Cerdanyola s’ha sumat durant aquest mandat a la llarga llista de regidores que acaben a la Diputació de Barcelona cobrant sous astronòmics.
Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola, ha estat “recol·locada”, un cop va sortir de la coalició del govern amb Compromís, a la Diputació de Barcelona, un òrgan que ja es comença a conèixer com «la gran porta giratòria» dels Ajuntaments.
L’actual regidora de l’oposició i cap de llista d’ERC Cerdanyola ha sigut recol·locada com assessora de la Diputació de Barcelona amb catorze pagues de 4.819,06€ mensuals, més del que se li va adjudicar a Victor Francos o a Santiago Cayuela, quan va utilitzar la mateixa porta giratoria i van cobrar catorze pagues de 3.505,62€ mensuals.
Amb aquesta pràctica, ERC Cerdanyola demostra que no pretén baixar-se del carro de les portes giratòries de la Diputació. Teòricament, la Diputació de Barcelona “s’encarrega de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori”, i “coordina serveis municipals i organitza serveis públics de caràcter supramunicipal”. A la pràctica, com s’està demostrant dia a dia, la Diputació és un ens que no és eficient per la ciutadania (massa burocràcia que alenteix les urgències locals), però si és eficient per recol·locament de polítics.
Això és veu reflexat al següent quadre. Dins de l’apartat de despeses del pressupost de 2015, la major despesa és la despesa de personal. Dels 210.920.000 euros destinats a aquesta partida, tan sols 129.157.055,66 està destinada a personal funcionari. Això significa que un total de 81762944,34 euros va destinat a diputats, càrrecs de confiança i personal laboral escollit “a dit”.
La partida per a càrrecs de confiança en la Diputació de Barcelona augmenta any rere any, malgrat la crisi. En 2010 la partida era de 2,52 milions d’euros i, en 2013, ja havia pujat fins als 3,4 milions.
Càrrecs “endollats”
L’estratègia dels partits polítics és utilitzar la Diputació com a porta giratòria: un cop els dirigents del partit han perdut el càrrec, passen a ser recol·locats a la Diputació com a càrrec de confiança. D’aquesta manera converteixen la Diputació en “la gran ganga”. A Cerdanyola tenim varis exemples, com els de Víctor Francos (PSC), Olivé Bayón (PSC) o Santi Cayuela (ICV-EUiA). El PSC del poble veí, Ripollet, també va aconseguir col·locar com a càrrec de confiança del PSC a l’ex-alcalde Juan Parralejo.
La Diputació de Barcelona compta amb 46 càrrecs de confiança per a 51 diputats. En alguns casos, alguns d’aquests “endollats” de la Diputació, li han de donar al seu partit, a canvi, una mena de “impost revolucionari”, que consisteix en donar un tant per cent del seu sou al partit, beneficiant així, d’un cop, a “l’endollat” i al partit, que veu com s’incrementen les seves caixes.
La Diputació, una font de finançament per als partits polítics i les seves fundacions
La Diputació, a més a més, s’ha convertit en una font de finançament dels partits polítics. CiU (202.671€), PSC (194.671€), PP (90.000€), ERC (58.654€) i ICV-EUiA (74.665€) van repartir-se un total de 621.327 euros en subvencions directes només en 2014.
No només els partits reben subvencions de la Diputació, sinó que també ho fan les seves fundacions: Fundació Rafael Campalans (PSC) 45.926€, Fundació CatDem (CDC) 32.052€, Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC) 11.500, FAES (PP) 24.069€, Nous Horitzons (ICV) 13.755, Fundació Alternativa (EUiA) 3.438€, Fundació Irla (ERC) 12.912€. En total, les fundacions dels partits polítics es van repartir 143.652€ en 2014.Comparteix:
Els Mossos han obert una investigació per esclarir els fets, que han tingut lloc al carrer de la Serra de Galliners
Carrer Serra dels Galliners|Google Maps
Cinc persones, tres dones i dos homes, han quedat ferides de diversa consideració en un tiroteig ocorregut la passada matinada a Sabadell (Vallès Occidental). Segons han confirmat a Efe fonts policials, els fets s’han produït sobre les 01.30 hores d’avui al carrer de la Serra Galliners de Sabadell, als voltants d’un centre comercial i d’un polígon industrial. Per causes que s’estan investigant, s’ha produït aquest tiroteig que ha deixat un total de cinc persones ferides, que van ser trasllades a centres sanitaris per rebre assistència mèdica. Fonts properes a la investigació han precisat que, a priori, no corre perill la vida de cap d’aquestes cinc víctimes, encara que alguna d’elles hauria quedat ferida de gravetat. L’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Metre Nord ha obert una investigació per aclarir les causes d’aquest tiroteig.
