una manera habitual en el seu dia a dia. I en el cas de les plataformes audiovisuals, té una presència quasi irrisòria, que no arriba al 2%.
Davant d’aquesta situació, Òmnium debatrà amb experts, radiografiarà l’estat de la llengua i evidenciarà un gran front unitari davant d’aquest gran motiu d’autoestima que suposa el català. L’entitat també destina gairebé la meitat del seu pressupost a projectes que defensin i promocionin la llengua i la cultura catalanes. Cal tenir clar que el català és una llengua minoritzada, que no minoritària: la parlen 10 milions de persones al món. Per això cal blindar aquest gran consens de país.
Detall del disseny del projecte de la Casa Walter Benjamin, de Pigem-Falgueras F.A.N
Jordi Camps i Linnell|El pas de Walter Benjamin per Portbou, a l’extrem nord de la Costa Brava, fugint de l’horror nazi, va ser efímer. Tanmateix, la seva petjada s’allarga fins avui dia. El memorial Passatges, de Dani Karavan, ha esdevingut un autèntic lloc de pelegrinatge, una escultura que abraça el paisatge que no només en recorda aquesta petja i la dignifica, sinó que a més reivindica la figura i el llegat del pensador alemany d’origen jueu (Berlín, 1892-Portbou,1940). Ara, aquest far del pensament té la llum més intensa, després que els arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras hagin presentat el projecte de reforma de l’antic ajuntament de Portbou, que ha d’acollir la Casa Walter Benjamin.
El projecte, anhelat de fa anys però amb grans dificultats per finançar-lo, es va presentar en públic durant la 6a Escola d’Estiu Walter Benjamin, que s’ha celebrat aquest cap de setmana i es podrà veure exposat a la sala de duanes de l’estació de tren fins al 12 d’octubre.
El projecte elaborat per Pigem i Falgueres ha estat patrocinat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Pel que es pot veure i els arquitectes han mostrat, es reformarà l’edifici de les antigues escoles i antic ajuntament de Portbou –edifici històric de gran càrrega simbòlica, reconegut com a bé cultural d’interès local– per tal d’explicar de forma permanent la memòria del pas de Benjamin per aquesta població i acollir el seu pensament. A més, es convertirà en un centre d’estudis i recerca de vocació internacional per a la difusió, promoció i comprensió d’aquesta figura universal que atrau centenars de visitants anuals a aquesta població. Tal com van explicar davant del públic present, “pretén convertir-se en un centre promotor i defensor dels valors ètics i de la modernitat, de la identitat europea i de la cultura de pau en la societat actual, un espai que des de la cultura reivindiqui la memòria històrica, els valors democràtics, els drets humans, i tingui Portbou com a lloc de referència dedicat a la memòria, la frontera i l’exili, que contribueixi a la promoció del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic”. I està previst que aviat s’iniciïn algunes reformes que acolliran el fons bibliogràfic de Walter Benjamin propietat de la Fundació Angelus Novus , una fundació privada que està impulsant el projecte amb l’acord de tenir una cessió d’ús de l’edifici municipal per gestionar-lo.
Tomba de Walter Benjamin a Portbou
L’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, es mostra entusiasmat amb aquest avantprojecte, després d’anys patint la sensació de viure “el dia de la marmota”, com va declarar durant la presentació. En declaracions a aquest diari, creu que per fi poden posar “fil a l’agulla” perquè gràcies a l’impuls que els ha donat Ricard Font, actual secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i fins fa poc president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, “s’ha encès la metxa que ens permet explicar allà on sigui no una idea com fins ara, sinó ja un projecte concret”. Barranco considera que comencen a veure “la llum al fons del túnel” tot i que reconeix que queda molta feina per fer, sobretot per trobar finançament. Però està convençut que el projecte i la figura s’ho valen, perquè no es tracta d’un projecte només local, sinó comarcal i de país.
