Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/09/2021

La dieta mediterrània es caracteritza per tenir més fruites, verdures i llegums

Assortiment de ruita a una casa de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Un equip del Vall d’Hebron demostra que el volum de gasos expulsats és superior i que això indica més activitat metabòlica dels microorganismes de l’intestí que intervenen en la digestió

La dieta mediterrània, rica en llegums, fruites i verdures, provoca més flatulències. I això pot ser positiu i bon signe de salut gastrointestinal. És el que conclou un estudi fet per investigadors del Vall d’Hebron que es publica a la revista Nutrients. L’ha encapçalat Fernando Azpiroz, de la Unitat de Recerca del Sistema Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (Ciberehd) i el Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi ha participat investigadors del CSIC d’Astúries i de Múrcia.

L’objectiu dels investigadors era determinar l’efecte de la dieta en la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que es troben en els budells. També analitzarien la funció digestiva i les sensacions provocades per la dieta. En l’estudi van comparar els efectes de la dieta mediterrània, rica en fibra, amb la dieta occidental, amb menys vegetals i més greixos. La prova es va fer en 20 homes sense símptomes ni antecedents de problemes gastrointestinals. Tots eren homes per evitar que diferències entre sexes influïssin en els resultats. Tots vint van mantenir cada dieta durant dues setmanes i entremig hi va haver dues setmanes més d’una dieta de rentat. I es van registrar el nombre de ventositats i el volum de gas expulsat després de cada àpat, les sensacions digestives i la composició de la microbiota i de les funcions metabòliques que desenvolupava. Més gasos delaten més activitat des bacteris Els resultats indicaven que la dieta mediterrània està associada amb més “evacuacions anals de gas” i més sensació de flatulència i de borborigmes, que són els sorolls produïts en els budells quan els seus moviments involuntaris barregen líquids i gasos. Això pot semblar negatiu i molest, però els autors ressalten, al principi de l’article, la informació que proporciona: “La quantitat de gasos intestinals que es produeixen poden avaluar l’activitat metabòlica intestinal de la microbiota com un paràmetre indirecte associat amb símptomes abdominals.” Per això, els autors també varen analitzar la quantitat i composició de la microbiota i les funcions metabòliques que duia a terme.

El mètode va ser l’anàlisi fecal i de metabòlits presents en l’orina.

I els resultats indiquen que fer una o altra dieta no canvia les espècies presents en la microbiota, però sí la seva quantitat i, sobretot, les funcions metabòliques que duen a terme. I conclouen que la dieta mediterrània, “rica en fruites, verdures i llegums, incrementa el volum de la biomassa del còlon en un 60%”. A més, I’abundància relativa de certs tipus de microorganismes indica que hi ha un augment en el còlon de les espècies que produeixen fermentació. I per això es generen més gasos.

El doctor Fernando Azpiroz ha explicat al 324.cat que la dieta mediterrània provoca més residus, que significa més aliment per a la microbiota, que així treballa més. I per això es produeixen més gasos: “No és que la producció de més gas sigui bona en si, sinó que revela més activitat de la microbiota. En persones sanes, aquest augment de flatulències no molesta. Però hi ha persones amb més sensibilitat intestinal i a aquestes sí que els pot provocar sensacions negatives.” Per això, el següent pas en la recerca seria estudiar com aquesta dieta beneficiosa pot ser ben tolerada per les persones amb certs símptomes digestius: “Una forma és prendre aliments prebiòtics, que promouen l’activitat de la microbiota. Al principi això fa produir més gasos, però en poc temps els bacteris aprenen a treballar d’una manera més efectiva sense produir tants gasos.” De prebiòtics n’hi ha molts i entre ells les carxofes o bé el cafè i el vi negre, que tenen polifenols. En l’estudi, els autors van constatar que els canvis en el volum de la biomassa i el metabolisme de gasos estava associat amb sensacions digestives, en particular amb l’expansió i contracció abdominals, sense que això tingués impacte en el benestar digestiu ni en l’estat d’ànim. Alguns dels participants es van mostrat menys influïts per la dieta i van tenir menys variacions en les funcions metabòliques de la microbiota. Aquestes persones tenien una microbiota més rica, però no es va poder determinar el paper de la dieta prèvia, estil de vida i activitat física en el desenvolupament d’aquest tipus de microbiota robusta. Els autors reconeixen que la mostra de participants era petita i homogènia, però consideren que han demostrat la validesa del mètode i que podria ser aplicat a categories específiques de persones amb símptomes de trastorns gastrointestinals i observar si tenen una resposta diferent que les persones sanes.  