Les ‘portes giratòries’ dels polítics en aquestes dues institucions, una pràctica habitual en tots els partits
Bellaterra.cat ha contactat avui amb la Diputació i ens han informat que a hores d’ara Helena Solà ja no consta a la base de dades.
Helena Solà (ERC Cerdanyola) ha cobrat 4.819,06€ mensuals gràcies a la “porta giratòria” de la Diputació
Helena Solà, l’actual regidora de l’oposició i cap de llista d’ERC Cerdanyola va ser recol·locada l’any 2019 com assessora de la Diputació de Barcelona amb catorze pagues de 4.819,06€ mensuals, més del que se li va adjudicar a Victor Francos o a Santiago Cayuela, quan va utilitzar la mateixa porta giratoria i van cobrar catorze pagues de 3.505,62€ mensuals.
Jordi Ribalaygue| No cal superar cap procés selectiu per ser càrrec de confiança a sou d’una administració pública. No hi ha cap altre sedàs que el la voluntat dels partits, descarregats de justificar a qui trien. La discrecionalitat afavoreix que exdiputats, exalcaldes i exregidors allarguin carreres a la rereguarda un cop que se’ls relega o pateixen una ensopegada electoral. Els nomenaments sovint recorden les qüestionades portes giratòries de la política: per comptes de comunicar amb els consells d’administració de grans empreses, aquestes altres faciliten mantenir-se a les institucions.
És freqüent que la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) siguin el destí dels qui transiten de la primera línia a una plaça de lliure designació. Entre tots dos organismes s’identifica més d’una trentena d’integrants de PSC, JxCat, ERC, els comuns, Cs i PP recol·locats de seguida o, com a molt tard, l’any següent de cedir una alcaldia, d’abandonar un ajuntament o de perdre el seu escó.
Contractacions recents a la Diputació i l’AMB atenen a aquest patró.
Els exdiputats de Cs Noemí de la Calle, José María Cano i Héctor Amelló van començar a fer d’assessors a la Diputació un mes després de deixar de cobrar del Parlament, en no revalidar un seient a la cambra a les eleccions del 14-F. De la Calle i Cano anaven a la llista darrere dels cinc diputats que la formació va retenir a Barcelona i Amelló va ser número dos per Girona. Cs afirma que es guia per “criteris professionals” per escollir-los. Al govern de la Diputació, el bipartit de PSC i JxCat va incorporar el socialista Pedro Rivero com a tècnic en Recursos Humans i Hisenda després que renunciés a l’abril a seguir de regidor de Sant Adrià de Besòs. Alhora, l’exalcalde del municipi Joan Callau va ser nomenat assessor del PSC a l’AMB sis dies després de dimitir. Es dona la circumstància que a tots dos se’ls investiga per un cas de presumpta corrupció. Que es trobessin immerses en causes judicials tampoc va ser obstacle perquè el PSC desplacés l’exalcaldessa de Barberà Ana del Frago i l’exregidora de Sabadell Ana María Carrasco a la Diputació quan no van tornar a concórrer a les municipals. JxCat dona feina a Ismael Álvarez a l’AMB des de poc després que li prenguessin l’alcaldia de Pallejà el 2015, tot i estar condemnat per prevaricació i assetjament laboral a una interventora. El partit al·lega que la sentència l’inhabilita per ser regidor, no per a altres tasques.