“La Casa Walter Benjamin té un sentit i una lògica, i el projecte té una base intel·lectual. Acollirà les dues biblioteques amb un fons bibliogràfic de Benjamin i els seus coetanis més important d’Europa”, subratlla. Assegura que té els compromisos de Cultura de la Generalitat, la Diputació i Memorial Democràtic –el seu nou director, Vicenç Villatoro, va cloure l’escola d’estiu–, a més de partners internacionals com el govern federal alemany, que ja va finançar la meitat del monument de Karavan. Per la seva part, Pilar Parcerisas, presidenta de la Fundació Angelus Novus, destaca que el projecte és “proper, de quilòmetre zero, ja que està fet per uns arquitectes que coneixen el lloc, el clima, la geografia i la idiosincràsia d’una població que necessita incentius com aquest per a la recuperació de l’economia i la població”. Creu que amb aquest projecte “s’arrodoniria patrimonialment” la visita al memorial, a més que salvaria l’únic edifici antic que hi ha enmig de la població, amb un component de memòria històrica d’haver estat refugi durant la guerra civil, antiga escola i antic ajuntament.
Parcerisas recorda que per Portbou hi van passar molts altres intel·lectuals, a més de Benjamin, i que el centre pot ajudar a reconstruir aquesta memòria. “Portbou és un lloc internacional, hi continua passant molta gent de tot el món. Cal salvar el relat i difondre’l, explicar Benjamin i Karavan establint el lligam memòria i espai paisatgístic. I gràcies als arxius del pensador, establir un lligam amb Berlín-alfa i Portbou-omega.” La presidenta de la fundació afegeix que ja s’estudia la possibilitat d’establir un nexe entre l’edifici i el memorial.
Vicepresidència aposta per convertir l’espai de 60 hectàrees i en terrenys de l’Incasòl en un corredor biològic
Imatge d’arxiu d’un grup de gent jugant al golf a l’antic Club de Golf Sant Cugat EL PUNT AVUI
La directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Mercè Conesa, s’ha reunit aquest dilluns al matí a instàncies del vicepresident de l’executiu, Jordi Puigneró, amb les alcaldesses de les dues localitats per traslladar-los la proposta, que permetria fer que les 60 hectàrees d’aquest espai passin a ser un corredor verd entre Collserola i Serra de Galliners.
La proposta es basa en els resultats d’un estudi ambiental de la zona, que també inclou protegir i recuperar els torrents, potenciar les vies verdes, obrir noves rutes d’accés al parc i destinar un espai a equipaments i a activitat econòmica.
“L’àrea metropolitana necessita pulmons verds, i aquest és un nou espai que guanyarem entre les dues localitats, on, aprofitant els terrenys de l’Incasòl, donarem resposta a la lluita contra el canvi climàtic i afavorir la biodiversitat”, explica Puigneró en declaracions a l’ACN.
L’espai té unes 60 hectàrees, que permetrien oxigenar aquesta zona situada entre els municipis de Sant Cugat i Rubí, i que es troba a tocar de l’autopista.
En total, l’Incasòl té 100 hectàrees de sòl en sistema d’espai lliure i equipament al sector d’activitat econòmica Can Sant Joan on se situa l’antic camp de golf, una finca que l’ens va recuperar-ne la propietat quan la Federació Catalana de Golf va renunciar al dret de superfície d’aquests terrenys l’any 2019. “Fa unes setmanes que tenim reunions informals i tècniques, i aquest matí he fet arribar a les dues alcaldesses la voluntat del Govern amb aquests terrenys, perquè un projecte així ha d’anar acompanyat dels ajuntaments que en formen part, i la resposta ha estat favorable”, assegura Puigneró.
El projecte potencia principalment la protecció i recuperació dels valors ambientals de la finca, alhora que genera un espai per a equipaments i activitat econòmica. Per aquest motiu, l’Incasòl està estudiant la manera de transformar els terrenys i crear un nou parc forestal d’unes 60 hectàrees situat entre l’eix de la via verda de Serra de Galliners, la via C-17, el cementiri de Sant Cugat del Vallès i el torrent de la Guinardera. Serà un nou espai lliure públic que obrirà el nucli urbà a l’espai natural de Serra de Galliners i permetrà protegir i recuperar els torrents dels Alous i la Guinardera.
També es proposa consolidar l’actual via verda de Serra Galliners i obrir una nova via verda de connexió entre el torrent dels Alous, el cementiri de Sant Cugat, el corredor de Can Fatjó i torrent de Can Domènech i via verda de Bellaterra amb el Campus de la UAB.
Actualment s’ha demanat l’informe d’impacte ambiental. “La voluntat és que el procediment vagi el més ràpid possible, seguint els tràmits que corresponen”, conclou Puigneró.
BELLATERRA.CAT 