Font: Xavier Duran, CCMA

Read Full Post »

La capçalera de la manifestació, amb el lema ‘Lluitem i guanyem la independència’ (EFE/Quique Garcia)
Vista aèria de tota la Via Laietana (Reuters/Albert Gea)
Veïns es miren la manifestació des del balcó de casa (Reuters/Albert Gea)
Els manifestants, amb l’estàtua de Colom al fons (EFE/Toni Albir)
Les capçaleres de la manifestació baixant per Via Laietana (ACN/Gerard Artigas)
La Via Laietana, plena de gent, durant la manifestació de la Diada (ACN/Job Vermeulen
Una de les capçaleres de la mobilització (ACN/Gerard Artigas)
(EFE/Marta Pérez)
Una estelada de grans dimensions a la manifestació dels CDR (ACN/Miquel Codolar)
Els manifestants, d’esquena, a la Via Laietana (Europa Press/Pau Venteo)
Tres manifestants es fan una selfie (EFE/Alejandro Garcia)
Un bus turístic passa enmig dels manifestants al passeig de Gràcia (Aitor Álvarez)
La manifestació al final del recorregut, davant de l’estació de França (EFE/Toni Albir
Jordi Cuixart, amb els braços alçats, davant de la capçalera (ACN/Sílvia Jardí)
Manifestants mostren pancartes darrere una tanca (EFE/Toni Albir)
Carme Forcadell, Elisanda Paluzie i Jordi Sànchez davant de la capçalera de la manifestació (EFE/Quique Garcia)
Manifestants transcorren per l’avinguda Marquès de l’Argentera, amb les lletres ‘Llibertat’ (EFE/Enric Fontcuberta
Imatge vertical, des d’un balcó, de la Via Laietana (EFE/Marta Pérez)
Manifestants sota una bandera gegant (Aitor Álvarez
Una manifestant amb una mascareta amb l’estelada (EFE/Alejandro Garcia)
La manifestació dels CDR, que ha confluït amb la de l’Assemblea, al passeig de Gràcia (EFE/Enric Fontcuberta
La manifestació convocada pels CDR, als Jardinets de Gràcia (Aitor Álvarez)
Capçalera de la manifestació dels CDR (ACN/Miquel Codolar
Imatge de la manifestació convocada per l’esquerra independentista (ACN/Miquel Codolar)
Concentració de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres (EFE/Alejandro García)
Imatges de les estelades durant el pas de la manifestació per la Via Laietana (ACN/Job Vermeulen)

https://www.ccma.cat/324/les-millors-imatges-de-la-manifestacio-de-la-diada-2021/noticia-amp/3117625/?__twitter_impression=true&s=09

Read Full Post »

La Via Laietana plena FOTO: JOSEP LOSADA

L’ANC torna a omplir la Diada Nacional malgrat la pandèmia, la repressió i el desencís per una falta d’estratègia conjunta de l’independentisme a les portes de la taula de diàleg
Paluzie reclama a Aragonès que “faci la independència”