Repescats de tots colors El PSC té a sou de la Diputació o de l’AMB almenys 13 exregidors rescatats després de ser deposats dels consistoris –com Juan Parralejo, exalcalde de Ripollet, o Rosa Boladeras, exalcaldessa de Corbera de Llobregat– o de no repetir en llistes electorals. “La seva experiència els fa idonis i valorats”, defensen els socialistes. “Són els que en tenen millor coneixement”, reblen a JxCat, que va recuperar l’extinent d’alcalde de Barcelona Maite Fandos com a tècnica d’innovació de la Diputació menys de tres mesos després de quedar fora de l’Ajuntament. Més experiència certifica Joaquim Matas, que encadena contractes a ajuntaments i la Diputació des que va cessar com a regidor de CiU a Tordera fa 18 anys. Trajectòria semblant acredita Josep Maria Civis, regidor d’ERC a Sabadell fa 15 anys, quan va assumir alts càrrecs al tripartit i després funcions d’assessor a la Diputació que encara manté. Jordi Serra, exalcalde republicà de Roda de Ter, també figura en nòmina de la institució, en el seu cas des de maig de 2016, un any després de no disputar la reelecció i exercir entremig d’assessor a l’Ajuntament de Torelló. També n’hi ha que cobren de l’òrgan quan escalen a les executives de les formacions. Oriol López treballa per ERC a la Diputació des de poc després de ser nomenat secretari de Coordinació Municipal, suplint a totes dues funcions a Cristina Gómez. Al marge de demanar un repartiment equitatiu de la plantilla o racionalitzar la despesa, cap partit consultat planteja reduir el nombre d’eventuals, que pot ampliar-se fins a 124 a la Diputació i a l’AMB, d’acord a la llei. El sindicat CGT titlla d’“immoral” que s’assigni un sou públic a personal que, segons sosté, “fa en realitat tasca interna dels partits”. “Alguns tenen vinculació amb tasques orgàniques, però fora de la jornada laboral”, replica el PSC. “El nostre personal eventual és reduït i ha d’assumir tant treballs a l’administració com els que sol·liciti el partit”, apunta el PP. “Que tinguin relació amb els grups territorials de cada formació és part de la seva feina”, addueix JxCat. La Diputació i l’AMB responen que els assessors han de demostrar un mínim d’hores dedicades a la institució. En el cas de la Diputació, tots els càrrecs de confiança declaren jornada completa.
Les formacions van acordar el mandat passat que acreditin 25 hores presencials a l’ens i la resta, de treball al territori. Per la seva banda, l’AMB obliga els eventuals a fitxar i justificar la jornada de treball. Els comuns han ressituat aquest mandat almenys quatre exregidors i una exdiputada com a assessors després de ser rellevats o fracassar en unes eleccions. L’exregidor de Sant Cugat Ramon Gutiérrez va ser repescat per a la Diputació mig any després que la llista que va encapçalar el 2019 no obtingués cap representant.
L’exdirigent d’ICV Lluís Monfort ha enllaçat càrrecs de lliure designació des d’abans de deixar el govern de Sant Just Desvern el 2019 i fins al juny passat, quan va sortir de l’AMB. El PP ha traslladat l’exalcalde de Castelldefels Manu Reyes i l’actual secretari general, Santi Rodríguez, a la Diputació, després que no salvessin els escons al Parlament. “Hem perdut representació a la Diputació i AMB, i ens obliga a reajustar els llocs d’assessor a les necessitats més immediates”, admeten els populars.
La Diputació suma 89 assessors, 24 més que fa una dècada. Reserva gairebé 5,5 milions d’euros per a càrrecs de confiança, mig milió més que fa cinc anys i més del doble que el 2011.
La majoria de salaris són de 3.838,46 i de 5.485,99 euros al mes. Dos eventuals ingressen al voltant de 6.000 (n’eren tres fins al juny). Un d’ells és l’expresident de la Diputació Antoni Fogué, que rep ingressos de l’òrgan des que va retirar-se el 2015. Guanya 82.121,06 euros anuals. A l’AMB es quantifiquen 74 eventuals, 16 més que fa sis anys. Les retribucions pugen a 4,5 milions enguany, 1,1 milions més que el 2015. Cadascun dels 47 assessors de partit percep 53.756,16 euros i els vuit a mitja jornada, 27.976,31. Cal afegir 15 directius, escollits a dit. El director de Presidència és l’exconseller ecosocialista Salvador Milà i la directora d’Ecologia, l’extinent d’alcalde d’ICV a Barcelona Imma Mayol, tots dos amb 109.073,57 euros de sou. La directora de Transparència és Gemma Calvet, exdiputada d’ERC i amb 83.665,79 euros d’emoluments. L’AMB diu que preveu modificar el reglament aquest any per ocupar les places de comandament amb concursos i lliure concurrència de candidats, com la llei exigeix.
BELLATERRA.CAT 