Emili Bella|Proesa de sis dígits. Amb la pandèmia, la repressió i el desencís per la falta d’un camí clar cap a l’estat propi en contra, la societat civil va tornar a omplir ahir els carrers de Barcelona per la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Diada. Es van superar les expectatives més optimistes i més de 400.000 persones, segons els organitzadors –unes 108.000, segons la Guàrdia Urbana–, van sortir de casa per dir col·lectivament Lluitem i guanyem la independència. La Via Laietana es va omplir de gom a gom fins més amunt de Pau Claris amb Provença, on acabava l’últim dels deu trams previstos.
Estava plantejada com la Diada de la represa després de l’aturada de la pandèmia i hi havia incertesa sobre el volum de manifestants que reuniria. “Hem tornat a desbordar Barcelona; ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia”, va celebrar pletòrica la presidenta de l’entitat des de l’escenari instal·lat a davant de l’estació de França.
Elisenda Paluzie va fer una estirada d’orelles a ERC i Junts per Catalunya, que han arribat a la Diada esbatussant-se per l’ampliació de l’aeroport i per la imminent taula de diàleg, amb les primeres dues institucions del país, el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, enfrontades: “Prou retrets, prou desconfiança!”
Si fa uns anys Carme Forcadell reclamava des del púlpit de l’ANC al president Artur Mas que posés les urnes del 9-N, Paluzie va exigir ahir al president Pere Aragonès, que estava entre els manifestants, que faci la independència. Sense anar més lluny, aquest era el crit al llarg de la manifestació: “Independència!”
El carrer hi és i continua complint a les portes de la represa de la negociació entre els governs català i espanyol, la setmana que ve a Barcelona, un instrument que l’ANC no augura reeixit. Paluzie va advertir la Generalitat que no esperi concessions que no vindran mai, “perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa”.
“Quin és el projecte d’Espanya per a Catalunya? No hi ha projecte possible en el marc de l’Estat espanyol”, arengava com un peix a l’aigua el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al costat de la dirigent de l’ANC. Cuixart, però, sí que dona una oportunitat al fòrum bilateral: en un acte al matí va reclamar als partits independentistes que consensuïn una estratègia conjunta per abordar la negociació.
Era la primera Diada Nacional en quatre anys de Cuixart i la resta de presos polítics indultats en llibertat. I era també una nova Diada amb els exiliats lluny de casa. “Milers i milers de persones, reclamant la independència de Catalunya. Continuarem fins que siguem reconeguts i respectats com una nació lliure”, escrivia en anglès a Twitter el president Carles Puigdemont des de Bèlgica.
ERC va organitzar el seu propi acte polític després de la tradicional ofrena floral matinal molt a prop del monument a Rafael Casanova, en què va intervenir Oriol Junqueras per avisar que ells no tenen por de contrastar els seus arguments amb ningú.
Al davant tindrà un PSOE que no vol sentir a parlar d’autodeterminació i un Podem que ha passat de reivindicar-la en campanya electoral a deixar-la caure quan va negociar la seva entrada a La Moncloa i finalment a xutar-la per a “més endavant”. En qualsevol cas, la Diada va transcórrer sense que transcendís encara la data exacta de la reunió, que presumiblement es podria celebrar dijous, ni l’ordre del dia ni la confirmació de la presència de Sánchez.
Per la seva banda, el president Aragonès, en la seva primera Diada en el càrrec, va acudir al matí a la tomba del president Josep Irla, a Sant Feliu de Guíxols, on va apel·lar a sumar “àmplies majories” per construir la república catalana.
La tercera pota de l’independentisme parlamentari, la CUP, feia una crida a no permetre que el govern abandoni la confrontació amb l’Estat a canvi d’“estabilitat”. Els cupaires, juntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista, van convocar la seva gent després de la protesta de l’ANC a l’Arc de Triomf, amb crema de banderes i fotografies de Sánchez i Aragonès inclosa.
A la Via Laietana es va viure un altre clàssic de les protestes independentistes: davant de la comissaria de memòria funesta de la policia espanyola es va llançar paper higiènic, ous i pintura. Els Mossos van desplegar diverses furgonetes antidisturbis.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Minut 0 a la porta de sortida de La Sansi de la Diada de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Èxit de la cursa popular La Sansi de Bellaterra, que s’ha celebrat el dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, amb la col·laboració de l’EMD i Esports de la Diputació. Curses de 5 i 10 kilòmetres a través dels carrers del poble i la Via Verda de Bellaterra (Vallès Occidental). Està considerada la més nombrosa de la Diada de Catalunya. Aquest 2021 ha estat dedicada als professionals sanitaris del Covid-19

Read Full Post »